En Ventura Ametller ha mort avui al matí. Curiosament, algú com ell, que ha escrit contra el franquisme i els totalitarismes, ha escollit aquesta data de la infàmia per deixar-nos.
Recentment va poder veure la reedició de la seva obra narrativa, el corpus general del seu treball de tota una vida: la 'Summa kaòtica' i la 'Resta kaòtica'.
Us deixo alguns textos que he escrit sobre ell: una biobibliografia, el pròleg a la 'Resta kaòtica' i el discurs que vaig fer el dia de la presentació dels seus llibres a Can Palauet. Aquest darrer, disculpeu, està sense corregir i són les notes de la meva intervenció.
Albert Calls
BIOBIBLIOGRAFIA
Ventura Ametller va néixer a Pals l’any 1933, tot i que ha passat una gran part de la seva vida a Mataró. Home polifacètic i inquiet va dedicar-se professionalment a l’ofici de veterinari i la seva passió per la cultura l’han portat a conrear la música i quasi totes les arts, a més de les lletres en diversos gèneres literaris com la poesia, la narrativa, l’assaig i la novel·la.
Avesat al tracte quotidià amb la gent de poble, nacionalista de les millors èpoques i lector sense mesura, va ser un dels grans amics de Josep Pla, amb qui va compartir, veus i experiències alhora que esdevenia ell mateix un d’aquells “homenots” del primer prosista de Catalunya. També va conèixer Salvador Espriu, que va ser qui el va batejar amb el pseudònim literari de “Ventura Ametller”.
Autor d’una llarga obra literària, molta de la qual roman encara inèdita, Ventura Ametller ha publicat l’assaig Teoria general de l’universalisme (1979); els poemaris El primer quadern de Bel Dezir (1981), amb el qual va guanyar el ‘Premi de Poesia Marià Manent’ i Paradigmes esotèrics (1991) i la novel·la Summa kaòtica (1986), la seva obra més emblemàtica.
L’escriptor maresmenc Valerià Pujol la va definir com a “mítico-esperpèntica” i “inserida dins una llarga tradició literària europea i hispànica que arrenca de l’expressionisme i que ens dóna noms com Jarry, Apollinaire, Valle Inclán… També és possible rastrejar al llarg de les seves pàgines un cert regust rabelaisià”.
La Summa tracta la narració de l‘etapa republicana que va de l’any 1933 al 1939, però ho fa d’una manera magistral i sorprenent, defugint el tractament naturalista, interpretant la realitat i embolcallant el lector amb una enorme massa de referències culturals, màgiques, mítiques o filosòfiques, donant la seva particular visió del món i salvant de l’oblit figures i paisatges que l’autor va conèixer i recrea.
D’aquesta obra també s’ha escrit que “deu ser la més paradoxal de la literatura catalana contemporània. És una visió anti-històrica del nostre entorn cultural –més aviat político-cultural–, en un intent de reflorar ‘l’antiga saviesa’, subjacent encara en la gent arrelada a la terra”.
Coincidint amb els 75 anys de l’autor, l’Ajuntament de Mataró i Cossetània Edicions reediten la Summa kaòtica i publiquen la segona part, la Resta kaòtica, inèdita fins al moment i que recupera la trajectòria vital de l’univers de la Summa, seguint en aquest cas la cronologia de la derrota després de la Guerra Civil. Amb un to humorístic, novament esperpèntic i des de l’anti-història, l’autor ens acosta a la repressió política i religiosa i a la lluita de l’home lliurepensador per imposar-se davant la barbàrie, arrodonint amb un nou graó una obra narrativa sòlida, única i excepcional.
ELS ARXIUS AKÀSICS
DE VENTURA AMETLLER
(Anti-pròleg per a la Resta kaòtica)
Albert Calls
Hi ha qui escriu per passar l’estona, d’altres per intentar aconseguir èxit i diners. Un tercer grup ho fa per salvar la memòria i obrir noves vies, per demostrar que l’escriptura de veritat és la que parteix del risc i de la investigació de nous viaranys. En Ventura Ametller pertany a aquests darrers. Durant molts anys de la seva vida, amb convicció i sacrifici personal, ha preservat la memòria de les persones que ha conegut, ha reconstruït un món real, recreat per la seva ment i les seves paraules, fins convertir-lo en un univers propi que salta les barreres del temps i perviu en un espai-temps propi.
Tot el paisatge humà amb el qual s’ha trobat en la seva experiència vital surt reflectit en el món mític i màgic, hiperbòlic i surrealista, dantesc, de les seves obres, tant en la poesia com en la narrativa, però és en aquest darrer gènere on pren dimensions més èpiques, on assoleix una crònica històrica i humana d’un temps i d’un país, d’una època i uns personatges dels quals en som deutors. De Pals a Mataró, del passat al present, del real a l’imaginari, anar i venir d’un món a l’altre i perdre’s, fidel a aquella màxima d’Éluard: “Hi ha d’altres móns, però estan en aquest”.
No podem entendre l’obra de Ventura Ametller sense ser conscients que estem vivint uns moments en què les prioritats de les editorials són vendre, moltes vegades deixant de publicar obres literàries de qualitat que no estiguin pensades per obtenir un públic lector immediat. Això, de fet, és un reflex d’un món de consumibles, on la paraula impresa ha acabat passant per la mateixa senalla que la resta, asifixiada en la majoria dels casos per les dures i impietoses normes del mercat.
D’altra banda, tampoc són temps massa bons per a l’autor que no es mou, no sap promocionar-se o no té contactes, cas claríssim de Ventura Ametller, que ha paliat aquestes mancances treballant a casa seva, amb el rigor de l’intel·lectual compromès amb si mateix i amb la seva creació, és a dir, el compromís màxim –penso jo– que es pot assolir.
Vivim en el món en el qual a poc a poc van desapareixent les editorials petites, les llibreries culturals o qualsevol proposta que no estigui destinada a la massificació. És el temps del neofeudalisme cultural, que deu estar arribant a la seva màxima expressió en aquesta primera dècada del segle XXI.
En aquest context tampoc és gens fàcil que la literatura avanci cap a alguna direcció de futur que no sigui el de la satisfacció evasiva o l’anomenat “llibre mediàtic”, del qual és ben humà dubtar de si s’acaba llegint o solament fa la funció d’objecte-regal, que és el més probable. Objecte perquè es deixa arraconat i regal perquè sempre queda bé obsequiar un llibre.
Ho sé, sé que sóc catastrofista i que potser encara hi ha matisos, però són tan pocs i l’Apocalipsi havia d’arribar un dia o un altre, no? Tot i així, però, més enllà del catatrofisme apocalíptic, sempre queden autors i editors a contracorrent. Alguns naufraguen, d’altres suren el temps suficient per donar un nou alè a una situació cultural, que sempre demana a crits regenerar-se constantment. I encara més, per sort, també queden els més minoritaris i potser importants, els que treballen sense esperar res a canvi i des de la honestedat intel·lectual més allunyada de la realitat.
És en aquesta divisió d’autors necessaris, marginals per vocació pròpia, però sòlids i honrats, que emplaçaria en Ventura Ametller, que ha anat escrivint la seva obra en la soledat absoluta, dedicant-hi una vida sencera i sense esperar res a canvi, ni tan sols que li publiquessin.
Ventura Ametller va néixer a Pals l’any 1933, tot i que ha passat una gran part de la seva vida a Mataró.
Home polifacètic i inquiet va dedicar-se professionalmen a l’ofici de veterinari i la seva passió per la cultura l’han portat a conrear quasi totes les arts, a més de les lletres en diversos gèneres literaris com la poesia, la narrativa, l’assaig i la novel·la.
Avesat al tracte quotidià amb la gent de poble, nacionalista de les millors èpoques i lector sense mesura, va ser un dels grans amics de Josep Pla, amb qui va compartir, veus i experiències alhora que esdevenia ell mateix un d’aquells “homenots” del primer prosista de Catalunya. També, testimoni d’aquesta relació en Pla també el cita a les seves obres diveses vegades com “en Ventura de Pals”.
D’altra banda, també va conèixer Salvador Espriu, que va ser qui el va batejar amb el pseudònim de “Ventura Ametller”, suggerint-li que tindria més sortida literària que el seu propi nom, Bonaventura Clavaguera Clavaguera.
Autor d’una llarga obra literària, molta de la qual roman encara inèdita, Ventura Ametller ha publicat l’assaig Teoria general de l’universalisme (1979); els poemaris El primer quadern de Bel Dezir (1981), amb el qual va guanyar el ‘Premi de Poesia Marià Manent’ i Paradigmes esotèrics (1991) i la novel·la Summa kaòtica (1986), la seva obra més emblemàtica.
L’escriptor maresmenc Valerià Pujol, autor del pròleg de la primera edició de la Summa kaòtica, publicada per Laia, el 1986, dins la col·lecció El Mirall i el Temps, la va definir com a “mítico-esperpèntica” i “inserida dins una llarga tradició literària europea i hispànica que arrenca de l’expressionisme i que ens dóna noms com Jarry, Apollinaire, Valle Inclán… També és possible rastrejar al llarg de les seves pàgines un cert regust rabelaisià”.
La Summa, patint del mecanoscrit apòcrif Sacraville de Petter White O’Sullivan, tracta la narració de l‘etapa republicana que va de l’any 1933 al 1939, però ho fa d’una manera magistral i sorprenent, defugint el tractament naturalista, interpretant la realitat i embolcallant el lector amb una enorme massa de referències culturals, màgiques, mítiques o filosòfiques, donant la seva particular visió del món i salvant de l’oblit figures i paisatges que l’autor va conèixer i recrea a través de la narrativa.
No vull deixar de banda que d’aquesta obra també s’ha escrit que “deu ser la més paradoxal de la literatura catalana contemporània. És una visió anti-històrica del nostre entorn cultural –més aviat político-cultural–, en un intent de reflorar ‘l’antiga saviesa’, subjacent encara en la gent arrelada a la terra”.
A finals dels anys 80 vaig començar a contactar amb intel·lectuals de la comarca. El primer a qui vaig anar a veure va ser a Valerià Pujol, que em va recomanar que llegís la Summa kaòtica. Al voltant de Pujol havia nascut el grup literari de La Font del Cargol, amb en Rafael Vallbona, Martí Rosselló, Pep Bras o Maria Antònia Grau, entre d’altres, que tenien l’obra d’en Ventura com un referent.
La vaig llegir i després de trencar les dificultats inicials d’un registre que no és fàcil, em vaig deixar guanyar per aquells personatges inspirats en la vida d’en Ventura a Pals, immersos en un món en guerra, la Guerra Civil, que tenia tocs medievals i a estones també atemporalment futuristes, onírics i embolcallats d’una pàtina de poesia dantesca, on els personatges adquirien noms i valors i es transmutaven de manera alquímica, com pot passar amb el lector quan arribi al final del llibre.
Barreja de camps narratius i de punts de vista diferents en el teixit textual (una aposta clarament agosarada i avantguardista que també ha practicat el premi Nobel xinès Gao Xingjian, a La muntanya de l’ànima), amb referències a la càbala i a la bruixeria, la Summa és també “la biografia-història trifàsica de Protomorphus-Anamorphus-Matamorphus”, com apunta Pujol. I se’ns ofereix com un món que cal descodificar. Només dos exemples: Espanya és el Sacre Regne d’Snyaphia; la República Dissident, Catalunya, és l’Imperi Bacant de Banacàrdia o la Federació Pandemònica. A més, hi ha alguns personatges d’aquesta novel·la coral i metadimensional que entren millor que d’altres i et poden acompanyar durant molt de temps, com va passar-me a mi amb la professora-eròtico-revolucionària Roja-Lia.
Capturat per la Summa em vaig fer amic de l’autor i gràcies a ell vai llegir amb profunditat el poeta Ezra Pound i els seus Cants pisans. També vaig entrar en la poesia de Ventura Ametller, que demanaria un extens capítol a part, del qual avui no toca parlar-ne.
Després de molt de temps (de 1986 fins el 2007) i coincidint amb els 75 anys de l’autor (una data producte de l’atzar, que no s’ha anat a buscar), l’Ajuntament de Mataró i Cossetània Edicions reediten la Summa kaòtica i publiquen la segona part, la Resta kaòtica, inèdita fins al moment i que recupera la trajectòria vital de l’univers de la Summa, seguint en aquest cas la cronologia de la derrota després de la Guerra Civil.
Amb un to humorístic, novament esperpèntic i des de l’anti-història, l’autor ens acosta a la repressió política i religiosa i a la lluita de l’home lliurepensador per imposar-se davant la barbàrie, arrodonint amb un nou graó una obra narrativa sòlida, única i excepcional.
No pot explicar-se massa més per no trencar l’experiència de desprecintar l’obra d’aquesta “anti-història, transreal”, en paraules de l’autor, que també matisa dient-nos que és “allò que els homes han pensat o sentit o han vist ‘a la seva manera’ (a vegades segons els seus interessos), en l’esdevenir del ‘seu temps’”.
En qualsevol cas, el lector trobarà una nova història d’un l’univers personal i intransferible creat per Ametller, amb un tarannà més àgil, fresc, divertit i irònic que la primera part, potser en sintonia amb l’època que es vol mostrar, criticar, denunciar o testimoniar i sobretot, salvaguardar.
A la Resta kaòtica hi apareix l’itinerari de la “Cronologia de la derrota”, amb el feixisme i el nazisme, la repressió contra l’individu que malda per existir i trobar glops de llibertat, la víctòria del sexe i la carn per damunt de les presons que volen imposar els que les censuren i la malignitat de les religions, des del seu àmbit opressiu i en xoc contra l’ésser humà. També, l’estraperlo, la repressió cultural i lingüística i la lluita personal per sobreviure dins la tempesta de la història.
De nou, el més ampli calidoscopi literari que podria comparar-se al que va dir-se del Guernika
de Picasso: un brau que entra dins una botiga de cristall. D’aquesta manera, la narrativa de Ventura Ametller entra en piconadora sobre fets i idees i trinxa per obrir-nos les portes de noves percepcions.
La recuperació d’aquesta gran part del treball narratiu de Ventura Ametller (molt més extensa encara) és una gran fita per a la literatura que es fa des del Maresme, però també per al conjunt de les lletres catalanes, on no s’ha escrit res semblant. Amb aquesta recuperació dels dos volums, també es busca donar sortida a un treball que parteix del localisme, però aspira a l’universalisme, parlant d’una història col·lectiva compartida, la dels catalans dins l’Espanya convulsa de la Guerra Civil i els seus anys posteriors, els fonaments de la societat actual.
Per acabar, dir que l’obra d’en Ventura és, d’entrada, inclassificable, però tot i moure’s en la narrativa, la poesia I l’assaig, hi ha un gran eix principal que ho vertebra tot: la Summa Kaòtica, ara per fi complementada amb la Resta kaòtica, però no conclòs el cicle, com explica l’autor. D’altra banda, en els seus textos, el caos pren una forma ordenada que es percep des del conjunt global. A més, em consta que hi ha dins el cicle una altra part prevista que s’ha de titular El caos multiplicat.
Els seus personatges extrapolacions d’altres de reals que van viure els anys de la Guerra Civil i la posguerra, es mouen en uns paràmetres carregats de surrealisme, disquisicions filosòfiques i la ironia I l’humor macabre que sol acompanyar l’existència humana.
El lector de Ventura Ametller no ho té gens fàcil. Ha de saber que endinsar-se en els seus textos és tota una aventura, però també que a mesura que s’hi entra, les múltiples històries et van vencent a poc a poc, embolcallant-te sense deixar-te escapar d’una teranyina que et fa acompanyar uns personatges canviants, que evolucionen i llisquen pel mapa existencial amb tota la seva duresa i contradiccions, però amb la bonhomia que comporta saber que estàs viu, descobrint l’existència.
Ara que es torna a parlar dels “arxius akàsiks” de la tradició tibetana, una mena de memòria universal on està registrat tot el que ha passat a tot els éssers vivents, podem accedir a una part dels que ha contribuït a deixar escrit Ventura Ametller. És una oportunitat, aquesta, que jo no em deixaria perdre, de veritat.
Per tancar aquesta introducció, dues darreres reflexions que va fer-me Ventura, sobre la seva pròpia obra:
“Tota escriptura és pensament. Ha de sortir del pensament i no de la inspiració”.
“Em vaig plantejar com fer una novel·la prescindint del temps i de l’espai, posant el gros en el petit i el petit en el gros”.
I un petit fragment de la Resta kaòtica, que diu moltes coses, massa potser:
“Deixem que l’ocell voli, digui, escrigui, nii, en llocs i temps diversos.
Desinteressat com és, sempre serà un anargirós, no pobre, però…
La poesia i les lletres no donen per gaire més que per un got de bon vi, a vegades de mal vi.
i para de comptar”.
Albert Calls i Xart
Cabrera de Mar, 1 de gener de 2008
DISCURS ACTE DE PRESENTACIÓ
REEDICIO OBRES D'EN VENTURA AMETLLER
(NOTES)
Alcaldes, regidores i regidors, amigues i amics...
Diuen que la vida és circular.
Potser per això fa vint anys vaig conèixer l'escriptor de Premià de Dalt Valerià Pujol, que va ser el meu amic i mestre fins a la seva mort i que em va suggerir que llegís la 'Summa kaòtica' (ell n'era l'autor del pròleg).
També, que anés veure l'escriptor, un savi de Mataró, una mena d'alquimista de les paraules, que es deia Ventura Ametller.
En aquella època no hi havia correu electrònic i per telèfon no es trucava massa i per tant, vaig enviar-li una carta.
Em va respondre i ens vam conèixer.
En vint anys, en Ventura i jo no ens hem vist més de quinze vegades, però n'hi ha hagut prou per establir amistat i perquè jo intentés publicar la seva poesia amb una editorial que va tancar quan estàvem a punt d'aconseguir-ho.
Fa un any, en nom de la familia, va venir a veure'm en Josep Maria Codina i ens vam posar seriosament a recuperar l'obra d'en Ventura, amb la petita i inestimable ajuda de moltes persones que s'han afegit a aquest itinerari i el suport de les institucions.
I avui, a mi, això em permet tancar un dels meus cercles personals, amb dos amics dels que he après que escriure va molt més enllà d'omplir papers.
De fet, hi ha qui escriu per salvar la memòria i obrir noves vies, per demostrar que l'escriptura de veritat és la que parteix del risc i de la investigació.
A aquest grup pertany en Ventura Ametller, que durant molts anys de la seva vida, amb convicció i sacrifici personal, ha preservat la memòria de les persones que ha conegut, ha reconstruït un món real, recreat per la seva ment i les seves paraules, fins convertir-lo en un univers propi que salta les barreres del temps i perviu en un espai-temps propi.
En Ventura és un home que ha viscut en el seu propi temps i espai.
Tot el paisatge humà amb el qual s'ha trobat en la seva experiència vital surt reflectit en el món mític i màgic, hiperbòlic i surrealista, dantesc, de les seves obres, tant en la poesia com en la narrativa, però és en aquest darrer gènere on pren dimensions més èpiques, on assoleix una crònica històrica i humana d'un temps i d'un país, d'una època i uns personatges dels quals tots en som deutors.
De Pals a Mataró, del passat al present, del real a l'imaginari, anar i venir d'un món a l'altre i perdre's en una xarxa màgica que embolcalla el lector, perquè aquestes obres no són gens convencionals ni parteixen d'un discurs linial.
No són temps bons per a la lírica, com deia el poeta Leon Felipe i va recollir Golpes Bajos en una cançó. I molt menys per a l'autor que no es mou, no sap promocionar-se o no té contactes, cas claríssim de Ventura Ametller, que ha paliat aquestes mancances treballant a casa seva, amb el rigor de l'intel·lectual compromès amb si mateix i amb la seva creació.
Qualsevol proposta que no estigui destinada a la massificació és un salt al buit sense xarxa. I això, en aquests temps de neofeudalisme cultural, fàcilment porta a qui s'arrisca a la no-existència o a l'oblit.
Però mentre alguns naufraguen, d'altres suren el temps suficient per donar un nou alè a una situació cultural, que sempre demana a crits regenerar-. I És en aquesta divisió d'autors necessaris, marginals per vocació pròpia, però sòlids i honrats, que emplaçaria en Ventura Ametller, que ha anat escrivint la seva obra en la soledat absoluta, dedicant-hi una vida sencera i sense esperar res a canvi, ni tan sols que li publiquessin.
Ventura Ametller va néixer a Pals l'any 1933, tot i que ha passat una gran part de la seva vida a Mataró.
Home polifacètic i inquiet va dedicar-se professionalmen a l'ofici de veterinari i la seva passió per la cultura l'han portat a conrear quasi totes les arts, a més de les lletres en diversos gèneres literaris com la poesia, la narrativa, l'assaig i la novel·la.
Avesat al tracte quotidià amb la gent de poble, nacionalista de les millors èpoques i lector sense mesura, va ser un dels grans amics de Josep Pla, amb qui va compartir, veus i experiències alhora que esdevenia ell mateix un d'aquells "homenots" del primer prosista de Catalunya. També, testimoni d'aquesta relació en Pla també el cita a les seves obres diveses vegades com "en Ventura de Pals".
D'altra banda, també va conèixer Salvador Espriu, que va ser qui el va batejar amb el pseudònim de "Ventura Ametller", suggerint-li que tindria més sortida literària que el seu propi nom, Bonaventura Clavaguera Clavaguera.
Autor d'una llarga obra literària, molta de la qual roman encara inèdita, Ventura Ametller ha publicat l'assaig Teoria general de l'universalisme (1979); els poemaris El primer quadern de Bel Dezir (1981), amb el qual va guanyar el 'Premi de Poesia Marià Manent' i Paradigmes esotèrics (1991) i la novel·la Summa kaòtica (1986), la seva obra més emblemàtica.
L'escriptor maresmenc Valerià Pujol, autor del pròleg de la primera edició de la Summa kaòtica, publicada per Laia, el 1986, dins la col·lecció El Mirall i el Temps, la va definir com a "mítico-esperpèntica" i "inserida dins una llarga tradició literària europea i hispànica que arrenca de l'expressionisme i que ens dóna noms com Jarry, Apollinaire, Valle Incl*n... També és possible rastrejar al llarg de les seves pàgines un cert regust rabelaisià".
La Summa, patint del mecanoscrit apòcrif Sacraville de Petter White O'Sullivan, tracta la narració de l'etapa republicana que va de l'any 1933 al 1939, però ho fa d'una manera magistral i sorprenent, defugint el tractament naturalista, interpretant la realitat i embolcallant el lector amb una enorme massa de referències culturals, màgiques, mítiques o filosòfiques, donant la seva particular visió del món i salvant de l'oblit figures i paisatges que l'autor va conèixer i recrea a través de la narrativa.
D'aquesta obra també s'ha escrit que "deu ser la més paradoxal de la literatura catalana contemporània. És una visió anti-històrica del nostre entorn cultural -més aviat político-cultural-, en un intent de reflorar 'l'antiga saviesa', subjacent encara en la gent arrelada a la terra".
La primera vegada que vaig llegir la 'Summa kaòtica' i després de trencar les dificultats inicials d'un registre que no és fàcil, em vaig deixar guanyar per aquells personatges inspirats en la vida d'en Ventura a Pals, immersos en un món en guerra, la Guerra Civil, que tenia tocs medievals i a estones també atemporalment futuristes, onírics i embolcallats d'una pàtina de poesia dantesca, on els personatges adquirien noms i valors i es transmutaven de manera alquímica, com pot passar amb el lector quan arribi al final del llibre.
Barreja de camps narratius i de punts de vista diferents en el teixit textual (una aposta clarament agosarada i avantguardista que també ha practicat el premi Nobel xinès Gao Xingjian, a La muntanya de l'ànima), amb referències a la càbala i a la bruixeria, la Summa és també "la biografia-història trifàsica de Protomorphus-Anamorphus-Matamorphus", com apunta Pujol. I se'ns ofereix com un món que cal descodificar. Només dos exemples: Espanya és el Sacre Regne d'Snyaphia; la República Dissident, Catalunya, és l'Imperi Bacant de Banacàrdia o la Federació Pandemònica. A més, hi ha alguns personatges d'aquesta novel·la coral i metadimensional que entren millor que d'altres i et poden acompanyar durant molt de temps, com va passar-me a mi amb la professora-eròtico-revolucionària Roja-Lia.
Després de molt de temps (de 1986 fins el 2007), l'Ajuntament de Mataró i Cossetània Edicions reediten la Summa kaòtica i publiquen la segona part, la Resta kaòtica, inèdita fins al moment i que recupera la trajectòria vital de l'univers de la Summa, seguint en aquest cas la cronologia de la derrota després de la Guerra Civil.
Amb un to humorístic, novament esperpèntic i des de l'anti-història, l'autor ens acosta a la repressió política i religiosa i a la lluita de l'home lliurepensador per imposar-se davant la barbàrie, arrodonint amb un nou graó una obra narrativa sòlida, única i excepcional.
El lector trobarà novament una nova història d'un l'univers personal i intransferible creat per Ametller, amb un tarannà més àgil, fresc, divertit i irònic que la primera part, potser en sintonia amb l'època que es vol mostrar, criticar, denunciar o testimoniar i sobretot, salvaguardar.
A la Resta kaòtica hi apareix l'itinerari de la "Cronologia de la derrota", amb el feixisme i el nazisme, la repressió contra l'individu que malda per existir i trobar glops de llibertat, la víctòria del sexe i la carn per damunt de les presons que volen imposar els que les censuren i la malignitat de les religions, des del seu àmbit opressiu i en xoc contra l'ésser humà. També, l'estraperlo, la repressió cultural i lingüística i la lluita personal per sobreviure dins la tempesta de la història.
De nou, el més ampli calidoscopi literari que podria comparar-se al que va dir-se del Guernika
de Picasso: un brau que entra dins una botiga de cristall. D'aquesta manera, la narrativa de Ventura Ametller entra en piconadora sobre fets i idees i trinxa per obrir-nos les portes de noves percepcions.
Amb aquesta recuperació dels dos volums, s'ha donat sortida a un treball que parteix del localisme, però aspira a l'universalisme, parlant d'una història col·lectiva compartida, la dels catalans dins l'Espanya convulsa de la Guerra Civil i els seus anys posteriors, els fonaments de la societat actual.
Per acabar, dir que l'obra d'en Ventura és, d'entrada, inclassificable, però tot i moure's en la narrativa, la poesia I l'assaig, hi ha un gran eix principal que ho vertebra tot: la Summa Kaòtica, ara per fi complementada amb la Resta caótica.
Els seus personatges extrapolacions d'altres de reals que van viure els anys de la Guerra Civil i la posguerra, es mouen en uns paràmetres carregats de surrealisme, disquisicions filosòfiques i la ironia I l'humor macabre que sol acompanyar l'existència humana.
El lector de Ventura Ametller no ho té gens fàcil. Ha de saber que endinsar-se en els seus textos és tota una aventura, però també que a mesura que s'hi entra, les múltiples històries et van vencent a poc a poc, embolcallant-te sense deixar-te escapar d'una teranyina que et fa acompanyar uns personatges canviants, que evolucionen i llisquen pel mapa existencial amb tota la seva duresa i contradiccions.
Per tancar aquesta introducció, dues darreres reflexions que va fer-me Ventura, sobre la seva pròpia obra:
"Tota escriptura és pensament. Ha de sortir del pensament i no de la inspiració".
"Em vaig plantejar com fer una novel·la prescindint del temps i de l'espai, posant el gros en el petit i el petit en el gros".
I un petit fragment de la Resta kaòtica, que diu moltes coses, massa potser:
"Deixem que l'ocell voli, digui, escrigui, nii, en llocs i temps diversos.
Desinteressat com és, sempre serà un anargirós, no pobre, però...
La poesia i les lletres no donen per gaire més que per un got de bon vi, a vegades de mal vi.
i para de comptar".
I finalment, per concloure, voldria fer un prec.
Escriure un llibre és molt difícil, publicar-lo també. Però no s'ha de deixar morir en acabat de néixer.
Un llibre està viu quan arriba als seus lectors. I per això ara cal que entre tots li donem una empenta perquè el que ens expliquen la 'Summa' i la 'Resta' arribi al màxim de persones.
Ara, més que mai és quan comença la veritable vida d'aquestes dues obres.
D'altra banda, si com recull la dita "qui salva una vida salva una humanitat", com a escriptor i com a lllibreter que sóc estic convençut que qui salva un llibre també salva un tros de la humanitat.
Avui, com a mínim, n'hem salvat dos.
MOLTES GRÀCIES!
viernes, julio 18, 2008
viernes, julio 11, 2008
'EL CEL DE LES PAPERINES', de JOAN DE DÉU PRATS
Publicat per Edicions del Pirata
A ‘El Cel de les Paperines’, l’autor explica als lectors la seva infantesa i ho fa a partir de breus capítols seqüencials de la seva vida, que molts podem reconèixer encara perquè hi ha nombrosos temes que són compartits en l’espai i en el temps.
Així, hi trobem l’època de la televisió en blanc i negre, els madelman, l’escola religiosa, les coses que ens ha ajudat a formar-nos com a persones i els valors familiars que consolidem principalment amb els pares i els avis, entre d’altres aspectes vitals.
Joan de Déu Prats reconstrueix, d’aquesta manera, la seva memòria i ho fa en clau de literatura planera, que poden llegir els més joves, però que també desperta interès als que són més grans.
D’altra banda, l’autor ja té escrits més de 70 llibres per a nens i joves, que és la seva especialitat, ha guanyat nombrosos i importants concursos i ha estat traduït a diferents idiomes que van des de l’anglès fins al xinès.
En aquest curiós llibre memorialístic però breu (una rara avis), l’autor ret tribut al seu passat i ho fa des d’una manera molt senzilla, recordant-nos que la vida, moltes vegades, és fluir, un mateix i amb els altres.
A ‘El Cel de les Paperines’, l’autor explica als lectors la seva infantesa i ho fa a partir de breus capítols seqüencials de la seva vida, que molts podem reconèixer encara perquè hi ha nombrosos temes que són compartits en l’espai i en el temps.
Així, hi trobem l’època de la televisió en blanc i negre, els madelman, l’escola religiosa, les coses que ens ha ajudat a formar-nos com a persones i els valors familiars que consolidem principalment amb els pares i els avis, entre d’altres aspectes vitals.
Joan de Déu Prats reconstrueix, d’aquesta manera, la seva memòria i ho fa en clau de literatura planera, que poden llegir els més joves, però que també desperta interès als que són més grans.
D’altra banda, l’autor ja té escrits més de 70 llibres per a nens i joves, que és la seva especialitat, ha guanyat nombrosos i importants concursos i ha estat traduït a diferents idiomes que van des de l’anglès fins al xinès.
En aquest curiós llibre memorialístic però breu (una rara avis), l’autor ret tribut al seu passat i ho fa des d’una manera molt senzilla, recordant-nos que la vida, moltes vegades, és fluir, un mateix i amb els altres.
RIURE EN CATALÀ A LA LLIBRERIA PROA
RIURE EN CATALÀ!
Una aproximació a la narrativa humorística actual
Col·loqui i lectura de textos amb els escriptors:
XAVIER GUAL
(Premi Pere Quart d’humor i sàtira)
i JORDI CANTAVELLA
Divendres 18 de juliol a les 20h, a Proa Premià
Carrer del Nord, 71. Premià de Mar
Organitzen: Proa Premià i Regidoria de Cultura
Una aproximació a la narrativa humorística actual
Col·loqui i lectura de textos amb els escriptors:
XAVIER GUAL
(Premi Pere Quart d’humor i sàtira)
i JORDI CANTAVELLA
Divendres 18 de juliol a les 20h, a Proa Premià
Carrer del Nord, 71. Premià de Mar
Organitzen: Proa Premià i Regidoria de Cultura
lunes, julio 07, 2008
TOT ABAIXANT EL CAP...
Són molts anys abaixant el cap.
Tants, que les noves generacions
ja vénen amb l'espatlla torçada.
I ens conformem amb el plat a taula
i el copet a l'esquena.
El copet dels vençuts
i dels buròcrates.
Tants, que les noves generacions
ja vénen amb l'espatlla torçada.
I ens conformem amb el plat a taula
i el copet a l'esquena.
El copet dels vençuts
i dels buròcrates.
MANIFEST PERSONAL PER CATALUNYA I ELS CATALANS
1) Creure en el teu país i voler-ne el millor (Polítics professionals = NO!).
2) Unitat de les forces nacionalistes i catalanistes davant de Madrid i aquesta realitat anticatalanista que es diu Espanya i que mai abaixa la guàrdia.
3) Plantar-los cara de valent, des de la igualtat i no de la submissió.
2) Unitat de les forces nacionalistes i catalanistes davant de Madrid i aquesta realitat anticatalanista que es diu Espanya i que mai abaixa la guàrdia.
3) Plantar-los cara de valent, des de la igualtat i no de la submissió.
DEMOCRÀCIA?
Després de veure com alguns s'intitulen demòcrates, cal parar-se a reflexionar què vol dir la demòcracia i si paga la pena.
No necessàriament demòcrata i feixista es contrapossen.
I també hi ha fatxes d'esquerres, tants com de dretes.
No necessàriament demòcrata i feixista es contrapossen.
I també hi ha fatxes d'esquerres, tants com de dretes.
MANIFESTOS i ALTRES SUBTILESES
De tant en tant ens surten amb manifestos contra Catalunya i el catalanisme.
De fet, no ens hauríem de sorprendre perquè són molts anys de passar-nos la piconadora pel damunt, de totes les maneres possibles.
Espanya només admet catalans que acceptin la seva catalanitat com a segona opció, després de l'espanyola. I per això, ara surten tots aquests que volen relegar el català a llengua regional.
Entre Espanya i Catalunya no hi ha cap més solució que la submissió o plantar-los cara d'una vegada per totes.
Si les forces catalanistes es possessin d'acord i anessin de valent, totes aquestes coses ni tan sols passarien.
Fins que els catalans no ens posem d'acord i dibuixem un projecte comú del que volem, continuaran passanmt-nos pel damunt, una i altra vegada.
I a més, com s'està veient durant aquests dies se'ns rifen, amb el consentiment d'uns que diuen que són catalans o espanyols segons els convé.
De fet, no ens hauríem de sorprendre perquè són molts anys de passar-nos la piconadora pel damunt, de totes les maneres possibles.
Espanya només admet catalans que acceptin la seva catalanitat com a segona opció, després de l'espanyola. I per això, ara surten tots aquests que volen relegar el català a llengua regional.
Entre Espanya i Catalunya no hi ha cap més solució que la submissió o plantar-los cara d'una vegada per totes.
Si les forces catalanistes es possessin d'acord i anessin de valent, totes aquestes coses ni tan sols passarien.
Fins que els catalans no ens posem d'acord i dibuixem un projecte comú del que volem, continuaran passanmt-nos pel damunt, una i altra vegada.
I a més, com s'està veient durant aquests dies se'ns rifen, amb el consentiment d'uns que diuen que són catalans o espanyols segons els convé.
jueves, julio 03, 2008
LA CRISI MÉS VISIBLE
La crisi més visible de la nostra societat és la dels valors.
L'altra, l'econòmica, fa molt de mal, però té alts i baixos.
La de valors és permanent en els darrers anys.
L'altra, l'econòmica, fa molt de mal, però té alts i baixos.
La de valors és permanent en els darrers anys.
EL MANUSCRITO DE NEOPATRIA, de JORDI CANTAVELLA
Aquesta novel·la publicada per El Andén constata que en Jordi Cantavella és un autor que cal seguir de prop.
La seva literatura consisteix en posar tot d'ingredients en un túrmix, trinxar-los i donar-nos una empanada literària d'alta qualitat.
Amb en Cantavella travesses l'altra banda del mirall, un exercici, aquest, que en la seriositat endèmica de la nostra cultura només és habitual fer d'amagat, com una mena de masturbació literària, per entendre'ns.
I a més d'enfotre's de tot i endolla un cert compromís moral i polític de rerefons.
La seva literatura consisteix en posar tot d'ingredients en un túrmix, trinxar-los i donar-nos una empanada literària d'alta qualitat.
Amb en Cantavella travesses l'altra banda del mirall, un exercici, aquest, que en la seriositat endèmica de la nostra cultura només és habitual fer d'amagat, com una mena de masturbació literària, per entendre'ns.
I a més d'enfotre's de tot i endolla un cert compromís moral i polític de rerefons.
ENS FA MÉS LLIURES LA INFORMÀTICA?
Veient tot el que està passant en tinc seriosos dubtes.
La informàtica (i les nove stecnologies) ens ajuden a crear un món paral·lel, però arribarà el dia que no serem capaços de detectar com cau una fulla que no estigui feta per fotoshop.
Eeccsss!!!!
Visca en Thoreu i el 'Walden'.
La informàtica (i les nove stecnologies) ens ajuden a crear un món paral·lel, però arribarà el dia que no serem capaços de detectar com cau una fulla que no estigui feta per fotoshop.
Eeccsss!!!!
Visca en Thoreu i el 'Walden'.
domingo, junio 22, 2008
RIURE EN CATALÀ A LA LLIBRERIA PROA
El proper 18 de juliol us esperem a la llibreria Proa Premià, on celebrarem que estem vius i ens tornem a retrobar (i avui dia això ja és molt!), amb un ACTE LITERARI i unes COPES DE CAVA.
RIURE EN CATALÀ
Una aproximació a la literatura humorística actual catalana
Hi ha una literatura humorística 'seriosa' entre els autors joves de la Literatura Catalana que es fa actualment.
I més enllà de l'humor televisiu hi ha vida, com ho demostraran dos autors que practiquen aquest gènere des de la paraula impresa i amb les seves històries divertides, sarcàstiques, crítiques, iconoclastes i escatològiques".
Col·loqui i lectura de textos amb els autors:
- XAVIER GUAL, guanyador del Premi Pere Quart d'Humor i Sàtira amb el recull de contes "Estem en contra".
- JORDI CANTAVELLA, autor del recull de contes 'Paper higiènic' i de la novel·la 'El manuscrito de neopatria'.
Divendres 18 de juliol a les 20 h a Proa Premià.
Carrer del Nord, 71. Premià de Mar.
Organitza: Proa Premià i Regidoria de Cultura de Premià de Mar
T'HI ESPEREM I VINE DISPOSAT A RIURE!!!!!!!!
RIURE EN CATALÀ
Una aproximació a la literatura humorística actual catalana
Hi ha una literatura humorística 'seriosa' entre els autors joves de la Literatura Catalana que es fa actualment.
I més enllà de l'humor televisiu hi ha vida, com ho demostraran dos autors que practiquen aquest gènere des de la paraula impresa i amb les seves històries divertides, sarcàstiques, crítiques, iconoclastes i escatològiques".
Col·loqui i lectura de textos amb els autors:
- XAVIER GUAL, guanyador del Premi Pere Quart d'Humor i Sàtira amb el recull de contes "Estem en contra".
- JORDI CANTAVELLA, autor del recull de contes 'Paper higiènic' i de la novel·la 'El manuscrito de neopatria'.
Divendres 18 de juliol a les 20 h a Proa Premià.
Carrer del Nord, 71. Premià de Mar.
Organitza: Proa Premià i Regidoria de Cultura de Premià de Mar
T'HI ESPEREM I VINE DISPOSAT A RIURE!!!!!!!!
lunes, junio 09, 2008
NOVA DIVISA
"La llibertat comença en la ment i en el cor. La llibertat que evita que puguin deixar-se anar els propis impulsos i instints, torna sobre si mateixa a recollir la seva collita de dolor i esclavatge".
(No sé de qui és, però em val).
(No sé de qui és, però em val).
domingo, junio 08, 2008
EL MEDI AMBIENT, MÉS APROP DE TOTHOM
El coneixement del medi ambient i l’aportació personal que hi podem fer, són dos aspectes cada vegada més necessaris en la societat en la qual vivim, tant per als adults com per als infants.
Per aquest motiu, el passat 7 de juny, l’Ajuntament de Cabrera de Mar va convocar una jornada dedicada a reflexionar sobre el nostre entorn, des d’una visió global fins al punt de vista més comarcal o local. Tot un itinerari per ajudar a comprendre el que podem fer en benefici del nostre món més immediat.
Sota el títol ‘Cabrera de Mar, el medi ambient i tu’, la jornada s’estructurava en un ampli mostrari d’exposicions i actes.
Pel que fa a exposicions, tractaven els aspectes més diversos del medi ambient: la cultura de l’aigua, les agrupcions de defensa forestal, el Consorci que gestiona el Parc Serralada Litoral, la Confederació d’Horticultura Ornamental de Catalunya, les aportacions dels escolars o l’aplicació puntuals de millores mediambientals que poden fer-se al municipi.
També, hi havia una petita mostra de pugons, de plantes i documents relacionats amb la gestió de l’aigua.
D’altra banda, durant tot el dia van fer-se xerrades, un col·loqui o la projecció de la pel·lícula ‘Una verdad incómoda’.
Entre els treballs dels nens, una frase per tenir en compte i no oblidar-se’n: “La terra esta malalta, qui la curarà?”.
Per aquest motiu, el passat 7 de juny, l’Ajuntament de Cabrera de Mar va convocar una jornada dedicada a reflexionar sobre el nostre entorn, des d’una visió global fins al punt de vista més comarcal o local. Tot un itinerari per ajudar a comprendre el que podem fer en benefici del nostre món més immediat.
Sota el títol ‘Cabrera de Mar, el medi ambient i tu’, la jornada s’estructurava en un ampli mostrari d’exposicions i actes.
Pel que fa a exposicions, tractaven els aspectes més diversos del medi ambient: la cultura de l’aigua, les agrupcions de defensa forestal, el Consorci que gestiona el Parc Serralada Litoral, la Confederació d’Horticultura Ornamental de Catalunya, les aportacions dels escolars o l’aplicació puntuals de millores mediambientals que poden fer-se al municipi.
També, hi havia una petita mostra de pugons, de plantes i documents relacionats amb la gestió de l’aigua.
D’altra banda, durant tot el dia van fer-se xerrades, un col·loqui o la projecció de la pel·lícula ‘Una verdad incómoda’.
Entre els treballs dels nens, una frase per tenir en compte i no oblidar-se’n: “La terra esta malalta, qui la curarà?”.
L'OBRA DE VENTURA AMETLLER, RECUPERADA
L’Ajuntament de Mataró, el de Pals i Cossetània Edicions han publicat les novel·les ‘Summa kaòtica’ i ‘Resta kaòtica’, de Ventura Ametller, a partir d’una iniciativa que va impulsar la seva família fa un any.
Ventura Ametller és el pseudònim literari de Bonaventura Clavaguera Clavaguera. Va néixer a Pals el 1932 i fa molts anys que viu a Mataró. Va ser íntim amic de Josep Pla i aquest el cita diverses vegades a la seva obra. També va conèixer Salvador Espriu, que va ser qui li va suggerir el nom literari de Ventura Ametller.
La ‘Summa kaòtica’ és una reedició publicada per l’editorial Laia el 1986, dis la col·lecció El Mirall i el Temps. Narra l’etapa republicana que va del 1933 al 1939, però d’una manera sorprenent, defugint el tractament naturalista, interpretant la realitat i embolcallant el lector amb una enorme massa de referències culturals, màgiques, mítiques o filosòfiques, donant la seva particular visió del món i salvant de l’oblit figures i paisatges que l’autor va conèixer.
La segona part que tanca el cicle, la ‘Resta kaòtica’, és la cronologia de la derrota, acabada la guerra, amb la posterior repressió i la lluita personal de l’individu per sobreviure.
D’altra banda, Ametller utilitza un agosarada tècnica narrativa, on els personatges tenen diversos noms i es mouen en espais i temps diferentes, que el situen en l’avantguarda literària del país.
Ventura Ametller és el pseudònim literari de Bonaventura Clavaguera Clavaguera. Va néixer a Pals el 1932 i fa molts anys que viu a Mataró. Va ser íntim amic de Josep Pla i aquest el cita diverses vegades a la seva obra. També va conèixer Salvador Espriu, que va ser qui li va suggerir el nom literari de Ventura Ametller.
La ‘Summa kaòtica’ és una reedició publicada per l’editorial Laia el 1986, dis la col·lecció El Mirall i el Temps. Narra l’etapa republicana que va del 1933 al 1939, però d’una manera sorprenent, defugint el tractament naturalista, interpretant la realitat i embolcallant el lector amb una enorme massa de referències culturals, màgiques, mítiques o filosòfiques, donant la seva particular visió del món i salvant de l’oblit figures i paisatges que l’autor va conèixer.
La segona part que tanca el cicle, la ‘Resta kaòtica’, és la cronologia de la derrota, acabada la guerra, amb la posterior repressió i la lluita personal de l’individu per sobreviure.
D’altra banda, Ametller utilitza un agosarada tècnica narrativa, on els personatges tenen diversos noms i es mouen en espais i temps diferentes, que el situen en l’avantguarda literària del país.
'CRIMS A LA CATALUNYA DEL SEGLE XIX, de MANUEL BOFARULL i TERRADES
Publicat per Cossetània Edicions
En uns moments en els quals malauradament els successos estan a l’ordre del dia, ‘Crims a la Catalunya del segle XIX’ aplega onze històries que transcorren per diversos indrets de les terres catalanes, entre el 1838 i 1892 i que van ser narrats amb tota mena de detalls per la premsa de l’època.
Com es destaca en aquest llibre, el segle XIX va ser un moment en el qual els crims i les circumstàncies del procés i compliment de la sentència, eren seguit per la gent gairebé com se segueix el futbol actualment.
Els crims, narrats amb rigor i de forma entenedora, es complementen amb il·lustracions suggerents de la premsa de l’època.
Des del ‘Segrest i mort d’en Gallifa’, un assassinat que va convulsionar el Mataró de 1849, fins a ‘El parricidi de Lleida’, el 1838, ‘Les noies de Folgueroles’ (1858) o ‘Sang al santuari de Foix’ (1892), el lector hi trobarà un ventall d’històries reals transmeses per la premsa que esfereeixen i ens recorden que la crònica negra, per desgràcia, és un fet inherent a l’espècie humana.
L’autor d’aquest llibre, Manuel Bofarull, va néixer a Badalona el 1923. És autor d’una llarga nòmina de títols d’històrica comarcal lligada amb el Penedès. Va guanyar el premi Sant Jordi amb Ia novel·la històrica ‘Els hereus de la terra’, el 1987 i amb ‘Figures vora el rec’ (1995), va ser protagonista de la polèmica edició 1994 del premi Josep Pla.
En uns moments en els quals malauradament els successos estan a l’ordre del dia, ‘Crims a la Catalunya del segle XIX’ aplega onze històries que transcorren per diversos indrets de les terres catalanes, entre el 1838 i 1892 i que van ser narrats amb tota mena de detalls per la premsa de l’època.
Com es destaca en aquest llibre, el segle XIX va ser un moment en el qual els crims i les circumstàncies del procés i compliment de la sentència, eren seguit per la gent gairebé com se segueix el futbol actualment.
Els crims, narrats amb rigor i de forma entenedora, es complementen amb il·lustracions suggerents de la premsa de l’època.
Des del ‘Segrest i mort d’en Gallifa’, un assassinat que va convulsionar el Mataró de 1849, fins a ‘El parricidi de Lleida’, el 1838, ‘Les noies de Folgueroles’ (1858) o ‘Sang al santuari de Foix’ (1892), el lector hi trobarà un ventall d’històries reals transmeses per la premsa que esfereeixen i ens recorden que la crònica negra, per desgràcia, és un fet inherent a l’espècie humana.
L’autor d’aquest llibre, Manuel Bofarull, va néixer a Badalona el 1923. És autor d’una llarga nòmina de títols d’històrica comarcal lligada amb el Penedès. Va guanyar el premi Sant Jordi amb Ia novel·la històrica ‘Els hereus de la terra’, el 1987 i amb ‘Figures vora el rec’ (1995), va ser protagonista de la polèmica edició 1994 del premi Josep Pla.
lunes, junio 02, 2008
ARA SÍ, DE DEBÒ, EL MEGATALL DE L'N-II
La coordinadora NO N-II farà finalment el megatall reivindicatiu de la carretera, de Montgat a Cabrera de Mar, el proper diumenge 15 de juny i no el 8 com estava previst.
La Generalitat, des del Servei Català de Trànsit, va estudiar amb els alcaldes del Baix Maresme la coincidència del dia 8 amb el Gran Premi Cinzano de Catalunya de Moto GP, a Montmeló, que mou molta gent i demana disposició dels Mossos.
D'altra banda, en relació al megatall de la carretera, amb la intenció de coordinar Polica local i Mossos i garantir la seguretat, es va parlar amb la coordinadora No N-II i es va optar pel canvi de data.
No és fàcil, ja ho he dit altres vegades, reduir el problema de l’N-II a uns paràmetres objectius, perquè són molts els agents polítics i socials implicats, molts els punts de vista i tothom vol tenir la raó, tot i que al final s’haurà d’aplica una de les solucions possibles.
Al marge dels posicionaments dels grups polítics, la coordinadora No N-II, que integren plataformes cíviques de Premià de Mar, el Masnou i Vilassar de Mar, sempre ha demanat el trasllat de la carretera i el peatge gratuït de l’autopista C-32.
Gràcies a les seves accions, el tema no ha quedat en l’oblit sinó que ha sortit constantment als mitjans de comunicació i s’ha generat debat.
Però la coordinadora NO N-II no és l’únic agent “catalitzador” que demana solució a una fatídica via que ve portant accidents i morts, i que per molt que la maquillin (fa un any que hi treballen!) és cada vegada més obsoleta per a la gent que hi circula diàriament, en el marc d’una comarca que ha crescut molt en els darrers anys i que la proximitat de Barcelona ha convertit encara més en territori de pas.
El megatall, quan es realitzi, posarà un altre cop el dit a la nafra i demanarà una vegada més solucions que d’entrada ja no compten amb consens.
Mentre, anar queixant-nos i patir el dia a dia de l’N-II, els que hi anem amunt i avall, i que potser, aviat, si que anant a peu, com ja s’ha dit, arribarem més ràpid.
La Generalitat, des del Servei Català de Trànsit, va estudiar amb els alcaldes del Baix Maresme la coincidència del dia 8 amb el Gran Premi Cinzano de Catalunya de Moto GP, a Montmeló, que mou molta gent i demana disposició dels Mossos.
D'altra banda, en relació al megatall de la carretera, amb la intenció de coordinar Polica local i Mossos i garantir la seguretat, es va parlar amb la coordinadora No N-II i es va optar pel canvi de data.
No és fàcil, ja ho he dit altres vegades, reduir el problema de l’N-II a uns paràmetres objectius, perquè són molts els agents polítics i socials implicats, molts els punts de vista i tothom vol tenir la raó, tot i que al final s’haurà d’aplica una de les solucions possibles.
Al marge dels posicionaments dels grups polítics, la coordinadora No N-II, que integren plataformes cíviques de Premià de Mar, el Masnou i Vilassar de Mar, sempre ha demanat el trasllat de la carretera i el peatge gratuït de l’autopista C-32.
Gràcies a les seves accions, el tema no ha quedat en l’oblit sinó que ha sortit constantment als mitjans de comunicació i s’ha generat debat.
Però la coordinadora NO N-II no és l’únic agent “catalitzador” que demana solució a una fatídica via que ve portant accidents i morts, i que per molt que la maquillin (fa un any que hi treballen!) és cada vegada més obsoleta per a la gent que hi circula diàriament, en el marc d’una comarca que ha crescut molt en els darrers anys i que la proximitat de Barcelona ha convertit encara més en territori de pas.
El megatall, quan es realitzi, posarà un altre cop el dit a la nafra i demanarà una vegada més solucions que d’entrada ja no compten amb consens.
Mentre, anar queixant-nos i patir el dia a dia de l’N-II, els que hi anem amunt i avall, i que potser, aviat, si que anant a peu, com ja s’ha dit, arribarem més ràpid.
TRILOGIA DE LA NIEBLA, de CARLOS RUIZ ZAFON
Publicat per Planeta
Tot i que recentment s’ha publicat ‘El juego del ángel’, nou i súpervendes títol de Carlos Ruiz Zafón, l’autor de ‘La sombra del viento’, ara és un bon moment per revisitar la seva obra inicial, reeditada constantment.
La Trilogia de la Niebla aplega en un sol volum (tot i que es pot llegir per separat, en castellà i en català i en tots els formats possibles) les tres novel·les dirigides inicialment a un públic juvenil que va escriure Ruiz Zafón abans de convertir-se en una celebritat.
Històries emmarcades en col·leccions per a joves, però que poden llegir-se a qualsevol edat. De fet, estem davant de literatura d’evasió, aventures i fantasies desfermades que enganxen des del primer moment i que perfilen les obsessions narratives de l’autor.
En síntesi, a ‘El Píncipe de la Niebla’ es tracta la figura d’un diabòlic personatge capaç de concedir desitjos al preu més alt. A ‘El Palacio de Medianoche’, uns joves s’hauran d’enfrontar a un terrible i mortífer enigma de la història. I a ‘Las luces de setiembre, els protagonistes s’enfronten a un misteri que els durà a viure la més emocionant de les aventures en un laberíntic món de llums i ombres.
Zafón és, avui per avui, un autor traduït a més de quaranta llengües, editat a una cinquantena de països i que ha arribat a milions de lectors.
D’altra banda, a les tres històries de la Trilogia de la Boira caldria afegir-hi el títol ‘Marina’ per perfilar un pack de novel·les que permeten passar una estona immillorable, sense límit d’edat.
Tot i que recentment s’ha publicat ‘El juego del ángel’, nou i súpervendes títol de Carlos Ruiz Zafón, l’autor de ‘La sombra del viento’, ara és un bon moment per revisitar la seva obra inicial, reeditada constantment.
La Trilogia de la Niebla aplega en un sol volum (tot i que es pot llegir per separat, en castellà i en català i en tots els formats possibles) les tres novel·les dirigides inicialment a un públic juvenil que va escriure Ruiz Zafón abans de convertir-se en una celebritat.
Històries emmarcades en col·leccions per a joves, però que poden llegir-se a qualsevol edat. De fet, estem davant de literatura d’evasió, aventures i fantasies desfermades que enganxen des del primer moment i que perfilen les obsessions narratives de l’autor.
En síntesi, a ‘El Píncipe de la Niebla’ es tracta la figura d’un diabòlic personatge capaç de concedir desitjos al preu més alt. A ‘El Palacio de Medianoche’, uns joves s’hauran d’enfrontar a un terrible i mortífer enigma de la història. I a ‘Las luces de setiembre, els protagonistes s’enfronten a un misteri que els durà a viure la més emocionant de les aventures en un laberíntic món de llums i ombres.
Zafón és, avui per avui, un autor traduït a més de quaranta llengües, editat a una cinquantena de països i que ha arribat a milions de lectors.
D’altra banda, a les tres històries de la Trilogia de la Boira caldria afegir-hi el títol ‘Marina’ per perfilar un pack de novel·les que permeten passar una estona immillorable, sense límit d’edat.
'WANTED' ('SE BUSCA'), EL CÒMIC DE LA PEL·LÍCULA
Michael Brandt i Angelina Jolie protagonitzen un thriller de Timur Bekmambetov, on surten d’altres destacats actors com Morgan Freeman i Terence Stamp.
La pel·lícula narra la iniciació com a assassí d’un personatge mediocre, en mans d’una espectacular assassina que li farà de mestre després que matin el pare del noi.
Al darrera d’aquesta efectista història hi ha, però, un còmic de primera, amb el mateix títol que el film i obra de Mark Millar, J.G. Jones i Paul Mounts, publicat ara per Norma Editorial.
Al rerefons de ‘Wanted’ (el còmic), també s’hi troba una profunda reflexió sobre els súperherois, perquè en aquest cas són els súperdolents els protagonistes, que han aconseguit acabar amb els bons i han establert un nou ordre en el qual, fins i tot, han canviat les percepcions de la realitat, a l’estil Matrix.
D’altra banda, les lluites internes entre el propi cantó obscur, perquè triomfin tendències més dures, són el pretext perquè un jove es trobi a si mateix.
Tot plegat, més renovació encara i en un camp, el de la historieta de súperherois que en els darrers anys ve redescobrint nous i interessants camins. Aquest n’és un, i amb violència i ciència ficció per donar i per vendre.
La pel·lícula narra la iniciació com a assassí d’un personatge mediocre, en mans d’una espectacular assassina que li farà de mestre després que matin el pare del noi.
Al darrera d’aquesta efectista història hi ha, però, un còmic de primera, amb el mateix títol que el film i obra de Mark Millar, J.G. Jones i Paul Mounts, publicat ara per Norma Editorial.
Al rerefons de ‘Wanted’ (el còmic), també s’hi troba una profunda reflexió sobre els súperherois, perquè en aquest cas són els súperdolents els protagonistes, que han aconseguit acabar amb els bons i han establert un nou ordre en el qual, fins i tot, han canviat les percepcions de la realitat, a l’estil Matrix.
D’altra banda, les lluites internes entre el propi cantó obscur, perquè triomfin tendències més dures, són el pretext perquè un jove es trobi a si mateix.
Tot plegat, més renovació encara i en un camp, el de la historieta de súperherois que en els darrers anys ve redescobrint nous i interessants camins. Aquest n’és un, i amb violència i ciència ficció per donar i per vendre.
martes, mayo 27, 2008
POEMA FINAL
Vàrem lluitar per unes coses.
Ara ens toca lluitar per unes altres.
In memoriam (laboralis) Minerva.
El sentit de l'honor i la rectitud, avant tout.
Ara ens toca lluitar per unes altres.
In memoriam (laboralis) Minerva.
El sentit de l'honor i la rectitud, avant tout.
lunes, mayo 26, 2008
DIVISA (RECORDANT RIMBAUD, QUE MÉS O MENYS JA HO DEIA)
D'esquerres, per no quedar, ja no queda ningú.
I és sota aquesta bandera on s'agrupen els pinxos i "mangantes" més variats de l'actual abocador social.
Hem lluitat contra els de dretes, durant molts anys, per treure'ls d'un poder enquistat i cancerós.
I ara caldrà combatre contra els que s'autodefineixen d'esquerres i els seus criats i sicaris, tots abanderats sota el que en diuen Democràcia i només representa, una vegada més, les regles del Joc dels Poderosos.
I és sota aquesta bandera on s'agrupen els pinxos i "mangantes" més variats de l'actual abocador social.
Hem lluitat contra els de dretes, durant molts anys, per treure'ls d'un poder enquistat i cancerós.
I ara caldrà combatre contra els que s'autodefineixen d'esquerres i els seus criats i sicaris, tots abanderats sota el que en diuen Democràcia i només representa, una vegada més, les regles del Joc dels Poderosos.
domingo, mayo 25, 2008
'MACEDONIA', de HARVEY PEKAR i HEATHER ROBERTSON. IL·LUSTRAT PER ED PISKOR
Publicat per La Cúpula
‘Macedonia’ és una novel·la gràfica en tota la seva àmplia dimensió. Això vol dir un còmic de prop de 200 pàgines, amb una història per a adults i una càrrega de narració literària que utilitza, però, les imatges per explicar-nos històries de la vida actual, contundents i colpidores.
La protagonista i coautora de l’obra, Heather, és una jove estudiant idealista i compromesa amb la pau. Per fer la seva tesi doctoral, que planteja si es poden evitar les guerres amb el dret internacional, viatja a Macedònia, territori molt conflictiu, enmig del polvorí dels Balcans. Allí, es barrejarà amb les persones i coneixerà de primera mà el que els llibres d’història no expliquen.
Harvey Pekar és un guionista de referència del panorama mundial actual. Autor dels coneguts còmics ‘American Splendor’, il·lustrats per Robert Crumb i d’altres autors i passats al cinema amb èxit, domina els registres de la narrativa més actual, la que ens acosta als problemes i vivències de les persones. I en aquesta obra ho torna a demostrar de nou, deixant palès alhora que el còmic no és un art minoritari, sinó que pot equiparar-se a la literatura com a art de narrar.
I una altra proposta per a lectors que vulguin endinsar-se en el còmic més actual, ‘Ghost World’ (‘Món fantasmal’), de Daniel Clowes, novel·la gràfica també publicada per La Cúpula i passada al cinema. Tracta la història de dues amigues i el seu camí cap a la maduresa en el món real, ple de contradiccions i descobriments.
‘Macedonia’ és una novel·la gràfica en tota la seva àmplia dimensió. Això vol dir un còmic de prop de 200 pàgines, amb una història per a adults i una càrrega de narració literària que utilitza, però, les imatges per explicar-nos històries de la vida actual, contundents i colpidores.
La protagonista i coautora de l’obra, Heather, és una jove estudiant idealista i compromesa amb la pau. Per fer la seva tesi doctoral, que planteja si es poden evitar les guerres amb el dret internacional, viatja a Macedònia, territori molt conflictiu, enmig del polvorí dels Balcans. Allí, es barrejarà amb les persones i coneixerà de primera mà el que els llibres d’història no expliquen.
Harvey Pekar és un guionista de referència del panorama mundial actual. Autor dels coneguts còmics ‘American Splendor’, il·lustrats per Robert Crumb i d’altres autors i passats al cinema amb èxit, domina els registres de la narrativa més actual, la que ens acosta als problemes i vivències de les persones. I en aquesta obra ho torna a demostrar de nou, deixant palès alhora que el còmic no és un art minoritari, sinó que pot equiparar-se a la literatura com a art de narrar.
I una altra proposta per a lectors que vulguin endinsar-se en el còmic més actual, ‘Ghost World’ (‘Món fantasmal’), de Daniel Clowes, novel·la gràfica també publicada per La Cúpula i passada al cinema. Tracta la història de dues amigues i el seu camí cap a la maduresa en el món real, ple de contradiccions i descobriments.
SOBRE EL JACIMENT DE CAN MODOLELL DE CABRERA DE MAR
Sovint vivim al costat dels jaciments arqueològics i no sabem gairebé res d’ells. Potser perquè no ens interessen o perquè la vida actual dóna d’altres preocupacions que fan que el patrimoni no sigui una prioritat. Tot i així, quan s’organitzen visites puntuals per conèixer aquests espais, solen tenir molt bona resposta de públic i sempre es parla que l’aposta turística de la comarca els necessita de manera clau.
A Cabrera de Mar, un dels jaciments més emblemàtics és el de Can Modolell, avui visitable i gestionat per la Fundació Burriac i l’Ajuntament del municipi. El que va ser el seu propietari, abans de cedir-lo, Josep M. Modolell, ha continuat personalment una tasca lloable de divulgació d’aquest espai.
Fruit d’aquesta vocació personal de Modolell, ha anat editant monografies de temàtica històrica local. Aquest passat Sant Jordi va publicar la quarta.
Amb el títol ‘Estudis sobre el jaciment arqueològic de Can Modolell’ i l’edició a cura del propi Josep M. Modolell, el llibre és un recull de treballs de diferents elements que es van trobar durant les excavacions que va fer l’equip de la Secció Arqueològica del Museu de Mataró, sota la direcció de Joan Bonamusa i Rosa Isabel Garí.
S’hi tracten temes de la mà de diversos especialistes, però que també poden interessar a tothom que vulgui conèixer més a prop un jaciment que tenim a la comarca per retrobar-nos amb el nostre passat romà.
A Cabrera de Mar, un dels jaciments més emblemàtics és el de Can Modolell, avui visitable i gestionat per la Fundació Burriac i l’Ajuntament del municipi. El que va ser el seu propietari, abans de cedir-lo, Josep M. Modolell, ha continuat personalment una tasca lloable de divulgació d’aquest espai.
Fruit d’aquesta vocació personal de Modolell, ha anat editant monografies de temàtica històrica local. Aquest passat Sant Jordi va publicar la quarta.
Amb el títol ‘Estudis sobre el jaciment arqueològic de Can Modolell’ i l’edició a cura del propi Josep M. Modolell, el llibre és un recull de treballs de diferents elements que es van trobar durant les excavacions que va fer l’equip de la Secció Arqueològica del Museu de Mataró, sota la direcció de Joan Bonamusa i Rosa Isabel Garí.
S’hi tracten temes de la mà de diversos especialistes, però que també poden interessar a tothom que vulgui conèixer més a prop un jaciment que tenim a la comarca per retrobar-nos amb el nostre passat romà.
LA MIRADA A LA MIRADA DELS PREMIANENCS
El treball de recuperació de la memòria audiovisual de Premià de Mar, que vénen fent els premianencs Víctor Saràbia i Miriam Soms, des de LaCajaNegra Produccions, ha tancat un cicle amb l’edició del tercer DVD de ‘La Mirada dels premianencs’, que va aparèixer el passat mes d’abril.
D’altra banda, per complementar-ho, també han fet ‘La mirada a La Mirada’, un quart DVD on es pot veure la història d’aquest interessant projecte i l’acte de presentació del tercer DVD, que va fer-se el passat 20 d’abril al Patronat Social Premianenc.
‘La Mirada dels premianencs’ configura un petit gran arxiu audiovisual, ara a l’abast de tothom, on es tracten temes com el Premià industrial, les sardanes, l’autopista i el Camí Ral, el cinema, la ràdio, l’església, el Nadal i les nevades, el tren i l’estació, l’educació, el mar, el camp, el teatre, els esports i molts més aspectes puntuals que salvaguarden el patrimoni memorialístic de Premià de Mar.
‘La Mirada’ és la punta d’un iceberg que amaga molt més del que ensenya. Un treball intens i extens d’aquells que si no s’hagués fet, caldria fer-lo i que ha demanat un esforç per part dels seus creadors que ara tots podem gaudir.
I tot això en un món on aquestes coses, moltes vegades, tot i la seva importància, passen desapercebudes davant de moltes altres que són el paradigma de la frivolitat. O no?
D’altra banda, per complementar-ho, també han fet ‘La mirada a La Mirada’, un quart DVD on es pot veure la història d’aquest interessant projecte i l’acte de presentació del tercer DVD, que va fer-se el passat 20 d’abril al Patronat Social Premianenc.
‘La Mirada dels premianencs’ configura un petit gran arxiu audiovisual, ara a l’abast de tothom, on es tracten temes com el Premià industrial, les sardanes, l’autopista i el Camí Ral, el cinema, la ràdio, l’església, el Nadal i les nevades, el tren i l’estació, l’educació, el mar, el camp, el teatre, els esports i molts més aspectes puntuals que salvaguarden el patrimoni memorialístic de Premià de Mar.
‘La Mirada’ és la punta d’un iceberg que amaga molt més del que ensenya. Un treball intens i extens d’aquells que si no s’hagués fet, caldria fer-lo i que ha demanat un esforç per part dels seus creadors que ara tots podem gaudir.
I tot això en un món on aquestes coses, moltes vegades, tot i la seva importància, passen desapercebudes davant de moltes altres que són el paradigma de la frivolitat. O no?
miércoles, mayo 21, 2008
CIBERESCRIPTURES DEL SEGLE XXI
‘La catosfera literària 08’ és la primera antologia de blogs en català, que ha publicat Cossetània Edicions i que va ser presentada a Vallromanes el passat dissabte 17 de maig, coincidint per atzar amb el Dia Internacional d’Internet.
El llibre recull un centenar de textos (posts) escrits pels autors de blogs literaris de l’àmbit català (blogaires) i la recopilació serveix per mostrar un tast del que fan alguns autors catalans en el format digital, ciberescriptors que experimenten les múltiples possibilitats de la xarxa.
L’escriptor Biel Mesquida, autor del pròleg, apunta que “la catosfera és una part dels fonaments vius de la reconstrucció nacional de la llengua i la cultura catalanes, d’aquests fragmentats i minoritzats Països Catalans units per la Xarxa, d’aquest País Català futur d’ara mateix!”.
L’acte de presentació va comptar amb la intervenció dels promotors de la Catosfera, representats per Toni Ibàñez i per Marc Vidal. Per la seva banda, el periodista maresmenc i director de l’Agència Catalana de Notícies, Saül Gordillo, va recordar els valors d’una escriptura, la dels blogs: “compulsiva, calenta, impetuosa i fresca”. Per a Gordillo, la Catosfera demostra que “els joves escriuen i que Internet no s’ha carregat el paper”.
El llibre recull un centenar de textos (posts) escrits pels autors de blogs literaris de l’àmbit català (blogaires) i la recopilació serveix per mostrar un tast del que fan alguns autors catalans en el format digital, ciberescriptors que experimenten les múltiples possibilitats de la xarxa.
L’escriptor Biel Mesquida, autor del pròleg, apunta que “la catosfera és una part dels fonaments vius de la reconstrucció nacional de la llengua i la cultura catalanes, d’aquests fragmentats i minoritzats Països Catalans units per la Xarxa, d’aquest País Català futur d’ara mateix!”.
L’acte de presentació va comptar amb la intervenció dels promotors de la Catosfera, representats per Toni Ibàñez i per Marc Vidal. Per la seva banda, el periodista maresmenc i director de l’Agència Catalana de Notícies, Saül Gordillo, va recordar els valors d’una escriptura, la dels blogs: “compulsiva, calenta, impetuosa i fresca”. Per a Gordillo, la Catosfera demostra que “els joves escriuen i que Internet no s’ha carregat el paper”.
PETITES GRANS ACCIONS PER PROMOCIONAR EL TURISME COMARCAL
El Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme ha editat un DVD que en cinc minuts fa un repàs de l’oferta mediambiental, cultural i de lleure de què disposa la nostra comarca.
Mostra el paisatge, la platja, la muntanya, l’oferta d’activitats en aquests espais, el patrimoni cultural, la gastronomia, o les tradicions, entre d’altres coses que puguin servir per donar a conèixer els atractius del nostre territori.
El DVD s’ha plantejat com un recurs més dels que disposa el Consorci per promocionar turísticament la nostra comarca.
D’altra banda, fa uns dies també va fer-se públic que la posada en funcionament del primer Centre d’Acollida Turística (CAT) de Catalunya, prevista per a final d’any a la Cella Vinaria de Teià, anirà acompanyada d’una promoció de productes artesans vinculats a Alella, el Masnou i Teià.
D’aquesta manera, diversos elements lligats amb el territori han de servir d’inspiració als artesans i dissenyadors locals per crear objectes de record que es puguin vendre a la botiga del CAT.
Amb aquesta acció es vol aconseguir que diverses icones específiques de cada zona es converteixin en objectes de record amb la identitat de la comarca.
Tant aquesta proposta com el DVD, són dues estratègies per fomentar la promoció del Maresme des de la comarca, però molt més enllà. Petits detalls que a poc a poc van fent la seva aportació i que amb el pas dels anys, ben segur, donaran uns resultats més visibles.
Mostra el paisatge, la platja, la muntanya, l’oferta d’activitats en aquests espais, el patrimoni cultural, la gastronomia, o les tradicions, entre d’altres coses que puguin servir per donar a conèixer els atractius del nostre territori.
El DVD s’ha plantejat com un recurs més dels que disposa el Consorci per promocionar turísticament la nostra comarca.
D’altra banda, fa uns dies també va fer-se públic que la posada en funcionament del primer Centre d’Acollida Turística (CAT) de Catalunya, prevista per a final d’any a la Cella Vinaria de Teià, anirà acompanyada d’una promoció de productes artesans vinculats a Alella, el Masnou i Teià.
D’aquesta manera, diversos elements lligats amb el territori han de servir d’inspiració als artesans i dissenyadors locals per crear objectes de record que es puguin vendre a la botiga del CAT.
Amb aquesta acció es vol aconseguir que diverses icones específiques de cada zona es converteixin en objectes de record amb la identitat de la comarca.
Tant aquesta proposta com el DVD, són dues estratègies per fomentar la promoció del Maresme des de la comarca, però molt més enllà. Petits detalls que a poc a poc van fent la seva aportació i que amb el pas dels anys, ben segur, donaran uns resultats més visibles.
'OBRES COMPLETES, 12', de ROBERT CRUMB
Publicat per Ediciones La Cúpula
Robert Crumb és un clàssic vivent del còmic underground, amb estil i nom propis dels EUA i que des de fa uns anys viu al sud de França.
‘American splendor’ són els còmics que guionitza Harvey Pekar i que han il·lustrat autors com Crumb, entre d’altres.
Pekar i ‘American Splendor’ han estat passats al cinema i això els ha donat molt més reconeixement del que tenien.
Aquest volum de l’obra completa de Crumb recull les històries que ell va dibuixar, guionitzades per Pekar.
Narren situacions de persones i actituds, les veritats profundes d’un home que s’ha passat la vida treballant com a arxivista en un hospital.
Còmic del bo i que ens parla de coses properes i de personatges suggerents. Tot plegat, com la vida mateixa.
Robert Crumb és un clàssic vivent del còmic underground, amb estil i nom propis dels EUA i que des de fa uns anys viu al sud de França.
‘American splendor’ són els còmics que guionitza Harvey Pekar i que han il·lustrat autors com Crumb, entre d’altres.
Pekar i ‘American Splendor’ han estat passats al cinema i això els ha donat molt més reconeixement del que tenien.
Aquest volum de l’obra completa de Crumb recull les històries que ell va dibuixar, guionitzades per Pekar.
Narren situacions de persones i actituds, les veritats profundes d’un home que s’ha passat la vida treballant com a arxivista en un hospital.
Còmic del bo i que ens parla de coses properes i de personatges suggerents. Tot plegat, com la vida mateixa.
'LA TORRE OSCURA', de STEPHEN KING
Còmic
‘La torre oscura’,
de Stephen King
Publicat per Debolsillo
L’univers literari creat pel mestre del terror i gènere fantàstic, Stephen King, pren ara forma de còmic, de la mà de Robin Furth, Peter David, Jae Lee i Richard Isanove.
La torre oscura és un llarg cicle de set novel·les, escrites en més d’una vintena d’anys, que aposten per un nou gènere en el qual hi ha pistolers, màgia, fantasia desfermada i un món absolutament innovador. El protagonsita, Roland, busca la torre obscura, però en el seu llarg itinerari vital s’hi entrellaça tota l’obra de Stephen King.
El primer volum d’aquesta intensa obra, adaptada ara a la historieta i sota el títol ‘El nacimiento del pistolero’, dóna pistes per endinsar-se en un univers atractiu i innovador, però solament és un tast del que aporten el conjunt de les novel·les.
‘La torre oscura’,
de Stephen King
Publicat per Debolsillo
L’univers literari creat pel mestre del terror i gènere fantàstic, Stephen King, pren ara forma de còmic, de la mà de Robin Furth, Peter David, Jae Lee i Richard Isanove.
La torre oscura és un llarg cicle de set novel·les, escrites en més d’una vintena d’anys, que aposten per un nou gènere en el qual hi ha pistolers, màgia, fantasia desfermada i un món absolutament innovador. El protagonsita, Roland, busca la torre obscura, però en el seu llarg itinerari vital s’hi entrellaça tota l’obra de Stephen King.
El primer volum d’aquesta intensa obra, adaptada ara a la historieta i sota el títol ‘El nacimiento del pistolero’, dóna pistes per endinsar-se en un univers atractiu i innovador, però solament és un tast del que aporten el conjunt de les novel·les.
lunes, mayo 19, 2008
UN PAS DE GEGANT. CATOSFERA 08
L'acte de presentació a Vallromanes, el passat dissabte, de la primera antologia de 'La catosfera literària', va ser un graó més d'una tasca en la que sobresurten els caps visibles (físics i virtuals) de Toni Ibàñez i de Jordi Ferrer (Cossetània), per esmentar-ne dos que coneixo.
Dels presentadors de l'acte, destacaria que en Saül Gordillo va recordar-nos que estem davant d'una literatura "compulsiva, calenta, impetuosa i fresca". També, que en Marc Vidal va convidar a experimentar, llançant a l'aire un repte que la Literatura Catalana fa anys que necessita. Una crida, aquesta, que hauria de figurar en els DIARIS amb LLETRA MAJÚSCULA.
La literatura de la Catosfera és el futur!!!!!
Hi ha una nova generació de ciberescriptors que exerceix des de casa, però amb honestedat, professionalitat i allunyada del gremialisme patètic en el que des de fa uns anys viu la Literatura Catalana.
La Catosfera és encara puresa. Ja veurem en què desemboca d'aquí uns anys, però de moment és molt prometedora, aire fresc, aigua sense clor.
D'altra banda, per molt lliure que sigui la xarxa, es crearan filtres per determinar el que és bo del que no ho és, el producte ràpid i fresc del llarg i elaborat... perquè una cosa és escriure i una altra és ser artista.
La Catosfera és un pas de gegant i alhora un nou univers. Queda molt camí per recórrer, encara.
El pas del temps, com sempre, deixarà a banda i banda el bo del dolent.
De moment, però, toca felicitar als inventors i artífexs per haver estat capaços de CREAR, enmig d'una cultura que a vegades sembla morta de tant de proselitisme i repetició dels mateixos trucs.
Gràcies Toni Ibàñez i altres CATOSFÈRICS per injectar vida en el cadàver de la Literatura Catalana, mantingut en suspensió per interessos editorials de mercat i perquè uns pocs es puguin guanyar les garrofes i d'altres penjar-se medalles des de les institucions. Medalles, d'altra banda, plenes de pols i rovell.
Llarga vida a la Catosfera!!!!!!!
Dels presentadors de l'acte, destacaria que en Saül Gordillo va recordar-nos que estem davant d'una literatura "compulsiva, calenta, impetuosa i fresca". També, que en Marc Vidal va convidar a experimentar, llançant a l'aire un repte que la Literatura Catalana fa anys que necessita. Una crida, aquesta, que hauria de figurar en els DIARIS amb LLETRA MAJÚSCULA.
La literatura de la Catosfera és el futur!!!!!
Hi ha una nova generació de ciberescriptors que exerceix des de casa, però amb honestedat, professionalitat i allunyada del gremialisme patètic en el que des de fa uns anys viu la Literatura Catalana.
La Catosfera és encara puresa. Ja veurem en què desemboca d'aquí uns anys, però de moment és molt prometedora, aire fresc, aigua sense clor.
D'altra banda, per molt lliure que sigui la xarxa, es crearan filtres per determinar el que és bo del que no ho és, el producte ràpid i fresc del llarg i elaborat... perquè una cosa és escriure i una altra és ser artista.
La Catosfera és un pas de gegant i alhora un nou univers. Queda molt camí per recórrer, encara.
El pas del temps, com sempre, deixarà a banda i banda el bo del dolent.
De moment, però, toca felicitar als inventors i artífexs per haver estat capaços de CREAR, enmig d'una cultura que a vegades sembla morta de tant de proselitisme i repetició dels mateixos trucs.
Gràcies Toni Ibàñez i altres CATOSFÈRICS per injectar vida en el cadàver de la Literatura Catalana, mantingut en suspensió per interessos editorials de mercat i perquè uns pocs es puguin guanyar les garrofes i d'altres penjar-se medalles des de les institucions. Medalles, d'altra banda, plenes de pols i rovell.
Llarga vida a la Catosfera!!!!!!!
lunes, mayo 12, 2008
LA RESTITUCIÓ VIRTUAL DE LES TERMES ROMANES DE CA L'ARNAU
Una de les apostes més fortes de la passada XIII Fira Iberoromana de Cabera de Mar va ser l’exposició del treball de restitució virtual de les termes romanes de Ca l’Arnau, un dels jaciments més importants del municipi, tasca que estan fent Josep Maria Rovira i Ferran Bayés.
L’exposició va mostrar diverses il·lustracions que són una mostra de material que forma part d’un projecte de recerca educativa que Rovira està desenvolupant amb el suport del Departament d’Educació de la Generalitat.
“Sovint resulta difícil, a partir de les restes que surten a la llum a les excavacions, fer-se una idea del que aquestes van ser originalment. Sortosament, avui disposem de tècniques infogràfiques que ens permeten restituit el seu aspecte i funcionalitat primitius, sempre a partir d’hipòtesis basades en les dades arqueològiques”, explica Rovira.
La presentació que va fer-se a la Fira Iberomana és un avanç del projecte que té com a objectiu acostar aquest patrimoni al públic no especialitzat, a partir de restitucions virtuals i de difusió a través d’Internet.
També, es vol aconseguir que escoles i instituts disposin d’una eina didàctica que ajudi a transmetre als alumnes la curiositat per conèixer el passat i la importància de la preservació de les restes. Tot això, a més, amb el valor afegit que es treballa en suport visual i amb els avantatges que ofereixen les més noves tecnologies.
L’exposició va mostrar diverses il·lustracions que són una mostra de material que forma part d’un projecte de recerca educativa que Rovira està desenvolupant amb el suport del Departament d’Educació de la Generalitat.
“Sovint resulta difícil, a partir de les restes que surten a la llum a les excavacions, fer-se una idea del que aquestes van ser originalment. Sortosament, avui disposem de tècniques infogràfiques que ens permeten restituit el seu aspecte i funcionalitat primitius, sempre a partir d’hipòtesis basades en les dades arqueològiques”, explica Rovira.
La presentació que va fer-se a la Fira Iberomana és un avanç del projecte que té com a objectiu acostar aquest patrimoni al públic no especialitzat, a partir de restitucions virtuals i de difusió a través d’Internet.
També, es vol aconseguir que escoles i instituts disposin d’una eina didàctica que ajudi a transmetre als alumnes la curiositat per conèixer el passat i la importància de la preservació de les restes. Tot això, a més, amb el valor afegit que es treballa en suport visual i amb els avantatges que ofereixen les més noves tecnologies.
DONAR A CONÈIXER EL MARESME A LA RESTA D'ESPANYA
‘Raíles sobre la mar. Un viaje sentimental por el Maresme’, obra de Carlos del Pozo, ha estat guardonat amb el I Premio La Mota, de libros de viajes, 2008 i publicat dins la col·lecció Trotaconventos. Viajes y viajeros poco convencionales, d’Alcalá Grupo Editorial.
Del Pozo va néixer a Madrid el 1963 i fa vint anys que viu a Catalunya. Vinculat a Canet de Mar i dedicat professionalment al món del Dret, en la seva vessant judicial i docent, ha escrit diverses obres de prosa narrativa en gèneres com el relat, la crònica periodística i la novel·la, publicant llibres i obtenint guardons literaris pel seu treball.
‘Raíles sobre la mar’ presenta un itinerari en tren per la costa del Maresme i invoca l’esperit de Josep Pla o de Carlos Barral, la presència del viatger en la ruta i la gran riquesa de figures i paisatges del nostre territori.
Llibre per a ser llegit i gaudit, no es tracta d’una guia, sinó d’una interessant aproximació personal, ben escrita i defugint dels tòpics per donar al lector una visió de la comarca que convida a visitar-la i a gaudir-la en tota la seva plenitud.
Malgrat i Zenobia Camprubí, el Modernisme de Josep Rovira i Fors, Torrentbó i els Goytisolo o Ridruejo al Maresme, les excel·lències d’Alella i el Masnou, res s’escapa a una ploma que ens vol transmetre passió per la vida i que ho fa, per a sort de lectors que poden ser de molt més enllà de les nostres fronteres comarcals, amb notable encert.
Del Pozo va néixer a Madrid el 1963 i fa vint anys que viu a Catalunya. Vinculat a Canet de Mar i dedicat professionalment al món del Dret, en la seva vessant judicial i docent, ha escrit diverses obres de prosa narrativa en gèneres com el relat, la crònica periodística i la novel·la, publicant llibres i obtenint guardons literaris pel seu treball.
‘Raíles sobre la mar’ presenta un itinerari en tren per la costa del Maresme i invoca l’esperit de Josep Pla o de Carlos Barral, la presència del viatger en la ruta i la gran riquesa de figures i paisatges del nostre territori.
Llibre per a ser llegit i gaudit, no es tracta d’una guia, sinó d’una interessant aproximació personal, ben escrita i defugint dels tòpics per donar al lector una visió de la comarca que convida a visitar-la i a gaudir-la en tota la seva plenitud.
Malgrat i Zenobia Camprubí, el Modernisme de Josep Rovira i Fors, Torrentbó i els Goytisolo o Ridruejo al Maresme, les excel·lències d’Alella i el Masnou, res s’escapa a una ploma que ens vol transmetre passió per la vida i que ho fa, per a sort de lectors que poden ser de molt més enllà de les nostres fronteres comarcals, amb notable encert.
'EL SECRETO ESTÁ EN EL GENIO', de ROSETTA FORNER
Publicat per Integral (RBA Libros)
Rosetta Forner es va donar a conèixer amb l’èxit editorial ‘La reina que dio calabazas al caballero de la armadura oxidada’, tot i que és autora d’una quinzena de títols que tenen com a objectiu el creixement personal, cas també de ‘Pídeme la luna’. Forner és coach, consultora, entrenadora certificada PNL i col·laboradora de diversos programes televisius.
Integral (RBA Libros) ve desenvolupant una intensa i qualitativa tasca de publicació d’obres que aprofundeixen en les estratègies que ens permeten afrontar la vida diària i sortir-ne el més ben parats possibles. Aquest és el cas de ‘El secreto está en el genio’, que parteix de la tesi que un mateix pot redirigir la seva existència i reconduir-la cap a direccions personals més satisfactòries.
Com trencar les pròpies limitacions, ser rebel, buscar les millors canalitzacions per als nostres somnis, saber trobar les oportunitats perdudes, lluitar contra la insatisfacció vital o despertar la màgia de l’ànima i la vertadera llibertat, són alguns dels reptes que es plantegen en aquest llibre que es vol distanciar de l’autoajuda convencional a partir de plantejaments més seriosos.
És cert que vivim en una societat amb un gran buit d’espiritualitat i ètica, que han estat substituïdes per una constant aparició de gurús i especialistes en mostrar-nos el camí, alguns pura falsedat. Com en tot, cal separar el gra de la palla.
Rosetta Forner es va donar a conèixer amb l’èxit editorial ‘La reina que dio calabazas al caballero de la armadura oxidada’, tot i que és autora d’una quinzena de títols que tenen com a objectiu el creixement personal, cas també de ‘Pídeme la luna’. Forner és coach, consultora, entrenadora certificada PNL i col·laboradora de diversos programes televisius.
Integral (RBA Libros) ve desenvolupant una intensa i qualitativa tasca de publicació d’obres que aprofundeixen en les estratègies que ens permeten afrontar la vida diària i sortir-ne el més ben parats possibles. Aquest és el cas de ‘El secreto está en el genio’, que parteix de la tesi que un mateix pot redirigir la seva existència i reconduir-la cap a direccions personals més satisfactòries.
Com trencar les pròpies limitacions, ser rebel, buscar les millors canalitzacions per als nostres somnis, saber trobar les oportunitats perdudes, lluitar contra la insatisfacció vital o despertar la màgia de l’ànima i la vertadera llibertat, són alguns dels reptes que es plantegen en aquest llibre que es vol distanciar de l’autoajuda convencional a partir de plantejaments més seriosos.
És cert que vivim en una societat amb un gran buit d’espiritualitat i ètica, que han estat substituïdes per una constant aparició de gurús i especialistes en mostrar-nos el camí, alguns pura falsedat. Com en tot, cal separar el gra de la palla.
jueves, mayo 08, 2008
CONTRA CATALUNYA, SEMPRE
Van matxacant a Catalunya (avui, fins i tot en González, un dels presidents amb més corrupció a les seves espatlles que no va tenir ni la dignitat de plegar mentre els seus subordinats anaven caient com a mosques) amb el vistiplau d'alguns que es diuen "catalans".
President Montilla, no n'hi ha prou amb entomar-les totes i dir "m'estic empipant!". Calen accions!!!!
Que vagin estrenyent l'embut, que ja s'ho trobaran.
El dia que el Barça vagi a 2a (Ho va dir en Brossa), potser sí que Catalunya serà independent.
Ha arribat l'hora, cal canalitzar la lluita per un país millor, el nostre, Catalunya. Prou de temps grisos! Més unitat i reultats i contundència.
a veure si també els xicots d'ERC deixen de fer el pallasso i els de CiU s'ordenen les idees, que cal unitat nacional.
President Montilla, no n'hi ha prou amb entomar-les totes i dir "m'estic empipant!". Calen accions!!!!
Que vagin estrenyent l'embut, que ja s'ho trobaran.
El dia que el Barça vagi a 2a (Ho va dir en Brossa), potser sí que Catalunya serà independent.
Ha arribat l'hora, cal canalitzar la lluita per un país millor, el nostre, Catalunya. Prou de temps grisos! Més unitat i reultats i contundència.
a veure si també els xicots d'ERC deixen de fer el pallasso i els de CiU s'ordenen les idees, que cal unitat nacional.
martes, mayo 06, 2008
EN UNA SOLA PARAULA
Cada vegada ho tinc més clar i en una sola paraula perquè no ens donen cap opció més:
I
N
D
E
P
E
N
D
È
N
C
I
A
I
N
D
E
P
E
N
D
È
N
C
I
A
TERROR GLOBAL I LOCAL
No se sap el perquè, però dóna la impressió que a algú (o a alguns) els agrada que visquem diàriament enmig de terrorífiques prediccions catastrofistes.
A l’any 2000 s’havia d’acabar el món, i tot i que potser ho semblava, va aguantar.
Hem passat per la possibilitat d’un conflicte nuclear devastador entre nord-americans i russos (a cop de míssil) a viure en el pànic imprevisible generat pel terrorisme islàmista. A més del terrorisme local madei in ETA.
D’altra banda, com a darrera novetat hi ha el “terror mediambiental”, subdividit en l’arribada d’un meteorit que col·lisionarà amb el nostre planeta, el canvi climàtic que ens deixarà sense aigua o gelats i més darrerament, gràcies a Ascó, la recuperació del pànic nuclear.
En aquest llistat podríem incloure, a més, les figures del psicòpata, del pederasta o del maltractador, que estan a l’ordre del dia.
I un últim invent, proper a nosaltres, real per a moltes persones i que creix dia a dia, és el terror de la crisi provocada per les hipoteques i l’aturada del sector de la construcció.
Aquest darrer terror ens avença la destrucció del sistema per aturada de la roda del capital i ja l’estan pagant moltes persones dels sectors vinculats amb la construcció. Mentre, d’altres, a les antípodes o potser en un món carregat de fantasies, ens parlen de la “Catalunya optimista” i amb paraules fines, de la “desacceleració econòmica”.
Ni una cosa ni l’altra, però què hem de fer per viure en pau, sense tanta pressió? El que trobi la solució que ho faci saber, perquè a aquest ritme, tots plegats, acabarem molt malament.
A l’any 2000 s’havia d’acabar el món, i tot i que potser ho semblava, va aguantar.
Hem passat per la possibilitat d’un conflicte nuclear devastador entre nord-americans i russos (a cop de míssil) a viure en el pànic imprevisible generat pel terrorisme islàmista. A més del terrorisme local madei in ETA.
D’altra banda, com a darrera novetat hi ha el “terror mediambiental”, subdividit en l’arribada d’un meteorit que col·lisionarà amb el nostre planeta, el canvi climàtic que ens deixarà sense aigua o gelats i més darrerament, gràcies a Ascó, la recuperació del pànic nuclear.
En aquest llistat podríem incloure, a més, les figures del psicòpata, del pederasta o del maltractador, que estan a l’ordre del dia.
I un últim invent, proper a nosaltres, real per a moltes persones i que creix dia a dia, és el terror de la crisi provocada per les hipoteques i l’aturada del sector de la construcció.
Aquest darrer terror ens avença la destrucció del sistema per aturada de la roda del capital i ja l’estan pagant moltes persones dels sectors vinculats amb la construcció. Mentre, d’altres, a les antípodes o potser en un món carregat de fantasies, ens parlen de la “Catalunya optimista” i amb paraules fines, de la “desacceleració econòmica”.
Ni una cosa ni l’altra, però què hem de fer per viure en pau, sense tanta pressió? El que trobi la solució que ho faci saber, perquè a aquest ritme, tots plegats, acabarem molt malament.
'PAPER HIGIÈNIC', de JORDI CANTAVELLA
Publicat per Llibres de l'índex
Fer riure en català des de l’escriptura no és gens fàcil. Demana un cert ofici i un desvergonyiment que no tothom té. I aquest és el cas de Jordi Cantavella, un escriptor per a ser llegit, però també per a ser escoltat i en qualsevol cas, amb moltes opcions de futur en un món que demana a crits l’aplicació sistemàtica del sentit de l’humor.
Irreverents i brillants, els relats de ‘Paper higiènic’ parlen sobre obsessions sexuals i escatologies diverses. Des del James Bond català fins a una explicació sarcàstica de perquè l’home ve del mono, passant per una tirallonga d’històries que tenen com a escenari els vàters i la líbido.
“En Jordi Cantavella és el Bukowski català (malgrat que ell digui que no), però arrelat a la molt catalana tradició del caganer, que no respecta ni el pessebre”, diu de l’autor el reconegut escriptor Francesc Miralles.
Personalment penso que ‘Paper higiènic’ entronca amb una tradició humorística i sarcàstica que ve de molt lluny a la nostra tradició, però que no sempre es traspassa amb encert, com en aquest cas sí que s’ha fet, a les pàgines dels llibres.
Per això, ara amb aquest autor és possible riure’s del mort i de qui el vetlla. No desaprofiteu l’ocasió!, de veritat s’ho val!
D’altra banda, una novetat editorial més recent de Jordi Cantavella és ‘El mauscrito de neopatria’, publicada per El Andén.
Fer riure en català des de l’escriptura no és gens fàcil. Demana un cert ofici i un desvergonyiment que no tothom té. I aquest és el cas de Jordi Cantavella, un escriptor per a ser llegit, però també per a ser escoltat i en qualsevol cas, amb moltes opcions de futur en un món que demana a crits l’aplicació sistemàtica del sentit de l’humor.
Irreverents i brillants, els relats de ‘Paper higiènic’ parlen sobre obsessions sexuals i escatologies diverses. Des del James Bond català fins a una explicació sarcàstica de perquè l’home ve del mono, passant per una tirallonga d’històries que tenen com a escenari els vàters i la líbido.
“En Jordi Cantavella és el Bukowski català (malgrat que ell digui que no), però arrelat a la molt catalana tradició del caganer, que no respecta ni el pessebre”, diu de l’autor el reconegut escriptor Francesc Miralles.
Personalment penso que ‘Paper higiènic’ entronca amb una tradició humorística i sarcàstica que ve de molt lluny a la nostra tradició, però que no sempre es traspassa amb encert, com en aquest cas sí que s’ha fet, a les pàgines dels llibres.
Per això, ara amb aquest autor és possible riure’s del mort i de qui el vetlla. No desaprofiteu l’ocasió!, de veritat s’ho val!
D’altra banda, una novetat editorial més recent de Jordi Cantavella és ‘El mauscrito de neopatria’, publicada per El Andén.
EL LLEGENDARI DEL NOSTRE ENTORN
L’escriptor de Mataró Jordi Lopesino ha fet un pas endavant en la seva trajectòria literària i ha publicat ‘Maragda’, de la mà de l’editorial Barcanova.
Novel·la juvenil per a adults o literatura per a adults que poden llegir els joves? És igual, perquè el lector que vulgui hi trobarà una història fantàstica, que enganxa des del primer moment i no pot deixar-se fins al final, que al cap i a la fi, és del que es tracta.
Maragda és un combinat ideal per enganxar-se a la lectura, amb ingredients com aventura, intriga, emoció, monstres, dones d’aigua, nans, malediccions, camins antics i oblidats, amors, envega, amistat, natura o màgia, entre d’altres moltes sorpreses que captivaran i seduiran al lector.
La clau, però, és que al seu rerefons hi ha amagada l’extensa i variada mitologia catalana, partint del Montseny.
D’altra banda, recentment, el calellenc Daniel Rangil va publicar 'Històries i llegendes de l’any vuit', un llibre sobre la cultura oral del Montnegre a partir dels relats que li van explicar 130 persones vinculades a aquestes emblemàtiques muntanyes del Maresme.
L’obra, tot i no ser estrictament de ficció, és una aportació clau al patrimoni de la memòria llegendària del Maresme i recull tot aquest anecdotari vinculat a la nostra terra, que si no acabaria desapareixent.
Les aportacions literàries de Lopesino i Rangil són dues propostes que comparteixen, tot i que de manera diferent, la divulgació del que és més nostre, allunyat dels estàndarts EUA als que sempre ens tenen acostumats.
Novel·la juvenil per a adults o literatura per a adults que poden llegir els joves? És igual, perquè el lector que vulgui hi trobarà una història fantàstica, que enganxa des del primer moment i no pot deixar-se fins al final, que al cap i a la fi, és del que es tracta.
Maragda és un combinat ideal per enganxar-se a la lectura, amb ingredients com aventura, intriga, emoció, monstres, dones d’aigua, nans, malediccions, camins antics i oblidats, amors, envega, amistat, natura o màgia, entre d’altres moltes sorpreses que captivaran i seduiran al lector.
La clau, però, és que al seu rerefons hi ha amagada l’extensa i variada mitologia catalana, partint del Montseny.
D’altra banda, recentment, el calellenc Daniel Rangil va publicar 'Històries i llegendes de l’any vuit', un llibre sobre la cultura oral del Montnegre a partir dels relats que li van explicar 130 persones vinculades a aquestes emblemàtiques muntanyes del Maresme.
L’obra, tot i no ser estrictament de ficció, és una aportació clau al patrimoni de la memòria llegendària del Maresme i recull tot aquest anecdotari vinculat a la nostra terra, que si no acabaria desapareixent.
Les aportacions literàries de Lopesino i Rangil són dues propostes que comparteixen, tot i que de manera diferent, la divulgació del que és més nostre, allunyat dels estàndarts EUA als que sempre ens tenen acostumats.
lunes, mayo 05, 2008
ELS MORTS SOM NOSALTRES
"- Els morts som nosaltres -va dir Winston.
- Encara no som morts! -va fer Júlia prosaicament".
De '1984', de George Orwell.
- Encara no som morts! -va fer Júlia prosaicament".
De '1984', de George Orwell.
lunes, abril 28, 2008
CONSTATACIÓ
La vida és una succeció de mamarratxos.
N'hi ha de tots els tamany, colors i estils i és inevitable coincidir-hi.
N'hi ha de tots els tamany, colors i estils i és inevitable coincidir-hi.
FINIS TERRAE
A vegades els viatges conclouen i no volem acceptar-ho.
Tot viatge comença i acaba, però quan ens acomodem ens costa ser valents per canviar.
Tot viatge comença i acaba, però quan ens acomodem ens costa ser valents per canviar.
ERCCCSSS!!!
L'espectacle patètic que estan donant des d'Esquerra (ERC) és una vegada més una mostra que mai serem independents mentre no siguem capaços de posar-nos d'acord nosaltres mateixos.
Els espanyols se'n fumen de tot això!!! I mentre, van tirant!!!
Potser el camí serà acaabar assumint que tenim mentalitat de vassalls.
CATALANISTA = EL QUE VIU DE CATALUNYA
POt aplicar-se el mateix a ESPANYOLISTA, ésclar.
Els espanyols se'n fumen de tot això!!! I mentre, van tirant!!!
Potser el camí serà acaabar assumint que tenim mentalitat de vassalls.
CATALANISTA = EL QUE VIU DE CATALUNYA
POt aplicar-se el mateix a ESPANYOLISTA, ésclar.
martes, abril 22, 2008
CATALANISTES I DEMÒCRATES
Em sembla que era en Josep Pla que deia que "catalanista és el que viu de Catalunya".
Això es pot aplicar a moltes coses més...
Ara, hi ha una classe que es defineix com a "demòcrata" perquè viu de la democràcia. Segurament no els costaria canviar per un altre plat de llenties.
Això es pot aplicar a moltes coses més...
Ara, hi ha una classe que es defineix com a "demòcrata" perquè viu de la democràcia. Segurament no els costaria canviar per un altre plat de llenties.
GENT QUE PREN EL SOL
Els he vist avui al matí, en una plaça d'un barri de Mataró.
Una família de gitanos prenent el sol amb el gos.
Jo travessava la ciutat angoixat.
A ells no els preocupava res que no fos el moment.
M'he adonat que tenien molt més que jo que m'he passat molts anys lluitant per la cultura i les lletres, la política... tantes coses buides al llarg del temps: paper, paraules, ecos.
Una família de gitanos prenent el sol amb el gos.
Jo travessava la ciutat angoixat.
A ells no els preocupava res que no fos el moment.
M'he adonat que tenien molt més que jo que m'he passat molts anys lluitant per la cultura i les lletres, la política... tantes coses buides al llarg del temps: paper, paraules, ecos.
miércoles, abril 16, 2008
'RES NO ÉS IGUAL A RES', de MARIA-ANTÒNIA GRAU i ABADAL
Premi Alella a Maria Oleart
L’Ajuntament d’Alella i La Comarcal Edicions acaben de publicar la darrera obra guardonada amb el Premi de poesia Alella a Maria Oleart en la seva onzena edició. Maria-Antònia Grau i Abadal, de Premià de Mar, és l’autora del recull, amb el títol Res no és igual a res, prou aclaridor de les intencions del poemari.
Grau, autora de diversos llibres de poesia més i professora de llengua i literatura, ha confegit un petit però intensíssim recull de poemes fruit d’experiències vitals, però també de la reflexió i el coneixmenet que desvetlla la consciència, l’ésser viu davant els fets, les coses i el cosmos.
Des del moment capturat fins a la seqüència vital, el paisatge retrobat per atzar o la recerca espiritual que sempre comporta l’existència humana, res s’escapa en aquesta obra del control tècnic i d’un clar mestratge en l’ofici d’escriure. Poesia molt ben construïda, sí, però que també arriba directament al cor i ens acosta la grandesa de cada cosa des de la imminència.
Amb ecos de Sylvia Plath, Ricard Creus o Maria Mercè Marçal, però una profunda i intensa veu pròpia, aquest llibre és una suggerent i interessant proposta per endinsar-se en la bona poesia que es fa al Maresme, des del Maresme però per a tothom, per al món.
L’Ajuntament d’Alella i La Comarcal Edicions acaben de publicar la darrera obra guardonada amb el Premi de poesia Alella a Maria Oleart en la seva onzena edició. Maria-Antònia Grau i Abadal, de Premià de Mar, és l’autora del recull, amb el títol Res no és igual a res, prou aclaridor de les intencions del poemari.
Grau, autora de diversos llibres de poesia més i professora de llengua i literatura, ha confegit un petit però intensíssim recull de poemes fruit d’experiències vitals, però també de la reflexió i el coneixmenet que desvetlla la consciència, l’ésser viu davant els fets, les coses i el cosmos.
Des del moment capturat fins a la seqüència vital, el paisatge retrobat per atzar o la recerca espiritual que sempre comporta l’existència humana, res s’escapa en aquesta obra del control tècnic i d’un clar mestratge en l’ofici d’escriure. Poesia molt ben construïda, sí, però que també arriba directament al cor i ens acosta la grandesa de cada cosa des de la imminència.
Amb ecos de Sylvia Plath, Ricard Creus o Maria Mercè Marçal, però una profunda i intensa veu pròpia, aquest llibre és una suggerent i interessant proposta per endinsar-se en la bona poesia que es fa al Maresme, des del Maresme però per a tothom, per al món.
EL RETORN A LA INFANTESA A L'ABAST DE LA MÀ
Tornen a les llibreries alguns dels productes que més van fer-nos volar la imaginació quan érem petits i no existien tants canals de televisió ni videojocs com ara.
Em refereixo a la reedició que ha fet Ediciones B dels còmics Joyas Literarias Juveniles (Grandes Obras Ilustradas).
Es tracta d’uns còmics que molts recordaran i d’altres ara podran redescobrir, amb les adaptacions de les novel·les dels grans autors en formats de fàcil lectura i sintetitzades. Els primers dos volums estan dedicats a Julio Verne i a Emilio Salgari.
Però aquí no s’acaba la redescoberta perquè Ediciones B també ha tornat a reeditar tot un clàssic, la col·lecció de llibres Historias Selección, que alternen el text de les més famoses novel·les amb pàgines de còmic.
Molts dels lectors d’aquestes obres recordaran com es llegia el còmic abans que el text, però que tot plegat ajudava a capbussar-se en alguns dels títols més clàssics de la literatura universal.
Entre d’altres, de moment ja han sortit: Moby Dick, Un viaje a la luna, La isla del tesoro, Robinson Crusoe, Ben-Hur, Sandokan, Las mil y una noches, Sissi, Los tres mosqueteros, Las aventuras de Tom Sawyer o El último mohicano.
Em refereixo a la reedició que ha fet Ediciones B dels còmics Joyas Literarias Juveniles (Grandes Obras Ilustradas).
Es tracta d’uns còmics que molts recordaran i d’altres ara podran redescobrir, amb les adaptacions de les novel·les dels grans autors en formats de fàcil lectura i sintetitzades. Els primers dos volums estan dedicats a Julio Verne i a Emilio Salgari.
Però aquí no s’acaba la redescoberta perquè Ediciones B també ha tornat a reeditar tot un clàssic, la col·lecció de llibres Historias Selección, que alternen el text de les més famoses novel·les amb pàgines de còmic.
Molts dels lectors d’aquestes obres recordaran com es llegia el còmic abans que el text, però que tot plegat ajudava a capbussar-se en alguns dels títols més clàssics de la literatura universal.
Entre d’altres, de moment ja han sortit: Moby Dick, Un viaje a la luna, La isla del tesoro, Robinson Crusoe, Ben-Hur, Sandokan, Las mil y una noches, Sissi, Los tres mosqueteros, Las aventuras de Tom Sawyer o El último mohicano.
SANT JORDI, LA GRAN FESTA DEL LIBRE I DE LA ROSA
Un any més ens ve al damunt la data màgica de la cultura i del paper imprès: Sant Jordi, un fet excepcional que permet oxigenar el món editorial i que garanteix, com a mínim, un llibre per persona.
Ningú sap perquè, any rere any, el 23 d’abril continua sent el punt de trobada i de confluència d’un allau de novetats editorials que passen de les prestatgeries de les llibreries a les mans dels lectors.
I és que per aquestes dates, de llibres, n’hi ha per a tots els gustos. Des de les propostes editades al propi municipi fins al best seller més internacional, el llibre d’autor mediàtic o qualsevol altra proposta que pugui interessar al col·lectiu més divers. La gent demana el més inversemblant i tot i no trobar el que es busca, disposa de moltes altres opcions en paral·lel perquè hi ha molt on triar.
De llibres n’hi ha per a tots els gustos, edats i sexes. Alguns dels que sonaran més per aquests dates són: El juego del ángel, de Carlos Ruíz Zafón; Te daré la tierra, de Chufo Llorens; Un món sense fi, de Ken Follet o El asombroso viaje de Pomponio Flato, d’Eduardo Mendoza, entre molts d’altres de més mediàtics o televisius.
I sense oblidar-se de la rosa, companya de viatge del paper imprès i relligat en un dia que si no existís, com se sol dir, caldria inventar-lo.
Ningú sap perquè, any rere any, el 23 d’abril continua sent el punt de trobada i de confluència d’un allau de novetats editorials que passen de les prestatgeries de les llibreries a les mans dels lectors.
I és que per aquestes dates, de llibres, n’hi ha per a tots els gustos. Des de les propostes editades al propi municipi fins al best seller més internacional, el llibre d’autor mediàtic o qualsevol altra proposta que pugui interessar al col·lectiu més divers. La gent demana el més inversemblant i tot i no trobar el que es busca, disposa de moltes altres opcions en paral·lel perquè hi ha molt on triar.
De llibres n’hi ha per a tots els gustos, edats i sexes. Alguns dels que sonaran més per aquests dates són: El juego del ángel, de Carlos Ruíz Zafón; Te daré la tierra, de Chufo Llorens; Un món sense fi, de Ken Follet o El asombroso viaje de Pomponio Flato, d’Eduardo Mendoza, entre molts d’altres de més mediàtics o televisius.
I sense oblidar-se de la rosa, companya de viatge del paper imprès i relligat en un dia que si no existís, com se sol dir, caldria inventar-lo.
lunes, abril 07, 2008
LA CATALUNYA OPTIMISTA...
La Catalunya optimista o la dels carotes?
L'optimisme dels que cobren per fer-nos creure que hi ha optimisme.
On és, actualment, l'esquerra de veritat?
L'optimisme dels que cobren per fer-nos creure que hi ha optimisme.
On és, actualment, l'esquerra de veritat?
NOUS TEMPS
La literatura, la cultura, el periodisme, la política... tot això és paper cremat al forn de la vanitat i direcció contrària cap a la vida plena.
LES NOSTRES PRESONS
Nosaltres creem les nostres pròpies presons.
Només, nosaltres,
podem alliberar-nos.
Només, nosaltres,
podem alliberar-nos.
domingo, abril 06, 2008
ART I CULTURA AL CEMENTIRI DEL MASNOU
Normalment intentem viure allunyats de la presència de la mort i la caducitat de les coses, pero es tracta d’una evidència de la qual no s’escapa ni el que apunta.
Sí, les coses es gasten, fineixen i es consumeixen i en aquests límits és quan ens adonem més del seu valor i alhora de la nostra misèria personal (d’aquesta, alguns però, en tenen més que d’altres, i fins i tot hi ha el que se n’autoinfringeix).
Els cementiris són abassegadors testimonis d’aquest pas del temps de l’existència humana, però també una mostra clara i contundent d’un art que principalment des de la pedra ens porta emocions i constatacions.
Acaba de publicar-se el número 27 de la revista monogràfica “La Roca de Xeix”, que edita l’Ajuntament del Masnou. Recull el treball guardonat amb la III Beca d’investigació i de recerca local, obra de Miquel Rico Vázquez i Marta Roig Lerones.
Sota el títol ‘El cementiri del Masnou, un museu a l’aire lliure’, es passa revista a l’evolució cronològica dels cementiris masnovins i els panteons i els seus propietaris, entre d’altres aspectes.
Qui s’acosti a aquesta obra descobrirà part de la història i del patrimoni de la localitat, des d’un àmbit sovint defugit o deixant de banda.
Al voltant de la mort hi ha tota una cultura i un patrimoni que aquest treball redescobreix i ens acosta amb documentació i encert.
Sí, les coses es gasten, fineixen i es consumeixen i en aquests límits és quan ens adonem més del seu valor i alhora de la nostra misèria personal (d’aquesta, alguns però, en tenen més que d’altres, i fins i tot hi ha el que se n’autoinfringeix).
Els cementiris són abassegadors testimonis d’aquest pas del temps de l’existència humana, però també una mostra clara i contundent d’un art que principalment des de la pedra ens porta emocions i constatacions.
Acaba de publicar-se el número 27 de la revista monogràfica “La Roca de Xeix”, que edita l’Ajuntament del Masnou. Recull el treball guardonat amb la III Beca d’investigació i de recerca local, obra de Miquel Rico Vázquez i Marta Roig Lerones.
Sota el títol ‘El cementiri del Masnou, un museu a l’aire lliure’, es passa revista a l’evolució cronològica dels cementiris masnovins i els panteons i els seus propietaris, entre d’altres aspectes.
Qui s’acosti a aquesta obra descobrirà part de la història i del patrimoni de la localitat, des d’un àmbit sovint defugit o deixant de banda.
Al voltant de la mort hi ha tota una cultura i un patrimoni que aquest treball redescobreix i ens acosta amb documentació i encert.
'EL JARDINER', de GRIAN
Publicat per Ediciones Obelisco
El camí espiritual comença amb el caminant, és ell el que marca les pautes i només ha de deixar-se guiar pels senyals que pugui trobar en el seu itinerari.
Aquesta petita obra, que ha assolit nombroses edicions i ha estat traduïda a moltes llengües, ja és un llibre de capçalera per a multitud de persones d’arreu del món.
Inspirat clarament en la literatura del poeta libanès Gibran, el lector hi trobarà petits relats en clau de paràbola que l’ajudaran a evolucionar espiritualment, a poc a poc, de glop en glop.
El jardiner protagonista d’aquests breus relats savis, amb contingut sanament moral, es mou emig de la natura i ens recorda la part més emocional de nosaltres, la que connecta directament amb les forces tel·lúriques.
D’altra banda, a partir de senzilles metàfores extretes del món natural, ‘El jardiner’ arriba al cor directament, des de la seva publicació, el 1996, sense publicitat, de boca en boca i fins acabar sent un best-seller de totes totes.
I pensem que estem davant d’una obra que ajuda a créixer espiritualment. Es tracta de no perdre l’oportunitat que ens presenta.
El camí espiritual comença amb el caminant, és ell el que marca les pautes i només ha de deixar-se guiar pels senyals que pugui trobar en el seu itinerari.
Aquesta petita obra, que ha assolit nombroses edicions i ha estat traduïda a moltes llengües, ja és un llibre de capçalera per a multitud de persones d’arreu del món.
Inspirat clarament en la literatura del poeta libanès Gibran, el lector hi trobarà petits relats en clau de paràbola que l’ajudaran a evolucionar espiritualment, a poc a poc, de glop en glop.
El jardiner protagonista d’aquests breus relats savis, amb contingut sanament moral, es mou emig de la natura i ens recorda la part més emocional de nosaltres, la que connecta directament amb les forces tel·lúriques.
D’altra banda, a partir de senzilles metàfores extretes del món natural, ‘El jardiner’ arriba al cor directament, des de la seva publicació, el 1996, sense publicitat, de boca en boca i fins acabar sent un best-seller de totes totes.
I pensem que estem davant d’una obra que ajuda a créixer espiritualment. Es tracta de no perdre l’oportunitat que ens presenta.
'PRIMERA NIEVE EN EL MONTE FUJI', de YASUNARI KABAWATA
Publicat per Literaria, de Verticales de bolsillo. / Traduït per Jaime Barrera.
Yasunari Kawabata va obtenir el Premi Nobel de Literatura i va suïcidar-se. Dos extrems que perfilen una personalitat complexa, capaç de capbussar-se en la profunditat de l’ànima humana i trobar-ne els més sinuosos camins.
Es tracta, per tant, d’algú que ha paladejat l’agre i el dolç de l’existència i que ha trobat la capacitat de transmetre-ho en paraules escrites.
Aquesta antologia recull una selecció de l’habilitat narrativa de Kawabata. Els sentiments i les contradiccions humanes, l’ésser i la memòria i les incògnites de la bellesa i el dolor que envolten la vida humana, són alguns dels rerefons d’aquests relats.
“Primera nieve en el monte Fuji”, “Gotas de lluvia”, “Un pueblo llamado Yumiura” o la peça final “Las muchachas del bote”, acosten el lector a les contradiccions de les tempestuoses relacions entre les persones.
Com destaca la crítica: “sensibilitat, intel·ligència, bellesa, serenitat i gust”. Literatura pura i dura, per quedar plenament satisfet com a lector. En acabar aquestes històries, queda un regust de salabror al paladar, però la convicció que s’ha arribat al fons del cor.
Yasunari Kawabata va obtenir el Premi Nobel de Literatura i va suïcidar-se. Dos extrems que perfilen una personalitat complexa, capaç de capbussar-se en la profunditat de l’ànima humana i trobar-ne els més sinuosos camins.
Es tracta, per tant, d’algú que ha paladejat l’agre i el dolç de l’existència i que ha trobat la capacitat de transmetre-ho en paraules escrites.
Aquesta antologia recull una selecció de l’habilitat narrativa de Kawabata. Els sentiments i les contradiccions humanes, l’ésser i la memòria i les incògnites de la bellesa i el dolor que envolten la vida humana, són alguns dels rerefons d’aquests relats.
“Primera nieve en el monte Fuji”, “Gotas de lluvia”, “Un pueblo llamado Yumiura” o la peça final “Las muchachas del bote”, acosten el lector a les contradiccions de les tempestuoses relacions entre les persones.
Com destaca la crítica: “sensibilitat, intel·ligència, bellesa, serenitat i gust”. Literatura pura i dura, per quedar plenament satisfet com a lector. En acabar aquestes històries, queda un regust de salabror al paladar, però la convicció que s’ha arribat al fons del cor.
LA CATOSFERA LITERÀRIA
MISSATGE DE TONI IBÁÑEZ, DEL BLOG ENTRELLUM:
"Ja tenim la coberta del llibre!
Tot va començar fa 4 mesos. Una idea, un projecte, una il·lusió i un munt de persones implicades. Una nova manera d'escriure llibres (blooks). Els tres últims que he fet són obres col·laboratives. Creació compartida. Literatura 2.0.
Els amics de Cossetània m'envien un PDF amb la futura coberta del llibre 'La catosfera literària'. Està molt ben trobada, aquesta imatge de la màquina d'escriure amb el ratolí...".
- ES REFEREIX AL LLIBRE QUE COSSETÀNIA EDITARÀ AMB TEXTOS DE 100 BLOGAIRES CATALANS QUE PARLEN DE LITERATURA I ENTRE ELS QUALS HI SURTO JO, EN REPRESENTACIÓ D'AQUEST BLOC, 'EL QUADERN D'ALBERT CALLS'.
- PODEU VEURE LA PORTADA AL BLOC DE TONI IBÁÑEZ!!!!
"Ja tenim la coberta del llibre!
Tot va començar fa 4 mesos. Una idea, un projecte, una il·lusió i un munt de persones implicades. Una nova manera d'escriure llibres (blooks). Els tres últims que he fet són obres col·laboratives. Creació compartida. Literatura 2.0.
Els amics de Cossetània m'envien un PDF amb la futura coberta del llibre 'La catosfera literària'. Està molt ben trobada, aquesta imatge de la màquina d'escriure amb el ratolí...".
- ES REFEREIX AL LLIBRE QUE COSSETÀNIA EDITARÀ AMB TEXTOS DE 100 BLOGAIRES CATALANS QUE PARLEN DE LITERATURA I ENTRE ELS QUALS HI SURTO JO, EN REPRESENTACIÓ D'AQUEST BLOC, 'EL QUADERN D'ALBERT CALLS'.
- PODEU VEURE LA PORTADA AL BLOC DE TONI IBÁÑEZ!!!!
lunes, marzo 31, 2008
ANNA PALÀ I EL PERIODISME DEL MARESME
Ahir va morir als 40 anys, víctima d’un càncer, la cap d’informatius de Televisió de Mataró (TVM), Anna Palà.
Nascuda a Vilassar de Mar el 1967 va dirigir i presentar durant 15 anys l’informatiu 24 hores de TVM, tot i que havia començat fent pràctiques a Vilassar Ràdio i Ràdio Rubí i era corresponsal de TV3 al Maresme.
Vaig conèixer l’Anna fent fent BUP a Santa Anna, tot i que per aquelles coses del destí, me la vaig trobar uns anys després una i altra vegada en els revolts d’aquesta carretera plena de ziga-zagues que és el periodisme comarcal.
Amb el temps vaig acostumar-me a identificar el seu rostre en aquesta petita pantalla que ens parla diàriament de les coses de casa nostra, les més properes.
L’Anna feia un tàndem immillorable per anar a buscar les notícies a peu de carrer amb un altre amic malauradement desaparegut, Lluís Lligonya, fundador de TVM.
Valenta, autoexigent i compromesa amb el seu mitjà, qui l’hagi vist treballar recordarà que l’Anna Palà apretava al màxim per treure el suc de la notícia, especialment des de l’entrevista, lluitant contra les pressions i buscant el que moltes vegades s’amaga sota diverses i sinuoses capes, la veritat. Una cosa aquesta que pot semblar fàcil i no ho és gens, i molt menys quan la tens tan a prop, com és el cas del periodisme local i comarcal.
De l’Anna, recordaré especialment el pas decidit de passar a treballar a la premsa local, un ofici carregat de satisfaccions, però també de dificultat i inseguretats professionals.
Ho va fer i amb convicció i sense hipocresia. I des d’aquesta posició ens informava cada dia amb la màxima honestedat i professionalitat.
No es pot demanar més.
Nascuda a Vilassar de Mar el 1967 va dirigir i presentar durant 15 anys l’informatiu 24 hores de TVM, tot i que havia començat fent pràctiques a Vilassar Ràdio i Ràdio Rubí i era corresponsal de TV3 al Maresme.
Vaig conèixer l’Anna fent fent BUP a Santa Anna, tot i que per aquelles coses del destí, me la vaig trobar uns anys després una i altra vegada en els revolts d’aquesta carretera plena de ziga-zagues que és el periodisme comarcal.
Amb el temps vaig acostumar-me a identificar el seu rostre en aquesta petita pantalla que ens parla diàriament de les coses de casa nostra, les més properes.
L’Anna feia un tàndem immillorable per anar a buscar les notícies a peu de carrer amb un altre amic malauradement desaparegut, Lluís Lligonya, fundador de TVM.
Valenta, autoexigent i compromesa amb el seu mitjà, qui l’hagi vist treballar recordarà que l’Anna Palà apretava al màxim per treure el suc de la notícia, especialment des de l’entrevista, lluitant contra les pressions i buscant el que moltes vegades s’amaga sota diverses i sinuoses capes, la veritat. Una cosa aquesta que pot semblar fàcil i no ho és gens, i molt menys quan la tens tan a prop, com és el cas del periodisme local i comarcal.
De l’Anna, recordaré especialment el pas decidit de passar a treballar a la premsa local, un ofici carregat de satisfaccions, però també de dificultat i inseguretats professionals.
Ho va fer i amb convicció i sense hipocresia. I des d’aquesta posició ens informava cada dia amb la màxima honestedat i professionalitat.
No es pot demanar més.
VALLBONA I CUYÀS A PROA PREMIÀ
AQUEST DIJOUS 3 d'ABRIL,
A LES 20 h.
PRESENTACIÓ A LA LLIBRERIA PROA PREMIÀ
DE LA NOVEL·LA 'FORASTERS',
de RAFAEL VALLBONA
PREMI NÈSTOR LUJÁN
A CÀRREC DE MANUEL CUYÀS,
PERIODISTA I ESCRIPTOR
Proa Premià
Carrer del Nord, 71
Premià de Mar
A LES 20 h.
PRESENTACIÓ A LA LLIBRERIA PROA PREMIÀ
DE LA NOVEL·LA 'FORASTERS',
de RAFAEL VALLBONA
PREMI NÈSTOR LUJÁN
A CÀRREC DE MANUEL CUYÀS,
PERIODISTA I ESCRIPTOR
Proa Premià
Carrer del Nord, 71
Premià de Mar
'CINQUANTA-SET LLUNES I UN BAT DE SOL', de DÀRIA FERRANDO
Primília Lletres
El Clavell / Ajuntament de Premià de Mar
Hi ha una poesia que s’amaga entre paraules rebuscades i una altra, com la d’aquest llibre, que aspira a ser un glop d’aigua fresca i neta, una alenada d’aire.
Dària Ferrando, l’autora d’aquest recull de poemes, va publicar un altre llibre amb les seves poesies fa 20 anys i ara hi torna, tot i que durant aquest temps ha estat dedicant-se amb tenacitat a la seva altra passió: la lectura teatral.
Cesc Monfort s’ha encarregat de fer les il·lustracions de l’obra, que en són una part molt important perquè acaben de donar, amb encert, fons i forma a l’itinerari poètic descrit.
La lluna ve acompanyant-nos des del principi dels temps i probablement hi continuarà molt després que els éssers humans deixem d’ocupar el planeta. Inspira als poetes, als amants, representa la dona i la feminitat i durant molt de temps va ser el lloc inabastable al qual l’home volia arribar, fins que ho va aconseguir i d’aquesta manera, morien una part dels seus somnis.
Dins “Cinquanta-set llunes i un bat de sol” hi ha ressons de tota la poesia popular que embolcalla la nostra tradició i que Maria Mercè Marçal va saber reinventar tan bé, amb el do i la màgia de la paraula.
L’amor, la vida, la melangia, el pas del temps, els somnis, la família, l’amistat i l’esperança o el renaixement, donen forma a aquests poemes escrits amb el cor i pensats per a ser recitats i escoltats, o millor encara, per a ser llegits sota la lluna.
El Clavell / Ajuntament de Premià de Mar
Hi ha una poesia que s’amaga entre paraules rebuscades i una altra, com la d’aquest llibre, que aspira a ser un glop d’aigua fresca i neta, una alenada d’aire.
Dària Ferrando, l’autora d’aquest recull de poemes, va publicar un altre llibre amb les seves poesies fa 20 anys i ara hi torna, tot i que durant aquest temps ha estat dedicant-se amb tenacitat a la seva altra passió: la lectura teatral.
Cesc Monfort s’ha encarregat de fer les il·lustracions de l’obra, que en són una part molt important perquè acaben de donar, amb encert, fons i forma a l’itinerari poètic descrit.
La lluna ve acompanyant-nos des del principi dels temps i probablement hi continuarà molt després que els éssers humans deixem d’ocupar el planeta. Inspira als poetes, als amants, representa la dona i la feminitat i durant molt de temps va ser el lloc inabastable al qual l’home volia arribar, fins que ho va aconseguir i d’aquesta manera, morien una part dels seus somnis.
Dins “Cinquanta-set llunes i un bat de sol” hi ha ressons de tota la poesia popular que embolcalla la nostra tradició i que Maria Mercè Marçal va saber reinventar tan bé, amb el do i la màgia de la paraula.
L’amor, la vida, la melangia, el pas del temps, els somnis, la família, l’amistat i l’esperança o el renaixement, donen forma a aquests poemes escrits amb el cor i pensats per a ser recitats i escoltats, o millor encara, per a ser llegits sota la lluna.
ABANDONAMENT DE GOSSOS
La Societat Protectora d’Animals de Mataró (SPAM) ha denunciat que un veterinari va extreure el xip a un gos perquè el seu propietari pugués abandonar-lo.
El passat 1 de març, la SPAM va sorprendre el propietari d’un gos mestís de rotweiler lligant-lo als contenidors de fora del Centre d’Acollida d’Animals de Companyia (CAAC) de Mataró.
Segons explica la presidenta de la Protectora, Sílvia Serra, el propietari necessitava desfer-se de l’animal de forma urgent i prèviament havia parlat per telèfon i en persona amb ells i li havien respost que no podien fer-se’n càrrec de moment perquè estaven saturats.
Serra va parlar amb ell per intentar entrar el gos al refugi. Aquest va respondre-li que no volia pagar la taxa de 200 euros per entrar l’animal, que només ni pagaria 50 perquè ja n’havia pagat 160 a un veterinari per treure-li el microxip i així poder-lo deixar sense que se l’identifiqués.
Al final, la SPAM va acceptar el gos i va notificar l’incident al Col·legi de Veterinaris de Barcelona, però no va fer cap denúncia perquè el propietari de l’animal no va voler dir-los qui era el responsible d’extreure el xip.
Segons la Protectora, el veterinari hauria d’haver trucat al CAAC per informar sobre el cas i intentar trobar entre les dues parts una solució que beneficiés al propietari i que perjudiqués el mínim possible a l’animal.
De moment, l’Ajuntament de Mataró ha obert un expedient d’investigació i entrarà una denúncia a la Generalitat perquè s’aclarin els fets.
El passat 1 de març, la SPAM va sorprendre el propietari d’un gos mestís de rotweiler lligant-lo als contenidors de fora del Centre d’Acollida d’Animals de Companyia (CAAC) de Mataró.
Segons explica la presidenta de la Protectora, Sílvia Serra, el propietari necessitava desfer-se de l’animal de forma urgent i prèviament havia parlat per telèfon i en persona amb ells i li havien respost que no podien fer-se’n càrrec de moment perquè estaven saturats.
Serra va parlar amb ell per intentar entrar el gos al refugi. Aquest va respondre-li que no volia pagar la taxa de 200 euros per entrar l’animal, que només ni pagaria 50 perquè ja n’havia pagat 160 a un veterinari per treure-li el microxip i així poder-lo deixar sense que se l’identifiqués.
Al final, la SPAM va acceptar el gos i va notificar l’incident al Col·legi de Veterinaris de Barcelona, però no va fer cap denúncia perquè el propietari de l’animal no va voler dir-los qui era el responsible d’extreure el xip.
Segons la Protectora, el veterinari hauria d’haver trucat al CAAC per informar sobre el cas i intentar trobar entre les dues parts una solució que beneficiés al propietari i que perjudiqués el mínim possible a l’animal.
De moment, l’Ajuntament de Mataró ha obert un expedient d’investigació i entrarà una denúncia a la Generalitat perquè s’aclarin els fets.
LA TRADICIÓ ORAL DEL MONTNEGRE, EN UN LLIBRE
L’objectiu de salvar la memòria oral del Montnegre ha dut al calellenc Daniel Rangil a enregistrar durant anys converses amb 130 persones vinculades a aquestes emblemàtiques muntanyes i transcriure els relats que li van explicar en un llibre.
Rangil va començar el contacte amb el Montnegre als anys 80, quan immers en l’onada neorural de l’època va instal·lar-s’hi en una masia i es va dedicar al comerç de productes naturals fins al 2004.
L’elaboració de l’obra de recerca etnològica, que ara veu publicada en un primer volum, va començar però els anys 90, tot i que a partir del 2006 va tenir més temps per dedicar-s’hi, recollint els relats orals explicats per persones veïnes d’una vintena de pobles del Vallès i del Maresme, en un territori que comprèn les muntanyes i valls que hi ha entre el mar, la Tordera i les rieres d’Arenys i Vallgorguina.
Els relats provenen de la cultura oral i parlen principalment de llops, óssos, serps, bandolers, crònica negra, bruixes, ànimes en pena, llegendes i tresors. Ara, l’autor continua treballant però en un nou volum. “Vull reflectir-hi les formes de vida, com es resolien les coses, la fauna, com eren les rieres i els canvis més importants”, assegura.
El mateix Rangil ha editat els 2.000 exemplars del llibre que es distribuiran per la zona. Ha comptat amb el suport del CCM, la Diputació de Barcelona i una dotzena d’ajuntaments.
Rangil va començar el contacte amb el Montnegre als anys 80, quan immers en l’onada neorural de l’època va instal·lar-s’hi en una masia i es va dedicar al comerç de productes naturals fins al 2004.
L’elaboració de l’obra de recerca etnològica, que ara veu publicada en un primer volum, va començar però els anys 90, tot i que a partir del 2006 va tenir més temps per dedicar-s’hi, recollint els relats orals explicats per persones veïnes d’una vintena de pobles del Vallès i del Maresme, en un territori que comprèn les muntanyes i valls que hi ha entre el mar, la Tordera i les rieres d’Arenys i Vallgorguina.
Els relats provenen de la cultura oral i parlen principalment de llops, óssos, serps, bandolers, crònica negra, bruixes, ànimes en pena, llegendes i tresors. Ara, l’autor continua treballant però en un nou volum. “Vull reflectir-hi les formes de vida, com es resolien les coses, la fauna, com eren les rieres i els canvis més importants”, assegura.
El mateix Rangil ha editat els 2.000 exemplars del llibre que es distribuiran per la zona. Ha comptat amb el suport del CCM, la Diputació de Barcelona i una dotzena d’ajuntaments.
martes, marzo 25, 2008
AUTOAJUDA A DOJO
‘Descubre el secreto’,
de Janet Bray Attwood
i Chris Attwood
Taducció de Carme Font Paz
Publicat per Zenith
Els autors d’aquesta obra tenen una dilatada experiència en el camp de la consultoria, les vendes i la comunicació i s’han dedicat a fer llibres que tracten tècniques per millorar la qualitat de vida.
Aquest és el cas de ‘Descubre el secreto’, un títol oportunista i una portada mimetitzada, tot s’ha de dir, basats en el recent best seller ‘El secreto’, però això no és culpa dels autors, sinó d’una estratègia editorial dels editors per vendre.
De fet, el subtítol en castellà és ‘El test que te permite averiguar cuáles son tus verdaderas pasiones’, molt més proper al títol original en anglès dels autors.
Tot el que he dit no ha de desmerèixer, però, una obra extensa, interessant i sòlida, de motivació i autoajuda, que invoca les històries de moltes persones que s’han superat a si mateixes.
A vegades es tendeix a menysprear llibres com aquest, que aposten per donar claus per establir prioritats de la teva vida i fer realitat els propis somnis.
‘Descubre el secreto’ es mou en aquests viaranys i a més, ho fa d’una manera didàctica i entenedora, aprofundint en les històries més humanes.
El llibre, a més, està correctament escrit, però defuig filigranes literàries. De fet, el que els autors volen és ajudar a traçar camins personals i ho aconsegueixen.
de Janet Bray Attwood
i Chris Attwood
Taducció de Carme Font Paz
Publicat per Zenith
Els autors d’aquesta obra tenen una dilatada experiència en el camp de la consultoria, les vendes i la comunicació i s’han dedicat a fer llibres que tracten tècniques per millorar la qualitat de vida.
Aquest és el cas de ‘Descubre el secreto’, un títol oportunista i una portada mimetitzada, tot s’ha de dir, basats en el recent best seller ‘El secreto’, però això no és culpa dels autors, sinó d’una estratègia editorial dels editors per vendre.
De fet, el subtítol en castellà és ‘El test que te permite averiguar cuáles son tus verdaderas pasiones’, molt més proper al títol original en anglès dels autors.
Tot el que he dit no ha de desmerèixer, però, una obra extensa, interessant i sòlida, de motivació i autoajuda, que invoca les històries de moltes persones que s’han superat a si mateixes.
A vegades es tendeix a menysprear llibres com aquest, que aposten per donar claus per establir prioritats de la teva vida i fer realitat els propis somnis.
‘Descubre el secreto’ es mou en aquests viaranys i a més, ho fa d’una manera didàctica i entenedora, aprofundint en les històries més humanes.
El llibre, a més, està correctament escrit, però defuig filigranes literàries. De fet, el que els autors volen és ajudar a traçar camins personals i ho aconsegueixen.
MÉS SOBRE JOSEP GARÍ I PONS
Article publicat al setmanari "La Clau"
En record de
Josep Garí i Pons,
“Poeta de carreró”
Josep Garí i Pons, poeta de Cabrera de Mar nascut a Sant Andreu de Llavaneres el 1923, va morir el passat dimarts 4 de març.
Vinculat durant molts anys a Vilassar de Mar, va ser fundador d’un grup escènic, escrivia comèdies que es representaven al Patronat Parroquial i hi feia d’actor.
També va col·laborar escrivint versets sobre futbol, jugadors i partits al diari comarcal ‘Balón’ i també al diari esportiu de Blanes, ‘Gol’.
Professionalmet va estar vincular al Sindicat de Cabrera, on va conèixer molta gent.
Versaire satíric, va anar seguint durant tota la seva vida, amb delit de lletraferit, els successos diaris per plasmar-los en mordaços i divertits versos, molts dels quals entregava en mà als poders fàctics del municipi o al propi interessat.
Garí, des de la seva posició de poeta crític, observava i reflectia figures i paisatges locals, angoixes i emocions, líriques de combat, però també apreciacions sensibles de la vida i de les persones.
Va veure publicada obra dispersa en publicacions diverses i els llibres Poemes viscuts (1995), Cabrera Stalingrad. Selecció de poemes (2006) i posteriorment, Espigolant, la seva darrera obra impresa.
Des de la ironia i la reivindicació, aquest “poeta de carreró”, com es definia a si mateix, va ser un dels pioners maresmencs en penjar els seus poemes a internet i va riure’s de la misèria humana per recordar-nos, moltes vegades, que res es mereix massa capficament i sí una irònica ullada.
Descansa en pau, amic.
En record de
Josep Garí i Pons,
“Poeta de carreró”
Josep Garí i Pons, poeta de Cabrera de Mar nascut a Sant Andreu de Llavaneres el 1923, va morir el passat dimarts 4 de març.
Vinculat durant molts anys a Vilassar de Mar, va ser fundador d’un grup escènic, escrivia comèdies que es representaven al Patronat Parroquial i hi feia d’actor.
També va col·laborar escrivint versets sobre futbol, jugadors i partits al diari comarcal ‘Balón’ i també al diari esportiu de Blanes, ‘Gol’.
Professionalmet va estar vincular al Sindicat de Cabrera, on va conèixer molta gent.
Versaire satíric, va anar seguint durant tota la seva vida, amb delit de lletraferit, els successos diaris per plasmar-los en mordaços i divertits versos, molts dels quals entregava en mà als poders fàctics del municipi o al propi interessat.
Garí, des de la seva posició de poeta crític, observava i reflectia figures i paisatges locals, angoixes i emocions, líriques de combat, però també apreciacions sensibles de la vida i de les persones.
Va veure publicada obra dispersa en publicacions diverses i els llibres Poemes viscuts (1995), Cabrera Stalingrad. Selecció de poemes (2006) i posteriorment, Espigolant, la seva darrera obra impresa.
Des de la ironia i la reivindicació, aquest “poeta de carreró”, com es definia a si mateix, va ser un dels pioners maresmencs en penjar els seus poemes a internet i va riure’s de la misèria humana per recordar-nos, moltes vegades, que res es mereix massa capficament i sí una irònica ullada.
Descansa en pau, amic.
LES MEMÒRIES DE JORDI PUJOL
‘Memòries. Història d’una convicció (1930-1980)’,
de Jordi Pujol
Publicat per Proa
Jordi Pujol és sens dubte un dels polítics més importants que ha donat Catalunya i un personatge que atreu multituds allà on va.
El primer volum de les seves memòries, escrit amb la col·laboració del periodista mataroní Manuel Cuyàs, ha estat un èxit de vendes i ha suscitat un allau de presentacions i de reflexions.
L’expresident de la Generalitat aprofita aquest llibre per explicar-se i ho fa convertint una obra que presumptament hauria de ser de política en una proposta molt més àmplia, que ens parla de la seva trajectòria personal, però en definitiva d’un temps, d’un país i de la seva convicció de voler que Catalunya sigui un referent.
El primer volum de memòries arriba fins a l’any 1980, quan Pujol va ser elegit president de la Generalitat, partint però dels anys de formació de la seva personalitat, amb els seus orígens vinculats als familiars pagesos i les arrels maresmenques de Premià De Dalt i Premià de Mar, que ja invoca amb contundència a les primeres ratlles del llibre.
L’itinerari d’aquesta obra passa però especialment per la seva formació religiosa i política, la militància clandestina, el mecenatge cultural, la fundació de CDC i el període de la transició, junt a emblemàtics polítics com Josep Tarradellas, Miquel Roca i Junyent, Adolfo Suárez, Leopoldo Calvo Sotelo o Santiago Carrillo, entre molts d’altres.
Tot plegat, l’autoretrat literari d’un home que se sent orgullós de ser català i de Catalunya i que ha entrellaçat la seva vida personal a un projecte de país, com ens diu ja d’entrada al pròleg i com és del tot innegable, al marge de qualsevol posició política que es miri.
de Jordi Pujol
Publicat per Proa
Jordi Pujol és sens dubte un dels polítics més importants que ha donat Catalunya i un personatge que atreu multituds allà on va.
El primer volum de les seves memòries, escrit amb la col·laboració del periodista mataroní Manuel Cuyàs, ha estat un èxit de vendes i ha suscitat un allau de presentacions i de reflexions.
L’expresident de la Generalitat aprofita aquest llibre per explicar-se i ho fa convertint una obra que presumptament hauria de ser de política en una proposta molt més àmplia, que ens parla de la seva trajectòria personal, però en definitiva d’un temps, d’un país i de la seva convicció de voler que Catalunya sigui un referent.
El primer volum de memòries arriba fins a l’any 1980, quan Pujol va ser elegit president de la Generalitat, partint però dels anys de formació de la seva personalitat, amb els seus orígens vinculats als familiars pagesos i les arrels maresmenques de Premià De Dalt i Premià de Mar, que ja invoca amb contundència a les primeres ratlles del llibre.
L’itinerari d’aquesta obra passa però especialment per la seva formació religiosa i política, la militància clandestina, el mecenatge cultural, la fundació de CDC i el període de la transició, junt a emblemàtics polítics com Josep Tarradellas, Miquel Roca i Junyent, Adolfo Suárez, Leopoldo Calvo Sotelo o Santiago Carrillo, entre molts d’altres.
Tot plegat, l’autoretrat literari d’un home que se sent orgullós de ser català i de Catalunya i que ha entrellaçat la seva vida personal a un projecte de país, com ens diu ja d’entrada al pròleg i com és del tot innegable, al marge de qualsevol posició política que es miri.
lunes, marzo 17, 2008
NO ÉS PAÍS PER A VELLS (NI TAMPOC PER A JOVES)
Els joves de l’Estat espanyol no volen ser empresaris i s’estimen més jugar sobre segur, apostant pel funcionariat que, al cap i a la fi, vol dir tenir la paga fixa i en alguns casos un bon horari que els permeti dedicar-se a una altra cosa més creativa o a relaxar-se, per recuperar-se de l’estrès que la feina funcionarial els pugui causar.
Aquesta notícia (la de què volen ser funcionaris) la recullien fa uns mesos els diaris i tampoc és per a sorprendre’s perquè constata que tenim el que hem sembrat.
És normal que els joves no vulguin estudiar perquè saben que molts no podran treballar ni de lluny en la carrera que hagin escollit.
També és normal que no vulguin ser assalariats per 1.000 miserables euros que els donen, amb contracte brossa i /o feina precària i per acabar malvivint en un pis destartalat de per vida.
I finalment és encara més normal que no vulguin ser empresaris o treballadors autònoms, perquè ningú més putejat que aquests en un país que ha de generar recursos d’on sigui per a la gran massa de burocràcia que entre tots mantenim.
Aleshores, de què ens estranyem que els joves, els que no aconsegueixen triomfar en els programes televisius, vulguin ser funcionaris?
Fa uns quants anys vaig deixar l’oportunitat de quedar-me a treballar en un ajuntament influenciat pel fals miratge de què lliure es viu més bé. No és veritat. No hi ha ningú lliure en aquests societat en la qual encara no has cobrat el sou del mes i ja t’has gastat el del següent. Ni molt menys ets lliure fent el que t’agrada. Ni tampoc vol dir que la gent que fa de funcionària no treballi, hi ha de tot.
El problema és que tenim una joventut massa conformista i que no es queixa. Ara els tocaria reivindicar i no ho fan, excepte una minoria, perquè en deuen tenir prou amb l’almoina que els donen i amb poder sortir el cap de setmana de copes. També tornen a votar als mateixos, encara que els ho hagin fet malament (o pitjor, ni tan sols hi van) i no es mobilitzen per res que no sigui per la prohibició de beure cervesa a la via pública.
Entre aquests hi deu haver la gran majoria dels que volens ser funcionaris, perquè es pensen que així podran viure del sistema amb el mínim esforç i sense aspirar a res més que a passar la mà a final de mes i a poder gaudir del màxim de festes laborals. A la privada és, com a mínim, més difícil, mal pagat i de per vida.
Tot això, n’estic segur, ens acabarà passant una bona factura. Si massa vedells s’abeuren de les metes de la vaca, corre el perill que aquesta quedi seca. I aleshores no tindrem ni llet ni vaca… Ull!! Ni tampoc funcionariat perquè no hi haurà qui mantingui l’estructura.
Aquesta notícia (la de què volen ser funcionaris) la recullien fa uns mesos els diaris i tampoc és per a sorprendre’s perquè constata que tenim el que hem sembrat.
És normal que els joves no vulguin estudiar perquè saben que molts no podran treballar ni de lluny en la carrera que hagin escollit.
També és normal que no vulguin ser assalariats per 1.000 miserables euros que els donen, amb contracte brossa i /o feina precària i per acabar malvivint en un pis destartalat de per vida.
I finalment és encara més normal que no vulguin ser empresaris o treballadors autònoms, perquè ningú més putejat que aquests en un país que ha de generar recursos d’on sigui per a la gran massa de burocràcia que entre tots mantenim.
Aleshores, de què ens estranyem que els joves, els que no aconsegueixen triomfar en els programes televisius, vulguin ser funcionaris?
Fa uns quants anys vaig deixar l’oportunitat de quedar-me a treballar en un ajuntament influenciat pel fals miratge de què lliure es viu més bé. No és veritat. No hi ha ningú lliure en aquests societat en la qual encara no has cobrat el sou del mes i ja t’has gastat el del següent. Ni molt menys ets lliure fent el que t’agrada. Ni tampoc vol dir que la gent que fa de funcionària no treballi, hi ha de tot.
El problema és que tenim una joventut massa conformista i que no es queixa. Ara els tocaria reivindicar i no ho fan, excepte una minoria, perquè en deuen tenir prou amb l’almoina que els donen i amb poder sortir el cap de setmana de copes. També tornen a votar als mateixos, encara que els ho hagin fet malament (o pitjor, ni tan sols hi van) i no es mobilitzen per res que no sigui per la prohibició de beure cervesa a la via pública.
Entre aquests hi deu haver la gran majoria dels que volens ser funcionaris, perquè es pensen que així podran viure del sistema amb el mínim esforç i sense aspirar a res més que a passar la mà a final de mes i a poder gaudir del màxim de festes laborals. A la privada és, com a mínim, més difícil, mal pagat i de per vida.
Tot això, n’estic segur, ens acabarà passant una bona factura. Si massa vedells s’abeuren de les metes de la vaca, corre el perill que aquesta quedi seca. I aleshores no tindrem ni llet ni vaca… Ull!! Ni tampoc funcionariat perquè no hi haurà qui mantingui l’estructura.
martes, marzo 11, 2008
'FORASTERS', de Rafael Vallbona a PROA PREMIÀ
Dijous, 3 d’abril, a les 20h
PRESENTACIÓ
a PROA PREMIÀ
FORASTERS,
de RAFAEL VALLBONA
Premi Nèstor Luján
de novel·la històrica
A càrrec de
MANUEL CUYÀS,
periodista
i escriptor
PRESENTACIÓ
a PROA PREMIÀ
FORASTERS,
de RAFAEL VALLBONA
Premi Nèstor Luján
de novel·la històrica
A càrrec de
MANUEL CUYÀS,
periodista
i escriptor
miércoles, marzo 05, 2008
AMB EL SOMRIUE ALS LLAVIS...
In memoriam Josep Garí i Pons
La mort se’ns ha endut un altre cabrerenc, l’amic Josep Garí i Pons, “poeta de carreró”, honest, valent i radical quan cal ser-ho.
La poesia que Garí ha escrit al llarg dels anys s’ha mogut en la ironia i la crítica, però també en l’intimisme i el sentiment, perquè no es pot ser un bon crític sense que les coses no t’importin. I això vol dir que hi has arribat, que t’has apropat al seu cor.
Garí ens ha parlat en els seus “versos de combat” de persones i situacions que d’altres només tenien valor de fer amb la boca petita. Coses de poble…
I trencar tabús sempre ens fa avançar.
Conta la hipocresia, a la cara i sense manies!!!!
Des del poema irònic personalitzat que enviava als poders fàctics (jo mateix en vaig rebre més d’un quan estava a l’Ajuntament), que t’obligava a replantejar-te el que estaves fent, fins als seus compromisos poètics directes apareguts en revistes, en Garí va ser un iconoclasta, sí, però també una persona que s’estimava la paraula i el nostre poble.
Hi ha una Cabrera íntima que sempre associaré a les seves paraules i als seus versos àgils i esmolats.
Hi ha un sentiment de la seva rebel·lia que sempre m’acompanyarà.
L’amics Garí avui se’ns ha mort, però el seu record està amb nosaltres, també la seva passió per la paraula escrita i els llibres.
I aquesta Cabrera de figures i paisatges que va retratar des del simpàtic esperpent, arrencant-nos un somriure, tal vegada, o un cabreig. Al cap i a la fi, tot menys la indiferència.
Amic Garí,
poeta
i a voltes,
amb algun toc
de profeta,
amic dels versos
breus
i directes,
… ens veurem a l’eternitat, allà on collons estigui.
Tu hi seràs, ben segur, amb el somriure als llavis.
Albert Calls
La mort se’ns ha endut un altre cabrerenc, l’amic Josep Garí i Pons, “poeta de carreró”, honest, valent i radical quan cal ser-ho.
La poesia que Garí ha escrit al llarg dels anys s’ha mogut en la ironia i la crítica, però també en l’intimisme i el sentiment, perquè no es pot ser un bon crític sense que les coses no t’importin. I això vol dir que hi has arribat, que t’has apropat al seu cor.
Garí ens ha parlat en els seus “versos de combat” de persones i situacions que d’altres només tenien valor de fer amb la boca petita. Coses de poble…
I trencar tabús sempre ens fa avançar.
Conta la hipocresia, a la cara i sense manies!!!!
Des del poema irònic personalitzat que enviava als poders fàctics (jo mateix en vaig rebre més d’un quan estava a l’Ajuntament), que t’obligava a replantejar-te el que estaves fent, fins als seus compromisos poètics directes apareguts en revistes, en Garí va ser un iconoclasta, sí, però també una persona que s’estimava la paraula i el nostre poble.
Hi ha una Cabrera íntima que sempre associaré a les seves paraules i als seus versos àgils i esmolats.
Hi ha un sentiment de la seva rebel·lia que sempre m’acompanyarà.
L’amics Garí avui se’ns ha mort, però el seu record està amb nosaltres, també la seva passió per la paraula escrita i els llibres.
I aquesta Cabrera de figures i paisatges que va retratar des del simpàtic esperpent, arrencant-nos un somriure, tal vegada, o un cabreig. Al cap i a la fi, tot menys la indiferència.
Amic Garí,
poeta
i a voltes,
amb algun toc
de profeta,
amic dels versos
breus
i directes,
… ens veurem a l’eternitat, allà on collons estigui.
Tu hi seràs, ben segur, amb el somriure als llavis.
Albert Calls
JOSEP GARÍ HA MORT
Poeta iconoclasta de Cabrera i esperit rebel, aquesta passada nit ha mort l'amic Josep Garí.
Al llarg dels anys ha anat bastint una llarga obra, a cop de poema, des de casa seva, en la que les figures i paisatges del nostre poble hi eren reflectits sota la seva mirada irònica a voltes, d'altres genïuda i desafiant.
Garí s'estimava Cabrera i era una consciència crítica sense manies.
Descansa en pau, amic.
Albert Calls
Al llarg dels anys ha anat bastint una llarga obra, a cop de poema, des de casa seva, en la que les figures i paisatges del nostre poble hi eren reflectits sota la seva mirada irònica a voltes, d'altres genïuda i desafiant.
Garí s'estimava Cabrera i era una consciència crítica sense manies.
Descansa en pau, amic.
Albert Calls
martes, marzo 04, 2008
'ESTEM EN CONTRA', de XAVIER GUAL
Publicat per La Campana
Amb aquest recull de relats, l’escriptor Xavier Gual ha guanyat el Premi Pere Quart d’Humor i Sàtira, un prestigiós guardó que una vegada a l’any serveix per omplir un important buit en la Literatura Catalana, el de la creació literària humorística de qualitat, lluny de la frivolitat i despersonalització del gènere que ha anat associada a obres dels anomenats “autors mediàtics”.
Xavier Gual es va donar a conèixer amb Delirium tremens, un volum de narracions sobre esquizofrènies quotidianes que va obtenir el Premi Mercè Rodoreda, però va ser la novel·la Ketchup, una dura crítica a la societat actual a partir del món dels joves, traduïda a l’italià i al francès, que va projectar-lo.
‘Estem en contra’, en la línia de la narrativa que fa l’autor, és un mirall irònic i satíric de la realitat, un viatge a l’altra banda de la neurosi col·lectiva que vivim les persones de principi d’aquest segle XXI i que no se sap cap a on ens conduirà.
Ens trobem, per tant, davant d’un humor càustic, cínic, corrosiu, la visió de la vida des del cul del got, que amaga alhora la necessitat de solucions i una certa denúncia de què tot plegat podria ser molt millor només amb una mica d’esforç personal.
Els protagonistes d’aquestes històries, algunes de les quals brillen molt més que d’altres, estan en contra de moltes coses: dels polítics corruptes, del turisme de masses, de les supersticions i dels que se n’aprofiten, de les tradicions passades de moda, dels problemes d’habitatge… i ens fan riure o plorar, segons com es miri i qüestió d’equidistàncies.
Amb aquest recull de relats, l’escriptor Xavier Gual ha guanyat el Premi Pere Quart d’Humor i Sàtira, un prestigiós guardó que una vegada a l’any serveix per omplir un important buit en la Literatura Catalana, el de la creació literària humorística de qualitat, lluny de la frivolitat i despersonalització del gènere que ha anat associada a obres dels anomenats “autors mediàtics”.
Xavier Gual es va donar a conèixer amb Delirium tremens, un volum de narracions sobre esquizofrènies quotidianes que va obtenir el Premi Mercè Rodoreda, però va ser la novel·la Ketchup, una dura crítica a la societat actual a partir del món dels joves, traduïda a l’italià i al francès, que va projectar-lo.
‘Estem en contra’, en la línia de la narrativa que fa l’autor, és un mirall irònic i satíric de la realitat, un viatge a l’altra banda de la neurosi col·lectiva que vivim les persones de principi d’aquest segle XXI i que no se sap cap a on ens conduirà.
Ens trobem, per tant, davant d’un humor càustic, cínic, corrosiu, la visió de la vida des del cul del got, que amaga alhora la necessitat de solucions i una certa denúncia de què tot plegat podria ser molt millor només amb una mica d’esforç personal.
Els protagonistes d’aquestes històries, algunes de les quals brillen molt més que d’altres, estan en contra de moltes coses: dels polítics corruptes, del turisme de masses, de les supersticions i dels que se n’aprofiten, de les tradicions passades de moda, dels problemes d’habitatge… i ens fan riure o plorar, segons com es miri i qüestió d’equidistàncies.
PARLEM DE CIVISME...
Passejant prop de la platja d’un poble del Baix Maresme, al costat d’un local de menjar ràpid, un se n’adona de l’incivisme que pot arribar a dominar a la gent i que en els darrers anys sembla que ha anat a més.
El paisatge que s’obre davant dels ulls del caminant (podria ser bucòlic i no ho és) és ben entenedor i senzill: tones de papers i munts de deixalles de molta gent que hi passa per la zona i fa un mos i no sap el que és l’educació més elemental.
De res serveix que s’estigui en una zona plena de papereres, a tocar l’una de l’altra i que el lloc sigui un indret molt bonic per passejar a peu, en solitari, amb el gos o en bicicleta.
Davant d’aquest fet, la primera reflexió és que hi ha moltes persones que necessiten ser sancionades per complir la normativa establerta, perquè si no no s’entendria tanta brutícia desfermada, que ni que es netegés cada dia, tornaria a estar igual de brut en unes poques hores.
Malauradament, al final, la millor manera d’erradicar els mals hàbits acaba sent el càstig, al marge de què es continuï fent sempre una didàctica més necessària que mai.
En una altra direcció, quan algú fa una acció en positiu o molt bona, es considera tant dins de la normalitat que no cal ni premiar-la ni tan sols esmentar-la. Què trist, oi? I que també sempre haguem de queixar-nos.
El paisatge que s’obre davant dels ulls del caminant (podria ser bucòlic i no ho és) és ben entenedor i senzill: tones de papers i munts de deixalles de molta gent que hi passa per la zona i fa un mos i no sap el que és l’educació més elemental.
De res serveix que s’estigui en una zona plena de papereres, a tocar l’una de l’altra i que el lloc sigui un indret molt bonic per passejar a peu, en solitari, amb el gos o en bicicleta.
Davant d’aquest fet, la primera reflexió és que hi ha moltes persones que necessiten ser sancionades per complir la normativa establerta, perquè si no no s’entendria tanta brutícia desfermada, que ni que es netegés cada dia, tornaria a estar igual de brut en unes poques hores.
Malauradament, al final, la millor manera d’erradicar els mals hàbits acaba sent el càstig, al marge de què es continuï fent sempre una didàctica més necessària que mai.
En una altra direcció, quan algú fa una acció en positiu o molt bona, es considera tant dins de la normalitat que no cal ni premiar-la ni tan sols esmentar-la. Què trist, oi? I que també sempre haguem de queixar-nos.
LA POESIA DE DÀRIA FERRANDO
El dimarts 11 de març es presentarà a Premià de Mar el llibre ‘Cinquanta-set llunes i un bat de sol’, de Dària Ferrando. Es tracta d’un recull de poemes d’aquesta autora premianenca, coneguda especialment per la seva tasca en la divulgació de les lectures dramatitzades. El llibre està acompanyat d’il·lustracions.
L’acte serà al Centre Cívic, del carrer Esperança 19-21, a les vuit del vespre. D’altra banda, el llibre el publiquen l’editorial El clavell i el consistori del municipi, dins la col·lecció Primília Lletres i en la recta del proper Sant Jordi.
L’acte serà al Centre Cívic, del carrer Esperança 19-21, a les vuit del vespre. D’altra banda, el llibre el publiquen l’editorial El clavell i el consistori del municipi, dins la col·lecció Primília Lletres i en la recta del proper Sant Jordi.
'HISTÒRIES DEL TAXI', de DAVID ESCAMILLA
Publicat per Ara Llibres
David Escamilla, realitzador de programes radiofònics i televisius i autor d’una bona nòmina d’obres prou diverses que van des de la divulgació cultural (sobre La Trinca o Serrat, entre d’altres) fins a la poesia, parla en el seu nou llibre de les històries que sorgeixen al voltant del taxi.
I no pot tractar-se del món dels taxistes sense la presència del locutor i president del Grup Tele Taxi, Justo Molinero, que és qui signa el pròleg. On estan les fronteres entre el que és real i l’imaginari? Els límits entre els fets i la “llegenda urbana” d’aquestes narracions tan humanes?
És el que haurà de descobrir-hi el lector. Històries sorprenents que formen part de la realitat quotidiana, taxistes decebuts o enganyats, d’altres que han tingut sort i fins i tot els que han trobat parella en la seva tasca laboral diària. Tot un compendi que es fa difícil de resumir i que convida al lector a assumir que la realitat, moltes vegades, pot ser tan fecunda com la fantasia.
Escamilla s’ha endinsat en el món dels taxistes, ha parlat amb ells i ha recollit vint-i-vuit històries de la realitat quotidiana de Barcelona, algunes de les quals formen part de l’imaginari col·lectiu. “El resultat és un relat subtil i finíssim, construït a bocins de quotidianitat, l’únic i vertader motor de la història”, apunta Molinero en el pròleg i defineix amb precisió aquest volum de narracions singulars, tan properes a nosaltres en l’espai i en el temps.
David Escamilla, realitzador de programes radiofònics i televisius i autor d’una bona nòmina d’obres prou diverses que van des de la divulgació cultural (sobre La Trinca o Serrat, entre d’altres) fins a la poesia, parla en el seu nou llibre de les històries que sorgeixen al voltant del taxi.
I no pot tractar-se del món dels taxistes sense la presència del locutor i president del Grup Tele Taxi, Justo Molinero, que és qui signa el pròleg. On estan les fronteres entre el que és real i l’imaginari? Els límits entre els fets i la “llegenda urbana” d’aquestes narracions tan humanes?
És el que haurà de descobrir-hi el lector. Històries sorprenents que formen part de la realitat quotidiana, taxistes decebuts o enganyats, d’altres que han tingut sort i fins i tot els que han trobat parella en la seva tasca laboral diària. Tot un compendi que es fa difícil de resumir i que convida al lector a assumir que la realitat, moltes vegades, pot ser tan fecunda com la fantasia.
Escamilla s’ha endinsat en el món dels taxistes, ha parlat amb ells i ha recollit vint-i-vuit històries de la realitat quotidiana de Barcelona, algunes de les quals formen part de l’imaginari col·lectiu. “El resultat és un relat subtil i finíssim, construït a bocins de quotidianitat, l’únic i vertader motor de la història”, apunta Molinero en el pròleg i defineix amb precisió aquest volum de narracions singulars, tan properes a nosaltres en l’espai i en el temps.
lunes, febrero 25, 2008
RECITAL DE POETES DE CABRERA DE MAR A ARGENTONA
NOTA DE PREMSA DE L'AJUNTAMENT D'ARGENTONA
Els Amics de la Poesia d'Argentona organitzen un recital de poesia sobre les antologies poètiques 'Nigromàntic', d'Albert Calls, i 'Estiu immòbil', de Sílvia Tarragó.
L'acte, que tindrà lloc el proper dissabte, dia 1 de març, a les 19.30 h, a la Casa Gòtica (plaça de l'Església, 4), el presentarà la Coordinadora de la Col·lecció 'Poetes de Cabrera de Mar', la Sra. Núria López.
Lloc: Casa Gòtica (Plaça de l‚Església, 4)
Data: Dissabte, dia 1 de març
Hora: 19.30 h
Organitza: Amics de la Poesia d'Argentona
Col·labora: Ajuntament d'Argentona
Els Amics de la Poesia d'Argentona organitzen un recital de poesia sobre les antologies poètiques 'Nigromàntic', d'Albert Calls, i 'Estiu immòbil', de Sílvia Tarragó.
L'acte, que tindrà lloc el proper dissabte, dia 1 de març, a les 19.30 h, a la Casa Gòtica (plaça de l'Església, 4), el presentarà la Coordinadora de la Col·lecció 'Poetes de Cabrera de Mar', la Sra. Núria López.
Lloc: Casa Gòtica (Plaça de l‚Església, 4)
Data: Dissabte, dia 1 de març
Hora: 19.30 h
Organitza: Amics de la Poesia d'Argentona
Col·labora: Ajuntament d'Argentona
ON ANIREM A PARAR?
Passejant prop de la platja d’un poble del Baix Maresme, al costat d’un local de menjar ràpid, un se n’adona de l’incivisme que pot arribar a dominar a la gent i que en els darrers anys sembla que ha anat a més.
El paisatge que s’obre davant dels ulls del passejant (podria ser bucòlic i no ho és) és ben entenedor i senzill: tones de papers i munts de deixalles de molta gent que hi passa per la zona i fa un mos i no saben el que és l’educació més elemental.
De res serveix que s’estigui en una zona plena de papereres, a tocar l’una de l’altra i que el lloc sigui un indret molt bonic per passejar a peu, en solitari, amb el gos o en bicicleta.
Davant d’aquest fet, la primera reflexió és que hi ha moltes persones que necessiten ser sancionades per complir la normativa establerta, perquè si no no s’entendria tanta brutícia desfermada, que ni que es netegés cada dia, tornaria a estar igual de brut en unes poques hores.
La tolerància és un valor que no porta enlloc quan n’hi ha uns quants que no saben practicar-la i que és en la majoria dels casos. Aleshores, arriba l’aplicació del que coneixem com a “mà dura” i que tant ens fot a tots plegats.
És curiós com en una societat com la nostra, que tant ha apostat per l’educació i l’ensenyament, ara s’evidencia una gran mancança de disciplina i d’autoritarisme.
Jo pertanyo a una generació educada a les escoles sota la por, però també amb el llistó de l’excel·lència. La rigidesa ens tornava rebels, però a les darreres generacions, la manca d’autoritat, tant a l’escola com a casa i la situació d’una societat desestructurada, els ha col·locat en un terreny molt sinuós i preocupant.
On estan els límits? En els temps que corren aquesta és una pregunta que comença a demanar respostes clares, ràpides i contundents.
Malauradament, al final, la millor manera d’erradicar els mals hàbits acaba sent el càstig, al marge de què es continuï fent sempre una didàctica més necessària que mai.
En una altra direcció, quan algú fa una acció en positiu o molt bona, es considera tant dins de la normalitat que no cal ni premiar-la ni tan sols esmentar-la. Què trist, oi?
El paisatge que s’obre davant dels ulls del passejant (podria ser bucòlic i no ho és) és ben entenedor i senzill: tones de papers i munts de deixalles de molta gent que hi passa per la zona i fa un mos i no saben el que és l’educació més elemental.
De res serveix que s’estigui en una zona plena de papereres, a tocar l’una de l’altra i que el lloc sigui un indret molt bonic per passejar a peu, en solitari, amb el gos o en bicicleta.
Davant d’aquest fet, la primera reflexió és que hi ha moltes persones que necessiten ser sancionades per complir la normativa establerta, perquè si no no s’entendria tanta brutícia desfermada, que ni que es netegés cada dia, tornaria a estar igual de brut en unes poques hores.
La tolerància és un valor que no porta enlloc quan n’hi ha uns quants que no saben practicar-la i que és en la majoria dels casos. Aleshores, arriba l’aplicació del que coneixem com a “mà dura” i que tant ens fot a tots plegats.
És curiós com en una societat com la nostra, que tant ha apostat per l’educació i l’ensenyament, ara s’evidencia una gran mancança de disciplina i d’autoritarisme.
Jo pertanyo a una generació educada a les escoles sota la por, però també amb el llistó de l’excel·lència. La rigidesa ens tornava rebels, però a les darreres generacions, la manca d’autoritat, tant a l’escola com a casa i la situació d’una societat desestructurada, els ha col·locat en un terreny molt sinuós i preocupant.
On estan els límits? En els temps que corren aquesta és una pregunta que comença a demanar respostes clares, ràpides i contundents.
Malauradament, al final, la millor manera d’erradicar els mals hàbits acaba sent el càstig, al marge de què es continuï fent sempre una didàctica més necessària que mai.
En una altra direcció, quan algú fa una acció en positiu o molt bona, es considera tant dins de la normalitat que no cal ni premiar-la ni tan sols esmentar-la. Què trist, oi?
UNA MARXA POPULAR TALLARÀ TOTA L'N-II AL BAIX MARESME
Les accions reivindicatives de la coordinadora No N-II, exigint el trasllat de la carretera i l’autopista C-32 gratuïta, arribaran en els propers mesos a un punt d’inflexió. Les tres plataformes cíviques de Premià de Mar, El Masnou i Vilassar de Mar, agrupades ara en una sola entitat, tenen previst fer un tall a tota la carretera al seu pas pel Baix Maresme, el proper diumenge 25 de maig. Prèviament, però, anuncien una aixecada de les barreres de peatges de la zona, en una data per determinar encara del mes d’abril.
El secretari de Mobilitat de la Generalitat, Manel Nadal, va anunciar a la Coordinadora No N-II, en una reunió que va fer-se el passat 13 de febrer, l’acord per traspassar la gestió de la carretera de l’Estat a la Generalitat, que vindria acompanyat d’una partida de prop de 400 milions d’euros per construir la via alternativa prop de la C-32.
Els portaveus de la coordinadora ‘No N-II’ van explicar que havien sortit d’aquesta trobada “decebuts”, que ells demanaven el traspàs de l’N-II amb recursos econòmics per als municipis i que l’administració s’havia tancat en banda a parlar del peatge gratuït de l’autopista. També, després d’aquesta reunió, la coordinadora va deixar ben clar que trencava el diàleg amb l’administració.
L’acte del diumenge 25 de maig consistirà en una marxa popular, entre Montgat i Cabrera de Mar, que podria durar entre sis i vuit hores i que es faria a peu o en bicicleta, amb diverses activitats d’animació esportives i lúdiques. D’altra banda, els marxants s’anirien aturant a cada poble, per entregar un manifest als ajuntaments.
El secretari de Mobilitat de la Generalitat, Manel Nadal, va anunciar a la Coordinadora No N-II, en una reunió que va fer-se el passat 13 de febrer, l’acord per traspassar la gestió de la carretera de l’Estat a la Generalitat, que vindria acompanyat d’una partida de prop de 400 milions d’euros per construir la via alternativa prop de la C-32.
Els portaveus de la coordinadora ‘No N-II’ van explicar que havien sortit d’aquesta trobada “decebuts”, que ells demanaven el traspàs de l’N-II amb recursos econòmics per als municipis i que l’administració s’havia tancat en banda a parlar del peatge gratuït de l’autopista. També, després d’aquesta reunió, la coordinadora va deixar ben clar que trencava el diàleg amb l’administració.
L’acte del diumenge 25 de maig consistirà en una marxa popular, entre Montgat i Cabrera de Mar, que podria durar entre sis i vuit hores i que es faria a peu o en bicicleta, amb diverses activitats d’animació esportives i lúdiques. D’altra banda, els marxants s’anirien aturant a cada poble, per entregar un manifest als ajuntaments.
'R. CRUMB. RECUERDOS Y OPINIONES', de R. CRUMB i P. POPLASKI
Publicat per Globalrhythm
Aquest llibre (mig en text i mig en còmic, polièdric i complex com el seu autor), és un compendi de tot tipus de dibuixos, historietes, pensaments, reflexions i opinions al voltant del més genial dels historietistes underground: el nordamericà Robert Crumb, que ha estat el pare per a tota una generació de dibuixants.
Tant els seus seguidors com noves persones que vulguin acostar-se al seu particular univers creatiu, trobaran en aquest voluminós llibre el calaix de sastre més adequat, un itinerari fàcil de seguir i que dóna moltes pistes per entendre qui ha estat Crumb.
Escrit en clau de memòries, però entrant i sortint en temes tan frívols com cabdals, en aquesta obra hi ha una mica de tot: des de reflexions vitals profundes fins a un humor cínic i sexual, passant per referents i consells de tot tipus.
De fet, Crumb hi invoca tots els seus àngels i dimonis i els posa en solfa i partitura de colors amb la col·laboració d’un amic seu, Peter Poplaski, el coautor del llibre. D’altra banda, el volum també s’acompanya d’un CD amb música de Crumb, un apassionat del banjo.
Aquest llibre (mig en text i mig en còmic, polièdric i complex com el seu autor), és un compendi de tot tipus de dibuixos, historietes, pensaments, reflexions i opinions al voltant del més genial dels historietistes underground: el nordamericà Robert Crumb, que ha estat el pare per a tota una generació de dibuixants.
Tant els seus seguidors com noves persones que vulguin acostar-se al seu particular univers creatiu, trobaran en aquest voluminós llibre el calaix de sastre més adequat, un itinerari fàcil de seguir i que dóna moltes pistes per entendre qui ha estat Crumb.
Escrit en clau de memòries, però entrant i sortint en temes tan frívols com cabdals, en aquesta obra hi ha una mica de tot: des de reflexions vitals profundes fins a un humor cínic i sexual, passant per referents i consells de tot tipus.
De fet, Crumb hi invoca tots els seus àngels i dimonis i els posa en solfa i partitura de colors amb la col·laboració d’un amic seu, Peter Poplaski, el coautor del llibre. D’altra banda, el volum també s’acompanya d’un CD amb música de Crumb, un apassionat del banjo.
'PERSÈPOLIS', de MARJANE SATRAPI
Publicat per Norma Editorial
La iraniana Marjane Satrapi, que actualment viu a França, ha estat guanyadora del Premi Internacional d’Humor Gat Perich, que va atorgar-se el passat 9 de febrer a Premià de Dalt. Satrapi és molt coneguda, sobretot, per la seva obra ‘Persèpolis’, una novel·la gràfica que també ha estat adaptada al cinema i que ara pot llegir-se en la seva recent traducció al català.
‘Persèpolis’ demostra que en còmic es pot fer de tot si el creador té art i ofici. De fet, en aquest cas, el que es tracta és de narrar amb uns suggerents dibuixos en blanc i negre la història de l’autora, quan a Teheran, el 1978, ella té nou anys i el Xa Reza Pahlavi és expulsat de l’Iran. Aleshores, les esperances de molta gent es trenquen quan els fanàtics religiosos arriben al poder i instauren la revolució islàmica.
‘Persèpolis’ és un treball que en cap moment defuig la ironia i l’humor crítitc amb els totalitarismes. Des dels ulls d’una noia que va creixent, el lector veu una part de la història que sovint s’oblida, la de la puresa rebel contra les imposicions.
Satrapi ha venut de la seva obra més de 300.000 exemplars i ha rebut nombrosos guardons internacionals pel seu treball. També, ha publicat els còmics ‘Brodats’ i ‘Pollastre amb prunes’, on continua narrant a través de la historieta la seva vida a l’Iran.
La iraniana Marjane Satrapi, que actualment viu a França, ha estat guanyadora del Premi Internacional d’Humor Gat Perich, que va atorgar-se el passat 9 de febrer a Premià de Dalt. Satrapi és molt coneguda, sobretot, per la seva obra ‘Persèpolis’, una novel·la gràfica que també ha estat adaptada al cinema i que ara pot llegir-se en la seva recent traducció al català.
‘Persèpolis’ demostra que en còmic es pot fer de tot si el creador té art i ofici. De fet, en aquest cas, el que es tracta és de narrar amb uns suggerents dibuixos en blanc i negre la història de l’autora, quan a Teheran, el 1978, ella té nou anys i el Xa Reza Pahlavi és expulsat de l’Iran. Aleshores, les esperances de molta gent es trenquen quan els fanàtics religiosos arriben al poder i instauren la revolució islàmica.
‘Persèpolis’ és un treball que en cap moment defuig la ironia i l’humor crítitc amb els totalitarismes. Des dels ulls d’una noia que va creixent, el lector veu una part de la història que sovint s’oblida, la de la puresa rebel contra les imposicions.
Satrapi ha venut de la seva obra més de 300.000 exemplars i ha rebut nombrosos guardons internacionals pel seu treball. També, ha publicat els còmics ‘Brodats’ i ‘Pollastre amb prunes’, on continua narrant a través de la historieta la seva vida a l’Iran.
martes, febrero 12, 2008
NO N-II, NO N-II i més NO N-II
El passat 7 de febrer va fer un any de la mort de Jaume Batlle, alcalde de Premià de Mar en accident de trànsit a la fatídica N-II. Per aquest motiu, la plataforma cívica No N-II Camí Ral, de Premià de Mar, va convocar un tall al qual van assistir més d’un miler de persones, segons la policia local i que va comptar amb el suport d’una desena d’alcaldes del Baix Maresme.
Va ser un acte molt emotiu en el qual, una vegada més, es reivindicava el trasllat de la carretera i el peatge gratuït de la C-32, però també amb flors a les tanques de la via, es recordava al Jaume Batlle alcalde i al Jaume Batlle persona, molt estimat per molta gent, com va quedar palès una vegada més.
L’actual alcalde de Premià de Mar, Miquel Buch, va tenir un record per a les víctimes de l’N-II i les seves famílies. D’altra banda, des de les plataformes cíviques No N-II, ara organitzades en una coordinadora, es va tornar a alertar que el diàleg amb les administracions s’ha aturat i que es volen fer accions més endurides, com talls reivindicatius en trams més grans de la carretera i l’aixecada de barreres als peatges.
En una visita a Mataró, el passat 9 de febrer, el conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, va reconèixer que l’N-II al Maresme ja no existeix i que ha de tornar a ser un carrer, com va recollir la premsa. També, va explicar que ja es treballa amb l’administració local i comarcal per trobar una fórmula que ho permeti.
D’altra banda, des de les plataformes cíviques No N-II ja fa temps que es diu que s’agraeix el suport dels polítics, però també es demana que “facin els deures” per avançar cap a la resolució del problema. De fet, això que és el més difícil, és el que s’hauria de començar a veure ja.
Va ser un acte molt emotiu en el qual, una vegada més, es reivindicava el trasllat de la carretera i el peatge gratuït de la C-32, però també amb flors a les tanques de la via, es recordava al Jaume Batlle alcalde i al Jaume Batlle persona, molt estimat per molta gent, com va quedar palès una vegada més.
L’actual alcalde de Premià de Mar, Miquel Buch, va tenir un record per a les víctimes de l’N-II i les seves famílies. D’altra banda, des de les plataformes cíviques No N-II, ara organitzades en una coordinadora, es va tornar a alertar que el diàleg amb les administracions s’ha aturat i que es volen fer accions més endurides, com talls reivindicatius en trams més grans de la carretera i l’aixecada de barreres als peatges.
En una visita a Mataró, el passat 9 de febrer, el conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, va reconèixer que l’N-II al Maresme ja no existeix i que ha de tornar a ser un carrer, com va recollir la premsa. També, va explicar que ja es treballa amb l’administració local i comarcal per trobar una fórmula que ho permeti.
D’altra banda, des de les plataformes cíviques No N-II ja fa temps que es diu que s’agraeix el suport dels polítics, però també es demana que “facin els deures” per avançar cap a la resolució del problema. De fet, això que és el més difícil, és el que s’hauria de començar a veure ja.
'HACIA RUTAS SALVAJES', de JOAN KRAKAUER
Publicat per Ediciones B
La pel·lícula ‘Hacia rutas salvajes’, dirigida per Sean Penn es basa en una obra de l’alpinista i escriptor Jon Krakauer del mateix títol. La seva projecció a la gran pantalla ha revifat un llibre publicat en castellà l’any 1998, que ara ha tornat a sortit reeditat.
L’abril de 1992, Chris McCandlers va viatjar cap a terres d’Alaska, després de regalar els seus diners i abandonar el cotxe. L’impulsava en el seu viatge el somni d’una vida salvatge.
Krakauer va escriure un reportatge per a una revista sobre la figura de McCandlers, narrant la trajectòria vital del jove, que al final va morir enmig del bosc i la natura més feréstega, en estat pur. El reportatge va generar molta controvèrsia i la qüestió de si el jove era un místic o un insensat.
El llibre, en clau d’obra de no ficció, repassa l’itinerari de McCandlers, transmutat per ell mateix en el personatge Alexander Supertramp i convertit en un cant a la joventut i a la llibertat, el somni de London i Thoreau de retrobar-se amb la natura i esdevenir-hi una unitat. L’idealisme i la inexperiència , però, van conduir a un final força dramàtic a aquest fill dels nostres temps.
‘Hacia rutas salvajes’ és un llibre-reportatge que sap seduir el lector des de la primera pàgina, l’acosta a una vida rebel i a totes les persones que va conèixer l’agosarat McCandlers. De pas, però, Krarkauer ens parla de molts altres aventurers que s’han llançat al bosc i d’ell mateix.
Estem davant d’un text pensat per a tota mena de públics, que demostra que la no ficció pot ser tan interessant o més que la ficció, posem per cas una de les moltes novel·les que es publiquen cada dia.
La pel·lícula ‘Hacia rutas salvajes’, dirigida per Sean Penn es basa en una obra de l’alpinista i escriptor Jon Krakauer del mateix títol. La seva projecció a la gran pantalla ha revifat un llibre publicat en castellà l’any 1998, que ara ha tornat a sortit reeditat.
L’abril de 1992, Chris McCandlers va viatjar cap a terres d’Alaska, després de regalar els seus diners i abandonar el cotxe. L’impulsava en el seu viatge el somni d’una vida salvatge.
Krakauer va escriure un reportatge per a una revista sobre la figura de McCandlers, narrant la trajectòria vital del jove, que al final va morir enmig del bosc i la natura més feréstega, en estat pur. El reportatge va generar molta controvèrsia i la qüestió de si el jove era un místic o un insensat.
El llibre, en clau d’obra de no ficció, repassa l’itinerari de McCandlers, transmutat per ell mateix en el personatge Alexander Supertramp i convertit en un cant a la joventut i a la llibertat, el somni de London i Thoreau de retrobar-se amb la natura i esdevenir-hi una unitat. L’idealisme i la inexperiència , però, van conduir a un final força dramàtic a aquest fill dels nostres temps.
‘Hacia rutas salvajes’ és un llibre-reportatge que sap seduir el lector des de la primera pàgina, l’acosta a una vida rebel i a totes les persones que va conèixer l’agosarat McCandlers. De pas, però, Krarkauer ens parla de molts altres aventurers que s’han llançat al bosc i d’ell mateix.
Estem davant d’un text pensat per a tota mena de públics, que demostra que la no ficció pot ser tan interessant o més que la ficció, posem per cas una de les moltes novel·les que es publiquen cada dia.
'EL VALOR DEL SAMURÁI', de JOSEP LÓPEZ ROMERO
Publicat per Columna/Planeta Empresa
Explicada en clau de conte que vol que el lector avanci en el seu creixement personal, aquesta història va entrant a poc a poc, però amb la saviesa de deixar-te un pòsit que no s’oblida ni quan la llegeixes ni en molt de temps.
El llibre respon preguntes com si es pot començar una vida nova amb una cuirassa foradada, construir un palau sobre una terra devastada o vèncer la por amb armes intangibles.
El protagonista, Val, trobarà un mestre que li parla del samurai Kyo, la història del qual li permetrà afrontar les seves pors interiors i qüestionar-se el que és el valor.
L’autor, nascut el 1967, és periodista, ha estat professor i ha treballat en comunicació i a companyies dedicades a l’assessoria de màrqueting. Es considera, sobretot, un comunicador, un escriptor que fa de coach d’autors i ha publicat els llibres ‘El camino de las hormigas’ i ‘Cinemanía’.
Viu lluny de la gran ciutat, en una casa en plena muntanya, en companyia de la seva família i envoltat de la natura per totes bandes.
Aquest llibre serveix en clau d’autoajuda per aprendre a valorar que moltes de les pors i pànics interns que patim es poden superar enfrontant-nos-hi. També, reflecteix els mals que pateix la gent de l’època actual, arrelats a l’ésser humà des del principi dels temps, però transformats a pitjor, ara, pels condicionants d’una època en la qual la tecnologia no deixa que les persones ens desenvolupem de forma natural.
Com el samurai i el protagonista d’aquesta història, cal enfrontar-se als propis temors, tirar cap endavant, accedint al combat des d’una opció pacífica, però. No ho oblidem.
Explicada en clau de conte que vol que el lector avanci en el seu creixement personal, aquesta història va entrant a poc a poc, però amb la saviesa de deixar-te un pòsit que no s’oblida ni quan la llegeixes ni en molt de temps.
El llibre respon preguntes com si es pot començar una vida nova amb una cuirassa foradada, construir un palau sobre una terra devastada o vèncer la por amb armes intangibles.
El protagonista, Val, trobarà un mestre que li parla del samurai Kyo, la història del qual li permetrà afrontar les seves pors interiors i qüestionar-se el que és el valor.
L’autor, nascut el 1967, és periodista, ha estat professor i ha treballat en comunicació i a companyies dedicades a l’assessoria de màrqueting. Es considera, sobretot, un comunicador, un escriptor que fa de coach d’autors i ha publicat els llibres ‘El camino de las hormigas’ i ‘Cinemanía’.
Viu lluny de la gran ciutat, en una casa en plena muntanya, en companyia de la seva família i envoltat de la natura per totes bandes.
Aquest llibre serveix en clau d’autoajuda per aprendre a valorar que moltes de les pors i pànics interns que patim es poden superar enfrontant-nos-hi. També, reflecteix els mals que pateix la gent de l’època actual, arrelats a l’ésser humà des del principi dels temps, però transformats a pitjor, ara, pels condicionants d’una època en la qual la tecnologia no deixa que les persones ens desenvolupem de forma natural.
Com el samurai i el protagonista d’aquesta història, cal enfrontar-se als propis temors, tirar cap endavant, accedint al combat des d’una opció pacífica, però. No ho oblidem.
lunes, febrero 11, 2008
LA BELLESA DEL MARABÚ
La bellesa del marabú està en què sintetitza la fragilitat i la poesia de les gavines, d'una banda. De l'altra, la carronya, la supervivència per damunt de la brutícia i el caos, el cantó obscur.
El marabú és l'au que més s´assembla a l'ésser humà.
martes, febrero 05, 2008
EN RECORD DE JAUME BATLLE
NOTA DE PREMSA
El proper dijous dia 7 de febrer de 2007
A l'alçada de la Riera /Estació de Premià de Mar
A les 20:00 hores
Tall de la carretera N-II.
Farem un últim tall reivindicatiu dels dies 7 i retrem homenatge a Jaume Batlle en el 1r aniversari de la seva mort.
Farem la passejada habitual i dipositarem flors al lloc on va perdre la vida.
Hi assistiran els alcaldes del voltant i hi haurà parlaments de l'alcalde Miquel Buch i de la Plataforma.
Ens acompanyaran els tabalers de Premià de Mar.
Esperem la vostra presència.
PREGUEM QUE EN FEU DIFUSIÓ EN EL VOSTRE MITJÀ.
Una abraçada,
--
Rafel Anguera
President de la Plataforma Cívica Camí Ral de Premià de Mar
Membre de la Coordinadora de Plataformes del Maresme "No N-II, C-32 gratuïta"
www.pccamiral.cat
bustia@pccamiral.cat
NO N-II
C-32 GRATUÏTA
El proper dijous dia 7 de febrer de 2007
A l'alçada de la Riera /Estació de Premià de Mar
A les 20:00 hores
Tall de la carretera N-II.
Farem un últim tall reivindicatiu dels dies 7 i retrem homenatge a Jaume Batlle en el 1r aniversari de la seva mort.
Farem la passejada habitual i dipositarem flors al lloc on va perdre la vida.
Hi assistiran els alcaldes del voltant i hi haurà parlaments de l'alcalde Miquel Buch i de la Plataforma.
Ens acompanyaran els tabalers de Premià de Mar.
Esperem la vostra presència.
PREGUEM QUE EN FEU DIFUSIÓ EN EL VOSTRE MITJÀ.
Una abraçada,
--
Rafel Anguera
President de la Plataforma Cívica Camí Ral de Premià de Mar
Membre de la Coordinadora de Plataformes del Maresme "No N-II, C-32 gratuïta"
www.pccamiral.cat
bustia@pccamiral.cat
NO N-II
C-32 GRATUÏTA
CONTINUA LA POLÈMICA PER LA RECOLLIDA PORTA A PORTA
La Plataforma en defensa del PaP (recollida Porta a Porta) de Vilassar de Mar vol fer una trobada, el proper 16 de març, amb representants dels municipis catalans que fan la recollida selectiva amb aquest sistema. “Amb l’objectiu de valorar les experiències i posar coneixements en comú”, explica el coordinador de la plataforma vilassarenca, Jesús Arroyo.
La Plataforma va néixer el passat 27 de novembre, després que el govern municipal anunciés el canvi de la recollida selectiva Porta a Porta –-molt polèmic a la localitat– pel sistema tradicional de contenidors al carrer. Una de les primeres actuacions de la Plataforma va ser la recollida de signatures a favor del PaP. D’aquesta manera, el passat 14 de gener van lliurar a l’Ajuntament les primeres 2.030. D’altra banda, han continuar fent la recollida de signatures i han arribat fins a 2.500 i segueixen. També han anat organitzant diversos actes informatius adreçats a la població.
Per la seva banda, CiU al govern de Vilassar de Mar amb majoria absoluta, s’havia compromès a canviar el sistema de recollida PaP, polèmic des de la seva implantació a final del 2003. Han explicat que no estan en contra del reciclatge, sinó d’un sistema que no els agrada i no dóna bons resultats. Per part de l’Ajuntament també s’ha volgut treure força a les firmes entregades per la plataforma pro PaP, assegurant que més de 600 eren de menors i no empadronats i sense comptar les possibles que hi pugui haver repetides.
Des de la plataforma, però, diuen que hi ha uns pocs menors i tenen dret a expressar-se i que hi poden haver firmes de persones vinculades amb el municipi i no empadronades.
Sigui com sigui, a Vilassar de Mar, la recollida continua generant polèmica.
La Plataforma va néixer el passat 27 de novembre, després que el govern municipal anunciés el canvi de la recollida selectiva Porta a Porta –-molt polèmic a la localitat– pel sistema tradicional de contenidors al carrer. Una de les primeres actuacions de la Plataforma va ser la recollida de signatures a favor del PaP. D’aquesta manera, el passat 14 de gener van lliurar a l’Ajuntament les primeres 2.030. D’altra banda, han continuar fent la recollida de signatures i han arribat fins a 2.500 i segueixen. També han anat organitzant diversos actes informatius adreçats a la població.
Per la seva banda, CiU al govern de Vilassar de Mar amb majoria absoluta, s’havia compromès a canviar el sistema de recollida PaP, polèmic des de la seva implantació a final del 2003. Han explicat que no estan en contra del reciclatge, sinó d’un sistema que no els agrada i no dóna bons resultats. Per part de l’Ajuntament també s’ha volgut treure força a les firmes entregades per la plataforma pro PaP, assegurant que més de 600 eren de menors i no empadronats i sense comptar les possibles que hi pugui haver repetides.
Des de la plataforma, però, diuen que hi ha uns pocs menors i tenen dret a expressar-se i que hi poden haver firmes de persones vinculades amb el municipi i no empadronades.
Sigui com sigui, a Vilassar de Mar, la recollida continua generant polèmica.
ELECCIONS GENERALS..., PERÒ I LA SOLUCIÓ?
Arriben unes noves eleccions generals, el proper 9 de març i els partits polítics ja fa dies que ens bombardegen amb totes les seves pirotècnies verbals de promeses, en una nova cursa electoral que no saps si fa riure o més aviat plorar.
Com sempre, hi ha de tot: des dels que crearan milions de llocs de treball i baixaran els impostos fins als que ens tornaran diners, passant pels que abans eren de dretes i ara són d’esquerres i els que han fet el trajecte a l’inrevés, perquè la qüestió, al cap i a la fi, és aconseguir “poder” = cobrar, viure bé i sortir a la tele.
Per a molts que hem viscut un any horrible de les infraestructures i que ens trobem la vida diària més cara que mai en la història, crec que es fa difícil anar a votar. Sí que sempre surt la mala consciència del “què diran” interior: “Si no hi vaig no tinc dret a queixar-me”, “Si guanyen aquests o aquests altres, després me’n penediré” o“Haig de votar pels d’aquí, perquè si no a Madrid no ens fan cas”…
La veritat és que els polítics estan més allunyats que mai de la realitat del carrer i tampoc queda gens clar que trobar una solució estigui només en les seves mans.
Votar o no votar és, al final, una opció personal, però al seu rerefons caldria una reflexió més profunda que demana a crits la nostra societat.
Per anar endavant, en aquests temps de globalitzacions i dificultats a gran escala que comencen a casa nostra, es necessitat molt més que uns o altres al poder i molt menys del que sembla. De fet, es tracta d’una reponsabilitat envers la col·lectivitat que té el seu punt de sortida en un mateix i de la qual cada vegada n’estem més mancats. El seu nom és ben senzill, es diu: “honestedat”.
Com sempre, hi ha de tot: des dels que crearan milions de llocs de treball i baixaran els impostos fins als que ens tornaran diners, passant pels que abans eren de dretes i ara són d’esquerres i els que han fet el trajecte a l’inrevés, perquè la qüestió, al cap i a la fi, és aconseguir “poder” = cobrar, viure bé i sortir a la tele.
Per a molts que hem viscut un any horrible de les infraestructures i que ens trobem la vida diària més cara que mai en la història, crec que es fa difícil anar a votar. Sí que sempre surt la mala consciència del “què diran” interior: “Si no hi vaig no tinc dret a queixar-me”, “Si guanyen aquests o aquests altres, després me’n penediré” o“Haig de votar pels d’aquí, perquè si no a Madrid no ens fan cas”…
La veritat és que els polítics estan més allunyats que mai de la realitat del carrer i tampoc queda gens clar que trobar una solució estigui només en les seves mans.
Votar o no votar és, al final, una opció personal, però al seu rerefons caldria una reflexió més profunda que demana a crits la nostra societat.
Per anar endavant, en aquests temps de globalitzacions i dificultats a gran escala que comencen a casa nostra, es necessitat molt més que uns o altres al poder i molt menys del que sembla. De fet, es tracta d’una reponsabilitat envers la col·lectivitat que té el seu punt de sortida en un mateix i de la qual cada vegada n’estem més mancats. El seu nom és ben senzill, es diu: “honestedat”.
'SUNDAY', de VÍCTOR MORA i VÍCTOR DE LA FUENTE
Còmic publicat per Ediciones Glénat
La recuperació de personatges de la història del còmic permet repescar vells lectors i crear-ne d’altres de nous, cosa que sempre és molt necessària. Aquest és el cas de ‘Sunday’, un impecable western d’un dibuixant de referència del còmic espanyol, Víctor de la Fuente, guionitzat per Víctor Mora, un altre inevitable referent, creador, entre molts d’altres reconeguts personatges, de El Capitán Trueno o El Jabato.
Sunday és un western que s’ubica en els dies posteriors a la Guerra Civil americana, quan l’excoronel nordista que dóna nom a la sèrie, busca el seu fill, que va desaparèixer en el conflicte.
Enmig de tot plegat, una trama en la qual s’hi barregen ingredients de novel·la negra, injustícies diverses i enfrontaments perquè triomfi la justícia, en un context de duresa i impietositat a dojo en el qual la gent lluita per sobreviure en el dia a dia de la postguerra.
Cal destacar que cronològicament aquests còmics estan publicats per primer cop al voltant dels anys 1969 a 1971 i demostren un gran ofici per part dels seus creadors.
Feliç recuperació, doncs, per als amants del gènere i nous descobridors, que per sort sempre n’hi ha.
La recuperació de personatges de la història del còmic permet repescar vells lectors i crear-ne d’altres de nous, cosa que sempre és molt necessària. Aquest és el cas de ‘Sunday’, un impecable western d’un dibuixant de referència del còmic espanyol, Víctor de la Fuente, guionitzat per Víctor Mora, un altre inevitable referent, creador, entre molts d’altres reconeguts personatges, de El Capitán Trueno o El Jabato.
Sunday és un western que s’ubica en els dies posteriors a la Guerra Civil americana, quan l’excoronel nordista que dóna nom a la sèrie, busca el seu fill, que va desaparèixer en el conflicte.
Enmig de tot plegat, una trama en la qual s’hi barregen ingredients de novel·la negra, injustícies diverses i enfrontaments perquè triomfi la justícia, en un context de duresa i impietositat a dojo en el qual la gent lluita per sobreviure en el dia a dia de la postguerra.
Cal destacar que cronològicament aquests còmics estan publicats per primer cop al voltant dels anys 1969 a 1971 i demostren un gran ofici per part dels seus creadors.
Feliç recuperació, doncs, per als amants del gènere i nous descobridors, que per sort sempre n’hi ha.
lunes, enero 28, 2008
ELS NO N-II DEL MARESME VOLEN TALLAR UN TRAM LLARG DE CARRETERA I BAIXAR LES BARRERES DELS PEATGES
La Plataforma No N-II Camí Ral, de Premià de Mar, vol fer un tall de la carretera en un tram llarg, de Montgat a Cabrera de Mar, el proper diumenge 2 de març, dins la línia d’accions endurides que les plataformes cíviques van anunciar que encetarien per fer sentir les seves reivindicacions: trasllat de l’N-II i peatge gratuït C-32.
En aquest acte, dins la recta de les eleccions generals, es vol convidar als polítics a participar en el tall de la carretera. “Volem que vinguin tots”, assegura el president de la plataforma Camí Ral, Rafael Anguera.
D’altra banda, fins al moment només s’han fet talls el dia 7 de cada mes en trams de Premià de Mar i el passat 20 de gener, per primer cop, a Vilassar de Mar, en un tros d’1,5 quilòmetres i que va reunir més de 3.000 persones, segons els organitzadors.
Una altra de les accions “endurides” que anuncia la plataforma Camí Ral dins la seva nova línia d’actuacions és fer un aixecada de barreres dels peatges de l’autopista al seu pas pel Maresme. Per fer l’acció reivindicativa, segons explica Anguera, es bloquejarien amb adhesius les cèl·lules fotoelèctriques dels peatges.
A part de la plataforma Camí Ral, al Maresme existeixen dues plataformes més: El Masnou 21 i NO N-II, de Vilassar de Mar, federades en una coordinadora.
La plataforma Camí Ral proposarà a les altres dues el tall del 2 de març i l’aixecada de barreres del 13 d’abril, tot i que Anguera creu que les altres dues hi donaran suport.
7 F, UN ANY DESPRÉS
Abans d’endurir les seves accions, la plataforma Camí Ral farà un darrer acte a Premià de Mar, el proper dijous 7 de febrer, un any després de la mort en accident de trànsit de l’alcalde Jaume Batlle.
En l’acte que s’està perfilant i que comptarà amb el recolzament de l’Ajuntament del municipi es tallarà la carretera en homenatge a Batlle.
També es llegirà un manifest i es farà una ofrena floral, amb 500 flors que es posaran a les tanques de l’N-II, entre d’altres accions com un minut de silenci, una interpretacio musical d’El Cant dels ocells o la presència dels tabalers.
“En un any no s’ha avançat res i la feina de despatx està esgotada.Per això radicalitzarem les nostres protestes”, assegura Anguera. “Exigim un estudi curós per donar una solució a l’N-II, consensuat per tothom i que tohom hi aposti”, afegeix.
Per la seva banda, l’alcalde de Premià de Mar, Miquel Buch (CiU), també creu que no s’ha avançat. “Si volguessin ja ho haurien solucionat. Es necessita una inversió de Madrid”, assegura Buch que també afegeix que “seria interessant un gran acord comarcal al Maresme en infraestructures”.
En aquest acte, dins la recta de les eleccions generals, es vol convidar als polítics a participar en el tall de la carretera. “Volem que vinguin tots”, assegura el president de la plataforma Camí Ral, Rafael Anguera.
D’altra banda, fins al moment només s’han fet talls el dia 7 de cada mes en trams de Premià de Mar i el passat 20 de gener, per primer cop, a Vilassar de Mar, en un tros d’1,5 quilòmetres i que va reunir més de 3.000 persones, segons els organitzadors.
Una altra de les accions “endurides” que anuncia la plataforma Camí Ral dins la seva nova línia d’actuacions és fer un aixecada de barreres dels peatges de l’autopista al seu pas pel Maresme. Per fer l’acció reivindicativa, segons explica Anguera, es bloquejarien amb adhesius les cèl·lules fotoelèctriques dels peatges.
A part de la plataforma Camí Ral, al Maresme existeixen dues plataformes més: El Masnou 21 i NO N-II, de Vilassar de Mar, federades en una coordinadora.
La plataforma Camí Ral proposarà a les altres dues el tall del 2 de març i l’aixecada de barreres del 13 d’abril, tot i que Anguera creu que les altres dues hi donaran suport.
7 F, UN ANY DESPRÉS
Abans d’endurir les seves accions, la plataforma Camí Ral farà un darrer acte a Premià de Mar, el proper dijous 7 de febrer, un any després de la mort en accident de trànsit de l’alcalde Jaume Batlle.
En l’acte que s’està perfilant i que comptarà amb el recolzament de l’Ajuntament del municipi es tallarà la carretera en homenatge a Batlle.
També es llegirà un manifest i es farà una ofrena floral, amb 500 flors que es posaran a les tanques de l’N-II, entre d’altres accions com un minut de silenci, una interpretacio musical d’El Cant dels ocells o la presència dels tabalers.
“En un any no s’ha avançat res i la feina de despatx està esgotada.Per això radicalitzarem les nostres protestes”, assegura Anguera. “Exigim un estudi curós per donar una solució a l’N-II, consensuat per tothom i que tohom hi aposti”, afegeix.
Per la seva banda, l’alcalde de Premià de Mar, Miquel Buch (CiU), també creu que no s’ha avançat. “Si volguessin ja ho haurien solucionat. Es necessita una inversió de Madrid”, assegura Buch que també afegeix que “seria interessant un gran acord comarcal al Maresme en infraestructures”.
domingo, enero 27, 2008
EL RECORD IMPRÈS DE JOAN VILALTA i REIXACH
L’Ajuntament de Cabrera de Mar, de la mà de Núria López, ha publicat un llibre que recull una selecció de textos de Joan Vilalta i Reixach, cronista oficial del municipi mort recentment. En el marc de la passada Festa Major d’Hivern del municipi, per Sant Vicenç, va fer-se un acte de presentació d’aquest volum que el consistori cabrerenc divulgarà entre les persones interessades.
Al llarg dels anys, Vilalta va escriure amb passió i voluntarisme tota mena de textos i articles de temàtica local, comarcal i sobre les persones i experiències que va conèixer i viure. El llibre que ara ha sortit s’estructura en els escrits dels programes de les festes majors, les col·laboracions a setmanaris com “La Clau”, del qual va ser un estret i fidel col·laborador, entre d’altres publicacions i els articles autobiogràfics.
El lector trobarà en aquest llibre textos de les temàtiques més variades, des d’aspectes puntuals del municipi de Cabrera fins a comentaris de la Torre Ametller, el Castell de Burriac, les platges del Maresme, el Barça o les trobades de la Lleva del Biberó, a la qual Vilalta pertanyia perquè hi va combatre durant la Guerra Civil.
Periodista voluntariós, arxiver i cronista de Cabrera, home compromès amb la República que va viure un període convuls de la nostra història, Vilalta va ser, sobretot, un enamorat del seu poble i del Maresme, que va voler fixar en el temps a través de la paraula escrita. Un llibre, ara, apropa la seva passió a qui vulgui acostar-s’hi.
Al llarg dels anys, Vilalta va escriure amb passió i voluntarisme tota mena de textos i articles de temàtica local, comarcal i sobre les persones i experiències que va conèixer i viure. El llibre que ara ha sortit s’estructura en els escrits dels programes de les festes majors, les col·laboracions a setmanaris com “La Clau”, del qual va ser un estret i fidel col·laborador, entre d’altres publicacions i els articles autobiogràfics.
El lector trobarà en aquest llibre textos de les temàtiques més variades, des d’aspectes puntuals del municipi de Cabrera fins a comentaris de la Torre Ametller, el Castell de Burriac, les platges del Maresme, el Barça o les trobades de la Lleva del Biberó, a la qual Vilalta pertanyia perquè hi va combatre durant la Guerra Civil.
Periodista voluntariós, arxiver i cronista de Cabrera, home compromès amb la República que va viure un període convuls de la nostra història, Vilalta va ser, sobretot, un enamorat del seu poble i del Maresme, que va voler fixar en el temps a través de la paraula escrita. Un llibre, ara, apropa la seva passió a qui vulgui acostar-s’hi.
'EAU DE TOILETTE Y OTROS RELATOS', de JOANNE HARRIS
Publicat per De Bolsillo
L’autora de ‘Chocolat’ reuneix un conjunt de contes ben diversos en aquest volum. Són històries contemporànies, que barregen sensibilitat i gosadia temàtica, que es fan de molt bon llegir i algunes són relativament curtes, de fàcil i atractiva lectura.
Entre els temes, el lector hi trobarà el miracle que va de la mà de les coses quotidianes i la voluntat de delectar amb la sorpresa, un ball de sensacions i d’experiències inoblidables: des d’àvies impertinents fins a bruixes modernes, passant per fabricants de roba íntima de cuir o els personatges oblidats d’un escriptor que li planten cara, un calaix de sastre, una mica de tot.
L’autora va néixer a Yorkshire el 1964 i té l’avantatge de ser mig francesa i mig anglesa, cosa que es nota en la seva creació literària: fresca, original, actual i amb “tocs màgics i acurats” que li han creat una legió de seguidors.
Entre d’altres llibres, ha publicat recentment ‘Zapatos de caramelo’, la segona part de la cèlebre ‘Chocolat’, feta famosa per la seva versió cinematogràfica. Sens dubte, una escriptora del tot recomanable.
L’autora de ‘Chocolat’ reuneix un conjunt de contes ben diversos en aquest volum. Són històries contemporànies, que barregen sensibilitat i gosadia temàtica, que es fan de molt bon llegir i algunes són relativament curtes, de fàcil i atractiva lectura.
Entre els temes, el lector hi trobarà el miracle que va de la mà de les coses quotidianes i la voluntat de delectar amb la sorpresa, un ball de sensacions i d’experiències inoblidables: des d’àvies impertinents fins a bruixes modernes, passant per fabricants de roba íntima de cuir o els personatges oblidats d’un escriptor que li planten cara, un calaix de sastre, una mica de tot.
L’autora va néixer a Yorkshire el 1964 i té l’avantatge de ser mig francesa i mig anglesa, cosa que es nota en la seva creació literària: fresca, original, actual i amb “tocs màgics i acurats” que li han creat una legió de seguidors.
Entre d’altres llibres, ha publicat recentment ‘Zapatos de caramelo’, la segona part de la cèlebre ‘Chocolat’, feta famosa per la seva versió cinematogràfica. Sens dubte, una escriptora del tot recomanable.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
