lunes, noviembre 07, 2005

UN MÓN MILLOR ES POSSIBLE

El gegant anirà creixent, però també els bàrbars. Contra aquest sistema és impossible donar una resposta social i política, però deixa les puntes lliures per a la creació de móns alternatius. Les grans ciutats esdevindran molt més el que ja són: enormes cementiris de pòrtland i tecnologia digital per distreure'ns fins a la mort, per cert, concertada, en geriàtrics que més aviat semblen abocadors dels nostres cossos ja inservibles. El millor camí és anar preparant l'ecorevolució, marxar-se a viure al camp, viure en comunitats alternatives en les quals el contacte amb la natura i la relació entre les persones sigui la prioritat, no renunciar a la cultura utilitzant la xarxa i creant vies de comunicació universals des de la proposta unitària i local.
Quan el sistema exploti, per si sol, cal ser ben lluny, funcionant en autarquies lliures, amb capacitat de crear noves regles i nous ordres més sostenibles i humans. Això que plantejo segurament és una evolució de l'anarquisme, però tampoc veig cap camí viable més. I ho dic des de l'experiència política d'intentar transformar el sistema.

CARTES A UN JOVE POETA

"Cartes a un jove poeta", de Rainer Maria Rilke és tot un clàssic, de referència, traduït ara per Antoni Pascual i publicat per Proa. El jove Franz Xavier Kappus va demanar a Rainer Maria Rilke què pensava dels seus versos. La resposta del poeta va promoure una correspondència que ha passat a la història de la Literatura Universal.
En aquestes cartes es donen uns savis consells que se sintetitzen en l'actitud vital de què la poesia no es pot separar de la vida. "Construir amb tant d'amor i de profunditat la pròpia vida, que cantar-la sigui un fet imprescindible", com es diu.
Rainer Maria Rilke va néixer a Praga el 1875. És un reconegut autor universal, entre d'altres obres, per "Els quaderns de Malte", en prosa i "Elegies de Duino", en vers.
Aquets petit llibre és ideal per a persones que volen començar a escriure, però també per a aquelles que volen començar a viure perquè explicita que la poesia no són paraules sinó una concepció de l'existència.