LA PAU ESTA AMAGADA

Cada dia em veig més com en Josep Pla, en el sentit vital. M'agradaria anar-me'n a viure a la muntanya, portar una boina i fumar Ideales. També llegir i escriure, sense esperar res, després d'haver conegut el món i les persones. Plantar casa en un entorn natural, lluny del món aquest que tant ens angoixa... però sempre et vénen a buscar si no saps trobar la pau dins de tu mateix.

NO HI HA NINGU...

No hi ha ningú,
només nosaltres
mirant-nos
en els altres.

MES POLITIQUEIG

Al final només queda el que no té escrúpols ni vergonya. Aquest és el secret. La mort de les persones útils i sensibles pel camí. Potser per això la societat en la qual vivim no avança massa, molt poc vull dir.

LA INSOSTENIBLE LLEUGERESA DE L'ESSER

Som fràgils, com àngels.
Som copes de vidre que es trenquen.