jueves, enero 19, 2006

A LA MIERDA...

Com en Fernando Fernán Gómez un sent, moltes vegades, la necessitat d'enviar algú a la merda. No, millor, a la puta merda. Però no queda massa políticament correcte dir-ho.

MES AMICS DE LES LLETRES

En Manel Alonso i la Sïlvia Tarragó entren a aquest univers de paraules. M'animen. A vegades un mot en l'infinit pot ser un tronc que salvi a un nàufrag, una gota d'aigua en el desert. També m'alegra que Manel Alonso publiqui un dietari que estic llegint amb interès. Sempre aventurer i incansable, aquest valencià llegendari!.

CARE SANTOS

No solament té temps d'escriure llibres, guanyar premis i portar fills al món. També ha sabut trobar un espai per aconseguir que els seus amics tornin a l'escriptura creativa. Entre ells, jo. Hi ha persones que si no ens trobéssim en aquesta vida caldria anar a buscar-les.