L'acte de presentació a Vallromanes, el passat dissabte, de la primera antologia de 'La catosfera literària', va ser un graó més d'una tasca en la que sobresurten els caps visibles (físics i virtuals) de Toni Ibàñez i de Jordi Ferrer (Cossetània), per esmentar-ne dos que coneixo.
Dels presentadors de l'acte, destacaria que en Saül Gordillo va recordar-nos que estem davant d'una literatura "compulsiva, calenta, impetuosa i fresca". També, que en Marc Vidal va convidar a experimentar, llançant a l'aire un repte que la Literatura Catalana fa anys que necessita. Una crida, aquesta, que hauria de figurar en els DIARIS amb LLETRA MAJÚSCULA.
La literatura de la Catosfera és el futur!!!!!
Hi ha una nova generació de ciberescriptors que exerceix des de casa, però amb honestedat, professionalitat i allunyada del gremialisme patètic en el que des de fa uns anys viu la Literatura Catalana.
La Catosfera és encara puresa. Ja veurem en què desemboca d'aquí uns anys, però de moment és molt prometedora, aire fresc, aigua sense clor.
D'altra banda, per molt lliure que sigui la xarxa, es crearan filtres per determinar el que és bo del que no ho és, el producte ràpid i fresc del llarg i elaborat... perquè una cosa és escriure i una altra és ser artista.
La Catosfera és un pas de gegant i alhora un nou univers. Queda molt camí per recórrer, encara.
El pas del temps, com sempre, deixarà a banda i banda el bo del dolent.
De moment, però, toca felicitar als inventors i artífexs per haver estat capaços de CREAR, enmig d'una cultura que a vegades sembla morta de tant de proselitisme i repetició dels mateixos trucs.
Gràcies Toni Ibàñez i altres CATOSFÈRICS per injectar vida en el cadàver de la Literatura Catalana, mantingut en suspensió per interessos editorials de mercat i perquè uns pocs es puguin guanyar les garrofes i d'altres penjar-se medalles des de les institucions. Medalles, d'altra banda, plenes de pols i rovell.
Llarga vida a la Catosfera!!!!!!!
lunes, mayo 19, 2008
lunes, mayo 12, 2008
LA RESTITUCIÓ VIRTUAL DE LES TERMES ROMANES DE CA L'ARNAU
Una de les apostes més fortes de la passada XIII Fira Iberoromana de Cabera de Mar va ser l’exposició del treball de restitució virtual de les termes romanes de Ca l’Arnau, un dels jaciments més importants del municipi, tasca que estan fent Josep Maria Rovira i Ferran Bayés.
L’exposició va mostrar diverses il·lustracions que són una mostra de material que forma part d’un projecte de recerca educativa que Rovira està desenvolupant amb el suport del Departament d’Educació de la Generalitat.
“Sovint resulta difícil, a partir de les restes que surten a la llum a les excavacions, fer-se una idea del que aquestes van ser originalment. Sortosament, avui disposem de tècniques infogràfiques que ens permeten restituit el seu aspecte i funcionalitat primitius, sempre a partir d’hipòtesis basades en les dades arqueològiques”, explica Rovira.
La presentació que va fer-se a la Fira Iberomana és un avanç del projecte que té com a objectiu acostar aquest patrimoni al públic no especialitzat, a partir de restitucions virtuals i de difusió a través d’Internet.
També, es vol aconseguir que escoles i instituts disposin d’una eina didàctica que ajudi a transmetre als alumnes la curiositat per conèixer el passat i la importància de la preservació de les restes. Tot això, a més, amb el valor afegit que es treballa en suport visual i amb els avantatges que ofereixen les més noves tecnologies.
L’exposició va mostrar diverses il·lustracions que són una mostra de material que forma part d’un projecte de recerca educativa que Rovira està desenvolupant amb el suport del Departament d’Educació de la Generalitat.
“Sovint resulta difícil, a partir de les restes que surten a la llum a les excavacions, fer-se una idea del que aquestes van ser originalment. Sortosament, avui disposem de tècniques infogràfiques que ens permeten restituit el seu aspecte i funcionalitat primitius, sempre a partir d’hipòtesis basades en les dades arqueològiques”, explica Rovira.
La presentació que va fer-se a la Fira Iberomana és un avanç del projecte que té com a objectiu acostar aquest patrimoni al públic no especialitzat, a partir de restitucions virtuals i de difusió a través d’Internet.
També, es vol aconseguir que escoles i instituts disposin d’una eina didàctica que ajudi a transmetre als alumnes la curiositat per conèixer el passat i la importància de la preservació de les restes. Tot això, a més, amb el valor afegit que es treballa en suport visual i amb els avantatges que ofereixen les més noves tecnologies.
DONAR A CONÈIXER EL MARESME A LA RESTA D'ESPANYA
‘Raíles sobre la mar. Un viaje sentimental por el Maresme’, obra de Carlos del Pozo, ha estat guardonat amb el I Premio La Mota, de libros de viajes, 2008 i publicat dins la col·lecció Trotaconventos. Viajes y viajeros poco convencionales, d’Alcalá Grupo Editorial.
Del Pozo va néixer a Madrid el 1963 i fa vint anys que viu a Catalunya. Vinculat a Canet de Mar i dedicat professionalment al món del Dret, en la seva vessant judicial i docent, ha escrit diverses obres de prosa narrativa en gèneres com el relat, la crònica periodística i la novel·la, publicant llibres i obtenint guardons literaris pel seu treball.
‘Raíles sobre la mar’ presenta un itinerari en tren per la costa del Maresme i invoca l’esperit de Josep Pla o de Carlos Barral, la presència del viatger en la ruta i la gran riquesa de figures i paisatges del nostre territori.
Llibre per a ser llegit i gaudit, no es tracta d’una guia, sinó d’una interessant aproximació personal, ben escrita i defugint dels tòpics per donar al lector una visió de la comarca que convida a visitar-la i a gaudir-la en tota la seva plenitud.
Malgrat i Zenobia Camprubí, el Modernisme de Josep Rovira i Fors, Torrentbó i els Goytisolo o Ridruejo al Maresme, les excel·lències d’Alella i el Masnou, res s’escapa a una ploma que ens vol transmetre passió per la vida i que ho fa, per a sort de lectors que poden ser de molt més enllà de les nostres fronteres comarcals, amb notable encert.
Del Pozo va néixer a Madrid el 1963 i fa vint anys que viu a Catalunya. Vinculat a Canet de Mar i dedicat professionalment al món del Dret, en la seva vessant judicial i docent, ha escrit diverses obres de prosa narrativa en gèneres com el relat, la crònica periodística i la novel·la, publicant llibres i obtenint guardons literaris pel seu treball.
‘Raíles sobre la mar’ presenta un itinerari en tren per la costa del Maresme i invoca l’esperit de Josep Pla o de Carlos Barral, la presència del viatger en la ruta i la gran riquesa de figures i paisatges del nostre territori.
Llibre per a ser llegit i gaudit, no es tracta d’una guia, sinó d’una interessant aproximació personal, ben escrita i defugint dels tòpics per donar al lector una visió de la comarca que convida a visitar-la i a gaudir-la en tota la seva plenitud.
Malgrat i Zenobia Camprubí, el Modernisme de Josep Rovira i Fors, Torrentbó i els Goytisolo o Ridruejo al Maresme, les excel·lències d’Alella i el Masnou, res s’escapa a una ploma que ens vol transmetre passió per la vida i que ho fa, per a sort de lectors que poden ser de molt més enllà de les nostres fronteres comarcals, amb notable encert.
'EL SECRETO ESTÁ EN EL GENIO', de ROSETTA FORNER
Publicat per Integral (RBA Libros)
Rosetta Forner es va donar a conèixer amb l’èxit editorial ‘La reina que dio calabazas al caballero de la armadura oxidada’, tot i que és autora d’una quinzena de títols que tenen com a objectiu el creixement personal, cas també de ‘Pídeme la luna’. Forner és coach, consultora, entrenadora certificada PNL i col·laboradora de diversos programes televisius.
Integral (RBA Libros) ve desenvolupant una intensa i qualitativa tasca de publicació d’obres que aprofundeixen en les estratègies que ens permeten afrontar la vida diària i sortir-ne el més ben parats possibles. Aquest és el cas de ‘El secreto está en el genio’, que parteix de la tesi que un mateix pot redirigir la seva existència i reconduir-la cap a direccions personals més satisfactòries.
Com trencar les pròpies limitacions, ser rebel, buscar les millors canalitzacions per als nostres somnis, saber trobar les oportunitats perdudes, lluitar contra la insatisfacció vital o despertar la màgia de l’ànima i la vertadera llibertat, són alguns dels reptes que es plantegen en aquest llibre que es vol distanciar de l’autoajuda convencional a partir de plantejaments més seriosos.
És cert que vivim en una societat amb un gran buit d’espiritualitat i ètica, que han estat substituïdes per una constant aparició de gurús i especialistes en mostrar-nos el camí, alguns pura falsedat. Com en tot, cal separar el gra de la palla.
Rosetta Forner es va donar a conèixer amb l’èxit editorial ‘La reina que dio calabazas al caballero de la armadura oxidada’, tot i que és autora d’una quinzena de títols que tenen com a objectiu el creixement personal, cas també de ‘Pídeme la luna’. Forner és coach, consultora, entrenadora certificada PNL i col·laboradora de diversos programes televisius.
Integral (RBA Libros) ve desenvolupant una intensa i qualitativa tasca de publicació d’obres que aprofundeixen en les estratègies que ens permeten afrontar la vida diària i sortir-ne el més ben parats possibles. Aquest és el cas de ‘El secreto está en el genio’, que parteix de la tesi que un mateix pot redirigir la seva existència i reconduir-la cap a direccions personals més satisfactòries.
Com trencar les pròpies limitacions, ser rebel, buscar les millors canalitzacions per als nostres somnis, saber trobar les oportunitats perdudes, lluitar contra la insatisfacció vital o despertar la màgia de l’ànima i la vertadera llibertat, són alguns dels reptes que es plantegen en aquest llibre que es vol distanciar de l’autoajuda convencional a partir de plantejaments més seriosos.
És cert que vivim en una societat amb un gran buit d’espiritualitat i ètica, que han estat substituïdes per una constant aparició de gurús i especialistes en mostrar-nos el camí, alguns pura falsedat. Com en tot, cal separar el gra de la palla.
jueves, mayo 08, 2008
CONTRA CATALUNYA, SEMPRE
Van matxacant a Catalunya (avui, fins i tot en González, un dels presidents amb més corrupció a les seves espatlles que no va tenir ni la dignitat de plegar mentre els seus subordinats anaven caient com a mosques) amb el vistiplau d'alguns que es diuen "catalans".
President Montilla, no n'hi ha prou amb entomar-les totes i dir "m'estic empipant!". Calen accions!!!!
Que vagin estrenyent l'embut, que ja s'ho trobaran.
El dia que el Barça vagi a 2a (Ho va dir en Brossa), potser sí que Catalunya serà independent.
Ha arribat l'hora, cal canalitzar la lluita per un país millor, el nostre, Catalunya. Prou de temps grisos! Més unitat i reultats i contundència.
a veure si també els xicots d'ERC deixen de fer el pallasso i els de CiU s'ordenen les idees, que cal unitat nacional.
President Montilla, no n'hi ha prou amb entomar-les totes i dir "m'estic empipant!". Calen accions!!!!
Que vagin estrenyent l'embut, que ja s'ho trobaran.
El dia que el Barça vagi a 2a (Ho va dir en Brossa), potser sí que Catalunya serà independent.
Ha arribat l'hora, cal canalitzar la lluita per un país millor, el nostre, Catalunya. Prou de temps grisos! Més unitat i reultats i contundència.
a veure si també els xicots d'ERC deixen de fer el pallasso i els de CiU s'ordenen les idees, que cal unitat nacional.
martes, mayo 06, 2008
EN UNA SOLA PARAULA
Cada vegada ho tinc més clar i en una sola paraula perquè no ens donen cap opció més:
I
N
D
E
P
E
N
D
È
N
C
I
A
I
N
D
E
P
E
N
D
È
N
C
I
A
TERROR GLOBAL I LOCAL
No se sap el perquè, però dóna la impressió que a algú (o a alguns) els agrada que visquem diàriament enmig de terrorífiques prediccions catastrofistes.
A l’any 2000 s’havia d’acabar el món, i tot i que potser ho semblava, va aguantar.
Hem passat per la possibilitat d’un conflicte nuclear devastador entre nord-americans i russos (a cop de míssil) a viure en el pànic imprevisible generat pel terrorisme islàmista. A més del terrorisme local madei in ETA.
D’altra banda, com a darrera novetat hi ha el “terror mediambiental”, subdividit en l’arribada d’un meteorit que col·lisionarà amb el nostre planeta, el canvi climàtic que ens deixarà sense aigua o gelats i més darrerament, gràcies a Ascó, la recuperació del pànic nuclear.
En aquest llistat podríem incloure, a més, les figures del psicòpata, del pederasta o del maltractador, que estan a l’ordre del dia.
I un últim invent, proper a nosaltres, real per a moltes persones i que creix dia a dia, és el terror de la crisi provocada per les hipoteques i l’aturada del sector de la construcció.
Aquest darrer terror ens avença la destrucció del sistema per aturada de la roda del capital i ja l’estan pagant moltes persones dels sectors vinculats amb la construcció. Mentre, d’altres, a les antípodes o potser en un món carregat de fantasies, ens parlen de la “Catalunya optimista” i amb paraules fines, de la “desacceleració econòmica”.
Ni una cosa ni l’altra, però què hem de fer per viure en pau, sense tanta pressió? El que trobi la solució que ho faci saber, perquè a aquest ritme, tots plegats, acabarem molt malament.
A l’any 2000 s’havia d’acabar el món, i tot i que potser ho semblava, va aguantar.
Hem passat per la possibilitat d’un conflicte nuclear devastador entre nord-americans i russos (a cop de míssil) a viure en el pànic imprevisible generat pel terrorisme islàmista. A més del terrorisme local madei in ETA.
D’altra banda, com a darrera novetat hi ha el “terror mediambiental”, subdividit en l’arribada d’un meteorit que col·lisionarà amb el nostre planeta, el canvi climàtic que ens deixarà sense aigua o gelats i més darrerament, gràcies a Ascó, la recuperació del pànic nuclear.
En aquest llistat podríem incloure, a més, les figures del psicòpata, del pederasta o del maltractador, que estan a l’ordre del dia.
I un últim invent, proper a nosaltres, real per a moltes persones i que creix dia a dia, és el terror de la crisi provocada per les hipoteques i l’aturada del sector de la construcció.
Aquest darrer terror ens avença la destrucció del sistema per aturada de la roda del capital i ja l’estan pagant moltes persones dels sectors vinculats amb la construcció. Mentre, d’altres, a les antípodes o potser en un món carregat de fantasies, ens parlen de la “Catalunya optimista” i amb paraules fines, de la “desacceleració econòmica”.
Ni una cosa ni l’altra, però què hem de fer per viure en pau, sense tanta pressió? El que trobi la solució que ho faci saber, perquè a aquest ritme, tots plegats, acabarem molt malament.
'PAPER HIGIÈNIC', de JORDI CANTAVELLA
Publicat per Llibres de l'índex
Fer riure en català des de l’escriptura no és gens fàcil. Demana un cert ofici i un desvergonyiment que no tothom té. I aquest és el cas de Jordi Cantavella, un escriptor per a ser llegit, però també per a ser escoltat i en qualsevol cas, amb moltes opcions de futur en un món que demana a crits l’aplicació sistemàtica del sentit de l’humor.
Irreverents i brillants, els relats de ‘Paper higiènic’ parlen sobre obsessions sexuals i escatologies diverses. Des del James Bond català fins a una explicació sarcàstica de perquè l’home ve del mono, passant per una tirallonga d’històries que tenen com a escenari els vàters i la líbido.
“En Jordi Cantavella és el Bukowski català (malgrat que ell digui que no), però arrelat a la molt catalana tradició del caganer, que no respecta ni el pessebre”, diu de l’autor el reconegut escriptor Francesc Miralles.
Personalment penso que ‘Paper higiènic’ entronca amb una tradició humorística i sarcàstica que ve de molt lluny a la nostra tradició, però que no sempre es traspassa amb encert, com en aquest cas sí que s’ha fet, a les pàgines dels llibres.
Per això, ara amb aquest autor és possible riure’s del mort i de qui el vetlla. No desaprofiteu l’ocasió!, de veritat s’ho val!
D’altra banda, una novetat editorial més recent de Jordi Cantavella és ‘El mauscrito de neopatria’, publicada per El Andén.
Fer riure en català des de l’escriptura no és gens fàcil. Demana un cert ofici i un desvergonyiment que no tothom té. I aquest és el cas de Jordi Cantavella, un escriptor per a ser llegit, però també per a ser escoltat i en qualsevol cas, amb moltes opcions de futur en un món que demana a crits l’aplicació sistemàtica del sentit de l’humor.
Irreverents i brillants, els relats de ‘Paper higiènic’ parlen sobre obsessions sexuals i escatologies diverses. Des del James Bond català fins a una explicació sarcàstica de perquè l’home ve del mono, passant per una tirallonga d’històries que tenen com a escenari els vàters i la líbido.
“En Jordi Cantavella és el Bukowski català (malgrat que ell digui que no), però arrelat a la molt catalana tradició del caganer, que no respecta ni el pessebre”, diu de l’autor el reconegut escriptor Francesc Miralles.
Personalment penso que ‘Paper higiènic’ entronca amb una tradició humorística i sarcàstica que ve de molt lluny a la nostra tradició, però que no sempre es traspassa amb encert, com en aquest cas sí que s’ha fet, a les pàgines dels llibres.
Per això, ara amb aquest autor és possible riure’s del mort i de qui el vetlla. No desaprofiteu l’ocasió!, de veritat s’ho val!
D’altra banda, una novetat editorial més recent de Jordi Cantavella és ‘El mauscrito de neopatria’, publicada per El Andén.
EL LLEGENDARI DEL NOSTRE ENTORN
L’escriptor de Mataró Jordi Lopesino ha fet un pas endavant en la seva trajectòria literària i ha publicat ‘Maragda’, de la mà de l’editorial Barcanova.
Novel·la juvenil per a adults o literatura per a adults que poden llegir els joves? És igual, perquè el lector que vulgui hi trobarà una història fantàstica, que enganxa des del primer moment i no pot deixar-se fins al final, que al cap i a la fi, és del que es tracta.
Maragda és un combinat ideal per enganxar-se a la lectura, amb ingredients com aventura, intriga, emoció, monstres, dones d’aigua, nans, malediccions, camins antics i oblidats, amors, envega, amistat, natura o màgia, entre d’altres moltes sorpreses que captivaran i seduiran al lector.
La clau, però, és que al seu rerefons hi ha amagada l’extensa i variada mitologia catalana, partint del Montseny.
D’altra banda, recentment, el calellenc Daniel Rangil va publicar 'Històries i llegendes de l’any vuit', un llibre sobre la cultura oral del Montnegre a partir dels relats que li van explicar 130 persones vinculades a aquestes emblemàtiques muntanyes del Maresme.
L’obra, tot i no ser estrictament de ficció, és una aportació clau al patrimoni de la memòria llegendària del Maresme i recull tot aquest anecdotari vinculat a la nostra terra, que si no acabaria desapareixent.
Les aportacions literàries de Lopesino i Rangil són dues propostes que comparteixen, tot i que de manera diferent, la divulgació del que és més nostre, allunyat dels estàndarts EUA als que sempre ens tenen acostumats.
Novel·la juvenil per a adults o literatura per a adults que poden llegir els joves? És igual, perquè el lector que vulgui hi trobarà una història fantàstica, que enganxa des del primer moment i no pot deixar-se fins al final, que al cap i a la fi, és del que es tracta.
Maragda és un combinat ideal per enganxar-se a la lectura, amb ingredients com aventura, intriga, emoció, monstres, dones d’aigua, nans, malediccions, camins antics i oblidats, amors, envega, amistat, natura o màgia, entre d’altres moltes sorpreses que captivaran i seduiran al lector.
La clau, però, és que al seu rerefons hi ha amagada l’extensa i variada mitologia catalana, partint del Montseny.
D’altra banda, recentment, el calellenc Daniel Rangil va publicar 'Històries i llegendes de l’any vuit', un llibre sobre la cultura oral del Montnegre a partir dels relats que li van explicar 130 persones vinculades a aquestes emblemàtiques muntanyes del Maresme.
L’obra, tot i no ser estrictament de ficció, és una aportació clau al patrimoni de la memòria llegendària del Maresme i recull tot aquest anecdotari vinculat a la nostra terra, que si no acabaria desapareixent.
Les aportacions literàries de Lopesino i Rangil són dues propostes que comparteixen, tot i que de manera diferent, la divulgació del que és més nostre, allunyat dels estàndarts EUA als que sempre ens tenen acostumats.
lunes, mayo 05, 2008
ELS MORTS SOM NOSALTRES
"- Els morts som nosaltres -va dir Winston.
- Encara no som morts! -va fer Júlia prosaicament".
De '1984', de George Orwell.
- Encara no som morts! -va fer Júlia prosaicament".
De '1984', de George Orwell.
lunes, abril 28, 2008
CONSTATACIÓ
La vida és una succeció de mamarratxos.
N'hi ha de tots els tamany, colors i estils i és inevitable coincidir-hi.
N'hi ha de tots els tamany, colors i estils i és inevitable coincidir-hi.
FINIS TERRAE
A vegades els viatges conclouen i no volem acceptar-ho.
Tot viatge comença i acaba, però quan ens acomodem ens costa ser valents per canviar.
Tot viatge comença i acaba, però quan ens acomodem ens costa ser valents per canviar.
ERCCCSSS!!!
L'espectacle patètic que estan donant des d'Esquerra (ERC) és una vegada més una mostra que mai serem independents mentre no siguem capaços de posar-nos d'acord nosaltres mateixos.
Els espanyols se'n fumen de tot això!!! I mentre, van tirant!!!
Potser el camí serà acaabar assumint que tenim mentalitat de vassalls.
CATALANISTA = EL QUE VIU DE CATALUNYA
POt aplicar-se el mateix a ESPANYOLISTA, ésclar.
Els espanyols se'n fumen de tot això!!! I mentre, van tirant!!!
Potser el camí serà acaabar assumint que tenim mentalitat de vassalls.
CATALANISTA = EL QUE VIU DE CATALUNYA
POt aplicar-se el mateix a ESPANYOLISTA, ésclar.
martes, abril 22, 2008
CATALANISTES I DEMÒCRATES
Em sembla que era en Josep Pla que deia que "catalanista és el que viu de Catalunya".
Això es pot aplicar a moltes coses més...
Ara, hi ha una classe que es defineix com a "demòcrata" perquè viu de la democràcia. Segurament no els costaria canviar per un altre plat de llenties.
Això es pot aplicar a moltes coses més...
Ara, hi ha una classe que es defineix com a "demòcrata" perquè viu de la democràcia. Segurament no els costaria canviar per un altre plat de llenties.
GENT QUE PREN EL SOL
Els he vist avui al matí, en una plaça d'un barri de Mataró.
Una família de gitanos prenent el sol amb el gos.
Jo travessava la ciutat angoixat.
A ells no els preocupava res que no fos el moment.
M'he adonat que tenien molt més que jo que m'he passat molts anys lluitant per la cultura i les lletres, la política... tantes coses buides al llarg del temps: paper, paraules, ecos.
Una família de gitanos prenent el sol amb el gos.
Jo travessava la ciutat angoixat.
A ells no els preocupava res que no fos el moment.
M'he adonat que tenien molt més que jo que m'he passat molts anys lluitant per la cultura i les lletres, la política... tantes coses buides al llarg del temps: paper, paraules, ecos.
miércoles, abril 16, 2008
'RES NO ÉS IGUAL A RES', de MARIA-ANTÒNIA GRAU i ABADAL
Premi Alella a Maria Oleart
L’Ajuntament d’Alella i La Comarcal Edicions acaben de publicar la darrera obra guardonada amb el Premi de poesia Alella a Maria Oleart en la seva onzena edició. Maria-Antònia Grau i Abadal, de Premià de Mar, és l’autora del recull, amb el títol Res no és igual a res, prou aclaridor de les intencions del poemari.
Grau, autora de diversos llibres de poesia més i professora de llengua i literatura, ha confegit un petit però intensíssim recull de poemes fruit d’experiències vitals, però també de la reflexió i el coneixmenet que desvetlla la consciència, l’ésser viu davant els fets, les coses i el cosmos.
Des del moment capturat fins a la seqüència vital, el paisatge retrobat per atzar o la recerca espiritual que sempre comporta l’existència humana, res s’escapa en aquesta obra del control tècnic i d’un clar mestratge en l’ofici d’escriure. Poesia molt ben construïda, sí, però que també arriba directament al cor i ens acosta la grandesa de cada cosa des de la imminència.
Amb ecos de Sylvia Plath, Ricard Creus o Maria Mercè Marçal, però una profunda i intensa veu pròpia, aquest llibre és una suggerent i interessant proposta per endinsar-se en la bona poesia que es fa al Maresme, des del Maresme però per a tothom, per al món.
L’Ajuntament d’Alella i La Comarcal Edicions acaben de publicar la darrera obra guardonada amb el Premi de poesia Alella a Maria Oleart en la seva onzena edició. Maria-Antònia Grau i Abadal, de Premià de Mar, és l’autora del recull, amb el títol Res no és igual a res, prou aclaridor de les intencions del poemari.
Grau, autora de diversos llibres de poesia més i professora de llengua i literatura, ha confegit un petit però intensíssim recull de poemes fruit d’experiències vitals, però també de la reflexió i el coneixmenet que desvetlla la consciència, l’ésser viu davant els fets, les coses i el cosmos.
Des del moment capturat fins a la seqüència vital, el paisatge retrobat per atzar o la recerca espiritual que sempre comporta l’existència humana, res s’escapa en aquesta obra del control tècnic i d’un clar mestratge en l’ofici d’escriure. Poesia molt ben construïda, sí, però que també arriba directament al cor i ens acosta la grandesa de cada cosa des de la imminència.
Amb ecos de Sylvia Plath, Ricard Creus o Maria Mercè Marçal, però una profunda i intensa veu pròpia, aquest llibre és una suggerent i interessant proposta per endinsar-se en la bona poesia que es fa al Maresme, des del Maresme però per a tothom, per al món.
EL RETORN A LA INFANTESA A L'ABAST DE LA MÀ
Tornen a les llibreries alguns dels productes que més van fer-nos volar la imaginació quan érem petits i no existien tants canals de televisió ni videojocs com ara.
Em refereixo a la reedició que ha fet Ediciones B dels còmics Joyas Literarias Juveniles (Grandes Obras Ilustradas).
Es tracta d’uns còmics que molts recordaran i d’altres ara podran redescobrir, amb les adaptacions de les novel·les dels grans autors en formats de fàcil lectura i sintetitzades. Els primers dos volums estan dedicats a Julio Verne i a Emilio Salgari.
Però aquí no s’acaba la redescoberta perquè Ediciones B també ha tornat a reeditar tot un clàssic, la col·lecció de llibres Historias Selección, que alternen el text de les més famoses novel·les amb pàgines de còmic.
Molts dels lectors d’aquestes obres recordaran com es llegia el còmic abans que el text, però que tot plegat ajudava a capbussar-se en alguns dels títols més clàssics de la literatura universal.
Entre d’altres, de moment ja han sortit: Moby Dick, Un viaje a la luna, La isla del tesoro, Robinson Crusoe, Ben-Hur, Sandokan, Las mil y una noches, Sissi, Los tres mosqueteros, Las aventuras de Tom Sawyer o El último mohicano.
Em refereixo a la reedició que ha fet Ediciones B dels còmics Joyas Literarias Juveniles (Grandes Obras Ilustradas).
Es tracta d’uns còmics que molts recordaran i d’altres ara podran redescobrir, amb les adaptacions de les novel·les dels grans autors en formats de fàcil lectura i sintetitzades. Els primers dos volums estan dedicats a Julio Verne i a Emilio Salgari.
Però aquí no s’acaba la redescoberta perquè Ediciones B també ha tornat a reeditar tot un clàssic, la col·lecció de llibres Historias Selección, que alternen el text de les més famoses novel·les amb pàgines de còmic.
Molts dels lectors d’aquestes obres recordaran com es llegia el còmic abans que el text, però que tot plegat ajudava a capbussar-se en alguns dels títols més clàssics de la literatura universal.
Entre d’altres, de moment ja han sortit: Moby Dick, Un viaje a la luna, La isla del tesoro, Robinson Crusoe, Ben-Hur, Sandokan, Las mil y una noches, Sissi, Los tres mosqueteros, Las aventuras de Tom Sawyer o El último mohicano.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
