domingo, junio 08, 2008

EL MEDI AMBIENT, MÉS APROP DE TOTHOM

El coneixement del medi ambient i l’aportació personal que hi podem fer, són dos aspectes cada vegada més necessaris en la societat en la qual vivim, tant per als adults com per als infants.

Per aquest motiu, el passat 7 de juny, l’Ajuntament de Cabrera de Mar va convocar una jornada dedicada a reflexionar sobre el nostre entorn, des d’una visió global fins al punt de vista més comarcal o local. Tot un itinerari per ajudar a comprendre el que podem fer en benefici del nostre món més immediat.

Sota el títol ‘Cabrera de Mar, el medi ambient i tu’, la jornada s’estructurava en un ampli mostrari d’exposicions i actes.

Pel que fa a exposicions, tractaven els aspectes més diversos del medi ambient: la cultura de l’aigua, les agrupcions de defensa forestal, el Consorci que gestiona el Parc Serralada Litoral, la Confederació d’Horticultura Ornamental de Catalunya, les aportacions dels escolars o l’aplicació puntuals de millores mediambientals que poden fer-se al municipi.

També, hi havia una petita mostra de pugons, de plantes i documents relacionats amb la gestió de l’aigua.

D’altra banda, durant tot el dia van fer-se xerrades, un col·loqui o la projecció de la pel·lícula ‘Una verdad incómoda’.

Entre els treballs dels nens, una frase per tenir en compte i no oblidar-se’n: “La terra esta malalta, qui la curarà?”.

L'OBRA DE VENTURA AMETLLER, RECUPERADA

L’Ajuntament de Mataró, el de Pals i Cossetània Edicions han publicat les novel·les ‘Summa kaòtica’ i ‘Resta kaòtica’, de Ventura Ametller, a partir d’una iniciativa que va impulsar la seva família fa un any.

Ventura Ametller és el pseudònim literari de Bonaventura Clavaguera Clavaguera. Va néixer a Pals el 1932 i fa molts anys que viu a Mataró. Va ser íntim amic de Josep Pla i aquest el cita diverses vegades a la seva obra. També va conèixer Salvador Espriu, que va ser qui li va suggerir el nom literari de Ventura Ametller.

La ‘Summa kaòtica’ és una reedició publicada per l’editorial Laia el 1986, dis la col·lecció El Mirall i el Temps. Narra l’etapa republicana que va del 1933 al 1939, però d’una manera sorprenent, defugint el tractament naturalista, interpretant la realitat i embolcallant el lector amb una enorme massa de referències culturals, màgiques, mítiques o filosòfiques, donant la seva particular visió del món i salvant de l’oblit figures i paisatges que l’autor va conèixer.

La segona part que tanca el cicle, la ‘Resta kaòtica’, és la cronologia de la derrota, acabada la guerra, amb la posterior repressió i la lluita personal de l’individu per sobreviure.

D’altra banda, Ametller utilitza un agosarada tècnica narrativa, on els personatges tenen diversos noms i es mouen en espais i temps diferentes, que el situen en l’avantguarda literària del país.

'CRIMS A LA CATALUNYA DEL SEGLE XIX, de MANUEL BOFARULL i TERRADES

Publicat per Cossetània Edicions

En uns moments en els quals malauradament els successos estan a l’ordre del dia, ‘Crims a la Catalunya del segle XIX’ aplega onze històries que transcorren per diversos indrets de les terres catalanes, entre el 1838 i 1892 i que van ser narrats amb tota mena de detalls per la premsa de l’època.

Com es destaca en aquest llibre, el segle XIX va ser un moment en el qual els crims i les circumstàncies del procés i compliment de la sentència, eren seguit per la gent gairebé com se segueix el futbol actualment.

Els crims, narrats amb rigor i de forma entenedora, es complementen amb il·lustracions suggerents de la premsa de l’època.

Des del ‘Segrest i mort d’en Gallifa’, un assassinat que va convulsionar el Mataró de 1849, fins a ‘El parricidi de Lleida’, el 1838, ‘Les noies de Folgueroles’ (1858) o ‘Sang al santuari de Foix’ (1892), el lector hi trobarà un ventall d’històries reals transmeses per la premsa que esfereeixen i ens recorden que la crònica negra, per desgràcia, és un fet inherent a l’espècie humana.

L’autor d’aquest llibre, Manuel Bofarull, va néixer a Badalona el 1923. És autor d’una llarga nòmina de títols d’històrica comarcal lligada amb el Penedès. Va guanyar el premi Sant Jordi amb Ia novel·la històrica ‘Els hereus de la terra’, el 1987 i amb ‘Figures vora el rec’ (1995), va ser protagonista de la polèmica edició 1994 del premi Josep Pla.