lunes, abril 28, 2008

TITÀNIC

Per no saber abandonar el vaixell a temps, corres el risc de quedar-te sense salvavides.

CONSTATACIÓ

La vida és una succeció de mamarratxos.

N'hi ha de tots els tamany, colors i estils i és inevitable coincidir-hi.

FINIS TERRAE

A vegades els viatges conclouen i no volem acceptar-ho.

Tot viatge comença i acaba, però quan ens acomodem ens costa ser valents per canviar.

ERCCCSSS!!!

L'espectacle patètic que estan donant des d'Esquerra (ERC) és una vegada més una mostra que mai serem independents mentre no siguem capaços de posar-nos d'acord nosaltres mateixos.

Els espanyols se'n fumen de tot això!!! I mentre, van tirant!!!


Potser el camí serà acaabar assumint que tenim mentalitat de vassalls.


CATALANISTA = EL QUE VIU DE CATALUNYA

POt aplicar-se el mateix a ESPANYOLISTA, ésclar.

martes, abril 22, 2008

CATALANISTES I DEMÒCRATES

Em sembla que era en Josep Pla que deia que "catalanista és el que viu de Catalunya".

Això es pot aplicar a moltes coses més...

Ara, hi ha una classe que es defineix com a "demòcrata" perquè viu de la democràcia. Segurament no els costaria canviar per un altre plat de llenties.

CRISI

Sempre ens faran viure amb por,
perquè així,
ells, ELS DE SEMPRE,
continuen manant.

GENT QUE PREN EL SOL

Els he vist avui al matí, en una plaça d'un barri de Mataró.

Una família de gitanos prenent el sol amb el gos.

Jo travessava la ciutat angoixat.

A ells no els preocupava res que no fos el moment.

M'he adonat que tenien molt més que jo que m'he passat molts anys lluitant per la cultura i les lletres, la política... tantes coses buides al llarg del temps: paper, paraules, ecos.

miércoles, abril 16, 2008

PENSAMENT

Alguns viatges s'acaben quan menys t'ho esperes.
D'altres, has d'acabar-los tu.

'RES NO ÉS IGUAL A RES', de MARIA-ANTÒNIA GRAU i ABADAL

Premi Alella a Maria Oleart

L’Ajuntament d’Alella i La Comarcal Edicions acaben de publicar la darrera obra guardonada amb el Premi de poesia Alella a Maria Oleart en la seva onzena edició. Maria-Antònia Grau i Abadal, de Premià de Mar, és l’autora del recull, amb el títol Res no és igual a res, prou aclaridor de les intencions del poemari.

Grau, autora de diversos llibres de poesia més i professora de llengua i literatura, ha confegit un petit però intensíssim recull de poemes fruit d’experiències vitals, però també de la reflexió i el coneixmenet que desvetlla la consciència, l’ésser viu davant els fets, les coses i el cosmos.

Des del moment capturat fins a la seqüència vital, el paisatge retrobat per atzar o la recerca espiritual que sempre comporta l’existència humana, res s’escapa en aquesta obra del control tècnic i d’un clar mestratge en l’ofici d’escriure. Poesia molt ben construïda, sí, però que també arriba directament al cor i ens acosta la grandesa de cada cosa des de la imminència.

Amb ecos de Sylvia Plath, Ricard Creus o Maria Mercè Marçal, però una profunda i intensa veu pròpia, aquest llibre és una suggerent i interessant proposta per endinsar-se en la bona poesia que es fa al Maresme, des del Maresme però per a tothom, per al món.

EL RETORN A LA INFANTESA A L'ABAST DE LA MÀ

Tornen a les llibreries alguns dels productes que més van fer-nos volar la imaginació quan érem petits i no existien tants canals de televisió ni videojocs com ara.
Em refereixo a la reedició que ha fet Ediciones B dels còmics Joyas Literarias Juveniles (Grandes Obras Ilustradas).

Es tracta d’uns còmics que molts recordaran i d’altres ara podran redescobrir, amb les adaptacions de les novel·les dels grans autors en formats de fàcil lectura i sintetitzades. Els primers dos volums estan dedicats a Julio Verne i a Emilio Salgari.

Però aquí no s’acaba la redescoberta perquè Ediciones B també ha tornat a reeditar tot un clàssic, la col·lecció de llibres Historias Selección, que alternen el text de les més famoses novel·les amb pàgines de còmic.

Molts dels lectors d’aquestes obres recordaran com es llegia el còmic abans que el text, però que tot plegat ajudava a capbussar-se en alguns dels títols més clàssics de la literatura universal.

Entre d’altres, de moment ja han sortit: Moby Dick, Un viaje a la luna, La isla del tesoro, Robinson Crusoe, Ben-Hur, Sandokan, Las mil y una noches, Sissi, Los tres mosqueteros, Las aventuras de Tom Sawyer o El último mohicano.

SANT JORDI, LA GRAN FESTA DEL LIBRE I DE LA ROSA

Un any més ens ve al damunt la data màgica de la cultura i del paper imprès: Sant Jordi, un fet excepcional que permet oxigenar el món editorial i que garanteix, com a mínim, un llibre per persona.

Ningú sap perquè, any rere any, el 23 d’abril continua sent el punt de trobada i de confluència d’un allau de novetats editorials que passen de les prestatgeries de les llibreries a les mans dels lectors.

I és que per aquestes dates, de llibres, n’hi ha per a tots els gustos. Des de les propostes editades al propi municipi fins al best seller més internacional, el llibre d’autor mediàtic o qualsevol altra proposta que pugui interessar al col·lectiu més divers. La gent demana el més inversemblant i tot i no trobar el que es busca, disposa de moltes altres opcions en paral·lel perquè hi ha molt on triar.

De llibres n’hi ha per a tots els gustos, edats i sexes. Alguns dels que sonaran més per aquests dates són: El juego del ángel, de Carlos Ruíz Zafón; Te daré la tierra, de Chufo Llorens; Un món sense fi, de Ken Follet o El asombroso viaje de Pomponio Flato, d’Eduardo Mendoza, entre molts d’altres de més mediàtics o televisius.

I sense oblidar-se de la rosa, companya de viatge del paper imprès i relligat en un dia que si no existís, com se sol dir, caldria inventar-lo.

lunes, abril 07, 2008

LA CATALUNYA OPTIMISTA...

La Catalunya optimista o la dels carotes?

L'optimisme dels que cobren per fer-nos creure que hi ha optimisme.

On és, actualment, l'esquerra de veritat?

NOUS TEMPS

La literatura, la cultura, el periodisme, la política... tot això és paper cremat al forn de la vanitat i direcció contrària cap a la vida plena.

LES NOSTRES PRESONS

Nosaltres creem les nostres pròpies presons.

Només, nosaltres,
podem alliberar-nos.

domingo, abril 06, 2008

ART I CULTURA AL CEMENTIRI DEL MASNOU

Normalment intentem viure allunyats de la presència de la mort i la caducitat de les coses, pero es tracta d’una evidència de la qual no s’escapa ni el que apunta.

Sí, les coses es gasten, fineixen i es consumeixen i en aquests límits és quan ens adonem més del seu valor i alhora de la nostra misèria personal (d’aquesta, alguns però, en tenen més que d’altres, i fins i tot hi ha el que se n’autoinfringeix).

Els cementiris són abassegadors testimonis d’aquest pas del temps de l’existència humana, però també una mostra clara i contundent d’un art que principalment des de la pedra ens porta emocions i constatacions.

Acaba de publicar-se el número 27 de la revista monogràfica “La Roca de Xeix”, que edita l’Ajuntament del Masnou. Recull el treball guardonat amb la III Beca d’investigació i de recerca local, obra de Miquel Rico Vázquez i Marta Roig Lerones.

Sota el títol ‘El cementiri del Masnou, un museu a l’aire lliure’, es passa revista a l’evolució cronològica dels cementiris masnovins i els panteons i els seus propietaris, entre d’altres aspectes.

Qui s’acosti a aquesta obra descobrirà part de la història i del patrimoni de la localitat, des d’un àmbit sovint defugit o deixant de banda.

Al voltant de la mort hi ha tota una cultura i un patrimoni que aquest treball redescobreix i ens acosta amb documentació i encert.

'EL JARDINER', de GRIAN

Publicat per Ediciones Obelisco

El camí espiritual comença amb el caminant, és ell el que marca les pautes i només ha de deixar-se guiar pels senyals que pugui trobar en el seu itinerari.

Aquesta petita obra, que ha assolit nombroses edicions i ha estat traduïda a moltes llengües, ja és un llibre de capçalera per a multitud de persones d’arreu del món.

Inspirat clarament en la literatura del poeta libanès Gibran, el lector hi trobarà petits relats en clau de paràbola que l’ajudaran a evolucionar espiritualment, a poc a poc, de glop en glop.

El jardiner protagonista d’aquests breus relats savis, amb contingut sanament moral, es mou emig de la natura i ens recorda la part més emocional de nosaltres, la que connecta directament amb les forces tel·lúriques.

D’altra banda, a partir de senzilles metàfores extretes del món natural, ‘El jardiner’ arriba al cor directament, des de la seva publicació, el 1996, sense publicitat, de boca en boca i fins acabar sent un best-seller de totes totes.

I pensem que estem davant d’una obra que ajuda a créixer espiritualment. Es tracta de no perdre l’oportunitat que ens presenta.

'PRIMERA NIEVE EN EL MONTE FUJI', de YASUNARI KABAWATA

Publicat per Literaria, de Verticales de bolsillo. / Traduït per Jaime Barrera.

Yasunari Kawabata va obtenir el Premi Nobel de Literatura i va suïcidar-se. Dos extrems que perfilen una personalitat complexa, capaç de capbussar-se en la profunditat de l’ànima humana i trobar-ne els més sinuosos camins.

Es tracta, per tant, d’algú que ha paladejat l’agre i el dolç de l’existència i que ha trobat la capacitat de transmetre-ho en paraules escrites.

Aquesta antologia recull una selecció de l’habilitat narrativa de Kawabata. Els sentiments i les contradiccions humanes, l’ésser i la memòria i les incògnites de la bellesa i el dolor que envolten la vida humana, són alguns dels rerefons d’aquests relats.

“Primera nieve en el monte Fuji”, “Gotas de lluvia”, “Un pueblo llamado Yumiura” o la peça final “Las muchachas del bote”, acosten el lector a les contradiccions de les tempestuoses relacions entre les persones.

Com destaca la crítica: “sensibilitat, intel·ligència, bellesa, serenitat i gust”. Literatura pura i dura, per quedar plenament satisfet com a lector. En acabar aquestes històries, queda un regust de salabror al paladar, però la convicció que s’ha arribat al fons del cor.

LA CATOSFERA LITERÀRIA

MISSATGE DE TONI IBÁÑEZ, DEL BLOG ENTRELLUM:

"Ja tenim la coberta del llibre!

Tot va començar fa 4 mesos. Una idea, un projecte, una il·lusió i un munt de persones implicades. Una nova manera d'escriure llibres (blooks). Els tres últims que he fet són obres col·laboratives. Creació compartida. Literatura 2.0.

Els amics de Cossetània m'envien un PDF amb la futura coberta del llibre 'La catosfera literària'. Està molt ben trobada, aquesta imatge de la màquina d'escriure amb el ratolí...".

- ES REFEREIX AL LLIBRE QUE COSSETÀNIA EDITARÀ AMB TEXTOS DE 100 BLOGAIRES CATALANS QUE PARLEN DE LITERATURA I ENTRE ELS QUALS HI SURTO JO, EN REPRESENTACIÓ D'AQUEST BLOC, 'EL QUADERN D'ALBERT CALLS'.

- PODEU VEURE LA PORTADA AL BLOC DE TONI IBÁÑEZ!!!!