miércoles, junio 27, 2007

N'HI HA MÉS QUE MIREN QUE NO PAS ELS QUE TREBALLEN

La burocràcia és una càrrega per a l'estat.
El dia que pesa més que els aparells de producció,
acaba sent un llastre que ho enfonsa tot.

REFLEXIONANT

Som pols i ombres
i papers de diari rebregats.

Horaci+Calls

DIVISA

Mort l'home polític, l'home social!
Neix l'home espiritual!!!!

martes, junio 26, 2007

UNA LLUM EN L'OBSCURITAT

Estar "impregnat de la brossa que ens envolta". Un terme inventat per MT, aplicable a l'autor dels meus poemes i que s'obre a moltes reflexions.

El procés de purificació no sempre és fàcil en un món de dolor.

lunes, junio 25, 2007

LA SOLITUD DE LES TOTXANES

El promotor immobiliari es mor.
Incineren les seves restes
que dipositen en una urna d’or i brillants.
A dins, també hi aboquen portland,
trossos de bitllets,
dues ratlles de coca, una targeta
amb el telèfon d’una puta d’alt standing
i la fotocòpia d’una hipoteca estàndard.
Al final, per compactar-ho, un pobre s’hi pixa.
De l’antic potentat, ara és tot el que en resta.

sábado, junio 23, 2007

ELS TOROS, UN DEBAT ESTÈRIL

El debat que aquests dies s’ha generat als mitjans de comunicació sobre els toros és molt estèril. Qüestionar-se si torturar un animal en una plaça és o no cultura i de quin tipus, només demostra, una vegada més, com estem a la cua de moltes coses. No pot negar-se que torejar o martiritzar un brau en les múltiples variables existents (a Cataluya, Espanya i on sigui) és producte d’una cultura, però d’una certa barbàrie, de la qual se’n poden trobar nombrosos testimonis a la història. I en aquests termes, penso jo, no hi ha debat possible, com no n’hi ha quan algú maltracta a un ésser viu, sigui quin sigui. L’única solució per al conjunt de la societat, com en el cas del tabac, passa per prendre mesures valentes i decidides, en benefici de la col·lectivitat i dins del seny, en aquest àmbit i en molts d’altres que regulen la nostra relació amb els animals amb que vivim i també els que ens mengem. S’ha regulat el fet de fumar en els llocs públics i ja comencem a acostumar-nos, no? D’altra banda, no puc entendre de cap de les maneres que hi hagi en el que ens anomenem “societat civilitzada” qui gaudeixi amb espectacles d’aquestes característiques. Més aviat em preocupa que es reivindiquin sota la presumpció de defensar la tradició i la cultura. Vist així, potser sí que hi ha tradicions que més val que desapareixin per sempre.

'BRUMAS DEL FRANQUISMO', DE FRANCESC SÁNCHEZ BARBA

Francesc Sánchez Barba és un autor vinculat a Premià de Mar que ve desenvolupant una intensa obra al voltant de l’anàlisi del món del cinema i alguns dels seus gèneres. Fruit de la seva tasca, ja han sortit dos llibres que estudien la relació de la música pop i la Segona Guerra Mundial amb el setè art. El seu darrer treball, que ha aparegut aquest mes de juny, porta per títol ‘Brumas del franquismo. El auge del cine negro español (1950-1965)’ i passa revista ara a un període amb tocs de clarobscurs de la nostra història més recent, a través del treball de cineastes que en un procés de recuperació i sota un règim totalitari, varen començar a donar oxigen amb les seves propostes. A través de l’anàlisi d’aquestes pel·lícules, l’autor n’extreu molt del nostre passat més contemporani i ens acosta a unes narracions cinematogràfiques de policies i delinqüents que amagaven la crítica al sistema com podien o retrataven un model que contrasta amb el seu homònim nordamericà, que ha esdevingut un referent mundial. En l’assaig es tracten 208 títols i a més de reflectir uns moments i unes persones agosarades que s’estimaven el que feien des d’una òptica professional, es convida al lector a homenatjar-los amb la visualització dels seus treballs, perquè aquests no quedin finalment en l’oblit.

ARBRES CENTENARIS TALLATS A ARGENTONA

Diversos veïns de la localitat i l’entitat mediambiental Natura van denunciar el passat 19 de juny el tall de dos arbres centenaris que va fer l’Ajuntament del municipi, a través d’una empresa subcontractada. L’actuació va succeir el passat divendres 15 de juny, quan encara no havia pres possessió el nou equip de govern del consistori. Segons van explicar de Natura, els dos arbres tallats eren dos pins pinyoners que es trobaven al Torrent de Can Serra de Lladó. Es dóna el cas que un tenia 127 anys i l’altre 116 i es consideren “arbres monumentals”, atès que mesuraven uns 30 metres d’alçada per 1,20 de diàmetre.

D’altra banda, segons ha transcendit, el tall dels arbres va fer-se perquè un tècnic municipal va emetre un informe de la seva perillositat, ja que havien caigut unes branques i havien malmès un vehicle.

Des de l’entitat Natura, Oriol Bassa ha explicat “que el problema s’hauria pogut resoldre fent una poda sanitària”.

LLADRES DE CARRETERA A L'ALT MARESME

La Guàrdia Civil va desmantellar una banda d’atracadors que robava a les carreteres el passat dimecres 20 de juny, en una acció policial que va fer-se als càmpings El Far, de Calella i Pinar Playa, de Santa Susana. Fruit d’aquesta actuació es van detenir una vintena de persones que vivien en les instal·lacions dels càmpings amb les seves famílies, sense despertar sospites i que són d’origen paquistanès i iranià.
L’operació policial va començar a les vuit del matí i va concloure cap a les 11,30. Va desenvolupar-la un jutge de Múrcia, amb la coordinació de l’operatiu des de Madrid i intervencions a Barcelona i València, segons fonts policials. També, van fer-se més detencions a la zona de Llevant, al País Valencià. Una vegada conclosos els registres als càmpings del Maresme, la Guàrdia Civil va immobilitzar els vehicles dels detinguts, de gamma alta i va incautar-se d’objectes com càmeres fotogràfiques, telèfons mòbils, navegadors GPS i diners producte dels robatoris de la xarxa, que acumulava gran quantitat de denúncies.
La banda robava majoritàriament a l’AP-7, fent-se passar per policies, vestits amb armilles de color groc i llums de senyalització als seus vehicles. Aturava cotxes, principalment de turistes, mostrant-los plaques falses i aprofitava per atracar-los.
Els “policies foul”, com els coneix la Guàrdia Civil, feien les sevas accions de forma molt ràpida i les plaques que mostraven eren imitacions molt dolentes.

sábado, junio 16, 2007

L'ACCIÓ SOLIDÀRIA COM A PROPOSTA DE FUTUR

La Festa del comerç just i la banca ètica apropen aquest mes de juny a més de 60 municipis catalans com practicar la solidaritat és més fàcil del que sembla i un petit gest pot contribuir a canviar la globalitat. Sovint no tenim prou informació per jutjar, però quan ens arriba, ens fa replantejar moltes coses. La Festa del comerç just i la banca ètica ajuden a apropar als ciutadans per què cal un comerç just, els desequilibris del comerç internacional, el comerç just a Catalunya o com es pot contribuir des de l’acció individual per millorar les condicions de vida d’aquells pobles menys desenvolupats (o que no s’han deixat desenvolupar, la veritat!) des de les nostres petites accions diàries i quotidianes. També, la proposta de la banca ètica marca camins perquè puguem contribuir en el dia a dia per un món millor. Cal observar-ho tot plegat i analitzar-ho amb cura i prendre finalment d’aquesta manera partit personal.
D’altra banda, al Maresme, el passat 16 de juny, l’entitat Cabrera Solidària va fer 10 anys, tota una fita per aquesta agrupació que ha fet de la solidaritat envers els menys afavorits el seu objectiu de treball.

ALELLA TORNA A CONVOCAR EL SEU CARTELL DE PREMIS LITERARIS

Una opció per als autors literaris que comencen és presentar els seus primers treballs als certàmens. D’entre els que es convoquen al Maresme cal destacar el cartell de l’Ajuntament d’Alella, obert a un amplíssim ventall de possibilitats en el camp de la poesia i la narrativa.
El primer dels guardons que convoquen és l’Alella a Maria Oleart, que enguany arriba a la seva onzena edició i que s’adreça als poetes de l’àmbit català. El guanyador pot veure la seva obra publicada en una luxosa col·lecció que ha anat assolint, a poc a poc, molt de prestigi.
El segon concurs que organitzen és el Guida Alzina de contes, que en la seva setena edició consta de noves bases. D’aquesta manera, si s’adreçava a un públic juvenil, a partir d’ara s’obre a totes les edats.
Finalment, la quarta edició de l’Alella a Isidre Pòlit guardona relats curts d’astronomia, una proposta aquesta diria que única en el panorama dels premis catalans, convocada en aquest cas per l’Agrupació d’Astronomia d’Alella, amb el suport del consistori.
D’altra banda, tohom que vulgui participar en qualsevol de les tres convocatòries, cal que tingui en compte que les bases completes –es poden sol·licitar a l’Ajuntament alellenc– indiquen que la data de termini per entregar els treballs és el proper dia 20 de juliol.

lunes, junio 11, 2007

MARIDATGE COMERCIAL, A MATARÓ

COMERÇ

Els comerços de Mataró
intercanvien objectes
per decorar els seus aparadors

Els establiments de Comerç Mataró Centre han posat en marxa una nova fórmula de col·laboració que està basada en el sistema de “maridatges comercials”. D’aquesta manera, es cedeixen productes entre botigues per decorar els seus aparadors i fan d’aquesta pràctica una campanya promocional dels productes que comercialitzen que va més enllà del propi establiment, aportant-li al consumidor un element de varietat i interès en els seus llocs de compra habituals.

En el marc d’aquesta proposta, els comerços associats de Comerç Mataró Centre, de forma voluntària i sota el lema “Obrim els nostres aparadors”, tenen “convidats especials” que des dels seus aparadors fan més atractiu el propi establiment. Aquesta pràctica, molt corrent entre els comerços d’una mateixa zona, s’està portant a terme de forma experimental al centre de Mataró, a través d’una proposta iniciada el maig que conclou aquest mes de juny, en la qual hi participen més de cinquanta comerços.

D’altra banda, els promotors de la iniciativa han destacat que d’aquesta pràctica de cohesió entre imatges d’establiments que, a primera vista els productes que venen no tenen res a veure, se’n deriven altres com compartir espais publicitaris en mitjans de comunicació, oferir tastets i promocions o organitzar cusets, entre d’altres propostes. D’altra banda, amb aquesta campanya, novament, des del comerç local, s’impulsen accions orientades a la dinamització i a millorar l’oferta en qualitat i quantitat de cara al consumidor.

Albert Calls

L'HABITATGE, SENSE SOLUCIÓ

Per molts que els politics teoritzin, aconseguir que la gent trobi habitatges accessibles és, avui per avui, gairebé una utopia impossible o el mantra demagògic d’aquells que volen entrar a l’administració i saben que prometre és gratis i no obliga a res. Tots tenim clar que en la roda econòmica en la qual ens movems la construcció és un dels eixos més cabdals. Els savis i teòrics del sistema ja han apuntat moltes mesures que ens han de salvar a tots plegats, però la veritat és que la cosa continua sent complicada i que no s’albira un horitzó de solucions a curt termini que harmonitzi creixement, sostenibilitat, beneficis i accés digne a l’habitatge. Càritas ja alertava, en un informe fet públic fa poc, dels despropòsits que es cometen en matèria de videnda: des de llogar una banyera a fins a fer-ho amb un balcó, per esmentar només alguns dels exemples més dramàticament vistosos. D’altra banda, la màscara social que ens posem ens permet que tolerem tot això, mentre mirem cap a una altra banda i pensem que “a nosaltres això no pot passar-nos mai”. La veritat és que la solució a aquest problema sembla cada vegada més llunyana i caldrà moltes mobilitzacions de la societat civil perquè es comencin a fer efectives mesures de caràcter pal·liatiu. Però, la societat civil és mou encara per alguna cosa?

Albert Calls

lunes, junio 04, 2007

'CASA DE MISERICÒRDIA', DE JOAN MARGARIT

LLIBRES

Poesia:
‘Casa de Misericòrdia’,
de Joan Margarit
Proa

La poesia potser ja no és una arma carregada de futur, però continua sent més necessària que mai. Una col·lecció emblemàtica que li dóna sortida editorial és’Els llibres de l’Óssa Menor’, que sortosament s’ha adaptat als nous temps i continua oferint-nos algunes de les millors veus poètiques catalanes o d’autors contemporanis de la literatura universal, traduïdes a la nostra llengua. Un dels darrres títols publicats és ‘Casa de Misericòrdia’, de l’autor català Joan Margarit. Amb el seu nou poemari, el poeta i arquitecte assoleix una altra fita en la seva trajectòria literària: donar al lector una poesia social i alhora intimista, construïda amb inigualable mestratge i domini, que permet una lectura assumible, sense renunciar en cap moment a la claredat. Margarit és un poeta que es pot llegir, que explica històries, que ens porta sensacions i sentiments contundents i clars, un got d’aigua clara, però amb la força del whisky sense gel.
Un breu tast:
“De nit només quedava la remor/
de les onades sota la terrassa./
En canvi, dintre nostre, com dintre de la música,/
rugia el temporal de neu i ferro/
que es desferma quan passa full la història./

Albert Calls

'JO PREGUNTO', ANTOLOGIA DE MARIA OLEART

LLIBRES

‘Jo pregunto’,
de Maria Oleart

Ajuntament d’Alella
La Comarcal Edicions

La recuperació que es fa des dels ajuntaments de l’obra literària dels escriptors de la nostra comarca és molt important. El consistori d’Alella, molt sensible a la tasca poètica, ha editat ara una antologia de Maria Oleart, ‘Jo pregunto’, que ens dóna una interessant aproximació a la poesia d’aquesta escriptora maresmenca, que malauradament va morir el 1996. Oleart, nascuda a Barcelona el 1929, va estar molt vinculada a Alella, el Masnou i el conjunt del Maresme i és una autora que va projectar la seva obra com a poeta i com a narradora molt més enllà dels nostres límits comarcals. Actualment, l’ajuntament alellenc convoca un premi anual de poesia que duu el seu nom i que ha anat aconseguint un cert prestigi en la promoció de nous valors. D’altra banda, la realització de l’antologia ha anat a cura de l’escriptora Joana Bel, filla de l’autora. A part de resseguir un intens itinerari literari per l’obra d’Oleart, el recull conclou amb un postfaci de l’escriptora i poeta Montserrat Abelló, que acaba d’ajudar els lectors a introduir-se en el món de l’autora antologada.

Albert Calls

'MAR DE FLORS I FIRA IBEROROMANA'

‘Mar de flors’
i ‘Fira iberoromana’

Les eleccions municipals són una febre que passarà en uns mesos, després dels quals tot tornarà a la normalitat fins d’aquí quatre anys. Una de les coses que han difòs és la realització de dues cites de caràcter cultural que ja estan plenament consolidades i que mouen molta gent al Baix Maresme. Em refereixo al ‘Vilassar de Mar, un mar de flors’, que enguany arriba a la seva setena edició i que es fa els dies 1, 2, 3 i 4 de juny. També, a la XII Fira Iberoromana de Cabrera de Mar, que en aquest cas es fa el diumenge 3 de juny. El ‘Mar de flors’ és una aposta clara per la promoció del món de la flor i la planta, que converteix els carrers de Vilassar de Mar en un gran aparador floral. I la Fira Iberoromana de Cabrera recupera un punt de trobada anual en el qual es conjuga cultura i patrimoni local, a l’abast d’un públic molt ampli. En tots dos casos, a més, hi ha un ampli programa d’activitats socioculturals per a totes les edats i es demostra que acostar-se a la floricultura o el patrimoni també pot ser una festa. Dues cites, en definitiva, que ajuden a situar Vilassar de Mar i Cabrera en el mapa i conviden alhora a visitar aquestes localitats i conèixer-les molt millor, entretenint-se i aprenent, com aconsellen els clàssics.

Albert Calls

'L'ENDEMÀ DE LES ELECCIONS'

L’endemà
de les eleccions

Ja se sap que la glòria del món és transitòria, com ens recorden constantment els resultats electorals, especialment l’endemà de les eleccions municipals, que són les més properes als ciutadans. Durant els dies a venir veurem canvis d’alcaldies, direm adéu a equips de govern i donarem la benvinguda a d’altres de nous. És el moment de projectes acabats o estroncats i d’altres que s’inicien amb noves il·lusions i esperances o com es pot, perquè sempre hi ha qui es troba amb la vara de comanament sense saber ben bé què fer-ne. Al cap i a la fi, la vida als ajuntaments no és eterna i la tendència és a marxar de la mateixa manera que s’ha entrat, a partir de l’enderroc. L’oposició fa caure el que governa mostrant fins a l’exageració totes les seves errades i nafres i convencent l’electorat de què dipositi la papereta a l‘urna que permetrà el canvi. El ‘canvi’ acaba arribant, però com la vida, també caduca i demana un nou ‘canvi’, en un joc que no s’acaba mai i que cada vegada crea més incrèduls. Què hi acaben guanyant els ciutadans és la qüestió? Com millora el dia a dia de les seves vides? Fins i tot d’aquells que no saben ni el nom del seu alcalde, ni el seu color polític, que d’aquests també n’hi ha més dels que sembla.

Albert Calls

'SET CONTES FRONTERERS', DE GEORGES MOUSTAKI

LLIBRES

‘Set contes fronterers’,
de Georges Moustaki

Belacqva

Georges Moustaki és conegut sobretot per la seva trajectòria com a cantant, però com a artista multidisciplinari també pinta i escriu i és, a més, un incansable viatger i un veritable ciutadà del món. Fruit d’aquesta vessant literària surten ara els seus relats sota el títol ‘Set contes fronterers’, històries netes, pures, senzilles i carregades de contingut, situades també a cavall entre Orient i Occident, cosa que els dota encara més d’un major atractiu estilístic i els situa en els temps actuals, amb plena vigència contemporània, alhora que vehiculen una reacció davant del que es considera inacceptable. Sense explicar massa les històries, perquè són molt curtes i és millor no desvetllar les claus, Moustaki ens parla de reivindicacions senzilles, clams contra el sistema i el fet que rera les persones hi ha sempre les mateixes inquietuds, anhels i esperances, situacions que semblen molt complicades i en el fons no ho són tant, com la vida mateixa. Des d’un mur que separa fins a Hassan, el trobador enamorat de l’Edat Mitjana que només parla d’amor o l’absurditat de les guerres fratricides. Una obra netament recomanable!

Albert Calls

+ REVOLUCIÓ DELS CLAVELLS

"Aqui
do silencio das "gavetas"
da pátria amordaçada
dos peitos desfeitos pelas torturas da pide
subiu o clamor da liberdade
floriu abril".

Abril 1984

TORNARÀ LA REVOLUCIÓ DELS CLAVELLS...

Els capitans d'abril portaran de nou la revolució
dels clavells.

TORNAREM A SOFRIR...

Tornarem a sofrir, tornarem a lluitar, tornarem a vèncer...

(Després d'uns dies atabalat per la tasca electoral i la meva nova atribució de corresponsal de l'Avui torno a fer de bloggaire).