domingo, mayo 25, 2008

'MACEDONIA', de HARVEY PEKAR i HEATHER ROBERTSON. IL·LUSTRAT PER ED PISKOR

Publicat per La Cúpula

‘Macedonia’ és una novel·la gràfica en tota la seva àmplia dimensió. Això vol dir un còmic de prop de 200 pàgines, amb una història per a adults i una càrrega de narració literària que utilitza, però, les imatges per explicar-nos històries de la vida actual, contundents i colpidores.

La protagonista i coautora de l’obra, Heather, és una jove estudiant idealista i compromesa amb la pau. Per fer la seva tesi doctoral, que planteja si es poden evitar les guerres amb el dret internacional, viatja a Macedònia, territori molt conflictiu, enmig del polvorí dels Balcans. Allí, es barrejarà amb les persones i coneixerà de primera mà el que els llibres d’història no expliquen.

Harvey Pekar és un guionista de referència del panorama mundial actual. Autor dels coneguts còmics ‘American Splendor’, il·lustrats per Robert Crumb i d’altres autors i passats al cinema amb èxit, domina els registres de la narrativa més actual, la que ens acosta als problemes i vivències de les persones. I en aquesta obra ho torna a demostrar de nou, deixant palès alhora que el còmic no és un art minoritari, sinó que pot equiparar-se a la literatura com a art de narrar.

I una altra proposta per a lectors que vulguin endinsar-se en el còmic més actual, ‘Ghost World’ (‘Món fantasmal’), de Daniel Clowes, novel·la gràfica també publicada per La Cúpula i passada al cinema. Tracta la història de dues amigues i el seu camí cap a la maduresa en el món real, ple de contradiccions i descobriments.

SOBRE EL JACIMENT DE CAN MODOLELL DE CABRERA DE MAR

Sovint vivim al costat dels jaciments arqueològics i no sabem gairebé res d’ells. Potser perquè no ens interessen o perquè la vida actual dóna d’altres preocupacions que fan que el patrimoni no sigui una prioritat. Tot i així, quan s’organitzen visites puntuals per conèixer aquests espais, solen tenir molt bona resposta de públic i sempre es parla que l’aposta turística de la comarca els necessita de manera clau.

A Cabrera de Mar, un dels jaciments més emblemàtics és el de Can Modolell, avui visitable i gestionat per la Fundació Burriac i l’Ajuntament del municipi. El que va ser el seu propietari, abans de cedir-lo, Josep M. Modolell, ha continuat personalment una tasca lloable de divulgació d’aquest espai.

Fruit d’aquesta vocació personal de Modolell, ha anat editant monografies de temàtica històrica local. Aquest passat Sant Jordi va publicar la quarta.

Amb el títol ‘Estudis sobre el jaciment arqueològic de Can Modolell’ i l’edició a cura del propi Josep M. Modolell, el llibre és un recull de treballs de diferents elements que es van trobar durant les excavacions que va fer l’equip de la Secció Arqueològica del Museu de Mataró, sota la direcció de Joan Bonamusa i Rosa Isabel Garí.

S’hi tracten temes de la mà de diversos especialistes, però que també poden interessar a tothom que vulgui conèixer més a prop un jaciment que tenim a la comarca per retrobar-nos amb el nostre passat romà.

LA MIRADA A LA MIRADA DELS PREMIANENCS

El treball de recuperació de la memòria audiovisual de Premià de Mar, que vénen fent els premianencs Víctor Saràbia i Miriam Soms, des de LaCajaNegra Produccions, ha tancat un cicle amb l’edició del tercer DVD de ‘La Mirada dels premianencs’, que va aparèixer el passat mes d’abril.

D’altra banda, per complementar-ho, també han fet ‘La mirada a La Mirada’, un quart DVD on es pot veure la història d’aquest interessant projecte i l’acte de presentació del tercer DVD, que va fer-se el passat 20 d’abril al Patronat Social Premianenc.

‘La Mirada dels premianencs’ configura un petit gran arxiu audiovisual, ara a l’abast de tothom, on es tracten temes com el Premià industrial, les sardanes, l’autopista i el Camí Ral, el cinema, la ràdio, l’església, el Nadal i les nevades, el tren i l’estació, l’educació, el mar, el camp, el teatre, els esports i molts més aspectes puntuals que salvaguarden el patrimoni memorialístic de Premià de Mar.

‘La Mirada’ és la punta d’un iceberg que amaga molt més del que ensenya. Un treball intens i extens d’aquells que si no s’hagués fet, caldria fer-lo i que ha demanat un esforç per part dels seus creadors que ara tots podem gaudir.

I tot això en un món on aquestes coses, moltes vegades, tot i la seva importància, passen desapercebudes davant de moltes altres que són el paradigma de la frivolitat. O no?