Normalment intentem viure allunyats de la presència de la mort i la caducitat de les coses, pero es tracta d’una evidència de la qual no s’escapa ni el que apunta.
Sí, les coses es gasten, fineixen i es consumeixen i en aquests límits és quan ens adonem més del seu valor i alhora de la nostra misèria personal (d’aquesta, alguns però, en tenen més que d’altres, i fins i tot hi ha el que se n’autoinfringeix).
Els cementiris són abassegadors testimonis d’aquest pas del temps de l’existència humana, però també una mostra clara i contundent d’un art que principalment des de la pedra ens porta emocions i constatacions.
Acaba de publicar-se el número 27 de la revista monogràfica “La Roca de Xeix”, que edita l’Ajuntament del Masnou. Recull el treball guardonat amb la III Beca d’investigació i de recerca local, obra de Miquel Rico Vázquez i Marta Roig Lerones.
Sota el títol ‘El cementiri del Masnou, un museu a l’aire lliure’, es passa revista a l’evolució cronològica dels cementiris masnovins i els panteons i els seus propietaris, entre d’altres aspectes.
Qui s’acosti a aquesta obra descobrirà part de la història i del patrimoni de la localitat, des d’un àmbit sovint defugit o deixant de banda.
Al voltant de la mort hi ha tota una cultura i un patrimoni que aquest treball redescobreix i ens acosta amb documentació i encert.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario