lunes, junio 11, 2007

MARIDATGE COMERCIAL, A MATARÓ

COMERÇ

Els comerços de Mataró
intercanvien objectes
per decorar els seus aparadors

Els establiments de Comerç Mataró Centre han posat en marxa una nova fórmula de col·laboració que està basada en el sistema de “maridatges comercials”. D’aquesta manera, es cedeixen productes entre botigues per decorar els seus aparadors i fan d’aquesta pràctica una campanya promocional dels productes que comercialitzen que va més enllà del propi establiment, aportant-li al consumidor un element de varietat i interès en els seus llocs de compra habituals.

En el marc d’aquesta proposta, els comerços associats de Comerç Mataró Centre, de forma voluntària i sota el lema “Obrim els nostres aparadors”, tenen “convidats especials” que des dels seus aparadors fan més atractiu el propi establiment. Aquesta pràctica, molt corrent entre els comerços d’una mateixa zona, s’està portant a terme de forma experimental al centre de Mataró, a través d’una proposta iniciada el maig que conclou aquest mes de juny, en la qual hi participen més de cinquanta comerços.

D’altra banda, els promotors de la iniciativa han destacat que d’aquesta pràctica de cohesió entre imatges d’establiments que, a primera vista els productes que venen no tenen res a veure, se’n deriven altres com compartir espais publicitaris en mitjans de comunicació, oferir tastets i promocions o organitzar cusets, entre d’altres propostes. D’altra banda, amb aquesta campanya, novament, des del comerç local, s’impulsen accions orientades a la dinamització i a millorar l’oferta en qualitat i quantitat de cara al consumidor.

Albert Calls

L'HABITATGE, SENSE SOLUCIÓ

Per molts que els politics teoritzin, aconseguir que la gent trobi habitatges accessibles és, avui per avui, gairebé una utopia impossible o el mantra demagògic d’aquells que volen entrar a l’administració i saben que prometre és gratis i no obliga a res. Tots tenim clar que en la roda econòmica en la qual ens movems la construcció és un dels eixos més cabdals. Els savis i teòrics del sistema ja han apuntat moltes mesures que ens han de salvar a tots plegats, però la veritat és que la cosa continua sent complicada i que no s’albira un horitzó de solucions a curt termini que harmonitzi creixement, sostenibilitat, beneficis i accés digne a l’habitatge. Càritas ja alertava, en un informe fet públic fa poc, dels despropòsits que es cometen en matèria de videnda: des de llogar una banyera a fins a fer-ho amb un balcó, per esmentar només alguns dels exemples més dramàticament vistosos. D’altra banda, la màscara social que ens posem ens permet que tolerem tot això, mentre mirem cap a una altra banda i pensem que “a nosaltres això no pot passar-nos mai”. La veritat és que la solució a aquest problema sembla cada vegada més llunyana i caldrà moltes mobilitzacions de la societat civil perquè es comencin a fer efectives mesures de caràcter pal·liatiu. Però, la societat civil és mou encara per alguna cosa?

Albert Calls