La Fundació Maresme va inaugurar el 19 de setembre a Argentona el nou servei de teràpia ocupacional (STO) Pere Parera. Aquest nou equipament donarà suport als discapacitats psíquics i és alhora un referent energètic i mediambiental pioner que ha de servir de model, tal com va destacar la consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, durant l’acte.
Però una altra de les bones notícies lligades amb la inauguració del nou STO és que ha comptat amb la participació d’ajuntaments, institucions, empreses, professionals, particulars o mitjans de comunicació, entre d’altres, una mostra molt representativa del conjunt de la societat civil del Maresme, unida en un projecte solidari d’integració social.
Acostumats a les males notícies dels darrers temps, aquesta n’és una de molt bona. A la base d’aquest projecte, però, destaca la Fundació Maresme, una entitat d’iniciativa social sense ànim de lucre que té com a objectiu promoure i impulsar la integració social de les persones amb discapacitat psíquica de la comarca. L’entitat va ser creda l’any 1996 i actualment atén un miler de persones a través de la seva important xarxa assistencial.
Editorial de TRIBUNA Maresme núm. 187
miércoles, septiembre 24, 2008
DINAR AMB L'ELOI AYMERICH
Ahir al migdia, dinar amb l'Eloi Aymerich en un xino del Camí Ral.
Parlem de Mataró, del Maresme i de la vida en general mentre mengem arròs i pollastre.
L'Eloi pertany a una nova fornada de periodistes i agitadors culturals que es mouen en molts camps alhora, interrelacionant cultura, solidaritat, audiovisual i experiència vital... tot un magma molt interessant.
En el fons d'això es tracta, que hi hagi gent que faci coses i que se les cregui.
Parlem de Mataró, del Maresme i de la vida en general mentre mengem arròs i pollastre.
L'Eloi pertany a una nova fornada de periodistes i agitadors culturals que es mouen en molts camps alhora, interrelacionant cultura, solidaritat, audiovisual i experiència vital... tot un magma molt interessant.
En el fons d'això es tracta, que hi hagi gent que faci coses i que se les cregui.
DEL TAO
"Si vols que alguna cosa es contregui,
abans has de permetre que s'expandeixi.
Si vols qua alguna cosa es debiliti, abans has de fer-la forta.
Si vols enderrocar un edifci, abans has de construir-lo.
Primer has de donar per rebre".
abans has de permetre que s'expandeixi.
Si vols qua alguna cosa es debiliti, abans has de fer-la forta.
Si vols enderrocar un edifci, abans has de construir-lo.
Primer has de donar per rebre".
LA CRISI?
Imatge d'una roda de premsa ceebrada a la Sala dels lleons de l'Ajuntament de Mataró el passat dilluns.
Observeu els màrtirs atacats pels tigres... M'han fet pensar en la crisi que estem vivint.
Aquest quadre és una metàfora de l'existència humana i el gest de la seva figura central s'obre també a moltes interpretacions i extrapolacions.
Observeu els màrtirs atacats pels tigres... M'han fet pensar en la crisi que estem vivint.
Aquest quadre és una metàfora de l'existència humana i el gest de la seva figura central s'obre també a moltes interpretacions i extrapolacions.
RESORGIMENT
Stevenson, amb tuberculosi, va marxar als mars del sud i va trobar-hi una nova vida plena, uns anys de més de pròrroga, intensos i enriquidors.
lunes, septiembre 22, 2008
UNA CARRETERA PER A CARROS?
Agafo la N-II moltes vegades al dia, no tinc més remei per la meva feina, perquè visc i treballo a la comarca. També m’haig de desplaçar en cotxe perquè en transport públic és molt difícil moure’s a una velocitat que permeti anar a diversos llocs i arribar a temps.
No sé si les mesures de pacificació aplicades a la carretera hauran servit per evitar accidents i morts, espero que sí, perquè amb el temps que hi han invertit, almenys que doni alguns resultats. Tot i així, hi ha moments que potser sí que a peu arribaríem més ràpid i qualsevol incidència a la calçada, per petita que sigui, provoca unes retencions per asseure-s’hi.
Què ens ha passat? Estructures viàries obsoletes, augment demogràfic i transformació de les vies de comunicació fins a crear un nou escenari més complex que va per llarg.
Les administracions i els polítics, que són els únics que poden solucionar-ho, fan pedaços per evitar accidents i miren de posar-se d’acord en una solució que, pel que es veu, va per llarg perquè no és fàcil i alhora demana una gran inversió.
De moment només ens queda el camí d’agafar-s’ho amb paciència i esperar millors temps, com en moltes coses. O reduir el ritme de vida, però aquesta és una possibilitat només a l’abast d’uns pocs, no?
No sé si les mesures de pacificació aplicades a la carretera hauran servit per evitar accidents i morts, espero que sí, perquè amb el temps que hi han invertit, almenys que doni alguns resultats. Tot i així, hi ha moments que potser sí que a peu arribaríem més ràpid i qualsevol incidència a la calçada, per petita que sigui, provoca unes retencions per asseure-s’hi.
Què ens ha passat? Estructures viàries obsoletes, augment demogràfic i transformació de les vies de comunicació fins a crear un nou escenari més complex que va per llarg.
Les administracions i els polítics, que són els únics que poden solucionar-ho, fan pedaços per evitar accidents i miren de posar-se d’acord en una solució que, pel que es veu, va per llarg perquè no és fàcil i alhora demana una gran inversió.
De moment només ens queda el camí d’agafar-s’ho amb paciència i esperar millors temps, com en moltes coses. O reduir el ritme de vida, però aquesta és una possibilitat només a l’abast d’uns pocs, no?
INAUGUREN UN CENTRE PIONER DE TERÀPIA OCUPACIONAL PER A DISCAPACITATS
La Fundació Maresme va presentar el passat divendres 19 de setembre un nou centre a Argentona que acull el Servei de Teràpia Ocupacional (STO) Pere Parera. Conegut fins ara com a Can Negoci, el centre és un ambiciós projecte que permetrà donar servei a més de 80 persones amb discapacitat.
El nou STO, que es va començar a construir el 2006 i va començar a funcionar el passat 1 de setembre, té 1400 metres quadrats de construcció, una capacitat per a 80 usuaris amb discapacitat psíquica i 15 educadors. També és energèticament autònom, a través d’una caldera de biomassa, una construcció d’eficiència energètica i una gran instal·lació fotovoltàica.
L’acte inaugural d’ahir va reunir nombroses persones i autoritats. Entre d’altres, van assistir a l’acte la consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila i el Delegat del Govern de l’Estat a Catalunya, Joan Rangel.
Segons la consellera, el centre serà una referència per Catalunya. “Mostra cap on caminar, els recursos que hem de construir, de qualitat i sostenibles”, va dir Capdevila. La consellera també va destacar l’esforç dels pares i mares dels discapacitats i els anys de treball de la Fundació Maresme.
Per la seva banda, Rangel va destacar el paper de la societat civil en l’execució del projecte de la fundació. En aquest sentit, cal destacar que 70.000 euros del pressupost es van recollir amb aportacions d’entitats, famílies i empreses del Maresme.
Notícia per a l'Avui
El nou STO, que es va començar a construir el 2006 i va començar a funcionar el passat 1 de setembre, té 1400 metres quadrats de construcció, una capacitat per a 80 usuaris amb discapacitat psíquica i 15 educadors. També és energèticament autònom, a través d’una caldera de biomassa, una construcció d’eficiència energètica i una gran instal·lació fotovoltàica.
L’acte inaugural d’ahir va reunir nombroses persones i autoritats. Entre d’altres, van assistir a l’acte la consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila i el Delegat del Govern de l’Estat a Catalunya, Joan Rangel.
Segons la consellera, el centre serà una referència per Catalunya. “Mostra cap on caminar, els recursos que hem de construir, de qualitat i sostenibles”, va dir Capdevila. La consellera també va destacar l’esforç dels pares i mares dels discapacitats i els anys de treball de la Fundació Maresme.
Per la seva banda, Rangel va destacar el paper de la societat civil en l’execució del projecte de la fundació. En aquest sentit, cal destacar que 70.000 euros del pressupost es van recollir amb aportacions d’entitats, famílies i empreses del Maresme.
Notícia per a l'Avui
domingo, septiembre 21, 2008
LA BONA GENT
Hi una veritat com un temple: la bona gent és la que fa anar el món. Són més dels que puguin semblar i moltes vegades, quan estem a punt de caure en el desànim, tendim a ignorar-los, com si no existissin o fossin fantasmes impossibles en una societat que cada vegada va més ràpid i passa més de tot.
La bona gent rep les conseqüències de la crisi en silenci, aixecant-se cada matí i lluitant des de la seva feina, botiga o negoci, netejant els carrers, conduint el seu vehicle, cuidant a la família i mirant d’esgarrapar bons moments entre mala notícia i mala notícia o entre anunci i anunci d’una societat televisada, global i multiparanoica.
L’esclat de la bombolla immobiliàra, la crisi financera i les hipoteques han desgastat més que mai a la bona gent, però no han defallit i continuen en la seva lluita, perquè no tenen més remei i també perquè en aquest combat diari hi ha la magnitud de la seva grandesa.
Tant se val qui guanyi les eleccions als EUA o quin superfamós estigui més de moda. Jo em quedaré sempre amb la bona gent, tots aquests milions de persones anònimes que fan cada dia que el nostre món, el proper, el de veritat, continuï aguantant-se per un fil de pescar, malgrat el pessimisme i la mala llet que aquests últims temps ens agafa escoltant i veient com s’enderroca un món que no entenem, convidats al desànim crònic.
Article d'opinió per a "La Clau"
La bona gent rep les conseqüències de la crisi en silenci, aixecant-se cada matí i lluitant des de la seva feina, botiga o negoci, netejant els carrers, conduint el seu vehicle, cuidant a la família i mirant d’esgarrapar bons moments entre mala notícia i mala notícia o entre anunci i anunci d’una societat televisada, global i multiparanoica.
L’esclat de la bombolla immobiliàra, la crisi financera i les hipoteques han desgastat més que mai a la bona gent, però no han defallit i continuen en la seva lluita, perquè no tenen més remei i també perquè en aquest combat diari hi ha la magnitud de la seva grandesa.
Tant se val qui guanyi les eleccions als EUA o quin superfamós estigui més de moda. Jo em quedaré sempre amb la bona gent, tots aquests milions de persones anònimes que fan cada dia que el nostre món, el proper, el de veritat, continuï aguantant-se per un fil de pescar, malgrat el pessimisme i la mala llet que aquests últims temps ens agafa escoltant i veient com s’enderroca un món que no entenem, convidats al desànim crònic.
Article d'opinió per a "La Clau"
martes, septiembre 16, 2008
'L'OR DEL CONSERGE', de JOSÉ Ma DE LA FUENTE
Publicat per Ara Llibres
‘L’or del conserge’ és una autèntica faula sobre el secret de la prosperitat, que pot aplicar-se a les empreses en crisi o a la mateixa vida privada i personal.
Narra una història ben senzilla: el nou conserge d’una gran empresa que va a la deriva, comença a donar immillorables consells a la gent. A poc a poc es va guanyant la confiança dels directius i els treballadors i es va desvetllant una història que ajuda al creixement personal de tots plegats.
Vivim en uns temps que la gent necessita molta ajuda per anar tirant endavant. En llibres com aquest se’n troba una bona dosi. Explicada, a més, a glops, gota a gota, amarant-nos a poc a poc i ensenyant-nos que moltes vegades compliquem massa les coses, que tot plegat és més fàcil del que sembla.
‘L’or del conerge’ ens aporta una petita història personal carregada d’idees claus per anar tirant endavant, per ser millors, per trobar nous itineraris vitals sense angoixar-nos ni esgotar-nos en el difícil món empresarial dels nostres dies.
José Ma de la Fuente (Alacant, 1964), és poeta, novel·lista i dramaturg resident a Barcelona. Entre d’altres llibres ha publicat ‘El secreto del tamarindo’ i ‘La capsa de la fi del món’.
‘L’or del conserge’ és una autèntica faula sobre el secret de la prosperitat, que pot aplicar-se a les empreses en crisi o a la mateixa vida privada i personal.
Narra una història ben senzilla: el nou conserge d’una gran empresa que va a la deriva, comença a donar immillorables consells a la gent. A poc a poc es va guanyant la confiança dels directius i els treballadors i es va desvetllant una història que ajuda al creixement personal de tots plegats.
Vivim en uns temps que la gent necessita molta ajuda per anar tirant endavant. En llibres com aquest se’n troba una bona dosi. Explicada, a més, a glops, gota a gota, amarant-nos a poc a poc i ensenyant-nos que moltes vegades compliquem massa les coses, que tot plegat és més fàcil del que sembla.
‘L’or del conerge’ ens aporta una petita història personal carregada d’idees claus per anar tirant endavant, per ser millors, per trobar nous itineraris vitals sense angoixar-nos ni esgotar-nos en el difícil món empresarial dels nostres dies.
José Ma de la Fuente (Alacant, 1964), és poeta, novel·lista i dramaturg resident a Barcelona. Entre d’altres llibres ha publicat ‘El secreto del tamarindo’ i ‘La capsa de la fi del món’.
domingo, septiembre 14, 2008
COMENTARI PER A UJALA SOBRE JORDI PI
Amb uns dies de retard responc a Ujala el post sobre Jordi Pi.
1) T'he respost sota el post en qüestió.
2) Per si de cas et responc en un nou post, ja que no disposo del teu coreu.
- En Jordi Pi era dibuixant d'historietes, escriptor i un creador polièdric i multifacètic. Molt especial, capaç de sorprendre i motivar, una persona única.
1) T'he respost sota el post en qüestió.
2) Per si de cas et responc en un nou post, ja que no disposo del teu coreu.
- En Jordi Pi era dibuixant d'historietes, escriptor i un creador polièdric i multifacètic. Molt especial, capaç de sorprendre i motivar, una persona única.
viernes, septiembre 12, 2008
MARIA-ANTÒNIA GRAU, A PROA PREMIÀ
La propera presentació a la llibreria Proa Premià, a la qual tots esteu convidats:
'Res no és igual a res',
de Maria-Antònia Grau i Abadal
XI Premi Alella a Maria Oleart de poesia
Acte de presentació a càrrec
de Martí Rosselló i Albert Calls
Divendres 26 de setembre a les 20,30h, a Proa Premià
Carrer del Nord, 71. Premià de Mar
Organitzen: Proa Premià i Regidoria de Cultura
'Res no és igual a res',
de Maria-Antònia Grau i Abadal
XI Premi Alella a Maria Oleart de poesia
Acte de presentació a càrrec
de Martí Rosselló i Albert Calls
Divendres 26 de setembre a les 20,30h, a Proa Premià
Carrer del Nord, 71. Premià de Mar
Organitzen: Proa Premià i Regidoria de Cultura
11 DE SETEMBRE CATOSFÈRIC A CABRERA DE MAR
Un dels actes destacats de la Diada a Cabrera de Mar va ser la xerrada-col·loqui 'La Catalunya digital. El catalanisme a la xarxa', amb en Saül Gordillo i en Toni Ibáñez, dos dels màxims especialistes en el tema.
L'acte va fer-se a la Sala Nova, plena de gent. En Saül ens va parlar principalment de la història del punt cat i com ha suposat, per al catalanisme, una victòria.
En Toni es va centrar més en la llengua i la cultura i l'aportació dels blogs, sense deixar de banda, tampoc, la vinculació nacional i el patriotisme.
Tots dos van entrellaçar el discurs tècnic, amb un estil planer i diàctic, hàbilment lligat amb els temes del dia, que són la nació i el catalanisme.
Diverses persones del públic van participar en el col·loqui i fins i tot es va plantejar crear la 'Cabrerasfera', 'Burriaquesfera' o 'Ilturosfera', un projecte aquest que es va llançar a l'Ajuntament i que queda sobre la taula.
L'acte va fer-se a la Sala Nova, plena de gent. En Saül ens va parlar principalment de la història del punt cat i com ha suposat, per al catalanisme, una victòria.
En Toni es va centrar més en la llengua i la cultura i l'aportació dels blogs, sense deixar de banda, tampoc, la vinculació nacional i el patriotisme.
Tots dos van entrellaçar el discurs tècnic, amb un estil planer i diàctic, hàbilment lligat amb els temes del dia, que són la nació i el catalanisme.
Diverses persones del públic van participar en el col·loqui i fins i tot es va plantejar crear la 'Cabrerasfera', 'Burriaquesfera' o 'Ilturosfera', un projecte aquest que es va llançar a l'Ajuntament i que queda sobre la taula.
viernes, septiembre 05, 2008
ELS MARINERS
Al menjador de la casa dels meus pares hi ha un quadre molt antic. S'hi veuen uns mariners en una barca, lluitant contra la tempesta en una situació que sembla impossible de salvar.
Davant les grans tempestes només podem fer això. Agafar el timó i els rems i mantenir-se serè.
Sempre hi ha dues possibilitats:
1. L'optimista) Que passi el maltemps i torni a sortir el sol i aleshores els mariners surten reforçats.
2. La pessimista) El naufragi.
Ho dic perquè ara, socialment, sembla que tothom pensi en el naufragi constantment i ens cal l'altra mentalitat, la dels mariners valents que planten cara, encara que al final naufraguin.
Sense pors! Som fills del mar.
Davant les grans tempestes només podem fer això. Agafar el timó i els rems i mantenir-se serè.
Sempre hi ha dues possibilitats:
1. L'optimista) Que passi el maltemps i torni a sortir el sol i aleshores els mariners surten reforçats.
2. La pessimista) El naufragi.
Ho dic perquè ara, socialment, sembla que tothom pensi en el naufragi constantment i ens cal l'altra mentalitat, la dels mariners valents que planten cara, encara que al final naufraguin.
Sense pors! Som fills del mar.
miércoles, septiembre 03, 2008
IL·LUMINA L'OBSCURITAT
Assenyat comentari cinematogràfic de la Judith Vives.
Més que el "Sólo puede quedar uno" de "Los Inmortales", el "Soy leyenda".
"Il·lumina l'obscuritat!".
Més que el "Sólo puede quedar uno" de "Los Inmortales", el "Soy leyenda".
"Il·lumina l'obscuritat!".
martes, septiembre 02, 2008
SÓC L'ÚLTIM, ARA QUÈ PASSA?
Com a la pel·lícula 'Los inmortales', he quedat l'últim a la feina.
Ara què passa, em torno mortal?
Ara què passa, em torno mortal?
jueves, agosto 28, 2008
LA CATALUNYA DIGITAL, A CABRERA
11 de Setembre.
Diada Nacional de Catalunya.
A les 12 del migdia, a la Sala Nova de Cabrera de Mar:
'La Catalunya digital. El catalanisme a la xarxa'.
Xerrada–col·loqui amb:
- Saül Gordillo, periodista, director de l’Agència Catalana de Notícies i autor del llibre 'Nació.cat'.
- Toni Ibáñez, inventor de la paraula ‘Catosfera’ i un dels bloguers més veterans, influents i reconeguts. Recentment ha impulsat el llibre 'La Catosfera literària 08. Primera antologia de blogs en català'.
Moderador: Albert Calls.
(Tot seguit s’oferirà un petit refrigeri).
Diada Nacional de Catalunya.
A les 12 del migdia, a la Sala Nova de Cabrera de Mar:
'La Catalunya digital. El catalanisme a la xarxa'.
Xerrada–col·loqui amb:
- Saül Gordillo, periodista, director de l’Agència Catalana de Notícies i autor del llibre 'Nació.cat'.
- Toni Ibáñez, inventor de la paraula ‘Catosfera’ i un dels bloguers més veterans, influents i reconeguts. Recentment ha impulsat el llibre 'La Catosfera literària 08. Primera antologia de blogs en català'.
Moderador: Albert Calls.
(Tot seguit s’oferirà un petit refrigeri).
FOC
Cómo superar el síndrome del quemado
miércoles 20 de agosto, 5:14 AM
Una investigación realizada por la Universidad de Utrecht de los Países Bajos reveló que hay una estrecha relación entre la calidad del sueño y la mejoría clínica de los pacientes que sufren de Síndrome de Burn Out (SBO), informó la Sociedad Iberoamericana de Información Científica (SIIC).
El informe asegura que la recuperación a través del sueño, luego de padecer dificultad para conciliarlo, al igual que el sueño reparador, se asocian con la persona que finalmente superó niveles de agotamiento y puede volver a sus actividades cotidianas.
Burn out significa, literalmente, "quemado". Los especialistas lo definen como un estado de "vacío interior", "desgaste espiritual", "infarto del alma".
Las principales características de este síndrome son el agotamiento grave, la actitud "cínica" hacia el trabajo y la reducción de la eficacia profesional.
Los médicos aseguran que existe cierta resistencia a la recuperación espontánea cuando se sufre de SBO. Algunos pacientes incluso pueden vivir con él hasta 8 años consecutivos.
La investigación
Los científicos estudiaron durante dos semanas a 59 personas con licencia laboral extendida por sufrir de SBO. Luego, volvieron a examinarlas a los seis meses.
Concluido este segundo plazo, sólo el 37% de los participantes habían vuelto a sus tareas, presentando aún síntomas de agotamiento, mientras que los que no lo hicieron seguían sufriendo el síndrome.
La presencia de agotamiento durante el seguimiento se vinculó con la inadecuada recuperación a través del sueño, mientras que el retorno laboral en forma completa se correlacionó con el sueño reparador y la superación de las dificultades para conciliar el sueño.
No obstante, se observó un alivio significativo de los síntomas relacionados con el agotamiento, una superación de la dificultad para conciliar el sueño y de la depresión, además de mejoras en la recuperación del sueño y del sueño reparador.
Una de las conclusiones a las que se arribó es que el agotamiento parece disminuir durante los 10 meses posteriores a la deserción laboral.
El regreso al trabajo comprende un proceso lento, que puede acelerarse a través de intervenciones activadoras, como por ejemplo terapias cognitivo-conductuales, es decir, tratamientos que apuntan a que el paciente modifique pensamientos y comportamientos.
También confirmaron que los trastornos del sueño superados parecen representar un factor importante, tanto en el alivio de los síntomas como en el retorno laboral de los pacientes.
Fuente: Internet.
miércoles 20 de agosto, 5:14 AM
Una investigación realizada por la Universidad de Utrecht de los Países Bajos reveló que hay una estrecha relación entre la calidad del sueño y la mejoría clínica de los pacientes que sufren de Síndrome de Burn Out (SBO), informó la Sociedad Iberoamericana de Información Científica (SIIC).
El informe asegura que la recuperación a través del sueño, luego de padecer dificultad para conciliarlo, al igual que el sueño reparador, se asocian con la persona que finalmente superó niveles de agotamiento y puede volver a sus actividades cotidianas.
Burn out significa, literalmente, "quemado". Los especialistas lo definen como un estado de "vacío interior", "desgaste espiritual", "infarto del alma".
Las principales características de este síndrome son el agotamiento grave, la actitud "cínica" hacia el trabajo y la reducción de la eficacia profesional.
Los médicos aseguran que existe cierta resistencia a la recuperación espontánea cuando se sufre de SBO. Algunos pacientes incluso pueden vivir con él hasta 8 años consecutivos.
La investigación
Los científicos estudiaron durante dos semanas a 59 personas con licencia laboral extendida por sufrir de SBO. Luego, volvieron a examinarlas a los seis meses.
Concluido este segundo plazo, sólo el 37% de los participantes habían vuelto a sus tareas, presentando aún síntomas de agotamiento, mientras que los que no lo hicieron seguían sufriendo el síndrome.
La presencia de agotamiento durante el seguimiento se vinculó con la inadecuada recuperación a través del sueño, mientras que el retorno laboral en forma completa se correlacionó con el sueño reparador y la superación de las dificultades para conciliar el sueño.
No obstante, se observó un alivio significativo de los síntomas relacionados con el agotamiento, una superación de la dificultad para conciliar el sueño y de la depresión, además de mejoras en la recuperación del sueño y del sueño reparador.
Una de las conclusiones a las que se arribó es que el agotamiento parece disminuir durante los 10 meses posteriores a la deserción laboral.
El regreso al trabajo comprende un proceso lento, que puede acelerarse a través de intervenciones activadoras, como por ejemplo terapias cognitivo-conductuales, es decir, tratamientos que apuntan a que el paciente modifique pensamientos y comportamientos.
También confirmaron que los trastornos del sueño superados parecen representar un factor importante, tanto en el alivio de los síntomas como en el retorno laboral de los pacientes.
Fuente: Internet.
2009 = ANY DE DESCANS
"2009, any sabàtic de descans...".
Amb aquest eslògan retorno de les vacances.
P.S. Cal aturar-se i respirar.
Amb aquest eslògan retorno de les vacances.
P.S. Cal aturar-se i respirar.
martes, agosto 12, 2008
POST NÚMERO 500
Aquest és el meu post número 500.
Una petita fita personal si tenim en compte que sóc una persona d'experimentacions i canvis i que m'he volgut carregar aquest blog diverses vegades.
Al llarg d'aquestes 500 complicitats, 'El Quadern d'Albert Calls' ha contactat amb moltes persones. La majoria de vegades per expressar idees, crítiques, comentaris, suggerències, conèixer gent o fins i tot la possibilitat de què aquest quadern de paraules trobés el seu petit espai dins el llibre 'La Catosfera Literària 08'.
El blog tamé ha servit per rebre anònims insultants, pocs però contundents i sempre rere la màscara que comporta la covardia. Però són les regles d'aquest joc digital.
Hi va haver un moment que el projecte inicial va ampliar-se amb dos blogs més:
1) Els llibres de Proa Premià, que gestiona i manté viu Sílvia Tarragó amb encert, des de la nostra llbreria, Proa Premià, a Premià de Mar.
2) El Gòlem. Un espai que havia de convertir-se en revista literària digital, però que després d'un temps vaig decidir anul·lar davant l'existència de propostes molt millors que la meva i que porten persones amb més i millors coneixements tecnològics i motivacions que no pas jo.
Al llarg d'aquests 500 posts d'El Quadern d'Albert Calls' he viscut una mica de tot i m'ha servit per anar-me movent en una xarxa cada vegada més carregada de possibilitats, en constant moviment (ara mateix estem liats amb el facebook que no vegis!).
El blog és avui per avui un projecte al que no renuncio, al que vaig i vinc de maneres molt diferents, a vegades amb espais de temps distanciats i d'altres amb tempestes d'idees puntuals que evidencien que quan hi entro sóc lliure...
Sí, lliure, en aquest viatge digital i màgic, que permet que les paraules i idees viatgin, facin amics (i enemics) i permetin que com a escriptor continuï escrivint.
Per què, dàixò és del que es tracta. Almenys per a mi.
Que el ciberviatge continuï amb molts més post i universos de paraules.
Mentre m'aguanti dret davant el teclat de l'ordinador, aquí em trobareu.
Una petita fita personal si tenim en compte que sóc una persona d'experimentacions i canvis i que m'he volgut carregar aquest blog diverses vegades.
Al llarg d'aquestes 500 complicitats, 'El Quadern d'Albert Calls' ha contactat amb moltes persones. La majoria de vegades per expressar idees, crítiques, comentaris, suggerències, conèixer gent o fins i tot la possibilitat de què aquest quadern de paraules trobés el seu petit espai dins el llibre 'La Catosfera Literària 08'.
El blog tamé ha servit per rebre anònims insultants, pocs però contundents i sempre rere la màscara que comporta la covardia. Però són les regles d'aquest joc digital.
Hi va haver un moment que el projecte inicial va ampliar-se amb dos blogs més:
1) Els llibres de Proa Premià, que gestiona i manté viu Sílvia Tarragó amb encert, des de la nostra llbreria, Proa Premià, a Premià de Mar.
2) El Gòlem. Un espai que havia de convertir-se en revista literària digital, però que després d'un temps vaig decidir anul·lar davant l'existència de propostes molt millors que la meva i que porten persones amb més i millors coneixements tecnològics i motivacions que no pas jo.
Al llarg d'aquests 500 posts d'El Quadern d'Albert Calls' he viscut una mica de tot i m'ha servit per anar-me movent en una xarxa cada vegada més carregada de possibilitats, en constant moviment (ara mateix estem liats amb el facebook que no vegis!).
El blog és avui per avui un projecte al que no renuncio, al que vaig i vinc de maneres molt diferents, a vegades amb espais de temps distanciats i d'altres amb tempestes d'idees puntuals que evidencien que quan hi entro sóc lliure...
Sí, lliure, en aquest viatge digital i màgic, que permet que les paraules i idees viatgin, facin amics (i enemics) i permetin que com a escriptor continuï escrivint.
Per què, dàixò és del que es tracta. Almenys per a mi.
Que el ciberviatge continuï amb molts més post i universos de paraules.
Mentre m'aguanti dret davant el teclat de l'ordinador, aquí em trobareu.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
