viernes, diciembre 23, 2005

NADAL, A PUNT

El Nadal és un tòpic que retorna cada any. Potser és que la vida és un conjunt de repeticions, sense evolució, però que són absolutament necessàries, irrenunciables.

AVANÇAR EN GRUP

Encara que s'avança més ràpid en solitari, en grup es poden trobar determinades connexions que fan que valgui la pena haver viscut les experiències. La soledat sempre és el més fàcil, tancar-se a la closca i defugir la possibilitat de l'experiència és el camí més curt. L'altre, el més llarg, és passejar per un bosc ple d'esbarzers al final del qual hi ha, sempre, el Sant Grial, la princesa encantada dels contes, el somni més impossible. El dolor comporta un premi.

VOLDEMOR ENTRE NOSALTRES

Tots som una mica en Harry Potter i sempre hi ha un Voldemor que reapareix entre nosaltres.

martes, diciembre 13, 2005

SOL O EN GRUP

Un pot estar més bé o més malament amb el seu entorn, però sí que es cert que individualment es corre millor i s'arriba més lluny que no en grup. Tot col·lectiu és un llastre i en el terreny laboral encara més... descarregar-se d'obstacles és indispensable per estar millor, per arribar més lluny. Pensar en els altres sempre és vist, per aquests, com un interès i no com un esforç per obtenir el màxim per a tots. No sé qui va dir que quan algú dóna una cosa una vegada a la vida és un filàntrop, el que les dóna periòdicament és vist com un boig. D'altra banda, els projectes amb les persones s'esgoten a curt termini, sense cap solució que no sigui el recanvi. Sóc autogestionari i només seré feliç quan em desenvolupi plenament en aquest context.

martes, noviembre 08, 2005

RECUPERACIO DELS CAMINS DE L'ESCRIPTURA

Acostar-se al cercle, a poc a poc. Deixar de banda la cultura brossa en la que vivim i crear-se el propi entorn. Investigar els camins veritables de l'escriptura, no prostituir-se de nou. Ser autèntic, de veritat. Trobar la síntesi entre l'ecocultura i l'escriptura sostenible, la que gaudeixes, la que et fa feliç, no la que et converteix en una peça del mercat, en un ninot dels canals de venda.
Treballar d'una altra cosa. Viure, finalment, a la manera planiana.

lunes, noviembre 07, 2005

UN MÓN MILLOR ES POSSIBLE

El gegant anirà creixent, però també els bàrbars. Contra aquest sistema és impossible donar una resposta social i política, però deixa les puntes lliures per a la creació de móns alternatius. Les grans ciutats esdevindran molt més el que ja són: enormes cementiris de pòrtland i tecnologia digital per distreure'ns fins a la mort, per cert, concertada, en geriàtrics que més aviat semblen abocadors dels nostres cossos ja inservibles. El millor camí és anar preparant l'ecorevolució, marxar-se a viure al camp, viure en comunitats alternatives en les quals el contacte amb la natura i la relació entre les persones sigui la prioritat, no renunciar a la cultura utilitzant la xarxa i creant vies de comunicació universals des de la proposta unitària i local.
Quan el sistema exploti, per si sol, cal ser ben lluny, funcionant en autarquies lliures, amb capacitat de crear noves regles i nous ordres més sostenibles i humans. Això que plantejo segurament és una evolució de l'anarquisme, però tampoc veig cap camí viable més. I ho dic des de l'experiència política d'intentar transformar el sistema.

CARTES A UN JOVE POETA

"Cartes a un jove poeta", de Rainer Maria Rilke és tot un clàssic, de referència, traduït ara per Antoni Pascual i publicat per Proa. El jove Franz Xavier Kappus va demanar a Rainer Maria Rilke què pensava dels seus versos. La resposta del poeta va promoure una correspondència que ha passat a la història de la Literatura Universal.
En aquestes cartes es donen uns savis consells que se sintetitzen en l'actitud vital de què la poesia no es pot separar de la vida. "Construir amb tant d'amor i de profunditat la pròpia vida, que cantar-la sigui un fet imprescindible", com es diu.
Rainer Maria Rilke va néixer a Praga el 1875. És un reconegut autor universal, entre d'altres obres, per "Els quaderns de Malte", en prosa i "Elegies de Duino", en vers.
Aquets petit llibre és ideal per a persones que volen començar a escriure, però també per a aquelles que volen començar a viure perquè explicita que la poesia no són paraules sinó una concepció de l'existència.

miércoles, noviembre 02, 2005

EL CIRC DE L'ESTATUT

Avui els polítics catalans han anat a Madrid a defensar els interessos de la nostra nació. Tot plegat fa l'aire d'una comèdia més en la qual s'avançarà alguna passa i se'n retrocedirà, a curt termini, dues. És difícil tenir confiança en una classe política professionalitzada, que lluita pel seu sou i per col·locar militants, parents i amics. La vella idea de la tribu pren presència en aquest conjunt de persones que el que fan és guanyar-se les garrofes inventant-se projectes i mentides. Algú em dirà que potser sóc massa pessimista, que gràcies a ells la societat avança... però no, l'única manera de tirar cap endavant és la bona fe i, avui en dia, d'això ja no en queda gairebé ni un mil·ligram enlloc.

viernes, octubre 28, 2005

TOT SANTS

El record dels morts, les flors, la corrupció de la carn i l'esplendor de les ànimes. L'existència és per a nosaltres només un parèntesi breu, brevíssim.

EXISTEIX LA PAU?

Hem estat educats per pensar que existeix un paradís, però a mesura que anem creixent descobrim que no es així, que la vida passa factura per totes i cadascuna de les coses amb les quals ens creuem, de les persones que coneixem, de les vivències que assumim i de les que no. El mite de viure en pau sembla estar desterrat de l'existència en ple segle XXI. Més enllà de les guerres, les malalties, el terror global... no ens deixen ni l'oportunitat més mínima d'aspirar a un racó de pau. Penso en Thoreau i el seu Walden com a referent d'un anarquisme lliberal que demana una existència millor per a l'ésser individual. No és un somni tan inversemblant pensar que algun dia podrem viure al camp, treballar en una cosa que ens agradi i en la qual ens sentim a gust, gaudir de temps per disfrutar amb els éssers estimats, llegir, escriure, parlar... fins i tot fumar, amb plaer, sense l'obsessió neuròtica que imposa l'addicció a les cigarretes. El paradís existeix, sens dubte. Cal anar a buscar-lo, està dins nostre, però també en algun lloc de fora, difícil, llunyà... però assolible.

lunes, octubre 24, 2005

PARAULES

Fereixen, construeixen, destrueixen.

L'INICI

Començar a escriure. Ocupar el teu espai al ciberespai. Perseguir un univers de paraules i històries. Tal vegada, l'útil i l'inútil que pot arribar a ser deixar el teu propi testimoni. Sempre, però, a l'espera de la complicitat anònima. Si algú m'escolta que respongui.