La vertadera espiritualitat sol estar molt allunyada del que se’ns vol fer creure que és el seu “centre”. D’altra banda, el millor dogma –i això és una afirmació personal i per tant vol ser respectuosa amb tothom– és el que és lliure, el que et dóna l’opció d’arribar a Déu seguint les teves pròpies passes i al teu ritme, trobant-te amb ell des de l’experiència unipersonal. Per tant, hi ha moltes maneres de trobar-se amb Ell, tantes com persones i és discutible pretendre dogmatitzar-les.
Com molts de la meva generació he estat educat en el Cristianisme, del qual n’he extret uns importants valors que han determinat la meva existència, que em serveixen molt encara per afrontar el dia a dia. Però també, he anat percebent com una part important de l’Església s’apartava de les preocupacions diàries de les persones, es convertia en un mecanisme de poder i gestió i oblidava les fonts primigències, aquest abeurador espiritual que l’ésser humà necessita des del principi dels temps, quan la por al buit i a la mort el llança a creure que hi ha alguna entitat superior, primigència, creadora, ordenadora del caos.
És evident que l’Església del segle XXI és molt àmplia i ha de donar resposta a moltes necessitats, per tant té un repte molt difícil al davant, però també hi ha alguns importants missatges que no s’han renovat adequadament als temps actuals i el “carquisme” que acompanya a determinats líders religiosos fa que es demani a crits una adaptació. Un canvi que no arriba i que, n’estic segur, també esperen moltes persones de bona fe.
Albert Calls
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
El que passa és que sovint es confon la religió -una forma d'arribar a Déu- amb les estructures de poder religioses, i ja sabem el que és una estructura de poder.I això no va començar fa poc, sino que es remonta als edictes de Teodosi a finals del segle IV, convertint el cristianisme en religió oficial i obligatòria de l'Imperi romà.
Si que em mereixen respecte aquells místics com Sant Francesc d'Assís, Sant Teresa o Sant Joan de la Creu, persones que buscaren a Déu personalment.Són incomptables també aquells que foren perseguits o executats com a heretges, només per tenir la seva visió personal de la religió.
Crec que és important tenir alguna forma d'espiritualitat, que no té perquè ser únicament la religió, pot ser l'art, la literatura, la música, la lluita per una noble causa.
Publicar un comentario