La web didàctica Cabrera de Mar: arqueologia i patrimoni, de Josep Maria Rovira i Ferran Bayés, va presentar-se a la Sala d’Actes de Can Palauet de Mataró el passat 27 de març.
En aquest web didàctic s’ha recreat el passat patrimonial i arqueològic del municipi de Cabrera de Mar i el de la comarca, amb un treball que a través de la imatge i les noves tecnologies ens acosta al nostre passat.
L'objectiu és apropar a joves i grans el patrimoni a través de la recreació virtual.
lunes, marzo 30, 2009
LA PROJECCIÓ DE MATARÓ COM A GRAN CIUTAT
La Universitat Europea de Madrid (UEM), que té 45 centres repartits per tot el món, vol obrir un centre universitari a Mataró.
L’Ajuntament està interessat en la proposta, perquè complementaria l’oferta formativa i seria un nou punt d’atractiu de la ciutat, que ve treballant en els darrers temps per posicionar-se en el mapa, amb iniciatives com el TecnoCampus o el projecte del front marítim.
Mataró sempre ha tingut un cert dèficit per exercir de capital del Maresme, però en els darrers temps sembla tenir molt clara aquesta voluntat i treballa en la direcció per aconseguir-ho.
Tot i així ara són uns moments delicats per tot el que sigui promoció del teixit econòmic i cal esforçar-se el màxim per atreure tots els nuclis d’interès possibles.
Si el nou centre universitari es materialitzés, ocuparia uns 20.000 metres quadrats, oferiria una dotzena de carreres i donaria feina a 300 persones, la majoria professors, un conjunt d’elements molt positus que cal valorar amb atenció i intentant no desaprofitar per al Mataró del futur més immediat.
Editorial de TRIBUNA Maresme, 212.
L’Ajuntament està interessat en la proposta, perquè complementaria l’oferta formativa i seria un nou punt d’atractiu de la ciutat, que ve treballant en els darrers temps per posicionar-se en el mapa, amb iniciatives com el TecnoCampus o el projecte del front marítim.
Mataró sempre ha tingut un cert dèficit per exercir de capital del Maresme, però en els darrers temps sembla tenir molt clara aquesta voluntat i treballa en la direcció per aconseguir-ho.
Tot i així ara són uns moments delicats per tot el que sigui promoció del teixit econòmic i cal esforçar-se el màxim per atreure tots els nuclis d’interès possibles.
Si el nou centre universitari es materialitzés, ocuparia uns 20.000 metres quadrats, oferiria una dotzena de carreres i donaria feina a 300 persones, la majoria professors, un conjunt d’elements molt positus que cal valorar amb atenció i intentant no desaprofitar per al Mataró del futur més immediat.
Editorial de TRIBUNA Maresme, 212.
A L'ALTRA BANDA
'Cròniques d'un altre món', de Paul Steinberg. Edicions de 1984:
"Potser en realitat he sobreviscut per donar compte dels fets, el darrer de tots, tant aleshores a cop calent com ara en fred".
"Potser en realitat he sobreviscut per donar compte dels fets, el darrer de tots, tant aleshores a cop calent com ara en fred".
JORGE CARRIÓN
Jorge Carrión és una de les sòlides propostes de la literatura més actual.
'La brújula' o 'Australia. Un viaje' són dos dels seus llibres que aposten per una literatura que interrelciona la vida i la creació, que investiga el passat i el present, que fabula i filosofa, que reivindica i transcendeix.
Carrión ha anat escrivint en espiral i probablement sorprendrà amb la seva propera obra.
'La brújula' o 'Australia. Un viaje' són dos dels seus llibres que aposten per una literatura que interrelciona la vida i la creació, que investiga el passat i el present, que fabula i filosofa, que reivindica i transcendeix.
Carrión ha anat escrivint en espiral i probablement sorprendrà amb la seva propera obra.
jueves, marzo 19, 2009
NO SABER RES
La famosa frase filosòfica "Yo sólo sé que no sé nada" ara és patrimoni de la humanitat.
Una gran majoria no sap res, ni tampoc sap que no ho sap.
Una gran majoria no sap res, ni tampoc sap que no ho sap.
L'APOSTA PEL COMERÇ DE PROXIMITAT
L’actual cojuntura socieoconòmica demana més que mai l’esforç de tots els agents implicats per sortir de la crisi. Plantar-hi cara comença a ser una mecànica en marxa i si bé moltes solucions han de venir des de les grans estructures, d’altres poden sorgir de més a prop i contribuir que tots plegats anem una mica millor.
Així, una primera onada de propostes ja ha vingut des de les institucions més properes a nosaltres amb l’objectiu de reduir despeses i, en alguns casos més concrets, d’aplicar mesures que contribueixen a ajudar a qui està patint més la crisi.
A la base de tot plegat, però, la reactivació econòmica més de proximitat és un objectiu immediat i prioritari, i projectes com la targeta ‘Mataró Comerç’, promoguda per la Unió de Botiguers de Mataró, “la Caixa” i l’Ajuntament, contribueixen a recordar-nos que ara és el moment de fer una aposta decidida, valenta i personal pel comerç local.
La targeta gratuïta ajudarà a fidelitzar el client, promoure el comerç i alhora fer ciutat. Una seriosa opció de futur plantejada des del present.
Editorial TRIBUNA Maresme 211.
Així, una primera onada de propostes ja ha vingut des de les institucions més properes a nosaltres amb l’objectiu de reduir despeses i, en alguns casos més concrets, d’aplicar mesures que contribueixen a ajudar a qui està patint més la crisi.
A la base de tot plegat, però, la reactivació econòmica més de proximitat és un objectiu immediat i prioritari, i projectes com la targeta ‘Mataró Comerç’, promoguda per la Unió de Botiguers de Mataró, “la Caixa” i l’Ajuntament, contribueixen a recordar-nos que ara és el moment de fer una aposta decidida, valenta i personal pel comerç local.
La targeta gratuïta ajudarà a fidelitzar el client, promoure el comerç i alhora fer ciutat. Una seriosa opció de futur plantejada des del present.
Editorial TRIBUNA Maresme 211.
RECONEIXEMENT CIUTADÀ ALS PREMIS ILURO
’Ajuntament de Mataró ha acordat, per unanimitat, sol·licitar la concessió a Caixa Laietana d’una de les Creus de Sant Jordi de l’edició 2009 –guardó que atorga la Generalitat–, amb motiu del 50è aniversari del Premi Iluro de monografia històrica.
Al llarg dels anys, aquest certamen ha servit per crear una gran biblioteca de la memòria històrica local i comarcal i ha esdevingut alhora un espai cultural que omple un buit important com és salvaguardar la memòria més propera a nosaltres.
Rere els premis hi ha també, cal no oblidar-ho, el treball moltes vegades esforçat i silenciós dels historiadors de la nostra comarca, que hi han trobat una plataforma de sortida.
La sol·licitud de la Creu de Sant Jordi per a Caixa Laietana per aquests guardons és un reconeixement local just a una proposta cultural consolidada, de referència i pionera, que s’ha anat fent un espai a poc a poc, i ha defugit el fàcil protagonisme d’altres actes més vistosos per apostar per la salvaguarda de la cultura i la història més de proximitat, cosa no gens fàcil.
Editorial TRIBUNA Maresme 210.
Al llarg dels anys, aquest certamen ha servit per crear una gran biblioteca de la memòria històrica local i comarcal i ha esdevingut alhora un espai cultural que omple un buit important com és salvaguardar la memòria més propera a nosaltres.
Rere els premis hi ha també, cal no oblidar-ho, el treball moltes vegades esforçat i silenciós dels historiadors de la nostra comarca, que hi han trobat una plataforma de sortida.
La sol·licitud de la Creu de Sant Jordi per a Caixa Laietana per aquests guardons és un reconeixement local just a una proposta cultural consolidada, de referència i pionera, que s’ha anat fent un espai a poc a poc, i ha defugit el fàcil protagonisme d’altres actes més vistosos per apostar per la salvaguarda de la cultura i la història més de proximitat, cosa no gens fàcil.
Editorial TRIBUNA Maresme 210.
CAP A ON ANEM?
Fa 20 anys vaig formar part de l’Entesa dels Nacionalistes d’Esquerra (ENE), després de passar per les joventuts d’aquesta formació política. Recordo que a tot el Maresme érem solament quatre militants.
Hi havia dues idees que em van atreure i que em van fer donar aquest pas: la consigna que es podia transformar la societat des de l’acció propera i nacionalista i la idea de treballar per uns Països Catalans socialistes.
Han passat als anys. Ara, sembla que fa més por que abans parlar de Països Catalans i fins i tot qui s’espanta de seguida davant aquest terme, una realitat cultural compartida massegada una i altra vegada, però que sempre manté una petita flama encesa.
El socialisme també és un concepte que s’ha devaluat, que algú ha pretès fer seu i convertir en marca, quan es tracta d’una ideologia política més àmplia, que ultrapassa la minvada estructura dels partits.
Han passat els anys i ja no vivim en el mateix món, és evident. I no és que aquell fos millor. Però sí que amb el temps, amb moltes coses, hem anat molt a menys, moltíssim, massa.
Molta gent –no tots- ja no es preocupa de lluitar per defensar res col·lectiu i no em refereixo estrictament al catalanisme. L’individualisme i el desarrelament són tan forts que alguns matins costa aixecar-se. L’impacte de la crisi encara ens allunya més de tota lluita que no sigui la pròpia supervivència diària i el desengany és la música de fons que sempre sona.
Al capdevall de tot plegat i com destacats líders han dit, hi ha la manca de valors o la incapacitat personal i col·lectiva de renovar-los.
Dins el pou de negritud en el qual hem entrat i encara que sigui un tòpic, ens queden dos camins: acceptar l’obscuritat i la derrota o aturar-se a pensar que podem fer per recuperar l’empenta, l’energia inicial.
On estan aquells valors que comencen per deixar de banda l’individualisme i porten al desgast? Perquè una societat sense conviccions està irremeiablement condemnada a la desaparició.
Potser que hi pensem tots plegats en això.
- Article publicat al blog EL FAR DEL MARESME.
Hi havia dues idees que em van atreure i que em van fer donar aquest pas: la consigna que es podia transformar la societat des de l’acció propera i nacionalista i la idea de treballar per uns Països Catalans socialistes.
Han passat als anys. Ara, sembla que fa més por que abans parlar de Països Catalans i fins i tot qui s’espanta de seguida davant aquest terme, una realitat cultural compartida massegada una i altra vegada, però que sempre manté una petita flama encesa.
El socialisme també és un concepte que s’ha devaluat, que algú ha pretès fer seu i convertir en marca, quan es tracta d’una ideologia política més àmplia, que ultrapassa la minvada estructura dels partits.
Han passat els anys i ja no vivim en el mateix món, és evident. I no és que aquell fos millor. Però sí que amb el temps, amb moltes coses, hem anat molt a menys, moltíssim, massa.
Molta gent –no tots- ja no es preocupa de lluitar per defensar res col·lectiu i no em refereixo estrictament al catalanisme. L’individualisme i el desarrelament són tan forts que alguns matins costa aixecar-se. L’impacte de la crisi encara ens allunya més de tota lluita que no sigui la pròpia supervivència diària i el desengany és la música de fons que sempre sona.
Al capdevall de tot plegat i com destacats líders han dit, hi ha la manca de valors o la incapacitat personal i col·lectiva de renovar-los.
Dins el pou de negritud en el qual hem entrat i encara que sigui un tòpic, ens queden dos camins: acceptar l’obscuritat i la derrota o aturar-se a pensar que podem fer per recuperar l’empenta, l’energia inicial.
On estan aquells valors que comencen per deixar de banda l’individualisme i porten al desgast? Perquè una societat sense conviccions està irremeiablement condemnada a la desaparició.
Potser que hi pensem tots plegats en això.
- Article publicat al blog EL FAR DEL MARESME.
lunes, marzo 16, 2009
jueves, marzo 12, 2009
Reconeixement ciutadà als premis Iluro
L’Ajuntament de Mataró ha acordat, per unanimitat, sol·licitar la concessió a Caixa Laietana d’una de les Creus de Sant Jordi de l’edició 2009 –guardó que atorga la Generalitat–, amb motiu del 50è aniversari del Premi Iluro de monografia històrica.
Al llarg dels anys, aquest certamen ha servit per crear una gran biblioteca de la memòria històrica local i comarcal i ha esdevingut alhora un espai cultural que omple un buit important com és salvaguardar la memòria més propera a nosaltres.
Rere els premis hi ha també, cal no oblidar-ho, el treball moltes vegades esforçat i silenciós dels historiadors de la nostra comarca, que hi han trobat una plataforma de sortida.
La sol·licitud de la Creu de Sant Jordi per a Caixa Laietana per aquests guardons és un reconeixement local just a una proposta cultural consolidada, de referència i pionera, que s’ha anat fent un espai a poc a poc, i ha defugit el fàcil protagonisme d’altres actes més vistosos per apostar per la salvaguarda de la cultura i la història més de proximitat, cosa no gens fàcil.
Editorial TRIBUNA Maresme, número 210.
Al llarg dels anys, aquest certamen ha servit per crear una gran biblioteca de la memòria històrica local i comarcal i ha esdevingut alhora un espai cultural que omple un buit important com és salvaguardar la memòria més propera a nosaltres.
Rere els premis hi ha també, cal no oblidar-ho, el treball moltes vegades esforçat i silenciós dels historiadors de la nostra comarca, que hi han trobat una plataforma de sortida.
La sol·licitud de la Creu de Sant Jordi per a Caixa Laietana per aquests guardons és un reconeixement local just a una proposta cultural consolidada, de referència i pionera, que s’ha anat fent un espai a poc a poc, i ha defugit el fàcil protagonisme d’altres actes més vistosos per apostar per la salvaguarda de la cultura i la història més de proximitat, cosa no gens fàcil.
Editorial TRIBUNA Maresme, número 210.
miércoles, marzo 04, 2009
CAP A L'AUTENTICITAT
Camaron.
Los Chichos.
Els Ducados.
Els clàssics.
Un any al Sacro Monte.
Tocar la guitarra perquè sí.
L'art és en la renúncia.
Mort a l'ego.
Societat de merda.
'Rodalies' de Toni Sala.
Un llibre vell, llegit lentament.
Una glopada d'aire.
Una gota de tinta.
Un petit paper quadriculat.
Los Chichos.
Els Ducados.
Els clàssics.
Un any al Sacro Monte.
Tocar la guitarra perquè sí.
L'art és en la renúncia.
Mort a l'ego.
Societat de merda.
'Rodalies' de Toni Sala.
Un llibre vell, llegit lentament.
Una glopada d'aire.
Una gota de tinta.
Un petit paper quadriculat.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)