UN PETIT PENSAMENT

Algú ho va dir: Quan les coses semblen més fosques s'està més aprop de la claror.

EL CANTÓ OBSCUR DE LA FORÇA

La vertadera espiritualitat sol estar molt allunyada del que se’ns vol fer creure que és el seu “centre”. D’altra banda, el millor dogma –i això és una afirmació personal i per tant vol ser respectuosa amb tothom– és el que és lliure, el que et dóna l’opció d’arribar a Déu seguint les teves pròpies passes i al teu ritme, trobant-te amb ell des de l’experiència unipersonal. Per tant, hi ha moltes maneres de trobar-se amb Ell, tantes com persones i és discutible pretendre dogmatitzar-les.

Com molts de la meva generació he estat educat en el Cristianisme, del qual n’he extret uns importants valors que han determinat la meva existència, que em serveixen molt encara per afrontar el dia a dia. Però també, he anat percebent com una part important de l’Església s’apartava de les preocupacions diàries de les persones, es convertia en un mecanisme de poder i gestió i oblidava les fonts primigències, aquest abeurador espiritual que l’ésser humà necessita des del principi dels temps, quan la por al buit i a la mort el llança a creure que hi ha alguna entitat superior, primigència, creadora, ordenadora del caos.

És evident que l’Església del segle XXI és molt àmplia i ha de donar resposta a moltes necessitats, per tant té un repte molt difícil al davant, però també hi ha alguns importants missatges que no s’han renovat adequadament als temps actuals i el “carquisme” que acompanya a determinats líders religiosos fa que es demani a crits una adaptació. Un canvi que no arriba i que, n’estic segur, també esperen moltes persones de bona fe.

Albert Calls

AL TURISME LI AGRADA LA NOSTRA COMARCA

Un estudi, encarregat pel Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme, que va presentar-se a Calella el passat 13 de novembre, desvetlla algunes de les claus dels visitants estivals del nord de la nostra comarca. Entre les conclusions d’aquest treball, que es basa en les opinions de prop de 1000 turistes que van passar les seves vacances a l’Alt Maresme, hi ha la valoració que fan de la seva estada a la zona: un 7,5 de nota mitjana global.

D’altres aspectes de l’estudi indiquen que el turista estranger duplica en nombre a l’espanyol, si bé aquest darrer ha augmentat en el darrer any en vuit punts; i que la franja d’edat majoritària es troba entre els 40 i 65 anys i hi ha hagut un increment de la franja d’entre 25 i 40 anys, que s’ajusta al perfil de turisme familiar que han començat a promocionar diversos municipis.

Una altra informació important és que els turistes han conegut la destinació Maresme a través de familiars i amics, agències i internet (per aquest ordre).

D’altra banda, cal afegir a aquest estudi que en els darrers temps s’han impulsat estratègies de suport com la creació de la marca Barcelona-Costa del Maresme, per atreure a la nostra comarca turisme que visiti la capital de Catalunya o, fins i tot, a menor escala, l’aposta de Santa Susanna per crear un gran centre ecumènic que atregui el turisme religiós, que existeix i també té la seva importància. Tot plegat contribueix a desenvolupar un sector que cada vegada més és cabdal per desenvolupar el Maresme del present i el del futur.

Albert Calls

MÉS GENT CONTRA L'N-II

L’anunci, aquests dies, que a Vilassar de Mar s’ha creat una nova plataforma cívica per demanar el trasllat de l’N-II i el peatge gratuït de l’autopista, se suma a la tasca que vénen desenvolupant les platafores cíviques de Premià de Mar i el Masnou 21 i és una bona notícia perquè demostra que cada vegada són més les persones preocupades, des del teixit social, en trobar una solució a la carretera que tenim al davant, que ens destrossa el territori i que cada vegada més ens limita la capacitat de viure abocats al mar amb una major qualitat de vida. Tot això a part de què l’augment de vehicles progressiu demani una resposta clara per preveure els problemes de mobilitat que ja tenim i que seran majors en un futur.

D’altra banda, el passat 30 d’octubre, seguint les reivindicacions iniciades pels maltractats usuaris, els alcaldes de CiU de Catalunya van fer un toc d’atenció al govern espanyol i al català, de què promouran una gran mobilització si no es dóna resposta als greus problemes de la infraestructura ferroviària, que els maresmencs patim en carn pròpia amb el mal funcionament de rodalies.

No pot demanar-se una solució a l’N-II sense deixar de contemplar tampoc el paper del tren, que a dia d’avui és un transport col·lectiu importantíssim i sostenible, davant la contaminació provocada pels vehicles de motor.

Alguna cosa no va bé que cada dia s’hagi de parlar d’aquests temes i potser sí que cal donar un bon cop a la taula perquè es solucioni d’una vegada per totes aquesta greu problemàtica. Però no oblidem que una part important de la solució està en mans de la classe política, és a dir, aquells que seguint les regles del joc normalment es passen el dia barallant-se entre ells, sense pensar en el bé comú. Que creixin els col·lectius cívics que els recorden que no fan bé els deures potser no ha de servir per canviar un o altre govern, sinó per fer-los adonar que no cal parlar tant i oferir més resultats.

Albert Calls

CENS DIGITAL D'AMICS DE CALLS

Després d'uns mesos de posar ordre als papers, llibres i diversos, ara ho estic fent amb el meu entorn digital.

Per aquest motiu us demano a totes i a tots, AMIGUES i AMICS que llegiu el blog, m'envieu un correu electrònic per capturar la vostra adreça electrònica (a.e.) i confegir un llistat que em permeti una major agilització de contacte amb vosaltres.

Al cap i a la vida és ja una realitat digital.

Podeu enviar-me un correu amb la vostra (a.e) a:

albertcalls@hotmail.com

Gràcies.

Albert Calls

EL VIATGE S'ACABA

A vegades el viatge s'acaba, encara que un no vulgui ni sense saber ben bé el perquè.

REFLEXIÓ MOMENTÀNIA

Només quan perdem les coses ens adonem del seu valor.

COMIAT A JOAN VILALTA, CRONISTA DE CABRERA DE MAR

Joan Vilalta i Reixach va morir el passat dimarts 16 d’octubre als 87 anys. Fill de Cabrera de Mar va combatre a la Guerra Civil amb la Lleva del Biberó i va conservar amb gran dedicació la memòria documental del seu municipi, motiu pel qual se'l va reconèixer com a Cronista Oficial.

També va col·laborar incansablement amb la premsa local i comarcal, especialment amb “La Clau” i fent articles per als programes de les festes majors de Cabrera. Una part de la seva obra està recollida en el volum 'Antologia personal' (1997).

Per la seva casa van passar personatges de la cultura catalana com Josep M. Folch i Torres o Tísner.

L’estimació per la cultura de l’amic Vilalta va fer que tota la seva vida escrivís articles per preservar la memòria de les persones i els fets que va conèixer. D’altra banda, havia sortit en diversos reportatges televisius parlant de les seves experiències a la Guerra Civil i l'historiador Josep M. Solé i Sabaté havia recollit les seves vivències en un llibre, junt a la d'altres excombatents.

La mort se l’ha endut, però per a tots els que el vam conèixer ens queda el record d’una persona inoblidable, que estimava Cabrera i va dedicar-hi el seu temps amb passió. També, l’immens patrimoni documental d’articles i textos que al llarg de tants anys ha escrit i que configuren una memòria única dels fets i paisatges locals.

Fins sempre, amic Vilalta.

Albert Calls

TXHÉKHOV, DEL TOT RECOMANABLE

M'he llegit els contes de Txhékhov i davant d'això no es pot dir res. Passen la prova del temps i et deixen a gust.
Si no els heu llegit a què espereu...

RES NO ÉS IGUAL A RES

La Maria Antònia Grau, de Premià de Mar, ha estat la guanyadora del premi 'Alella a Maria Oleart' d'aquest any amb un excel·lent poemari que reflexiona sobre l'existència i en el que la forma i el fons s'entrecreuen amb mestratge. Un recull del tot recomanable que està previst que s'editi per volts de Sant Jordi del 2008.

HE TORNAT...

Després d'unes setmanes intenses endreçant,tirant papers, donant llibres, posant els correus electrònics al dia i amb la convicció de què facis el que facis sempre acaba guanyant la pols, ja torno a ser aquí amb les meves postil·les, suugerències, reflexions i d'altres coses que us agraeixo que seguiu.

UN PERÍODE DE DESCANS

De tant en tant cal renovar-se. Per aquest motiu des del passat mes d'agost que vaig començar a endreçar els meus arxius. El de Proa Premià i el de casa.

Després de 22 anys de treball (11 a la llibreria) en tota mena de publicacions i editorials i ser una persona que ho guarda tot, les tones de material són bastant grans.

Encara em manquen un mesos per acabar de deixar al dia la tasca d'aquest anys. Fer-ho m'està permetent analitzar la feina desenvolupada i alhora renovar-me.

D'altra banda, molts dels llibres i documents els faig arribar a amics i arxius. Perquè tingueu una idea, en un sol VIATGE vaig buidar uns 400 volums de casa.

Una vegada hagi acabat de fer-ho vindrà la renovació digital. Ja en parlarem!

És per aquest motiu que em prenc un període de descans en aquest bloc i també en l'altre, "El Gòlem".

"Els Llibres de Proa Premià", però, seguirà la seva existència amb comentaris i notícies.

SI VOLEU CONTACTAR AMB MI podeu fer-ho al meu correu:

albertcalls@hotmail.com.

Fins aviat!

AVUI DIVENDRES 27 DE JULIOL, PRESENTACIÓ A PROA PREMIÀ

PRESENTACIÓ
DE LLIBRES
A PROA PREMIÀ

Divendres 27 de juliol, a les 20h


La puta que leía
a Jack Kerouac,
de Susana Hernández

Podemos estar contentos,
d’Albert Lladó


Carrer del Nord, 71 – Premià de Mar

'LAS TRIBULACIONES DE WILT', DE TOM SHARPE

Publicat per Anagrama

Dins els ‘Compactos’, un clàssic de l’editorial Anagrama, es poden trobar tots els llibres de l’escriptor anglès Tom Sharpe, entre els que destaquen els que tenen com a protagonista el divertit Wilt. No estic parlant de cap novetat editorial, però sí d’uns volums que es reediten constantment i que captiven lectors d’arreu del món. Amb el bon temps, que sempre convida a una lectura relaxada, és molt recomanable exhumar la lectura dels diversos volums que tenen el professor Wilt com a protagonista. En el cas de ‘Las tribulaciones de Wilt’, s’enfronta al dia a dia de la seva família, integrada per la seva dona i quatre filles i a una trama de terrorisme internacional, tot entrellaçat i sense deixar de divertir el lector ni un sol moment. Estem davant, sens dubte, d’una de les més brillants i irreverents obres d’aquest autor anglès, que aconsegueix fer riure i atrapar-te fins al final del llibre. Realment, escriure novel·les humorístiques no és gens fàcil; a més, carregar-les de crítica als temps actuals encara dificulta més la situació. Sharpe se’n surt molt bé per al plaer de tots nosaltres, lectors cansats de tòpics i que demanem una lectura original i refrescant per als dies dels breus estius.

IX CURS D'ORGUE AL MARESME

L’Associació per la Música d’Orgue de Cabrera de Mar (AMOC) posa de nou en marxa a l’Església de Sant Feliu el Curs d’Orgue del Maresme, enguany per novena vegada. Es farà del 27 d’agost fins a l’1 de setembre i compta amb els prestigiosos professors Ewald Kooiman, Montserrat Torrent i Guido Iotti, així com l’assistència d’alumnes de molt variades procedències, que poden perfeccionar-se en la interpretació d’aquest difícil instrument musical.

LITERATURA I NATURA ALS PARCS NATURALS

La Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona edita guies de lectura per apropar bibliografies específiques als seus lectors. Una de molt recomanable és ‘Literatura i natura. A la descoberta dels parcs naturals’. S’hi detallen obres de referència relacionades amb els parcs naturals de Catalunya, guies de descoberta o multimèdia. Els espais naturals són cada cop més pols d’atracció per a molts ciutadans que hi van en família i per la descoberta ambiental i cultural. Les obres ressenyades en aquesta bibliografia ens apropen al Montseny, el Montnegre i el Corredor, la Serralada Litoral i la Serralada de Marina, entre molts d’altres indrets d’interès natural.

LA NOVA HISTORIETA

Sortosament ja han passat els temps en què el còmic era considerat un subproducte. Actualment existeix una important oferta d’historietes que pot trobar-se a les llibreries i en la que destaca el que es coneix com a novel·la gràfica, és a dir: l’equivalent a un llibre però explicat en el llenguatge del còmic, que s’obre a totes les possibilitats imaginables. Dins aquesta múltiple oferta, destacaria ‘Houdini. El rey de las esposas’, de Jason Lutes i Nick Bertozzi, publicat per l’editorial Astiberri, un prestigiós segell que aposta pel còmic d’autor actual. Tracta la vida del gran escapista Houdini, a partir d’una recreació molt bona i fent un homenatge als grans mags. Lutes és l’autor de la cèlebre novel·la gràfica ‘Berlín’. Un segon còmic recomanat, també publicat per Astiberri és ‘Piero’, de Boudoin. Una commovedora autobiografia de la infantesa de l’autor. Entre la memòria i la ficció es narra la trajectòria vital de dos germans que somien ser dibuixants. La vida, amb tot el seu pes, s’acabarà imposant. I finalment, també d’Astiberri, ‘Escaparate’, de Jessica Abel, una visió de primera mà de la joventut novaiorquesa, que tracta grans temes profunds de la vida diària, des de la indecisió fins a les inquietuds existencials.

'EL APOSTOL NÚMERO 13', DE MICHEL BENOÎT

Publicat per Grijalbo

‘El Codi Da Vinci’ va obrir la veda d’un gènere literari que fins aleshores era marginal i ha acabat sent de consum de masses. El podríem anomenar “thriller religiós” i segueix unes regles similars: les jerarquies del Vaticà són tèrboles i sempre hi ha un secret que qüestiona la història que ens han explicat sobre Jesucrist. En la novel·la ‘El apóstol número 13’, l’exbenedictí Michel Benoît dóna gust a la claca d’aquest tipus de productes: acció trepidant, morts i misteris al voltant d’un nou apòstol que es mou en l’entorn de Jesús. Tot plegat amaga un secret perillós “per als cristians, inquietant per als jueus i provocador per als musulmans”, com es publicita en el llibre. Estem davant d’un thriller històric que pretén fer passar una bona estona i obrir interrogants que de tant tractats comencen a ser excessivament tòpics. El lector que vulgui distreure’s amb aquest best seller s’ho passarà d’allò més bé i no podrà deixar-lo fins a les darreres ratlles. Tot i així, per molt que la història sigui qüestionable, també és perillós que s’acabi creient tot el que expliquen les novel·les sense buscar fars de referència en la documentació històrica i veraç, que per molt manipulada i falsejada que estigui, sempre deixa pistes per apropar-se de manera més rigorosa a la realitat.

57 FIRA INTERNACIONAL DEL CÀNTIR

Arriba la Fira Internacional de Ceràmica i Terrissa. 57 Festa del Càntir, tot un referent que es fa a cada any a Argentona. Els propers dies 4, 5 i 6 d’agost, un ampli programa d’activitats al voltant del món de la ceràmica i la terrissa, amb el càntir com a protagonista central, convocarà de nou milers de persones d’arreu en una tradició que si no es celebrés es trobaria a faltar. Parades de terrissa tradicional i popular o ceràmica artística d’una desena de països del món, demostracions, tallers, exposicions, concursos o la campanya “Càntir contra el canvi climàtic”, acompanyen totes les propostes de la 57 Festa del Càntir: l’Ofici en honor a Sant Domènec de Guzmán, la benedicció de les aigües de la font i dels càntirs de l’any, jocs infantils o l’aixecada de càntirs, entre d’altres nombroses propostes.
D’altra banda, la Fira també acull la tercera Mostra de Cinema i Vídeo sobre ceràmica, enguany amb dues estrenes absolutes i un vídeo sobre l’artista Miquel Barceló. Amb aquesta proposta, el municipi d’Argentona s’ha convertit en la primera seu d’una mostra de cinema dedicada de forma monogràfica a la ceràmica. Enguany es projectaran tres pel·lícules de llarga durada en tres sessions i els realitzadors o productors les comentaran amb el públic. El programa s’obrirà amb la projecció ‘Paso doble’, un film de Miquel Barceló i Josef Nadj sobre la performance que l’any passat van presentar en el Festival d’Avinyó i que va tenir molt d’èxit. També, es projectarà ‘Artigas’, sobre la vida i obra del ceramista català Llorens Artigas i ‘Indian Activity’, un recorregut per quatre comunitats terrisseres de l’Índia i el Nepal. Les sessions seran totalment gratuïtes.

NOUS NARRADORS DEL MARESME

Hi ha autors que viuen al Maresme i van fent la seva feina des de la discrecció, però aportant un important i valuós treball que no sempre s’acaba coneixent. És el cas d’aquestes dues obres que tractaré a continuació. Coincideixen en el temps i en l’espai i mostren la vitalitat de dos joves narradors en un moments en els quals es porta amb excés la narrativa de referons històric, molt descafeïnada.
Susana Hernández, de Premià de Mar, és l’autora de la novel·la ‘La puta que leía a Jack Kerouac’, publicada per LesRain Editorial. Tot i que Hernández ja ha guanyat nombrosos premis i publicat, aquesta és una ‘nouvelle’ que apunta ja una certa solidesa narrativa que segurament donarà molts bons fruits en un futur. Tracta la història de Roxy, però també la d’una protagonista que descobreix els abismes de les relacions, l’amor i la insatisfacció vital. Tot plegat explicat amb la intenció d’embolcallar el lector i arrossegar-lo fins al final en una història de relacions humanes ben actual i amb alguns tocs crítics.
D’altra banda, l’altre autor que vull destacar és Albert Lladó, de Pineda de Mar, periodista i creador d’un primer llibre de relats, ‘Podemos estar contentos’, de Cultiva/Relatos, prologat per Toni Sala. Històries breus, cíniques i corrosives que beuen de Carver i ens apropen a les nostres pròpies contradiccions internes, dirty realism del Maresme, actual, d’ara i aquí, fresc i contundent.