Agafo la N-II moltes vegades al dia, no tinc més remei per la meva feina, perquè visc i treballo a la comarca. També m’haig de desplaçar en cotxe perquè en transport públic és molt difícil moure’s a una velocitat que permeti anar a diversos llocs i arribar a temps.
No sé si les mesures de pacificació aplicades a la carretera hauran servit per evitar accidents i morts, espero que sí, perquè amb el temps que hi han invertit, almenys que doni alguns resultats. Tot i així, hi ha moments que potser sí que a peu arribaríem més ràpid i qualsevol incidència a la calçada, per petita que sigui, provoca unes retencions per asseure-s’hi.
Què ens ha passat? Estructures viàries obsoletes, augment demogràfic i transformació de les vies de comunicació fins a crear un nou escenari més complex que va per llarg.
Les administracions i els polítics, que són els únics que poden solucionar-ho, fan pedaços per evitar accidents i miren de posar-se d’acord en una solució que, pel que es veu, va per llarg perquè no és fàcil i alhora demana una gran inversió.
De moment només ens queda el camí d’agafar-s’ho amb paciència i esperar millors temps, com en moltes coses. O reduir el ritme de vida, però aquesta és una possibilitat només a l’abast d’uns pocs, no?
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario