martes, abril 22, 2008

GENT QUE PREN EL SOL

Els he vist avui al matí, en una plaça d'un barri de Mataró.

Una família de gitanos prenent el sol amb el gos.

Jo travessava la ciutat angoixat.

A ells no els preocupava res que no fos el moment.

M'he adonat que tenien molt més que jo que m'he passat molts anys lluitant per la cultura i les lletres, la política... tantes coses buides al llarg del temps: paper, paraules, ecos.

1 comentario:

Anónimo dijo...

Tampoc crec que s'hagin de posar al mateix sac la cultura i la política; tal vegada, l'error hagi estat precisament mesclar l'una amb l'altra.
La satisfacció de crear i de gaudir de les creacions alienes, estan entre les més nobles aspiracions de l'esperit humà.
Una cosa ben diferent és la d'aquells que posen la seva creativitat al servei de la propaganda i la manipulació. I pensar que en altres temps tot això de l'intel.lectual "orgànic", o al servei del poble, o de ves a saber què, ens ho havien pres seriosament...

Ramona