tag:blogger.com,1999:blog-182395882024-03-16T08:31:45.458+01:00El Quadern d'Albert CallsIdees, impressions, pensaments, poemes, microrelats i paranoies des de la follia quotidiana del segle XXI. Una visió de l'abisme des d'aquesta caiguda personal que és la vida dels éssers humans.Albert Callshttp://www.blogger.com/profile/00314980031068760212noreply@blogger.comBlogger723125tag:blogger.com,1999:blog-18239588.post-3270415622102639742010-10-16T20:49:00.003+02:002011-08-05T18:26:29.101+02:00ALBERTCALLS.BLOGSPOT.COMA partir d'ara podeu trobar els meus textos en el bloc <a href="http://albertcalls.blogspot.com/"><span style="font-weight: bold;">Albert Calls</span></a>, a l'adreça http://albertcalls.blogspot.com.Albert Callshttp://www.blogger.com/profile/00314980031068760212noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-18239588.post-13967596516665533832010-10-07T10:10:00.002+02:002010-10-07T10:11:59.490+02:00UN PASSEIG AMB ELS ESCRIPTORS DE CABRERA<div class="ecxOutlookMessageHeader" dir="ltr" align="left" lang="es"><span><span style="font-size:85%;"><span><span style="color:#0000ff;"><span class="ecx876412218-06102010"></span></span></span>Vídeo de Jordi Cuyàs sobre l'itinerari que vam fer el passat 11 de setembre al voltant de l'obra dels escriptors de Cabrera:<br /><br /></span></span></div> <div><a href="http://www.youtube.com/watch?v=jpsFp8ox8pk" target="_blank">http://www.youtube.com/watch?v=jpsFp8ox8pk</a></div>Albert Callshttp://www.blogger.com/profile/00314980031068760212noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-18239588.post-59937418279196148962010-09-28T12:25:00.002+02:002010-09-28T12:26:51.808+02:00REIVINDICACIÓ DE BELÉN ESTEBAN<style>@font-face { font-family: "Arial"; }p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal { margin: 0cm 0cm 0.0001pt; font-size: 12pt; font-family: "Times New Roman"; }div.Section1 { page: Section1; }</style> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=";font-family:Arial;font-size:14pt;color:black;" lang="ES" >Si hi ha algú que no sigui discret en aquest país és segurament Belén Esteban, un personatge de la faràndula grostesca espanyola que en els darrers temps ha assolit cotes d’alt nivell, s’ha convertit en un símbol i gairebé en una iconografia de referència.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=";font-family:Arial;font-size:14pt;color:black;" lang="ES" ><br /></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=";font-family:Arial;font-size:14pt;color:black;" lang="ES" > </span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=";font-family:Arial;font-size:14pt;color:black;" lang="ES" >“La Esteban” és un reflex del que pot donar de sí la puresa de l’obscenitat, o el que és el mateix, la possibilitat de crear monstres que tenen<span style=""> </span>els grans mitjans de comunicació, que entren i surten de la nostra vida, pontifiquen i dogmatitzen, s’inventen mercat i ens obliguen a servir-lo mentre marquen el fet d’existir o no en virtut de si se surt a l’altra banda de la pantalla.</span><b style=""><span style=";font-family:Arial;font-size:14pt;" lang="ES" ></span></b></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style=""><span style=";font-family:Arial;font-size:14pt;" lang="ES" > </span></b></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=";font-family:Arial;font-size:14pt;" lang="ES" ><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=";font-family:Arial;font-size:14pt;" lang="ES" >Dins l’espectacle grotesc televisiu que ens empassem dia si i dia també, mentre patim la crisi més gran de la nostra història, hi ha una reflexió que no pot deixar-se de banda: quan més et fas notar més possibilitats tens de triomfar en un entorn que valora, per damunt de tot, la diferència, el friquisme, la provocació, la raresa i l’anormalitat.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=";font-family:Arial;font-size:14pt;" lang="ES" > </span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=";font-family:Arial;font-size:14pt;" lang="ES" ><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=";font-family:Arial;font-size:14pt;" lang="ES" >Dins la hipocresia social, Belén Esteban és la “princesa del pueblo”, una certa dosi de puresa que demostra que des de baix de tot i amb l’analfabetisme com a bandera es pot arribar al cim, els intel·lectuals parlen de tu, s’escriuen llibres i es fan reportatges de màxima audiència i pots aspirar, fins i tot, a presentar-te a les eleccions al Congrés de diputats i treure escó.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=";font-family:Arial;font-size:14pt;" lang="ES" > </span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=";font-family:Arial;font-size:14pt;" lang="ES" ><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=";font-family:Arial;font-size:14pt;" lang="ES" >La Belén no ha hagut d’estudiar ni de ser discreta, valors que ens han volgut fer veure que marquen un bon camí a la vida. Forma part d’aquest entorn de l’espectacle on el pallasso més lleig ocupa el centre de la pista. Per això la reivindico, dins el conjunt d’hipòcrites i mamarratxos que triomfen perquè són fills de nobles o estan col·locats per la parentela burgesa o política.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=";font-family:Arial;font-size:14pt;" lang="ES" > </span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=";font-family:Arial;font-size:14pt;" lang="ES" ><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=";font-family:Arial;font-size:14pt;" lang="ES" >“La Esteban” és l’obrera que triomfa des del graó més baix. No ha fet res, defuig de la discreció i deixa anar el que li passa pel cap sense aturar-se a pensar-s’ho. És, alhora, l’evidència palpable que cal canviar moltes coses a la societat del segle XXI.</span></p>Albert Callshttp://www.blogger.com/profile/00314980031068760212noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-18239588.post-47574546057405761852010-08-27T00:02:00.002+02:002010-08-27T00:16:28.121+02:00UCE, FOTO FINISH 2<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_5I5CVZuTKh0/THbnbjjYGnI/AAAAAAAAA14/HK4kD9fIdMQ/s1600/RIMG0139.JPG"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 300px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_5I5CVZuTKh0/THbnbjjYGnI/AAAAAAAAA14/HK4kD9fIdMQ/s400/RIMG0139.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5509845654720486002" /></a><br />Ara, la mateixa imatge però més seriosa.Albert Callshttp://www.blogger.com/profile/00314980031068760212noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-18239588.post-84685084248808286252010-08-26T23:26:00.004+02:002010-08-27T00:21:35.949+02:00UCE, FOTO FINISH 1<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_5I5CVZuTKh0/THbdxINYc_I/AAAAAAAAA1w/wZ40YZZjC4s/s1600/RIMG0140.JPG"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 300px; height: 400px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_5I5CVZuTKh0/THbdxINYc_I/AAAAAAAAA1w/wZ40YZZjC4s/s400/RIMG0140.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5509835030221321202" /></a><br />I les darreres fotos, punt d'arribada de Tornaveu Diari de Prada. Al fons, no es veu, però hi ha en Pasqual Maragall responent a la premsa.Albert Callshttp://www.blogger.com/profile/00314980031068760212noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-18239588.post-73735636127650778312010-08-26T23:03:00.006+02:002010-08-27T00:48:05.668+02:00DESPRÉS DE 14 ANYS, RETORN A PRADA<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_5I5CVZuTKh0/THbbptpuKpI/AAAAAAAAA1g/YuFdj7eiqa4/s1600/DSC_0498+copia.JPG"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 266px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_5I5CVZuTKh0/THbbptpuKpI/AAAAAAAAA1g/YuFdj7eiqa4/s400/DSC_0498+copia.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5509832703810087570" /></a><br />He tardat 14 anys en tornar a la Universitat Catalana d'Estiu (UCE) i al final hem aconseguit tancar el diari a les 8 del vespre, quan en èpoques anteriors (preinternet) tancàvem molt més enllà de la mitjanit.<br /><br />En aquest retorn, sota la capçalera Tornaveu Diari de Prada, la publicació ha sortit en paper durant els nou dies que ha durat l'UCE i a la xarxa, tant en pdf (www.uce.cat) com en dues edicions especials de la publicació www.tornaveu.cat, que reben uns 15.000 subscriptors, la majoria d'entitats d'arreu dels països Catalans, que la reenvien als seus associats.<br /><br />De Tornaveu (digitalitzant els continguts) he comptat amb el suport moral i de facto d'Antoni Carné. Com a redactores, amb dues estudiants de periodisme de la facultat de Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull: la Desireé Ibarz i la Cristina Grané. I com no, amb el puntal de la correctora, reconvertida alhora en periodista tot terreny, Anna Cortils.<br /><br />14 anys és molt de temps per tornar, però com sempre, l'experiència ha valgut la pena per les persones.<br /><br />Agraïments especials també al periodista mallorquí Sebastià Bennasar i a l'Èric Jover, d'Andorra, pel suport rebut.<br /><br />A la foto que podeu veure en aquest post hi som: Albert Calls, Cristina Grané, Toni Carné, Desireé Ibarz i Anna Cortils.Albert Callshttp://www.blogger.com/profile/00314980031068760212noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-18239588.post-59772982073437528072010-07-29T11:06:00.003+02:002010-07-30T18:16:30.258+02:00LA INTEL·LIGÈNCIAFa molta calor.<br /><br />El meu gos està estirat a les rajoles en plena fase de relaxació, que ha desenvolupat amb gran mestratge.<br /><br />Entrelluca un ull i em mira.<br /><br />El missatge és molt clar: l'imbècil ets tu.Albert Callshttp://www.blogger.com/profile/00314980031068760212noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-18239588.post-81469898282849327722010-07-29T09:51:00.002+02:002010-07-29T09:54:22.575+02:00TOROSUn paio que tortura un animal en públic és un psicòpata, com ho és també el que va a veure-ho i disfruta.<br /><br />No hi ha més debat aquí ni ganes d'obrir-lo. El debat social que s'ha encetat és d'una gran hipocresia, una gran mentida. Com si debatéssim si és lícit torturar a algú pèrquè és cultura i tradició.<br /><br />Dir que un torero és un artista és un gran insult per a qui fa veritablement art.Albert Callshttp://www.blogger.com/profile/00314980031068760212noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-18239588.post-70988146564269671632010-07-29T09:46:00.003+02:002010-07-29T09:51:46.343+02:00LA RESISTÈNCIA A SER DE DRETESQuan neixem, tots som d'esquerres i el pas del temps i l'experiència ens va convertint de dretes. De fet, ser d'esquerres és la capacitat de resistència que tens a la tendència natural a acabar sent de dretes. Hi ha qui aguanta un minuts, una hora, un dia, anys, pocs ho fan tota la vida i alguns, jo crec, en el moment de morir, es penedeixen mentre d'altres han fet teatre amb encert durant la seva existència, per guanyar-se el pa o solament per trobar el seu espai social.<br /><br />Amb això no estic dient que les dretes siguin millor que les esquerres sinó l'altra banda del petit teatre de la vida que no té gaire secrets perquè tot és el mateix: la necessitat de sentir-se estimat, trobar a menjadora i viure el millor possible. La resta és poesia que es fon amb el pas del temps.Albert Callshttp://www.blogger.com/profile/00314980031068760212noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-18239588.post-57453944973653043532010-07-26T09:43:00.002+02:002010-07-26T09:45:26.678+02:00RECORDATORI: ÚLTIMA PRESENTACIÓ DE 'EL QUADERN D'ALBERT CALLS'Divendres, 30 de juliol a les set del vespre i en el marc de la Festa Major de Cabrera de Mar, farem l'última presentació del meu llibre, 'El Quadern d'Albert Calls'.<br /><br />Ens trobarem a la Biblioteca Ilturo, on l'amic, el periodista i escriptor Rafael Vallbona i jo mateix, parlarem del llibre.<br /><br />Us hi espero. Parlarem de blocs, ciberliteratura i prendrem una copeta de cava.Albert Callshttp://www.blogger.com/profile/00314980031068760212noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-18239588.post-52262689883516251612010-07-20T21:55:00.004+02:002010-07-20T22:09:50.673+02:00ÚLTIM ACTE - EL QUADERN D'ALBERT CALLSDivendres 30 de juliol, a les set del vespre i en el marc de la Festa Major de Cabrera de Mar, farem l'última presentació del meu llibre, 'El Quadern d'Albert Calls'.<br /><br />La trobada és a la Biblioteca Ilturo, on l'amic, el periodista i escriptor Rafael Vallbona i jo mateix, parlarem del llibre.<br /><br />'El Quadern d'Albert Calls', publicat per l'Ajuntament de Premià de Mar i l'editorial El Clavell va sortir el passat Sant Jordi i va presentar-se oficialment a la biblioteca Can Manent, en el seu darrer acte abans de tancar-se. Des d'aleshores, el llibre l'he presentat en la majoria de mitjans de la comarca i ara concloc amb la darrera presentació al meu poble.<br /><br />Us hi espero. Parlarem de blocs, ciberliteratura i prendrem una copeta de cava.Albert Callshttp://www.blogger.com/profile/00314980031068760212noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-18239588.post-81138604183544036742010-06-17T19:58:00.002+02:002010-06-17T20:01:15.912+02:00EL TEMPS DE LA HUMILITATLLIBRE VIU ha estat una associació cultural precursora perquè s’ha avançat a la davallada del sistema en què vivim, que està obligant gairebé per imperatiu, a consumir menys, a compartir, a intercanviar i a fomentar valors en les coses més elementals.<br /><br />Després dels excessos que hem viscut –uns molts més que d’altres-, ens diuen que ara ve l’època de fer règim i replantejar-se, que no es pot anar tirant res, que tot s’ha d’aprofitar.<br /><br />Aquesta política desfermada del consum per enriquir –per enriquir-se al màxim- també s’ha aplicat als llibres i al món editorial i es constata en les muntanyes de volums que Llibre Viu salva de la desaparició dia sí i dia també.<br /><br />Ara, ens tornen a dir, ha arribat el temps d’apretar-se el cinturó, de viure amb menys, d’acceptar que no podem estirar més el braç que la màniga, les tres erres –Reduir, Reciclar, Reaprofitar¬ prenen més vigència que mai i estan a l’ordre del dia.<br /><br />L’ésser humà només actua motivat per les circumstàncies i encara que tothom deia que això ja es veia venir, es continuava en la mateixa direcció, fins a l’enfonsament i el retrocés en el qual ara estem, que vindrà acompanyat de pèrdua de drets i grans dosis d'humilitat imposada.<br /><br />Al costat de Llibre Viu hi ha un centre cívic on la gent gran juga al Bingo. Són dues actituds –ben lícites, d’altra banda– de dedicar el propi temps: salvar els llibres o apostar en cartrons.<br /><br />Mentre els bingueros canten ratlles i premis, en Francesc Rogés i els seus companys entren caixes de llibres fets servir –alguns ni tan sols oberts-, demostren, precursors, que hi ha maneres constructives, socialment útils, de jugar a favor de la col·lectivitat. Aquesta societat que ara mateix s’ha enfonsat per un mal ús del capitalisme, com també ens diuen.<br /><br />De tant en tant entra un africà que demana diccionaris, la peça més buscada i preuada de Llibre Viu. Són el rostre d’unes persones per qui els llibrets de paraules són petits salvavides cap a una vida potser una mica millor, que contrasten amb les tones de volums abandonats a l’espera d’un nou lector i amb la miserable manca d’interès per part de les institucions en donar suport a aquest tipus de projectes, veritablement cooperativistes i altruistes.<br /><br />Però ja se sap que estem al postcapitalisme i ara cal aprimar-se: dieta i a empassar-se l’opi que dia sí dia també ens aboquen des de la TV. I si no, sempre ens queda jugar al bingo o llegir un llibre, dels de Llibre Viu si pot ser, eh!.Albert Callshttp://www.blogger.com/profile/00314980031068760212noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-18239588.post-81205722627751433382010-05-30T12:13:00.007+02:002010-05-30T12:35:18.386+02:00ENTREVISTA A CAPGROS.COM<span style="font-weight:bold;">‘La dimensió local, traspassada a la xarxa, es converteix en universal’<br /><br />El periodista i escriptor cabrerenc Albert Calls analitza la relació entre literatura, Internet i noves tecnologies arran del seu nou llibre</span><br /> <br /><span style="font-weight:bold;">Tot el teu concorregut blog, condensat en un llibre.<br /></span><br />El quadern d’Albert Calls és un blog iniciat l’any 2005. El que he fet és escollir diferents posts, sintetitzar i introduir petites alteracions per donar-li un sentit i un ritme. Al llibre (‘El Quadern d’Albert Calls, Memòries Digitals i companys de viatge’, edicions Clavell) hi incloc comentaris de llibres que em van agradar, articles periodístics, pròlegs, pensaments, poemes... és com un magma modern.<br /><br /><span style="font-weight:bold;">Quins ítems hi pot trobar el lector?<br /></span><br />Llibres, cultura, reivindicacions socials, personatges i el Maresme, aquests són els grans temes. La primera idea del bloc, i així es reflecteix en el llibre, era parlar dels “altres”. L’obsessió pels altres és una de les constants del meu treball. De fet, malgrat el títol, de mi mateix en parlo molt poc.<br /><br /><span style="font-weight:bold;">El Maresme és un dels grans protagonistes.<br /></span><br />Així és, es tracta de l’espai territorial en què es desenvolupa el bloc i el llibre, hi apareixen molts mataronins i maresmencs. Però la dimensió local passada a la xarxa es converteix en universal. Pots descriure un arbre que tens a tocar de casa i que ho acabi llegint algú de l’altra punta del món. Cal tenir en compte aquesta percepció, la capacitat de sobrepassar el teu propi territori, quan escrius directament a la xarxa.<br /><br /><span style="font-weight:bold;">Com a escriptor i periodista, la comarca sempre ha estat un dels teus temes clau.<br /></span><br />Aquest ‘Quadern’ és un llibre molt maresmenc. De fet, amb ell tanco una etapa en què he estat molt lligat a la gent que viu a la comarca. El darrer post del llibre és precisament un article que vaig publicar a capgros.com, titulat “Per què Mataró i el Maresme no s’acaben d’estimar?”. Sempre he pensat que les institucions i la societat civil no han tingut mai prou voluntat de construir el Maresme com una comarca, com un territori comú. En aquest sentit, Mataró hauria de ser més valent, exercir més de capital. Es nota que hi ha una voluntat, però no s’acaba de plasmar. Caldria veure si avui en dia, en un entorn tan globalitzat i universal, tot això tindria sentit. Però també és important mantenir la identitat local, defensar allò que és teu, encara que en aquests moments sigui un fet força qüestionat.<br /><br /><span style="font-weight:bold;">Resumir un bloc en un llibre és gairebé una provocació en ple debat entre literatura digital i en paper.<br /></span><br />El criteri ha estat buscar tot allò que podria prevaldre de la xarxa. Hi ha moltes coses que caduquen gairebé al moment de penjar-les, però altres sobreviuen. Són aquestes últimes les que he escollit per al llibre. Pel que fa al debat, crec que el paper i el digital coexistiran, però la digitalitat acabarà sent el referent. Jo he estat educat en el paper, crec en ell, però als més joves ja no els preocupa. Crec que quedarà arraconat, en un àmbit més especialitzat. El digital és molt més pràctic i operatiu, però també cal tenir en compte que caduca en els sistemes. Un llibre sempre queda emmagatzemat en algun lloc, però la pervivència a la xarxa no està assegurada, i això té un cert perill. De fet, segueixo escrivint constantment en paper. Moltes idees que he expressa en el blog i que estan recollides en el llibre estaven escrites originalment amb bolígraf.<br /><br /><span style="font-weight:bold;">En tot cas, ha de ser molt diferent escriure pensant en el format llibre o fer-ho en un blog.<br /></span><br />Sempre he entès el meu blog com un producte cultural, amb una direcció concreta. Per a mi, un blog és un espai d’escriptura, una nova eina per desenvolupar-me com a escriptor. És veritat, però, que els blogs estan una mica de capa caiguda davant la irrupció de les xarxes socials. Però mentre el Facebook és un espai de contacte, el blog et permet molt més desenvolupament. Twitter, en canvi, és pur microtext. Acabo d’obrir un nou blog anomenat El Riu, amb textos de menys de 140 caràcters, on hi estic abocant textos de frases que escolto en actes on assisteixo com a periodista, frases de llibres... També tinc pensat convidar-hi amics, escriptors i periodistes, perquè hi deixin les seves reflexions. La brevetat és una de les claus actuals, és fruit del signe dels temps, de la vida accelerada que portem, però m’interessa aquesta brevetat aplicada al concepte cultural. M’agradaria acabar creant un riu, sumar moltíssims textos breus, que fluïssin constantment, com el pas del temps, com la civilització.<br /><br /><span style="font-weight:bold;">Però aquesta brevetat forçada no és una manera d’autolimitar-se?<br /></span><br />Depèn. Un sonet també t’autolimita, i encara segueix funcionant com a fórmula poètica. Però és cert que la brevetat pot ser força maligna. Si un text és breu i està mal fet es veu cent vegades més que no en una novel·la, que pot funcionar tot i patir alts i baixos.<br /><br /><span style="font-weight:bold;">Les noves tecnologies suposen una revolució en l’àmbit literari?<br /></span><br />Internet, blogs i xarxes socials no són més que un instrument, perquè a nivell d’escriptura no hem descobert pas la sopa d’all. Josep Pla no tenia pas ordinador, però El Quadern Gris era ben bé un blog. Les reflexions breus de Canetti, els haikus, la tradició aforística de part de la poesia grega clàssica... Hi ha una tradició molt important al darrere de la qual beure.<br /><span style="font-weight:bold;"><br />Entrevista: Vern Bueno.</span><br /><br />Podeu trobar aquest article <a href="http://www.capgros.com/noticies/detall.asp?id_noticia_portal=24468&sec=175&portada=1">aquí</a>.Albert Callshttp://www.blogger.com/profile/00314980031068760212noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-18239588.post-79046715435342052072010-05-26T13:46:00.002+02:002010-05-26T13:48:19.715+02:00DEL GREMI D'EDITORS DEL PAÍS VALENCIÀ<span style="font-weight:bold;">Quasi la mitat dels espanyols llig en algun suport digital</span><br /><br /><span style="font-weight:bold;">Baròmetre d’hàbits de lectura i compra de llibres a Espanya, 1r quatrimestre 2010<br />FGEE</span><br /><br />El 91,1% de la població espanyola major de 14 anys llig en qualsevol tipus de material, format i suport, ja siga imprés o digital amb una freqüència almenys trimestral i, d'ells, el 86,6% llig almenys una vegada per setmana, són els anomenats lectors freqüents, segons les dades del Barómetro de Hábitos de Lectura y Compra de Libros corresponents al primer quadrimestre de 2010, que elabora la Federación de Gremios de Editores de Espanya (FGEE), que incorpora, per primera vegada, en l'estudi un capítol dedicat a la lectura digital i professional.<br /><br /> <br /><span style="font-weight:bold;">Conclusions més importants:<br /></span><br />- El 59% llig llibres, però només el 0,8% utilitza un e-Reader i el 20,9% dels lectors ho fa per treball o estudis.<br /><br /><br />-Els hòmens lligen més que les dones, però les dones lligen en major grau que els hòmens llibres i revistes, mentres que els hòmens lligen més periòdics i còmics.<br /><br />-Malgrat en creixement observat respecte del total de 2009, la lectura en valencià (lectors habituals i ocasionals) és la menor entre les comunitats autònomes amb llengua pròpia.<br /><br /><br />- El 28,1% de la població major d'anys 14 va acudir a les biblioteques en l'últim any.<br /><br /> <br />- Les llibreries es mantenen com principal lloc de compra de llibres.<br /><br /><br />- Stieg Larsson és l'autor més llegit i més comprat.<br /><br /><br />Podeu llegir la nota de premsa completa, elaborada per la FGEE, al document PDF adjunt.<br /><br /> <br />L'informe complet, a l'enllaç<br /><br /><a href="http://www.aepv.net/documentacion.php">http://www.aepv.net/documentacion.php<br /></a>Albert Callshttp://www.blogger.com/profile/00314980031068760212noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-18239588.post-58934466697984174432010-05-17T09:40:00.003+02:002010-05-17T09:43:00.672+02:00EL RIUPodeu entrar al meu nou projecte literari per a aquest any a l'adreça següent:<br /><br />EL RIU<br /><br /><a href="http://unriu.blogspot.com">unriu.blogspot.com<br /></a><br />Es tracta d'un bloc de microliteratura que anirà acompanyat de diverses propostes més.Albert Callshttp://www.blogger.com/profile/00314980031068760212noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-18239588.post-26733683432470016512010-05-09T12:18:00.002+02:002010-05-09T12:22:38.521+02:00MEMÒRIES DIGITALS, COMPANYS DE VIATGE I EL PAPER DE L'ESCRIPTOR LOCAL DINS LA XARXA GLOBAL, AL NOU LLIBRE DEL PERIODISTA ALBERT CALLS<span style="font-weight: bold;"><span style="font-style: italic;">El Quadern d’Albert Calls. Memòries digitals i companys de viatge</span>, recull una selecció dels textos (posts) publicats de 2005 a 2010 en el bloc del mateix nom. Persones, figures i paisatges, comentaris de llibres, reivindicacions, aforismes i poemes, donen forma a aquest llibre heterodox, el més maresmenc escrit pel seu autor.</span><br /><br /><br />El llibre, ha estat publicat per l’Ajuntament de Premià de Mar i l’Editorial El Clavell, dins la col·lecció Primília Lletres i compta amb un pròleg del periodista i escriptor premianenc Rafael Vallbona.<br /><br /><span style="font-style: italic;">El Quadern d’Albert Calls</span> parteix del bloc del mateix nom que des de fa cinc anys el seu autor manté viu a la xarxa amb tota mena de retalls de la memòria: pensaments, aforismes, crits, clams, tot tipus de textos centrats principalment en el Maresme i els seus pobles, la literatura i la cultura o les reivindicacions socials.<br /><br />Subtitulat <span style="font-style: italic;">Memòries digitals i companys de viatge</span>, Albert Calls (periodista, escriptor i durant 14 anys llibreter a Premià de Mar), ha seleccionat els textos que integren el llibre i els ha donat una estructura i un ritme per elaborar una obra nova que aposta per la ciberescriptura com a nou espai de comunicació.<br /><br />“Els textos del meu bloc, que va ser pioner en el seu contingut, recorden que el més proper i local també té projecció en l’entorn global en el qual s’ha convertit la cultura i les nostres vides”, assegura l’autor. També, afegeix que “el lector hi trobarà escriptura amb la llibertat i la immediatesa, sense límits, trossos i fragments que formen un únic magma, un tot i un no-res, poesia de la immediatesa i material que perviu a la xarxa amb la inconsistència i alhora la perdurabilitat de les paraules, ara en format de paper”.<br /><br />La presentació de <span style="font-style: italic;">El Quadern d’Albert Calls. Memòries digitals i companys de viatge</span>, va ser el darrer acte de Can Manent com a biblioteca històrica de Premià de Mar, abans que s’inaugurés la nova biblioteca Martí Rosselló i Lloveras, ja en ple funcionament.<br /><br /><br /><span style="font-weight: bold;">FRAGMENTS DEL PRÒLEG DEL PERIODISTA</span><br /><span style="font-weight: bold;">I ESCRIPTOR RAFAEL VALLBONA</span><br /><br />“Jo sempre he vist l’Albert Calls com un Émile Zola d’aquesta època. I no fa dos dies que el conec. Igual que el fundador del naturalisme, l’Albert no es conforma amb relatar una recreació de la realitat, sinó que la interpreta retratant-la amb un detall hiperrealista que, si sembla cru a voltes, no és perquè ell s’hi aboni, sinó que som nosaltres els incapaços de mirar el món d’avui amb el detall analític i literari que ho fa ell. I si els seus textos sovint mostren la paranoia quotidiana no és pas per exclusiva voluntat de l’autor –tal i com explicita a l’inici del llibre-, és que el món és així. Vull dir que, aquells que no conegueu els textos del seu bloc, no us penseu que esteu a punt de llegir les habituals digressions més o menys sentides que solen poblar la xarxa, ca: prepareu-vos a llegir una de les visions literàries del nostre temps més arriscades i poc condescendents amb el gènere humà que heu llegit mai. I us asseguro que s’agraeix”.<br /><br />(...)<br /><br />“Si no el coneixeu potser us pensareu que és un home vestit de negre que vaga per prostíbuls, aules escolars, ajuntaments i altres indrets de mala nota a la percaça d’una visió dantesca de la vida que resisteixi l’embranzida del seu verb posat a la xarxa. I no. Malgrat la desesperança òbvia que provoca una cosa tan insensata com l’existència, en Calls és un paio jovial i ben digne d’aquesta insòlita espècie d’escriptors capaços de convertir el drama humà en una espurna d’intel·ligència irònica que va directa al cervell; un trompe l’oeïl d’aquells que fan que, quan estaries a punt d’obrir la clau de pas del gas, t’ho repensis i et pixis de riure per l’aguda visió de la realitat que et mostra l’autor.<br /><br />I després decideixes que, posats que tot és com és i no hi ha res a pelar, més val obrir una altra cervesa que acabar amb tot”.<br /><br /><br /><br /><span style="font-weight: bold;">QUI ÉS ALBERT CALLS?</span><br /><br />Albert Calls i Xart (Cabrera de Mar, 1966). És periodista i escriptor. Ha treballat a diaris i per a revistes de tot tipus, del Maresme i de l’àmbit català. També ha publicat nombrosos llibres de poesia, narrativa i divulgació. L’última obra poètica en solitari és l’antologia <span style="font-style: italic;">Nigromàntic</span>, que inclou una selecció de la seva poesia de l’any 1984 a 2006. Com a darreres obres col·lectives, ha estat antologat dins <span style="font-style: italic;">Un deu. Antologia del nou conte català</span>, traduïda al castellà i dins el llibre <span style="font-style: italic;">La Catosfera Literària’08. Primera antologia de blogs en català</span>. Va ser un dels creadors i impulsors de la llibreria Proa Premià, a Premià de Mar, durant prop de 14 catorze anys. L’any 2005 va començar a escriure el bloc <span style="font-style: italic;">El Quadern d’Albert Calls.</span>Albert Callshttp://www.blogger.com/profile/00314980031068760212noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-18239588.post-78274414394460432382010-05-09T10:36:00.001+02:002010-05-09T10:37:20.227+02:00PAISATGE AMB BIBLIOTECA I BILIOTECARINo tinc un record precís del Martí Rosselló bibliotecari.<br /><br />Si m’endinso en els calaixos de la memòria em ve a la ment una imatge vaga i difosa del primer cop que vam anar junts a Can Manent. Només sé, però, amb certesa, que va ser amb ell la primera visita.<br /><br />Em vénen al cap la percepció dels llibres, molts volums i trobar-me en una gran nau.<br /><br />Entrar en una habitació al fons, una mena de magatzem on hi havia diaris, revistes, llibres de tots els formats... i pujar les escales cap al pis superior per buscar els autors que m’interessaven.<br /><br />Des de dalt de Can Manent –novel·les, poetes, assagistes, antologies... ens esguardaven– recordo la figura del Martí bibliotecari, que t’ajudava a trobar els títols perduts i que es movia per aquell espai com una part viva més d’aquest territori.<br /><br />En Martí bibliotecari, que passava una gran part de la seva vida envoltat de paper, històries, poemes, paraules, línies, lletres... els milions i milions de fils invisibles d’aquesta gran teranyina literària en la qual també estava entrellaçat com a escriptor.<br /><br />El pas del temps esborrarà molts records, però no aquesta precisa imatge de l’home unívoc amb els llibres que era en Martí, l’home que escriu i llegeix, l’home que guarda els volums i els preserva per a nosaltres, els lectors impenitents, compulsius, maníacs, malalts incurables.<br /><br /><span style="font-weight: bold; font-style: italic;">Text per a l'homenatge que el proper 15 de maig es farà a l'escriptor i bibliotecari Martí Rosselló a la plaça de l'Ajuntament de Premià de Mar.</span>Albert Callshttp://www.blogger.com/profile/00314980031068760212noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-18239588.post-81605212685833981822010-05-03T12:29:00.004+02:002010-05-03T12:41:46.469+02:00MANEL ALONSO i CATALÀ, POETA DE PUÇOLM'he llegit de cop els dos darrers llibres del poeta de Puçol Manel Alonso i català. 'Correspondència de guerra' (XIII Premi 'Paco Mollá' 2008), publicat per Editorial AguaClara i 'Si em parles del desig' (Premi Antoni Matutano 2010 Vila d'Almassora), publicat per Onada Edicions.<br /><br />Si a 'Correspondència de guerra' Alonso ens transmet el crit i el clam contra un món governat pels poderosos; a 'Si em parles del desig', la seva poètica apel·la la sensualitat, el cos, l'amor en la seva concepció més profunda, sensual i sensitiva.<br /><br />De la reivindicació i la protesta contra les injustícies d'un món de guerres i dolor a la sensació amorosa hi ha ben poca distància i alhora molta. Només un poeta de ferro picat com en Manel Alonso pot jugar en aquests dos territoris i no caure en el buit.<br /><br />Com el lector pot veure i constatar, la poesia d'aquest forjador de la paraula tot terreny de Puçol, escriptor i activista cultural pro Països Catalans de primera línia, és de factura impecable i ens transmet sensacions i emocions que ens ajuden a emmirallar-nos en la nostra humanitat més senzilla i també més atàvica i pregona.<br /><br />Qui ha dit que la poesia ha mort? Llibres com aquests ens recorden que hi ha molts poetes, del nostre espai lingüístic i cultural, que dia a dia creen pàgines plenes de vida. I mentre hi hagi vida, sempre, la poesia triomfarà contra l'oblit.Albert Callshttp://www.blogger.com/profile/00314980031068760212noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-18239588.post-55688973018405033852010-04-24T19:20:00.004+02:002010-04-24T19:25:45.370+02:00ACCEDEIX A LA CONSULTA A CABRERA DE MAR, EN TEMPS REAL<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_5I5CVZuTKh0/S9MpS7vF6dI/AAAAAAAAAv8/x89N6NTpV5k/s1600/MPj03863060000%5B1%5D.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 269px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_5I5CVZuTKh0/S9MpS7vF6dI/AAAAAAAAAv8/x89N6NTpV5k/s400/MPj03863060000%5B1%5D.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5463756178180139474" border="0" /></a><br />Demà, des del moment en què s'obrin les portes dels dos col·legis electorals fins al tancament i l'escrutini amb el resultat, anirem informant, en temps real i a través del bloc de la plataforma Cabrera de Mar pel Dret de Decidir, de les dades de participació, les opinions i les informacions del referèndum.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">Per estar al dia de la consulta, connecta't al nostre bloc:</span><br /><br /><span style="font-weight: bold;">www.cabrerademarpeldretdedecidir.cat.</span>Albert Callshttp://www.blogger.com/profile/00314980031068760212noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-18239588.post-2040743645501659902010-04-24T18:50:00.002+02:002010-04-24T18:58:03.311+02:00NO TE N'ESTIGUIS, VINE A VOTAR!<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_5I5CVZuTKh0/S9MjEngWBoI/AAAAAAAAAv0/yAcyOeg1CYg/s1600/Pancarta+copia.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 300px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_5I5CVZuTKh0/S9MjEngWBoI/AAAAAAAAAv0/yAcyOeg1CYg/s400/Pancarta+copia.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5463749335161636482" border="0" /></a><br />Per Catalunya, per la democràcia i per Cabrera de Mar, demà no et quedis a casa.<br /><br />Vine i vota pel dret de decidir!Albert Callshttp://www.blogger.com/profile/00314980031068760212noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-18239588.post-2528979175467323962010-04-24T18:32:00.009+02:002010-04-24T18:50:18.664+02:00FOTOS DE LA PRESENTACIÓ DE 'EL QUADERN D'ALBERT CALLS' A CAN MANENT, DE PREMIÀ DE MAR<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_5I5CVZuTKh0/S9MgWfMToYI/AAAAAAAAAvs/TkvwT34Afrg/s1600/CIMG3187.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 300px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_5I5CVZuTKh0/S9MgWfMToYI/AAAAAAAAAvs/TkvwT34Afrg/s400/CIMG3187.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5463746343632871810" border="0" /></a><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_5I5CVZuTKh0/S9MfKQS260I/AAAAAAAAAvk/3DzO7C6VYGM/s1600/CIMG3190.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 300px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_5I5CVZuTKh0/S9MfKQS260I/AAAAAAAAAvk/3DzO7C6VYGM/s400/CIMG3190.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5463745033963760450" border="0" /></a><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_5I5CVZuTKh0/S9Mdy3dKPKI/AAAAAAAAAvc/IPKNQxpXrgI/s1600/CIMG3188.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 300px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_5I5CVZuTKh0/S9Mdy3dKPKI/AAAAAAAAAvc/IPKNQxpXrgI/s400/CIMG3188.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5463743532647464098" border="0" /></a><br />Aquestes són les primeres imatges de la presentació del llibre 'El Quadern d'Albert Calls'. Últim acte de Can Manent, a Premià de Mar, com a biblioteca.<br /><br />D'esquerra a dreta: el regidor de Cultura de Premià de Mar, Josep Maria Molins; l'alcalde del municipi, Miquel Buch i jo mateix, Albert Calls.<br /><br />L'acte, com tots els finals, emotiu, però vaig intentar que la gent somrigués i que fos el punt de sortida d'altres coses.<br /><br />Com deia Raymond Carver, "els finals són el principi de totes les coses". Aquesta màxima, quan estàs al mig del problema, no consola, però amb la perspectiva del temps te n'adones que és així.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">Fotos: Maria-Antònia Guardiola.</span>Albert Callshttp://www.blogger.com/profile/00314980031068760212noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-18239588.post-33310469777800658072010-04-23T00:43:00.002+02:002010-04-23T00:46:22.904+02:00CATALUNYACatalunya és si els catalans volen.<br /><br />No tothom és català.<br /><br />Néixer a Catalunya, viure-hi i treballar-hi no vol dir ser català.<br /><br />Català és qui defensa Catalunya. Aquest és l'eslògan del segle XXI.<br /><br />Això tan senzill fereix perquè colpeja amb contundència i ressona en un eco com aquell poema de Maiakovski que invocava Lenin repetides vegades, com el so de les campanes.Albert Callshttp://www.blogger.com/profile/00314980031068760212noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-18239588.post-53780867687147002452010-04-23T00:40:00.003+02:002010-04-23T00:48:17.682+02:00EL SOCIALISME DEL PSOEQuan d'hipòcrita que s'intitula socialista no ho és.<br /><br />El Socialisme de veritat ultrapassa la mediocritat de les marques, de les factories, de les empreses de col·locació en què han esdevingut els partits.<br /><br />Jo em considero socialista no adscrit. Es pot ser socialista i d'esquerres, defensar una Catalunya social i socialista i una Catalunya independent i no pertànyer a cap partit.Albert Callshttp://www.blogger.com/profile/00314980031068760212noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-18239588.post-62812215856655544352010-04-23T00:38:00.003+02:002010-04-23T00:48:30.902+02:00NACIO, SÍ O NO?Una nació és si els individus que la integren se'n senten.<br /><br />Ningú, cap document, cap pacte, té legitimitat per negar l'existència d'una nació quan els seus integrants se'n senten.<br /><br />Aquells, els que la neguen, fent-ho encara la legitimen més.Albert Callshttp://www.blogger.com/profile/00314980031068760212noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-18239588.post-32586191903158783852010-04-23T00:37:00.001+02:002010-04-23T00:38:51.233+02:00GENT DEL 25 D'ABRILNingú pot negar que les consultes sobiranistes ajunten gent de dretes i d'esquerres amb un ideal: Catalunya.<br /><br />Això, que sembla molt senzill de dir provoca un pànic molt gran als que no creuen que som una nació.Albert Callshttp://www.blogger.com/profile/00314980031068760212noreply@blogger.com0