LA BONA GENT

Hi una veritat com un temple: la bona gent és la que fa anar el món. Són més dels que puguin semblar i moltes vegades, quan estem a punt de caure en el desànim, tendim a ignorar-los, com si no existissin o fossin fantasmes impossibles en una societat que cada vegada va més ràpid i passa més de tot.

La bona gent rep les conseqüències de la crisi en silenci, aixecant-se cada matí i lluitant des de la seva feina, botiga o negoci, netejant els carrers, conduint el seu vehicle, cuidant a la família i mirant d’esgarrapar bons moments entre mala notícia i mala notícia o entre anunci i anunci d’una societat televisada, global i multiparanoica.

L’esclat de la bombolla immobiliàra, la crisi financera i les hipoteques han desgastat més que mai a la bona gent, però no han defallit i continuen en la seva lluita, perquè no tenen més remei i també perquè en aquest combat diari hi ha la magnitud de la seva grandesa.

Tant se val qui guanyi les eleccions als EUA o quin superfamós estigui més de moda. Jo em quedaré sempre amb la bona gent, tots aquests milions de persones anònimes que fan cada dia que el nostre món, el proper, el de veritat, continuï aguantant-se per un fil de pescar, malgrat el pessimisme i la mala llet que aquests últims temps ens agafa escoltant i veient com s’enderroca un món que no entenem, convidats al desànim crònic.

Article d'opinió per a "La Clau"