'UN TIPO IMPLACABLE', D'ELMORE LEONARD

Publicat per Alianza

Un policia i un delinqüent, obsessionats amb triomfar en els seus respectius camps, van entrecreuant-se les vides en els convulsos anys 30, als EUA posteriors a la Gran Depressió i la Primera Guerra Mundial. En el fons, els dos són fills de pares rics i volen ser valorats pels seus propis mèrits i no per la tradició familiar que els ha vingut imposada. Obra trepidant que s’emmarca en els escenaris de les novel·les de l’oest i els road movies, en un homenatge indiscutible als mestres del gènere com Chandler o Hammett, als pulps, a l’obra de Jim Thompson i al cinema negre de l’època.
Els límits entre el que és la llei i el que no són molt difosos en aquest llibre on conviuen brutals gàngsters, músics de jazz i atractives dones dures, tots ells situats a la línia de les ombres. L’autor ens acosta a una història de venjances, recerces i rencors, carregada de passions, ambicions i lluites per sobreviure amb el trepidant soroll de les pistoles i les metralletes de fons.
L’arribada de l’estiu és el millor moment per llegir novel·la negra actual, com el que fa amb notable mestratge Elmore Leonard (Nova Orleans, 1925). Està considerat un mestre del gènere. Té més d’una quarentena de títols publicats, molts dels quals han estat portats a la gran pantalla per Tarantino o els germans Cohen.

POESIA A CALDES D'ESTRAC

El Maresme és una comarca que en els darrers anys ve apostant amb força pel turisme cultural, superant d’aquesta manera el concepte de “turista de platja i paella”, que acaba tenint caducitat. En aquesta línia, un municipi com Caldes d’Estrac ha sabut conjuminar tots els seus atractius amb el d’una figura cultural de primera magnitud per al país, Josep Palau i Fabre. L’escriptor i assagista, a través de la Fundació Palau, que duu el seu nom, ha convertit Caldes en un punt de referència de propostes culturals i artístiques. D’altra abanda, l’amistat entre Palau i Picasso ha permès que aquest centre integri un important fons documental i bibliogràfic sobre el genial artista, a més d’organitzar exposicions temporals, conferències i altres manifestacions culturals d’interès. D’altra banda, amb motiu de la celeberació dels 90 anys de Palau i Fabre, tot l’any es vénen fent propostes culturals que són, en molts casos, de referència.
Un dels programes d’actes destacats d’enguany és el festival ‘Poesia I +’, que es fa del 24 de juny al 29 de juliol. Inclou un ampli ventall d’activitats que durant aquests dies comptarà amb lectures de poetes com Joan Margarit, Salem Zenia, Bartomeu Fiol, Feliu Formosa, Maria Josep Escrivà, Enric Casasses i Orlando Guillén, la veu de Lídia Pujol, un espectacle infantil de Quimet Pla, el mim parlant Claret Papiol, un recital de Núria Candela i Eduard Iniesta, concerts de Jaume Sisa, Roger Mas o Miquel Gil i l’Orquestra Àrab de Barcelona, entre d’altres muntatges i espectacles que tenen la poesia i la música com a eixos centrals. Molt recomanable. (www.fundaciopalau.cat)

EL FESTIVAL DE MÚSICA DEL MARESME ARRIBA A LA SEVA TRENTENA EDICIÓ

A poc a poc ha anat fent la seva feina fins arribar al número 30. El Festival de Música del Maresme ve portant a la nostra comarca cada estiu una interessant proposta de concerts de núsica clàssica de qualitat. En l’edició d’aquest any hi donen el seu suport els ajuntaments d’Arenys de Mar, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Premià de Dalt, Premià de Mar, Teià i Vilassar de Dalt.
D’altra banda, el mes de juliol el programa inclou el concert de la banda escocesa Robert Gordon’s , a Premià de Mar; un Concert de presentació amb Vetllada musical en un saló modernista, el Quartet Quiroga i Ludmil Anguelov (piano), a Premià de Dalt; l’Orquestra de Cambra de Vila-Seca, a Teià; un Recital per a dues flautes i piano, a Cabrils; i el Trio New Winds, a Vilassar de Dalt. El mes d’agost es faran tres concerts: Suite Poemàtica Musical Coral Càntir d’Or, a Argentona; l’Orquestra de Cambra Simfonietta de Lodz, a Cabrils i Lom Pian Trio, a Premià de Dalt. Finalment, el setembre, se’n farà un per determinar a Cabrera de Mar. L’objectiu és acostar les millors propostes de música clàssica al públic de la nostra comarca.

EL SENTIT DE LA VIDA

I si al final tot fos producte de l'atzar?

JAUME ESQUIUS… FINS SEMPRE!

Dissabte 7-7-07 vaig anar a Súria, amb en Francesc Castanyé i l'Anna Salicrú per dir-te adéu. Feia un immillorable dia d’estiu, amb un sol intens i aclaparador i al teu poble ja es vivia l’ambient de Festa Major, amb senyeres pels carrers i aquest batec invisible que sempre es nota abans de les celebracions.

Què vols que et digui? Veníem al teu comiat amb aquesta ràbia i impotència que genera la pèrdua d’un amic, d’una persona jove. I vas aconseguir una vegada més transmetre’ns el teu optimisme etern, que sortíssim amb esperança d’un acte que de per sí sempre sol ser un ritual de tristesa.

Sé que des d’allà on siguis vas veure com tot el teu poble es bolcava en el teu record. També la família, els veïns, els amics i la plana major de TV3 i Catalunya Ràdio van voler acompanyar-te en un acte multitudinari i d’emocions indescriptibles en paraules. Per damunt de tot: quin preci que et tenien, que et tenim! I no és gens fàcil aconseguir-lo en aquest món de misèries i enveges. Tampoc és massa normal acomiadar-se de la vida terrenal amb la peça d’un musical (“Somnis”), ni amb petards, però sens dubte, una vegada més, la culpa és del guionista, en un acte final que ens va saber transmetre, a tots els que hi érem, la constatació de què no t’has anat, sinó que vius en tots nosaltres, amb més força que mai si cal.

Amic Jaume, vam cavalcar junts per les planures Tex Mex (Cat) de la Universitat Catalana d’estiu, a Prada, fent-hi el diari quan encara no existia internet i treballar sense recursos era part indefugible del guió.

Llargues nits que acabaven a les matinades –te’n recordes, Quico?–, amb en Manel, la Sílvia i alguns mercenaris més de la ploma que fins i tot ara em costa recordar. Davant de les múltiples i incomptables adversitats eres el treball segur, rigorós, amb un toc imaginatiu. I com rèiem, no? Encara que després sempre juréssim que no hi tornariem l’any següent i sempre tornàvem.

Et recordo especialment un any, marxant amb el teu 2CV i un filferro cap a Florència, de vacances. “Per què collons t’endús un filferro?”, vaig preguntar-te jo.
I em vas respondre que amb un filferro es podien solucionar moltes coses.

Uns anys després vàrem veure’ns a Mataró, amb la teva companya Sol, en el bateig del fill d’en Quico i l’Anna. I vàrem quedar de repetir la trobada. Sé que vau passar per la llibreria, a Premià de Mar, però amb mi ja no vau coincidir més. Però he sabut de tu, en els darrers temps, gràcies a en Quico, que en contacte amb l’Orteu ens informava de com anaven les coses. I ara…

Com el personatge d’’Afirma Pereira’, interpretat al cinema per Mastroianni, em costa de creure en la ressurrecció de la carn. Però des de dissabte passat que estic completament segur que no hi ha cap moment inútil a la vida, ni cap combat que estigui de més, com ja va dir el poeta. Ara, continues cavalcant amb tots nosaltres… I a tantes i tantes batalles a Súria i al conjunt dels Països Catalans, que has fet amb la gent que estimaves i que t’estima.

Gràcies Jaume pels instants compartits, per ajudar-nos a creure que sempre cal tenir somnis i anar a atrapar-los i que això és la vida, aquesta puta existència que ens obliga a conèixer-nos, a estimar-nos i a dir-nos adéu. I gràcies també pel teu somriure permanent, que estarà per sempre en la nostra memòria.

Ens veurem fent diaris en algun lloc o altre, com sempre sense recursos i fins a les tantes de la matinada.

Albert Calls

SOMNIS’, DE JAUME ESQUIUS i MIQUEL

La vida dóna moltes voltes
mai pots saber on et durà
avui ets aquí
demà ets allà
titella del destí.

Passar sense pena ni glòria
ningú vol aquesta fi
per no fer-ho tan dur
pren cadascú
un somni que hi doni sentit.

Somnis,
què seria
de la vida
sense un bon somni
que la faci endolcir

que et marqui un camí
per viure intensament.

Els somnis
tant se val si els fas reals
tu tingues un somni.

I depèn si ets valent o tens por
podràs aconseguir-lo o no.

JAUME ESQUIUS i MIQUEL
(del musical ‘Somnis’, estrenat a Súria, el 1997)

'LA OTRA INDIA', DE RAMIRO CALLE

Podia semblar que el mestre en ioga i meditació Ramiro Calle escrivia massa quan ha aparegut aquest llibre de viatges i impressions que demostra que no ha esgotat de cap de les maneres els seus missatges com a autor. ‘La otra India’ ens condueix amb solidesa narrativa, combinada amb amenitat i saviesa, a la India actual, pura i dura. L’autor hi va a la recerca de l’espiritualitat, però no s’està de retratar-nos amb precisió paisatges i figures d’un verisme colpidor i alhora d’una extremada cruesa, per mostrar-nos la miscel·lània que pobla avui en dia aquest curiós i mil·lenari país, tot un referent espiritual. Benarés i el Ganges, Gandhi i Tagore o el més humil dels mortals, hi prenen vida i ens captiven com a lectors per acabar aportant-nos, també, valuosos consells que podem aplicar a les nostres vides diàries.
Albert Calls

'PENSAR BIEN, SENTIRE BIEN', DE WALTER RISO

Walter Riso és un nom que coneixen ja molts lectors que volen aprofundir en els seus comportaments i viure una vida millor en una societat en la qual fer-ho no és gens fàcil. La nova aportació a l’abast dels lectors d’aquest psicòleg vinculat a Llatinoamèrica és el resultat d’anys de treball sobre teràpia cognitiva: com processem i interpretem la informació. Des de la seriositat i el rigor, es donen nombroses pautes per canviar la nostra manera de pensar i defugir el dolor, avançant cap a noves vies més creatives d’afrontar la vida diària.
Albert Calls

'LA OTRA INDIA', DE RAMIRO CALLE

Podia semblar que el mestre en ioga i meditació Ramiro Calle escrivia massa quan ha aparegut aquest llibre de viatges i impressions que demostra que no ha esgotat de cap de les maneres els seus missatges com a autor. ‘La otra India’ ens condueix amb solidesa narrativa, combinada amb amenitat i saviesa, a la India actual, pura i dura. L’autor hi va a la recerca de l’espiritualitat, però no s’està de retratar-nos amb precisió paisatges i figures d’un verisme colpidor i alhora d’una extremada cruesa, per mostrar-nos la miscel·lània que pobla avui en dia aquest curiós i mil·lenari país, tot un referent espiritual. Benarés i el Ganges, Gandhi i Tagore o el més humil dels mortals, hi prenen vida i ens captiven com a lectors per acabar aportant-nos, també, valuosos consells que podem aplicar a les nostres vides diàries.

'PENSAR BIEN, SENTIRSE BIEN', DE WALTER RISO

Walter Riso és un nom que coneixen ja molts lectors que volen aprofundir en els seus comportaments i viure una vida millor en una societat en la qual fer-ho no és gens fàcil. La nova aportació a l’abast dels lectors d’aquest psicòleg vinculat a Llatinoamèrica és el resultat d’anys de treball sobre teràpia cognitiva: com processem i interpretem la informació. Des de la seriositat i el rigor, es donen nombroses pautes per canviar la nostra manera de pensar i defugir el dolor, avançant cap a noves vies més creatives d’afrontar la vida diària.

L'ART DEL GRAFIT

Mentre estan construint el TecnoCampus, a Mataró, han tingut l’encert de deixar que els artistes del grafit omplin d’obres d’art les parets, s’entén que de moment provisionals, d’aquest futur centre tecnològic. La veritat, ha estat una acció intel·ligent que demostra que hi ha molts bons artistes d’aquesta disciplina i que en col·laboració amb les institucions es poden trobar espais adients per mostrar el seu talent al gran públic. Des del cotxe o a peu pots anar visualitzant la llarga nòmina d’obres, algunes amb càrrega crítica i d’altres purament estètica, filles legítimes dels temps actuals, però totes donant la sensació que una paret pot convertir-se en un espai de museu. Aquesta manera de trobar acords beneficiosos amb els artistes del grafit enriqueix el conjunt de la societat i és ben allunyada de l’altra, la que consisteix en atacar des de l’anonimat i omplir de pintades els espais dels qui no ho volen. La provocació que hi ha en alguns d’aquests grafits, diguem-ne “legals”, de les parets del TecnoCampus, eleva aquest art a un nivell que es mereix molt de respecte. Hi ha doncs un pacte possible entre l’art del grafit i la societat, com demostren aquestes creacions arran de mar, preludi del que ha de ser un futur punt de referència tecnològic de Mataró i del Maresme. De moment, en aquest sentit, sembla que es va per bon camí.

FESTIVAL D'ESTIU D'ALELLA. NOVES PROPOSTES

La tercera edició del Festival d’Estiu d’Alella arriba enguany amb un nou programa que combina els concerts de pagament als jardins privats de la Finca de Cal Marquès i de les Quatre Torres amb els concerts gratuïts a diferents espais públics del municipi.
D’aquesta manera, el programa del Festival als Jardins, una de les més interessants propostes culturals del Baix Maresme, proposa enguany les actuacions de l’Orquestra Simfònica de Sant Cugat, dirigida per Josep Ferré (30 de juny), la Polifònica Joia d’Alella, dirigida per Jordi Gonzàlez, amb l’Orquestra Filharmonia Hekàteros (14 de juliol), Cris Juanico interpretarà els estàndards de jazz que es troben en el seu darrer disc, amb l’Original Jazz Orquestra Taller de Músics, dirigida per Vicens Martín (21 de juliol) i Jordi Savall amb Pedro Estevan portaran les músiques relacionades amb el món de la cultura de l’Hespèria antiga –península itàlica i ibèrica– (26 juliol).
D’altra banda, per segon any, es presenta el Festival al Carrer, una iniciativa que vol apropar la música a tothom i ho fa programant concerts gratuïts a diferents indrets públics del municipi. El programa d’actuacions inclou a Quimi Portet, que interpretarà temes del seu darrer disc, ‘Matem els dimarts i els divendres’ (5 de juliol), el grup de música barroca Spiritus et Alme, amb interpretacions de peces franceses del segle XVIII (7 de juliol) i l’espectacle de Música i balls irlandesos Celtic Caos, un ampli ventall de ritmes i estils de dansa irlandesa i balls de la cultura celta (19 de juliol).
Es pot accedir a la web del Festival: www.festivalalella.org, on els organitzadors donen més àmplia notícia dels espectacles de tot el programa de concerts.

N'HI HA MÉS QUE MIREN QUE NO PAS ELS QUE TREBALLEN

La burocràcia és una càrrega per a l'estat.
El dia que pesa més que els aparells de producció,
acaba sent un llastre que ho enfonsa tot.

REFLEXIONANT

Som pols i ombres
i papers de diari rebregats.

Horaci+Calls

DIVISA

Mort l'home polític, l'home social!
Neix l'home espiritual!!!!

UNA LLUM EN L'OBSCURITAT

Estar "impregnat de la brossa que ens envolta". Un terme inventat per MT, aplicable a l'autor dels meus poemes i que s'obre a moltes reflexions.

El procés de purificació no sempre és fàcil en un món de dolor.

LA SOLITUD DE LES TOTXANES

El promotor immobiliari es mor.
Incineren les seves restes
que dipositen en una urna d’or i brillants.
A dins, també hi aboquen portland,
trossos de bitllets,
dues ratlles de coca, una targeta
amb el telèfon d’una puta d’alt standing
i la fotocòpia d’una hipoteca estàndard.
Al final, per compactar-ho, un pobre s’hi pixa.
De l’antic potentat, ara és tot el que en resta.

ELS TOROS, UN DEBAT ESTÈRIL

El debat que aquests dies s’ha generat als mitjans de comunicació sobre els toros és molt estèril. Qüestionar-se si torturar un animal en una plaça és o no cultura i de quin tipus, només demostra, una vegada més, com estem a la cua de moltes coses. No pot negar-se que torejar o martiritzar un brau en les múltiples variables existents (a Cataluya, Espanya i on sigui) és producte d’una cultura, però d’una certa barbàrie, de la qual se’n poden trobar nombrosos testimonis a la història. I en aquests termes, penso jo, no hi ha debat possible, com no n’hi ha quan algú maltracta a un ésser viu, sigui quin sigui. L’única solució per al conjunt de la societat, com en el cas del tabac, passa per prendre mesures valentes i decidides, en benefici de la col·lectivitat i dins del seny, en aquest àmbit i en molts d’altres que regulen la nostra relació amb els animals amb que vivim i també els que ens mengem. S’ha regulat el fet de fumar en els llocs públics i ja comencem a acostumar-nos, no? D’altra banda, no puc entendre de cap de les maneres que hi hagi en el que ens anomenem “societat civilitzada” qui gaudeixi amb espectacles d’aquestes característiques. Més aviat em preocupa que es reivindiquin sota la presumpció de defensar la tradició i la cultura. Vist així, potser sí que hi ha tradicions que més val que desapareixin per sempre.

'BRUMAS DEL FRANQUISMO', DE FRANCESC SÁNCHEZ BARBA

Francesc Sánchez Barba és un autor vinculat a Premià de Mar que ve desenvolupant una intensa obra al voltant de l’anàlisi del món del cinema i alguns dels seus gèneres. Fruit de la seva tasca, ja han sortit dos llibres que estudien la relació de la música pop i la Segona Guerra Mundial amb el setè art. El seu darrer treball, que ha aparegut aquest mes de juny, porta per títol ‘Brumas del franquismo. El auge del cine negro español (1950-1965)’ i passa revista ara a un període amb tocs de clarobscurs de la nostra història més recent, a través del treball de cineastes que en un procés de recuperació i sota un règim totalitari, varen començar a donar oxigen amb les seves propostes. A través de l’anàlisi d’aquestes pel·lícules, l’autor n’extreu molt del nostre passat més contemporani i ens acosta a unes narracions cinematogràfiques de policies i delinqüents que amagaven la crítica al sistema com podien o retrataven un model que contrasta amb el seu homònim nordamericà, que ha esdevingut un referent mundial. En l’assaig es tracten 208 títols i a més de reflectir uns moments i unes persones agosarades que s’estimaven el que feien des d’una òptica professional, es convida al lector a homenatjar-los amb la visualització dels seus treballs, perquè aquests no quedin finalment en l’oblit.

ARBRES CENTENARIS TALLATS A ARGENTONA

Diversos veïns de la localitat i l’entitat mediambiental Natura van denunciar el passat 19 de juny el tall de dos arbres centenaris que va fer l’Ajuntament del municipi, a través d’una empresa subcontractada. L’actuació va succeir el passat divendres 15 de juny, quan encara no havia pres possessió el nou equip de govern del consistori. Segons van explicar de Natura, els dos arbres tallats eren dos pins pinyoners que es trobaven al Torrent de Can Serra de Lladó. Es dóna el cas que un tenia 127 anys i l’altre 116 i es consideren “arbres monumentals”, atès que mesuraven uns 30 metres d’alçada per 1,20 de diàmetre.

D’altra banda, segons ha transcendit, el tall dels arbres va fer-se perquè un tècnic municipal va emetre un informe de la seva perillositat, ja que havien caigut unes branques i havien malmès un vehicle.

Des de l’entitat Natura, Oriol Bassa ha explicat “que el problema s’hauria pogut resoldre fent una poda sanitària”.

LLADRES DE CARRETERA A L'ALT MARESME

La Guàrdia Civil va desmantellar una banda d’atracadors que robava a les carreteres el passat dimecres 20 de juny, en una acció policial que va fer-se als càmpings El Far, de Calella i Pinar Playa, de Santa Susana. Fruit d’aquesta actuació es van detenir una vintena de persones que vivien en les instal·lacions dels càmpings amb les seves famílies, sense despertar sospites i que són d’origen paquistanès i iranià.
L’operació policial va començar a les vuit del matí i va concloure cap a les 11,30. Va desenvolupar-la un jutge de Múrcia, amb la coordinació de l’operatiu des de Madrid i intervencions a Barcelona i València, segons fonts policials. També, van fer-se més detencions a la zona de Llevant, al País Valencià. Una vegada conclosos els registres als càmpings del Maresme, la Guàrdia Civil va immobilitzar els vehicles dels detinguts, de gamma alta i va incautar-se d’objectes com càmeres fotogràfiques, telèfons mòbils, navegadors GPS i diners producte dels robatoris de la xarxa, que acumulava gran quantitat de denúncies.
La banda robava majoritàriament a l’AP-7, fent-se passar per policies, vestits amb armilles de color groc i llums de senyalització als seus vehicles. Aturava cotxes, principalment de turistes, mostrant-los plaques falses i aprofitava per atracar-los.
Els “policies foul”, com els coneix la Guàrdia Civil, feien les sevas accions de forma molt ràpida i les plaques que mostraven eren imitacions molt dolentes.

L'ACCIÓ SOLIDÀRIA COM A PROPOSTA DE FUTUR

La Festa del comerç just i la banca ètica apropen aquest mes de juny a més de 60 municipis catalans com practicar la solidaritat és més fàcil del que sembla i un petit gest pot contribuir a canviar la globalitat. Sovint no tenim prou informació per jutjar, però quan ens arriba, ens fa replantejar moltes coses. La Festa del comerç just i la banca ètica ajuden a apropar als ciutadans per què cal un comerç just, els desequilibris del comerç internacional, el comerç just a Catalunya o com es pot contribuir des de l’acció individual per millorar les condicions de vida d’aquells pobles menys desenvolupats (o que no s’han deixat desenvolupar, la veritat!) des de les nostres petites accions diàries i quotidianes. També, la proposta de la banca ètica marca camins perquè puguem contribuir en el dia a dia per un món millor. Cal observar-ho tot plegat i analitzar-ho amb cura i prendre finalment d’aquesta manera partit personal.
D’altra banda, al Maresme, el passat 16 de juny, l’entitat Cabrera Solidària va fer 10 anys, tota una fita per aquesta agrupació que ha fet de la solidaritat envers els menys afavorits el seu objectiu de treball.

ALELLA TORNA A CONVOCAR EL SEU CARTELL DE PREMIS LITERARIS

Una opció per als autors literaris que comencen és presentar els seus primers treballs als certàmens. D’entre els que es convoquen al Maresme cal destacar el cartell de l’Ajuntament d’Alella, obert a un amplíssim ventall de possibilitats en el camp de la poesia i la narrativa.
El primer dels guardons que convoquen és l’Alella a Maria Oleart, que enguany arriba a la seva onzena edició i que s’adreça als poetes de l’àmbit català. El guanyador pot veure la seva obra publicada en una luxosa col·lecció que ha anat assolint, a poc a poc, molt de prestigi.
El segon concurs que organitzen és el Guida Alzina de contes, que en la seva setena edició consta de noves bases. D’aquesta manera, si s’adreçava a un públic juvenil, a partir d’ara s’obre a totes les edats.
Finalment, la quarta edició de l’Alella a Isidre Pòlit guardona relats curts d’astronomia, una proposta aquesta diria que única en el panorama dels premis catalans, convocada en aquest cas per l’Agrupació d’Astronomia d’Alella, amb el suport del consistori.
D’altra banda, tohom que vulgui participar en qualsevol de les tres convocatòries, cal que tingui en compte que les bases completes –es poden sol·licitar a l’Ajuntament alellenc– indiquen que la data de termini per entregar els treballs és el proper dia 20 de juliol.

MARIDATGE COMERCIAL, A MATARÓ

COMERÇ

Els comerços de Mataró
intercanvien objectes
per decorar els seus aparadors

Els establiments de Comerç Mataró Centre han posat en marxa una nova fórmula de col·laboració que està basada en el sistema de “maridatges comercials”. D’aquesta manera, es cedeixen productes entre botigues per decorar els seus aparadors i fan d’aquesta pràctica una campanya promocional dels productes que comercialitzen que va més enllà del propi establiment, aportant-li al consumidor un element de varietat i interès en els seus llocs de compra habituals.

En el marc d’aquesta proposta, els comerços associats de Comerç Mataró Centre, de forma voluntària i sota el lema “Obrim els nostres aparadors”, tenen “convidats especials” que des dels seus aparadors fan més atractiu el propi establiment. Aquesta pràctica, molt corrent entre els comerços d’una mateixa zona, s’està portant a terme de forma experimental al centre de Mataró, a través d’una proposta iniciada el maig que conclou aquest mes de juny, en la qual hi participen més de cinquanta comerços.

D’altra banda, els promotors de la iniciativa han destacat que d’aquesta pràctica de cohesió entre imatges d’establiments que, a primera vista els productes que venen no tenen res a veure, se’n deriven altres com compartir espais publicitaris en mitjans de comunicació, oferir tastets i promocions o organitzar cusets, entre d’altres propostes. D’altra banda, amb aquesta campanya, novament, des del comerç local, s’impulsen accions orientades a la dinamització i a millorar l’oferta en qualitat i quantitat de cara al consumidor.

Albert Calls

L'HABITATGE, SENSE SOLUCIÓ

Per molts que els politics teoritzin, aconseguir que la gent trobi habitatges accessibles és, avui per avui, gairebé una utopia impossible o el mantra demagògic d’aquells que volen entrar a l’administració i saben que prometre és gratis i no obliga a res. Tots tenim clar que en la roda econòmica en la qual ens movems la construcció és un dels eixos més cabdals. Els savis i teòrics del sistema ja han apuntat moltes mesures que ens han de salvar a tots plegats, però la veritat és que la cosa continua sent complicada i que no s’albira un horitzó de solucions a curt termini que harmonitzi creixement, sostenibilitat, beneficis i accés digne a l’habitatge. Càritas ja alertava, en un informe fet públic fa poc, dels despropòsits que es cometen en matèria de videnda: des de llogar una banyera a fins a fer-ho amb un balcó, per esmentar només alguns dels exemples més dramàticament vistosos. D’altra banda, la màscara social que ens posem ens permet que tolerem tot això, mentre mirem cap a una altra banda i pensem que “a nosaltres això no pot passar-nos mai”. La veritat és que la solució a aquest problema sembla cada vegada més llunyana i caldrà moltes mobilitzacions de la societat civil perquè es comencin a fer efectives mesures de caràcter pal·liatiu. Però, la societat civil és mou encara per alguna cosa?

Albert Calls

'CASA DE MISERICÒRDIA', DE JOAN MARGARIT

LLIBRES

Poesia:
‘Casa de Misericòrdia’,
de Joan Margarit
Proa

La poesia potser ja no és una arma carregada de futur, però continua sent més necessària que mai. Una col·lecció emblemàtica que li dóna sortida editorial és’Els llibres de l’Óssa Menor’, que sortosament s’ha adaptat als nous temps i continua oferint-nos algunes de les millors veus poètiques catalanes o d’autors contemporanis de la literatura universal, traduïdes a la nostra llengua. Un dels darrres títols publicats és ‘Casa de Misericòrdia’, de l’autor català Joan Margarit. Amb el seu nou poemari, el poeta i arquitecte assoleix una altra fita en la seva trajectòria literària: donar al lector una poesia social i alhora intimista, construïda amb inigualable mestratge i domini, que permet una lectura assumible, sense renunciar en cap moment a la claredat. Margarit és un poeta que es pot llegir, que explica històries, que ens porta sensacions i sentiments contundents i clars, un got d’aigua clara, però amb la força del whisky sense gel.
Un breu tast:
“De nit només quedava la remor/
de les onades sota la terrassa./
En canvi, dintre nostre, com dintre de la música,/
rugia el temporal de neu i ferro/
que es desferma quan passa full la història./

Albert Calls

'JO PREGUNTO', ANTOLOGIA DE MARIA OLEART

LLIBRES

‘Jo pregunto’,
de Maria Oleart

Ajuntament d’Alella
La Comarcal Edicions

La recuperació que es fa des dels ajuntaments de l’obra literària dels escriptors de la nostra comarca és molt important. El consistori d’Alella, molt sensible a la tasca poètica, ha editat ara una antologia de Maria Oleart, ‘Jo pregunto’, que ens dóna una interessant aproximació a la poesia d’aquesta escriptora maresmenca, que malauradament va morir el 1996. Oleart, nascuda a Barcelona el 1929, va estar molt vinculada a Alella, el Masnou i el conjunt del Maresme i és una autora que va projectar la seva obra com a poeta i com a narradora molt més enllà dels nostres límits comarcals. Actualment, l’ajuntament alellenc convoca un premi anual de poesia que duu el seu nom i que ha anat aconseguint un cert prestigi en la promoció de nous valors. D’altra banda, la realització de l’antologia ha anat a cura de l’escriptora Joana Bel, filla de l’autora. A part de resseguir un intens itinerari literari per l’obra d’Oleart, el recull conclou amb un postfaci de l’escriptora i poeta Montserrat Abelló, que acaba d’ajudar els lectors a introduir-se en el món de l’autora antologada.

Albert Calls

'MAR DE FLORS I FIRA IBEROROMANA'

‘Mar de flors’
i ‘Fira iberoromana’

Les eleccions municipals són una febre que passarà en uns mesos, després dels quals tot tornarà a la normalitat fins d’aquí quatre anys. Una de les coses que han difòs és la realització de dues cites de caràcter cultural que ja estan plenament consolidades i que mouen molta gent al Baix Maresme. Em refereixo al ‘Vilassar de Mar, un mar de flors’, que enguany arriba a la seva setena edició i que es fa els dies 1, 2, 3 i 4 de juny. També, a la XII Fira Iberoromana de Cabrera de Mar, que en aquest cas es fa el diumenge 3 de juny. El ‘Mar de flors’ és una aposta clara per la promoció del món de la flor i la planta, que converteix els carrers de Vilassar de Mar en un gran aparador floral. I la Fira Iberoromana de Cabrera recupera un punt de trobada anual en el qual es conjuga cultura i patrimoni local, a l’abast d’un públic molt ampli. En tots dos casos, a més, hi ha un ampli programa d’activitats socioculturals per a totes les edats i es demostra que acostar-se a la floricultura o el patrimoni també pot ser una festa. Dues cites, en definitiva, que ajuden a situar Vilassar de Mar i Cabrera en el mapa i conviden alhora a visitar aquestes localitats i conèixer-les molt millor, entretenint-se i aprenent, com aconsellen els clàssics.

Albert Calls

'L'ENDEMÀ DE LES ELECCIONS'

L’endemà
de les eleccions

Ja se sap que la glòria del món és transitòria, com ens recorden constantment els resultats electorals, especialment l’endemà de les eleccions municipals, que són les més properes als ciutadans. Durant els dies a venir veurem canvis d’alcaldies, direm adéu a equips de govern i donarem la benvinguda a d’altres de nous. És el moment de projectes acabats o estroncats i d’altres que s’inicien amb noves il·lusions i esperances o com es pot, perquè sempre hi ha qui es troba amb la vara de comanament sense saber ben bé què fer-ne. Al cap i a la fi, la vida als ajuntaments no és eterna i la tendència és a marxar de la mateixa manera que s’ha entrat, a partir de l’enderroc. L’oposició fa caure el que governa mostrant fins a l’exageració totes les seves errades i nafres i convencent l’electorat de què dipositi la papereta a l‘urna que permetrà el canvi. El ‘canvi’ acaba arribant, però com la vida, també caduca i demana un nou ‘canvi’, en un joc que no s’acaba mai i que cada vegada crea més incrèduls. Què hi acaben guanyant els ciutadans és la qüestió? Com millora el dia a dia de les seves vides? Fins i tot d’aquells que no saben ni el nom del seu alcalde, ni el seu color polític, que d’aquests també n’hi ha més dels que sembla.

Albert Calls

'SET CONTES FRONTERERS', DE GEORGES MOUSTAKI

LLIBRES

‘Set contes fronterers’,
de Georges Moustaki

Belacqva

Georges Moustaki és conegut sobretot per la seva trajectòria com a cantant, però com a artista multidisciplinari també pinta i escriu i és, a més, un incansable viatger i un veritable ciutadà del món. Fruit d’aquesta vessant literària surten ara els seus relats sota el títol ‘Set contes fronterers’, històries netes, pures, senzilles i carregades de contingut, situades també a cavall entre Orient i Occident, cosa que els dota encara més d’un major atractiu estilístic i els situa en els temps actuals, amb plena vigència contemporània, alhora que vehiculen una reacció davant del que es considera inacceptable. Sense explicar massa les històries, perquè són molt curtes i és millor no desvetllar les claus, Moustaki ens parla de reivindicacions senzilles, clams contra el sistema i el fet que rera les persones hi ha sempre les mateixes inquietuds, anhels i esperances, situacions que semblen molt complicades i en el fons no ho són tant, com la vida mateixa. Des d’un mur que separa fins a Hassan, el trobador enamorat de l’Edat Mitjana que només parla d’amor o l’absurditat de les guerres fratricides. Una obra netament recomanable!

Albert Calls

+ REVOLUCIÓ DELS CLAVELLS

"Aqui
do silencio das "gavetas"
da pátria amordaçada
dos peitos desfeitos pelas torturas da pide
subiu o clamor da liberdade
floriu abril".

Abril 1984

TORNARÀ LA REVOLUCIÓ DELS CLAVELLS...

Els capitans d'abril portaran de nou la revolució
dels clavells.

TORNAREM A SOFRIR...

Tornarem a sofrir, tornarem a lluitar, tornarem a vèncer...

(Després d'uns dies atabalat per la tasca electoral i la meva nova atribució de corresponsal de l'Avui torno a fer de bloggaire).

DE LA BARBÀRIE

I el que ens queda per a veure i malgrat tot ens hem de reciclar en optimistes diaris per anar tirant.

ENS HO VOLEN ARREGLAR TOT

Sortosament hi ha qui ens ho vol arreglar tot, pe`ro com sempre, el primer que s'ha de fer és arreglar-se a si mateix.

CABRERA O VIETNAM?

La campanya cada vegada és més crua a Cabrera de Mar. Des de l'anònim a la carteta dels veïns que defensen els seus interessos. Tothom hi vol posar culleradae en tots els formats possibles.

Ens haurien de deixar que decidíssim sense coccions.

Però això deu ser que hi ha qui té por.

VENT

Deixar-se endur solament pel silenci.

ESTIGMES

A l'alba,
els forns crematoris.
La carn i el paper
esdevenen fum
davant del silenci.

ROMA CREMANT

Tantes utopies incendiades
i la teva mirada que hi preval.

BAFARADA

La poesia és una maledicció
en el món dels especuladors.

1966-2007

Ara ja ho saps
que no hi ha paradís
sinó la barra d'un bar greixós
amb copes de plàstic,
cerveses esbravades
i alcohol de garrafa.
Et van ensenyar que la vida
era un llibre de contes
i al final no,
tot plegat
és un full de diari
arrugat,
estripat,
que oneja vençut
a la boca grotesca
de qualsevol
paperera
anònima.

THE END

Moltes utopies acaben amb nosaltres mateixos,
però en comencen de noves, amb d'altres persones.

'COMO CONVERTIRSE EN BUDA EN CINCO SEMANAS', DE GIULIO CESARE GIACOBBE

‘Como convertirse en un Buda en cinco semanas’,
de Giulio Cesare Giacobbe

Publicat per Grijalbo

El ritme de vida que portem ens aboca cada vegada més al desastre personal. Això que és una percepció col·lectiva, a nivell individual encara és un aspecte molt més preocupant. L’excés de treball, la precarietat laboral o la lleugeresa insostenible de l’ésser, més palesa ara que mai, ens porten a un atzcucac que en alguns casos pot acabar en tragèdia. Però sortosament hi ha d’altres camins i molts llibres d’autoajuda ens donen les pistes per començar a sortir-se’n amb encert, com el que ens ocupa, subtitulat ‘Un manual serio de autorrealización’. ‘Como ser un Buda en cinco semanas’ sintetitza les claus del Budisme i ens les acosta aplicades a la vida moderna, actual. El lector hi trobarà senzilles operacions d’autorreflexió i per assolir la calma, que li permetran afrontar la vida diària amb una actitud més positiva, serena i constructiva alhora. D’altra banda, l’autor d’aquesta obra també ha escrit ‘En busca de los mimos perdidos. Una psicología revolucionaria para el soltero y la pareja’.

EL MES DEL LLIBRE I LES NOVETATS EDITORIALS

L’abril torna a portar-nos una vegada més, amb el retorn de la primavera –tot i els imprevistos del temps d’aquest any, que no para de sorprendre’ns– la festa del llibre. Fruit d’aquesta data emblemàtica de Sant Jordi surten més novetats editorials que a qualsevol altra època, les parades s’omplen de volums de tots els formats, colors i continguts i per uns pocs dies pren més protagonisme que mai el paper imprès. Molts dels pobles del Maresme aprofiten la diada per editar títols d’autors relacionats amb la comarca que permeten la pervivència de la cultura local. D’altra banda, és també el millor moment per adquirir aquests volums, els quals una vegada passats els mesos són difícilment trobables que no sigui als espais reservats de les biblioteques. La festa del llibre, acompanyada de la de la rosa, és la millor oportunitat que existeix de sintetitzar l’amor per la parella i l’amor per la cultura. Roses i llibres poblen amb escreix aquest mes el nostre paisatge i si no hi fossin trobaríem a faltar-ho. O no?

CURSA ELECTORAL, LA MATEIXA COMÈDIA

Estem a pocs dies de les eleccions municipals, tot i que un es pregunta com encara hi ha qui té la fermesa d’anar a votar després de veure l’espectacle col·lectiu que fa la classe política. La normalitat de la democràcia també ha comportat un cert desencís. Hi ha qui creu encara en la bona fe dels responsables del que anomenem “cosa pública”? Dia a dia veiem com estem immergits en una mena de despropòsit generalitzat en el qual molts governants han demostrat només que els que els interessa és especular urbanísticament i col·locar a l’aparell els seus col·legues. On estan aquells polítics de la transició que aspiraven a millorar una societat encarcarada? La política ha de ser acció per transformar la societat o no ha de ser. Ara vénen temps en què ens ofereixen meravelles. Prometre és fàcil. Regals, rebaixes i ofertes que una vegada estan al poder tenen quatre anys per incomplir i deixar en l’oblit sistemàtic. On estan aquells polítics de la transició que lluitaven per un país millor i més just? Molts dels que tenim ara no s’hi reconeixen o són només d’una classe encaparrada en poder entrar al consitori com si d’una acció empresarial més es tractés. I prou.

POLITICOSI

Quina diferència hi ha entre un lladre de dretes i un d'esquerres?

LA MIRADA AL FUTUR DE LA CIÈNCIA FICCIÓ

La biblioteca Pompeu Fabra de Mataró mostra fins al 10 d’abril l’exposició ‘Ciència ficció: una mirada al futur’, amb panells informatius i llibres que donen una àmplia panoràmica d’aquest gènere, que va començar en les revistes i els còmics i va seguir a la televisió i molt especialment al cinema, que va amplificar-lo socialment arreu del món. L’exposició de la Pompeu Fabra fa un ampli repàs a les caracterísiques més destacables de la Ciència Ficció (CF), així com als temes recurrents que han sortit en molts dels llibres que l’han fet popular: viatges a l’espai, extraterrestres, robots i màquines, viatges en el temps, àliens, ciberpunk, ucronies i noves societats, la visió del gènere o la CF catalana, entre d’altres aspectes importants. La mostra compta amb el guió i textos de l’especialista Miquel Barceló i ha estat promoguda per la Diputació de Barcelona. A més d’una panoràmica prou aclaridora, els visitants podran apropar-se als clàssics literaris de la CF: Asimov, Clarke, Verne… Daltra banda, una vegada conclogui l’exposició a Mataró, continuarà la seva itinerància per d’altres centres de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la demarcació de Barcelona.

TURISMES COMARCALS

El Consorci de promoció turística Costa del Maresme va celebrar el passat dimarts 20 de febrer el seu desè aniversari amb un acte públic a la Sala de Plens del Consell Comarcal, al qual van assistir alcaldes i regidors dels municipis de la comarca. També, es va comptar amb la presència del president del Consorci, Carles Rocabert i d’expresidents de l’organisme, creat fa una desena d’anys per promocionar i impulsar un turisme de qualitat al Maresme. D’altra banda, el passat dijous 22 de març, va presentar-se la marca turística “Les 3 Viles”, a l’Hotel Colón de Caldes d’Estrac. En aquest acte, es va comptar amb l’assistència de l’alcalde de Caldes d’Estrac, Josep M. Freixas, el de Sant Andreu de Llavaneres, Víctor Rost i el de Sant Vicenç de Montalt, Lluís Bisbal.
L’evolució qualitativa que ha viscut el turisme a la comarca en els darrers anys és, però, la suma de la tasca dels agents institucionals i privats que han apostat fort perquè el Maresme sigui una zona de referència, oberta a visitants, amb un ampli ventall d’atractius que passen pel patrimoni, la restauració, el litoral o la muntanya, entre d’altres aspectes. En els darrers anys, a més, es ve parlant de la recerca d’un turisme de qualitat, fidel, que contribueixi a generar recursos i vertebrar alguns dels puntals socieoeconòmics de la comarca. Tot plegat, però, demana un treball constant, repensant el que s’ha fet i encaminant noves direccions en un sector que és molt mòbil. Hi la impressió, però, que en els deu anys de vida del Consorci s’ha fet bona feina, potser no tota la que caldria, però sí uns fonaments importants que van garantint que s’avanci, es millori i es pugui parlar d’una comarca turística des de la seva vessant més qualitativa.

'EL FESTÍN DE BABETTE', D'ISAK DINESEN

‘El festín de Babette’,
d’Isak Dinesen,
amb il·lustracions
de Noemí Villamuza

Nórdica Libros

El segon volum de la col·lecció “Ilustrados” és una història breu de l’escriptora danesa Isak Dinesen (pseudònim de Karen Blixen), autora de “Memòries d’Àfrica”, novel·la que tots recordem per la seva versió cinematogràfica. ‘El festín de Babette’ narra com en un aïllat poble de pescadors, dins un ambient religiós tancat, Babette –una jove francesa que no hi acaba d’encaixar– decideix homenatjar les dues germanes que l’han acollit amb un sopar extraordinari. De fet, serà una acció contra tot pronòstic que acabarà deixant al descobert unes curioses i suggerents motivacions, que fan replantejar coses al lector. El relat va inspirar el film del mateix títol, dirigit pel danès Gabriel Axel, que va obtenir un Òscar l’any 1987, a la millor pel·lícula estrangera. D’altra banda, les il·lustracions d’aquesta bella edició han anat a càrrec de Noemí Villamuza, nascuda a Palencia i afincada a Barcelona, autora de més de 25 títols publicats amb els seus dibuixos, que austers i alhora agosarats, donen les tonalitats grises necessàries a aquest volum per acabar d’endinsar el lector en un univers tancat que s’obrirà, però, a sorpreses al final.

EL RETORN DEL CAPITAN TRUENO I DEL JABATO

LLIBRES

El Capitán Trueno
i també… El Jabato

Ediciones B

Víctor Mora
i diversos dibuixants

Hi ha còmics que triomfen al moment i d’altres que marquen generacions senceres. És el cas de les creacions historietístiques de Víctor Mora, guionista i escriptor de referència afincat a Premià de Dalt i creador del Capitán Trueno o del Jabato, així com del Cosaco Verde, el Sheriff King o Dani Futuro, per esmentar només els més reconeguts. Ediciones B reedita ara, sortosament, les historietes del Capitán Trueno i del Jabato a color, en volums de tapa dura. En el cas de Trueno, m’arriba a les mans el que inclou historietes dels dibuixants Beaumont, Carrión, Buylla i Tomás Marco. Del Jabato, s’apleguen treballs il·lustrats per F. Darnís. Els dos personatges, tant el valerós cavaller com l’invencible iber, poden ser coneguts, d’aquesta manera, per noves generacions de lectors, mentre d’altres els podem revisitar i hi trobem les mateixes sensacions de quan érem més joves o petits. Qui no recorda haver-se gastat la paga setmanal en l’adquisició de quaderns d’aquests herois? De fet, també, molts dels valors que els caracteritzaven ens han ajudat a evolucionar com a persones… D’altra banda, els malèvols enemics i les situacions d’enjòlit ens captivaven i ens submergien en universos de paper que ens feien gaudir i esperar el continuarà. Una fórmula aquesta que encara funciona i tot fa pensar que molts anys més, perquè la qualitat, sens dubte, supera el pas del temps.

LES TERMES ROMANES DE CAN FARRERONS, A PREMIÀ DE MAR

La conservació del patrimoni arqueològic i històric de la comarca és una aposta difícil, amb pocs ajuts i més aviat mal vista, però els resultats, a llarg termini, solen ser una gran inversió per al conjunt de la societat. Premià de Mar va presentar fa uns dies el que pot arribar a ser un referent de primera magnitud: la Vil·la Romana de Can Farrerons. Amb les excavacions principals concloses, ara el jaciment està pendent d’un Pla director que desembocarà en la conversió d’aquest espai en un lloc visitable, que podrà atreure persones d’altres indrets i situarà la ciutat en una ruta patrimonial molt carregada de noves possibilitats. El treball conjunt de l’Ajuntament de Premià de Mar, la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya, la Fundació Caixa Catalunya i la promotora Mas Soler, permetrà, quan s‘acabi el procés, que els visitants puguin de conèixer de primera mà l’edifici de planta octogonal que va ser descobert a finals de l’any 2000. Es tracta d’una magnífica obra d’arquitectura molt ben projectada de la qual tan sols es coneixen dos estructures més, una a Portugal i l’altra a prop de Madrid, com expliquen els arqueòlegs. El conjunt del jaciment, però, d’una durada cronològica aproximada del segle I aC a VI dC, s’ha d’entendre com una gran finca amb diversos edificis, comparable a altres vil·les romanes descobertes al Maresme. D’altra banda, la troballa de restes romanes a Can Farrerons es remunta a l’any 1969, quan es van descobrir uns mosaics que en el seu moment presagiaven l’existència de les importants descobertes posteriors. Tot plegat, acabarà esdevint un gran centre d’interpretació que permetrà una aproximació a com era el nostre passat, una aposta per la cultura de la qual tots en sortim beneficiats.

GASTRONOMIES COMARCALS

El Maresme és una comarca que en els darrers anys ha sabut jugar amb encert les seves cartes gastronòmiques. Aquests dies arrenquen amb força dues de les propostes destacables per als bons paladars. Tant les Jornades al voltant de la cuina del pèsol com les del bacallà permeten entrar en la primavera assaborint menjars diversificats i suggerents. Sota el referent de la cuina del pèsol, un producte típic del Maresme, Caldes d’Estrac té en marxa la XIII Pesolada, Mataró les X Jornades Gastronòmiques del Plat de Mataró (pèsols amb sèpia i patates) i Cabrils les V Jornades del Pèsol (El pèsol de la Serralada). D’aquesta manera, els restaurants de la comarca proposen les millors delícies cuinades amb pèsols i a l’abast de qui vulgui tastar-les. D’altra banda, una segona proposta són les XIV Jornades del Bacallà a Pineda de Mar, del 10 al 25 de març. En l’edició d’enguany hi participen un total d’onze restaurants, una botiga de menjar per emportar, dues pastisseries i un celler. S’elaboren més de 70 plats on el producte principal és el bacallà, complementant-se amb d’altres activitats amb la gastronomia de referent, com ara una Mostra de productes de l’horta, un Mercat de productes artesans, una Guia de lectura gastronòmica o una exposició de llibres de cuina, entre d’altres coses.

RAFAEL VALLBONA, A LA XARXA

Reprodueixo un correu que m'ha enviat en Rafael Vallbona, d'interès per a tots els meus linkats i voyeurs digitals:

Hola a totes i tots,
m'ha costat decidir-me, però finalment ho he fet. Us comunico que ja tinc un
bloc propi a la xarxa. Es diu 'Casa de VbN' i el trobareu a l'adreça-e:

http://casavbn.blogspot.com/

Per ara l'objectiu principal d'aquest bloc serà el penjar-hi una selecció dels
articles que, periòdicament, publico a alguns diaris i revistes d'arreu del
país. Després ja veurem si m'animo a ampiar-ne els continguts.

Si m'he decidit a obrir el bloc ha estat per què, tot sovint, alguns de
vosaltres heu tingut referència d'un o altre article meu i, passat el dia de
publicació al diari, ja no sabeu on anar-lo a cercar. Doncs a partir d'ara sabeu
que els teniu disponibles a aquest bloc anomenat 'Casa de VbN'.

El bloc adment comentaris. Us convido a entrar-hi i a engegar els debats que
vulgueu sobre cultura, política i la resta de temes habituals en els meus
treballs periodístics. Només demano brevetat expositiva i la mínima cortesia
necessària per discutir amb serenitat.

Gràcies per endavant per la vostra atenció.
Salut

Rafael VallBoNa

BREU DE FUTBOL

El món no pot acabar-se perquè fa anys que els humans juguem a la pròrroga.

PENSAMENT

Els grans agravis no poden durar una eternitat.

SVEN HASSEL, IN MEMORIAM

Reedicions:
Les novel·les bèl·liques
de Sven Hassel

Editorial Inédita

Hi ha obres per les quals el temps no passa, com aquestes a les quals ens referim avui. Diverses generacions de lectors del món han llegit les històries dels soldats alemanys de la II Guerra Mundial escrites pel danès Sven Hassel. Ara, l’Editorial Inédita les ve reeditant, posant-les a l’abast del lector i quan eren gairebé introbables que no fos en el mercat de vell. Destacats títols com ‘Batallón de castigo’, ‘Gestapo’, ‘General SS’, ‘Prisión GPU’, ‘Los vi morir’…, publicats entre els anys 60 i 80, estan protagonitzats per personatges ja llegendaris com Porta, El viejo, Hermanito, Julius Heide… De fet, aquestes apassionants històries narren la dura i humana trajectòria dels soldats alemanys a nombrosos escenaris de la Segona Guerra Mundial, destacant especialment les que se centren en el front rus, per la seva particular cruesa. D’altra banda, molt més enllà de la història personal de l’autor, plena de llacunes que fan dubtar del grau de veracitat del producte, estem davant de narracions colpidores però alhora humanes, que ens mostren uns soldats en desacord amb els seus superiors, capaços de plantar cara i de tirar endavant les seves pròpies batalles. Lectura recomanable tot i la seva cruesa. A més, és addictiva i enganxa, com en donen testimoniatge els milers de lectors de tot el món que s’han endinsat en aquestes pàgines.

Albert Calls

MÉS SUPORT POPULAR ALS TALLS DE L'N-II

Més suport popular
als talls de l’N-II

Les plataformes cíviques del Maresme han posat en marxa els talls a l’N-II el dia 7 de cada més –en jornades laborables, si cal–, endurint així les seves protestes perquè es trobi una solució a la fatídica carretera. Vull recordar, fa uns pocs anys, les mobilitzacions d’un col·lectiu d’esforçats ciutadans per aconseguir el que avui en dia és l’estació de Cabrera de Mar, o també, en la mateixa zona, la demanda reiterada de la societat civil perquè s’arranjés la platja fins obtenir-ho. La dita popular ja ho deixa ben clar: “Qui no plora no mama”. I des de la classe política poden anar i venir a pidolar solucions, que si no compten amb suport popular, al final no els fan cas. Les reivindicacions de les plataformes ens beneficien a tots plegats. A banda de les morts i accidents, no es pot negar, a més, que la comarca ha crescut molt i les infraestructures vials s’han quedat petites. Qualsevol incident crea col·lapses monumentals. I no parlem d’agafar els trens com a opció alternativa! Sortir al carrer a queixar-se pot ser una activitat que demana un petit esforç, però a la llarga tots hi sortim guanyant. Oblidar-se’n o mirar cap a una altra banda, en casos com aquests, és la pitjor de les opcions.
Albert Calls

LES ACTUACIONS DE LES PROTECTORES

Les actuacions
de les Protectores

Les protectores d’Animals de Mataró i Cabrera editen semestralment la revista “Peluts” (www.protectoramataro.org), una publicació gratuïta que es fa per difondre les activitats d’aquestes entitats i temes d’interès general del món dels animals, incidint especialment en les mascotes domèstiques. Articles destacats del número que acaba de sortir són l’entrevista a Ernest Benach, president del Parlament de Catalunya, que parla de diversos temes entre els que prima la situació dels animals a Catalunya; la campanya “Apadrina els que ningú vol” o el treball que fan els agents rurals, la policia del medi ambient, entre molts d’altres textos i notícies que donen informació d’un món que cada vegada i sortosament, es preocupa pels animals en general i els de companyia, en particular.
De tot plegat, m’agradaria destacar la campanya “Apadrina els que ningú vol”, per ajudar els animals vells i malalts que són rebutjats, els que estan destinats a no tenir una familia com els altres. Apadrinant-los, es garanteix una bona qualitat de vida en els refugis.
Sé també, d’altra banda, que la tasca de les protectores de Mataró i Cabrera no és l’única al Maresme, d’altres grups de la comarca també es comprometen activament en defensar els drets dels animals, des de l’acció voluntària i l’esforç personal. Molta gent no els estima, els animals… però tenen la sort que la minoria que ho fa s’hi dedica en cos i ànima. Per tot això podem parlar que la societat ha invertit esforços, en els darrers anys, en el respecte a les altres espècies, un petit aval de futur davant d’un món que a vegades sembla envaït per l’egoisme més vil.

Albert Calls

EL PSC DE CABRERA AMB NOVES ENERGIES

El PSC de Cabrera de Mar inicia una nova etapa, amb Pilar Ventura d'alcaldable i després d'una travessia al desert. Bones notícies per a la gent d'esquerres i de progrés perquè, no ho oblidem, sense els socialistes no hi hauria hagut canvi fa 8 anys a la casa gran.

A continuació reprodueixo el discurs de Pilar Ventura que va fer en l'acte de presentació, al centre cívic del Pla de l'Avellà, el passat 23 de febrer:


Benvinguts a tots i a totes, Vull donar-vos les gràcies a tots vosaltres per venir aquesta nit a acompanyar-me. Sento la vostra força i el vostre recolçament. SI US VEIESSIU DES D’AQUÍ, FEU UN GOIG.

Vull donar les gràcies especialment a la Manuela, perquè sé que ha fet un molt gran esforç, per poder assistir, i perquè les seves paraules sempre ens encoratgen.

SÓC DONA, SÓC SOCIALISTA, I SÓC DE CABRERA DE MAR.

Que sóc dona, és obvi. Penso que ningú dels que hi esteu aquí ho pot dubtar.

Com a dona, puc i vull aportar a la política les capacitats de les dones, la seva visió, la seva forma de fer, seva forma d’entendre les coses, i sobre tot de sentir-les.

Tradicionalment, les dones ens hem ocupat durant mil·lennis a dur endavant la família, cuidant de les criatures, de les persones grans, dels malalts.

Hem tingut cura de l’administració dels recursos, de vegades escassos, però ho hem sabut suplir amb AMOR, sacrifici i sobre tot imaginació.

Afortunadament, gràcies a que podem controlar la natalitat, ens hem incorporat al món del treball REMUNERAT, que treballar, hem treballat sempre, i hem demostrat la nostra capacitat amb molt bona nota.

També ens anem incorporant al món de la política, perquè sabem que la nostra visió la completarà i la enriquirà. El món de la política necessita de les dones.

Sóc Socialista, per tradició familiar i per vocació.

Per tradició, perquè el meu pare, que té 89 anys, JA era de les joventuts socialistes. Ell va marxar als 17 anys al front, voluntari. Ell i altres persones que van morir en el intent, ens van deixar com HERÈNCIA, encàrrec de treballar per la llibertat i per la pau.

Algunes persones d’altres grups que presenten les seves llistes al Poble, quan m’he anat a presentat m’han preguntat ¿Que Ja estàs preparada per la guerra? Ja estàs preparada pel combat, per la lluita?.

La meva resposta ha estat contundent. NO .

Estic preparada per treballar, no per lluitar. El treball no m’espanta, per mi tant parir com treballar no em semblen una maldició biblica, em semblen una autentit plaer.
Però les paraules lluita , combat, em sonen a Guerra i a les guerres, Ningú guanya, en realitat tothom hi perd.

Sóc una dona de pau, amb un profund sentit de la importància de la PAU, en tots el àmbits, i crec especialment en la importància de la pau interior, perquè se que és imprescindible per treballar bé.

Sóc socialista per vocació, perquè ho sento dins del cor, i ell em parla. Perquè crec que és la millor de les opcions que hi ha per transformar la nostra societat.

Els socialistes són, la meva família escollida.

A la família d’origen m’uneix la sang, l’amor i les vivències.

A la família socialista ens uneixen les idees, les creences, el valors i els principis. La visió d’un món més sostenible, més just, més solidari, més ecològic, més respectuós amb el medi. La visió del futur que volem deixar als nostres fills i filles, a les generacions venideres. (indis americans a qui deien salvatges i que ja en aquella època tenien , consell de dones i de gent grans, deien que s’havia de pensar sempre en 8 generacions venideres, i tenir en compte les experiències de les 8 generacions precedents)

Som una família els socialistes, ja us ho he dit, i com en totes les famílies, de vegades tenim diferents punts de vista, i ens barallem, ens escridasem, ens deixem de parlar, i ens allunyem.

Però també, com en totes les famílies, en els moments difícils, sabem oblidar-nos de les coses personals, per unir-nos, tot superant les diferències pel que és realment important, que són els nostres ideals, els nostres valors i EL BÉ COMÚ, que està per sobre de de tot.

Sóc de Cabrera de mar, no perquè hi naixés, que sóc nascuda al Poble nou, i em sento molt orgullosa dels meus orígens. Ho sóc perquè la vaig escollir per viure, a consciència.

Sento, que a Cabrera de Mar tinc enterrades les meves arrels, perquè Aquí tinc enterrada a meva mare, que va viure els seus últims amb nosaltres.

I vaig escollir aquest poble per viure amb la meva família, perquè és un tros de terra carregat d’història, de bona energia, de sol i d’aigua (tan la de mar com les fonts i manantials ) i perquè te un microclima especial, com tots sabeu.

Sóc socialista, i dona, i com a socialista i dona vull prendre la responsabilitat de cuidar de tot això. AIXÒ ÉS PER A MI UN REPTE I ALHORA UNA OPORTUNITAT.

Crec en el treball en equip. Una llista o un grup de gent, no te el mateix sentit que un EQUIP

Mireu ( gest amb les mans )

En un equip, totes les persones són igual d’importants, totes incorporen les seves visions i peculiaritats, totes saben donar el millor d’elles i totes valoren el treball dels altres.

Encara que pugui semblar difícil posar-se d’acord, és el millor que és pot fer, i per això tenim una eina imprescindible: el diàleg.

Jo sóc la cap de la meva llista. En la nostra llengua que és molt rica i plena de matisos curiosament s’utilitza CAP tant per parlar pel principi com parlar del final. (cap d’any, Cap de llista, capvespre). En un altre acte us presentaré a la gent del meu equip.

Us avançaré, però, qui bé a la nostra llista en el darrer lloc, és La Maria Badia, diputada al parlament Europeu, i que també és veïna nostra, i que coneix de primera oida, totes les coses que es cuinen a Europa, totes les oportunitats, els ajuts a projectes, les subvencions que es concedeixen.

Nosaltres treballem un al costat de l’altre, colze a colze. Compartint, posant-nos d’acord. No hi ha primers ni últims. SOM UN EQUIP

Volem governar Cabrera de Mar, perquè tenim vocació de govern. L’experiència ho demostra, som persones treballadores i honrades, i eficients.

I volem governar a Cabrera de mar amb criteri de POBLE en majúscules. Això vol dir que hem de plantejar la nostra acció de govern mirant al futur, amb objectius clars, cercant complicitats sense renunciar a l’eix dels nostres objectius.

Un poble és un espai de convivència, de progrés, de dificultats també, i l’hem de governar amb principis, però també amb eficàcia. Hem de donar resposta ràpida i eficaç a allò que ens demana la gent en el dia a dia. Fer d’aquells petits detalls que els veïns i veïnes ens demanen uns temes molt importants per a nosaltres. No deixar-ho com a problemes de segona. No hi ha problemes de primera i de segona, hi ha solucions de primera i de segona, i nosaltres volem donar solucions de primera a tots els problemes dels cabrencs i les cabrerenques.

Estem fent un programa per la gent, per tota la gent, cercan l’equitat i la justícia. I us convido des d’aquí a participar en la seva confecció, com a particulars o com associacions. Estem oberts a que la gent que vulgui, ens ajudi a fer EL MILLOR PROGRAMA PER CABRERA.

Per fer servir un tòpic: Treballarem perquè a Cabrera de mar, de veritat, surti el sol per a tothom.

Catalunya, ara també está governada per socialistes, i governem a España, i ben aviat també a França, gràcies a una dona i socialista, la SEGOLEN.

Molts pobles del Maresme estan governats per socialistes. Els que ho proven, generalment repeteixen, i nosaltres volem tenir l’ocasió de demostrar-vos-ho.

Cabrera de mar es beneficiaria molt d’estar en consonància amb tots els seus veïns.

La economia que volem per al poble, ha de ser pròspera i sense desigualtats socials. Hem comprometo a què fem un pacte pel desenvolupament econòmic i social de Cabrera.

Un pacte a on hi càpiga tothom i a on, entre tots els agents socials implicats, marquem les línees que la economía de Cabrera de mar necessita pel seu futur, i pel seu desenvolupament.

Però per nosaltres el més important, són les persones, el seu benestar. Parlar amb elles i sobre tot escoltar-les, donar respostes segures i eficients en la nostra feina, sempre desde de la proximitat.

(M’agraden les distàncies curtes, que la gent m’expliqui els seus problemes i inquietuds, per deformació profesional, SOC TERAPEUTA)

Per nosaltres la proximitat és aconseguir un poble amable, i un poble amable és aquell que té cura del seu entorn, i que te un creixemenet equilibrat i sostenible.

Per últim, un altre dels eixos importants per nosaltres, són els serveis socials, (JO TINC ESTUDIS DE TREBALL SOCIAL, I PSICOTERÀPIA). I Sobre això, TAMBÉ us podria dir moltes coses la Consol. Mès i millors serveis socials per a la gent que hi viu al nostre poble. En molts casos, són persones grans que viuen soles, i que han de tenir l’assistència necessària per a tenir un nivell de vida digne.
(Jo he tingut als pares a casa, la mare amb alzehimer, i he treballat al Casal del Avis de Cabrera, mireu si sé del que us parlo)

I això a Cabrera en aquests últims anys no ha tingut la continuïtat que el nostre company i amic meu en Xavier Querol, va fer en l’anterior legislatura.

Xavier, vull fer-te un reconeixement des d’aquí, de la teva tasca en el temps que vas estar en l’Ajuntament, tant en la sanitat (CAP al Pla), com en l’ensenyament (Escola Pública mancomunada), com en la mobilitat (Transport públic mancomunat amb altre ajuntament socialista).

També un reconeixement a en Ramón Fontseca, a qui no vaig tenir la sort de conèixer, però del que tanta gent del poble, de totes les tendències, m’ha parlat tant i tant BE. I a tots el regidors del PSC que ha tingut Cabrera de mar.

MIREU Vull estar al cap devant de l’Ajuntament, ser la primera dona ALCALDESSA, L’ALCALDESSA QUE VIU AL PLA DE L’AVELLÀ, que també és Cabrera de mar, la millor alcaldessa que mai ha tingut Cabrera de mar (no serà gaire dificil, perquè mai no hi ha hagut cap) , i treballar amb totes les forces escollides democràticament pels vilatants i vilatanes, ja que tots els escollits són com un microcosmos que representen a les inquietuds d’aquest nostre poble estimat, i si tots treballem plegats, tothom estarà representat.

No crec en les majories absolutes, CREMEN, i poden fer perdre l’enriquiment que signifiquen les diferents visions. Entre TOTS I TOTES, AMB EL MÀXIM DE REPRESENTACIÓ DE LES DIFERENTS SENSIBILITATS construirem la millor Cabrera del futur.

I amb el primers que vull treballar colze a colze és amb tots i totes els companys i companyes de la nostra agrupació, i amb els nostres simpatitzants, i amb la gent del Partit, i amb la Federació comarcal, que tant ens estan recolçant, dons sàben que la nostra, és una agrupació petita i humil.Gràcies a tots els que veniu a les reunions, i espero i dessitjo que cada dia siguem més i més. ES EL MOMENT DE SUMAR.

Per això, com avui és un dia de celebració, de festa, permeteu-me QUE ACABI aviat EL MEU DISCURS.

Vull estar prop de vosaltres, sense aquest faristol pel mig, vull distàncies curtes, que son les que a mi m’agraden prendre una copa de cava i parlar amb vosaltres de tu a tu.

Vull agrair a totes i cada una de les persones que m’heu vingut a acompanyar-nos avui. I Com he dit, vull agrair als socialistes que m’han precedit en la tasca de donar tot el que han sabut per aquest poble nostre, als socialistes que vindran darrera meu, Aquestes joventuts tan maques i entusiastes, als socialistes que estan avui aquí, en el present.
Vull agrair també a la meva família d’origen el seu suport, sense ells i el seu esforç i sacrifici, jo no m’hi podria entregar com ho faig.

Vull agrair als representants d’altres forces, que han pogut venir, el que ho hagin fet, i amb aquest agraïment, donar-los les mans per a treballar en equip, sense oposicions, sense enemics. JA US HE DIT QUE SOC UNA DONA DE PAU. Convidar-vos a tots a treballar plegats. LA GENT ENS AGRAIRÀ DE BEN SEGUR que no perdem el temps que podriem aprofitar per treballar, discutint-nos i fent-los la competència.

Vull agrair als companys (Charly, Fontbona, Ramon, Ma. Jesús i Alcaldes i alcaldables que han fet possible aquesta nit meravellosa i plena d’esperança i sobre tot d’il·lusió.

I ja no m’enrollo més, que deunidó per ser el primer discurs, trobo que m’està agradant i tot.

Anem a prendre cava tots, i sobre tot, que no marxi ningú sense donar-me una abraçada, un petó, o els que sigueu més tímids una encaixada de mans.

GRÀCIES DE TOT COR.

'POLITONO HAMELÍN', DE JAN

Novetat:
“Politono Hamelín”,
de Jan

Ediciones B

Nova història del còmic Súper López, dins la col·lecció Magos del Humor. Jan és el dibuixant creador d’aquest simpàtic personatge, que parodia els superherois i que deixa patent la seva vinculació amb el Maresme quan, des de la primera vinyeta, Súper López demana: “Un billete para el Masnou y un croissant poco hecho”. Com sempre en aquesta historieta es barregen temes d’actualitat, amb un to sarcàstic i d’humor per a tots els públics, sense deixar de banda, però, una certa ironia. Els dolents, aquesta vegada, descobriran un sistema per transmetre a través dels mòbils un missatge que fa que la gent que el rebi abandoni les ciutats, com en el conte del flautista de Hamelín. Però hi ha més complicitats amb els temps que corren: Súper López serà segrestat per la CIA i anirà a parar, fins i tot, a Guantánamo amb els polèmics avions que aterren al nostre país. Un dibuix simpàtic i alhora enginyós que desvetlla un gran ofici i una història que entreté i diverteix, són els dos eixos claus d’aquest còmic de tapa dura per al públic més ampli.

Albert Calls

NOU LLIBRE DE JOAN MURAY, DEL MASNOU

Joan Muray i la
persistència de la memòria

Joan Muray ve treballant des del Masnou per la preservació de la història local en tasques de recerca i difusió. Fruit de la seva intensa dedicació com a autor n’han ja sortit onze llibres amb el que ens ocupa. ‘Clau 1863’, publicat per Katelani 2000, porta l’aclaridor subtítol ‘Una història del conreu i l’exportació de taronges del Masnou i el Maresme, i dels banys de mar, a través d’una clau’, que en síntesi explica el que ofereix aquest interessant treball. De fet, estem davant d’un llibre amè, que ens acosta una suggerent part de la nostra història, complementada amb interessants il·lustracions i una no menys intensa bibliografia. Els lectors podran descobrir-hi com era el conreu de taronges i la seva exportació cap als ports nord-catalans (segles XVIII-XIX). També, ens parla d’una altra particularitat masnovina, els banys de pila (a cavall entre finals del XIX i i més de la meitat del XX), situats entre els pioners a Europa. D’altra banda, un valor afegit d’aquesta obra, perquè no sigui dit que la història no pot ser didàctica, és que s’explica a través d’un protagonista únic, una clau, cosa que la fa molt entenedora i oberta per a tots els públics.
Albert Calls

NOUS LLIBRES D'ISIDRE JULIÀ I AVELLANEDA

Nova obra d’Isidre Julià i Avellaneda

El passat 22 de febrer, la sala d’actes de Caixa Laietana, de Mataró va ser l’escenari de presentació de dos reculls de poemes del poeta Isidre Julià i Avellaneda. Els dos nous llibres publicats per La Comarcal Edicions porten per títol “Des de la talaia dels 80 anys” i “Poemes a Francesca”. El primer títol mostra el més bon ofici de l’obra d’aquest autor de Mataró, guanyador de nombrosos premis i autor amb una llarga i sòlida trajectòria, que s’ha mogut en el més ampli registre de temes, aixoplugats sota els paràmetres de la vida i la mort. El segon volum, dedicat a l’esposa del poeta, malauradament ja morta, parteix d’una tasca que “s’incià l’any 1938 en un amor de plena adolescència i que ha abastat més de tres-cents poemes al llarg de més de seixanta-cinc anys”, com s’explica en el llibre. També s’afegeix que “Francesca ha estat i és el poema d’un amor que, si nasqué tàcitament, és a dir, envoltat de silenci, ha tingut la paraula expressiva, sentida, tendra que manifesta una fidelitat molt concreta i absolutament assumida que anirà amb ell per sempre més i que serà la part més sòlida i estricta de la seva vida i un alt i noble exponent de la seva obra”.

EL TREBALL POÈTIC DE JOAN CARLES GONZÁLEZ PUJALTE

El treball poètic
de Joan Carles González Pujalte

Joan Carles González Pujalte (Mataró, 1963) és una de les veus poètiques més solides i contemporànies del Maresme. El seu darrer llibre, amb el títol ‘La distribució de la sal’, va presentar-se aquest passat mes de febrer. Tal com s’explica en el nou poemari, publicat per editorial Moll i guardonat amb el Premi de poesia Vila de Lloseta 2006, els seus poemes “paren atenció al submón de les manifestacions presumptament secundàries de la vida, aquelles que sovint deixem que ens passin desapercebudes”. Els poemes, a més, “apel·len a la millor tradició de l’expressionisme i de les avantguardes històriques, en un discurs poètic tan radical com madur”, com també es destaca. Per tot plegat, González Pujalte s’ha anat convertint en una de les veus poètiques interessants del Maresme, guardonat amb importants premis i que va aconseguint ja una certa projecció. Un nou i interessant títol s’afegeix, doncs, aquests dies, a la seva nòmina.

'JO HE SERVIT EL TRIPARTIT', DE RAFAEL VALLBONA

LLIBRES

Novetat:
“Jo he servit el tripartit”,
de Rafael Vallbona

L’esfera dels llibres

El periodista i escriptor Rafael Vallbona, de Premià de Dalt, ha publicat obra en tots els generes literaris posibles. A més de llibres de poemes, de relats, novel·les per a adults i per a joves, en els darrers temps s’ha mogut en el camp dels llibres de viatges i en el de la no ficció, amb títols, en aquest gènere, com ‘Pirineus en venda’, ‘Ara que tinc quaranta anys’ o ‘Els nens (i les nenes) del rock’. El nou treball de Vallbona, ‘Jo he servit el tripartit. Docudrama d’un ex de Maragall’, arriba carregat de polèmica. D’entrada, Vallbona s’ha basat en anotacions de l’exconseller d’ERC, Joan Carretero, fetes durant els dos anys que va dirigir Governació, dins el govern de Pasqual Maragall. Carretero, que va reconèixer els contactes amb l’autor quan preparava el llibre, també va manifestar que no hauria volgut que es publiqués. Però que hi trobarà el lector en aquesta obra? Una aproximació al govern tripartit de Maragall sota la perspectiva d’un dels seus personatges rebels, amb suggerents apartats com: “Quadern de notes”, “Grans èxits del tripartit”, “Entrevista a Perpinyà”…, és a dir, alguns dels grans sainets de la nostra història més contemporània i actual, comprimits en acurades dosis. En conjunt, massa coses que semblen veritat perquè es digui que són mentida. També, la constatació que des del periodisme encara n’hi ha moltes altres que paga la pena explicar i no tothom és capaç de fer-ho, sumat al fet que al final, la darrera ratlla del llibre, ens avanci la perspectiva d’un “futur no gaire afalagador”.

POMPILI MASSA I EL BALL DE PLAÇA A LA COSTA DE LLEVANT

Gràcies al seu pare, a qui coneixo en un acte de Mataró, descobreixo el treball de Pompili Massa (Premià de Mar, 1958). Actualment és professor de l'escola pública La llàntia, a Mataró, i a finals de l'any passat va ser guardonat amb el 6è premi Joan Amades de Cultura Popular pel treball "El ball de plaça a la Costa de Llevant". El jurat del guardó va considerar que "és un bon treball de recerca, de mèrit i ben escrit". D'altra banda, recullo informació dispersa en diversos retalls de la premsa, on també esbrino que Massa es dedica a l'educació musical a infantil i primària, i ha fet treball de camp recollint dades de diverses danses locals, a través de testimonis o consultant arxius i reconstruccions. A més, l'obra del premianenc intenta explicar els possibles origens de diverses tipologies de danses que han arribat a nosaltres per tradició oral.
Un interessant tema que demostra que la iniciativa individual sol aportar importants aportacions a la nostra cultura popular.

'EL ARTE DEL MINIMO ESFUERZO', DE BARBARA BERCKHAN

LLIBRES

Novetat: “El arte del mínimo esfuerzo”,
de Barbara Berckhan

Traducció de Lidia Álvarez

RBA Nueva Empresa

“Como conseguir más con menos” és el subtítol d’aquest suggerent llibre d’autoajut, que com a mínim sembla estar revestit d’una certa seriositat. L’autora, alemanya, ja ha publicat diversos títols per a dones: ‘Quiérete a ti misma’, ‘Cómo defenderse de los ataques verbales’, ‘El arte de hablar en público’ i ‘Haz realidad tus deseos de una vez por todas’. D’altra banda, el punt de partença d’aquesta obra es la premissa de “¿per què matar-se treballant si també pot fer-se amb menys esforç?”. I per mitjà d’uns textos breus però eficaços s’analitzen aspectes de com reduir la llista d’obligacions, com alliberar-se dels lladres d’energia, acabar amb l’excés de treball, controlar l’esforç, saber trobar els punts claus, treballar amb tranquil·litat, harmonitzar-se amb la mandra… el més ampli llistat per afrontar una existència més calmada i serena, per donar-se compte de què de tant en tant cal aturar-se i prendre aire nou. Un text que passa prou bé i dóna pistes immillorables per a una vida més sana.

'LA CULTURA DE LA FLOR I EL MARESME'

La cultura de la flor
i el Maresme

L’Anna Maria em fa arribar la demanda que escrigui sobre la floricultura al Maresme. M’explica que fa anys que es dedica al cultiu de les flors i tot i que s’han sortit endavant han patit la invasió del mercat estranger i molts floricultors han hagut de plegar. Continuar –també m’apunta– és un repte en un lloc en el qual no hi ha la cultura d’altres països per comprar flors. “Però si la gent tingués més cultura amb les flors que donen vida, que alegren un racó de la casa, que no cal que sigui un sant per regalar-les, que pots regalar-les perquè estàs content, per un agraïment, per donar les gràcies, perquè estàs convidat a casa d’uns amics…”, són paraules seves que avui em motiven a escriure sobre les flors. Sí que és veritat que no som prou sensibles a un món, el de les flors i les plantes, que al Maresme continua ben present i que no solament vertebra una part de la nostra estructura socioeconòmica, sinó que també dóna forma i figura al paisatge en el que estem immersos, el col·lectiu i el personal. Caldria que fóssim més sensibles a un entorn en el que malauradament guanya massa el plàstic i l’asfalt: gaudir de les flors i les plantes, integrar-les en la nostra vida diària, avui en dia és més que mai un acte de militància. I cal que recordem això cada vegada que veiem un espai buit a les nostres cases i el trobem trist, o vulguem transmetre a algú emocions sense fer ús de les paraules.

'NO MAS DIETAS. EL METODO DEFINITIVO PARA NO ENGORDAR', D'ALLEN CARR

LLIBRES

Novetat:
“No más dietas. El método definitivo para no engordar”,
d’Allen Carr
Espasa Práctico

Allen Carr, mort recentment i de forma paradoxal de càncer de pulmó, passarà a la història del llibre útil per “Es fácil dejar de fumar, si sabes cómo”, un bestseller que va marcar una línia, a la qual van seguir d’altres títols com “Es fácil que las mujeres dejen de fumar”, “Es fácil que tus hijos dejen de fumar”, “Es fácil tener éxito”, “Es fácil perder peso”, “Es fácil dejar de preocuparse”, “Es fácil superar el miedo a volar” i “Es fácil controlar el consumo de alcohol”. Tot just, un plec de senzilles guies amb contundents consells per reconduir els camins vitals que han donat molts resultats satisfactoris, però també molts fracassos. Els llibres de Carr demanen molta motivació del lector, però sobretot són molt entenedors i donen pautes que, com a mínim, conviden a la reflexió. En aquest nou títol aplica el seu mètode per mantenir-nos en el pes ideal, sense haver de seguir dietes rígides ni una rutina d’aclaparadors exercicis. Els secrets són ben simples: no barrejar determinats aliments, una delimitació del que és bo per a la salut i el que no i la proposta de nous hàbits per a l’alimentació. Aquest llibre no ofereix meravelles, la veritat, però dóna quatre pistes que és bo no oblidar i que poden contribuir a enfrontar-se a un problema que no és gens fácil de resoldre.

Albert Calls

NOU CARNESTOLTES

La renovació
del Carnestoltes

El mes de febrer ve acompanyat del singular i divertit temps del Carnestoltes, una festa molt seguida arreu i, en especial, a la nostra comarca. Balls, rues i les celebracions més variades permeten recordar que de tant en tant s’ha de riure una mica de tot plegat, “del mort i qui el vetlla”, com se sol dir. El Carnestoltes és la festa de la disbauxa per excel·lència, que gaudeixen força els més petits, però també els grans; que permet la participació activa –amb una disfressa–, però també la passiva, solament veient l’enginy d’aquells que han estat capaços de crear i passejar les més sorpresives mascarades. Com tota festa tradicional, però, hi ha el perill de caure en la repetició. I encara que les coses funcionin, s’han de buscar nous camins, noves propostes, innovacions temàtiques. Per exemple, la Comissió del Carnestoltes de Cabrera de Mar porta uns anys a la recerca de referents d’originalitat, motiu pel qual organitza carnavals temàtics i els vincula amb activitats i exposicions. D’aquesta manera, si l’any passat el tema de fons era Venècia, enguany, dissabte 17 de febrer, a més de la desfilada de les rues pels carrers del poble i el ball, organitza un festival de llum i so “Drag Queen”, amb la participació de “Divine” i el seu grup d’artistes “Drag” i una degustació de cocktails per a tothom. N’hi ha més suggerents propostes que preparen d’altres municipis, a l’espera d’una participació que sigui molt lluïda (concursos de fotografia, etc.). El Carnestoltes reneix cada any amb força, colors i originalitat. Quines seran les disfresses més típiques d’aquesta edició?

Albert Calls

'CREER EN LO IMPOSIBLE ANTES DEL DESAYUNO', D'OSHO

Novetat:
“Creer en lo imposible antes del desayuno”, d’Osho
Publicat a Debolsillo

Osho (1931-1990) és un filòsof i místic de l’Índia que durant 35 anys va oferir xerrades per connectar amb els seus seguidors. Fruit d’aquestes n’han sorgit transcripcions que donen com a resultat una llarga nòmina de llibres, molts dels quals ara s’editen o reediten en castellà. Aquest és el cas del text, inèdit fins al moment, “Creer en lo imposible antes del desayuno. La experiencia de la auténtica realidad”, que se centra en la meditació i la recerca espiritual, en essencial referint-se als profunds canvis que experimenten qui la practiquen. Però el lector no trobarà en aquesta obra, ni en moltes d’altres que estan sorgint en paral·lel, una complexa densitat que l’aparti de les coses tangibles. De fet, les creences bàsiques d’Osho estan centrades en les tradicions de l’Índia i el budisme, però hi aplega de tot de les altres religions per projectar el seu ideari de Zorba el Buda: el renaixement d’un nou home que integra el millor de la vida senzilla i que no defuig els plaers sensorials, però tampoc els espirituals que li permeten trobar l’harmonia amb si mateix i el seu entorn. Aquest llibre, com molts d’altres d’Osho, és un got d’aigua que cal beure a poc a poc, però que al final calma l’assedegat.

TURISME CULTURAL

Dues propostes de turisme cultural

El Maresme va consolidant la seva oferta de turisme cultural, molt més interessant a la llarga que el turisme de platja. En aquest sentit, són moltes les propostes que passen desapercebudes, però que són prou importants i que poden gaudir els de casa i els de fora sense massa dificultats. En destacaria dues de les quals m’ha arribat notícia.
La primera és al baix Maresme, el Parc Temàtic Caramar dels Amics del Ferrocarril del Masnou. El circuit de trenets comporta un seguit d’activitats com la construcció de maquetes, exposició permanent de peces úniques, circulació de trens de cinc polzades o cursets de maquinistes i vaporistes, entre moltes d’altres. Més informació a : www.elmasnou.net/entitats/trenet o a l’e-mail: trenet@elmasnou.lamallla.net.
Una segona activitat molt destacable de turisme cultural és a l’Alt Maresme, amb el nom de la “Ruta Literària Caldes d’Estrac, perla de poetes”. Aquesta proposta, vinculada a la Fundació Palau, consisteix en una passejada que pretén descriure la relació de Caldes amb quatre grans poetes de la literaura catalana i apropar els participants als espais testimonis del seu viure i escriure (Apel·les Mestres, Joan Maragall, Josep Palau i Fabre i Jacint Verdaguer). La poetessa i rapsoda Anna Maluquer s’encarrega de guiar l’itinerari que acaba al Centre d’Art Fundació Palau. D’altra banda, també hi ha la visita autoguiada “Caldes, personatges, poetes i llegendes”. Més informació a fundaciopalau@fundaciopalau.net.

EN RECORD DE JAUME BATLLE...

En record de Jaume Batlle,
alcalde de Premià de Mar,
No a l’N-II

Hi ha setmanes negres i aquesta passada n’ha estat una. Va començar amb el monumental col·lapse, dimarts 6 de febrer, a la maleïda carretera de sempre, produït per l’accident d’un camió a l’autopista C-32, al seu pas per Cabrera de Mar. I va acabar amb la trágica mort en accident de trànsit de l’alcalde de Premià de Mar, Jaume Batlle, dimecres 7, quan un vehicle va envestir-lo per darrera en la moto en la qual anava. Un fet que ha creat una consternació i un dolor general que encara no pot mesurar-se.
Què és pot dir de la figura humana i propera de Jaume Batlle que no s’hagi dit ja? Personalment, el vaig conèixer com a client de la llibreria Proa Premià, i molt després, quan era alcalde, no va fallar mai si li demanàvem que vingués a presentar un llibre d’algun autor local, activitat de la qual se’n sortia amb la seva habitual franquesa i bonhomia. Ha estat un polític dels que no s’obliden i no és fàcil ser alcalde d’una ciutat com Premià de Mar. La seva recepta era ben senzilla: estimar-se el propi poble i utilitzar el diàleg com a principal eina de treball. Els que manen no ens poden donar tot el que volem, però si que hem d’esperar d’ells que ens escoltin i que ens donin alternatives i opcions. I d’això, l’alcalde de Premià de Mar en sabia força.
Com molts d’altres, quan em van avisar de la mort de Batlle, a l’N-II, prop de la carretera de Vilassar de Dalt, no m’ho creia, ni tan sols quan em vaig acostar al lloc dels fets i l’evidència ja era ben palpable en trobar-te alguns regidors de l’Ajuntament visiblement dolguts. Malauradament, els accidents sempre ens colpeixen molt més quan succeixen a persones que tenim a prop. A partir d’aquest moment, els fets han estat molt ràpids i contundents: el ple extraordinari convocat per l’Ajuntament, el mateix dimecres; la capella ardent; l’enterrament multitudinari i el tall de l’N-II, divendres, convocat per les plataformes cíviques que volen que aquesta carretera mortal acabi sent un passeig i s’hi trobi una solució viable i acord al segle XXI, en el que estem. Van ser moltes, moltíssimes, les persones que van acomiadar de Jaume Batlle i són moltes més les que estan expressant el seu condol personal durant aquests dies.
Ja el col·lapse monumental previ, preludi de la tragedia, demostra que no anem bé. Si un camió enmig de l’autopista pot crear un descontrol com el que vam viure, què passarà amb una de més grossa? I en puc parlar amb coneixement de causa perquè m’hi vaig trobar ben bé al mig. En aturar-se el flux de l’autopista i els conductors crear vies alternatives es va generar un gran col·lapse que les forces policials no van poder controlar, tot i les bones intencions que poguessin tenir. El riu asfàltic que ens interconecta no té capacitat per absorbir imprevistos. En taponar-se una artèria, els vehicles flueixen pel primer lloc que troben i la situació es descontrola.
Vivim en una comarca que ha sofert, en els darrers anys, un canvi demogràfic important. L’antiga N-II, una carretera mortal de necessitat com demostren les estadístiques, demana solucions que es vénen reclamant des de fa temps, però la impressió general és que només arriben bones intencions i pedaços per tapar petits esvorancs. La mort de l’alcalde premianenc, sumada a moltes d’altres morts a l’N-II i a fets com el col·lapse monumental, torna a posar en alerta que cal una solució ràpida i pràctica a la xarxa viària del Maresme, una comarca que ha crescut demogràficament i en trànsit de vehicles, però no en inversions adequades a les seves infraestructures
De tot plegat ens queda un gran pòsit de dolor i la constatació que la vida és massa fràgil i que dol particularment quan s’endú als éssers excepcionals. Tant de bo la mort de Batlle no s’oblidi i serveixi per revifar amb resultats un debat impulsat per les plataformes cíviques a les quals ell i d’altres polítics han donat suport. També ens resta, però, la impressió de sempre que tot i que ens queixem, les solucions promeses a la problemàtica de l’N-II no avancen perquè potser hi ha massa interessos al darrera. I que els talls locals ja no funcionen i calen estratègies més contundents i una major implicació de la ciutadania. Si anem a tallar Les Rambles de Barcelona, en un dia entre setmana, a veure què els sembla? Potser sí que aleshores aquest fet tindrà la suficient repercussió mediàtica i a qui procedeixi, com se sol dir, s’espavilarà per accelerar solucions.
El recordatori que van donar als assistents a l’enterrament de l’alcalde de Premià de Mar recull un text de Teresa de Calcuta amb nou afirmacions sobre la vida. La primera diu que “La vida és una oportunitat. Aprofita-la”. La darrera, que “La vida és la vida. Defensa-la”. Amb el més entranyable record cap a un bon polític, de proximitat al ciutadà i una gran persona, compromesa amb el seu poble, potser el que toca ara és defensar la vida, aprofitar-la i plantar cara. I si no ens donen solucions, exigir-les amb una major implicació de tots, perquè quan sortim de casa cada dia, en vehicle, aquest fet no sigui una loteria en la que molts números porten cap a la mort.

'PODEMOS ESTAR CONTENTOS', D'ALBERT LLADÓ

Ull a la nova literatura maresmenca:
'Podemos estar contentos' és el primer llibre d'Albert Lladó, un recull de 50 relats curts, on de manera irònica però contundent es parla sobre la mort, la identitat, la soledat i l'amor. L'escriptor Toni Sala és l'autor del pròleg. Lladó és el director del diari digital Diari Maresme.

JORNADES D'ENTRENAMENT ACTITUDINAL

Montse Urgellés em fa arribar informació de les Jornades d'entrenament actitudinal que es faran el dia 17 de febrer a l'Alberg Mare de Déu de Montserrat, de Barcelona. Tal com expliquen, proposen "un entrenament com un espai d'aprenentatge d'alt impacte, on pot adquirir-se noves habilitats per construir un lideratge personal sòlid i efectiu, que et permetrà posar-te en acció i aconseguir els resultats que paguen la pena per a tu". El curs estarà impartit per José Cabello: empresari, coach i entrenador d'equips de treball. Organitza: Diamond Building. Informació i subscripcions a Montsse Urgellés. Tel. 639 77 69 45 o a www.gesfincor.com.

CALENDARI DEL BARÇA

La Penya Barcelonista de Cabrera de Mar ha editat i distribuït un calendari que recorda, amb imatges, la XIV Trobada de Penyes Barcelonistes del Maresme, feta l'any passat al nostre poble. A part dels esdeveniments esportius blaugranes hi ha un ampli ventall de fotografies de la Trobada i espai per fer-hi anotacions.

NECESSITATS DE GÈNERE

Analitzar les necessitats
de les dones del municipi

“Dona, fes sentir la teva veu”, és un projecte de participació que l’Ajuntament de Mataró ha promogut per generar un debat i reflexionar de les necessitats al municipi, des d’una perspectiva de gènere. A partir de diverses sessions de treball han aprofundit, el passat mes de gener i inicis de febrer, en temàtiques com “Jo, la feina, la familia”, “Dona i serveis”, “Dona i feina” i “Dona i ciutat”. S’han analitzat aspectes com si es poden compaginar els horaris laborals amb els familiars, els serveis que les donen troben a la capital de la comarca i quins hi manquen, les dificultats a l’hora de buscar feina, la discriminació en els processos d’incorporació i quins obstacles hi ha més sovint en els espais públics, entre d’altres aspectes.

JOCS FLORALS A VILASSAR DE MAR

XII Jocs Florals del Patronat
Parroquial de Vilassar de Mar

El Patronat Parroquial de Vilassar de Mar organitza la dotzena edició dels Jocs Florals, un certamen literari que comporta tota una tradició a la localitat. Els treballs, que han de seguir les condicions establertes a les bases, es podran lliurar als organitzadors fins al dia 9 de març. D’altra banda, hi hauran quatre categories, per edats, i els tres temes són Amor, Pàtria i Fe. El lliurament dels premis tindrà lloc a l’Església Parroquial, el proper dia 21 d’abril, a les 10 del vespre.

NOVEL·LA NEGRA A BCN

Bcnegra, trobada
de novel·la negra
a Barcelona

L’Ajuntament de Barcelona organitza, del 5 al 10 de febrer, “bcnegra. Trobada de novel·la negra a Barcelona”. L’eix temàtic del conjunt d’activitats serà la vessant científica de la investigació policial, ja que l’any 2007 Barcelona posa un accent especial en les propostes culturals en el món de la ciència. També destaca en aquesta edició la recerca d’atenció del públic juvenil cap a la novel·la negra, treballant especialment els personatges que poden ser atractius per a aquest públic, amb propostes als instituts de secundària i les biblioteques. Tot i així, el plat fort són activitats obertes al públic en general, com la Conversa amb Henning Mankell (7 de febrer), la Conversa amb Yasmina Khadra (8 de febrer) o una taula rodona sobre les autores del gènere, entre d’altres temes destacats. www.bcn.cat/cultura/bcnegra.

CARNESTOLTES RETORNA

La renovació
del Carnestoltes

El mes de febrer ve acompanyat del singular i divertit temps del Carnestoltes, una festa molt seguida arreu i, en especial, a la nostra comarca. Balls, rues i les celebracions més variades permeten recordar que de tant en tant s’ha de riure una mica de tot plegat, “del mort i qui el vetlla”, com se sol dir. El Carnestoltes és la festa de la disbauxa per excel·lència, que gaudeixen força els més petits, però també els grans; que permet la participació activa –amb una disfressa–, però també la passiva, solament veient l’enginy d’aquells que han estat capaços de crear i passejar les més sorpresives mascarades. Com tota festa tradicional, però, hi ha el perill de caure en la repetició. I encara que les coses funcionin, s’han de buscar nous camins, noves propostes, innovacions temàtiques. Per exemple, la Comissió del Carnestoltes de Cabrera de Mar porta uns anys a la recerca de referents d’originalitat, motiu pel qual organitza carnavals temàtics i els vincula amb activitats i exposicions. D’aquesta manera, si l’any passat el tema de fons era Venècia, enguany, dissabte 17 de febrer, a més de la desfilada de les rues pels carrers del poble i el ball, organitza un festival de llum i so “Drag Queen”, amb la participació de “Divine” i el seu grup d’artistes “Drag” i una degustació de cocktails per a tothom. N’hi ha més suggerents propostes que preparen d’altres municipis, a l’espera d’una participació que sigui molt lluïda (concursos de fotografia, etc.). El Carnestoltes reneix cada any amb força, colors i originalitat. Quines seran les disfresses més típiques d’aquesta edició?

Albert Calls

APRIMAR-SE SEGONS ALLEN CARR

LLIBRES

Novetat:
“No más dietas. El método definitivo para no engordar”,
d’Allen Carr
Espasa Práctico

Allen Carr, mort recentment i de forma paradoxal de càncer de pulmó, passarà a la història del llibre útil per “Es fácil dejar de fumar, si sabes cómo”, un bestseller que va marcar una línia, a la qual van seguir d’altres títols com “Es fácil que las mujeres dejen de fumar”, “Es fácil que tus hijos dejen de fumar”, “Es fácil tener éxito”, “Es fácil perder peso”, “Es fácil dejar de preocuparse”, “Es fácil superar el miedo a volar” i “Es fácil controlar el consumo de alcohol”. Tot just, un plec de senzilles guies amb contundents consells per reconduir els camins vitals que han donat molts resultats satisfactoris, però també molts fracassos. Els llibres de Carr demanen molta motivació del lector, però sobretot són molt entenedors i donen pautes que, com a mínim, conviden a la reflexió. En aquest nou títol aplica el seu mètode per mantenir-nos en el pes ideal, sense haver de seguir dietes rígides ni una rutina d’aclaparadors exercicis. Els secrets són ben simples: no barrejar determinats aliments, una delimitació del que és bo per a la salut i el que no i la proposta de nous hàbits per a l’alimentació. Aquest llibre no ofereix meravelles, la veritat, però dóna quatre pistes que és bo no oblidar i que poden contribuir a enfrontar-se a un problema que no és gens fácil de resoldre.

Albert Calls

ALBERT CALLS I JOAN SALICRU AL RACO, DE MATARO

El proper divendres 26 de gener, a les 20'30h, faré una xerrada sota el títol "Viure i escriure al Maresme", al Racó del Casal l'Aliança, de Mataró. Comptarem amb la presència del periodista mataroní Joan Salicrú, que em farà preguntes perquè l'acte sigui més dinàmic i alhora participatiu.

Us hi esperem!

Recordeu que El racó és l'emblemàtic lloc que el camarada Terri (A.C.S.) va popularitzar.

INICIATIVES SOLIDARIES

Llegeixo que hi ha un “Carnet Jove Solidari”, consistent en destinar un percentatge del preu anual de cada carnet a un Pla de Desenvolupament dut a terme per ONG. També s’explica que l’import total destinat al període 2006-2007 és de 75.000 euros. El projecte, impulsat conjuntament amb l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, destinarà el diner recollit a una de les anomenades crisis oblidades a l’Àfrica, i n’hi ha un llistat de nou que presenten una necessitat immediata d’actuació. A més, els joves poden participar en la selecció del país al qual s’enviarà l’ajut econòmic, entrant a www.carnetjove.net, després d’informar-se de cada cas específic i contestant les preguntes que se li fan. La proposta és una bona opció per fomentar la solidaritat entre els més joves. Primer, perquè planteja que es pot contribuir a millorar la situació dels altres amb una acció ben senzilla. Després, perquè obliga a conèixer la realitat de nous països i persones i a prendre consciència de quin és el nostre paper, de com no podem mirar cap a una altra banda, del que veritablement podem fer per contribuir a un món millor que el que tenim actualment. És evident que les petites iniciatives van sumant. Potser n’hi ha d’altres més grans i organitzades, però he triat aquesta perquè m’ha semblat que és representativa del que cadascú pot fer des d’una acció ben senzilla, per contribuir al bé global.

'KAFKA A LA PLATJA', D'HARUKI MURAKAMI

LLIBRES

‘Kafka a la platja’, d’Haruki Murakami
Empúries, en català
Tusquets, en castellà

Tot i tenir d’altres títols, l’escriptor japonès Haruki Murakami s’ha fet conegut entre els lectors del país per ‘Tòquio Blues’. La seva nova novel·la, ‘Kafka a la platja’, ha estat declarada la millor de l’any pels crítics del suplement literari del New York Times. Només en capbussar-se en les seves primeres pàgines, el lector se n’adona que es troba davant d’un treball contundent, amb capacitat de capturar qui el llegeix i demostrar-li que l’autor és qui mana, qui el guia pels seus codis, qui li ofereix plaer i dolor amb una història poc convencional, que planteja preguntes metafísiques alhora que ens parla de sensacions i emocions profundament humanes. Els protagonistes són dos personatges especials. Un, en Kafka Tamura, un estudiant solitari i disciplinat que un bon dia decideix fugir de casa i va a parar a una singular biblioteca privada. L’altre, el vell Nakata, que parla amb els gats i està dotat de poders especials que el converteixen en un ésser particular. Els dos estan embolcallats per un fil invisible i la seva història, carregada de màgia i misteri, va molt més enllà del que aparenta ser a primer cop d’ull. La lectura d’aquesta obra, indubtablement, reconcilia amb la millor escriptura de tots els temps.

Albert Calls

GRAN CENTRE D'ART A LLAVANERES

Faran un gran centre d’Art
a Sant Andreu de Llavaneres
L’Ajuntament de Llavaneres i la Fundació Privada Carmen i Lluís Bassat han fet pública la proposta de tirar endavant, a la població, un gran centre d’art contemporani, a l’alçada del Museu Nacional d’Art de Catalunya. La proposta del consistori llavanerenc ha estat acceptada pel publicista. El projecte està redactat amb el vist-i-plau de l’Ajuntament, la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. Consisteix en una edificació de 9.000 metres quadrats, en una àrea per definir. El centre no només serà un museu, sinó que esdevindrà un equipament cultural entorn de l’art contemporani que situarà el Maresme com a referent cultural, a nivell internacional.

GUIA DE LA BIBLIOTECA POMPEU FABRA, DE MATARO

Més de 100 llibres
Que busquen lector
La Biblioteca Pública Pompeu Fabra de Mataró ha editat una guia de lectura sota el títol “Més de 100 llibres que busquen lector”. Recull les propostes seleccionades per Lola Casas i Vicenç Lloret, dos especialistes en “llegir i fer llegir”, com es destaca en el pròleg. A les pàgines de la guia es troben “més de 100 títols de llibres extraordinaris que passen totalment desapercebuts. Són llibres interessants que expliquen histories fantàstiques però que, inexplicablement, queden amagats a les prestatgeries de les llibreries i de les biblioteques i el gran públic gairebé en desconeix l’existència”, com també es diu. La selecció s’ha fet per a lectors tranquils, inquiets, aventurers, somniadors, amb sentit de l’humor o bé de títols de poesia.

HOMENATGE A L'ARTISTA LLUCIA NAVARRO

Homenatge
de Premià de Mar
a Llucià Navarro i Rodon

Llucià Navarro i Rodon, nascut a Barcelona el 1924 i vinculat a Premià de Mar, és autor d’una important obra de pintura mural, civil i religiosa que es troba escampada per tot el territori català, així com a d’altres territoris d’Espanya, Veneçuela, Miami i Puerto Rico. Ara, Premià de Mar li ret homenatge amb dues exposicions, organitzades per la Regidoria de Cultura i l’Associació d’Artistes Plàstics. El 20 de gener va inaugurar-se l’exposició de pintures murals al Museu de l’Estampació (C/ Joan XXIII, 2-8), amb una taula rodona que va tractar sobre l’artista i la seva obra, amb la presència de familiars, amics i crítics d’art. D’altra banda, el 21 de gener es van inaugurar les exposicions de pintura i dibuix a la sala PREMIART (C/ Sant Antoni, 3). Les mostres estaran obertes fins a l’11 de febrer.

PRESENTACIO DE DOS RECULLS DE POESIA

Aquest divendres, 19 de gener, a les 19'30h, a la Sala Nova de l'Ajuntament de Cabrera de Mar, es farà la presentació dels següents reculls de poemes:
- "Estiu immòbil", antologia poètica de Sílvia Tarragó i Castrillón.
- "Nigromàntic", antologia poètica 1984-2006, d'Albert Calls i Xart.
Comptarem amb la presència de la coordinadora de l'edició, Núria López i dels prologuistes: l'escriptora Care Santos i Jordi Valls - "Poeta de Barcelona".

Us hi esperem!

OKUPES I OKUPACIONS

Editorial del TRIBUNA Maresme, número 108

CAUSES I EFECTES DE L'OKUPACIÓ
L’Estat vol desallotjar la caserna ‘okupada’ del Masnou, on hi ha d’altres cases més en la mateixa situació. En els darrers mesos s’ha pogut veure com es desocupaven altres habitatges de Catalunya, generant un debat amb punts de vista molt diversos, però majoritàriament en contra dels ‘okupes’. El pacte social en el que ens movem afirma categòricament que és indiscutible el respecte a la propietat privada, motiu pel qual s’entenen les actuacions de les institucions –seguint el procediment legal establert– que tenen competències per fer-ho. D’altra banda, no tots els ‘okupes’ són iguals i malgrat els tòpics existeix un gran desconeixement d’aquest moviment, tant en les seves causes com repercussions. Una possible via de treball, des de determinades institucions, seria una anàlisi de quins motius porten als joves a posicionar-se amb actituds radicals, en alguns casos al marge de la societat. Quines són les causes: el preu inassolible de l’habitatge? La família desvertebrada? Les dificultats laborals..? El desig de llibertat davant el desencís d’un futur sense oportunitats? Des de les institucions s’han de plantejar estratègies per entendre aquests entorns i trobar fils de comunicació, buscant espais d’encaix que garanteixin un present i un futur millor per al conjunt de la societat.