lunes, mayo 29, 2006
LA PAU ESTA AMAGADA
Cada dia em veig més com en Josep Pla, en el sentit vital. M'agradaria anar-me'n a viure a la muntanya, portar una boina i fumar Ideales. També llegir i escriure, sense esperar res, després d'haver conegut el món i les persones. Plantar casa en un entorn natural, lluny del món aquest que tant ens angoixa... però sempre et vénen a buscar si no saps trobar la pau dins de tu mateix.
MES POLITIQUEIG
Al final només queda el que no té escrúpols ni vergonya. Aquest és el secret. La mort de les persones útils i sensibles pel camí. Potser per això la societat en la qual vivim no avança massa, molt poc vull dir.
miércoles, mayo 03, 2006
40 + 38
Dies de descans al blog.
Potser l'aparcaré una mica per dedicar-me als éssers que em necessiten i a posar ordre a les coses que ho demanen. Cada any peto pel mes d'agost i enguany no vull que sigui així, perquè tinc intenció d'arreglar la casa, fer vacances...
El passat 8 de maig vaig fer 40 tacos. He anat de viatge a Roma amb la Sílvia i ella m'ha preparat, amb molt d'esforç, una festa sorpresa a La Rosca de Premià. No té preu. El retrobament amb els amics i les persones que estimes és la constatació que malgrat les contradiccions humanes, el que val, són, els éssers vius... per damunt de les coses, dels egoismes, de la matèria, de tot el que caduca.
Han estat alguns dels dies més feliços de la meva vida. A més de patir, tenim dret a disfrutar, no?
D'altra banda, avui, la Sílvia en fa 38.
Si no hagués nascut caldria haver-la inventat. No es pot dir més.
38 anys més ben duts que mai, alguns dels quals hem compartit i dels quals no em penedeixo ni un segon.
Felicitats Sïlvia!!!!!!
Potser l'aparcaré una mica per dedicar-me als éssers que em necessiten i a posar ordre a les coses que ho demanen. Cada any peto pel mes d'agost i enguany no vull que sigui així, perquè tinc intenció d'arreglar la casa, fer vacances...
El passat 8 de maig vaig fer 40 tacos. He anat de viatge a Roma amb la Sílvia i ella m'ha preparat, amb molt d'esforç, una festa sorpresa a La Rosca de Premià. No té preu. El retrobament amb els amics i les persones que estimes és la constatació que malgrat les contradiccions humanes, el que val, són, els éssers vius... per damunt de les coses, dels egoismes, de la matèria, de tot el que caduca.
Han estat alguns dels dies més feliços de la meva vida. A més de patir, tenim dret a disfrutar, no?
D'altra banda, avui, la Sílvia en fa 38.
Si no hagués nascut caldria haver-la inventat. No es pot dir més.
38 anys més ben duts que mai, alguns dels quals hem compartit i dels quals no em penedeixo ni un segon.
Felicitats Sïlvia!!!!!!
martes, mayo 02, 2006
TRES POEMES DE JOAN BORDA I UN RECORD A JORDI PI
D'una carta que m'ha enviat l'amic, poeta i artista, Joan Borda, recordant l'enyorat Jordi Pi.
Jenet amic
d'estones llargues
precises, amigues
com cal.
1987
Escarafalls, encara
Trist del migdia
Mà calenta
1989
Vell uguri
alegria vana
sana és la passió
de l'antic retorn
1989
Jenet amic
d'estones llargues
precises, amigues
com cal.
1987
Escarafalls, encara
Trist del migdia
Mà calenta
1989
Vell uguri
alegria vana
sana és la passió
de l'antic retorn
1989
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
