lunes, septiembre 29, 2008

MÉS SOBRE LA CRISI

El problema no és la crisi... el problema és l'espècie humana.

EEEEEEEEEOOOOOOOOO!!!!!!!!!

Eeeeeeeoooooooo, eeeeooooo, eeeeoooo, eeeooooo!!!!!!!!!

Per què collons els marcians no contesten i ens invadeixen d'una vegada.

AL PRINCIPI

Jo crec que al principi hi va haver un gran pet. Un gas molt poderós i multicòsmic.

I amb les excrecències vàrem arribar els éssers humans.

Per arribar a aquestes conclusions no cal haver estudiat ni ser científic, estan escrites a la vida diària.

LA LLIBERTAT

La llibertat no existeix.

Només en néixer ja som esclaus i ho seguim sent tota la vida.

Hi ha moltes maneres d'esclavatge: la de la pobresa i la misèria, la de la riquesa i la insatisfacció, la de buscar i no trobar, la de trobar i no buscar i totes les que a cadascú se li acudeixin.

L'ALLIBERAMENT

L'alliberament, si és que existeix, deu ser el buit.

El buit en el sentit profund del terme, el no-res, la no existència, la convicció de no ser i no haver estat.

Un càstig o un premi, segons el punt de vista i el moment, que el pas del temps ens imposa. A excepció, és clar, que algunes religions tinguin raó.

USA

Fa molts anys, al Manuel de Pedrolo, que vaig poder conèixer a casa seva, li vaig dir que els nord-americans eren uns fills de puta.

Veig que amb el pas dels anys la meva afirmació ha anat prenent consistència.

A L'ENTERRAMENT

Al propi enterrament val és que en vinguin pocs però que s'ho creguin.

AL McDONALDS

Un dia no massa llunyà em veig despatxant hamburgueses. No sé per què.

Fins i tot penso que potser sigui una acció de justícia kàrmica.

ELS "TEUS"

En política, normalment, els "teus" són els que menys t'afavoreixen perquè sempre s'estan afavorint a si mateixos. I això dóna molta feina.

L'OPTIMISME

És impossible, malgrat ho diguin els llibres d'autoajut, ser optimista sempre.

Aquest món hi ha moments que és un gin-tònic amb orxata i llet caducada que t'has de beure.

ELS SOMNIS I EL FRACÀS

Somiar en utopies sol portar al fracàs i a la caiguda.

Somiar massa porta a la davallada i a l'abisme, perquè guanyen els que no ho fan.

Els que es preocupen menys sempre surten guanyant.

Total, el pas del temps ho esborra tot.

Potser el camí és l'hedonisme extrem. No creure en res. No esperar res.

Tota utopia és una mentida en el món de la realitat contundent.

sábado, septiembre 27, 2008

AHIR, A PROA PREMIÀ

Notable i diria que entranyable i excepcional presentació del llibre de Maria-Antònia Grau, ahir a Proa Premià.

Vespre de poetes amb Martí Rosselló, Joana Bel, Teresa d'Arenys i Teresa Costa-Gramunt.

També d'escriptors com Oriol Pi de Cabanyes o Maria Teresa Farreny...

El regidor de Cultura de Premià de Mar, Ernest Casadessús...

I la mare i la germana d'en Valerià Pujol, la Carme i l'Adriana... entre d'altres persones.

En fi, que va ser una bona estona. I l'autora va recitar-nos.

Un retorn a la poesia i als poetes del Maresme i de fora.

El que sempre hem cregut que cal fer des de la llibreria Proa Premià.

SUPERACIÓ

Avui, a la platja de Cabrera, he vist un home amb una cama ortopèdica esquiant a la sorra, el que es diu "foquejar".

Arrossegava una caixa i recorria la ribera entrenant-se.

La cama que duia era de metall i semblava especial per a l'esforç, no una pròtesi comú.

M'ha semblat un gran exemple de superació.

viernes, septiembre 26, 2008

LA BABEL DE LES LLIBRETES

Muntanyes de quaderns,
el paradís dels nostres somnis,
la Babel de les ideees,
dels poemes,
dels pensaments,
la gran xarxa,
l'ànima digital,
la sang de tinta.

WALDEN A L'HIVERN

El llac Walden a l'hivern.

Thoreau sempre ens espera a la cantonada
dels nostres somnis,
a l'espiral dels nostres quaderns,
a l'àmbit dels àmbits de tots els àmbits.

PRESENTACIÓ DE 'RES NO ÉS IGUAL A RES'. US ESPEREM A LA LLIBRERIA PROA PREMIÀ!!!

PRESENTACIÓ DE 'RES NO ÉS IGUAL A RES'
Avui divendres 26 de setembre,
a les 20'30h,
presentem el llibre 'Res no és igual a res',
de Maria-Antònia Grau i Abadal.
XI Premi Alella a Maria Oleart.

T'esperem a Proa Premià!

PRÒLEG DEL POEMARI 'RES NO ÉS IGUAL A RES', DE MARIA-ANTÒNIA GRAU i ABADAL

‘RES NO ÉS IGUAL A RES’.
Directament del cor i amb molta tècnica

‘Res no és igual a res’ va captivar-me des del primer poema perquè és un recull en clau zen. És a dir, com l’arquer que és un amb l’arc, la fletxa i la diana, Maria Antònia Grau, l’autora, ha escrit un llibre des del fons del cor, però amb un hàbil domini del vers, de l’estrofa, del poema i de la interrelació de cadascuna de les peces del conjunt, inclosa la connexió amb el posible lector.

‘Res no és igual a res’, ni tampoc hi ha res que s’escapi del control de l’autora en aquest atapeït univers de paraules en el qual ressonen ecos (alguns més visibles i d’altres menys) de Sylvia Plath, Ricard Creus o de Maria Mercè Marçal, entre d’altres, però on també hi ha, indubtablement, una veu pròpia i única, d’una escriptora que ha anat treballant sense cap mena de pressió, al seu ritme, una rara avis en els temps que corren.

I’aquest “anar fent”, però amb molta cadència i precisió, ja en donen bona prova d’altres reculls de l’autora com ‘I grega’, ‘Paradisos’ o ‘Un pòsit de cafè al fons de cada tarda’ i una vida dedicada a l’ensenyament de la literatura i a la passió per la vertadera escriptura: la que brolla del cor, però després de sortir-hi passa per la senalla de la ment i l’ofici del bon poeta que tensa amb encert cada mot, utilitza amb mestratge la tècnica i aplica l’autorigor com a mesura de principi i de final, com alfa i omega.

D’altra banda, les emocions són la base de tot poema, però malament qui escriu i deixa de banda el compromís amb la paraula, justificant-se en el perillós bosc sensitiu. Res més allunyat d’aquest recull, on Maria Antònia Grau tanca un cercle que va iniciar fa anys i assoleix perfilar el salt més difícil: aconseguir una veu pròpia, personal i intransferible.

Quan algú em pregunta què és escriure, sempre li recordo el consell que va donar-me l’enyorat amic i escriptor Valerià Pujol –amic compartit amb l’autora d’aquest recull– per avançar en el camí de l’escriptura: “Troba la teva veu pròpia”, que és el que hi ha en cada part d’aquest recull, des del primer vers fins al darrer.

D’altra banda, des del compromís total amb la paraula fins a l’experiència vital mística que des de la unitat podem assolir, ‘Res no és igual a res’ no deixa de banda res i ens recorda, en tot moment, que cada cosa té el seu espai vital, que no hi ha cap experiència que quedi al marge de l’eternitat, que tot itinerari comporta aprenentatge i harmonia amb un mateix, sí, però també amb l’entorn, amb els éssers estimats: el company, la família i els amics…, amb el món i amb la natura.

Probablement va ser la força que emanen aquests poemes, que en tot moment brillen amb llum pròpia, el que va captivar-nos al jurat del premi ‘Alella a Maria Oleart’, la mateixa clau que hi trobarà el lector que s’endinsi en aquest bosc fet amb paraules i moments. El resplendor que emanen els seus mots tarda temps en esvair-se, com un itinerari d’anada i retorn que demana la integració i el compromís de qui s’hi acosta.

Una vegada més reivindico les autores que com Maria Antònia Grau escriuen al seu ritme, assumint que l’experiència vital i la de la poesia van entrellaçades i no poden forçar-se. En aquest sentit, Grau ha viscut i ha escrit, però no ha fet ni donant a la publicació cap recull que no suposés un pas endavant en técnica i evolució, com passa amb ‘Res no és igual a res’. I per això funciona d’una manera elèctrica amb el lector, lluny de la poesia artificiosa i sense contingut que en els darrers anys s’ha posat massa de moda i que pot servir per guanyar determinats premis, però no per transmetre un missatge que sortint de dins de l’escriptora, la poeta, de veritat arribi també a dins del lector.

“Girant la clau” i “La Casa esbatanada” són les dues parts d’aquest recull. En la primera, hi ha el record, el dolor, la malaltia i la mort, però també la separació i l’avís que hi ha moments que tot s’enderroca:
“Mutilats, els tubs de l’orgue gemeguen
estremits de nord enmig de la plana”.

A “La casa esbatanada” (subdividida alhora en dues parts) hi ha un nou tinerari. El desglaç, el blanc, el mar i l’encontre entre els cossos, la vida i el salt al buit, el record del temps I l’espai –Greenwich Park– i finalment el reenconte amb un mateix i amb la natura, en una eclosió gairebé entre panteista, budista i franciscana –la peça “Lluna en Quart Creixent” o “Mahler i la pluja”-, en són dos bons exemples–, amb versos dolorosos com: “la nit estremida agonita a l’horitzó”, del poema “A penes clarejant”.

També hi destaquen un “Passeig de nit” o “Carretera rural”, peces amb els contrastos de la natura i la vida i el punt i final contundent, aclaridor, colpidor, de “Res més”. Perquè de fet, a l’acabament hi ha el principi i el viatge alquímic del poeta és la seva pròpia transformació. Un canvi aquest que el lector entendrà i en el qual s’hi endinsarà.

De fet, aquest és el punt d’arribada del recull i ara d’aquest pròleg, quan com l’arquer zen que es compenetra amb l’arc, la fletxa i la diana, l’autora, el poemari, el prologuista i el lector acaben configurant un tot, un únic magma.

PARADISOS DE PARAULES

Les llibreries culturals al Maresme

Arriba Sant Jordi i amb aquesta data l’esclat del món del llibre. Les propostes editorials i les vendes del sector es concentren com mai durant aquest mes. No podria entendre’s la nostra cultura sense aquest fenomen que segueixen multituds i que ha creat adhesions i fins i tot, còpies a d’altres indrets del món.

El 23 d’abril, la festa del llibre, és un punt culminant, però no podria entendre’s, tampoc, sense la tasca que durant tot l’any fan les llibreries –totes!– i especialment les que anomenem “culturals”, perquè conjuguen la venda del producte amb la difusió de l’obra i dels seus autors.

Abans de proposar aquest itinerari per les llibreries del Maresme he de d’explicar, amb tota honestedat, que jo també sóc llibreter. I ho sóc perquè em vaig educar, de petit, buscant als prestatges de la llibreria Robafaves, de Mataró i també entre les lleixes d’aquesta gran casa del llibre de vell que va ser Rogés Llibres, també de Mataró (avui dia reconvertida, sortosament, en un projecte cultural de primera magnitud, l’associació Llibre Viu).

Des de fa més de dotze anys sóc un dels impulsors de la llibreria Proa Premià, de Premià de Mar. Proa Premià es va inspirar per néixer en el que s’anomena “llibreria cultural”. És a dir: un espai en el qual es poden trobar els llibres (no sempre tots els que volem, perquè cada vegada és més difícil per l’allau de novetats), però també un lloc en els quals es fan presentacions, es munten propostes culturals i fins i tot s’impulsen accions de difusió dels autors, moltes vegades en alguns àmbits on no arriben les institucions.

D’entrada, com a llibreria cultural de referència de la comarca hi ha Robafaves, que ve exercint des de fa una trentena d’anys una certa “capitalitat” indiscutible en el món del llibre.

Al llarg dels anys, Robafaves ha anat vertebrant-se en una macrollibreria on s’hi pot trobar gairebé de tot, integrada a més per blocs especialitzats. D’altra banda, més recentment, va obrir amb la cooperativa Abacus un altre gran espai on els llibres són també els protagonistes: Actua, però junt a molts d’altres productes culturals com les joguines, els materials per a l‘expresió plàstica o la papereria.

Tant des de Robafaves com Actua s’impulsen nombroses activitats de dinamització cultural, especialment per Sant Jordi, contribuint amb la seva aportació a la de molts altres agents de la ciutat perquè Mataró tingui el programa d’actes més gran de la comarca.

Des d’Arenys de Mar, la llibreria El Sèt-Ciències és tota una institució. I una mica més, amunt, tres llibreries més amb tradició a la comarca: La llopa, de Calella; L’Arbre verd, a Pineda de Mar i La Pilona, a Malgrat de Mar. Tot aquest bloc de llibreries de l’Alt Maresme ha entrellaçat la seva tasca de venda amb accions culturals molt àmplies, diverses i enriquidores i n’hi hauria per parlar-ne una bona estona.

D’altres llibreries culturals que a la comarca que vénen fent una bona tasca en els darrers anys –cadascuna amb les seves particularitats- i que no poden deixar-se de banda són El Tramvia, de Mataró; l’Índex, de Vilassar de Mar o Pledellibres, al Masnou, entre algunes més que em deixo perquè si no aquest article seria interminable, però que també contribueixen des de la seva posició a acostar el paper imprès i relligat –i tot el seu entorn- als maresmencs.

Publicat el passat Sant Jordi per la revista "Capgròs". Estracte.

TOT ÉS MÉS FÀCIL DEL QUE SEMBLA...

Al final, en el gran forat còsmic al qual anem a parar tot deu ser més fàcil del que habitualment és a la vid diàri.

El gran túrmix de les emocions s'esvaeix en un nosesapquè i deu haver un silenci que és el buit, la reprogramació, el xip inicial.

jueves, septiembre 25, 2008

PRESENTACIÓ DE 'RES NO ÉS IGUAL A RES'

Demà divendres 26 de setembre,
a les 20'30h,
presentem el llibre 'Res no és igual a res',
de Maria-Antònia Grau i Abadal.
XI Premi Alella a Maria Oleart.

T'esperem a Proa Premià!

LLIBRES QUE PARLEN DE LA NOSTRA HISTÒRIA

Dins l’allau d’ofertes literàries que arriben al lector avui en dia, sempre suren algunes propostes que fetes des del Maresme reclamen i reivindiquen el nostre patrimoni històric més proper.

Entre el que s’ha publicat els darrers temps, destaca ‘Barcelona: fiebre amarilla’, de Carlos Ciscar Martínez-Hidalgo, autor vinculat a Cabrera de Mar. Es tracta d’una voluminosa novel·la en clau històrica que s’ambienta a la Barcelona de 1821. La ciutat, sota la plaga de la febre groga, viu la lluita política entre absolutistes i liberals. Considerar la malaltia contagiosa tanca el port i mata el comerç, mentre els metges es divideixen segons les seves preferències polítiques.

En aquesta obra, Ciscar, nascut a Barcelona el 1952, llicenciat en Medicina i Cirurgia i especialista en al·lergia, retrata un interesant període històric des de la ficció i la documentació.

Un altre títol, en aquest cas editat pel Museu Arxiu Vives i Tutó de Sant Andreu de Llavaneres, el 2007, és ‘El cardenal Vives i l’Església del seu temps’, de Fra Valentí Serra de Manresa, arxiver dels caputxins, amb fotografies de Joan Devesa i Freginals.

Aquesta obra, en clau d’estudi, ofereix una visió de síntesi sobre la vida i projecció del cardenal, en el context general dels pontificats dels papes Lleó XIII i Pius X. A més, s’hi pot trobar una part introductòria que situa la vida del futur cardenal en el Llavaneres nadiu i a la veïna ciutat de Mataró.

Una obra, en definitiva, que ens acosta a un gran eclesiàstic maresmenc de renom i projecció internacionals.

EL MÓN DEL TREN AL MARESME

Els Amics del Ferrocarril del Masnou són una activa entitat que constantment genera propostes al voltant del món del tren. Una bona manera de tenir-ne notícia és el seu butlletí, una veterana publicació que en el seu darrer número 57 està il·lustrada en la seva portada amb l’emblemàtica locomotora Mataró, poc abans dels actes commemoratius de 1948.

Entre d’altres temes, en aquest butlletí hi ha un ampli recull d’activitats al voltant de l'entorn del tren, una bústia amb cartes dels lectors i nombrosos articles que exploren el món del ferrocarril des dels àmbits més diversos. És el cas, per exemple, de “Cuba 1837. El primer accident ferroviari espanyol”, “Els primers maquinistes ferroviaris de la península van ser anglesos”, “Historia del llamado Tren de la aviación”, “Cronologia del ferrocarril espanyol”, “Ferrocarrils de Noruega” o “El cartellisme ferroviari”, entre d’altres.

Els Amics del Ferrocarril demostren com des del Maresme es pot fer una tasca d’interès oberta al conjunt d’aficionats del món del tren. També, enriquir el nostre patrimoni històric i promocionar el maquetisme ferroviari i els vaporistes, una de les activitats que desenvolupen amb intensitat.

Qui ho desitgi també pot trobar més informació a la web de l’entitat: www.eltrenet.es.

'...LA RESERVA...', UN CÒMIC

Llegeixo "...La reserva...", un còmic de Maria Zapata, Juan Gándara i Francisco Poyatos, publicat per E.O. - enter multimedida.

Ciència ficció espanyola amb pretensions. Un bon resultat i l'intent d'innovar, però encara caldria una mica més d'ofici que els autors, n'estic segur, adquiriran amb la pràctica del seu art.

Un món postapocalíptic i una gent que viu aïllada en una mena de ciutat envoltada per un gran remolí d'aigua, el maelstrom...

Molt bones idees i el primer àlbum d'una història que promet.

miércoles, septiembre 24, 2008

LA INTEGRACIÓ SOCIAL ÉS COSA DE TOTS

La Fundació Maresme va inaugurar el 19 de setembre a Argentona el nou servei de teràpia ocupacional (STO) Pere Parera. Aquest nou equipament donarà suport als discapacitats psíquics i és alhora un referent energètic i mediambiental pioner que ha de servir de model, tal com va destacar la consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, durant l’acte.

Però una altra de les bones notícies lligades amb la inauguració del nou STO és que ha comptat amb la participació d’ajuntaments, institucions, empreses, professionals, particulars o mitjans de comunicació, entre d’altres, una mostra molt representativa del conjunt de la societat civil del Maresme, unida en un projecte solidari d’integració social.

Acostumats a les males notícies dels darrers temps, aquesta n’és una de molt bona. A la base d’aquest projecte, però, destaca la Fundació Maresme, una entitat d’iniciativa social sense ànim de lucre que té com a objectiu promoure i impulsar la integració social de les persones amb discapacitat psíquica de la comarca. L’entitat va ser creda l’any 1996 i actualment atén un miler de persones a través de la seva important xarxa assistencial.

Editorial de TRIBUNA Maresme núm. 187

DINAR AMB L'ELOI AYMERICH

Ahir al migdia, dinar amb l'Eloi Aymerich en un xino del Camí Ral.

Parlem de Mataró, del Maresme i de la vida en general mentre mengem arròs i pollastre.

L'Eloi pertany a una nova fornada de periodistes i agitadors culturals que es mouen en molts camps alhora, interrelacionant cultura, solidaritat, audiovisual i experiència vital... tot un magma molt interessant.

En el fons d'això es tracta, que hi hagi gent que faci coses i que se les cregui.

DEL TAO

"Si vols que alguna cosa es contregui,
abans has de permetre que s'expandeixi.

Si vols qua alguna cosa es debiliti, abans has de fer-la forta.

Si vols enderrocar un edifci, abans has de construir-lo.

Primer has de donar per rebre".

LA CRISI?

Imatge d'una roda de premsa ceebrada a la Sala dels lleons de l'Ajuntament de Mataró el passat dilluns.

Observeu els màrtirs atacats pels tigres... M'han fet pensar en la crisi que estem vivint.

Aquest quadre és una metàfora de l'existència humana i el gest de la seva figura central s'obre també a moltes interpretacions i extrapolacions.

RESORGIMENT

Stevenson, amb tuberculosi, va marxar als mars del sud i va trobar-hi una nova vida plena, uns anys de més de pròrroga, intensos i enriquidors.

lunes, septiembre 22, 2008

SÚNION


Aquest estiu, a Grècia.

UNA CARRETERA PER A CARROS?

Agafo la N-II moltes vegades al dia, no tinc més remei per la meva feina, perquè visc i treballo a la comarca. També m’haig de desplaçar en cotxe perquè en transport públic és molt difícil moure’s a una velocitat que permeti anar a diversos llocs i arribar a temps.

No sé si les mesures de pacificació aplicades a la carretera hauran servit per evitar accidents i morts, espero que sí, perquè amb el temps que hi han invertit, almenys que doni alguns resultats. Tot i així, hi ha moments que potser sí que a peu arribaríem més ràpid i qualsevol incidència a la calçada, per petita que sigui, provoca unes retencions per asseure-s’hi.

Què ens ha passat? Estructures viàries obsoletes, augment demogràfic i transformació de les vies de comunicació fins a crear un nou escenari més complex que va per llarg.

Les administracions i els polítics, que són els únics que poden solucionar-ho, fan pedaços per evitar accidents i miren de posar-se d’acord en una solució que, pel que es veu, va per llarg perquè no és fàcil i alhora demana una gran inversió.

De moment només ens queda el camí d’agafar-s’ho amb paciència i esperar millors temps, com en moltes coses. O reduir el ritme de vida, però aquesta és una possibilitat només a l’abast d’uns pocs, no?

INAUGUREN UN CENTRE PIONER DE TERÀPIA OCUPACIONAL PER A DISCAPACITATS

La Fundació Maresme va presentar el passat divendres 19 de setembre un nou centre a Argentona que acull el Servei de Teràpia Ocupacional (STO) Pere Parera. Conegut fins ara com a Can Negoci, el centre és un ambiciós projecte que permetrà donar servei a més de 80 persones amb discapacitat.

El nou STO, que es va començar a construir el 2006 i va començar a funcionar el passat 1 de setembre, té 1400 metres quadrats de construcció, una capacitat per a 80 usuaris amb discapacitat psíquica i 15 educadors. També és energèticament autònom, a través d’una caldera de biomassa, una construcció d’eficiència energètica i una gran instal·lació fotovoltàica.

L’acte inaugural d’ahir va reunir nombroses persones i autoritats. Entre d’altres, van assistir a l’acte la consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila i el Delegat del Govern de l’Estat a Catalunya, Joan Rangel.

Segons la consellera, el centre serà una referència per Catalunya. “Mostra cap on caminar, els recursos que hem de construir, de qualitat i sostenibles”, va dir Capdevila. La consellera també va destacar l’esforç dels pares i mares dels discapacitats i els anys de treball de la Fundació Maresme.

Per la seva banda, Rangel va destacar el paper de la societat civil en l’execució del projecte de la fundació. En aquest sentit, cal destacar que 70.000 euros del pressupost es van recollir amb aportacions d’entitats, famílies i empreses del Maresme.


Notícia per a l'Avui

domingo, septiembre 21, 2008

LA BONA GENT

Hi una veritat com un temple: la bona gent és la que fa anar el món. Són més dels que puguin semblar i moltes vegades, quan estem a punt de caure en el desànim, tendim a ignorar-los, com si no existissin o fossin fantasmes impossibles en una societat que cada vegada va més ràpid i passa més de tot.

La bona gent rep les conseqüències de la crisi en silenci, aixecant-se cada matí i lluitant des de la seva feina, botiga o negoci, netejant els carrers, conduint el seu vehicle, cuidant a la família i mirant d’esgarrapar bons moments entre mala notícia i mala notícia o entre anunci i anunci d’una societat televisada, global i multiparanoica.

L’esclat de la bombolla immobiliàra, la crisi financera i les hipoteques han desgastat més que mai a la bona gent, però no han defallit i continuen en la seva lluita, perquè no tenen més remei i també perquè en aquest combat diari hi ha la magnitud de la seva grandesa.

Tant se val qui guanyi les eleccions als EUA o quin superfamós estigui més de moda. Jo em quedaré sempre amb la bona gent, tots aquests milions de persones anònimes que fan cada dia que el nostre món, el proper, el de veritat, continuï aguantant-se per un fil de pescar, malgrat el pessimisme i la mala llet que aquests últims temps ens agafa escoltant i veient com s’enderroca un món que no entenem, convidats al desànim crònic.

Article d'opinió per a "La Clau"

martes, septiembre 16, 2008

'L'OR DEL CONSERGE', de JOSÉ Ma DE LA FUENTE

Publicat per Ara Llibres

‘L’or del conserge’ és una autèntica faula sobre el secret de la prosperitat, que pot aplicar-se a les empreses en crisi o a la mateixa vida privada i personal.

Narra una història ben senzilla: el nou conserge d’una gran empresa que va a la deriva, comença a donar immillorables consells a la gent. A poc a poc es va guanyant la confiança dels directius i els treballadors i es va desvetllant una història que ajuda al creixement personal de tots plegats.

Vivim en uns temps que la gent necessita molta ajuda per anar tirant endavant. En llibres com aquest se’n troba una bona dosi. Explicada, a més, a glops, gota a gota, amarant-nos a poc a poc i ensenyant-nos que moltes vegades compliquem massa les coses, que tot plegat és més fàcil del que sembla.

‘L’or del conerge’ ens aporta una petita història personal carregada d’idees claus per anar tirant endavant, per ser millors, per trobar nous itineraris vitals sense angoixar-nos ni esgotar-nos en el difícil món empresarial dels nostres dies.

José Ma de la Fuente (Alacant, 1964), és poeta, novel·lista i dramaturg resident a Barcelona. Entre d’altres llibres ha publicat ‘El secreto del tamarindo’ i ‘La capsa de la fi del món’.

domingo, septiembre 14, 2008

COMENTARI PER A UJALA SOBRE JORDI PI

Amb uns dies de retard responc a Ujala el post sobre Jordi Pi.

1) T'he respost sota el post en qüestió.

2) Per si de cas et responc en un nou post, ja que no disposo del teu coreu.

- En Jordi Pi era dibuixant d'historietes, escriptor i un creador polièdric i multifacètic. Molt especial, capaç de sorprendre i motivar, una persona única.

viernes, septiembre 12, 2008

MARIA-ANTÒNIA GRAU, A PROA PREMIÀ

La propera presentació a la llibreria Proa Premià, a la qual tots esteu convidats:


'Res no és igual a res',
de Maria-Antònia Grau i Abadal

XI Premi Alella a Maria Oleart de poesia

Acte de presentació a càrrec
de Martí Rosselló i Albert Calls

Divendres 26 de setembre a les 20,30h, a Proa Premià
Carrer del Nord, 71. Premià de Mar

Organitzen: Proa Premià i Regidoria de Cultura

11 DE SETEMBRE CATOSFÈRIC A CABRERA DE MAR

Un dels actes destacats de la Diada a Cabrera de Mar va ser la xerrada-col·loqui 'La Catalunya digital. El catalanisme a la xarxa', amb en Saül Gordillo i en Toni Ibáñez, dos dels màxims especialistes en el tema.

L'acte va fer-se a la Sala Nova, plena de gent. En Saül ens va parlar principalment de la història del punt cat i com ha suposat, per al catalanisme, una victòria.

En Toni es va centrar més en la llengua i la cultura i l'aportació dels blogs, sense deixar de banda, tampoc, la vinculació nacional i el patriotisme.

Tots dos van entrellaçar el discurs tècnic, amb un estil planer i diàctic, hàbilment lligat amb els temes del dia, que són la nació i el catalanisme.

Diverses persones del públic van participar en el col·loqui i fins i tot es va plantejar crear la 'Cabrerasfera', 'Burriaquesfera' o 'Ilturosfera', un projecte aquest que es va llançar a l'Ajuntament i que queda sobre la taula.

viernes, septiembre 05, 2008

ELS MARINERS

Al menjador de la casa dels meus pares hi ha un quadre molt antic. S'hi veuen uns mariners en una barca, lluitant contra la tempesta en una situació que sembla impossible de salvar.

Davant les grans tempestes només podem fer això. Agafar el timó i els rems i mantenir-se serè.

Sempre hi ha dues possibilitats:

1. L'optimista) Que passi el maltemps i torni a sortir el sol i aleshores els mariners surten reforçats.

2. La pessimista) El naufragi.

Ho dic perquè ara, socialment, sembla que tothom pensi en el naufragi constantment i ens cal l'altra mentalitat, la dels mariners valents que planten cara, encara que al final naufraguin.

Sense pors! Som fills del mar.

miércoles, septiembre 03, 2008

IL·LUMINA L'OBSCURITAT

Assenyat comentari cinematogràfic de la Judith Vives.

Més que el "Sólo puede quedar uno" de "Los Inmortales", el "Soy leyenda".

"Il·lumina l'obscuritat!".

martes, septiembre 02, 2008

SÓC L'ÚLTIM, ARA QUÈ PASSA?

Com a la pel·lícula 'Los inmortales', he quedat l'últim a la feina.

Ara què passa, em torno mortal?