jueves, marzo 19, 2009

NO SABER RES

La famosa frase filosòfica "Yo sólo sé que no sé nada" ara és patrimoni de la humanitat.

Una gran majoria no sap res, ni tampoc sap que no ho sap.

L'APOSTA PEL COMERÇ DE PROXIMITAT

L’actual cojuntura socieoconòmica demana més que mai l’esforç de tots els agents implicats per sortir de la crisi. Plantar-hi cara comença a ser una mecànica en marxa i si bé moltes solucions han de venir des de les grans estructures, d’altres poden sorgir de més a prop i contribuir que tots plegats anem una mica millor.

Així, una primera onada de propostes ja ha vingut des de les institucions més properes a nosaltres amb l’objectiu de reduir despeses i, en alguns casos més concrets, d’aplicar mesures que contribueixen a ajudar a qui està patint més la crisi.

A la base de tot plegat, però, la reactivació econòmica més de proximitat és un objectiu immediat i prioritari, i projectes com la targeta ‘Mataró Comerç’, promoguda per la Unió de Botiguers de Mataró, “la Caixa” i l’Ajuntament, contribueixen a recordar-nos que ara és el moment de fer una aposta decidida, valenta i personal pel comerç local.

La targeta gratuïta ajudarà a fidelitzar el client, promoure el comerç i alhora fer ciutat. Una seriosa opció de futur plantejada des del present.

Editorial TRIBUNA Maresme 211.

RECONEIXEMENT CIUTADÀ ALS PREMIS ILURO

’Ajuntament de Mataró ha acordat, per unanimitat, sol·licitar la concessió a Caixa Laietana d’una de les Creus de Sant Jordi de l’edició 2009 –guardó que atorga la Generalitat–, amb motiu del 50è aniversari del Premi Iluro de monografia històrica.

Al llarg dels anys, aquest certamen ha servit per crear una gran biblioteca de la memòria històrica local i comarcal i ha esdevingut alhora un espai cultural que omple un buit important com és salvaguardar la memòria més propera a nosaltres.

Rere els premis hi ha també, cal no oblidar-ho, el treball moltes vegades esforçat i silenciós dels historiadors de la nostra comarca, que hi han trobat una plataforma de sortida.

La sol·licitud de la Creu de Sant Jordi per a Caixa Laietana per aquests guardons és un reconeixement local just a una proposta cultural consolidada, de referència i pionera, que s’ha anat fent un espai a poc a poc, i ha defugit el fàcil protagonisme d’altres actes més vistosos per apostar per la salvaguarda de la cultura i la història més de proximitat, cosa no gens fàcil.

Editorial TRIBUNA Maresme 210.

CAP A ON ANEM?

Fa 20 anys vaig formar part de l’Entesa dels Nacionalistes d’Esquerra (ENE), després de passar per les joventuts d’aquesta formació política. Recordo que a tot el Maresme érem solament quatre militants.

Hi havia dues idees que em van atreure i que em van fer donar aquest pas: la consigna que es podia transformar la societat des de l’acció propera i nacionalista i la idea de treballar per uns Països Catalans socialistes.

Han passat als anys. Ara, sembla que fa més por que abans parlar de Països Catalans i fins i tot qui s’espanta de seguida davant aquest terme, una realitat cultural compartida massegada una i altra vegada, però que sempre manté una petita flama encesa.

El socialisme també és un concepte que s’ha devaluat, que algú ha pretès fer seu i convertir en marca, quan es tracta d’una ideologia política més àmplia, que ultrapassa la minvada estructura dels partits.

Han passat els anys i ja no vivim en el mateix món, és evident. I no és que aquell fos millor. Però sí que amb el temps, amb moltes coses, hem anat molt a menys, moltíssim, massa.

Molta gent –no tots- ja no es preocupa de lluitar per defensar res col·lectiu i no em refereixo estrictament al catalanisme. L’individualisme i el desarrelament són tan forts que alguns matins costa aixecar-se. L’impacte de la crisi encara ens allunya més de tota lluita que no sigui la pròpia supervivència diària i el desengany és la música de fons que sempre sona.

Al capdevall de tot plegat i com destacats líders han dit, hi ha la manca de valors o la incapacitat personal i col·lectiva de renovar-los.

Dins el pou de negritud en el qual hem entrat i encara que sigui un tòpic, ens queden dos camins: acceptar l’obscuritat i la derrota o aturar-se a pensar que podem fer per recuperar l’empenta, l’energia inicial.

On estan aquells valors que comencen per deixar de banda l’individualisme i porten al desgast? Perquè una societat sense conviccions està irremeiablement condemnada a la desaparició.

Potser que hi pensem tots plegats en això.


- Article publicat al blog EL FAR DEL MARESME.