martes, abril 22, 2008

CRISI

Sempre ens faran viure amb por,
perquè així,
ells, ELS DE SEMPRE,
continuen manant.

1 comentario:

Anónimo dijo...

No t'angoixis tant, Albert. Bé ets lliure d'angoixar-te tan com vulguis, però no sé si val la pena.
Mirant enrera, veig dècades de pors diverses, i ara em demano si valia la pena patir tant: l'Infern, la dictadura,la por a la guerra nuclear, la crisi del petroli, el temor a un cop d'estat durant la transició, l'atur...ara venen la crisi econòmica, l'Euríbor, el terrorisme, i fins i tot algun asteroide, i això sense oblidar la gran realitat del deteriorament medioambiental, amb profecies apocalíptiques...
Passo de patir, i si se m'ha de cruspir la crisi o el canvi climàtic, que sigui ràpid, i mentres a gaudir de les moltes coses que ens ofereix la vida.
I, penso també, a conservar un ideal (no polític).
Amén

Ramona