martes, enero 17, 2006

FA TEMPS...

Fa temps que el capità havia d'haver abandonat el vaixell, canviar de companyia i lluitar amb bandera corsària. Al cap i a la fi és per al que ha nascut. Però una certa lleialtat envers la tripulació i potser també una dosi de covardia li han fet veure paradisos que no existeixen, que només pot contemplar ell. Un dia desperta del seu somni, veu els rostres putrefactes dels mariners que l'envolten i sap que ha arribat l'hora d'enviar-los a la puta merda. Tot té un final que sol ser un nou principi per als titans. I deixar que les rates morin ofegades és l'alternativa. Si ho creus arribes a El Dorado, si no ho creus és el mateix treballar a la televisió que recollir la brossa selectiva.

ELS QUE ENS ENVOLTEN

En política i en l'entorn laboral els que ens envolten són la clau. Si són inútils el resultat del que facis serà d'inutilitat. Si són neuròtics, una neurosi. Si són infantils, una llar d'infants. Però el més dramàtic és que depenguis de persones de confiança que s'han anat cremant i no esperen res del present ni del futur, aleshores estàs mort i t'has de buscar una nova sortida laboral. Quan treballes per tu et poden putejar moltíssim, però navegues en el teu vaixell i el pots conduir de la manera que creguis millor. Quan portes el navili d'un altre gairebé no pots decidir res (els armadors sempre fan d'armadors). Si a més, els mariners estan "gastats" i només treballen pel sou i no aspiren a arribar a noves terres, estàs mort.
L'única sortida és canviar de vaixell i buscar noves itaques. I deixar que l'anterior s'enfonsi si és el seu destí. Fins i tot després de trobar-se sota l'aigua els mariners continuaran queixant-se perquè són solament això, mariners.
Hi ha dues races: la dels que tenen la força per inventar de nou i la dels que segueixen el ramat.