martes, enero 02, 2007

'EL DUEÑO DE LAS SOMBRAS', DE CARE SANTOS

‘El Dueño de las Sombras’,
de Care Santos

Ediciones B

L’autora mataronina Care Santos ve demostrant la seva gran capacitat de canviar de registres literaris, de narradora sense límits. Ha escrit per a joves i per a adults, obres amb temes socials i intimistes de fons, aconseguint guanyar un públic ampli i fidel i destacats premis, però mantenint sempre alhora la capacitat de sorprendre el lector. Ara, una altra vegada s’atreveix a anar més enllà, afrontant amb “El Dueño de las Sombras”, el gènere fantàstic i de terror, sense les manies que d’altres escriptors tenen de trencar barreres quan cal, de travessar els miralls que siguin necessaris. Val a dir que “El Dueño de las Sombras” barreja un còctel d’ingredients difícils de lligar, però que al final ho aconsegueix de totes totes. En conjunt, la mort de les filles grans de la familia Albás és el pretext per acostar-nos a viaranys tenebrosos, també des del punt de vista d’un estrany personatge, que fa de narrador i que determinarà el desenllaç final de la història. En la primera part de la novel·la, les misterioses desaparicions al voltant d’un pou, enxampen el lector amb una literatura ràpida, folletinesca i de codis audioviusals actuals. La segona part aprofundeix en un discurs més explicatiu, que en alguns moments retarda la resolució de l’enigma i es fa dens, però on es veu també un ampli mestratge narratiu, perquè l’autora vol fer literatura de gènere sense renunciar a fer una gran obra a la vegada, i això no és gens fàcil. Finalment, la tercera part del llibre és el viatge a l’altra banda, la sorpresa que trobarà el lector que s’atreveixi amb una història que sedueix per igual grans i joves, cosa aquesta, no ens enganyem, prou difícil en els temps que corren.

ELS DRETS DELS ANIMALS

ELS ALTRES CIUTADANS

Viuen amb nosaltres i la seva situació ha anat canviant molt en els darrers anys. Les carreteres i els cotxes són els seus principals enemics, tot i que hi ha persones que també els fan mal quan poden. Aquests altres ciutadans són els gossos i els gats, principals representants d’una fauna amb qui compartim espai al planeta. Queden lluny, però, els temps en què els animals domèstics campaven amb total llibertat. L’ésser humà ha cobert d’asfalt els camins, ha carregat d’habitatges i persones el territori, i ha posat normes en les quals prima el seu benestar per damunt del de les altres espècies. Tinc uns amics, per exemple, que viuen en una finca arran de bosc i han de tancar el seu gall a fosques perquè no canti a la matinada, ja que molesta els veïns. També hi ha queixes pels miols dels gats o pel tradicional cant de les granotes del safareig més proper. Aquests altres ciutadans animals demanen de nosaltres atenció personal i social, que no s’ha de veure com la solució d’un problema, sinó com la integració de la vida natural en la nostra existència, cada vegada més urbanita. Perquè no arribi el dia que els infants associïn un gat o un gos amb una icona gràfica de la pantalla de l’ordinador, quan del que es tracta és d’un ésser viu.

TEATRE+MUSICA A MATARO

Música tranquil·la i teatre d’alt nivell, a Mataró

La capital del Maresme continua apostant pel teatre i la música de qualitat. D’aquesta manera, l’inici del nou any 2007 compta amb les propostes escèniques programades en el Teatre Monumental i amb el 2n Cicle de músiques tranquil·les. En relació amb la programació del Monumental encara pot asistir-se a la representació del drama d’Àngel Guimerà “En Pólvora”, versionat i dirigit per Sergi Belbel i el Teatre Nacional de Catalunya (4 de febrer); “Visitando al Sr. Green”, de Jeff Baron, amb direcció de Juan Echanove (23 de febrer); “El cel massa baix”, d’Ahmed Ghazali, a càrrec de la Companyia la Invenció (9 i 10 de març); “Homeland”, espectacle de dansa, circ i música amb Enclave Dance Company (31 de març); “Primera història d’Esther”, de Salvador Espriu, amb direcció, escenografia i so a càrrec d’Oriol Broggi i el Teatre Nacional de Catalunya (20 d’abril); “Antígona”, de Sòfocles, dirigida per Oriol Broggi (5 de maig) i “Móbil”, de Sergei Belbel, amb direcció de Lluís Pasqual (19 de maig). D’altra banda, l’altra proposta destacada, en aquest cas de música, l’ofereix el 2n Cicle de músiques tranquil·les, organitzat per la Casa de la Música Popular. El cicle de concerts de gener a març compta amb intèrprets i formacions com Rojas, Carles Benavent+Roger Blàvia+Jordi Bonell, Relk, Llibert Fortuny + Jordi Farrés, Lluís Llach, Ron en la sonda o El Chico con la espina en el costado, entre d’altres.