lunes, febrero 25, 2008

RECITAL DE POETES DE CABRERA DE MAR A ARGENTONA

NOTA DE PREMSA DE L'AJUNTAMENT D'ARGENTONA

Els Amics de la Poesia d'Argentona organitzen un recital de poesia sobre les antologies poètiques 'Nigromàntic', d'Albert Calls, i 'Estiu immòbil', de Sílvia Tarragó.

L'acte, que tindrà lloc el proper dissabte, dia 1 de març, a les 19.30 h, a la Casa Gòtica (plaça de l'Església, 4), el presentarà la Coordinadora de la Col·lecció 'Poetes de Cabrera de Mar', la Sra. Núria López.

Lloc: Casa Gòtica (Plaça de l‚Església, 4)
Data: Dissabte, dia 1 de març
Hora: 19.30 h

Organitza: Amics de la Poesia d'Argentona

Col·labora: Ajuntament d'Argentona

ON ANIREM A PARAR?

Passejant prop de la platja d’un poble del Baix Maresme, al costat d’un local de menjar ràpid, un se n’adona de l’incivisme que pot arribar a dominar a la gent i que en els darrers anys sembla que ha anat a més.

El paisatge que s’obre davant dels ulls del passejant (podria ser bucòlic i no ho és) és ben entenedor i senzill: tones de papers i munts de deixalles de molta gent que hi passa per la zona i fa un mos i no saben el que és l’educació més elemental.

De res serveix que s’estigui en una zona plena de papereres, a tocar l’una de l’altra i que el lloc sigui un indret molt bonic per passejar a peu, en solitari, amb el gos o en bicicleta.

Davant d’aquest fet, la primera reflexió és que hi ha moltes persones que necessiten ser sancionades per complir la normativa establerta, perquè si no no s’entendria tanta brutícia desfermada, que ni que es netegés cada dia, tornaria a estar igual de brut en unes poques hores.

La tolerància és un valor que no porta enlloc quan n’hi ha uns quants que no saben practicar-la i que és en la majoria dels casos. Aleshores, arriba l’aplicació del que coneixem com a “mà dura” i que tant ens fot a tots plegats.

És curiós com en una societat com la nostra, que tant ha apostat per l’educació i l’ensenyament, ara s’evidencia una gran mancança de disciplina i d’autoritarisme.

Jo pertanyo a una generació educada a les escoles sota la por, però també amb el llistó de l’excel·lència. La rigidesa ens tornava rebels, però a les darreres generacions, la manca d’autoritat, tant a l’escola com a casa i la situació d’una societat desestructurada, els ha col·locat en un terreny molt sinuós i preocupant.

On estan els límits? En els temps que corren aquesta és una pregunta que comença a demanar respostes clares, ràpides i contundents.

Malauradament, al final, la millor manera d’erradicar els mals hàbits acaba sent el càstig, al marge de què es continuï fent sempre una didàctica més necessària que mai.

En una altra direcció, quan algú fa una acció en positiu o molt bona, es considera tant dins de la normalitat que no cal ni premiar-la ni tan sols esmentar-la. Què trist, oi?

UNA MARXA POPULAR TALLARÀ TOTA L'N-II AL BAIX MARESME

Les accions reivindicatives de la coordinadora No N-II, exigint el trasllat de la carretera i l’autopista C-32 gratuïta, arribaran en els propers mesos a un punt d’inflexió. Les tres plataformes cíviques de Premià de Mar, El Masnou i Vilassar de Mar, agrupades ara en una sola entitat, tenen previst fer un tall a tota la carretera al seu pas pel Baix Maresme, el proper diumenge 25 de maig. Prèviament, però, anuncien una aixecada de les barreres de peatges de la zona, en una data per determinar encara del mes d’abril.

El secretari de Mobilitat de la Generalitat, Manel Nadal, va anunciar a la Coordinadora No N-II, en una reunió que va fer-se el passat 13 de febrer, l’acord per traspassar la gestió de la carretera de l’Estat a la Generalitat, que vindria acompanyat d’una partida de prop de 400 milions d’euros per construir la via alternativa prop de la C-32.

Els portaveus de la coordinadora ‘No N-II’ van explicar que havien sortit d’aquesta trobada “decebuts”, que ells demanaven el traspàs de l’N-II amb recursos econòmics per als municipis i que l’administració s’havia tancat en banda a parlar del peatge gratuït de l’autopista. També, després d’aquesta reunió, la coordinadora va deixar ben clar que trencava el diàleg amb l’administració.

L’acte del diumenge 25 de maig consistirà en una marxa popular, entre Montgat i Cabrera de Mar, que podria durar entre sis i vuit hores i que es faria a peu o en bicicleta, amb diverses activitats d’animació esportives i lúdiques. D’altra banda, els marxants s’anirien aturant a cada poble, per entregar un manifest als ajuntaments.

'R. CRUMB. RECUERDOS Y OPINIONES', de R. CRUMB i P. POPLASKI

Publicat per Globalrhythm

Aquest llibre (mig en text i mig en còmic, polièdric i complex com el seu autor), és un compendi de tot tipus de dibuixos, historietes, pensaments, reflexions i opinions al voltant del més genial dels historietistes underground: el nordamericà Robert Crumb, que ha estat el pare per a tota una generació de dibuixants.

Tant els seus seguidors com noves persones que vulguin acostar-se al seu particular univers creatiu, trobaran en aquest voluminós llibre el calaix de sastre més adequat, un itinerari fàcil de seguir i que dóna moltes pistes per entendre qui ha estat Crumb.

Escrit en clau de memòries, però entrant i sortint en temes tan frívols com cabdals, en aquesta obra hi ha una mica de tot: des de reflexions vitals profundes fins a un humor cínic i sexual, passant per referents i consells de tot tipus.

De fet, Crumb hi invoca tots els seus àngels i dimonis i els posa en solfa i partitura de colors amb la col·laboració d’un amic seu, Peter Poplaski, el coautor del llibre. D’altra banda, el volum també s’acompanya d’un CD amb música de Crumb, un apassionat del banjo.

'PERSÈPOLIS', de MARJANE SATRAPI

Publicat per Norma Editorial

La iraniana Marjane Satrapi, que actualment viu a França, ha estat guanyadora del Premi Internacional d’Humor Gat Perich, que va atorgar-se el passat 9 de febrer a Premià de Dalt. Satrapi és molt coneguda, sobretot, per la seva obra ‘Persèpolis’, una novel·la gràfica que també ha estat adaptada al cinema i que ara pot llegir-se en la seva recent traducció al català.

‘Persèpolis’ demostra que en còmic es pot fer de tot si el creador té art i ofici. De fet, en aquest cas, el que es tracta és de narrar amb uns suggerents dibuixos en blanc i negre la història de l’autora, quan a Teheran, el 1978, ella té nou anys i el Xa Reza Pahlavi és expulsat de l’Iran. Aleshores, les esperances de molta gent es trenquen quan els fanàtics religiosos arriben al poder i instauren la revolució islàmica.

‘Persèpolis’ és un treball que en cap moment defuig la ironia i l’humor crítitc amb els totalitarismes. Des dels ulls d’una noia que va creixent, el lector veu una part de la història que sovint s’oblida, la de la puresa rebel contra les imposicions.

Satrapi ha venut de la seva obra més de 300.000 exemplars i ha rebut nombrosos guardons internacionals pel seu treball. També, ha publicat els còmics ‘Brodats’ i ‘Pollastre amb prunes’, on continua narrant a través de la historieta la seva vida a l’Iran.