No se sap el perquè, però dóna la impressió que a algú (o a alguns) els agrada que visquem diàriament enmig de terrorífiques prediccions catastrofistes.
A l’any 2000 s’havia d’acabar el món, i tot i que potser ho semblava, va aguantar.
Hem passat per la possibilitat d’un conflicte nuclear devastador entre nord-americans i russos (a cop de míssil) a viure en el pànic imprevisible generat pel terrorisme islàmista. A més del terrorisme local madei in ETA.
D’altra banda, com a darrera novetat hi ha el “terror mediambiental”, subdividit en l’arribada d’un meteorit que col·lisionarà amb el nostre planeta, el canvi climàtic que ens deixarà sense aigua o gelats i més darrerament, gràcies a Ascó, la recuperació del pànic nuclear.
En aquest llistat podríem incloure, a més, les figures del psicòpata, del pederasta o del maltractador, que estan a l’ordre del dia.
I un últim invent, proper a nosaltres, real per a moltes persones i que creix dia a dia, és el terror de la crisi provocada per les hipoteques i l’aturada del sector de la construcció.
Aquest darrer terror ens avença la destrucció del sistema per aturada de la roda del capital i ja l’estan pagant moltes persones dels sectors vinculats amb la construcció. Mentre, d’altres, a les antípodes o potser en un món carregat de fantasies, ens parlen de la “Catalunya optimista” i amb paraules fines, de la “desacceleració econòmica”.
Ni una cosa ni l’altra, però què hem de fer per viure en pau, sense tanta pressió? El que trobi la solució que ho faci saber, perquè a aquest ritme, tots plegats, acabarem molt malament.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
2 comentarios:
Veig que m'has llegit.
Com podem escapar de la pressió del terror?
La resposta la dones tu mateix: els grans terrors que han dominat la nostra vida NO s'han complert mai (però has viscut amb el "canguelo").
Potser no podem eviat que ens presionin però podem ser amos d'evitar els seus efectes damunt nosaltres.
És una disciplina que requireix un aprenentage, però s'hi arriba.
Primer pas: evitar com la Pesta als profetes de la catàstrofe, no cal estar informat prolixament de tot el que passa (no llegeixis tan obsessivament la premsa). Millor anar al cinema, llegir, anar al restaurant amb la parella (o sol) i degustar una bon aliment, escoltar música....
Segon: Passa de polítics, passa, no perdis més el temps...
(continuarà)
Ramona
Hola Albert
Estem en una decadència, i fins i tot les formes d'espantar al personal son d'aquest tarannà. El que espanta de veritat és el quedar-te sense feina, el no poder pagar la hipoteca, el que els sous son baixos i tot està molt car, i per descomptat, que vagis pel carrer i et fotin una bomba en el malentés nom de la lluïta armada.
Això és la realitat. Que vingui un meteorito i ens esclafi, mira, ens agarafà a tots, però de moment no passa, que els rius i mars estan fets caldo, ja fa anys que ho estan, però quan no t'arriben els calers, el "terror" s'imposa.
Publicar un comentario