No vaig voler participar en aquesta pantomima del Referèndum. Ara ja han engegat la xarlotada col·lectiva de les eleccions de la tardor. Ells van vivint, però per a nosaltres els pisos són d'uns preus impossibles.
Que es fotin el seu Estatut al cul.
Potser ha arribat l'hora d'acceptar el nihilisme com una acció.
El nostre nihilisme també és el menyspreu a una classe dirigent que no ens duu enlloc.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
Potser no es tracta tant d'arribar al nihilisme, però si a l'escepticisme, a la desconfiança davant el poder polític; desconfiança amb molta tradició a Catalunya, si hem de fer cas a l'arrelament que va tenir l'anarquisme en el passat,per bé i per mal.
Però aquesta desconfiança alhora confiar en el criteri propi, no el que dictaminin els "experts" i "gurús" de torn.
Hi ha moltes causes per les que lluitar i que no passen per la participació en la "política oficial".
A banda de causes nobles com els drets humans, el media ambient, els animals, l'art i la literatura, hi ha una causa pròpia també per la que lluitar: pagar l'hipoteca cada fi de mes.
Fins aviat!
Publicar un comentario