Sens dubte, per a mi, una de les millors propostes literàries de la xarxa. Concebut com un espai digital de creació, pensat i coordinat per Comella Firmet i amb nombroses aportacions externes, té una frescor i uns textos honrats que el fan molt interessant de seguir.
www.guallavitoclub.blogia.com
martes, junio 20, 2006
CRONIQUES MATARONINES - Falca publicitaria 1
La Marta Teixidó teixeix aquestes pàgines digitals amb estimació per tot l'entorn cultural de la capital del Maresme. Molt recomanable perquè és el millor suplement de cultura que pot fer-se a la ciutat.
www.croniquesmataronines.blogspot.com
www.croniquesmataronines.blogspot.com
CONTINUA LA XARLOTADA
Ara es barallen per:
si en Pasqual o en Monti encapçalaran una llista que molt probablement perdrà les eleccions.
Canviar la direcció d'ERC.
Els de CiU suposo que per repartir-se el pastís que preveuen trincaran per afartar-se de nou.
Els del PP no es barallen, no els cal perquè destil·len odi perpetu que els manté la bilis al dia.
QUÊ HEM FET PER MERÈIXER AIXÒ?
si en Pasqual o en Monti encapçalaran una llista que molt probablement perdrà les eleccions.
Canviar la direcció d'ERC.
Els de CiU suposo que per repartir-se el pastís que preveuen trincaran per afartar-se de nou.
Els del PP no es barallen, no els cal perquè destil·len odi perpetu que els manté la bilis al dia.
QUÊ HEM FET PER MERÈIXER AIXÒ?
M'HO VOLIA CARREGAR...
M'ho volia carregar (aquest blog) però no puc. Sou una "immensa minoria" que aneu deixant la vostra empremta i que em permet anar tirant.
Al cap i a la fi la vida és això, una pròrroga perpètua.
Al cap i a la fi la vida és això, una pròrroga perpètua.
lunes, junio 19, 2006
ÚLTIM POEMA
ÚLTIM POEMA
Fa calor. Apagues el llum
i et quedes a les fosques.
De fons arriba un lleu silenci que fuig,
la remor dels cotxes del carrer, borratxo de claror,
la tele que garla tragèdies col·lectives,
una parella de veïns que s'escridassa,
l'home silenciós, capficat, a l'espera
d'un desenllaç personal improbable.
Assegut, en l'obscuritat, medites
aquesta vida tan plena de cruïlles.
Com sempre, avui hi ha qui ha mort
i també qui pateix i el profund dolor
en la mirada dels nens, que t'aclapara.
I el camins plens d'entrebancs.
I la vida que avança,
molt pitjor per a d'altres.
Per a tu, solament,
carregada d'angoixes.
___________________________________
Fa calor. Apagues el llum
i et quedes a les fosques.
De fons arriba un lleu silenci que fuig,
la remor dels cotxes del carrer, borratxo de claror,
la tele que garla tragèdies col·lectives,
una parella de veïns que s'escridassa,
l'home silenciós, capficat, a l'espera
d'un desenllaç personal improbable.
Assegut, en l'obscuritat, medites
aquesta vida tan plena de cruïlles.
Com sempre, avui hi ha qui ha mort
i també qui pateix i el profund dolor
en la mirada dels nens, que t'aclapara.
I el camins plens d'entrebancs.
I la vida que avança,
molt pitjor per a d'altres.
Per a tu, solament,
carregada d'angoixes.
___________________________________
EL MILLOR AMIC DE L'HOME
El millor amic de l'home, sens dubte, és el gos.
Però, el millor amic del gos és l'home?
Però, el millor amic del gos és l'home?
I.M. VALERIA PUJOL
Amb en Valeri vam compartir el somni de la unitat de l'esquerra. Era el principi d'Iniciativa per Catalunya i guardo, en el meu record, una gran pancarta penjada al Miquel Biada que deia: ¡SALUT BRIGADISTAS, NO PASARAN!. Uns anys després un veu el fracàs del projecte de l'esquerra i es lamenta d'haver perdut una oportunitat històrica.
Potser el que hem de fer tots els d'esquerra és deixar de ser-ho.
I si ens apuntem tots a CiU què passaria?
Potser el que hem de fer tots els d'esquerra és deixar de ser-ho.
I si ens apuntem tots a CiU què passaria?
PPALLASSOS
PPallassos (sobren les paraules).
Però és que a més, els que estan a l'altra banda encara ho són molt més.
Però és que a més, els que estan a l'altra banda encara ho són molt més.
LA RAO
No cal capficar-se en intentar aconseguir que les coses vagin,
les coses no van mai, no hi ha cap ordre, solament el caos del fluir,
una sensació profundament plaent i dolorosa alhora.
les coses no van mai, no hi ha cap ordre, solament el caos del fluir,
una sensació profundament plaent i dolorosa alhora.
FUMART
Fumar és un art,
l'art de morir a poc a poc,
d'esgotar la vida com el fum
sabent que et passarà factura.
Som animals neuròtics.
Avui em fumaré uns quants puros.
l'art de morir a poc a poc,
d'esgotar la vida com el fum
sabent que et passarà factura.
Som animals neuròtics.
Avui em fumaré uns quants puros.
HISTORIA TRISTA
Un indigent va arribar al meu poble. Només li quedava a la vida un gos. A ell el van posar a l'alberg i el gos en unes gàbies que hi ha per als animals que es recullen al carrer. M'expliquen que va arribar a dormir dues nits amb el seu company animal. Es va obrir la porta i el gos es va escapar, el va atropellar un vehicle d'aquests que habitualment van a tota velocitat (el meu poble és un municipi de gent que es guanya molt bé la vida i s'ho pot gastar en cotxes i torres). El gos va morir als seus braços.
Algú es pot arribar a creure que, per a alguns, aquesta vida no és una merda?
Algú es pot arribar a creure que, per a alguns, aquesta vida no és una merda?
JA SOM UNA NACIO (ALMENYS AL PREAMBUL)
No vaig voler participar en aquesta pantomima del Referèndum. Ara ja han engegat la xarlotada col·lectiva de les eleccions de la tardor. Ells van vivint, però per a nosaltres els pisos són d'uns preus impossibles.
Que es fotin el seu Estatut al cul.
Potser ha arribat l'hora d'acceptar el nihilisme com una acció.
El nostre nihilisme també és el menyspreu a una classe dirigent que no ens duu enlloc.
Que es fotin el seu Estatut al cul.
Potser ha arribat l'hora d'acceptar el nihilisme com una acció.
El nostre nihilisme també és el menyspreu a una classe dirigent que no ens duu enlloc.
lunes, junio 12, 2006
LES NOSTRES EQUIVOCACIONS
Gairebé sempre, quan ens equivoquem, primer ho paguen els altres i després ens passa factura a nosaltres.
Tot està connectat.
Tot està connectat.
martes, junio 06, 2006
UN MOMENT DE LUCIDESA
Visca la poesia!
Em cago en la classe política
a la que he pertangut
momentàniament.
Em cago en la classe política
a la que he pertangut
momentàniament.
UTOPIES
Encara que sembli una utopia m'agradaria que hi hagués un tros de cel per a les persones (els animals també), per a la bona gent que deia Espriu. Al final és el que val.
lunes, mayo 29, 2006
LA PAU ESTA AMAGADA
Cada dia em veig més com en Josep Pla, en el sentit vital. M'agradaria anar-me'n a viure a la muntanya, portar una boina i fumar Ideales. També llegir i escriure, sense esperar res, després d'haver conegut el món i les persones. Plantar casa en un entorn natural, lluny del món aquest que tant ens angoixa... però sempre et vénen a buscar si no saps trobar la pau dins de tu mateix.
MES POLITIQUEIG
Al final només queda el que no té escrúpols ni vergonya. Aquest és el secret. La mort de les persones útils i sensibles pel camí. Potser per això la societat en la qual vivim no avança massa, molt poc vull dir.
miércoles, mayo 03, 2006
40 + 38
Dies de descans al blog.
Potser l'aparcaré una mica per dedicar-me als éssers que em necessiten i a posar ordre a les coses que ho demanen. Cada any peto pel mes d'agost i enguany no vull que sigui així, perquè tinc intenció d'arreglar la casa, fer vacances...
El passat 8 de maig vaig fer 40 tacos. He anat de viatge a Roma amb la Sílvia i ella m'ha preparat, amb molt d'esforç, una festa sorpresa a La Rosca de Premià. No té preu. El retrobament amb els amics i les persones que estimes és la constatació que malgrat les contradiccions humanes, el que val, són, els éssers vius... per damunt de les coses, dels egoismes, de la matèria, de tot el que caduca.
Han estat alguns dels dies més feliços de la meva vida. A més de patir, tenim dret a disfrutar, no?
D'altra banda, avui, la Sílvia en fa 38.
Si no hagués nascut caldria haver-la inventat. No es pot dir més.
38 anys més ben duts que mai, alguns dels quals hem compartit i dels quals no em penedeixo ni un segon.
Felicitats Sïlvia!!!!!!
Potser l'aparcaré una mica per dedicar-me als éssers que em necessiten i a posar ordre a les coses que ho demanen. Cada any peto pel mes d'agost i enguany no vull que sigui així, perquè tinc intenció d'arreglar la casa, fer vacances...
El passat 8 de maig vaig fer 40 tacos. He anat de viatge a Roma amb la Sílvia i ella m'ha preparat, amb molt d'esforç, una festa sorpresa a La Rosca de Premià. No té preu. El retrobament amb els amics i les persones que estimes és la constatació que malgrat les contradiccions humanes, el que val, són, els éssers vius... per damunt de les coses, dels egoismes, de la matèria, de tot el que caduca.
Han estat alguns dels dies més feliços de la meva vida. A més de patir, tenim dret a disfrutar, no?
D'altra banda, avui, la Sílvia en fa 38.
Si no hagués nascut caldria haver-la inventat. No es pot dir més.
38 anys més ben duts que mai, alguns dels quals hem compartit i dels quals no em penedeixo ni un segon.
Felicitats Sïlvia!!!!!!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
