El proper divendres 26 de gener, a les 20'30h, faré una xerrada sota el títol "Viure i escriure al Maresme", al Racó del Casal l'Aliança, de Mataró. Comptarem amb la presència del periodista mataroní Joan Salicrú, que em farà preguntes perquè l'acte sigui més dinàmic i alhora participatiu.
Us hi esperem!
Recordeu que El racó és l'emblemàtic lloc que el camarada Terri (A.C.S.) va popularitzar.
lunes, enero 22, 2007
INICIATIVES SOLIDARIES
Llegeixo que hi ha un “Carnet Jove Solidari”, consistent en destinar un percentatge del preu anual de cada carnet a un Pla de Desenvolupament dut a terme per ONG. També s’explica que l’import total destinat al període 2006-2007 és de 75.000 euros. El projecte, impulsat conjuntament amb l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, destinarà el diner recollit a una de les anomenades crisis oblidades a l’Àfrica, i n’hi ha un llistat de nou que presenten una necessitat immediata d’actuació. A més, els joves poden participar en la selecció del país al qual s’enviarà l’ajut econòmic, entrant a www.carnetjove.net, després d’informar-se de cada cas específic i contestant les preguntes que se li fan. La proposta és una bona opció per fomentar la solidaritat entre els més joves. Primer, perquè planteja que es pot contribuir a millorar la situació dels altres amb una acció ben senzilla. Després, perquè obliga a conèixer la realitat de nous països i persones i a prendre consciència de quin és el nostre paper, de com no podem mirar cap a una altra banda, del que veritablement podem fer per contribuir a un món millor que el que tenim actualment. És evident que les petites iniciatives van sumant. Potser n’hi ha d’altres més grans i organitzades, però he triat aquesta perquè m’ha semblat que és representativa del que cadascú pot fer des d’una acció ben senzilla, per contribuir al bé global.
'KAFKA A LA PLATJA', D'HARUKI MURAKAMI
LLIBRES
‘Kafka a la platja’, d’Haruki Murakami
Empúries, en català
Tusquets, en castellà
Tot i tenir d’altres títols, l’escriptor japonès Haruki Murakami s’ha fet conegut entre els lectors del país per ‘Tòquio Blues’. La seva nova novel·la, ‘Kafka a la platja’, ha estat declarada la millor de l’any pels crítics del suplement literari del New York Times. Només en capbussar-se en les seves primeres pàgines, el lector se n’adona que es troba davant d’un treball contundent, amb capacitat de capturar qui el llegeix i demostrar-li que l’autor és qui mana, qui el guia pels seus codis, qui li ofereix plaer i dolor amb una història poc convencional, que planteja preguntes metafísiques alhora que ens parla de sensacions i emocions profundament humanes. Els protagonistes són dos personatges especials. Un, en Kafka Tamura, un estudiant solitari i disciplinat que un bon dia decideix fugir de casa i va a parar a una singular biblioteca privada. L’altre, el vell Nakata, que parla amb els gats i està dotat de poders especials que el converteixen en un ésser particular. Els dos estan embolcallats per un fil invisible i la seva història, carregada de màgia i misteri, va molt més enllà del que aparenta ser a primer cop d’ull. La lectura d’aquesta obra, indubtablement, reconcilia amb la millor escriptura de tots els temps.
Albert Calls
‘Kafka a la platja’, d’Haruki Murakami
Empúries, en català
Tusquets, en castellà
Tot i tenir d’altres títols, l’escriptor japonès Haruki Murakami s’ha fet conegut entre els lectors del país per ‘Tòquio Blues’. La seva nova novel·la, ‘Kafka a la platja’, ha estat declarada la millor de l’any pels crítics del suplement literari del New York Times. Només en capbussar-se en les seves primeres pàgines, el lector se n’adona que es troba davant d’un treball contundent, amb capacitat de capturar qui el llegeix i demostrar-li que l’autor és qui mana, qui el guia pels seus codis, qui li ofereix plaer i dolor amb una història poc convencional, que planteja preguntes metafísiques alhora que ens parla de sensacions i emocions profundament humanes. Els protagonistes són dos personatges especials. Un, en Kafka Tamura, un estudiant solitari i disciplinat que un bon dia decideix fugir de casa i va a parar a una singular biblioteca privada. L’altre, el vell Nakata, que parla amb els gats i està dotat de poders especials que el converteixen en un ésser particular. Els dos estan embolcallats per un fil invisible i la seva història, carregada de màgia i misteri, va molt més enllà del que aparenta ser a primer cop d’ull. La lectura d’aquesta obra, indubtablement, reconcilia amb la millor escriptura de tots els temps.
Albert Calls
GRAN CENTRE D'ART A LLAVANERES
Faran un gran centre d’Art
a Sant Andreu de Llavaneres
L’Ajuntament de Llavaneres i la Fundació Privada Carmen i Lluís Bassat han fet pública la proposta de tirar endavant, a la població, un gran centre d’art contemporani, a l’alçada del Museu Nacional d’Art de Catalunya. La proposta del consistori llavanerenc ha estat acceptada pel publicista. El projecte està redactat amb el vist-i-plau de l’Ajuntament, la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. Consisteix en una edificació de 9.000 metres quadrats, en una àrea per definir. El centre no només serà un museu, sinó que esdevindrà un equipament cultural entorn de l’art contemporani que situarà el Maresme com a referent cultural, a nivell internacional.
a Sant Andreu de Llavaneres
L’Ajuntament de Llavaneres i la Fundació Privada Carmen i Lluís Bassat han fet pública la proposta de tirar endavant, a la població, un gran centre d’art contemporani, a l’alçada del Museu Nacional d’Art de Catalunya. La proposta del consistori llavanerenc ha estat acceptada pel publicista. El projecte està redactat amb el vist-i-plau de l’Ajuntament, la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. Consisteix en una edificació de 9.000 metres quadrats, en una àrea per definir. El centre no només serà un museu, sinó que esdevindrà un equipament cultural entorn de l’art contemporani que situarà el Maresme com a referent cultural, a nivell internacional.
GUIA DE LA BIBLIOTECA POMPEU FABRA, DE MATARO
Més de 100 llibres
Que busquen lector
La Biblioteca Pública Pompeu Fabra de Mataró ha editat una guia de lectura sota el títol “Més de 100 llibres que busquen lector”. Recull les propostes seleccionades per Lola Casas i Vicenç Lloret, dos especialistes en “llegir i fer llegir”, com es destaca en el pròleg. A les pàgines de la guia es troben “més de 100 títols de llibres extraordinaris que passen totalment desapercebuts. Són llibres interessants que expliquen histories fantàstiques però que, inexplicablement, queden amagats a les prestatgeries de les llibreries i de les biblioteques i el gran públic gairebé en desconeix l’existència”, com també es diu. La selecció s’ha fet per a lectors tranquils, inquiets, aventurers, somniadors, amb sentit de l’humor o bé de títols de poesia.
Que busquen lector
La Biblioteca Pública Pompeu Fabra de Mataró ha editat una guia de lectura sota el títol “Més de 100 llibres que busquen lector”. Recull les propostes seleccionades per Lola Casas i Vicenç Lloret, dos especialistes en “llegir i fer llegir”, com es destaca en el pròleg. A les pàgines de la guia es troben “més de 100 títols de llibres extraordinaris que passen totalment desapercebuts. Són llibres interessants que expliquen histories fantàstiques però que, inexplicablement, queden amagats a les prestatgeries de les llibreries i de les biblioteques i el gran públic gairebé en desconeix l’existència”, com també es diu. La selecció s’ha fet per a lectors tranquils, inquiets, aventurers, somniadors, amb sentit de l’humor o bé de títols de poesia.
HOMENATGE A L'ARTISTA LLUCIA NAVARRO
Homenatge
de Premià de Mar
a Llucià Navarro i Rodon
Llucià Navarro i Rodon, nascut a Barcelona el 1924 i vinculat a Premià de Mar, és autor d’una important obra de pintura mural, civil i religiosa que es troba escampada per tot el territori català, així com a d’altres territoris d’Espanya, Veneçuela, Miami i Puerto Rico. Ara, Premià de Mar li ret homenatge amb dues exposicions, organitzades per la Regidoria de Cultura i l’Associació d’Artistes Plàstics. El 20 de gener va inaugurar-se l’exposició de pintures murals al Museu de l’Estampació (C/ Joan XXIII, 2-8), amb una taula rodona que va tractar sobre l’artista i la seva obra, amb la presència de familiars, amics i crítics d’art. D’altra banda, el 21 de gener es van inaugurar les exposicions de pintura i dibuix a la sala PREMIART (C/ Sant Antoni, 3). Les mostres estaran obertes fins a l’11 de febrer.
de Premià de Mar
a Llucià Navarro i Rodon
Llucià Navarro i Rodon, nascut a Barcelona el 1924 i vinculat a Premià de Mar, és autor d’una important obra de pintura mural, civil i religiosa que es troba escampada per tot el territori català, així com a d’altres territoris d’Espanya, Veneçuela, Miami i Puerto Rico. Ara, Premià de Mar li ret homenatge amb dues exposicions, organitzades per la Regidoria de Cultura i l’Associació d’Artistes Plàstics. El 20 de gener va inaugurar-se l’exposició de pintures murals al Museu de l’Estampació (C/ Joan XXIII, 2-8), amb una taula rodona que va tractar sobre l’artista i la seva obra, amb la presència de familiars, amics i crítics d’art. D’altra banda, el 21 de gener es van inaugurar les exposicions de pintura i dibuix a la sala PREMIART (C/ Sant Antoni, 3). Les mostres estaran obertes fins a l’11 de febrer.
martes, enero 16, 2007
PRESENTACIO DE DOS RECULLS DE POESIA
Aquest divendres, 19 de gener, a les 19'30h, a la Sala Nova de l'Ajuntament de Cabrera de Mar, es farà la presentació dels següents reculls de poemes:
- "Estiu immòbil", antologia poètica de Sílvia Tarragó i Castrillón.
- "Nigromàntic", antologia poètica 1984-2006, d'Albert Calls i Xart.
Comptarem amb la presència de la coordinadora de l'edició, Núria López i dels prologuistes: l'escriptora Care Santos i Jordi Valls - "Poeta de Barcelona".
Us hi esperem!
- "Estiu immòbil", antologia poètica de Sílvia Tarragó i Castrillón.
- "Nigromàntic", antologia poètica 1984-2006, d'Albert Calls i Xart.
Comptarem amb la presència de la coordinadora de l'edició, Núria López i dels prologuistes: l'escriptora Care Santos i Jordi Valls - "Poeta de Barcelona".
Us hi esperem!
OKUPES I OKUPACIONS
Editorial del TRIBUNA Maresme, número 108
CAUSES I EFECTES DE L'OKUPACIÓ
L’Estat vol desallotjar la caserna ‘okupada’ del Masnou, on hi ha d’altres cases més en la mateixa situació. En els darrers mesos s’ha pogut veure com es desocupaven altres habitatges de Catalunya, generant un debat amb punts de vista molt diversos, però majoritàriament en contra dels ‘okupes’. El pacte social en el que ens movem afirma categòricament que és indiscutible el respecte a la propietat privada, motiu pel qual s’entenen les actuacions de les institucions –seguint el procediment legal establert– que tenen competències per fer-ho. D’altra banda, no tots els ‘okupes’ són iguals i malgrat els tòpics existeix un gran desconeixement d’aquest moviment, tant en les seves causes com repercussions. Una possible via de treball, des de determinades institucions, seria una anàlisi de quins motius porten als joves a posicionar-se amb actituds radicals, en alguns casos al marge de la societat. Quines són les causes: el preu inassolible de l’habitatge? La família desvertebrada? Les dificultats laborals..? El desig de llibertat davant el desencís d’un futur sense oportunitats? Des de les institucions s’han de plantejar estratègies per entendre aquests entorns i trobar fils de comunicació, buscant espais d’encaix que garanteixin un present i un futur millor per al conjunt de la societat.
CAUSES I EFECTES DE L'OKUPACIÓ
L’Estat vol desallotjar la caserna ‘okupada’ del Masnou, on hi ha d’altres cases més en la mateixa situació. En els darrers mesos s’ha pogut veure com es desocupaven altres habitatges de Catalunya, generant un debat amb punts de vista molt diversos, però majoritàriament en contra dels ‘okupes’. El pacte social en el que ens movem afirma categòricament que és indiscutible el respecte a la propietat privada, motiu pel qual s’entenen les actuacions de les institucions –seguint el procediment legal establert– que tenen competències per fer-ho. D’altra banda, no tots els ‘okupes’ són iguals i malgrat els tòpics existeix un gran desconeixement d’aquest moviment, tant en les seves causes com repercussions. Una possible via de treball, des de determinades institucions, seria una anàlisi de quins motius porten als joves a posicionar-se amb actituds radicals, en alguns casos al marge de la societat. Quines són les causes: el preu inassolible de l’habitatge? La família desvertebrada? Les dificultats laborals..? El desig de llibertat davant el desencís d’un futur sense oportunitats? Des de les institucions s’han de plantejar estratègies per entendre aquests entorns i trobar fils de comunicació, buscant espais d’encaix que garanteixin un present i un futur millor per al conjunt de la societat.
lunes, enero 15, 2007
EL CONSUM DEL CONSUMISME
Consumismes
Sí que és veritat que està de moda criticar el consumisme –jo mateix ho he fet diverses vegades–, com alguns comentaristes de la premsa escrita, la ràdio o la televisió, ens han recordat durant aquests dies. Criticar-lo –diuen– quan tots acabem participant, d’una manera o altra, en aquesta festassa: anant a les grans superfícies, comprant més que ningú o solament amb el fet de formar part d’una dinámica que no podem aturar de cap de les maneres. L’endemà de Reis els contenidors vessaven pels quatre costats, tothom ho va poder veure. Un es pregunta, però, si dóna encara que sigui una mica de felicitat, ser víctimes propiciatòries diàries d’aquesta societat de consum. Som uns privilegiats! –hi ha qui també ens diu–, perquè tenim més que d’altres que estan en l’absoluta misèria. Al cap i a la fi, ens han ensenyat que hem de tenir el que es veu a la tele, sigui com sigui, i si no ho podem aconseguir, a sentir-nos fracassats o frustrats. Sabem, també, que si no comprem i consumim, la roda s’atura i d’ella en vivim tots plegats. Consumir és inevitable, del que es tacta és de fer-ho de la manera més justa, sense tirar, amb una consciència d’ús i gaudi que és evident que ens manca –i força!– a tots plegats.
Sí que és veritat que està de moda criticar el consumisme –jo mateix ho he fet diverses vegades–, com alguns comentaristes de la premsa escrita, la ràdio o la televisió, ens han recordat durant aquests dies. Criticar-lo –diuen– quan tots acabem participant, d’una manera o altra, en aquesta festassa: anant a les grans superfícies, comprant més que ningú o solament amb el fet de formar part d’una dinámica que no podem aturar de cap de les maneres. L’endemà de Reis els contenidors vessaven pels quatre costats, tothom ho va poder veure. Un es pregunta, però, si dóna encara que sigui una mica de felicitat, ser víctimes propiciatòries diàries d’aquesta societat de consum. Som uns privilegiats! –hi ha qui també ens diu–, perquè tenim més que d’altres que estan en l’absoluta misèria. Al cap i a la fi, ens han ensenyat que hem de tenir el que es veu a la tele, sigui com sigui, i si no ho podem aconseguir, a sentir-nos fracassats o frustrats. Sabem, també, que si no comprem i consumim, la roda s’atura i d’ella en vivim tots plegats. Consumir és inevitable, del que es tacta és de fer-ho de la manera més justa, sense tirar, amb una consciència d’ús i gaudi que és evident que ens manca –i força!– a tots plegats.
LA NOVEL·LA 'FLOR DE NEU I EL VENTALL SECRET', DE LISA SEE
LLIBRES
‘Flor de Neu i el ventall secret’,
de Lisa See
Edicions 62
L’exotisme està de moda, però més si ens desvetlla antigues tradicions, abassegades per una cultura global que no respecta res que no sigui el que els interessa vendre a l’engròs. Potser per aquest motiu s’agraeixen obres com aquesta. Un llenguatge secret, utilitzat solament per dones i mantingut amagat als ulls dels homes durant un mil·leni –el nushu–, ha servit d’inspiració a Lisa See per explicar una emotiva història d’amistat entre dues noies, a la Xina del segle XIX. A Puwei, una recóndita regió, les dones viuen a l’espera d’aconseguir un matrimoni profitós, en una societat totalment dominada pels homes. Dues ànimes bessones són agermanades de petites, l’Assutzena i la Flor de Neu. D’altra banda, com en tota bona obra literària, la història no solament es queda en uns fets, perquè a més recrea amb mestratge els usos i costums que marcaven el pas del temps i la trajectòria vital de qualsevol dona xinesa. El nushu unirà la vida de les dues protagonistes: una nascuda en la classe social més baixa, l’altra en una família benestant. El llenguatge ocult permetrà que s’enviïn notes escrites a un ventall, brodar missatges als mocadors i escriure relats, projectant la seva vida més enllà del que estableixen les rígides convencions d’una societat masclista. ‘Flor de Neu i el ventall secret’ és un suggerent relat que ens parla de sensacions i sentiments, de la vida de les dones i de la riquesa i l’evolució que pot desvetllar l’ànima humana més enllà del que és tòpic i establert, de lectura del tot recomanable.
Albert Calls
‘Flor de Neu i el ventall secret’,
de Lisa See
Edicions 62
L’exotisme està de moda, però més si ens desvetlla antigues tradicions, abassegades per una cultura global que no respecta res que no sigui el que els interessa vendre a l’engròs. Potser per aquest motiu s’agraeixen obres com aquesta. Un llenguatge secret, utilitzat solament per dones i mantingut amagat als ulls dels homes durant un mil·leni –el nushu–, ha servit d’inspiració a Lisa See per explicar una emotiva història d’amistat entre dues noies, a la Xina del segle XIX. A Puwei, una recóndita regió, les dones viuen a l’espera d’aconseguir un matrimoni profitós, en una societat totalment dominada pels homes. Dues ànimes bessones són agermanades de petites, l’Assutzena i la Flor de Neu. D’altra banda, com en tota bona obra literària, la història no solament es queda en uns fets, perquè a més recrea amb mestratge els usos i costums que marcaven el pas del temps i la trajectòria vital de qualsevol dona xinesa. El nushu unirà la vida de les dues protagonistes: una nascuda en la classe social més baixa, l’altra en una família benestant. El llenguatge ocult permetrà que s’enviïn notes escrites a un ventall, brodar missatges als mocadors i escriure relats, projectant la seva vida més enllà del que estableixen les rígides convencions d’una societat masclista. ‘Flor de Neu i el ventall secret’ és un suggerent relat que ens parla de sensacions i sentiments, de la vida de les dones i de la riquesa i l’evolució que pot desvetllar l’ànima humana més enllà del que és tòpic i establert, de lectura del tot recomanable.
Albert Calls
VA DE MUSEUS
PROPOSTES
El museu més gran
de Catalunya,
a l’abast de tots
La Xarxa de Museus Locals aplega un amplíssim ventall de centres de temàtiques diverses d’arreu de Catalunya. En el cas del Maresme, s’hi troben integrats el Museu Marès de la Punta (Arenys de Mar), el Museu del Càntir (Argentona), la Fundació Palau. Centre d’Art (Caldes d’Estrac), el Museu Arxiu Municipal de Calella Josep M. Codina i Bagué (Calella), la Casa Museu Lluís Domènech i Montaner (Canet de Mar), el Museu Municipal de Nàutica (El Masnou), el Museu de Mataró, El Museu de Premià de Dalt, el Museu de l’Estampació (Premià de Mar), el Museu-Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres o el Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. D’altres localitats catalanes hi ha el Museu Molí Paperer de Capellades, el de les Mines de Cercs, el de la Pell d’Igualada, el Cau Ferrat de Sitges o la Casa de la festa, de Vilafranca del Penedès, per esmentar-ne alguns. A banda del seu fons, els centres mostren interessants exposicions puntuals de temàtiques especifiques, o bé d’altres d’itinerants, que comparteixen, com és el cas de les següents: “On són les Dones? Espais femenins a l’art català dels segles XIX i XX”, “Lola Anglada i l’ideal del llibre”, “Manolo Hugué. Una exposició documental”, “Rebels amb causa”, sobre el dibuixant d’historietes Josep Escobar o “Modificacions”, una mostra sobre les modificacions corporals des d’un vessant històric, sense oblidar el costat més lúdic del tema.
Més informació:
www.diba.cat/museuslocals
El museu més gran
de Catalunya,
a l’abast de tots
La Xarxa de Museus Locals aplega un amplíssim ventall de centres de temàtiques diverses d’arreu de Catalunya. En el cas del Maresme, s’hi troben integrats el Museu Marès de la Punta (Arenys de Mar), el Museu del Càntir (Argentona), la Fundació Palau. Centre d’Art (Caldes d’Estrac), el Museu Arxiu Municipal de Calella Josep M. Codina i Bagué (Calella), la Casa Museu Lluís Domènech i Montaner (Canet de Mar), el Museu Municipal de Nàutica (El Masnou), el Museu de Mataró, El Museu de Premià de Dalt, el Museu de l’Estampació (Premià de Mar), el Museu-Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres o el Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. D’altres localitats catalanes hi ha el Museu Molí Paperer de Capellades, el de les Mines de Cercs, el de la Pell d’Igualada, el Cau Ferrat de Sitges o la Casa de la festa, de Vilafranca del Penedès, per esmentar-ne alguns. A banda del seu fons, els centres mostren interessants exposicions puntuals de temàtiques especifiques, o bé d’altres d’itinerants, que comparteixen, com és el cas de les següents: “On són les Dones? Espais femenins a l’art català dels segles XIX i XX”, “Lola Anglada i l’ideal del llibre”, “Manolo Hugué. Una exposició documental”, “Rebels amb causa”, sobre el dibuixant d’historietes Josep Escobar o “Modificacions”, una mostra sobre les modificacions corporals des d’un vessant històric, sense oblidar el costat més lúdic del tema.
Més informació:
www.diba.cat/museuslocals
martes, enero 02, 2007
'EL DUEÑO DE LAS SOMBRAS', DE CARE SANTOS
‘El Dueño de las Sombras’,
de Care Santos
Ediciones B
L’autora mataronina Care Santos ve demostrant la seva gran capacitat de canviar de registres literaris, de narradora sense límits. Ha escrit per a joves i per a adults, obres amb temes socials i intimistes de fons, aconseguint guanyar un públic ampli i fidel i destacats premis, però mantenint sempre alhora la capacitat de sorprendre el lector. Ara, una altra vegada s’atreveix a anar més enllà, afrontant amb “El Dueño de las Sombras”, el gènere fantàstic i de terror, sense les manies que d’altres escriptors tenen de trencar barreres quan cal, de travessar els miralls que siguin necessaris. Val a dir que “El Dueño de las Sombras” barreja un còctel d’ingredients difícils de lligar, però que al final ho aconsegueix de totes totes. En conjunt, la mort de les filles grans de la familia Albás és el pretext per acostar-nos a viaranys tenebrosos, també des del punt de vista d’un estrany personatge, que fa de narrador i que determinarà el desenllaç final de la història. En la primera part de la novel·la, les misterioses desaparicions al voltant d’un pou, enxampen el lector amb una literatura ràpida, folletinesca i de codis audioviusals actuals. La segona part aprofundeix en un discurs més explicatiu, que en alguns moments retarda la resolució de l’enigma i es fa dens, però on es veu també un ampli mestratge narratiu, perquè l’autora vol fer literatura de gènere sense renunciar a fer una gran obra a la vegada, i això no és gens fàcil. Finalment, la tercera part del llibre és el viatge a l’altra banda, la sorpresa que trobarà el lector que s’atreveixi amb una història que sedueix per igual grans i joves, cosa aquesta, no ens enganyem, prou difícil en els temps que corren.
de Care Santos
Ediciones B
L’autora mataronina Care Santos ve demostrant la seva gran capacitat de canviar de registres literaris, de narradora sense límits. Ha escrit per a joves i per a adults, obres amb temes socials i intimistes de fons, aconseguint guanyar un públic ampli i fidel i destacats premis, però mantenint sempre alhora la capacitat de sorprendre el lector. Ara, una altra vegada s’atreveix a anar més enllà, afrontant amb “El Dueño de las Sombras”, el gènere fantàstic i de terror, sense les manies que d’altres escriptors tenen de trencar barreres quan cal, de travessar els miralls que siguin necessaris. Val a dir que “El Dueño de las Sombras” barreja un còctel d’ingredients difícils de lligar, però que al final ho aconsegueix de totes totes. En conjunt, la mort de les filles grans de la familia Albás és el pretext per acostar-nos a viaranys tenebrosos, també des del punt de vista d’un estrany personatge, que fa de narrador i que determinarà el desenllaç final de la història. En la primera part de la novel·la, les misterioses desaparicions al voltant d’un pou, enxampen el lector amb una literatura ràpida, folletinesca i de codis audioviusals actuals. La segona part aprofundeix en un discurs més explicatiu, que en alguns moments retarda la resolució de l’enigma i es fa dens, però on es veu també un ampli mestratge narratiu, perquè l’autora vol fer literatura de gènere sense renunciar a fer una gran obra a la vegada, i això no és gens fàcil. Finalment, la tercera part del llibre és el viatge a l’altra banda, la sorpresa que trobarà el lector que s’atreveixi amb una història que sedueix per igual grans i joves, cosa aquesta, no ens enganyem, prou difícil en els temps que corren.
ELS DRETS DELS ANIMALS
ELS ALTRES CIUTADANS
Viuen amb nosaltres i la seva situació ha anat canviant molt en els darrers anys. Les carreteres i els cotxes són els seus principals enemics, tot i que hi ha persones que també els fan mal quan poden. Aquests altres ciutadans són els gossos i els gats, principals representants d’una fauna amb qui compartim espai al planeta. Queden lluny, però, els temps en què els animals domèstics campaven amb total llibertat. L’ésser humà ha cobert d’asfalt els camins, ha carregat d’habitatges i persones el territori, i ha posat normes en les quals prima el seu benestar per damunt del de les altres espècies. Tinc uns amics, per exemple, que viuen en una finca arran de bosc i han de tancar el seu gall a fosques perquè no canti a la matinada, ja que molesta els veïns. També hi ha queixes pels miols dels gats o pel tradicional cant de les granotes del safareig més proper. Aquests altres ciutadans animals demanen de nosaltres atenció personal i social, que no s’ha de veure com la solució d’un problema, sinó com la integració de la vida natural en la nostra existència, cada vegada més urbanita. Perquè no arribi el dia que els infants associïn un gat o un gos amb una icona gràfica de la pantalla de l’ordinador, quan del que es tracta és d’un ésser viu.
Viuen amb nosaltres i la seva situació ha anat canviant molt en els darrers anys. Les carreteres i els cotxes són els seus principals enemics, tot i que hi ha persones que també els fan mal quan poden. Aquests altres ciutadans són els gossos i els gats, principals representants d’una fauna amb qui compartim espai al planeta. Queden lluny, però, els temps en què els animals domèstics campaven amb total llibertat. L’ésser humà ha cobert d’asfalt els camins, ha carregat d’habitatges i persones el territori, i ha posat normes en les quals prima el seu benestar per damunt del de les altres espècies. Tinc uns amics, per exemple, que viuen en una finca arran de bosc i han de tancar el seu gall a fosques perquè no canti a la matinada, ja que molesta els veïns. També hi ha queixes pels miols dels gats o pel tradicional cant de les granotes del safareig més proper. Aquests altres ciutadans animals demanen de nosaltres atenció personal i social, que no s’ha de veure com la solució d’un problema, sinó com la integració de la vida natural en la nostra existència, cada vegada més urbanita. Perquè no arribi el dia que els infants associïn un gat o un gos amb una icona gràfica de la pantalla de l’ordinador, quan del que es tracta és d’un ésser viu.
TEATRE+MUSICA A MATARO
Música tranquil·la i teatre d’alt nivell, a Mataró
La capital del Maresme continua apostant pel teatre i la música de qualitat. D’aquesta manera, l’inici del nou any 2007 compta amb les propostes escèniques programades en el Teatre Monumental i amb el 2n Cicle de músiques tranquil·les. En relació amb la programació del Monumental encara pot asistir-se a la representació del drama d’Àngel Guimerà “En Pólvora”, versionat i dirigit per Sergi Belbel i el Teatre Nacional de Catalunya (4 de febrer); “Visitando al Sr. Green”, de Jeff Baron, amb direcció de Juan Echanove (23 de febrer); “El cel massa baix”, d’Ahmed Ghazali, a càrrec de la Companyia la Invenció (9 i 10 de març); “Homeland”, espectacle de dansa, circ i música amb Enclave Dance Company (31 de març); “Primera història d’Esther”, de Salvador Espriu, amb direcció, escenografia i so a càrrec d’Oriol Broggi i el Teatre Nacional de Catalunya (20 d’abril); “Antígona”, de Sòfocles, dirigida per Oriol Broggi (5 de maig) i “Móbil”, de Sergei Belbel, amb direcció de Lluís Pasqual (19 de maig). D’altra banda, l’altra proposta destacada, en aquest cas de música, l’ofereix el 2n Cicle de músiques tranquil·les, organitzat per la Casa de la Música Popular. El cicle de concerts de gener a març compta amb intèrprets i formacions com Rojas, Carles Benavent+Roger Blàvia+Jordi Bonell, Relk, Llibert Fortuny + Jordi Farrés, Lluís Llach, Ron en la sonda o El Chico con la espina en el costado, entre d’altres.
La capital del Maresme continua apostant pel teatre i la música de qualitat. D’aquesta manera, l’inici del nou any 2007 compta amb les propostes escèniques programades en el Teatre Monumental i amb el 2n Cicle de músiques tranquil·les. En relació amb la programació del Monumental encara pot asistir-se a la representació del drama d’Àngel Guimerà “En Pólvora”, versionat i dirigit per Sergi Belbel i el Teatre Nacional de Catalunya (4 de febrer); “Visitando al Sr. Green”, de Jeff Baron, amb direcció de Juan Echanove (23 de febrer); “El cel massa baix”, d’Ahmed Ghazali, a càrrec de la Companyia la Invenció (9 i 10 de març); “Homeland”, espectacle de dansa, circ i música amb Enclave Dance Company (31 de març); “Primera història d’Esther”, de Salvador Espriu, amb direcció, escenografia i so a càrrec d’Oriol Broggi i el Teatre Nacional de Catalunya (20 d’abril); “Antígona”, de Sòfocles, dirigida per Oriol Broggi (5 de maig) i “Móbil”, de Sergei Belbel, amb direcció de Lluís Pasqual (19 de maig). D’altra banda, l’altra proposta destacada, en aquest cas de música, l’ofereix el 2n Cicle de músiques tranquil·les, organitzat per la Casa de la Música Popular. El cicle de concerts de gener a març compta amb intèrprets i formacions com Rojas, Carles Benavent+Roger Blàvia+Jordi Bonell, Relk, Llibert Fortuny + Jordi Farrés, Lluís Llach, Ron en la sonda o El Chico con la espina en el costado, entre d’altres.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)