Arriben unes noves eleccions generals, el proper 9 de març i els partits polítics ja fa dies que ens bombardegen amb totes les seves pirotècnies verbals de promeses, en una nova cursa electoral que no saps si fa riure o més aviat plorar.
Com sempre, hi ha de tot: des dels que crearan milions de llocs de treball i baixaran els impostos fins als que ens tornaran diners, passant pels que abans eren de dretes i ara són d’esquerres i els que han fet el trajecte a l’inrevés, perquè la qüestió, al cap i a la fi, és aconseguir “poder” = cobrar, viure bé i sortir a la tele.
Per a molts que hem viscut un any horrible de les infraestructures i que ens trobem la vida diària més cara que mai en la història, crec que es fa difícil anar a votar. Sí que sempre surt la mala consciència del “què diran” interior: “Si no hi vaig no tinc dret a queixar-me”, “Si guanyen aquests o aquests altres, després me’n penediré” o“Haig de votar pels d’aquí, perquè si no a Madrid no ens fan cas”…
La veritat és que els polítics estan més allunyats que mai de la realitat del carrer i tampoc queda gens clar que trobar una solució estigui només en les seves mans.
Votar o no votar és, al final, una opció personal, però al seu rerefons caldria una reflexió més profunda que demana a crits la nostra societat.
Per anar endavant, en aquests temps de globalitzacions i dificultats a gran escala que comencen a casa nostra, es necessitat molt més que uns o altres al poder i molt menys del que sembla. De fet, es tracta d’una reponsabilitat envers la col·lectivitat que té el seu punt de sortida en un mateix i de la qual cada vegada n’estem més mancats. El seu nom és ben senzill, es diu: “honestedat”.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
"Com sempre", no: durant la Transició, en situacions de crisi, els polítics varen ser capaços de deixar les seves diferències i pactar el que era necessari pel bé comú.
En aquests moment la impressió que es dóna -i subratllo la impressió perque no m'agrada deixar-me dur només per l'aparença, estic disposada a escoltar el qui em demostri el contrari- és que la cursa política és una boja carrera per veure qui la diu més impactant i se'n parla més.
Personalment ja no em valen les excuses i el xantatges de "si guanyen aquests..." "o si venen els altres..." "passarà o deixarà de passar això i allò".Doncs mira, passo d'això...i mira, possiblement aniré a votar, i no serà per por.
Em demano - i molt seriosament- si es podrà mantenir un estat del benestar -ampliat amb subvencions, algunes més que discutibles- i alhora retallar impostos, amb una crisi econòmica que ferà minvar els ingressos de l'Hisenda Pública.I a més augmentar les despeses en infraestructures.
Ramona
Publicar un comentario