La bellesa del marabú està en què sintetitza la fragilitat i la poesia de les gavines, d'una banda. De l'altra, la carronya, la supervivència per damunt de la brutícia i el caos, el cantó obscur.
El marabú és l'au que més s´assembla a l'ésser humà.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
De ben segur que el marabú no ataca a la seva pròpia espècie, i pel que em dius, tampoc a d'altres, si menja carronya; en el fons fa la funció de "reciclar", enviar la matèria corrupta de nou al si de la mare terra.
No conec cap espècie que s'iguali en crueldat a la nostra, i efectivament, tampoc en bondat, si vol.
Ramona
Publicar un comentario