lunes, marzo 26, 2007

POLITICOSI

Quina diferència hi ha entre un lladre de dretes i un d'esquerres?

LA MIRADA AL FUTUR DE LA CIÈNCIA FICCIÓ

La biblioteca Pompeu Fabra de Mataró mostra fins al 10 d’abril l’exposició ‘Ciència ficció: una mirada al futur’, amb panells informatius i llibres que donen una àmplia panoràmica d’aquest gènere, que va començar en les revistes i els còmics i va seguir a la televisió i molt especialment al cinema, que va amplificar-lo socialment arreu del món. L’exposició de la Pompeu Fabra fa un ampli repàs a les caracterísiques més destacables de la Ciència Ficció (CF), així com als temes recurrents que han sortit en molts dels llibres que l’han fet popular: viatges a l’espai, extraterrestres, robots i màquines, viatges en el temps, àliens, ciberpunk, ucronies i noves societats, la visió del gènere o la CF catalana, entre d’altres aspectes importants. La mostra compta amb el guió i textos de l’especialista Miquel Barceló i ha estat promoguda per la Diputació de Barcelona. A més d’una panoràmica prou aclaridora, els visitants podran apropar-se als clàssics literaris de la CF: Asimov, Clarke, Verne… Daltra banda, una vegada conclogui l’exposició a Mataró, continuarà la seva itinerància per d’altres centres de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la demarcació de Barcelona.

TURISMES COMARCALS

El Consorci de promoció turística Costa del Maresme va celebrar el passat dimarts 20 de febrer el seu desè aniversari amb un acte públic a la Sala de Plens del Consell Comarcal, al qual van assistir alcaldes i regidors dels municipis de la comarca. També, es va comptar amb la presència del president del Consorci, Carles Rocabert i d’expresidents de l’organisme, creat fa una desena d’anys per promocionar i impulsar un turisme de qualitat al Maresme. D’altra banda, el passat dijous 22 de març, va presentar-se la marca turística “Les 3 Viles”, a l’Hotel Colón de Caldes d’Estrac. En aquest acte, es va comptar amb l’assistència de l’alcalde de Caldes d’Estrac, Josep M. Freixas, el de Sant Andreu de Llavaneres, Víctor Rost i el de Sant Vicenç de Montalt, Lluís Bisbal.
L’evolució qualitativa que ha viscut el turisme a la comarca en els darrers anys és, però, la suma de la tasca dels agents institucionals i privats que han apostat fort perquè el Maresme sigui una zona de referència, oberta a visitants, amb un ampli ventall d’atractius que passen pel patrimoni, la restauració, el litoral o la muntanya, entre d’altres aspectes. En els darrers anys, a més, es ve parlant de la recerca d’un turisme de qualitat, fidel, que contribueixi a generar recursos i vertebrar alguns dels puntals socieoeconòmics de la comarca. Tot plegat, però, demana un treball constant, repensant el que s’ha fet i encaminant noves direccions en un sector que és molt mòbil. Hi la impressió, però, que en els deu anys de vida del Consorci s’ha fet bona feina, potser no tota la que caldria, però sí uns fonaments importants que van garantint que s’avanci, es millori i es pugui parlar d’una comarca turística des de la seva vessant més qualitativa.

'EL FESTÍN DE BABETTE', D'ISAK DINESEN

‘El festín de Babette’,
d’Isak Dinesen,
amb il·lustracions
de Noemí Villamuza

Nórdica Libros

El segon volum de la col·lecció “Ilustrados” és una història breu de l’escriptora danesa Isak Dinesen (pseudònim de Karen Blixen), autora de “Memòries d’Àfrica”, novel·la que tots recordem per la seva versió cinematogràfica. ‘El festín de Babette’ narra com en un aïllat poble de pescadors, dins un ambient religiós tancat, Babette –una jove francesa que no hi acaba d’encaixar– decideix homenatjar les dues germanes que l’han acollit amb un sopar extraordinari. De fet, serà una acció contra tot pronòstic que acabarà deixant al descobert unes curioses i suggerents motivacions, que fan replantejar coses al lector. El relat va inspirar el film del mateix títol, dirigit pel danès Gabriel Axel, que va obtenir un Òscar l’any 1987, a la millor pel·lícula estrangera. D’altra banda, les il·lustracions d’aquesta bella edició han anat a càrrec de Noemí Villamuza, nascuda a Palencia i afincada a Barcelona, autora de més de 25 títols publicats amb els seus dibuixos, que austers i alhora agosarats, donen les tonalitats grises necessàries a aquest volum per acabar d’endinsar el lector en un univers tancat que s’obrirà, però, a sorpreses al final.

lunes, marzo 19, 2007

EL RETORN DEL CAPITAN TRUENO I DEL JABATO

LLIBRES

El Capitán Trueno
i també… El Jabato

Ediciones B

Víctor Mora
i diversos dibuixants

Hi ha còmics que triomfen al moment i d’altres que marquen generacions senceres. És el cas de les creacions historietístiques de Víctor Mora, guionista i escriptor de referència afincat a Premià de Dalt i creador del Capitán Trueno o del Jabato, així com del Cosaco Verde, el Sheriff King o Dani Futuro, per esmentar només els més reconeguts. Ediciones B reedita ara, sortosament, les historietes del Capitán Trueno i del Jabato a color, en volums de tapa dura. En el cas de Trueno, m’arriba a les mans el que inclou historietes dels dibuixants Beaumont, Carrión, Buylla i Tomás Marco. Del Jabato, s’apleguen treballs il·lustrats per F. Darnís. Els dos personatges, tant el valerós cavaller com l’invencible iber, poden ser coneguts, d’aquesta manera, per noves generacions de lectors, mentre d’altres els podem revisitar i hi trobem les mateixes sensacions de quan érem més joves o petits. Qui no recorda haver-se gastat la paga setmanal en l’adquisició de quaderns d’aquests herois? De fet, també, molts dels valors que els caracteritzaven ens han ajudat a evolucionar com a persones… D’altra banda, els malèvols enemics i les situacions d’enjòlit ens captivaven i ens submergien en universos de paper que ens feien gaudir i esperar el continuarà. Una fórmula aquesta que encara funciona i tot fa pensar que molts anys més, perquè la qualitat, sens dubte, supera el pas del temps.

LES TERMES ROMANES DE CAN FARRERONS, A PREMIÀ DE MAR

La conservació del patrimoni arqueològic i històric de la comarca és una aposta difícil, amb pocs ajuts i més aviat mal vista, però els resultats, a llarg termini, solen ser una gran inversió per al conjunt de la societat. Premià de Mar va presentar fa uns dies el que pot arribar a ser un referent de primera magnitud: la Vil·la Romana de Can Farrerons. Amb les excavacions principals concloses, ara el jaciment està pendent d’un Pla director que desembocarà en la conversió d’aquest espai en un lloc visitable, que podrà atreure persones d’altres indrets i situarà la ciutat en una ruta patrimonial molt carregada de noves possibilitats. El treball conjunt de l’Ajuntament de Premià de Mar, la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya, la Fundació Caixa Catalunya i la promotora Mas Soler, permetrà, quan s‘acabi el procés, que els visitants puguin de conèixer de primera mà l’edifici de planta octogonal que va ser descobert a finals de l’any 2000. Es tracta d’una magnífica obra d’arquitectura molt ben projectada de la qual tan sols es coneixen dos estructures més, una a Portugal i l’altra a prop de Madrid, com expliquen els arqueòlegs. El conjunt del jaciment, però, d’una durada cronològica aproximada del segle I aC a VI dC, s’ha d’entendre com una gran finca amb diversos edificis, comparable a altres vil·les romanes descobertes al Maresme. D’altra banda, la troballa de restes romanes a Can Farrerons es remunta a l’any 1969, quan es van descobrir uns mosaics que en el seu moment presagiaven l’existència de les importants descobertes posteriors. Tot plegat, acabarà esdevint un gran centre d’interpretació que permetrà una aproximació a com era el nostre passat, una aposta per la cultura de la qual tots en sortim beneficiats.

GASTRONOMIES COMARCALS

El Maresme és una comarca que en els darrers anys ha sabut jugar amb encert les seves cartes gastronòmiques. Aquests dies arrenquen amb força dues de les propostes destacables per als bons paladars. Tant les Jornades al voltant de la cuina del pèsol com les del bacallà permeten entrar en la primavera assaborint menjars diversificats i suggerents. Sota el referent de la cuina del pèsol, un producte típic del Maresme, Caldes d’Estrac té en marxa la XIII Pesolada, Mataró les X Jornades Gastronòmiques del Plat de Mataró (pèsols amb sèpia i patates) i Cabrils les V Jornades del Pèsol (El pèsol de la Serralada). D’aquesta manera, els restaurants de la comarca proposen les millors delícies cuinades amb pèsols i a l’abast de qui vulgui tastar-les. D’altra banda, una segona proposta són les XIV Jornades del Bacallà a Pineda de Mar, del 10 al 25 de març. En l’edició d’enguany hi participen un total d’onze restaurants, una botiga de menjar per emportar, dues pastisseries i un celler. S’elaboren més de 70 plats on el producte principal és el bacallà, complementant-se amb d’altres activitats amb la gastronomia de referent, com ara una Mostra de productes de l’horta, un Mercat de productes artesans, una Guia de lectura gastronòmica o una exposició de llibres de cuina, entre d’altres coses.

RAFAEL VALLBONA, A LA XARXA

Reprodueixo un correu que m'ha enviat en Rafael Vallbona, d'interès per a tots els meus linkats i voyeurs digitals:

Hola a totes i tots,
m'ha costat decidir-me, però finalment ho he fet. Us comunico que ja tinc un
bloc propi a la xarxa. Es diu 'Casa de VbN' i el trobareu a l'adreça-e:

http://casavbn.blogspot.com/

Per ara l'objectiu principal d'aquest bloc serà el penjar-hi una selecció dels
articles que, periòdicament, publico a alguns diaris i revistes d'arreu del
país. Després ja veurem si m'animo a ampiar-ne els continguts.

Si m'he decidit a obrir el bloc ha estat per què, tot sovint, alguns de
vosaltres heu tingut referència d'un o altre article meu i, passat el dia de
publicació al diari, ja no sabeu on anar-lo a cercar. Doncs a partir d'ara sabeu
que els teniu disponibles a aquest bloc anomenat 'Casa de VbN'.

El bloc adment comentaris. Us convido a entrar-hi i a engegar els debats que
vulgueu sobre cultura, política i la resta de temes habituals en els meus
treballs periodístics. Només demano brevetat expositiva i la mínima cortesia
necessària per discutir amb serenitat.

Gràcies per endavant per la vostra atenció.
Salut

Rafael VallBoNa

lunes, marzo 12, 2007

BREU DE FUTBOL

El món no pot acabar-se perquè fa anys que els humans juguem a la pròrroga.

PENSAMENT

Els grans agravis no poden durar una eternitat.

SVEN HASSEL, IN MEMORIAM

Reedicions:
Les novel·les bèl·liques
de Sven Hassel

Editorial Inédita

Hi ha obres per les quals el temps no passa, com aquestes a les quals ens referim avui. Diverses generacions de lectors del món han llegit les històries dels soldats alemanys de la II Guerra Mundial escrites pel danès Sven Hassel. Ara, l’Editorial Inédita les ve reeditant, posant-les a l’abast del lector i quan eren gairebé introbables que no fos en el mercat de vell. Destacats títols com ‘Batallón de castigo’, ‘Gestapo’, ‘General SS’, ‘Prisión GPU’, ‘Los vi morir’…, publicats entre els anys 60 i 80, estan protagonitzats per personatges ja llegendaris com Porta, El viejo, Hermanito, Julius Heide… De fet, aquestes apassionants històries narren la dura i humana trajectòria dels soldats alemanys a nombrosos escenaris de la Segona Guerra Mundial, destacant especialment les que se centren en el front rus, per la seva particular cruesa. D’altra banda, molt més enllà de la història personal de l’autor, plena de llacunes que fan dubtar del grau de veracitat del producte, estem davant de narracions colpidores però alhora humanes, que ens mostren uns soldats en desacord amb els seus superiors, capaços de plantar cara i de tirar endavant les seves pròpies batalles. Lectura recomanable tot i la seva cruesa. A més, és addictiva i enganxa, com en donen testimoniatge els milers de lectors de tot el món que s’han endinsat en aquestes pàgines.

Albert Calls

MÉS SUPORT POPULAR ALS TALLS DE L'N-II

Més suport popular
als talls de l’N-II

Les plataformes cíviques del Maresme han posat en marxa els talls a l’N-II el dia 7 de cada més –en jornades laborables, si cal–, endurint així les seves protestes perquè es trobi una solució a la fatídica carretera. Vull recordar, fa uns pocs anys, les mobilitzacions d’un col·lectiu d’esforçats ciutadans per aconseguir el que avui en dia és l’estació de Cabrera de Mar, o també, en la mateixa zona, la demanda reiterada de la societat civil perquè s’arranjés la platja fins obtenir-ho. La dita popular ja ho deixa ben clar: “Qui no plora no mama”. I des de la classe política poden anar i venir a pidolar solucions, que si no compten amb suport popular, al final no els fan cas. Les reivindicacions de les plataformes ens beneficien a tots plegats. A banda de les morts i accidents, no es pot negar, a més, que la comarca ha crescut molt i les infraestructures vials s’han quedat petites. Qualsevol incident crea col·lapses monumentals. I no parlem d’agafar els trens com a opció alternativa! Sortir al carrer a queixar-se pot ser una activitat que demana un petit esforç, però a la llarga tots hi sortim guanyant. Oblidar-se’n o mirar cap a una altra banda, en casos com aquests, és la pitjor de les opcions.
Albert Calls

LES ACTUACIONS DE LES PROTECTORES

Les actuacions
de les Protectores

Les protectores d’Animals de Mataró i Cabrera editen semestralment la revista “Peluts” (www.protectoramataro.org), una publicació gratuïta que es fa per difondre les activitats d’aquestes entitats i temes d’interès general del món dels animals, incidint especialment en les mascotes domèstiques. Articles destacats del número que acaba de sortir són l’entrevista a Ernest Benach, president del Parlament de Catalunya, que parla de diversos temes entre els que prima la situació dels animals a Catalunya; la campanya “Apadrina els que ningú vol” o el treball que fan els agents rurals, la policia del medi ambient, entre molts d’altres textos i notícies que donen informació d’un món que cada vegada i sortosament, es preocupa pels animals en general i els de companyia, en particular.
De tot plegat, m’agradaria destacar la campanya “Apadrina els que ningú vol”, per ajudar els animals vells i malalts que són rebutjats, els que estan destinats a no tenir una familia com els altres. Apadrinant-los, es garanteix una bona qualitat de vida en els refugis.
Sé també, d’altra banda, que la tasca de les protectores de Mataró i Cabrera no és l’única al Maresme, d’altres grups de la comarca també es comprometen activament en defensar els drets dels animals, des de l’acció voluntària i l’esforç personal. Molta gent no els estima, els animals… però tenen la sort que la minoria que ho fa s’hi dedica en cos i ànima. Per tot això podem parlar que la societat ha invertit esforços, en els darrers anys, en el respecte a les altres espècies, un petit aval de futur davant d’un món que a vegades sembla envaït per l’egoisme més vil.

Albert Calls

EL PSC DE CABRERA AMB NOVES ENERGIES

El PSC de Cabrera de Mar inicia una nova etapa, amb Pilar Ventura d'alcaldable i després d'una travessia al desert. Bones notícies per a la gent d'esquerres i de progrés perquè, no ho oblidem, sense els socialistes no hi hauria hagut canvi fa 8 anys a la casa gran.

A continuació reprodueixo el discurs de Pilar Ventura que va fer en l'acte de presentació, al centre cívic del Pla de l'Avellà, el passat 23 de febrer:


Benvinguts a tots i a totes, Vull donar-vos les gràcies a tots vosaltres per venir aquesta nit a acompanyar-me. Sento la vostra força i el vostre recolçament. SI US VEIESSIU DES D’AQUÍ, FEU UN GOIG.

Vull donar les gràcies especialment a la Manuela, perquè sé que ha fet un molt gran esforç, per poder assistir, i perquè les seves paraules sempre ens encoratgen.

SÓC DONA, SÓC SOCIALISTA, I SÓC DE CABRERA DE MAR.

Que sóc dona, és obvi. Penso que ningú dels que hi esteu aquí ho pot dubtar.

Com a dona, puc i vull aportar a la política les capacitats de les dones, la seva visió, la seva forma de fer, seva forma d’entendre les coses, i sobre tot de sentir-les.

Tradicionalment, les dones ens hem ocupat durant mil·lennis a dur endavant la família, cuidant de les criatures, de les persones grans, dels malalts.

Hem tingut cura de l’administració dels recursos, de vegades escassos, però ho hem sabut suplir amb AMOR, sacrifici i sobre tot imaginació.

Afortunadament, gràcies a que podem controlar la natalitat, ens hem incorporat al món del treball REMUNERAT, que treballar, hem treballat sempre, i hem demostrat la nostra capacitat amb molt bona nota.

També ens anem incorporant al món de la política, perquè sabem que la nostra visió la completarà i la enriquirà. El món de la política necessita de les dones.

Sóc Socialista, per tradició familiar i per vocació.

Per tradició, perquè el meu pare, que té 89 anys, JA era de les joventuts socialistes. Ell va marxar als 17 anys al front, voluntari. Ell i altres persones que van morir en el intent, ens van deixar com HERÈNCIA, encàrrec de treballar per la llibertat i per la pau.

Algunes persones d’altres grups que presenten les seves llistes al Poble, quan m’he anat a presentat m’han preguntat ¿Que Ja estàs preparada per la guerra? Ja estàs preparada pel combat, per la lluita?.

La meva resposta ha estat contundent. NO .

Estic preparada per treballar, no per lluitar. El treball no m’espanta, per mi tant parir com treballar no em semblen una maldició biblica, em semblen una autentit plaer.
Però les paraules lluita , combat, em sonen a Guerra i a les guerres, Ningú guanya, en realitat tothom hi perd.

Sóc una dona de pau, amb un profund sentit de la importància de la PAU, en tots el àmbits, i crec especialment en la importància de la pau interior, perquè se que és imprescindible per treballar bé.

Sóc socialista per vocació, perquè ho sento dins del cor, i ell em parla. Perquè crec que és la millor de les opcions que hi ha per transformar la nostra societat.

Els socialistes són, la meva família escollida.

A la família d’origen m’uneix la sang, l’amor i les vivències.

A la família socialista ens uneixen les idees, les creences, el valors i els principis. La visió d’un món més sostenible, més just, més solidari, més ecològic, més respectuós amb el medi. La visió del futur que volem deixar als nostres fills i filles, a les generacions venideres. (indis americans a qui deien salvatges i que ja en aquella època tenien , consell de dones i de gent grans, deien que s’havia de pensar sempre en 8 generacions venideres, i tenir en compte les experiències de les 8 generacions precedents)

Som una família els socialistes, ja us ho he dit, i com en totes les famílies, de vegades tenim diferents punts de vista, i ens barallem, ens escridasem, ens deixem de parlar, i ens allunyem.

Però també, com en totes les famílies, en els moments difícils, sabem oblidar-nos de les coses personals, per unir-nos, tot superant les diferències pel que és realment important, que són els nostres ideals, els nostres valors i EL BÉ COMÚ, que està per sobre de de tot.

Sóc de Cabrera de mar, no perquè hi naixés, que sóc nascuda al Poble nou, i em sento molt orgullosa dels meus orígens. Ho sóc perquè la vaig escollir per viure, a consciència.

Sento, que a Cabrera de Mar tinc enterrades les meves arrels, perquè Aquí tinc enterrada a meva mare, que va viure els seus últims amb nosaltres.

I vaig escollir aquest poble per viure amb la meva família, perquè és un tros de terra carregat d’història, de bona energia, de sol i d’aigua (tan la de mar com les fonts i manantials ) i perquè te un microclima especial, com tots sabeu.

Sóc socialista, i dona, i com a socialista i dona vull prendre la responsabilitat de cuidar de tot això. AIXÒ ÉS PER A MI UN REPTE I ALHORA UNA OPORTUNITAT.

Crec en el treball en equip. Una llista o un grup de gent, no te el mateix sentit que un EQUIP

Mireu ( gest amb les mans )

En un equip, totes les persones són igual d’importants, totes incorporen les seves visions i peculiaritats, totes saben donar el millor d’elles i totes valoren el treball dels altres.

Encara que pugui semblar difícil posar-se d’acord, és el millor que és pot fer, i per això tenim una eina imprescindible: el diàleg.

Jo sóc la cap de la meva llista. En la nostra llengua que és molt rica i plena de matisos curiosament s’utilitza CAP tant per parlar pel principi com parlar del final. (cap d’any, Cap de llista, capvespre). En un altre acte us presentaré a la gent del meu equip.

Us avançaré, però, qui bé a la nostra llista en el darrer lloc, és La Maria Badia, diputada al parlament Europeu, i que també és veïna nostra, i que coneix de primera oida, totes les coses que es cuinen a Europa, totes les oportunitats, els ajuts a projectes, les subvencions que es concedeixen.

Nosaltres treballem un al costat de l’altre, colze a colze. Compartint, posant-nos d’acord. No hi ha primers ni últims. SOM UN EQUIP

Volem governar Cabrera de Mar, perquè tenim vocació de govern. L’experiència ho demostra, som persones treballadores i honrades, i eficients.

I volem governar a Cabrera de mar amb criteri de POBLE en majúscules. Això vol dir que hem de plantejar la nostra acció de govern mirant al futur, amb objectius clars, cercant complicitats sense renunciar a l’eix dels nostres objectius.

Un poble és un espai de convivència, de progrés, de dificultats també, i l’hem de governar amb principis, però també amb eficàcia. Hem de donar resposta ràpida i eficaç a allò que ens demana la gent en el dia a dia. Fer d’aquells petits detalls que els veïns i veïnes ens demanen uns temes molt importants per a nosaltres. No deixar-ho com a problemes de segona. No hi ha problemes de primera i de segona, hi ha solucions de primera i de segona, i nosaltres volem donar solucions de primera a tots els problemes dels cabrencs i les cabrerenques.

Estem fent un programa per la gent, per tota la gent, cercan l’equitat i la justícia. I us convido des d’aquí a participar en la seva confecció, com a particulars o com associacions. Estem oberts a que la gent que vulgui, ens ajudi a fer EL MILLOR PROGRAMA PER CABRERA.

Per fer servir un tòpic: Treballarem perquè a Cabrera de mar, de veritat, surti el sol per a tothom.

Catalunya, ara també está governada per socialistes, i governem a España, i ben aviat també a França, gràcies a una dona i socialista, la SEGOLEN.

Molts pobles del Maresme estan governats per socialistes. Els que ho proven, generalment repeteixen, i nosaltres volem tenir l’ocasió de demostrar-vos-ho.

Cabrera de mar es beneficiaria molt d’estar en consonància amb tots els seus veïns.

La economia que volem per al poble, ha de ser pròspera i sense desigualtats socials. Hem comprometo a què fem un pacte pel desenvolupament econòmic i social de Cabrera.

Un pacte a on hi càpiga tothom i a on, entre tots els agents socials implicats, marquem les línees que la economía de Cabrera de mar necessita pel seu futur, i pel seu desenvolupament.

Però per nosaltres el més important, són les persones, el seu benestar. Parlar amb elles i sobre tot escoltar-les, donar respostes segures i eficients en la nostra feina, sempre desde de la proximitat.

(M’agraden les distàncies curtes, que la gent m’expliqui els seus problemes i inquietuds, per deformació profesional, SOC TERAPEUTA)

Per nosaltres la proximitat és aconseguir un poble amable, i un poble amable és aquell que té cura del seu entorn, i que te un creixemenet equilibrat i sostenible.

Per últim, un altre dels eixos importants per nosaltres, són els serveis socials, (JO TINC ESTUDIS DE TREBALL SOCIAL, I PSICOTERÀPIA). I Sobre això, TAMBÉ us podria dir moltes coses la Consol. Mès i millors serveis socials per a la gent que hi viu al nostre poble. En molts casos, són persones grans que viuen soles, i que han de tenir l’assistència necessària per a tenir un nivell de vida digne.
(Jo he tingut als pares a casa, la mare amb alzehimer, i he treballat al Casal del Avis de Cabrera, mireu si sé del que us parlo)

I això a Cabrera en aquests últims anys no ha tingut la continuïtat que el nostre company i amic meu en Xavier Querol, va fer en l’anterior legislatura.

Xavier, vull fer-te un reconeixement des d’aquí, de la teva tasca en el temps que vas estar en l’Ajuntament, tant en la sanitat (CAP al Pla), com en l’ensenyament (Escola Pública mancomunada), com en la mobilitat (Transport públic mancomunat amb altre ajuntament socialista).

També un reconeixement a en Ramón Fontseca, a qui no vaig tenir la sort de conèixer, però del que tanta gent del poble, de totes les tendències, m’ha parlat tant i tant BE. I a tots el regidors del PSC que ha tingut Cabrera de mar.

MIREU Vull estar al cap devant de l’Ajuntament, ser la primera dona ALCALDESSA, L’ALCALDESSA QUE VIU AL PLA DE L’AVELLÀ, que també és Cabrera de mar, la millor alcaldessa que mai ha tingut Cabrera de mar (no serà gaire dificil, perquè mai no hi ha hagut cap) , i treballar amb totes les forces escollides democràticament pels vilatants i vilatanes, ja que tots els escollits són com un microcosmos que representen a les inquietuds d’aquest nostre poble estimat, i si tots treballem plegats, tothom estarà representat.

No crec en les majories absolutes, CREMEN, i poden fer perdre l’enriquiment que signifiquen les diferents visions. Entre TOTS I TOTES, AMB EL MÀXIM DE REPRESENTACIÓ DE LES DIFERENTS SENSIBILITATS construirem la millor Cabrera del futur.

I amb el primers que vull treballar colze a colze és amb tots i totes els companys i companyes de la nostra agrupació, i amb els nostres simpatitzants, i amb la gent del Partit, i amb la Federació comarcal, que tant ens estan recolçant, dons sàben que la nostra, és una agrupació petita i humil.Gràcies a tots els que veniu a les reunions, i espero i dessitjo que cada dia siguem més i més. ES EL MOMENT DE SUMAR.

Per això, com avui és un dia de celebració, de festa, permeteu-me QUE ACABI aviat EL MEU DISCURS.

Vull estar prop de vosaltres, sense aquest faristol pel mig, vull distàncies curtes, que son les que a mi m’agraden prendre una copa de cava i parlar amb vosaltres de tu a tu.

Vull agrair a totes i cada una de les persones que m’heu vingut a acompanyar-nos avui. I Com he dit, vull agrair als socialistes que m’han precedit en la tasca de donar tot el que han sabut per aquest poble nostre, als socialistes que vindran darrera meu, Aquestes joventuts tan maques i entusiastes, als socialistes que estan avui aquí, en el present.
Vull agrair també a la meva família d’origen el seu suport, sense ells i el seu esforç i sacrifici, jo no m’hi podria entregar com ho faig.

Vull agrair als representants d’altres forces, que han pogut venir, el que ho hagin fet, i amb aquest agraïment, donar-los les mans per a treballar en equip, sense oposicions, sense enemics. JA US HE DIT QUE SOC UNA DONA DE PAU. Convidar-vos a tots a treballar plegats. LA GENT ENS AGRAIRÀ DE BEN SEGUR que no perdem el temps que podriem aprofitar per treballar, discutint-nos i fent-los la competència.

Vull agrair als companys (Charly, Fontbona, Ramon, Ma. Jesús i Alcaldes i alcaldables que han fet possible aquesta nit meravellosa i plena d’esperança i sobre tot d’il·lusió.

I ja no m’enrollo més, que deunidó per ser el primer discurs, trobo que m’està agradant i tot.

Anem a prendre cava tots, i sobre tot, que no marxi ningú sense donar-me una abraçada, un petó, o els que sigueu més tímids una encaixada de mans.

GRÀCIES DE TOT COR.

lunes, marzo 05, 2007

'POLITONO HAMELÍN', DE JAN

Novetat:
“Politono Hamelín”,
de Jan

Ediciones B

Nova història del còmic Súper López, dins la col·lecció Magos del Humor. Jan és el dibuixant creador d’aquest simpàtic personatge, que parodia els superherois i que deixa patent la seva vinculació amb el Maresme quan, des de la primera vinyeta, Súper López demana: “Un billete para el Masnou y un croissant poco hecho”. Com sempre en aquesta historieta es barregen temes d’actualitat, amb un to sarcàstic i d’humor per a tots els públics, sense deixar de banda, però, una certa ironia. Els dolents, aquesta vegada, descobriran un sistema per transmetre a través dels mòbils un missatge que fa que la gent que el rebi abandoni les ciutats, com en el conte del flautista de Hamelín. Però hi ha més complicitats amb els temps que corren: Súper López serà segrestat per la CIA i anirà a parar, fins i tot, a Guantánamo amb els polèmics avions que aterren al nostre país. Un dibuix simpàtic i alhora enginyós que desvetlla un gran ofici i una història que entreté i diverteix, són els dos eixos claus d’aquest còmic de tapa dura per al públic més ampli.

Albert Calls

NOU LLIBRE DE JOAN MURAY, DEL MASNOU

Joan Muray i la
persistència de la memòria

Joan Muray ve treballant des del Masnou per la preservació de la història local en tasques de recerca i difusió. Fruit de la seva intensa dedicació com a autor n’han ja sortit onze llibres amb el que ens ocupa. ‘Clau 1863’, publicat per Katelani 2000, porta l’aclaridor subtítol ‘Una història del conreu i l’exportació de taronges del Masnou i el Maresme, i dels banys de mar, a través d’una clau’, que en síntesi explica el que ofereix aquest interessant treball. De fet, estem davant d’un llibre amè, que ens acosta una suggerent part de la nostra història, complementada amb interessants il·lustracions i una no menys intensa bibliografia. Els lectors podran descobrir-hi com era el conreu de taronges i la seva exportació cap als ports nord-catalans (segles XVIII-XIX). També, ens parla d’una altra particularitat masnovina, els banys de pila (a cavall entre finals del XIX i i més de la meitat del XX), situats entre els pioners a Europa. D’altra banda, un valor afegit d’aquesta obra, perquè no sigui dit que la història no pot ser didàctica, és que s’explica a través d’un protagonista únic, una clau, cosa que la fa molt entenedora i oberta per a tots els públics.
Albert Calls

NOUS LLIBRES D'ISIDRE JULIÀ I AVELLANEDA

Nova obra d’Isidre Julià i Avellaneda

El passat 22 de febrer, la sala d’actes de Caixa Laietana, de Mataró va ser l’escenari de presentació de dos reculls de poemes del poeta Isidre Julià i Avellaneda. Els dos nous llibres publicats per La Comarcal Edicions porten per títol “Des de la talaia dels 80 anys” i “Poemes a Francesca”. El primer títol mostra el més bon ofici de l’obra d’aquest autor de Mataró, guanyador de nombrosos premis i autor amb una llarga i sòlida trajectòria, que s’ha mogut en el més ampli registre de temes, aixoplugats sota els paràmetres de la vida i la mort. El segon volum, dedicat a l’esposa del poeta, malauradament ja morta, parteix d’una tasca que “s’incià l’any 1938 en un amor de plena adolescència i que ha abastat més de tres-cents poemes al llarg de més de seixanta-cinc anys”, com s’explica en el llibre. També s’afegeix que “Francesca ha estat i és el poema d’un amor que, si nasqué tàcitament, és a dir, envoltat de silenci, ha tingut la paraula expressiva, sentida, tendra que manifesta una fidelitat molt concreta i absolutament assumida que anirà amb ell per sempre més i que serà la part més sòlida i estricta de la seva vida i un alt i noble exponent de la seva obra”.

EL TREBALL POÈTIC DE JOAN CARLES GONZÁLEZ PUJALTE

El treball poètic
de Joan Carles González Pujalte

Joan Carles González Pujalte (Mataró, 1963) és una de les veus poètiques més solides i contemporànies del Maresme. El seu darrer llibre, amb el títol ‘La distribució de la sal’, va presentar-se aquest passat mes de febrer. Tal com s’explica en el nou poemari, publicat per editorial Moll i guardonat amb el Premi de poesia Vila de Lloseta 2006, els seus poemes “paren atenció al submón de les manifestacions presumptament secundàries de la vida, aquelles que sovint deixem que ens passin desapercebudes”. Els poemes, a més, “apel·len a la millor tradició de l’expressionisme i de les avantguardes històriques, en un discurs poètic tan radical com madur”, com també es destaca. Per tot plegat, González Pujalte s’ha anat convertint en una de les veus poètiques interessants del Maresme, guardonat amb importants premis i que va aconseguint ja una certa projecció. Un nou i interessant títol s’afegeix, doncs, aquests dies, a la seva nòmina.

'JO HE SERVIT EL TRIPARTIT', DE RAFAEL VALLBONA

LLIBRES

Novetat:
“Jo he servit el tripartit”,
de Rafael Vallbona

L’esfera dels llibres

El periodista i escriptor Rafael Vallbona, de Premià de Dalt, ha publicat obra en tots els generes literaris posibles. A més de llibres de poemes, de relats, novel·les per a adults i per a joves, en els darrers temps s’ha mogut en el camp dels llibres de viatges i en el de la no ficció, amb títols, en aquest gènere, com ‘Pirineus en venda’, ‘Ara que tinc quaranta anys’ o ‘Els nens (i les nenes) del rock’. El nou treball de Vallbona, ‘Jo he servit el tripartit. Docudrama d’un ex de Maragall’, arriba carregat de polèmica. D’entrada, Vallbona s’ha basat en anotacions de l’exconseller d’ERC, Joan Carretero, fetes durant els dos anys que va dirigir Governació, dins el govern de Pasqual Maragall. Carretero, que va reconèixer els contactes amb l’autor quan preparava el llibre, també va manifestar que no hauria volgut que es publiqués. Però que hi trobarà el lector en aquesta obra? Una aproximació al govern tripartit de Maragall sota la perspectiva d’un dels seus personatges rebels, amb suggerents apartats com: “Quadern de notes”, “Grans èxits del tripartit”, “Entrevista a Perpinyà”…, és a dir, alguns dels grans sainets de la nostra història més contemporània i actual, comprimits en acurades dosis. En conjunt, massa coses que semblen veritat perquè es digui que són mentida. També, la constatació que des del periodisme encara n’hi ha moltes altres que paga la pena explicar i no tothom és capaç de fer-ho, sumat al fet que al final, la darrera ratlla del llibre, ens avanci la perspectiva d’un “futur no gaire afalagador”.