Les llibreries culturals al Maresme
Arriba Sant Jordi i amb aquesta data l’esclat del món del llibre. Les propostes editorials i les vendes del sector es concentren com mai durant aquest mes. No podria entendre’s la nostra cultura sense aquest fenomen que segueixen multituds i que ha creat adhesions i fins i tot, còpies a d’altres indrets del món.
El 23 d’abril, la festa del llibre, és un punt culminant, però no podria entendre’s, tampoc, sense la tasca que durant tot l’any fan les llibreries –totes!– i especialment les que anomenem “culturals”, perquè conjuguen la venda del producte amb la difusió de l’obra i dels seus autors.
Abans de proposar aquest itinerari per les llibreries del Maresme he de d’explicar, amb tota honestedat, que jo també sóc llibreter. I ho sóc perquè em vaig educar, de petit, buscant als prestatges de la llibreria Robafaves, de Mataró i també entre les lleixes d’aquesta gran casa del llibre de vell que va ser Rogés Llibres, també de Mataró (avui dia reconvertida, sortosament, en un projecte cultural de primera magnitud, l’associació Llibre Viu).
Des de fa més de dotze anys sóc un dels impulsors de la llibreria Proa Premià, de Premià de Mar. Proa Premià es va inspirar per néixer en el que s’anomena “llibreria cultural”. És a dir: un espai en el qual es poden trobar els llibres (no sempre tots els que volem, perquè cada vegada és més difícil per l’allau de novetats), però també un lloc en els quals es fan presentacions, es munten propostes culturals i fins i tot s’impulsen accions de difusió dels autors, moltes vegades en alguns àmbits on no arriben les institucions.
D’entrada, com a llibreria cultural de referència de la comarca hi ha Robafaves, que ve exercint des de fa una trentena d’anys una certa “capitalitat” indiscutible en el món del llibre.
Al llarg dels anys, Robafaves ha anat vertebrant-se en una macrollibreria on s’hi pot trobar gairebé de tot, integrada a més per blocs especialitzats. D’altra banda, més recentment, va obrir amb la cooperativa Abacus un altre gran espai on els llibres són també els protagonistes: Actua, però junt a molts d’altres productes culturals com les joguines, els materials per a l‘expresió plàstica o la papereria.
Tant des de Robafaves com Actua s’impulsen nombroses activitats de dinamització cultural, especialment per Sant Jordi, contribuint amb la seva aportació a la de molts altres agents de la ciutat perquè Mataró tingui el programa d’actes més gran de la comarca.
Des d’Arenys de Mar, la llibreria El Sèt-Ciències és tota una institució. I una mica més, amunt, tres llibreries més amb tradició a la comarca: La llopa, de Calella; L’Arbre verd, a Pineda de Mar i La Pilona, a Malgrat de Mar. Tot aquest bloc de llibreries de l’Alt Maresme ha entrellaçat la seva tasca de venda amb accions culturals molt àmplies, diverses i enriquidores i n’hi hauria per parlar-ne una bona estona.
D’altres llibreries culturals que a la comarca que vénen fent una bona tasca en els darrers anys –cadascuna amb les seves particularitats- i que no poden deixar-se de banda són El Tramvia, de Mataró; l’Índex, de Vilassar de Mar o Pledellibres, al Masnou, entre algunes més que em deixo perquè si no aquest article seria interminable, però que també contribueixen des de la seva posició a acostar el paper imprès i relligat –i tot el seu entorn- als maresmencs.
Publicat el passat Sant Jordi per la revista "Capgròs". Estracte.
viernes, septiembre 26, 2008
TOT ÉS MÉS FÀCIL DEL QUE SEMBLA...
Al final, en el gran forat còsmic al qual anem a parar tot deu ser més fàcil del que habitualment és a la vid diàri.
El gran túrmix de les emocions s'esvaeix en un nosesapquè i deu haver un silenci que és el buit, la reprogramació, el xip inicial.
El gran túrmix de les emocions s'esvaeix en un nosesapquè i deu haver un silenci que és el buit, la reprogramació, el xip inicial.
jueves, septiembre 25, 2008
PRESENTACIÓ DE 'RES NO ÉS IGUAL A RES'
Demà divendres 26 de setembre,
a les 20'30h,
presentem el llibre 'Res no és igual a res',
de Maria-Antònia Grau i Abadal.
XI Premi Alella a Maria Oleart.
T'esperem a Proa Premià!
a les 20'30h,
presentem el llibre 'Res no és igual a res',
de Maria-Antònia Grau i Abadal.
XI Premi Alella a Maria Oleart.
T'esperem a Proa Premià!
LLIBRES QUE PARLEN DE LA NOSTRA HISTÒRIA
Dins l’allau d’ofertes literàries que arriben al lector avui en dia, sempre suren algunes propostes que fetes des del Maresme reclamen i reivindiquen el nostre patrimoni històric més proper.
Entre el que s’ha publicat els darrers temps, destaca ‘Barcelona: fiebre amarilla’, de Carlos Ciscar Martínez-Hidalgo, autor vinculat a Cabrera de Mar. Es tracta d’una voluminosa novel·la en clau històrica que s’ambienta a la Barcelona de 1821. La ciutat, sota la plaga de la febre groga, viu la lluita política entre absolutistes i liberals. Considerar la malaltia contagiosa tanca el port i mata el comerç, mentre els metges es divideixen segons les seves preferències polítiques.
En aquesta obra, Ciscar, nascut a Barcelona el 1952, llicenciat en Medicina i Cirurgia i especialista en al·lergia, retrata un interesant període històric des de la ficció i la documentació.
Un altre títol, en aquest cas editat pel Museu Arxiu Vives i Tutó de Sant Andreu de Llavaneres, el 2007, és ‘El cardenal Vives i l’Església del seu temps’, de Fra Valentí Serra de Manresa, arxiver dels caputxins, amb fotografies de Joan Devesa i Freginals.
Aquesta obra, en clau d’estudi, ofereix una visió de síntesi sobre la vida i projecció del cardenal, en el context general dels pontificats dels papes Lleó XIII i Pius X. A més, s’hi pot trobar una part introductòria que situa la vida del futur cardenal en el Llavaneres nadiu i a la veïna ciutat de Mataró.
Una obra, en definitiva, que ens acosta a un gran eclesiàstic maresmenc de renom i projecció internacionals.
Entre el que s’ha publicat els darrers temps, destaca ‘Barcelona: fiebre amarilla’, de Carlos Ciscar Martínez-Hidalgo, autor vinculat a Cabrera de Mar. Es tracta d’una voluminosa novel·la en clau històrica que s’ambienta a la Barcelona de 1821. La ciutat, sota la plaga de la febre groga, viu la lluita política entre absolutistes i liberals. Considerar la malaltia contagiosa tanca el port i mata el comerç, mentre els metges es divideixen segons les seves preferències polítiques.
En aquesta obra, Ciscar, nascut a Barcelona el 1952, llicenciat en Medicina i Cirurgia i especialista en al·lergia, retrata un interesant període històric des de la ficció i la documentació.
Un altre títol, en aquest cas editat pel Museu Arxiu Vives i Tutó de Sant Andreu de Llavaneres, el 2007, és ‘El cardenal Vives i l’Església del seu temps’, de Fra Valentí Serra de Manresa, arxiver dels caputxins, amb fotografies de Joan Devesa i Freginals.
Aquesta obra, en clau d’estudi, ofereix una visió de síntesi sobre la vida i projecció del cardenal, en el context general dels pontificats dels papes Lleó XIII i Pius X. A més, s’hi pot trobar una part introductòria que situa la vida del futur cardenal en el Llavaneres nadiu i a la veïna ciutat de Mataró.
Una obra, en definitiva, que ens acosta a un gran eclesiàstic maresmenc de renom i projecció internacionals.
EL MÓN DEL TREN AL MARESME
Els Amics del Ferrocarril del Masnou són una activa entitat que constantment genera propostes al voltant del món del tren. Una bona manera de tenir-ne notícia és el seu butlletí, una veterana publicació que en el seu darrer número 57 està il·lustrada en la seva portada amb l’emblemàtica locomotora Mataró, poc abans dels actes commemoratius de 1948.
Entre d’altres temes, en aquest butlletí hi ha un ampli recull d’activitats al voltant de l'entorn del tren, una bústia amb cartes dels lectors i nombrosos articles que exploren el món del ferrocarril des dels àmbits més diversos. És el cas, per exemple, de “Cuba 1837. El primer accident ferroviari espanyol”, “Els primers maquinistes ferroviaris de la península van ser anglesos”, “Historia del llamado Tren de la aviación”, “Cronologia del ferrocarril espanyol”, “Ferrocarrils de Noruega” o “El cartellisme ferroviari”, entre d’altres.
Els Amics del Ferrocarril demostren com des del Maresme es pot fer una tasca d’interès oberta al conjunt d’aficionats del món del tren. També, enriquir el nostre patrimoni històric i promocionar el maquetisme ferroviari i els vaporistes, una de les activitats que desenvolupen amb intensitat.
Qui ho desitgi també pot trobar més informació a la web de l’entitat: www.eltrenet.es.
Entre d’altres temes, en aquest butlletí hi ha un ampli recull d’activitats al voltant de l'entorn del tren, una bústia amb cartes dels lectors i nombrosos articles que exploren el món del ferrocarril des dels àmbits més diversos. És el cas, per exemple, de “Cuba 1837. El primer accident ferroviari espanyol”, “Els primers maquinistes ferroviaris de la península van ser anglesos”, “Historia del llamado Tren de la aviación”, “Cronologia del ferrocarril espanyol”, “Ferrocarrils de Noruega” o “El cartellisme ferroviari”, entre d’altres.
Els Amics del Ferrocarril demostren com des del Maresme es pot fer una tasca d’interès oberta al conjunt d’aficionats del món del tren. També, enriquir el nostre patrimoni històric i promocionar el maquetisme ferroviari i els vaporistes, una de les activitats que desenvolupen amb intensitat.
Qui ho desitgi també pot trobar més informació a la web de l’entitat: www.eltrenet.es.
'...LA RESERVA...', UN CÒMIC
Llegeixo "...La reserva...", un còmic de Maria Zapata, Juan Gándara i Francisco Poyatos, publicat per E.O. - enter multimedida.
Ciència ficció espanyola amb pretensions. Un bon resultat i l'intent d'innovar, però encara caldria una mica més d'ofici que els autors, n'estic segur, adquiriran amb la pràctica del seu art.
Un món postapocalíptic i una gent que viu aïllada en una mena de ciutat envoltada per un gran remolí d'aigua, el maelstrom...
Molt bones idees i el primer àlbum d'una història que promet.
Ciència ficció espanyola amb pretensions. Un bon resultat i l'intent d'innovar, però encara caldria una mica més d'ofici que els autors, n'estic segur, adquiriran amb la pràctica del seu art.
Un món postapocalíptic i una gent que viu aïllada en una mena de ciutat envoltada per un gran remolí d'aigua, el maelstrom...
Molt bones idees i el primer àlbum d'una història que promet.
miércoles, septiembre 24, 2008
LA INTEGRACIÓ SOCIAL ÉS COSA DE TOTS
La Fundació Maresme va inaugurar el 19 de setembre a Argentona el nou servei de teràpia ocupacional (STO) Pere Parera. Aquest nou equipament donarà suport als discapacitats psíquics i és alhora un referent energètic i mediambiental pioner que ha de servir de model, tal com va destacar la consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, durant l’acte.
Però una altra de les bones notícies lligades amb la inauguració del nou STO és que ha comptat amb la participació d’ajuntaments, institucions, empreses, professionals, particulars o mitjans de comunicació, entre d’altres, una mostra molt representativa del conjunt de la societat civil del Maresme, unida en un projecte solidari d’integració social.
Acostumats a les males notícies dels darrers temps, aquesta n’és una de molt bona. A la base d’aquest projecte, però, destaca la Fundació Maresme, una entitat d’iniciativa social sense ànim de lucre que té com a objectiu promoure i impulsar la integració social de les persones amb discapacitat psíquica de la comarca. L’entitat va ser creda l’any 1996 i actualment atén un miler de persones a través de la seva important xarxa assistencial.
Editorial de TRIBUNA Maresme núm. 187
Però una altra de les bones notícies lligades amb la inauguració del nou STO és que ha comptat amb la participació d’ajuntaments, institucions, empreses, professionals, particulars o mitjans de comunicació, entre d’altres, una mostra molt representativa del conjunt de la societat civil del Maresme, unida en un projecte solidari d’integració social.
Acostumats a les males notícies dels darrers temps, aquesta n’és una de molt bona. A la base d’aquest projecte, però, destaca la Fundació Maresme, una entitat d’iniciativa social sense ànim de lucre que té com a objectiu promoure i impulsar la integració social de les persones amb discapacitat psíquica de la comarca. L’entitat va ser creda l’any 1996 i actualment atén un miler de persones a través de la seva important xarxa assistencial.
Editorial de TRIBUNA Maresme núm. 187
DINAR AMB L'ELOI AYMERICH
Ahir al migdia, dinar amb l'Eloi Aymerich en un xino del Camí Ral.
Parlem de Mataró, del Maresme i de la vida en general mentre mengem arròs i pollastre.
L'Eloi pertany a una nova fornada de periodistes i agitadors culturals que es mouen en molts camps alhora, interrelacionant cultura, solidaritat, audiovisual i experiència vital... tot un magma molt interessant.
En el fons d'això es tracta, que hi hagi gent que faci coses i que se les cregui.
Parlem de Mataró, del Maresme i de la vida en general mentre mengem arròs i pollastre.
L'Eloi pertany a una nova fornada de periodistes i agitadors culturals que es mouen en molts camps alhora, interrelacionant cultura, solidaritat, audiovisual i experiència vital... tot un magma molt interessant.
En el fons d'això es tracta, que hi hagi gent que faci coses i que se les cregui.
DEL TAO
"Si vols que alguna cosa es contregui,
abans has de permetre que s'expandeixi.
Si vols qua alguna cosa es debiliti, abans has de fer-la forta.
Si vols enderrocar un edifci, abans has de construir-lo.
Primer has de donar per rebre".
abans has de permetre que s'expandeixi.
Si vols qua alguna cosa es debiliti, abans has de fer-la forta.
Si vols enderrocar un edifci, abans has de construir-lo.
Primer has de donar per rebre".
LA CRISI?
Imatge d'una roda de premsa ceebrada a la Sala dels lleons de l'Ajuntament de Mataró el passat dilluns.
Observeu els màrtirs atacats pels tigres... M'han fet pensar en la crisi que estem vivint.
Aquest quadre és una metàfora de l'existència humana i el gest de la seva figura central s'obre també a moltes interpretacions i extrapolacions.
Observeu els màrtirs atacats pels tigres... M'han fet pensar en la crisi que estem vivint.
Aquest quadre és una metàfora de l'existència humana i el gest de la seva figura central s'obre també a moltes interpretacions i extrapolacions.
RESORGIMENT
Stevenson, amb tuberculosi, va marxar als mars del sud i va trobar-hi una nova vida plena, uns anys de més de pròrroga, intensos i enriquidors.
lunes, septiembre 22, 2008
UNA CARRETERA PER A CARROS?
Agafo la N-II moltes vegades al dia, no tinc més remei per la meva feina, perquè visc i treballo a la comarca. També m’haig de desplaçar en cotxe perquè en transport públic és molt difícil moure’s a una velocitat que permeti anar a diversos llocs i arribar a temps.
No sé si les mesures de pacificació aplicades a la carretera hauran servit per evitar accidents i morts, espero que sí, perquè amb el temps que hi han invertit, almenys que doni alguns resultats. Tot i així, hi ha moments que potser sí que a peu arribaríem més ràpid i qualsevol incidència a la calçada, per petita que sigui, provoca unes retencions per asseure-s’hi.
Què ens ha passat? Estructures viàries obsoletes, augment demogràfic i transformació de les vies de comunicació fins a crear un nou escenari més complex que va per llarg.
Les administracions i els polítics, que són els únics que poden solucionar-ho, fan pedaços per evitar accidents i miren de posar-se d’acord en una solució que, pel que es veu, va per llarg perquè no és fàcil i alhora demana una gran inversió.
De moment només ens queda el camí d’agafar-s’ho amb paciència i esperar millors temps, com en moltes coses. O reduir el ritme de vida, però aquesta és una possibilitat només a l’abast d’uns pocs, no?
No sé si les mesures de pacificació aplicades a la carretera hauran servit per evitar accidents i morts, espero que sí, perquè amb el temps que hi han invertit, almenys que doni alguns resultats. Tot i així, hi ha moments que potser sí que a peu arribaríem més ràpid i qualsevol incidència a la calçada, per petita que sigui, provoca unes retencions per asseure-s’hi.
Què ens ha passat? Estructures viàries obsoletes, augment demogràfic i transformació de les vies de comunicació fins a crear un nou escenari més complex que va per llarg.
Les administracions i els polítics, que són els únics que poden solucionar-ho, fan pedaços per evitar accidents i miren de posar-se d’acord en una solució que, pel que es veu, va per llarg perquè no és fàcil i alhora demana una gran inversió.
De moment només ens queda el camí d’agafar-s’ho amb paciència i esperar millors temps, com en moltes coses. O reduir el ritme de vida, però aquesta és una possibilitat només a l’abast d’uns pocs, no?
INAUGUREN UN CENTRE PIONER DE TERÀPIA OCUPACIONAL PER A DISCAPACITATS
La Fundació Maresme va presentar el passat divendres 19 de setembre un nou centre a Argentona que acull el Servei de Teràpia Ocupacional (STO) Pere Parera. Conegut fins ara com a Can Negoci, el centre és un ambiciós projecte que permetrà donar servei a més de 80 persones amb discapacitat.
El nou STO, que es va començar a construir el 2006 i va començar a funcionar el passat 1 de setembre, té 1400 metres quadrats de construcció, una capacitat per a 80 usuaris amb discapacitat psíquica i 15 educadors. També és energèticament autònom, a través d’una caldera de biomassa, una construcció d’eficiència energètica i una gran instal·lació fotovoltàica.
L’acte inaugural d’ahir va reunir nombroses persones i autoritats. Entre d’altres, van assistir a l’acte la consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila i el Delegat del Govern de l’Estat a Catalunya, Joan Rangel.
Segons la consellera, el centre serà una referència per Catalunya. “Mostra cap on caminar, els recursos que hem de construir, de qualitat i sostenibles”, va dir Capdevila. La consellera també va destacar l’esforç dels pares i mares dels discapacitats i els anys de treball de la Fundació Maresme.
Per la seva banda, Rangel va destacar el paper de la societat civil en l’execució del projecte de la fundació. En aquest sentit, cal destacar que 70.000 euros del pressupost es van recollir amb aportacions d’entitats, famílies i empreses del Maresme.
Notícia per a l'Avui
El nou STO, que es va començar a construir el 2006 i va començar a funcionar el passat 1 de setembre, té 1400 metres quadrats de construcció, una capacitat per a 80 usuaris amb discapacitat psíquica i 15 educadors. També és energèticament autònom, a través d’una caldera de biomassa, una construcció d’eficiència energètica i una gran instal·lació fotovoltàica.
L’acte inaugural d’ahir va reunir nombroses persones i autoritats. Entre d’altres, van assistir a l’acte la consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila i el Delegat del Govern de l’Estat a Catalunya, Joan Rangel.
Segons la consellera, el centre serà una referència per Catalunya. “Mostra cap on caminar, els recursos que hem de construir, de qualitat i sostenibles”, va dir Capdevila. La consellera també va destacar l’esforç dels pares i mares dels discapacitats i els anys de treball de la Fundació Maresme.
Per la seva banda, Rangel va destacar el paper de la societat civil en l’execució del projecte de la fundació. En aquest sentit, cal destacar que 70.000 euros del pressupost es van recollir amb aportacions d’entitats, famílies i empreses del Maresme.
Notícia per a l'Avui
domingo, septiembre 21, 2008
LA BONA GENT
Hi una veritat com un temple: la bona gent és la que fa anar el món. Són més dels que puguin semblar i moltes vegades, quan estem a punt de caure en el desànim, tendim a ignorar-los, com si no existissin o fossin fantasmes impossibles en una societat que cada vegada va més ràpid i passa més de tot.
La bona gent rep les conseqüències de la crisi en silenci, aixecant-se cada matí i lluitant des de la seva feina, botiga o negoci, netejant els carrers, conduint el seu vehicle, cuidant a la família i mirant d’esgarrapar bons moments entre mala notícia i mala notícia o entre anunci i anunci d’una societat televisada, global i multiparanoica.
L’esclat de la bombolla immobiliàra, la crisi financera i les hipoteques han desgastat més que mai a la bona gent, però no han defallit i continuen en la seva lluita, perquè no tenen més remei i també perquè en aquest combat diari hi ha la magnitud de la seva grandesa.
Tant se val qui guanyi les eleccions als EUA o quin superfamós estigui més de moda. Jo em quedaré sempre amb la bona gent, tots aquests milions de persones anònimes que fan cada dia que el nostre món, el proper, el de veritat, continuï aguantant-se per un fil de pescar, malgrat el pessimisme i la mala llet que aquests últims temps ens agafa escoltant i veient com s’enderroca un món que no entenem, convidats al desànim crònic.
Article d'opinió per a "La Clau"
La bona gent rep les conseqüències de la crisi en silenci, aixecant-se cada matí i lluitant des de la seva feina, botiga o negoci, netejant els carrers, conduint el seu vehicle, cuidant a la família i mirant d’esgarrapar bons moments entre mala notícia i mala notícia o entre anunci i anunci d’una societat televisada, global i multiparanoica.
L’esclat de la bombolla immobiliàra, la crisi financera i les hipoteques han desgastat més que mai a la bona gent, però no han defallit i continuen en la seva lluita, perquè no tenen més remei i també perquè en aquest combat diari hi ha la magnitud de la seva grandesa.
Tant se val qui guanyi les eleccions als EUA o quin superfamós estigui més de moda. Jo em quedaré sempre amb la bona gent, tots aquests milions de persones anònimes que fan cada dia que el nostre món, el proper, el de veritat, continuï aguantant-se per un fil de pescar, malgrat el pessimisme i la mala llet que aquests últims temps ens agafa escoltant i veient com s’enderroca un món que no entenem, convidats al desànim crònic.
Article d'opinió per a "La Clau"
martes, septiembre 16, 2008
'L'OR DEL CONSERGE', de JOSÉ Ma DE LA FUENTE
Publicat per Ara Llibres
‘L’or del conserge’ és una autèntica faula sobre el secret de la prosperitat, que pot aplicar-se a les empreses en crisi o a la mateixa vida privada i personal.
Narra una història ben senzilla: el nou conserge d’una gran empresa que va a la deriva, comença a donar immillorables consells a la gent. A poc a poc es va guanyant la confiança dels directius i els treballadors i es va desvetllant una història que ajuda al creixement personal de tots plegats.
Vivim en uns temps que la gent necessita molta ajuda per anar tirant endavant. En llibres com aquest se’n troba una bona dosi. Explicada, a més, a glops, gota a gota, amarant-nos a poc a poc i ensenyant-nos que moltes vegades compliquem massa les coses, que tot plegat és més fàcil del que sembla.
‘L’or del conerge’ ens aporta una petita història personal carregada d’idees claus per anar tirant endavant, per ser millors, per trobar nous itineraris vitals sense angoixar-nos ni esgotar-nos en el difícil món empresarial dels nostres dies.
José Ma de la Fuente (Alacant, 1964), és poeta, novel·lista i dramaturg resident a Barcelona. Entre d’altres llibres ha publicat ‘El secreto del tamarindo’ i ‘La capsa de la fi del món’.
‘L’or del conserge’ és una autèntica faula sobre el secret de la prosperitat, que pot aplicar-se a les empreses en crisi o a la mateixa vida privada i personal.
Narra una història ben senzilla: el nou conserge d’una gran empresa que va a la deriva, comença a donar immillorables consells a la gent. A poc a poc es va guanyant la confiança dels directius i els treballadors i es va desvetllant una història que ajuda al creixement personal de tots plegats.
Vivim en uns temps que la gent necessita molta ajuda per anar tirant endavant. En llibres com aquest se’n troba una bona dosi. Explicada, a més, a glops, gota a gota, amarant-nos a poc a poc i ensenyant-nos que moltes vegades compliquem massa les coses, que tot plegat és més fàcil del que sembla.
‘L’or del conerge’ ens aporta una petita història personal carregada d’idees claus per anar tirant endavant, per ser millors, per trobar nous itineraris vitals sense angoixar-nos ni esgotar-nos en el difícil món empresarial dels nostres dies.
José Ma de la Fuente (Alacant, 1964), és poeta, novel·lista i dramaturg resident a Barcelona. Entre d’altres llibres ha publicat ‘El secreto del tamarindo’ i ‘La capsa de la fi del món’.
domingo, septiembre 14, 2008
COMENTARI PER A UJALA SOBRE JORDI PI
Amb uns dies de retard responc a Ujala el post sobre Jordi Pi.
1) T'he respost sota el post en qüestió.
2) Per si de cas et responc en un nou post, ja que no disposo del teu coreu.
- En Jordi Pi era dibuixant d'historietes, escriptor i un creador polièdric i multifacètic. Molt especial, capaç de sorprendre i motivar, una persona única.
1) T'he respost sota el post en qüestió.
2) Per si de cas et responc en un nou post, ja que no disposo del teu coreu.
- En Jordi Pi era dibuixant d'historietes, escriptor i un creador polièdric i multifacètic. Molt especial, capaç de sorprendre i motivar, una persona única.
viernes, septiembre 12, 2008
MARIA-ANTÒNIA GRAU, A PROA PREMIÀ
La propera presentació a la llibreria Proa Premià, a la qual tots esteu convidats:
'Res no és igual a res',
de Maria-Antònia Grau i Abadal
XI Premi Alella a Maria Oleart de poesia
Acte de presentació a càrrec
de Martí Rosselló i Albert Calls
Divendres 26 de setembre a les 20,30h, a Proa Premià
Carrer del Nord, 71. Premià de Mar
Organitzen: Proa Premià i Regidoria de Cultura
'Res no és igual a res',
de Maria-Antònia Grau i Abadal
XI Premi Alella a Maria Oleart de poesia
Acte de presentació a càrrec
de Martí Rosselló i Albert Calls
Divendres 26 de setembre a les 20,30h, a Proa Premià
Carrer del Nord, 71. Premià de Mar
Organitzen: Proa Premià i Regidoria de Cultura
11 DE SETEMBRE CATOSFÈRIC A CABRERA DE MAR
Un dels actes destacats de la Diada a Cabrera de Mar va ser la xerrada-col·loqui 'La Catalunya digital. El catalanisme a la xarxa', amb en Saül Gordillo i en Toni Ibáñez, dos dels màxims especialistes en el tema.
L'acte va fer-se a la Sala Nova, plena de gent. En Saül ens va parlar principalment de la història del punt cat i com ha suposat, per al catalanisme, una victòria.
En Toni es va centrar més en la llengua i la cultura i l'aportació dels blogs, sense deixar de banda, tampoc, la vinculació nacional i el patriotisme.
Tots dos van entrellaçar el discurs tècnic, amb un estil planer i diàctic, hàbilment lligat amb els temes del dia, que són la nació i el catalanisme.
Diverses persones del públic van participar en el col·loqui i fins i tot es va plantejar crear la 'Cabrerasfera', 'Burriaquesfera' o 'Ilturosfera', un projecte aquest que es va llançar a l'Ajuntament i que queda sobre la taula.
L'acte va fer-se a la Sala Nova, plena de gent. En Saül ens va parlar principalment de la història del punt cat i com ha suposat, per al catalanisme, una victòria.
En Toni es va centrar més en la llengua i la cultura i l'aportació dels blogs, sense deixar de banda, tampoc, la vinculació nacional i el patriotisme.
Tots dos van entrellaçar el discurs tècnic, amb un estil planer i diàctic, hàbilment lligat amb els temes del dia, que són la nació i el catalanisme.
Diverses persones del públic van participar en el col·loqui i fins i tot es va plantejar crear la 'Cabrerasfera', 'Burriaquesfera' o 'Ilturosfera', un projecte aquest que es va llançar a l'Ajuntament i que queda sobre la taula.
viernes, septiembre 05, 2008
ELS MARINERS
Al menjador de la casa dels meus pares hi ha un quadre molt antic. S'hi veuen uns mariners en una barca, lluitant contra la tempesta en una situació que sembla impossible de salvar.
Davant les grans tempestes només podem fer això. Agafar el timó i els rems i mantenir-se serè.
Sempre hi ha dues possibilitats:
1. L'optimista) Que passi el maltemps i torni a sortir el sol i aleshores els mariners surten reforçats.
2. La pessimista) El naufragi.
Ho dic perquè ara, socialment, sembla que tothom pensi en el naufragi constantment i ens cal l'altra mentalitat, la dels mariners valents que planten cara, encara que al final naufraguin.
Sense pors! Som fills del mar.
Davant les grans tempestes només podem fer això. Agafar el timó i els rems i mantenir-se serè.
Sempre hi ha dues possibilitats:
1. L'optimista) Que passi el maltemps i torni a sortir el sol i aleshores els mariners surten reforçats.
2. La pessimista) El naufragi.
Ho dic perquè ara, socialment, sembla que tothom pensi en el naufragi constantment i ens cal l'altra mentalitat, la dels mariners valents que planten cara, encara que al final naufraguin.
Sense pors! Som fills del mar.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
