LLIBRES
Poesia:
‘Casa de Misericòrdia’,
de Joan Margarit
Proa
La poesia potser ja no és una arma carregada de futur, però continua sent més necessària que mai. Una col·lecció emblemàtica que li dóna sortida editorial és’Els llibres de l’Óssa Menor’, que sortosament s’ha adaptat als nous temps i continua oferint-nos algunes de les millors veus poètiques catalanes o d’autors contemporanis de la literatura universal, traduïdes a la nostra llengua. Un dels darrres títols publicats és ‘Casa de Misericòrdia’, de l’autor català Joan Margarit. Amb el seu nou poemari, el poeta i arquitecte assoleix una altra fita en la seva trajectòria literària: donar al lector una poesia social i alhora intimista, construïda amb inigualable mestratge i domini, que permet una lectura assumible, sense renunciar en cap moment a la claredat. Margarit és un poeta que es pot llegir, que explica històries, que ens porta sensacions i sentiments contundents i clars, un got d’aigua clara, però amb la força del whisky sense gel.
Un breu tast:
“De nit només quedava la remor/
de les onades sota la terrassa./
En canvi, dintre nostre, com dintre de la música,/
rugia el temporal de neu i ferro/
que es desferma quan passa full la història./
Albert Calls
lunes, junio 04, 2007
'JO PREGUNTO', ANTOLOGIA DE MARIA OLEART
LLIBRES
‘Jo pregunto’,
de Maria Oleart
Ajuntament d’Alella
La Comarcal Edicions
La recuperació que es fa des dels ajuntaments de l’obra literària dels escriptors de la nostra comarca és molt important. El consistori d’Alella, molt sensible a la tasca poètica, ha editat ara una antologia de Maria Oleart, ‘Jo pregunto’, que ens dóna una interessant aproximació a la poesia d’aquesta escriptora maresmenca, que malauradament va morir el 1996. Oleart, nascuda a Barcelona el 1929, va estar molt vinculada a Alella, el Masnou i el conjunt del Maresme i és una autora que va projectar la seva obra com a poeta i com a narradora molt més enllà dels nostres límits comarcals. Actualment, l’ajuntament alellenc convoca un premi anual de poesia que duu el seu nom i que ha anat aconseguint un cert prestigi en la promoció de nous valors. D’altra banda, la realització de l’antologia ha anat a cura de l’escriptora Joana Bel, filla de l’autora. A part de resseguir un intens itinerari literari per l’obra d’Oleart, el recull conclou amb un postfaci de l’escriptora i poeta Montserrat Abelló, que acaba d’ajudar els lectors a introduir-se en el món de l’autora antologada.
Albert Calls
‘Jo pregunto’,
de Maria Oleart
Ajuntament d’Alella
La Comarcal Edicions
La recuperació que es fa des dels ajuntaments de l’obra literària dels escriptors de la nostra comarca és molt important. El consistori d’Alella, molt sensible a la tasca poètica, ha editat ara una antologia de Maria Oleart, ‘Jo pregunto’, que ens dóna una interessant aproximació a la poesia d’aquesta escriptora maresmenca, que malauradament va morir el 1996. Oleart, nascuda a Barcelona el 1929, va estar molt vinculada a Alella, el Masnou i el conjunt del Maresme i és una autora que va projectar la seva obra com a poeta i com a narradora molt més enllà dels nostres límits comarcals. Actualment, l’ajuntament alellenc convoca un premi anual de poesia que duu el seu nom i que ha anat aconseguint un cert prestigi en la promoció de nous valors. D’altra banda, la realització de l’antologia ha anat a cura de l’escriptora Joana Bel, filla de l’autora. A part de resseguir un intens itinerari literari per l’obra d’Oleart, el recull conclou amb un postfaci de l’escriptora i poeta Montserrat Abelló, que acaba d’ajudar els lectors a introduir-se en el món de l’autora antologada.
Albert Calls
'MAR DE FLORS I FIRA IBEROROMANA'
‘Mar de flors’
i ‘Fira iberoromana’
Les eleccions municipals són una febre que passarà en uns mesos, després dels quals tot tornarà a la normalitat fins d’aquí quatre anys. Una de les coses que han difòs és la realització de dues cites de caràcter cultural que ja estan plenament consolidades i que mouen molta gent al Baix Maresme. Em refereixo al ‘Vilassar de Mar, un mar de flors’, que enguany arriba a la seva setena edició i que es fa els dies 1, 2, 3 i 4 de juny. També, a la XII Fira Iberoromana de Cabrera de Mar, que en aquest cas es fa el diumenge 3 de juny. El ‘Mar de flors’ és una aposta clara per la promoció del món de la flor i la planta, que converteix els carrers de Vilassar de Mar en un gran aparador floral. I la Fira Iberoromana de Cabrera recupera un punt de trobada anual en el qual es conjuga cultura i patrimoni local, a l’abast d’un públic molt ampli. En tots dos casos, a més, hi ha un ampli programa d’activitats socioculturals per a totes les edats i es demostra que acostar-se a la floricultura o el patrimoni també pot ser una festa. Dues cites, en definitiva, que ajuden a situar Vilassar de Mar i Cabrera en el mapa i conviden alhora a visitar aquestes localitats i conèixer-les molt millor, entretenint-se i aprenent, com aconsellen els clàssics.
Albert Calls
i ‘Fira iberoromana’
Les eleccions municipals són una febre que passarà en uns mesos, després dels quals tot tornarà a la normalitat fins d’aquí quatre anys. Una de les coses que han difòs és la realització de dues cites de caràcter cultural que ja estan plenament consolidades i que mouen molta gent al Baix Maresme. Em refereixo al ‘Vilassar de Mar, un mar de flors’, que enguany arriba a la seva setena edició i que es fa els dies 1, 2, 3 i 4 de juny. També, a la XII Fira Iberoromana de Cabrera de Mar, que en aquest cas es fa el diumenge 3 de juny. El ‘Mar de flors’ és una aposta clara per la promoció del món de la flor i la planta, que converteix els carrers de Vilassar de Mar en un gran aparador floral. I la Fira Iberoromana de Cabrera recupera un punt de trobada anual en el qual es conjuga cultura i patrimoni local, a l’abast d’un públic molt ampli. En tots dos casos, a més, hi ha un ampli programa d’activitats socioculturals per a totes les edats i es demostra que acostar-se a la floricultura o el patrimoni també pot ser una festa. Dues cites, en definitiva, que ajuden a situar Vilassar de Mar i Cabrera en el mapa i conviden alhora a visitar aquestes localitats i conèixer-les molt millor, entretenint-se i aprenent, com aconsellen els clàssics.
Albert Calls
'L'ENDEMÀ DE LES ELECCIONS'
L’endemà
de les eleccions
Ja se sap que la glòria del món és transitòria, com ens recorden constantment els resultats electorals, especialment l’endemà de les eleccions municipals, que són les més properes als ciutadans. Durant els dies a venir veurem canvis d’alcaldies, direm adéu a equips de govern i donarem la benvinguda a d’altres de nous. És el moment de projectes acabats o estroncats i d’altres que s’inicien amb noves il·lusions i esperances o com es pot, perquè sempre hi ha qui es troba amb la vara de comanament sense saber ben bé què fer-ne. Al cap i a la fi, la vida als ajuntaments no és eterna i la tendència és a marxar de la mateixa manera que s’ha entrat, a partir de l’enderroc. L’oposició fa caure el que governa mostrant fins a l’exageració totes les seves errades i nafres i convencent l’electorat de què dipositi la papereta a l‘urna que permetrà el canvi. El ‘canvi’ acaba arribant, però com la vida, també caduca i demana un nou ‘canvi’, en un joc que no s’acaba mai i que cada vegada crea més incrèduls. Què hi acaben guanyant els ciutadans és la qüestió? Com millora el dia a dia de les seves vides? Fins i tot d’aquells que no saben ni el nom del seu alcalde, ni el seu color polític, que d’aquests també n’hi ha més dels que sembla.
Albert Calls
de les eleccions
Ja se sap que la glòria del món és transitòria, com ens recorden constantment els resultats electorals, especialment l’endemà de les eleccions municipals, que són les més properes als ciutadans. Durant els dies a venir veurem canvis d’alcaldies, direm adéu a equips de govern i donarem la benvinguda a d’altres de nous. És el moment de projectes acabats o estroncats i d’altres que s’inicien amb noves il·lusions i esperances o com es pot, perquè sempre hi ha qui es troba amb la vara de comanament sense saber ben bé què fer-ne. Al cap i a la fi, la vida als ajuntaments no és eterna i la tendència és a marxar de la mateixa manera que s’ha entrat, a partir de l’enderroc. L’oposició fa caure el que governa mostrant fins a l’exageració totes les seves errades i nafres i convencent l’electorat de què dipositi la papereta a l‘urna que permetrà el canvi. El ‘canvi’ acaba arribant, però com la vida, també caduca i demana un nou ‘canvi’, en un joc que no s’acaba mai i que cada vegada crea més incrèduls. Què hi acaben guanyant els ciutadans és la qüestió? Com millora el dia a dia de les seves vides? Fins i tot d’aquells que no saben ni el nom del seu alcalde, ni el seu color polític, que d’aquests també n’hi ha més dels que sembla.
Albert Calls
'SET CONTES FRONTERERS', DE GEORGES MOUSTAKI
LLIBRES
‘Set contes fronterers’,
de Georges Moustaki
Belacqva
Georges Moustaki és conegut sobretot per la seva trajectòria com a cantant, però com a artista multidisciplinari també pinta i escriu i és, a més, un incansable viatger i un veritable ciutadà del món. Fruit d’aquesta vessant literària surten ara els seus relats sota el títol ‘Set contes fronterers’, històries netes, pures, senzilles i carregades de contingut, situades també a cavall entre Orient i Occident, cosa que els dota encara més d’un major atractiu estilístic i els situa en els temps actuals, amb plena vigència contemporània, alhora que vehiculen una reacció davant del que es considera inacceptable. Sense explicar massa les històries, perquè són molt curtes i és millor no desvetllar les claus, Moustaki ens parla de reivindicacions senzilles, clams contra el sistema i el fet que rera les persones hi ha sempre les mateixes inquietuds, anhels i esperances, situacions que semblen molt complicades i en el fons no ho són tant, com la vida mateixa. Des d’un mur que separa fins a Hassan, el trobador enamorat de l’Edat Mitjana que només parla d’amor o l’absurditat de les guerres fratricides. Una obra netament recomanable!
Albert Calls
‘Set contes fronterers’,
de Georges Moustaki
Belacqva
Georges Moustaki és conegut sobretot per la seva trajectòria com a cantant, però com a artista multidisciplinari també pinta i escriu i és, a més, un incansable viatger i un veritable ciutadà del món. Fruit d’aquesta vessant literària surten ara els seus relats sota el títol ‘Set contes fronterers’, històries netes, pures, senzilles i carregades de contingut, situades també a cavall entre Orient i Occident, cosa que els dota encara més d’un major atractiu estilístic i els situa en els temps actuals, amb plena vigència contemporània, alhora que vehiculen una reacció davant del que es considera inacceptable. Sense explicar massa les històries, perquè són molt curtes i és millor no desvetllar les claus, Moustaki ens parla de reivindicacions senzilles, clams contra el sistema i el fet que rera les persones hi ha sempre les mateixes inquietuds, anhels i esperances, situacions que semblen molt complicades i en el fons no ho són tant, com la vida mateixa. Des d’un mur que separa fins a Hassan, el trobador enamorat de l’Edat Mitjana que només parla d’amor o l’absurditat de les guerres fratricides. Una obra netament recomanable!
Albert Calls
+ REVOLUCIÓ DELS CLAVELLS
"Aqui
do silencio das "gavetas"
da pátria amordaçada
dos peitos desfeitos pelas torturas da pide
subiu o clamor da liberdade
floriu abril".
Abril 1984
do silencio das "gavetas"
da pátria amordaçada
dos peitos desfeitos pelas torturas da pide
subiu o clamor da liberdade
floriu abril".
Abril 1984
TORNARÀ LA REVOLUCIÓ DELS CLAVELLS...
Els capitans d'abril portaran de nou la revolució
dels clavells.
dels clavells.
TORNAREM A SOFRIR...
Tornarem a sofrir, tornarem a lluitar, tornarem a vèncer...
(Després d'uns dies atabalat per la tasca electoral i la meva nova atribució de corresponsal de l'Avui torno a fer de bloggaire).
(Després d'uns dies atabalat per la tasca electoral i la meva nova atribució de corresponsal de l'Avui torno a fer de bloggaire).
Suscribirse a:
Entradas (Atom)