Al menjador de la casa dels meus pares hi ha un quadre molt antic. S'hi veuen uns mariners en una barca, lluitant contra la tempesta en una situació que sembla impossible de salvar.
Davant les grans tempestes només podem fer això. Agafar el timó i els rems i mantenir-se serè.
Sempre hi ha dues possibilitats:
1. L'optimista) Que passi el maltemps i torni a sortir el sol i aleshores els mariners surten reforçats.
2. La pessimista) El naufragi.
Ho dic perquè ara, socialment, sembla que tothom pensi en el naufragi constantment i ens cal l'altra mentalitat, la dels mariners valents que planten cara, encara que al final naufraguin.
Sense pors! Som fills del mar.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
2 comentarios:
I recordar aquella dita "després de la tempesta, ve la calma".
Fa gairebé trenta anys patirem una crisi molt forta, econòmica i política: la inflació estava al voltant del 25% (si, he dit el vint-i-cinc), hi havia una greu crisi industrial, que acabà amb una dolorosa reconversió industrial. Políticament passavem del franquisme a la democràcia, sense saber com acabaria tot...no crec que la tempesta d'avui sigui pitjor que aquella.
Publicar un comentario