ÚLTIM POEMA
Fa calor. Apagues el llum
i et quedes a les fosques.
De fons arriba un lleu silenci que fuig,
la remor dels cotxes del carrer, borratxo de claror,
la tele que garla tragèdies col·lectives,
una parella de veïns que s'escridassa,
l'home silenciós, capficat, a l'espera
d'un desenllaç personal improbable.
Assegut, en l'obscuritat, medites
aquesta vida tan plena de cruïlles.
Com sempre, avui hi ha qui ha mort
i també qui pateix i el profund dolor
en la mirada dels nens, que t'aclapara.
I el camins plens d'entrebancs.
I la vida que avança,
molt pitjor per a d'altres.
Per a tu, solament,
carregada d'angoixes.
___________________________________
lunes, junio 19, 2006
EL MILLOR AMIC DE L'HOME
El millor amic de l'home, sens dubte, és el gos.
Però, el millor amic del gos és l'home?
Però, el millor amic del gos és l'home?
I.M. VALERIA PUJOL
Amb en Valeri vam compartir el somni de la unitat de l'esquerra. Era el principi d'Iniciativa per Catalunya i guardo, en el meu record, una gran pancarta penjada al Miquel Biada que deia: ¡SALUT BRIGADISTAS, NO PASARAN!. Uns anys després un veu el fracàs del projecte de l'esquerra i es lamenta d'haver perdut una oportunitat històrica.
Potser el que hem de fer tots els d'esquerra és deixar de ser-ho.
I si ens apuntem tots a CiU què passaria?
Potser el que hem de fer tots els d'esquerra és deixar de ser-ho.
I si ens apuntem tots a CiU què passaria?
PPALLASSOS
PPallassos (sobren les paraules).
Però és que a més, els que estan a l'altra banda encara ho són molt més.
Però és que a més, els que estan a l'altra banda encara ho són molt més.
LA RAO
No cal capficar-se en intentar aconseguir que les coses vagin,
les coses no van mai, no hi ha cap ordre, solament el caos del fluir,
una sensació profundament plaent i dolorosa alhora.
les coses no van mai, no hi ha cap ordre, solament el caos del fluir,
una sensació profundament plaent i dolorosa alhora.
FUMART
Fumar és un art,
l'art de morir a poc a poc,
d'esgotar la vida com el fum
sabent que et passarà factura.
Som animals neuròtics.
Avui em fumaré uns quants puros.
l'art de morir a poc a poc,
d'esgotar la vida com el fum
sabent que et passarà factura.
Som animals neuròtics.
Avui em fumaré uns quants puros.
HISTORIA TRISTA
Un indigent va arribar al meu poble. Només li quedava a la vida un gos. A ell el van posar a l'alberg i el gos en unes gàbies que hi ha per als animals que es recullen al carrer. M'expliquen que va arribar a dormir dues nits amb el seu company animal. Es va obrir la porta i el gos es va escapar, el va atropellar un vehicle d'aquests que habitualment van a tota velocitat (el meu poble és un municipi de gent que es guanya molt bé la vida i s'ho pot gastar en cotxes i torres). El gos va morir als seus braços.
Algú es pot arribar a creure que, per a alguns, aquesta vida no és una merda?
Algú es pot arribar a creure que, per a alguns, aquesta vida no és una merda?
JA SOM UNA NACIO (ALMENYS AL PREAMBUL)
No vaig voler participar en aquesta pantomima del Referèndum. Ara ja han engegat la xarlotada col·lectiva de les eleccions de la tardor. Ells van vivint, però per a nosaltres els pisos són d'uns preus impossibles.
Que es fotin el seu Estatut al cul.
Potser ha arribat l'hora d'acceptar el nihilisme com una acció.
El nostre nihilisme també és el menyspreu a una classe dirigent que no ens duu enlloc.
Que es fotin el seu Estatut al cul.
Potser ha arribat l'hora d'acceptar el nihilisme com una acció.
El nostre nihilisme també és el menyspreu a una classe dirigent que no ens duu enlloc.
lunes, junio 12, 2006
LES NOSTRES EQUIVOCACIONS
Gairebé sempre, quan ens equivoquem, primer ho paguen els altres i després ens passa factura a nosaltres.
Tot està connectat.
Tot està connectat.
martes, junio 06, 2006
UN MOMENT DE LUCIDESA
Visca la poesia!
Em cago en la classe política
a la que he pertangut
momentàniament.
Em cago en la classe política
a la que he pertangut
momentàniament.
UTOPIES
Encara que sembli una utopia m'agradaria que hi hagués un tros de cel per a les persones (els animals també), per a la bona gent que deia Espriu. Al final és el que val.
lunes, mayo 29, 2006
LA PAU ESTA AMAGADA
Cada dia em veig més com en Josep Pla, en el sentit vital. M'agradaria anar-me'n a viure a la muntanya, portar una boina i fumar Ideales. També llegir i escriure, sense esperar res, després d'haver conegut el món i les persones. Plantar casa en un entorn natural, lluny del món aquest que tant ens angoixa... però sempre et vénen a buscar si no saps trobar la pau dins de tu mateix.
MES POLITIQUEIG
Al final només queda el que no té escrúpols ni vergonya. Aquest és el secret. La mort de les persones útils i sensibles pel camí. Potser per això la societat en la qual vivim no avança massa, molt poc vull dir.
miércoles, mayo 03, 2006
40 + 38
Dies de descans al blog.
Potser l'aparcaré una mica per dedicar-me als éssers que em necessiten i a posar ordre a les coses que ho demanen. Cada any peto pel mes d'agost i enguany no vull que sigui així, perquè tinc intenció d'arreglar la casa, fer vacances...
El passat 8 de maig vaig fer 40 tacos. He anat de viatge a Roma amb la Sílvia i ella m'ha preparat, amb molt d'esforç, una festa sorpresa a La Rosca de Premià. No té preu. El retrobament amb els amics i les persones que estimes és la constatació que malgrat les contradiccions humanes, el que val, són, els éssers vius... per damunt de les coses, dels egoismes, de la matèria, de tot el que caduca.
Han estat alguns dels dies més feliços de la meva vida. A més de patir, tenim dret a disfrutar, no?
D'altra banda, avui, la Sílvia en fa 38.
Si no hagués nascut caldria haver-la inventat. No es pot dir més.
38 anys més ben duts que mai, alguns dels quals hem compartit i dels quals no em penedeixo ni un segon.
Felicitats Sïlvia!!!!!!
Potser l'aparcaré una mica per dedicar-me als éssers que em necessiten i a posar ordre a les coses que ho demanen. Cada any peto pel mes d'agost i enguany no vull que sigui així, perquè tinc intenció d'arreglar la casa, fer vacances...
El passat 8 de maig vaig fer 40 tacos. He anat de viatge a Roma amb la Sílvia i ella m'ha preparat, amb molt d'esforç, una festa sorpresa a La Rosca de Premià. No té preu. El retrobament amb els amics i les persones que estimes és la constatació que malgrat les contradiccions humanes, el que val, són, els éssers vius... per damunt de les coses, dels egoismes, de la matèria, de tot el que caduca.
Han estat alguns dels dies més feliços de la meva vida. A més de patir, tenim dret a disfrutar, no?
D'altra banda, avui, la Sílvia en fa 38.
Si no hagués nascut caldria haver-la inventat. No es pot dir més.
38 anys més ben duts que mai, alguns dels quals hem compartit i dels quals no em penedeixo ni un segon.
Felicitats Sïlvia!!!!!!
martes, mayo 02, 2006
TRES POEMES DE JOAN BORDA I UN RECORD A JORDI PI
D'una carta que m'ha enviat l'amic, poeta i artista, Joan Borda, recordant l'enyorat Jordi Pi.
Jenet amic
d'estones llargues
precises, amigues
com cal.
1987
Escarafalls, encara
Trist del migdia
Mà calenta
1989
Vell uguri
alegria vana
sana és la passió
de l'antic retorn
1989
Jenet amic
d'estones llargues
precises, amigues
com cal.
1987
Escarafalls, encara
Trist del migdia
Mà calenta
1989
Vell uguri
alegria vana
sana és la passió
de l'antic retorn
1989
viernes, abril 28, 2006
PREMIÀ DE MAR: SERVEIS I PATRIMONI AL COR DEL BAIX MARESME
Premià de Mar és actualment una de les ciutats més destacades que hi ha al Baix Maresme, en especial per la seva proximitat amb Barcelona i Mataró, unes comunicacions molt bones i una localització entre mar i muntanya que permeten una gran qualitat de vida. D’altra banda, el municipi, carregat d’un passat històric notable ha viscut importants transformacions fins esdevenir una de les localitats més poblades de la comarca, amb la constant incorporació de persones que són de procedència molt diversa.
Seguint la tendència marcada en els darrers anys, com la majoria de poblacions del Maresme amb sortida al mar, el sector comercial i de serveis hi té una forta i arrelada implantació. És en aquest sentit que l’oferta de botigues, petits comerços, bars i establiments de restauració, entre d’altres, plantegen una multiplicitat d’ofertes, alternativa clara i versàtil al gran aparador que és de per si Barcelona.
D’aquesta manera, dins el context d’expansió socioeco-nòmica, el sector de serveis és una de les opcions de creixement que té aquesta gran ciutat. Per això, des de fa uns anys, s’intenta potenciar amb iniciatives de dinamització local que es promouen tant des del consistori com de les associacions de comerciants. També, les campanyes que s’han portat a terme des dels Comerços Associats de Premià (CAP), l’esforç inversor dels comerciants que han apostat per modernitzar els seus establiments, la tasca de dinamització del comerç i el pol comercial que suposa el mercat de Sant Joan, punt d’abastament de productes alimentaris més important de la ciutat, són eixos de vertebració que cal tenir en compte en els moments actuals.
Però Premià de Mar, a més de l’oferta de serveis, diposa d’un llegat patrimonial prou important. El visitant d’aquesta població pot capbussar-se, sense esforç, en referents –documentats o bé en forma de jaciment– de la prehistòria, l’època ibèrica, la romana o la contemporània (arqueologia industrial).
“L’any 1836, al barri de mar o Premià de baix es converteix en Premià de Mar, sota l’advocació de Sant Cristòfol. I en 1841 consagra parròquia pròpia. El 1848 arribarà el primer tren... A partir d’aleshores l’evolució de la població serà vertiginosa”, apunta l’arqueòleg i investigador local Ramon Coll. I és veritat que des d’aleshores ha plogut molt, com se sol dir.
Premià de Mar disposa, també, de diverses propostes culturals i patrimonials que situen aquesta ciutat en els temps actuals. Així, el Museu de l’Estampació és un projecte clau que preserva el passat tèxtil de la localitat i s’expandeix en un marc més enllà de l’estrictament local. D’altres activitats com els Premis Butaca atorgats al món de l’espectacle català o la Festa Major, centrada en l’univers dels Pirates i Premianencs, projecten el municipi fora de la comarca del Maresme; per cert, enguany arriba a fer deu anys, motiu pel qual s’ha editat un llibre que recorda la trajectòria d’aquesta celebració popular. D’altra banda, entre les moltes altres entitats que té la localitat, hi destaca també la fundació CRAM, que treballa en la defensa de l’ecosistema marítim.
En el terreny arqueològic la descoberta de l’edifici ortogonal de Can Farrerons, a finals de l’any 2000 obre la possibilitat de mostrar un jaciment visitable d’important interès, atès que en un futur es vol procedir a la seva musealització i adequació. Com destaquen els experts, aquesta construcció és de gran rellevància, ja que només se’n coneixen dues més a la mediterrània occidental, i va ser utilitzada entre els segles IV i VII d.C. Al llarg d’aquests tres segles, afegeixen, va tenir diversos usos: com a termes privades (balnea), com a lloc de premsat i magatzem, com a lloc de fosa de metalls, o fins i tot com a necròpolis en la darrera fase.
El ric i diversificat teixit associatiu premianenc i les propostes que genera són, també, un element més que contribueix a perfilar la personalitat actual de la ciutat. Totes aquestes propostes doten, a més, Premià de Mar d’una intensa activitat i la converteixen en un punt de trobada destacat de la comarca.
Seguint la tendència marcada en els darrers anys, com la majoria de poblacions del Maresme amb sortida al mar, el sector comercial i de serveis hi té una forta i arrelada implantació. És en aquest sentit que l’oferta de botigues, petits comerços, bars i establiments de restauració, entre d’altres, plantegen una multiplicitat d’ofertes, alternativa clara i versàtil al gran aparador que és de per si Barcelona.
D’aquesta manera, dins el context d’expansió socioeco-nòmica, el sector de serveis és una de les opcions de creixement que té aquesta gran ciutat. Per això, des de fa uns anys, s’intenta potenciar amb iniciatives de dinamització local que es promouen tant des del consistori com de les associacions de comerciants. També, les campanyes que s’han portat a terme des dels Comerços Associats de Premià (CAP), l’esforç inversor dels comerciants que han apostat per modernitzar els seus establiments, la tasca de dinamització del comerç i el pol comercial que suposa el mercat de Sant Joan, punt d’abastament de productes alimentaris més important de la ciutat, són eixos de vertebració que cal tenir en compte en els moments actuals.
Però Premià de Mar, a més de l’oferta de serveis, diposa d’un llegat patrimonial prou important. El visitant d’aquesta població pot capbussar-se, sense esforç, en referents –documentats o bé en forma de jaciment– de la prehistòria, l’època ibèrica, la romana o la contemporània (arqueologia industrial).
“L’any 1836, al barri de mar o Premià de baix es converteix en Premià de Mar, sota l’advocació de Sant Cristòfol. I en 1841 consagra parròquia pròpia. El 1848 arribarà el primer tren... A partir d’aleshores l’evolució de la població serà vertiginosa”, apunta l’arqueòleg i investigador local Ramon Coll. I és veritat que des d’aleshores ha plogut molt, com se sol dir.
Premià de Mar disposa, també, de diverses propostes culturals i patrimonials que situen aquesta ciutat en els temps actuals. Així, el Museu de l’Estampació és un projecte clau que preserva el passat tèxtil de la localitat i s’expandeix en un marc més enllà de l’estrictament local. D’altres activitats com els Premis Butaca atorgats al món de l’espectacle català o la Festa Major, centrada en l’univers dels Pirates i Premianencs, projecten el municipi fora de la comarca del Maresme; per cert, enguany arriba a fer deu anys, motiu pel qual s’ha editat un llibre que recorda la trajectòria d’aquesta celebració popular. D’altra banda, entre les moltes altres entitats que té la localitat, hi destaca també la fundació CRAM, que treballa en la defensa de l’ecosistema marítim.
En el terreny arqueològic la descoberta de l’edifici ortogonal de Can Farrerons, a finals de l’any 2000 obre la possibilitat de mostrar un jaciment visitable d’important interès, atès que en un futur es vol procedir a la seva musealització i adequació. Com destaquen els experts, aquesta construcció és de gran rellevància, ja que només se’n coneixen dues més a la mediterrània occidental, i va ser utilitzada entre els segles IV i VII d.C. Al llarg d’aquests tres segles, afegeixen, va tenir diversos usos: com a termes privades (balnea), com a lloc de premsat i magatzem, com a lloc de fosa de metalls, o fins i tot com a necròpolis en la darrera fase.
El ric i diversificat teixit associatiu premianenc i les propostes que genera són, també, un element més que contribueix a perfilar la personalitat actual de la ciutat. Totes aquestes propostes doten, a més, Premià de Mar d’una intensa activitat i la converteixen en un punt de trobada destacat de la comarca.
miércoles, abril 26, 2006
NOU BLOG?
Després d'uns atrafegats dies de Sant Jordi -aquest any com a autor i com a llibreter– torno a la vida bloggera. Tot i així he obert un procés de reflexió sobre com renovar aquest blog. M'agradaria apostar per una línia de blog-revista, és a dir, que pogués incorporar textos d'altres persones, imatges... creant alhora un circuit de persones del món de l'escriptura amb qui m'interessa mantenir contacte a través de l'entorn digital, també contactant amb noes persones. No sé, alguna cosa sortirà més plural i integradora, ja veurem.
A POC A POC SENSE RES, QUESTIO DE VALORS
A POC A POC SENSE RES, QÜESTIO DE VALORS
Primer va ser el Parc de les Aus, ara els cinemes Oscar... hi ha nombroses coses importants per a la vida diària de moltes persones que a poc a poc han anat fonent-se, a casa nostra, en detriment de no se sap el què. S'han esvaït gairebé sense adonar-nos-en i van deixant la nostra comarca com un arbre sense fulles. El que anomenem progrés ha consistit en convertir-nos en una benzinera de Barcelona, cada vegada més i de forma inevitable en un annex de la metròpoli on es ve a dormir i els habitatges valen uns preus inabastables, tot i que hi hagi estudis que es capfiquin en fer-nos creure que no és així i vulguin explicar-nos que l'administració es trenca les banyes per fer els pisos assequibles.
Generalitzant i amb una certa crueltat, perquè hi ha minories i excepcions que confirmen la regla, a molts maresmencs del segle XXI els importa un rave el que passi amb la comarca (si és que el concepte els serveix a ells per a alguna cosa), perquè tenint Barcelona a quatre passes ja se'n surten per les seves necessitats i van sobrats.
Ha estat un abassegament imparable i una pèrdua d'identitat que alguns diuen que ja no es porta (i no únicament aquí!), mentre d'altres afirmen que tot plegat són il·lusions vanes. El que de veritat mana el món - i molt més l'actual- és la pela i no els valors, potser per això cada dia que passa som una mica més pobres en el fons i en la forma. De fet, el que veritablement preocupa a una gran majoria és empassar-se la dosi diària de consolació i els altres, els veïns, la societat, el conjunt, que es fotin (pitjor encara, si algú vol fer alguna cosa és mal vist perquè es pensen que deu ser per interès). Deu ser per aquest motiu que les identitats locals preocupen cada vegada menys i perquè avancem cap a una uniformització de les coses, dels productes que consumim, de les idees que pensem... Que deurà quedar al final? Potser un número o un codi de barres... del Maresme i dels maresmencs, de qualsevol ciutadà d'un planeta que es diu CONSUM, a seques. i amb lletres majúscules, com si es tractés d'una corporació més.
Primer va ser el Parc de les Aus, ara els cinemes Oscar... hi ha nombroses coses importants per a la vida diària de moltes persones que a poc a poc han anat fonent-se, a casa nostra, en detriment de no se sap el què. S'han esvaït gairebé sense adonar-nos-en i van deixant la nostra comarca com un arbre sense fulles. El que anomenem progrés ha consistit en convertir-nos en una benzinera de Barcelona, cada vegada més i de forma inevitable en un annex de la metròpoli on es ve a dormir i els habitatges valen uns preus inabastables, tot i que hi hagi estudis que es capfiquin en fer-nos creure que no és així i vulguin explicar-nos que l'administració es trenca les banyes per fer els pisos assequibles.
Generalitzant i amb una certa crueltat, perquè hi ha minories i excepcions que confirmen la regla, a molts maresmencs del segle XXI els importa un rave el que passi amb la comarca (si és que el concepte els serveix a ells per a alguna cosa), perquè tenint Barcelona a quatre passes ja se'n surten per les seves necessitats i van sobrats.
Ha estat un abassegament imparable i una pèrdua d'identitat que alguns diuen que ja no es porta (i no únicament aquí!), mentre d'altres afirmen que tot plegat són il·lusions vanes. El que de veritat mana el món - i molt més l'actual- és la pela i no els valors, potser per això cada dia que passa som una mica més pobres en el fons i en la forma. De fet, el que veritablement preocupa a una gran majoria és empassar-se la dosi diària de consolació i els altres, els veïns, la societat, el conjunt, que es fotin (pitjor encara, si algú vol fer alguna cosa és mal vist perquè es pensen que deu ser per interès). Deu ser per aquest motiu que les identitats locals preocupen cada vegada menys i perquè avancem cap a una uniformització de les coses, dels productes que consumim, de les idees que pensem... Que deurà quedar al final? Potser un número o un codi de barres... del Maresme i dels maresmencs, de qualsevol ciutadà d'un planeta que es diu CONSUM, a seques. i amb lletres majúscules, com si es tractés d'una corporació més.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
