Tornarem a sofrir, tornarem a lluitar, tornarem a vèncer...
(Després d'uns dies atabalat per la tasca electoral i la meva nova atribució de corresponsal de l'Avui torno a fer de bloggaire).
lunes, junio 04, 2007
lunes, mayo 21, 2007
DE LA BARBÀRIE
I el que ens queda per a veure i malgrat tot ens hem de reciclar en optimistes diaris per anar tirant.
ENS HO VOLEN ARREGLAR TOT
Sortosament hi ha qui ens ho vol arreglar tot, pe`ro com sempre, el primer que s'ha de fer és arreglar-se a si mateix.
CABRERA O VIETNAM?
La campanya cada vegada és més crua a Cabrera de Mar. Des de l'anònim a la carteta dels veïns que defensen els seus interessos. Tothom hi vol posar culleradae en tots els formats possibles.
Ens haurien de deixar que decidíssim sense coccions.
Però això deu ser que hi ha qui té por.
Ens haurien de deixar que decidíssim sense coccions.
Però això deu ser que hi ha qui té por.
miércoles, abril 25, 2007
1966-2007
Ara ja ho saps
que no hi ha paradís
sinó la barra d'un bar greixós
amb copes de plàstic,
cerveses esbravades
i alcohol de garrafa.
Et van ensenyar que la vida
era un llibre de contes
i al final no,
tot plegat
és un full de diari
arrugat,
estripat,
que oneja vençut
a la boca grotesca
de qualsevol
paperera
anònima.
que no hi ha paradís
sinó la barra d'un bar greixós
amb copes de plàstic,
cerveses esbravades
i alcohol de garrafa.
Et van ensenyar que la vida
era un llibre de contes
i al final no,
tot plegat
és un full de diari
arrugat,
estripat,
que oneja vençut
a la boca grotesca
de qualsevol
paperera
anònima.
THE END
Moltes utopies acaben amb nosaltres mateixos,
però en comencen de noves, amb d'altres persones.
però en comencen de noves, amb d'altres persones.
lunes, abril 16, 2007
'COMO CONVERTIRSE EN BUDA EN CINCO SEMANAS', DE GIULIO CESARE GIACOBBE
‘Como convertirse en un Buda en cinco semanas’,
de Giulio Cesare Giacobbe
Publicat per Grijalbo
El ritme de vida que portem ens aboca cada vegada més al desastre personal. Això que és una percepció col·lectiva, a nivell individual encara és un aspecte molt més preocupant. L’excés de treball, la precarietat laboral o la lleugeresa insostenible de l’ésser, més palesa ara que mai, ens porten a un atzcucac que en alguns casos pot acabar en tragèdia. Però sortosament hi ha d’altres camins i molts llibres d’autoajuda ens donen les pistes per començar a sortir-se’n amb encert, com el que ens ocupa, subtitulat ‘Un manual serio de autorrealización’. ‘Como ser un Buda en cinco semanas’ sintetitza les claus del Budisme i ens les acosta aplicades a la vida moderna, actual. El lector hi trobarà senzilles operacions d’autorreflexió i per assolir la calma, que li permetran afrontar la vida diària amb una actitud més positiva, serena i constructiva alhora. D’altra banda, l’autor d’aquesta obra també ha escrit ‘En busca de los mimos perdidos. Una psicología revolucionaria para el soltero y la pareja’.
de Giulio Cesare Giacobbe
Publicat per Grijalbo
El ritme de vida que portem ens aboca cada vegada més al desastre personal. Això que és una percepció col·lectiva, a nivell individual encara és un aspecte molt més preocupant. L’excés de treball, la precarietat laboral o la lleugeresa insostenible de l’ésser, més palesa ara que mai, ens porten a un atzcucac que en alguns casos pot acabar en tragèdia. Però sortosament hi ha d’altres camins i molts llibres d’autoajuda ens donen les pistes per començar a sortir-se’n amb encert, com el que ens ocupa, subtitulat ‘Un manual serio de autorrealización’. ‘Como ser un Buda en cinco semanas’ sintetitza les claus del Budisme i ens les acosta aplicades a la vida moderna, actual. El lector hi trobarà senzilles operacions d’autorreflexió i per assolir la calma, que li permetran afrontar la vida diària amb una actitud més positiva, serena i constructiva alhora. D’altra banda, l’autor d’aquesta obra també ha escrit ‘En busca de los mimos perdidos. Una psicología revolucionaria para el soltero y la pareja’.
EL MES DEL LLIBRE I LES NOVETATS EDITORIALS
L’abril torna a portar-nos una vegada més, amb el retorn de la primavera –tot i els imprevistos del temps d’aquest any, que no para de sorprendre’ns– la festa del llibre. Fruit d’aquesta data emblemàtica de Sant Jordi surten més novetats editorials que a qualsevol altra època, les parades s’omplen de volums de tots els formats, colors i continguts i per uns pocs dies pren més protagonisme que mai el paper imprès. Molts dels pobles del Maresme aprofiten la diada per editar títols d’autors relacionats amb la comarca que permeten la pervivència de la cultura local. D’altra banda, és també el millor moment per adquirir aquests volums, els quals una vegada passats els mesos són difícilment trobables que no sigui als espais reservats de les biblioteques. La festa del llibre, acompanyada de la de la rosa, és la millor oportunitat que existeix de sintetitzar l’amor per la parella i l’amor per la cultura. Roses i llibres poblen amb escreix aquest mes el nostre paisatge i si no hi fossin trobaríem a faltar-ho. O no?
CURSA ELECTORAL, LA MATEIXA COMÈDIA
Estem a pocs dies de les eleccions municipals, tot i que un es pregunta com encara hi ha qui té la fermesa d’anar a votar després de veure l’espectacle col·lectiu que fa la classe política. La normalitat de la democràcia també ha comportat un cert desencís. Hi ha qui creu encara en la bona fe dels responsables del que anomenem “cosa pública”? Dia a dia veiem com estem immergits en una mena de despropòsit generalitzat en el qual molts governants han demostrat només que els que els interessa és especular urbanísticament i col·locar a l’aparell els seus col·legues. On estan aquells polítics de la transició que aspiraven a millorar una societat encarcarada? La política ha de ser acció per transformar la societat o no ha de ser. Ara vénen temps en què ens ofereixen meravelles. Prometre és fàcil. Regals, rebaixes i ofertes que una vegada estan al poder tenen quatre anys per incomplir i deixar en l’oblit sistemàtic. On estan aquells polítics de la transició que lluitaven per un país millor i més just? Molts dels que tenim ara no s’hi reconeixen o són només d’una classe encaparrada en poder entrar al consitori com si d’una acció empresarial més es tractés. I prou.
lunes, marzo 26, 2007
LA MIRADA AL FUTUR DE LA CIÈNCIA FICCIÓ
La biblioteca Pompeu Fabra de Mataró mostra fins al 10 d’abril l’exposició ‘Ciència ficció: una mirada al futur’, amb panells informatius i llibres que donen una àmplia panoràmica d’aquest gènere, que va començar en les revistes i els còmics i va seguir a la televisió i molt especialment al cinema, que va amplificar-lo socialment arreu del món. L’exposició de la Pompeu Fabra fa un ampli repàs a les caracterísiques més destacables de la Ciència Ficció (CF), així com als temes recurrents que han sortit en molts dels llibres que l’han fet popular: viatges a l’espai, extraterrestres, robots i màquines, viatges en el temps, àliens, ciberpunk, ucronies i noves societats, la visió del gènere o la CF catalana, entre d’altres aspectes importants. La mostra compta amb el guió i textos de l’especialista Miquel Barceló i ha estat promoguda per la Diputació de Barcelona. A més d’una panoràmica prou aclaridora, els visitants podran apropar-se als clàssics literaris de la CF: Asimov, Clarke, Verne… Daltra banda, una vegada conclogui l’exposició a Mataró, continuarà la seva itinerància per d’altres centres de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la demarcació de Barcelona.
TURISMES COMARCALS
El Consorci de promoció turística Costa del Maresme va celebrar el passat dimarts 20 de febrer el seu desè aniversari amb un acte públic a la Sala de Plens del Consell Comarcal, al qual van assistir alcaldes i regidors dels municipis de la comarca. També, es va comptar amb la presència del president del Consorci, Carles Rocabert i d’expresidents de l’organisme, creat fa una desena d’anys per promocionar i impulsar un turisme de qualitat al Maresme. D’altra banda, el passat dijous 22 de març, va presentar-se la marca turística “Les 3 Viles”, a l’Hotel Colón de Caldes d’Estrac. En aquest acte, es va comptar amb l’assistència de l’alcalde de Caldes d’Estrac, Josep M. Freixas, el de Sant Andreu de Llavaneres, Víctor Rost i el de Sant Vicenç de Montalt, Lluís Bisbal.
L’evolució qualitativa que ha viscut el turisme a la comarca en els darrers anys és, però, la suma de la tasca dels agents institucionals i privats que han apostat fort perquè el Maresme sigui una zona de referència, oberta a visitants, amb un ampli ventall d’atractius que passen pel patrimoni, la restauració, el litoral o la muntanya, entre d’altres aspectes. En els darrers anys, a més, es ve parlant de la recerca d’un turisme de qualitat, fidel, que contribueixi a generar recursos i vertebrar alguns dels puntals socieoeconòmics de la comarca. Tot plegat, però, demana un treball constant, repensant el que s’ha fet i encaminant noves direccions en un sector que és molt mòbil. Hi la impressió, però, que en els deu anys de vida del Consorci s’ha fet bona feina, potser no tota la que caldria, però sí uns fonaments importants que van garantint que s’avanci, es millori i es pugui parlar d’una comarca turística des de la seva vessant més qualitativa.
L’evolució qualitativa que ha viscut el turisme a la comarca en els darrers anys és, però, la suma de la tasca dels agents institucionals i privats que han apostat fort perquè el Maresme sigui una zona de referència, oberta a visitants, amb un ampli ventall d’atractius que passen pel patrimoni, la restauració, el litoral o la muntanya, entre d’altres aspectes. En els darrers anys, a més, es ve parlant de la recerca d’un turisme de qualitat, fidel, que contribueixi a generar recursos i vertebrar alguns dels puntals socieoeconòmics de la comarca. Tot plegat, però, demana un treball constant, repensant el que s’ha fet i encaminant noves direccions en un sector que és molt mòbil. Hi la impressió, però, que en els deu anys de vida del Consorci s’ha fet bona feina, potser no tota la que caldria, però sí uns fonaments importants que van garantint que s’avanci, es millori i es pugui parlar d’una comarca turística des de la seva vessant més qualitativa.
'EL FESTÍN DE BABETTE', D'ISAK DINESEN
‘El festín de Babette’,
d’Isak Dinesen,
amb il·lustracions
de Noemí Villamuza
Nórdica Libros
El segon volum de la col·lecció “Ilustrados” és una història breu de l’escriptora danesa Isak Dinesen (pseudònim de Karen Blixen), autora de “Memòries d’Àfrica”, novel·la que tots recordem per la seva versió cinematogràfica. ‘El festín de Babette’ narra com en un aïllat poble de pescadors, dins un ambient religiós tancat, Babette –una jove francesa que no hi acaba d’encaixar– decideix homenatjar les dues germanes que l’han acollit amb un sopar extraordinari. De fet, serà una acció contra tot pronòstic que acabarà deixant al descobert unes curioses i suggerents motivacions, que fan replantejar coses al lector. El relat va inspirar el film del mateix títol, dirigit pel danès Gabriel Axel, que va obtenir un Òscar l’any 1987, a la millor pel·lícula estrangera. D’altra banda, les il·lustracions d’aquesta bella edició han anat a càrrec de Noemí Villamuza, nascuda a Palencia i afincada a Barcelona, autora de més de 25 títols publicats amb els seus dibuixos, que austers i alhora agosarats, donen les tonalitats grises necessàries a aquest volum per acabar d’endinsar el lector en un univers tancat que s’obrirà, però, a sorpreses al final.
d’Isak Dinesen,
amb il·lustracions
de Noemí Villamuza
Nórdica Libros
El segon volum de la col·lecció “Ilustrados” és una història breu de l’escriptora danesa Isak Dinesen (pseudònim de Karen Blixen), autora de “Memòries d’Àfrica”, novel·la que tots recordem per la seva versió cinematogràfica. ‘El festín de Babette’ narra com en un aïllat poble de pescadors, dins un ambient religiós tancat, Babette –una jove francesa que no hi acaba d’encaixar– decideix homenatjar les dues germanes que l’han acollit amb un sopar extraordinari. De fet, serà una acció contra tot pronòstic que acabarà deixant al descobert unes curioses i suggerents motivacions, que fan replantejar coses al lector. El relat va inspirar el film del mateix títol, dirigit pel danès Gabriel Axel, que va obtenir un Òscar l’any 1987, a la millor pel·lícula estrangera. D’altra banda, les il·lustracions d’aquesta bella edició han anat a càrrec de Noemí Villamuza, nascuda a Palencia i afincada a Barcelona, autora de més de 25 títols publicats amb els seus dibuixos, que austers i alhora agosarats, donen les tonalitats grises necessàries a aquest volum per acabar d’endinsar el lector en un univers tancat que s’obrirà, però, a sorpreses al final.
lunes, marzo 19, 2007
EL RETORN DEL CAPITAN TRUENO I DEL JABATO
LLIBRES
El Capitán Trueno
i també… El Jabato
Ediciones B
Víctor Mora
i diversos dibuixants
Hi ha còmics que triomfen al moment i d’altres que marquen generacions senceres. És el cas de les creacions historietístiques de Víctor Mora, guionista i escriptor de referència afincat a Premià de Dalt i creador del Capitán Trueno o del Jabato, així com del Cosaco Verde, el Sheriff King o Dani Futuro, per esmentar només els més reconeguts. Ediciones B reedita ara, sortosament, les historietes del Capitán Trueno i del Jabato a color, en volums de tapa dura. En el cas de Trueno, m’arriba a les mans el que inclou historietes dels dibuixants Beaumont, Carrión, Buylla i Tomás Marco. Del Jabato, s’apleguen treballs il·lustrats per F. Darnís. Els dos personatges, tant el valerós cavaller com l’invencible iber, poden ser coneguts, d’aquesta manera, per noves generacions de lectors, mentre d’altres els podem revisitar i hi trobem les mateixes sensacions de quan érem més joves o petits. Qui no recorda haver-se gastat la paga setmanal en l’adquisició de quaderns d’aquests herois? De fet, també, molts dels valors que els caracteritzaven ens han ajudat a evolucionar com a persones… D’altra banda, els malèvols enemics i les situacions d’enjòlit ens captivaven i ens submergien en universos de paper que ens feien gaudir i esperar el continuarà. Una fórmula aquesta que encara funciona i tot fa pensar que molts anys més, perquè la qualitat, sens dubte, supera el pas del temps.
El Capitán Trueno
i també… El Jabato
Ediciones B
Víctor Mora
i diversos dibuixants
Hi ha còmics que triomfen al moment i d’altres que marquen generacions senceres. És el cas de les creacions historietístiques de Víctor Mora, guionista i escriptor de referència afincat a Premià de Dalt i creador del Capitán Trueno o del Jabato, així com del Cosaco Verde, el Sheriff King o Dani Futuro, per esmentar només els més reconeguts. Ediciones B reedita ara, sortosament, les historietes del Capitán Trueno i del Jabato a color, en volums de tapa dura. En el cas de Trueno, m’arriba a les mans el que inclou historietes dels dibuixants Beaumont, Carrión, Buylla i Tomás Marco. Del Jabato, s’apleguen treballs il·lustrats per F. Darnís. Els dos personatges, tant el valerós cavaller com l’invencible iber, poden ser coneguts, d’aquesta manera, per noves generacions de lectors, mentre d’altres els podem revisitar i hi trobem les mateixes sensacions de quan érem més joves o petits. Qui no recorda haver-se gastat la paga setmanal en l’adquisició de quaderns d’aquests herois? De fet, també, molts dels valors que els caracteritzaven ens han ajudat a evolucionar com a persones… D’altra banda, els malèvols enemics i les situacions d’enjòlit ens captivaven i ens submergien en universos de paper que ens feien gaudir i esperar el continuarà. Una fórmula aquesta que encara funciona i tot fa pensar que molts anys més, perquè la qualitat, sens dubte, supera el pas del temps.
LES TERMES ROMANES DE CAN FARRERONS, A PREMIÀ DE MAR
La conservació del patrimoni arqueològic i històric de la comarca és una aposta difícil, amb pocs ajuts i més aviat mal vista, però els resultats, a llarg termini, solen ser una gran inversió per al conjunt de la societat. Premià de Mar va presentar fa uns dies el que pot arribar a ser un referent de primera magnitud: la Vil·la Romana de Can Farrerons. Amb les excavacions principals concloses, ara el jaciment està pendent d’un Pla director que desembocarà en la conversió d’aquest espai en un lloc visitable, que podrà atreure persones d’altres indrets i situarà la ciutat en una ruta patrimonial molt carregada de noves possibilitats. El treball conjunt de l’Ajuntament de Premià de Mar, la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya, la Fundació Caixa Catalunya i la promotora Mas Soler, permetrà, quan s‘acabi el procés, que els visitants puguin de conèixer de primera mà l’edifici de planta octogonal que va ser descobert a finals de l’any 2000. Es tracta d’una magnífica obra d’arquitectura molt ben projectada de la qual tan sols es coneixen dos estructures més, una a Portugal i l’altra a prop de Madrid, com expliquen els arqueòlegs. El conjunt del jaciment, però, d’una durada cronològica aproximada del segle I aC a VI dC, s’ha d’entendre com una gran finca amb diversos edificis, comparable a altres vil·les romanes descobertes al Maresme. D’altra banda, la troballa de restes romanes a Can Farrerons es remunta a l’any 1969, quan es van descobrir uns mosaics que en el seu moment presagiaven l’existència de les importants descobertes posteriors. Tot plegat, acabarà esdevint un gran centre d’interpretació que permetrà una aproximació a com era el nostre passat, una aposta per la cultura de la qual tots en sortim beneficiats.
GASTRONOMIES COMARCALS
El Maresme és una comarca que en els darrers anys ha sabut jugar amb encert les seves cartes gastronòmiques. Aquests dies arrenquen amb força dues de les propostes destacables per als bons paladars. Tant les Jornades al voltant de la cuina del pèsol com les del bacallà permeten entrar en la primavera assaborint menjars diversificats i suggerents. Sota el referent de la cuina del pèsol, un producte típic del Maresme, Caldes d’Estrac té en marxa la XIII Pesolada, Mataró les X Jornades Gastronòmiques del Plat de Mataró (pèsols amb sèpia i patates) i Cabrils les V Jornades del Pèsol (El pèsol de la Serralada). D’aquesta manera, els restaurants de la comarca proposen les millors delícies cuinades amb pèsols i a l’abast de qui vulgui tastar-les. D’altra banda, una segona proposta són les XIV Jornades del Bacallà a Pineda de Mar, del 10 al 25 de març. En l’edició d’enguany hi participen un total d’onze restaurants, una botiga de menjar per emportar, dues pastisseries i un celler. S’elaboren més de 70 plats on el producte principal és el bacallà, complementant-se amb d’altres activitats amb la gastronomia de referent, com ara una Mostra de productes de l’horta, un Mercat de productes artesans, una Guia de lectura gastronòmica o una exposició de llibres de cuina, entre d’altres coses.
RAFAEL VALLBONA, A LA XARXA
Reprodueixo un correu que m'ha enviat en Rafael Vallbona, d'interès per a tots els meus linkats i voyeurs digitals:
Hola a totes i tots,
m'ha costat decidir-me, però finalment ho he fet. Us comunico que ja tinc un
bloc propi a la xarxa. Es diu 'Casa de VbN' i el trobareu a l'adreça-e:
http://casavbn.blogspot.com/
Per ara l'objectiu principal d'aquest bloc serà el penjar-hi una selecció dels
articles que, periòdicament, publico a alguns diaris i revistes d'arreu del
país. Després ja veurem si m'animo a ampiar-ne els continguts.
Si m'he decidit a obrir el bloc ha estat per què, tot sovint, alguns de
vosaltres heu tingut referència d'un o altre article meu i, passat el dia de
publicació al diari, ja no sabeu on anar-lo a cercar. Doncs a partir d'ara sabeu
que els teniu disponibles a aquest bloc anomenat 'Casa de VbN'.
El bloc adment comentaris. Us convido a entrar-hi i a engegar els debats que
vulgueu sobre cultura, política i la resta de temes habituals en els meus
treballs periodístics. Només demano brevetat expositiva i la mínima cortesia
necessària per discutir amb serenitat.
Gràcies per endavant per la vostra atenció.
Salut
Rafael VallBoNa
Hola a totes i tots,
m'ha costat decidir-me, però finalment ho he fet. Us comunico que ja tinc un
bloc propi a la xarxa. Es diu 'Casa de VbN' i el trobareu a l'adreça-e:
http://casavbn.blogspot.com/
Per ara l'objectiu principal d'aquest bloc serà el penjar-hi una selecció dels
articles que, periòdicament, publico a alguns diaris i revistes d'arreu del
país. Després ja veurem si m'animo a ampiar-ne els continguts.
Si m'he decidit a obrir el bloc ha estat per què, tot sovint, alguns de
vosaltres heu tingut referència d'un o altre article meu i, passat el dia de
publicació al diari, ja no sabeu on anar-lo a cercar. Doncs a partir d'ara sabeu
que els teniu disponibles a aquest bloc anomenat 'Casa de VbN'.
El bloc adment comentaris. Us convido a entrar-hi i a engegar els debats que
vulgueu sobre cultura, política i la resta de temes habituals en els meus
treballs periodístics. Només demano brevetat expositiva i la mínima cortesia
necessària per discutir amb serenitat.
Gràcies per endavant per la vostra atenció.
Salut
Rafael VallBoNa
lunes, marzo 12, 2007
SVEN HASSEL, IN MEMORIAM
Reedicions:
Les novel·les bèl·liques
de Sven Hassel
Editorial Inédita
Hi ha obres per les quals el temps no passa, com aquestes a les quals ens referim avui. Diverses generacions de lectors del món han llegit les històries dels soldats alemanys de la II Guerra Mundial escrites pel danès Sven Hassel. Ara, l’Editorial Inédita les ve reeditant, posant-les a l’abast del lector i quan eren gairebé introbables que no fos en el mercat de vell. Destacats títols com ‘Batallón de castigo’, ‘Gestapo’, ‘General SS’, ‘Prisión GPU’, ‘Los vi morir’…, publicats entre els anys 60 i 80, estan protagonitzats per personatges ja llegendaris com Porta, El viejo, Hermanito, Julius Heide… De fet, aquestes apassionants històries narren la dura i humana trajectòria dels soldats alemanys a nombrosos escenaris de la Segona Guerra Mundial, destacant especialment les que se centren en el front rus, per la seva particular cruesa. D’altra banda, molt més enllà de la història personal de l’autor, plena de llacunes que fan dubtar del grau de veracitat del producte, estem davant de narracions colpidores però alhora humanes, que ens mostren uns soldats en desacord amb els seus superiors, capaços de plantar cara i de tirar endavant les seves pròpies batalles. Lectura recomanable tot i la seva cruesa. A més, és addictiva i enganxa, com en donen testimoniatge els milers de lectors de tot el món que s’han endinsat en aquestes pàgines.
Albert Calls
Les novel·les bèl·liques
de Sven Hassel
Editorial Inédita
Hi ha obres per les quals el temps no passa, com aquestes a les quals ens referim avui. Diverses generacions de lectors del món han llegit les històries dels soldats alemanys de la II Guerra Mundial escrites pel danès Sven Hassel. Ara, l’Editorial Inédita les ve reeditant, posant-les a l’abast del lector i quan eren gairebé introbables que no fos en el mercat de vell. Destacats títols com ‘Batallón de castigo’, ‘Gestapo’, ‘General SS’, ‘Prisión GPU’, ‘Los vi morir’…, publicats entre els anys 60 i 80, estan protagonitzats per personatges ja llegendaris com Porta, El viejo, Hermanito, Julius Heide… De fet, aquestes apassionants històries narren la dura i humana trajectòria dels soldats alemanys a nombrosos escenaris de la Segona Guerra Mundial, destacant especialment les que se centren en el front rus, per la seva particular cruesa. D’altra banda, molt més enllà de la història personal de l’autor, plena de llacunes que fan dubtar del grau de veracitat del producte, estem davant de narracions colpidores però alhora humanes, que ens mostren uns soldats en desacord amb els seus superiors, capaços de plantar cara i de tirar endavant les seves pròpies batalles. Lectura recomanable tot i la seva cruesa. A més, és addictiva i enganxa, com en donen testimoniatge els milers de lectors de tot el món que s’han endinsat en aquestes pàgines.
Albert Calls
MÉS SUPORT POPULAR ALS TALLS DE L'N-II
Més suport popular
als talls de l’N-II
Les plataformes cíviques del Maresme han posat en marxa els talls a l’N-II el dia 7 de cada més –en jornades laborables, si cal–, endurint així les seves protestes perquè es trobi una solució a la fatídica carretera. Vull recordar, fa uns pocs anys, les mobilitzacions d’un col·lectiu d’esforçats ciutadans per aconseguir el que avui en dia és l’estació de Cabrera de Mar, o també, en la mateixa zona, la demanda reiterada de la societat civil perquè s’arranjés la platja fins obtenir-ho. La dita popular ja ho deixa ben clar: “Qui no plora no mama”. I des de la classe política poden anar i venir a pidolar solucions, que si no compten amb suport popular, al final no els fan cas. Les reivindicacions de les plataformes ens beneficien a tots plegats. A banda de les morts i accidents, no es pot negar, a més, que la comarca ha crescut molt i les infraestructures vials s’han quedat petites. Qualsevol incident crea col·lapses monumentals. I no parlem d’agafar els trens com a opció alternativa! Sortir al carrer a queixar-se pot ser una activitat que demana un petit esforç, però a la llarga tots hi sortim guanyant. Oblidar-se’n o mirar cap a una altra banda, en casos com aquests, és la pitjor de les opcions.
Albert Calls
als talls de l’N-II
Les plataformes cíviques del Maresme han posat en marxa els talls a l’N-II el dia 7 de cada més –en jornades laborables, si cal–, endurint així les seves protestes perquè es trobi una solució a la fatídica carretera. Vull recordar, fa uns pocs anys, les mobilitzacions d’un col·lectiu d’esforçats ciutadans per aconseguir el que avui en dia és l’estació de Cabrera de Mar, o també, en la mateixa zona, la demanda reiterada de la societat civil perquè s’arranjés la platja fins obtenir-ho. La dita popular ja ho deixa ben clar: “Qui no plora no mama”. I des de la classe política poden anar i venir a pidolar solucions, que si no compten amb suport popular, al final no els fan cas. Les reivindicacions de les plataformes ens beneficien a tots plegats. A banda de les morts i accidents, no es pot negar, a més, que la comarca ha crescut molt i les infraestructures vials s’han quedat petites. Qualsevol incident crea col·lapses monumentals. I no parlem d’agafar els trens com a opció alternativa! Sortir al carrer a queixar-se pot ser una activitat que demana un petit esforç, però a la llarga tots hi sortim guanyant. Oblidar-se’n o mirar cap a una altra banda, en casos com aquests, és la pitjor de les opcions.
Albert Calls
LES ACTUACIONS DE LES PROTECTORES
Les actuacions
de les Protectores
Les protectores d’Animals de Mataró i Cabrera editen semestralment la revista “Peluts” (www.protectoramataro.org), una publicació gratuïta que es fa per difondre les activitats d’aquestes entitats i temes d’interès general del món dels animals, incidint especialment en les mascotes domèstiques. Articles destacats del número que acaba de sortir són l’entrevista a Ernest Benach, president del Parlament de Catalunya, que parla de diversos temes entre els que prima la situació dels animals a Catalunya; la campanya “Apadrina els que ningú vol” o el treball que fan els agents rurals, la policia del medi ambient, entre molts d’altres textos i notícies que donen informació d’un món que cada vegada i sortosament, es preocupa pels animals en general i els de companyia, en particular.
De tot plegat, m’agradaria destacar la campanya “Apadrina els que ningú vol”, per ajudar els animals vells i malalts que són rebutjats, els que estan destinats a no tenir una familia com els altres. Apadrinant-los, es garanteix una bona qualitat de vida en els refugis.
Sé també, d’altra banda, que la tasca de les protectores de Mataró i Cabrera no és l’única al Maresme, d’altres grups de la comarca també es comprometen activament en defensar els drets dels animals, des de l’acció voluntària i l’esforç personal. Molta gent no els estima, els animals… però tenen la sort que la minoria que ho fa s’hi dedica en cos i ànima. Per tot això podem parlar que la societat ha invertit esforços, en els darrers anys, en el respecte a les altres espècies, un petit aval de futur davant d’un món que a vegades sembla envaït per l’egoisme més vil.
Albert Calls
de les Protectores
Les protectores d’Animals de Mataró i Cabrera editen semestralment la revista “Peluts” (www.protectoramataro.org), una publicació gratuïta que es fa per difondre les activitats d’aquestes entitats i temes d’interès general del món dels animals, incidint especialment en les mascotes domèstiques. Articles destacats del número que acaba de sortir són l’entrevista a Ernest Benach, president del Parlament de Catalunya, que parla de diversos temes entre els que prima la situació dels animals a Catalunya; la campanya “Apadrina els que ningú vol” o el treball que fan els agents rurals, la policia del medi ambient, entre molts d’altres textos i notícies que donen informació d’un món que cada vegada i sortosament, es preocupa pels animals en general i els de companyia, en particular.
De tot plegat, m’agradaria destacar la campanya “Apadrina els que ningú vol”, per ajudar els animals vells i malalts que són rebutjats, els que estan destinats a no tenir una familia com els altres. Apadrinant-los, es garanteix una bona qualitat de vida en els refugis.
Sé també, d’altra banda, que la tasca de les protectores de Mataró i Cabrera no és l’única al Maresme, d’altres grups de la comarca també es comprometen activament en defensar els drets dels animals, des de l’acció voluntària i l’esforç personal. Molta gent no els estima, els animals… però tenen la sort que la minoria que ho fa s’hi dedica en cos i ànima. Per tot això podem parlar que la societat ha invertit esforços, en els darrers anys, en el respecte a les altres espècies, un petit aval de futur davant d’un món que a vegades sembla envaït per l’egoisme més vil.
Albert Calls
EL PSC DE CABRERA AMB NOVES ENERGIES
El PSC de Cabrera de Mar inicia una nova etapa, amb Pilar Ventura d'alcaldable i després d'una travessia al desert. Bones notícies per a la gent d'esquerres i de progrés perquè, no ho oblidem, sense els socialistes no hi hauria hagut canvi fa 8 anys a la casa gran.
A continuació reprodueixo el discurs de Pilar Ventura que va fer en l'acte de presentació, al centre cívic del Pla de l'Avellà, el passat 23 de febrer:
Benvinguts a tots i a totes, Vull donar-vos les gràcies a tots vosaltres per venir aquesta nit a acompanyar-me. Sento la vostra força i el vostre recolçament. SI US VEIESSIU DES D’AQUÍ, FEU UN GOIG.
Vull donar les gràcies especialment a la Manuela, perquè sé que ha fet un molt gran esforç, per poder assistir, i perquè les seves paraules sempre ens encoratgen.
SÓC DONA, SÓC SOCIALISTA, I SÓC DE CABRERA DE MAR.
Que sóc dona, és obvi. Penso que ningú dels que hi esteu aquí ho pot dubtar.
Com a dona, puc i vull aportar a la política les capacitats de les dones, la seva visió, la seva forma de fer, seva forma d’entendre les coses, i sobre tot de sentir-les.
Tradicionalment, les dones ens hem ocupat durant mil·lennis a dur endavant la família, cuidant de les criatures, de les persones grans, dels malalts.
Hem tingut cura de l’administració dels recursos, de vegades escassos, però ho hem sabut suplir amb AMOR, sacrifici i sobre tot imaginació.
Afortunadament, gràcies a que podem controlar la natalitat, ens hem incorporat al món del treball REMUNERAT, que treballar, hem treballat sempre, i hem demostrat la nostra capacitat amb molt bona nota.
També ens anem incorporant al món de la política, perquè sabem que la nostra visió la completarà i la enriquirà. El món de la política necessita de les dones.
Sóc Socialista, per tradició familiar i per vocació.
Per tradició, perquè el meu pare, que té 89 anys, JA era de les joventuts socialistes. Ell va marxar als 17 anys al front, voluntari. Ell i altres persones que van morir en el intent, ens van deixar com HERÈNCIA, encàrrec de treballar per la llibertat i per la pau.
Algunes persones d’altres grups que presenten les seves llistes al Poble, quan m’he anat a presentat m’han preguntat ¿Que Ja estàs preparada per la guerra? Ja estàs preparada pel combat, per la lluita?.
La meva resposta ha estat contundent. NO .
Estic preparada per treballar, no per lluitar. El treball no m’espanta, per mi tant parir com treballar no em semblen una maldició biblica, em semblen una autentit plaer.
Però les paraules lluita , combat, em sonen a Guerra i a les guerres, Ningú guanya, en realitat tothom hi perd.
Sóc una dona de pau, amb un profund sentit de la importància de la PAU, en tots el àmbits, i crec especialment en la importància de la pau interior, perquè se que és imprescindible per treballar bé.
Sóc socialista per vocació, perquè ho sento dins del cor, i ell em parla. Perquè crec que és la millor de les opcions que hi ha per transformar la nostra societat.
Els socialistes són, la meva família escollida.
A la família d’origen m’uneix la sang, l’amor i les vivències.
A la família socialista ens uneixen les idees, les creences, el valors i els principis. La visió d’un món més sostenible, més just, més solidari, més ecològic, més respectuós amb el medi. La visió del futur que volem deixar als nostres fills i filles, a les generacions venideres. (indis americans a qui deien salvatges i que ja en aquella època tenien , consell de dones i de gent grans, deien que s’havia de pensar sempre en 8 generacions venideres, i tenir en compte les experiències de les 8 generacions precedents)
Som una família els socialistes, ja us ho he dit, i com en totes les famílies, de vegades tenim diferents punts de vista, i ens barallem, ens escridasem, ens deixem de parlar, i ens allunyem.
Però també, com en totes les famílies, en els moments difícils, sabem oblidar-nos de les coses personals, per unir-nos, tot superant les diferències pel que és realment important, que són els nostres ideals, els nostres valors i EL BÉ COMÚ, que està per sobre de de tot.
Sóc de Cabrera de mar, no perquè hi naixés, que sóc nascuda al Poble nou, i em sento molt orgullosa dels meus orígens. Ho sóc perquè la vaig escollir per viure, a consciència.
Sento, que a Cabrera de Mar tinc enterrades les meves arrels, perquè Aquí tinc enterrada a meva mare, que va viure els seus últims amb nosaltres.
I vaig escollir aquest poble per viure amb la meva família, perquè és un tros de terra carregat d’història, de bona energia, de sol i d’aigua (tan la de mar com les fonts i manantials ) i perquè te un microclima especial, com tots sabeu.
Sóc socialista, i dona, i com a socialista i dona vull prendre la responsabilitat de cuidar de tot això. AIXÒ ÉS PER A MI UN REPTE I ALHORA UNA OPORTUNITAT.
Crec en el treball en equip. Una llista o un grup de gent, no te el mateix sentit que un EQUIP
Mireu ( gest amb les mans )
En un equip, totes les persones són igual d’importants, totes incorporen les seves visions i peculiaritats, totes saben donar el millor d’elles i totes valoren el treball dels altres.
Encara que pugui semblar difícil posar-se d’acord, és el millor que és pot fer, i per això tenim una eina imprescindible: el diàleg.
Jo sóc la cap de la meva llista. En la nostra llengua que és molt rica i plena de matisos curiosament s’utilitza CAP tant per parlar pel principi com parlar del final. (cap d’any, Cap de llista, capvespre). En un altre acte us presentaré a la gent del meu equip.
Us avançaré, però, qui bé a la nostra llista en el darrer lloc, és La Maria Badia, diputada al parlament Europeu, i que també és veïna nostra, i que coneix de primera oida, totes les coses que es cuinen a Europa, totes les oportunitats, els ajuts a projectes, les subvencions que es concedeixen.
Nosaltres treballem un al costat de l’altre, colze a colze. Compartint, posant-nos d’acord. No hi ha primers ni últims. SOM UN EQUIP
Volem governar Cabrera de Mar, perquè tenim vocació de govern. L’experiència ho demostra, som persones treballadores i honrades, i eficients.
I volem governar a Cabrera de mar amb criteri de POBLE en majúscules. Això vol dir que hem de plantejar la nostra acció de govern mirant al futur, amb objectius clars, cercant complicitats sense renunciar a l’eix dels nostres objectius.
Un poble és un espai de convivència, de progrés, de dificultats també, i l’hem de governar amb principis, però també amb eficàcia. Hem de donar resposta ràpida i eficaç a allò que ens demana la gent en el dia a dia. Fer d’aquells petits detalls que els veïns i veïnes ens demanen uns temes molt importants per a nosaltres. No deixar-ho com a problemes de segona. No hi ha problemes de primera i de segona, hi ha solucions de primera i de segona, i nosaltres volem donar solucions de primera a tots els problemes dels cabrencs i les cabrerenques.
Estem fent un programa per la gent, per tota la gent, cercan l’equitat i la justícia. I us convido des d’aquí a participar en la seva confecció, com a particulars o com associacions. Estem oberts a que la gent que vulgui, ens ajudi a fer EL MILLOR PROGRAMA PER CABRERA.
Per fer servir un tòpic: Treballarem perquè a Cabrera de mar, de veritat, surti el sol per a tothom.
Catalunya, ara també está governada per socialistes, i governem a España, i ben aviat també a França, gràcies a una dona i socialista, la SEGOLEN.
Molts pobles del Maresme estan governats per socialistes. Els que ho proven, generalment repeteixen, i nosaltres volem tenir l’ocasió de demostrar-vos-ho.
Cabrera de mar es beneficiaria molt d’estar en consonància amb tots els seus veïns.
La economia que volem per al poble, ha de ser pròspera i sense desigualtats socials. Hem comprometo a què fem un pacte pel desenvolupament econòmic i social de Cabrera.
Un pacte a on hi càpiga tothom i a on, entre tots els agents socials implicats, marquem les línees que la economía de Cabrera de mar necessita pel seu futur, i pel seu desenvolupament.
Però per nosaltres el més important, són les persones, el seu benestar. Parlar amb elles i sobre tot escoltar-les, donar respostes segures i eficients en la nostra feina, sempre desde de la proximitat.
(M’agraden les distàncies curtes, que la gent m’expliqui els seus problemes i inquietuds, per deformació profesional, SOC TERAPEUTA)
Per nosaltres la proximitat és aconseguir un poble amable, i un poble amable és aquell que té cura del seu entorn, i que te un creixemenet equilibrat i sostenible.
Per últim, un altre dels eixos importants per nosaltres, són els serveis socials, (JO TINC ESTUDIS DE TREBALL SOCIAL, I PSICOTERÀPIA). I Sobre això, TAMBÉ us podria dir moltes coses la Consol. Mès i millors serveis socials per a la gent que hi viu al nostre poble. En molts casos, són persones grans que viuen soles, i que han de tenir l’assistència necessària per a tenir un nivell de vida digne.
(Jo he tingut als pares a casa, la mare amb alzehimer, i he treballat al Casal del Avis de Cabrera, mireu si sé del que us parlo)
I això a Cabrera en aquests últims anys no ha tingut la continuïtat que el nostre company i amic meu en Xavier Querol, va fer en l’anterior legislatura.
Xavier, vull fer-te un reconeixement des d’aquí, de la teva tasca en el temps que vas estar en l’Ajuntament, tant en la sanitat (CAP al Pla), com en l’ensenyament (Escola Pública mancomunada), com en la mobilitat (Transport públic mancomunat amb altre ajuntament socialista).
També un reconeixement a en Ramón Fontseca, a qui no vaig tenir la sort de conèixer, però del que tanta gent del poble, de totes les tendències, m’ha parlat tant i tant BE. I a tots el regidors del PSC que ha tingut Cabrera de mar.
MIREU Vull estar al cap devant de l’Ajuntament, ser la primera dona ALCALDESSA, L’ALCALDESSA QUE VIU AL PLA DE L’AVELLÀ, que també és Cabrera de mar, la millor alcaldessa que mai ha tingut Cabrera de mar (no serà gaire dificil, perquè mai no hi ha hagut cap) , i treballar amb totes les forces escollides democràticament pels vilatants i vilatanes, ja que tots els escollits són com un microcosmos que representen a les inquietuds d’aquest nostre poble estimat, i si tots treballem plegats, tothom estarà representat.
No crec en les majories absolutes, CREMEN, i poden fer perdre l’enriquiment que signifiquen les diferents visions. Entre TOTS I TOTES, AMB EL MÀXIM DE REPRESENTACIÓ DE LES DIFERENTS SENSIBILITATS construirem la millor Cabrera del futur.
I amb el primers que vull treballar colze a colze és amb tots i totes els companys i companyes de la nostra agrupació, i amb els nostres simpatitzants, i amb la gent del Partit, i amb la Federació comarcal, que tant ens estan recolçant, dons sàben que la nostra, és una agrupació petita i humil.Gràcies a tots els que veniu a les reunions, i espero i dessitjo que cada dia siguem més i més. ES EL MOMENT DE SUMAR.
Per això, com avui és un dia de celebració, de festa, permeteu-me QUE ACABI aviat EL MEU DISCURS.
Vull estar prop de vosaltres, sense aquest faristol pel mig, vull distàncies curtes, que son les que a mi m’agraden prendre una copa de cava i parlar amb vosaltres de tu a tu.
Vull agrair a totes i cada una de les persones que m’heu vingut a acompanyar-nos avui. I Com he dit, vull agrair als socialistes que m’han precedit en la tasca de donar tot el que han sabut per aquest poble nostre, als socialistes que vindran darrera meu, Aquestes joventuts tan maques i entusiastes, als socialistes que estan avui aquí, en el present.
Vull agrair també a la meva família d’origen el seu suport, sense ells i el seu esforç i sacrifici, jo no m’hi podria entregar com ho faig.
Vull agrair als representants d’altres forces, que han pogut venir, el que ho hagin fet, i amb aquest agraïment, donar-los les mans per a treballar en equip, sense oposicions, sense enemics. JA US HE DIT QUE SOC UNA DONA DE PAU. Convidar-vos a tots a treballar plegats. LA GENT ENS AGRAIRÀ DE BEN SEGUR que no perdem el temps que podriem aprofitar per treballar, discutint-nos i fent-los la competència.
Vull agrair als companys (Charly, Fontbona, Ramon, Ma. Jesús i Alcaldes i alcaldables que han fet possible aquesta nit meravellosa i plena d’esperança i sobre tot d’il·lusió.
I ja no m’enrollo més, que deunidó per ser el primer discurs, trobo que m’està agradant i tot.
Anem a prendre cava tots, i sobre tot, que no marxi ningú sense donar-me una abraçada, un petó, o els que sigueu més tímids una encaixada de mans.
GRÀCIES DE TOT COR.
A continuació reprodueixo el discurs de Pilar Ventura que va fer en l'acte de presentació, al centre cívic del Pla de l'Avellà, el passat 23 de febrer:
Benvinguts a tots i a totes, Vull donar-vos les gràcies a tots vosaltres per venir aquesta nit a acompanyar-me. Sento la vostra força i el vostre recolçament. SI US VEIESSIU DES D’AQUÍ, FEU UN GOIG.
Vull donar les gràcies especialment a la Manuela, perquè sé que ha fet un molt gran esforç, per poder assistir, i perquè les seves paraules sempre ens encoratgen.
SÓC DONA, SÓC SOCIALISTA, I SÓC DE CABRERA DE MAR.
Que sóc dona, és obvi. Penso que ningú dels que hi esteu aquí ho pot dubtar.
Com a dona, puc i vull aportar a la política les capacitats de les dones, la seva visió, la seva forma de fer, seva forma d’entendre les coses, i sobre tot de sentir-les.
Tradicionalment, les dones ens hem ocupat durant mil·lennis a dur endavant la família, cuidant de les criatures, de les persones grans, dels malalts.
Hem tingut cura de l’administració dels recursos, de vegades escassos, però ho hem sabut suplir amb AMOR, sacrifici i sobre tot imaginació.
Afortunadament, gràcies a que podem controlar la natalitat, ens hem incorporat al món del treball REMUNERAT, que treballar, hem treballat sempre, i hem demostrat la nostra capacitat amb molt bona nota.
També ens anem incorporant al món de la política, perquè sabem que la nostra visió la completarà i la enriquirà. El món de la política necessita de les dones.
Sóc Socialista, per tradició familiar i per vocació.
Per tradició, perquè el meu pare, que té 89 anys, JA era de les joventuts socialistes. Ell va marxar als 17 anys al front, voluntari. Ell i altres persones que van morir en el intent, ens van deixar com HERÈNCIA, encàrrec de treballar per la llibertat i per la pau.
Algunes persones d’altres grups que presenten les seves llistes al Poble, quan m’he anat a presentat m’han preguntat ¿Que Ja estàs preparada per la guerra? Ja estàs preparada pel combat, per la lluita?.
La meva resposta ha estat contundent. NO .
Estic preparada per treballar, no per lluitar. El treball no m’espanta, per mi tant parir com treballar no em semblen una maldició biblica, em semblen una autentit plaer.
Però les paraules lluita , combat, em sonen a Guerra i a les guerres, Ningú guanya, en realitat tothom hi perd.
Sóc una dona de pau, amb un profund sentit de la importància de la PAU, en tots el àmbits, i crec especialment en la importància de la pau interior, perquè se que és imprescindible per treballar bé.
Sóc socialista per vocació, perquè ho sento dins del cor, i ell em parla. Perquè crec que és la millor de les opcions que hi ha per transformar la nostra societat.
Els socialistes són, la meva família escollida.
A la família d’origen m’uneix la sang, l’amor i les vivències.
A la família socialista ens uneixen les idees, les creences, el valors i els principis. La visió d’un món més sostenible, més just, més solidari, més ecològic, més respectuós amb el medi. La visió del futur que volem deixar als nostres fills i filles, a les generacions venideres. (indis americans a qui deien salvatges i que ja en aquella època tenien , consell de dones i de gent grans, deien que s’havia de pensar sempre en 8 generacions venideres, i tenir en compte les experiències de les 8 generacions precedents)
Som una família els socialistes, ja us ho he dit, i com en totes les famílies, de vegades tenim diferents punts de vista, i ens barallem, ens escridasem, ens deixem de parlar, i ens allunyem.
Però també, com en totes les famílies, en els moments difícils, sabem oblidar-nos de les coses personals, per unir-nos, tot superant les diferències pel que és realment important, que són els nostres ideals, els nostres valors i EL BÉ COMÚ, que està per sobre de de tot.
Sóc de Cabrera de mar, no perquè hi naixés, que sóc nascuda al Poble nou, i em sento molt orgullosa dels meus orígens. Ho sóc perquè la vaig escollir per viure, a consciència.
Sento, que a Cabrera de Mar tinc enterrades les meves arrels, perquè Aquí tinc enterrada a meva mare, que va viure els seus últims amb nosaltres.
I vaig escollir aquest poble per viure amb la meva família, perquè és un tros de terra carregat d’història, de bona energia, de sol i d’aigua (tan la de mar com les fonts i manantials ) i perquè te un microclima especial, com tots sabeu.
Sóc socialista, i dona, i com a socialista i dona vull prendre la responsabilitat de cuidar de tot això. AIXÒ ÉS PER A MI UN REPTE I ALHORA UNA OPORTUNITAT.
Crec en el treball en equip. Una llista o un grup de gent, no te el mateix sentit que un EQUIP
Mireu ( gest amb les mans )
En un equip, totes les persones són igual d’importants, totes incorporen les seves visions i peculiaritats, totes saben donar el millor d’elles i totes valoren el treball dels altres.
Encara que pugui semblar difícil posar-se d’acord, és el millor que és pot fer, i per això tenim una eina imprescindible: el diàleg.
Jo sóc la cap de la meva llista. En la nostra llengua que és molt rica i plena de matisos curiosament s’utilitza CAP tant per parlar pel principi com parlar del final. (cap d’any, Cap de llista, capvespre). En un altre acte us presentaré a la gent del meu equip.
Us avançaré, però, qui bé a la nostra llista en el darrer lloc, és La Maria Badia, diputada al parlament Europeu, i que també és veïna nostra, i que coneix de primera oida, totes les coses que es cuinen a Europa, totes les oportunitats, els ajuts a projectes, les subvencions que es concedeixen.
Nosaltres treballem un al costat de l’altre, colze a colze. Compartint, posant-nos d’acord. No hi ha primers ni últims. SOM UN EQUIP
Volem governar Cabrera de Mar, perquè tenim vocació de govern. L’experiència ho demostra, som persones treballadores i honrades, i eficients.
I volem governar a Cabrera de mar amb criteri de POBLE en majúscules. Això vol dir que hem de plantejar la nostra acció de govern mirant al futur, amb objectius clars, cercant complicitats sense renunciar a l’eix dels nostres objectius.
Un poble és un espai de convivència, de progrés, de dificultats també, i l’hem de governar amb principis, però també amb eficàcia. Hem de donar resposta ràpida i eficaç a allò que ens demana la gent en el dia a dia. Fer d’aquells petits detalls que els veïns i veïnes ens demanen uns temes molt importants per a nosaltres. No deixar-ho com a problemes de segona. No hi ha problemes de primera i de segona, hi ha solucions de primera i de segona, i nosaltres volem donar solucions de primera a tots els problemes dels cabrencs i les cabrerenques.
Estem fent un programa per la gent, per tota la gent, cercan l’equitat i la justícia. I us convido des d’aquí a participar en la seva confecció, com a particulars o com associacions. Estem oberts a que la gent que vulgui, ens ajudi a fer EL MILLOR PROGRAMA PER CABRERA.
Per fer servir un tòpic: Treballarem perquè a Cabrera de mar, de veritat, surti el sol per a tothom.
Catalunya, ara també está governada per socialistes, i governem a España, i ben aviat també a França, gràcies a una dona i socialista, la SEGOLEN.
Molts pobles del Maresme estan governats per socialistes. Els que ho proven, generalment repeteixen, i nosaltres volem tenir l’ocasió de demostrar-vos-ho.
Cabrera de mar es beneficiaria molt d’estar en consonància amb tots els seus veïns.
La economia que volem per al poble, ha de ser pròspera i sense desigualtats socials. Hem comprometo a què fem un pacte pel desenvolupament econòmic i social de Cabrera.
Un pacte a on hi càpiga tothom i a on, entre tots els agents socials implicats, marquem les línees que la economía de Cabrera de mar necessita pel seu futur, i pel seu desenvolupament.
Però per nosaltres el més important, són les persones, el seu benestar. Parlar amb elles i sobre tot escoltar-les, donar respostes segures i eficients en la nostra feina, sempre desde de la proximitat.
(M’agraden les distàncies curtes, que la gent m’expliqui els seus problemes i inquietuds, per deformació profesional, SOC TERAPEUTA)
Per nosaltres la proximitat és aconseguir un poble amable, i un poble amable és aquell que té cura del seu entorn, i que te un creixemenet equilibrat i sostenible.
Per últim, un altre dels eixos importants per nosaltres, són els serveis socials, (JO TINC ESTUDIS DE TREBALL SOCIAL, I PSICOTERÀPIA). I Sobre això, TAMBÉ us podria dir moltes coses la Consol. Mès i millors serveis socials per a la gent que hi viu al nostre poble. En molts casos, són persones grans que viuen soles, i que han de tenir l’assistència necessària per a tenir un nivell de vida digne.
(Jo he tingut als pares a casa, la mare amb alzehimer, i he treballat al Casal del Avis de Cabrera, mireu si sé del que us parlo)
I això a Cabrera en aquests últims anys no ha tingut la continuïtat que el nostre company i amic meu en Xavier Querol, va fer en l’anterior legislatura.
Xavier, vull fer-te un reconeixement des d’aquí, de la teva tasca en el temps que vas estar en l’Ajuntament, tant en la sanitat (CAP al Pla), com en l’ensenyament (Escola Pública mancomunada), com en la mobilitat (Transport públic mancomunat amb altre ajuntament socialista).
També un reconeixement a en Ramón Fontseca, a qui no vaig tenir la sort de conèixer, però del que tanta gent del poble, de totes les tendències, m’ha parlat tant i tant BE. I a tots el regidors del PSC que ha tingut Cabrera de mar.
MIREU Vull estar al cap devant de l’Ajuntament, ser la primera dona ALCALDESSA, L’ALCALDESSA QUE VIU AL PLA DE L’AVELLÀ, que també és Cabrera de mar, la millor alcaldessa que mai ha tingut Cabrera de mar (no serà gaire dificil, perquè mai no hi ha hagut cap) , i treballar amb totes les forces escollides democràticament pels vilatants i vilatanes, ja que tots els escollits són com un microcosmos que representen a les inquietuds d’aquest nostre poble estimat, i si tots treballem plegats, tothom estarà representat.
No crec en les majories absolutes, CREMEN, i poden fer perdre l’enriquiment que signifiquen les diferents visions. Entre TOTS I TOTES, AMB EL MÀXIM DE REPRESENTACIÓ DE LES DIFERENTS SENSIBILITATS construirem la millor Cabrera del futur.
I amb el primers que vull treballar colze a colze és amb tots i totes els companys i companyes de la nostra agrupació, i amb els nostres simpatitzants, i amb la gent del Partit, i amb la Federació comarcal, que tant ens estan recolçant, dons sàben que la nostra, és una agrupació petita i humil.Gràcies a tots els que veniu a les reunions, i espero i dessitjo que cada dia siguem més i més. ES EL MOMENT DE SUMAR.
Per això, com avui és un dia de celebració, de festa, permeteu-me QUE ACABI aviat EL MEU DISCURS.
Vull estar prop de vosaltres, sense aquest faristol pel mig, vull distàncies curtes, que son les que a mi m’agraden prendre una copa de cava i parlar amb vosaltres de tu a tu.
Vull agrair a totes i cada una de les persones que m’heu vingut a acompanyar-nos avui. I Com he dit, vull agrair als socialistes que m’han precedit en la tasca de donar tot el que han sabut per aquest poble nostre, als socialistes que vindran darrera meu, Aquestes joventuts tan maques i entusiastes, als socialistes que estan avui aquí, en el present.
Vull agrair també a la meva família d’origen el seu suport, sense ells i el seu esforç i sacrifici, jo no m’hi podria entregar com ho faig.
Vull agrair als representants d’altres forces, que han pogut venir, el que ho hagin fet, i amb aquest agraïment, donar-los les mans per a treballar en equip, sense oposicions, sense enemics. JA US HE DIT QUE SOC UNA DONA DE PAU. Convidar-vos a tots a treballar plegats. LA GENT ENS AGRAIRÀ DE BEN SEGUR que no perdem el temps que podriem aprofitar per treballar, discutint-nos i fent-los la competència.
Vull agrair als companys (Charly, Fontbona, Ramon, Ma. Jesús i Alcaldes i alcaldables que han fet possible aquesta nit meravellosa i plena d’esperança i sobre tot d’il·lusió.
I ja no m’enrollo més, que deunidó per ser el primer discurs, trobo que m’està agradant i tot.
Anem a prendre cava tots, i sobre tot, que no marxi ningú sense donar-me una abraçada, un petó, o els que sigueu més tímids una encaixada de mans.
GRÀCIES DE TOT COR.
lunes, marzo 05, 2007
'POLITONO HAMELÍN', DE JAN
Novetat:
“Politono Hamelín”,
de Jan
Ediciones B
Nova història del còmic Súper López, dins la col·lecció Magos del Humor. Jan és el dibuixant creador d’aquest simpàtic personatge, que parodia els superherois i que deixa patent la seva vinculació amb el Maresme quan, des de la primera vinyeta, Súper López demana: “Un billete para el Masnou y un croissant poco hecho”. Com sempre en aquesta historieta es barregen temes d’actualitat, amb un to sarcàstic i d’humor per a tots els públics, sense deixar de banda, però, una certa ironia. Els dolents, aquesta vegada, descobriran un sistema per transmetre a través dels mòbils un missatge que fa que la gent que el rebi abandoni les ciutats, com en el conte del flautista de Hamelín. Però hi ha més complicitats amb els temps que corren: Súper López serà segrestat per la CIA i anirà a parar, fins i tot, a Guantánamo amb els polèmics avions que aterren al nostre país. Un dibuix simpàtic i alhora enginyós que desvetlla un gran ofici i una història que entreté i diverteix, són els dos eixos claus d’aquest còmic de tapa dura per al públic més ampli.
Albert Calls
“Politono Hamelín”,
de Jan
Ediciones B
Nova història del còmic Súper López, dins la col·lecció Magos del Humor. Jan és el dibuixant creador d’aquest simpàtic personatge, que parodia els superherois i que deixa patent la seva vinculació amb el Maresme quan, des de la primera vinyeta, Súper López demana: “Un billete para el Masnou y un croissant poco hecho”. Com sempre en aquesta historieta es barregen temes d’actualitat, amb un to sarcàstic i d’humor per a tots els públics, sense deixar de banda, però, una certa ironia. Els dolents, aquesta vegada, descobriran un sistema per transmetre a través dels mòbils un missatge que fa que la gent que el rebi abandoni les ciutats, com en el conte del flautista de Hamelín. Però hi ha més complicitats amb els temps que corren: Súper López serà segrestat per la CIA i anirà a parar, fins i tot, a Guantánamo amb els polèmics avions que aterren al nostre país. Un dibuix simpàtic i alhora enginyós que desvetlla un gran ofici i una història que entreté i diverteix, són els dos eixos claus d’aquest còmic de tapa dura per al públic més ampli.
Albert Calls
NOU LLIBRE DE JOAN MURAY, DEL MASNOU
Joan Muray i la
persistència de la memòria
Joan Muray ve treballant des del Masnou per la preservació de la història local en tasques de recerca i difusió. Fruit de la seva intensa dedicació com a autor n’han ja sortit onze llibres amb el que ens ocupa. ‘Clau 1863’, publicat per Katelani 2000, porta l’aclaridor subtítol ‘Una història del conreu i l’exportació de taronges del Masnou i el Maresme, i dels banys de mar, a través d’una clau’, que en síntesi explica el que ofereix aquest interessant treball. De fet, estem davant d’un llibre amè, que ens acosta una suggerent part de la nostra història, complementada amb interessants il·lustracions i una no menys intensa bibliografia. Els lectors podran descobrir-hi com era el conreu de taronges i la seva exportació cap als ports nord-catalans (segles XVIII-XIX). També, ens parla d’una altra particularitat masnovina, els banys de pila (a cavall entre finals del XIX i i més de la meitat del XX), situats entre els pioners a Europa. D’altra banda, un valor afegit d’aquesta obra, perquè no sigui dit que la història no pot ser didàctica, és que s’explica a través d’un protagonista únic, una clau, cosa que la fa molt entenedora i oberta per a tots els públics.
Albert Calls
persistència de la memòria
Joan Muray ve treballant des del Masnou per la preservació de la història local en tasques de recerca i difusió. Fruit de la seva intensa dedicació com a autor n’han ja sortit onze llibres amb el que ens ocupa. ‘Clau 1863’, publicat per Katelani 2000, porta l’aclaridor subtítol ‘Una història del conreu i l’exportació de taronges del Masnou i el Maresme, i dels banys de mar, a través d’una clau’, que en síntesi explica el que ofereix aquest interessant treball. De fet, estem davant d’un llibre amè, que ens acosta una suggerent part de la nostra història, complementada amb interessants il·lustracions i una no menys intensa bibliografia. Els lectors podran descobrir-hi com era el conreu de taronges i la seva exportació cap als ports nord-catalans (segles XVIII-XIX). També, ens parla d’una altra particularitat masnovina, els banys de pila (a cavall entre finals del XIX i i més de la meitat del XX), situats entre els pioners a Europa. D’altra banda, un valor afegit d’aquesta obra, perquè no sigui dit que la història no pot ser didàctica, és que s’explica a través d’un protagonista únic, una clau, cosa que la fa molt entenedora i oberta per a tots els públics.
Albert Calls
NOUS LLIBRES D'ISIDRE JULIÀ I AVELLANEDA
Nova obra d’Isidre Julià i Avellaneda
El passat 22 de febrer, la sala d’actes de Caixa Laietana, de Mataró va ser l’escenari de presentació de dos reculls de poemes del poeta Isidre Julià i Avellaneda. Els dos nous llibres publicats per La Comarcal Edicions porten per títol “Des de la talaia dels 80 anys” i “Poemes a Francesca”. El primer títol mostra el més bon ofici de l’obra d’aquest autor de Mataró, guanyador de nombrosos premis i autor amb una llarga i sòlida trajectòria, que s’ha mogut en el més ampli registre de temes, aixoplugats sota els paràmetres de la vida i la mort. El segon volum, dedicat a l’esposa del poeta, malauradament ja morta, parteix d’una tasca que “s’incià l’any 1938 en un amor de plena adolescència i que ha abastat més de tres-cents poemes al llarg de més de seixanta-cinc anys”, com s’explica en el llibre. També s’afegeix que “Francesca ha estat i és el poema d’un amor que, si nasqué tàcitament, és a dir, envoltat de silenci, ha tingut la paraula expressiva, sentida, tendra que manifesta una fidelitat molt concreta i absolutament assumida que anirà amb ell per sempre més i que serà la part més sòlida i estricta de la seva vida i un alt i noble exponent de la seva obra”.
El passat 22 de febrer, la sala d’actes de Caixa Laietana, de Mataró va ser l’escenari de presentació de dos reculls de poemes del poeta Isidre Julià i Avellaneda. Els dos nous llibres publicats per La Comarcal Edicions porten per títol “Des de la talaia dels 80 anys” i “Poemes a Francesca”. El primer títol mostra el més bon ofici de l’obra d’aquest autor de Mataró, guanyador de nombrosos premis i autor amb una llarga i sòlida trajectòria, que s’ha mogut en el més ampli registre de temes, aixoplugats sota els paràmetres de la vida i la mort. El segon volum, dedicat a l’esposa del poeta, malauradament ja morta, parteix d’una tasca que “s’incià l’any 1938 en un amor de plena adolescència i que ha abastat més de tres-cents poemes al llarg de més de seixanta-cinc anys”, com s’explica en el llibre. També s’afegeix que “Francesca ha estat i és el poema d’un amor que, si nasqué tàcitament, és a dir, envoltat de silenci, ha tingut la paraula expressiva, sentida, tendra que manifesta una fidelitat molt concreta i absolutament assumida que anirà amb ell per sempre més i que serà la part més sòlida i estricta de la seva vida i un alt i noble exponent de la seva obra”.
EL TREBALL POÈTIC DE JOAN CARLES GONZÁLEZ PUJALTE
El treball poètic
de Joan Carles González Pujalte
Joan Carles González Pujalte (Mataró, 1963) és una de les veus poètiques més solides i contemporànies del Maresme. El seu darrer llibre, amb el títol ‘La distribució de la sal’, va presentar-se aquest passat mes de febrer. Tal com s’explica en el nou poemari, publicat per editorial Moll i guardonat amb el Premi de poesia Vila de Lloseta 2006, els seus poemes “paren atenció al submón de les manifestacions presumptament secundàries de la vida, aquelles que sovint deixem que ens passin desapercebudes”. Els poemes, a més, “apel·len a la millor tradició de l’expressionisme i de les avantguardes històriques, en un discurs poètic tan radical com madur”, com també es destaca. Per tot plegat, González Pujalte s’ha anat convertint en una de les veus poètiques interessants del Maresme, guardonat amb importants premis i que va aconseguint ja una certa projecció. Un nou i interessant títol s’afegeix, doncs, aquests dies, a la seva nòmina.
de Joan Carles González Pujalte
Joan Carles González Pujalte (Mataró, 1963) és una de les veus poètiques més solides i contemporànies del Maresme. El seu darrer llibre, amb el títol ‘La distribució de la sal’, va presentar-se aquest passat mes de febrer. Tal com s’explica en el nou poemari, publicat per editorial Moll i guardonat amb el Premi de poesia Vila de Lloseta 2006, els seus poemes “paren atenció al submón de les manifestacions presumptament secundàries de la vida, aquelles que sovint deixem que ens passin desapercebudes”. Els poemes, a més, “apel·len a la millor tradició de l’expressionisme i de les avantguardes històriques, en un discurs poètic tan radical com madur”, com també es destaca. Per tot plegat, González Pujalte s’ha anat convertint en una de les veus poètiques interessants del Maresme, guardonat amb importants premis i que va aconseguint ja una certa projecció. Un nou i interessant títol s’afegeix, doncs, aquests dies, a la seva nòmina.
'JO HE SERVIT EL TRIPARTIT', DE RAFAEL VALLBONA
LLIBRES
Novetat:
“Jo he servit el tripartit”,
de Rafael Vallbona
L’esfera dels llibres
El periodista i escriptor Rafael Vallbona, de Premià de Dalt, ha publicat obra en tots els generes literaris posibles. A més de llibres de poemes, de relats, novel·les per a adults i per a joves, en els darrers temps s’ha mogut en el camp dels llibres de viatges i en el de la no ficció, amb títols, en aquest gènere, com ‘Pirineus en venda’, ‘Ara que tinc quaranta anys’ o ‘Els nens (i les nenes) del rock’. El nou treball de Vallbona, ‘Jo he servit el tripartit. Docudrama d’un ex de Maragall’, arriba carregat de polèmica. D’entrada, Vallbona s’ha basat en anotacions de l’exconseller d’ERC, Joan Carretero, fetes durant els dos anys que va dirigir Governació, dins el govern de Pasqual Maragall. Carretero, que va reconèixer els contactes amb l’autor quan preparava el llibre, també va manifestar que no hauria volgut que es publiqués. Però que hi trobarà el lector en aquesta obra? Una aproximació al govern tripartit de Maragall sota la perspectiva d’un dels seus personatges rebels, amb suggerents apartats com: “Quadern de notes”, “Grans èxits del tripartit”, “Entrevista a Perpinyà”…, és a dir, alguns dels grans sainets de la nostra història més contemporània i actual, comprimits en acurades dosis. En conjunt, massa coses que semblen veritat perquè es digui que són mentida. També, la constatació que des del periodisme encara n’hi ha moltes altres que paga la pena explicar i no tothom és capaç de fer-ho, sumat al fet que al final, la darrera ratlla del llibre, ens avanci la perspectiva d’un “futur no gaire afalagador”.
Novetat:
“Jo he servit el tripartit”,
de Rafael Vallbona
L’esfera dels llibres
El periodista i escriptor Rafael Vallbona, de Premià de Dalt, ha publicat obra en tots els generes literaris posibles. A més de llibres de poemes, de relats, novel·les per a adults i per a joves, en els darrers temps s’ha mogut en el camp dels llibres de viatges i en el de la no ficció, amb títols, en aquest gènere, com ‘Pirineus en venda’, ‘Ara que tinc quaranta anys’ o ‘Els nens (i les nenes) del rock’. El nou treball de Vallbona, ‘Jo he servit el tripartit. Docudrama d’un ex de Maragall’, arriba carregat de polèmica. D’entrada, Vallbona s’ha basat en anotacions de l’exconseller d’ERC, Joan Carretero, fetes durant els dos anys que va dirigir Governació, dins el govern de Pasqual Maragall. Carretero, que va reconèixer els contactes amb l’autor quan preparava el llibre, també va manifestar que no hauria volgut que es publiqués. Però que hi trobarà el lector en aquesta obra? Una aproximació al govern tripartit de Maragall sota la perspectiva d’un dels seus personatges rebels, amb suggerents apartats com: “Quadern de notes”, “Grans èxits del tripartit”, “Entrevista a Perpinyà”…, és a dir, alguns dels grans sainets de la nostra història més contemporània i actual, comprimits en acurades dosis. En conjunt, massa coses que semblen veritat perquè es digui que són mentida. També, la constatació que des del periodisme encara n’hi ha moltes altres que paga la pena explicar i no tothom és capaç de fer-ho, sumat al fet que al final, la darrera ratlla del llibre, ens avanci la perspectiva d’un “futur no gaire afalagador”.
lunes, febrero 19, 2007
POMPILI MASSA I EL BALL DE PLAÇA A LA COSTA DE LLEVANT
Gràcies al seu pare, a qui coneixo en un acte de Mataró, descobreixo el treball de Pompili Massa (Premià de Mar, 1958). Actualment és professor de l'escola pública La llàntia, a Mataró, i a finals de l'any passat va ser guardonat amb el 6è premi Joan Amades de Cultura Popular pel treball "El ball de plaça a la Costa de Llevant". El jurat del guardó va considerar que "és un bon treball de recerca, de mèrit i ben escrit". D'altra banda, recullo informació dispersa en diversos retalls de la premsa, on també esbrino que Massa es dedica a l'educació musical a infantil i primària, i ha fet treball de camp recollint dades de diverses danses locals, a través de testimonis o consultant arxius i reconstruccions. A més, l'obra del premianenc intenta explicar els possibles origens de diverses tipologies de danses que han arribat a nosaltres per tradició oral.
Un interessant tema que demostra que la iniciativa individual sol aportar importants aportacions a la nostra cultura popular.
Un interessant tema que demostra que la iniciativa individual sol aportar importants aportacions a la nostra cultura popular.
jueves, febrero 15, 2007
'EL ARTE DEL MINIMO ESFUERZO', DE BARBARA BERCKHAN
LLIBRES
Novetat: “El arte del mínimo esfuerzo”,
de Barbara Berckhan
Traducció de Lidia Álvarez
RBA Nueva Empresa
“Como conseguir más con menos” és el subtítol d’aquest suggerent llibre d’autoajut, que com a mínim sembla estar revestit d’una certa seriositat. L’autora, alemanya, ja ha publicat diversos títols per a dones: ‘Quiérete a ti misma’, ‘Cómo defenderse de los ataques verbales’, ‘El arte de hablar en público’ i ‘Haz realidad tus deseos de una vez por todas’. D’altra banda, el punt de partença d’aquesta obra es la premissa de “¿per què matar-se treballant si també pot fer-se amb menys esforç?”. I per mitjà d’uns textos breus però eficaços s’analitzen aspectes de com reduir la llista d’obligacions, com alliberar-se dels lladres d’energia, acabar amb l’excés de treball, controlar l’esforç, saber trobar els punts claus, treballar amb tranquil·litat, harmonitzar-se amb la mandra… el més ampli llistat per afrontar una existència més calmada i serena, per donar-se compte de què de tant en tant cal aturar-se i prendre aire nou. Un text que passa prou bé i dóna pistes immillorables per a una vida més sana.
Novetat: “El arte del mínimo esfuerzo”,
de Barbara Berckhan
Traducció de Lidia Álvarez
RBA Nueva Empresa
“Como conseguir más con menos” és el subtítol d’aquest suggerent llibre d’autoajut, que com a mínim sembla estar revestit d’una certa seriositat. L’autora, alemanya, ja ha publicat diversos títols per a dones: ‘Quiérete a ti misma’, ‘Cómo defenderse de los ataques verbales’, ‘El arte de hablar en público’ i ‘Haz realidad tus deseos de una vez por todas’. D’altra banda, el punt de partença d’aquesta obra es la premissa de “¿per què matar-se treballant si també pot fer-se amb menys esforç?”. I per mitjà d’uns textos breus però eficaços s’analitzen aspectes de com reduir la llista d’obligacions, com alliberar-se dels lladres d’energia, acabar amb l’excés de treball, controlar l’esforç, saber trobar els punts claus, treballar amb tranquil·litat, harmonitzar-se amb la mandra… el més ampli llistat per afrontar una existència més calmada i serena, per donar-se compte de què de tant en tant cal aturar-se i prendre aire nou. Un text que passa prou bé i dóna pistes immillorables per a una vida més sana.
'LA CULTURA DE LA FLOR I EL MARESME'
La cultura de la flor
i el Maresme
L’Anna Maria em fa arribar la demanda que escrigui sobre la floricultura al Maresme. M’explica que fa anys que es dedica al cultiu de les flors i tot i que s’han sortit endavant han patit la invasió del mercat estranger i molts floricultors han hagut de plegar. Continuar –també m’apunta– és un repte en un lloc en el qual no hi ha la cultura d’altres països per comprar flors. “Però si la gent tingués més cultura amb les flors que donen vida, que alegren un racó de la casa, que no cal que sigui un sant per regalar-les, que pots regalar-les perquè estàs content, per un agraïment, per donar les gràcies, perquè estàs convidat a casa d’uns amics…”, són paraules seves que avui em motiven a escriure sobre les flors. Sí que és veritat que no som prou sensibles a un món, el de les flors i les plantes, que al Maresme continua ben present i que no solament vertebra una part de la nostra estructura socioeconòmica, sinó que també dóna forma i figura al paisatge en el que estem immersos, el col·lectiu i el personal. Caldria que fóssim més sensibles a un entorn en el que malauradament guanya massa el plàstic i l’asfalt: gaudir de les flors i les plantes, integrar-les en la nostra vida diària, avui en dia és més que mai un acte de militància. I cal que recordem això cada vegada que veiem un espai buit a les nostres cases i el trobem trist, o vulguem transmetre a algú emocions sense fer ús de les paraules.
i el Maresme
L’Anna Maria em fa arribar la demanda que escrigui sobre la floricultura al Maresme. M’explica que fa anys que es dedica al cultiu de les flors i tot i que s’han sortit endavant han patit la invasió del mercat estranger i molts floricultors han hagut de plegar. Continuar –també m’apunta– és un repte en un lloc en el qual no hi ha la cultura d’altres països per comprar flors. “Però si la gent tingués més cultura amb les flors que donen vida, que alegren un racó de la casa, que no cal que sigui un sant per regalar-les, que pots regalar-les perquè estàs content, per un agraïment, per donar les gràcies, perquè estàs convidat a casa d’uns amics…”, són paraules seves que avui em motiven a escriure sobre les flors. Sí que és veritat que no som prou sensibles a un món, el de les flors i les plantes, que al Maresme continua ben present i que no solament vertebra una part de la nostra estructura socioeconòmica, sinó que també dóna forma i figura al paisatge en el que estem immersos, el col·lectiu i el personal. Caldria que fóssim més sensibles a un entorn en el que malauradament guanya massa el plàstic i l’asfalt: gaudir de les flors i les plantes, integrar-les en la nostra vida diària, avui en dia és més que mai un acte de militància. I cal que recordem això cada vegada que veiem un espai buit a les nostres cases i el trobem trist, o vulguem transmetre a algú emocions sense fer ús de les paraules.
'NO MAS DIETAS. EL METODO DEFINITIVO PARA NO ENGORDAR', D'ALLEN CARR
LLIBRES
Novetat:
“No más dietas. El método definitivo para no engordar”,
d’Allen Carr
Espasa Práctico
Allen Carr, mort recentment i de forma paradoxal de càncer de pulmó, passarà a la història del llibre útil per “Es fácil dejar de fumar, si sabes cómo”, un bestseller que va marcar una línia, a la qual van seguir d’altres títols com “Es fácil que las mujeres dejen de fumar”, “Es fácil que tus hijos dejen de fumar”, “Es fácil tener éxito”, “Es fácil perder peso”, “Es fácil dejar de preocuparse”, “Es fácil superar el miedo a volar” i “Es fácil controlar el consumo de alcohol”. Tot just, un plec de senzilles guies amb contundents consells per reconduir els camins vitals que han donat molts resultats satisfactoris, però també molts fracassos. Els llibres de Carr demanen molta motivació del lector, però sobretot són molt entenedors i donen pautes que, com a mínim, conviden a la reflexió. En aquest nou títol aplica el seu mètode per mantenir-nos en el pes ideal, sense haver de seguir dietes rígides ni una rutina d’aclaparadors exercicis. Els secrets són ben simples: no barrejar determinats aliments, una delimitació del que és bo per a la salut i el que no i la proposta de nous hàbits per a l’alimentació. Aquest llibre no ofereix meravelles, la veritat, però dóna quatre pistes que és bo no oblidar i que poden contribuir a enfrontar-se a un problema que no és gens fácil de resoldre.
Albert Calls
Novetat:
“No más dietas. El método definitivo para no engordar”,
d’Allen Carr
Espasa Práctico
Allen Carr, mort recentment i de forma paradoxal de càncer de pulmó, passarà a la història del llibre útil per “Es fácil dejar de fumar, si sabes cómo”, un bestseller que va marcar una línia, a la qual van seguir d’altres títols com “Es fácil que las mujeres dejen de fumar”, “Es fácil que tus hijos dejen de fumar”, “Es fácil tener éxito”, “Es fácil perder peso”, “Es fácil dejar de preocuparse”, “Es fácil superar el miedo a volar” i “Es fácil controlar el consumo de alcohol”. Tot just, un plec de senzilles guies amb contundents consells per reconduir els camins vitals que han donat molts resultats satisfactoris, però també molts fracassos. Els llibres de Carr demanen molta motivació del lector, però sobretot són molt entenedors i donen pautes que, com a mínim, conviden a la reflexió. En aquest nou títol aplica el seu mètode per mantenir-nos en el pes ideal, sense haver de seguir dietes rígides ni una rutina d’aclaparadors exercicis. Els secrets són ben simples: no barrejar determinats aliments, una delimitació del que és bo per a la salut i el que no i la proposta de nous hàbits per a l’alimentació. Aquest llibre no ofereix meravelles, la veritat, però dóna quatre pistes que és bo no oblidar i que poden contribuir a enfrontar-se a un problema que no és gens fácil de resoldre.
Albert Calls
NOU CARNESTOLTES
La renovació
del Carnestoltes
El mes de febrer ve acompanyat del singular i divertit temps del Carnestoltes, una festa molt seguida arreu i, en especial, a la nostra comarca. Balls, rues i les celebracions més variades permeten recordar que de tant en tant s’ha de riure una mica de tot plegat, “del mort i qui el vetlla”, com se sol dir. El Carnestoltes és la festa de la disbauxa per excel·lència, que gaudeixen força els més petits, però també els grans; que permet la participació activa –amb una disfressa–, però també la passiva, solament veient l’enginy d’aquells que han estat capaços de crear i passejar les més sorpresives mascarades. Com tota festa tradicional, però, hi ha el perill de caure en la repetició. I encara que les coses funcionin, s’han de buscar nous camins, noves propostes, innovacions temàtiques. Per exemple, la Comissió del Carnestoltes de Cabrera de Mar porta uns anys a la recerca de referents d’originalitat, motiu pel qual organitza carnavals temàtics i els vincula amb activitats i exposicions. D’aquesta manera, si l’any passat el tema de fons era Venècia, enguany, dissabte 17 de febrer, a més de la desfilada de les rues pels carrers del poble i el ball, organitza un festival de llum i so “Drag Queen”, amb la participació de “Divine” i el seu grup d’artistes “Drag” i una degustació de cocktails per a tothom. N’hi ha més suggerents propostes que preparen d’altres municipis, a l’espera d’una participació que sigui molt lluïda (concursos de fotografia, etc.). El Carnestoltes reneix cada any amb força, colors i originalitat. Quines seran les disfresses més típiques d’aquesta edició?
Albert Calls
del Carnestoltes
El mes de febrer ve acompanyat del singular i divertit temps del Carnestoltes, una festa molt seguida arreu i, en especial, a la nostra comarca. Balls, rues i les celebracions més variades permeten recordar que de tant en tant s’ha de riure una mica de tot plegat, “del mort i qui el vetlla”, com se sol dir. El Carnestoltes és la festa de la disbauxa per excel·lència, que gaudeixen força els més petits, però també els grans; que permet la participació activa –amb una disfressa–, però també la passiva, solament veient l’enginy d’aquells que han estat capaços de crear i passejar les més sorpresives mascarades. Com tota festa tradicional, però, hi ha el perill de caure en la repetició. I encara que les coses funcionin, s’han de buscar nous camins, noves propostes, innovacions temàtiques. Per exemple, la Comissió del Carnestoltes de Cabrera de Mar porta uns anys a la recerca de referents d’originalitat, motiu pel qual organitza carnavals temàtics i els vincula amb activitats i exposicions. D’aquesta manera, si l’any passat el tema de fons era Venècia, enguany, dissabte 17 de febrer, a més de la desfilada de les rues pels carrers del poble i el ball, organitza un festival de llum i so “Drag Queen”, amb la participació de “Divine” i el seu grup d’artistes “Drag” i una degustació de cocktails per a tothom. N’hi ha més suggerents propostes que preparen d’altres municipis, a l’espera d’una participació que sigui molt lluïda (concursos de fotografia, etc.). El Carnestoltes reneix cada any amb força, colors i originalitat. Quines seran les disfresses més típiques d’aquesta edició?
Albert Calls
'CREER EN LO IMPOSIBLE ANTES DEL DESAYUNO', D'OSHO
Novetat:
“Creer en lo imposible antes del desayuno”, d’Osho
Publicat a Debolsillo
Osho (1931-1990) és un filòsof i místic de l’Índia que durant 35 anys va oferir xerrades per connectar amb els seus seguidors. Fruit d’aquestes n’han sorgit transcripcions que donen com a resultat una llarga nòmina de llibres, molts dels quals ara s’editen o reediten en castellà. Aquest és el cas del text, inèdit fins al moment, “Creer en lo imposible antes del desayuno. La experiencia de la auténtica realidad”, que se centra en la meditació i la recerca espiritual, en essencial referint-se als profunds canvis que experimenten qui la practiquen. Però el lector no trobarà en aquesta obra, ni en moltes d’altres que estan sorgint en paral·lel, una complexa densitat que l’aparti de les coses tangibles. De fet, les creences bàsiques d’Osho estan centrades en les tradicions de l’Índia i el budisme, però hi aplega de tot de les altres religions per projectar el seu ideari de Zorba el Buda: el renaixement d’un nou home que integra el millor de la vida senzilla i que no defuig els plaers sensorials, però tampoc els espirituals que li permeten trobar l’harmonia amb si mateix i el seu entorn. Aquest llibre, com molts d’altres d’Osho, és un got d’aigua que cal beure a poc a poc, però que al final calma l’assedegat.
“Creer en lo imposible antes del desayuno”, d’Osho
Publicat a Debolsillo
Osho (1931-1990) és un filòsof i místic de l’Índia que durant 35 anys va oferir xerrades per connectar amb els seus seguidors. Fruit d’aquestes n’han sorgit transcripcions que donen com a resultat una llarga nòmina de llibres, molts dels quals ara s’editen o reediten en castellà. Aquest és el cas del text, inèdit fins al moment, “Creer en lo imposible antes del desayuno. La experiencia de la auténtica realidad”, que se centra en la meditació i la recerca espiritual, en essencial referint-se als profunds canvis que experimenten qui la practiquen. Però el lector no trobarà en aquesta obra, ni en moltes d’altres que estan sorgint en paral·lel, una complexa densitat que l’aparti de les coses tangibles. De fet, les creences bàsiques d’Osho estan centrades en les tradicions de l’Índia i el budisme, però hi aplega de tot de les altres religions per projectar el seu ideari de Zorba el Buda: el renaixement d’un nou home que integra el millor de la vida senzilla i que no defuig els plaers sensorials, però tampoc els espirituals que li permeten trobar l’harmonia amb si mateix i el seu entorn. Aquest llibre, com molts d’altres d’Osho, és un got d’aigua que cal beure a poc a poc, però que al final calma l’assedegat.
TURISME CULTURAL
Dues propostes de turisme cultural
El Maresme va consolidant la seva oferta de turisme cultural, molt més interessant a la llarga que el turisme de platja. En aquest sentit, són moltes les propostes que passen desapercebudes, però que són prou importants i que poden gaudir els de casa i els de fora sense massa dificultats. En destacaria dues de les quals m’ha arribat notícia.
La primera és al baix Maresme, el Parc Temàtic Caramar dels Amics del Ferrocarril del Masnou. El circuit de trenets comporta un seguit d’activitats com la construcció de maquetes, exposició permanent de peces úniques, circulació de trens de cinc polzades o cursets de maquinistes i vaporistes, entre moltes d’altres. Més informació a : www.elmasnou.net/entitats/trenet o a l’e-mail: trenet@elmasnou.lamallla.net.
Una segona activitat molt destacable de turisme cultural és a l’Alt Maresme, amb el nom de la “Ruta Literària Caldes d’Estrac, perla de poetes”. Aquesta proposta, vinculada a la Fundació Palau, consisteix en una passejada que pretén descriure la relació de Caldes amb quatre grans poetes de la literaura catalana i apropar els participants als espais testimonis del seu viure i escriure (Apel·les Mestres, Joan Maragall, Josep Palau i Fabre i Jacint Verdaguer). La poetessa i rapsoda Anna Maluquer s’encarrega de guiar l’itinerari que acaba al Centre d’Art Fundació Palau. D’altra banda, també hi ha la visita autoguiada “Caldes, personatges, poetes i llegendes”. Més informació a fundaciopalau@fundaciopalau.net.
El Maresme va consolidant la seva oferta de turisme cultural, molt més interessant a la llarga que el turisme de platja. En aquest sentit, són moltes les propostes que passen desapercebudes, però que són prou importants i que poden gaudir els de casa i els de fora sense massa dificultats. En destacaria dues de les quals m’ha arribat notícia.
La primera és al baix Maresme, el Parc Temàtic Caramar dels Amics del Ferrocarril del Masnou. El circuit de trenets comporta un seguit d’activitats com la construcció de maquetes, exposició permanent de peces úniques, circulació de trens de cinc polzades o cursets de maquinistes i vaporistes, entre moltes d’altres. Més informació a : www.elmasnou.net/entitats/trenet o a l’e-mail: trenet@elmasnou.lamallla.net.
Una segona activitat molt destacable de turisme cultural és a l’Alt Maresme, amb el nom de la “Ruta Literària Caldes d’Estrac, perla de poetes”. Aquesta proposta, vinculada a la Fundació Palau, consisteix en una passejada que pretén descriure la relació de Caldes amb quatre grans poetes de la literaura catalana i apropar els participants als espais testimonis del seu viure i escriure (Apel·les Mestres, Joan Maragall, Josep Palau i Fabre i Jacint Verdaguer). La poetessa i rapsoda Anna Maluquer s’encarrega de guiar l’itinerari que acaba al Centre d’Art Fundació Palau. D’altra banda, també hi ha la visita autoguiada “Caldes, personatges, poetes i llegendes”. Més informació a fundaciopalau@fundaciopalau.net.
EN RECORD DE JAUME BATLLE...
En record de Jaume Batlle,
alcalde de Premià de Mar,
No a l’N-II
Hi ha setmanes negres i aquesta passada n’ha estat una. Va començar amb el monumental col·lapse, dimarts 6 de febrer, a la maleïda carretera de sempre, produït per l’accident d’un camió a l’autopista C-32, al seu pas per Cabrera de Mar. I va acabar amb la trágica mort en accident de trànsit de l’alcalde de Premià de Mar, Jaume Batlle, dimecres 7, quan un vehicle va envestir-lo per darrera en la moto en la qual anava. Un fet que ha creat una consternació i un dolor general que encara no pot mesurar-se.
Què és pot dir de la figura humana i propera de Jaume Batlle que no s’hagi dit ja? Personalment, el vaig conèixer com a client de la llibreria Proa Premià, i molt després, quan era alcalde, no va fallar mai si li demanàvem que vingués a presentar un llibre d’algun autor local, activitat de la qual se’n sortia amb la seva habitual franquesa i bonhomia. Ha estat un polític dels que no s’obliden i no és fàcil ser alcalde d’una ciutat com Premià de Mar. La seva recepta era ben senzilla: estimar-se el propi poble i utilitzar el diàleg com a principal eina de treball. Els que manen no ens poden donar tot el que volem, però si que hem d’esperar d’ells que ens escoltin i que ens donin alternatives i opcions. I d’això, l’alcalde de Premià de Mar en sabia força.
Com molts d’altres, quan em van avisar de la mort de Batlle, a l’N-II, prop de la carretera de Vilassar de Dalt, no m’ho creia, ni tan sols quan em vaig acostar al lloc dels fets i l’evidència ja era ben palpable en trobar-te alguns regidors de l’Ajuntament visiblement dolguts. Malauradament, els accidents sempre ens colpeixen molt més quan succeixen a persones que tenim a prop. A partir d’aquest moment, els fets han estat molt ràpids i contundents: el ple extraordinari convocat per l’Ajuntament, el mateix dimecres; la capella ardent; l’enterrament multitudinari i el tall de l’N-II, divendres, convocat per les plataformes cíviques que volen que aquesta carretera mortal acabi sent un passeig i s’hi trobi una solució viable i acord al segle XXI, en el que estem. Van ser moltes, moltíssimes, les persones que van acomiadar de Jaume Batlle i són moltes més les que estan expressant el seu condol personal durant aquests dies.
Ja el col·lapse monumental previ, preludi de la tragedia, demostra que no anem bé. Si un camió enmig de l’autopista pot crear un descontrol com el que vam viure, què passarà amb una de més grossa? I en puc parlar amb coneixement de causa perquè m’hi vaig trobar ben bé al mig. En aturar-se el flux de l’autopista i els conductors crear vies alternatives es va generar un gran col·lapse que les forces policials no van poder controlar, tot i les bones intencions que poguessin tenir. El riu asfàltic que ens interconecta no té capacitat per absorbir imprevistos. En taponar-se una artèria, els vehicles flueixen pel primer lloc que troben i la situació es descontrola.
Vivim en una comarca que ha sofert, en els darrers anys, un canvi demogràfic important. L’antiga N-II, una carretera mortal de necessitat com demostren les estadístiques, demana solucions que es vénen reclamant des de fa temps, però la impressió general és que només arriben bones intencions i pedaços per tapar petits esvorancs. La mort de l’alcalde premianenc, sumada a moltes d’altres morts a l’N-II i a fets com el col·lapse monumental, torna a posar en alerta que cal una solució ràpida i pràctica a la xarxa viària del Maresme, una comarca que ha crescut demogràficament i en trànsit de vehicles, però no en inversions adequades a les seves infraestructures
De tot plegat ens queda un gran pòsit de dolor i la constatació que la vida és massa fràgil i que dol particularment quan s’endú als éssers excepcionals. Tant de bo la mort de Batlle no s’oblidi i serveixi per revifar amb resultats un debat impulsat per les plataformes cíviques a les quals ell i d’altres polítics han donat suport. També ens resta, però, la impressió de sempre que tot i que ens queixem, les solucions promeses a la problemàtica de l’N-II no avancen perquè potser hi ha massa interessos al darrera. I que els talls locals ja no funcionen i calen estratègies més contundents i una major implicació de la ciutadania. Si anem a tallar Les Rambles de Barcelona, en un dia entre setmana, a veure què els sembla? Potser sí que aleshores aquest fet tindrà la suficient repercussió mediàtica i a qui procedeixi, com se sol dir, s’espavilarà per accelerar solucions.
El recordatori que van donar als assistents a l’enterrament de l’alcalde de Premià de Mar recull un text de Teresa de Calcuta amb nou afirmacions sobre la vida. La primera diu que “La vida és una oportunitat. Aprofita-la”. La darrera, que “La vida és la vida. Defensa-la”. Amb el més entranyable record cap a un bon polític, de proximitat al ciutadà i una gran persona, compromesa amb el seu poble, potser el que toca ara és defensar la vida, aprofitar-la i plantar cara. I si no ens donen solucions, exigir-les amb una major implicació de tots, perquè quan sortim de casa cada dia, en vehicle, aquest fet no sigui una loteria en la que molts números porten cap a la mort.
alcalde de Premià de Mar,
No a l’N-II
Hi ha setmanes negres i aquesta passada n’ha estat una. Va començar amb el monumental col·lapse, dimarts 6 de febrer, a la maleïda carretera de sempre, produït per l’accident d’un camió a l’autopista C-32, al seu pas per Cabrera de Mar. I va acabar amb la trágica mort en accident de trànsit de l’alcalde de Premià de Mar, Jaume Batlle, dimecres 7, quan un vehicle va envestir-lo per darrera en la moto en la qual anava. Un fet que ha creat una consternació i un dolor general que encara no pot mesurar-se.
Què és pot dir de la figura humana i propera de Jaume Batlle que no s’hagi dit ja? Personalment, el vaig conèixer com a client de la llibreria Proa Premià, i molt després, quan era alcalde, no va fallar mai si li demanàvem que vingués a presentar un llibre d’algun autor local, activitat de la qual se’n sortia amb la seva habitual franquesa i bonhomia. Ha estat un polític dels que no s’obliden i no és fàcil ser alcalde d’una ciutat com Premià de Mar. La seva recepta era ben senzilla: estimar-se el propi poble i utilitzar el diàleg com a principal eina de treball. Els que manen no ens poden donar tot el que volem, però si que hem d’esperar d’ells que ens escoltin i que ens donin alternatives i opcions. I d’això, l’alcalde de Premià de Mar en sabia força.
Com molts d’altres, quan em van avisar de la mort de Batlle, a l’N-II, prop de la carretera de Vilassar de Dalt, no m’ho creia, ni tan sols quan em vaig acostar al lloc dels fets i l’evidència ja era ben palpable en trobar-te alguns regidors de l’Ajuntament visiblement dolguts. Malauradament, els accidents sempre ens colpeixen molt més quan succeixen a persones que tenim a prop. A partir d’aquest moment, els fets han estat molt ràpids i contundents: el ple extraordinari convocat per l’Ajuntament, el mateix dimecres; la capella ardent; l’enterrament multitudinari i el tall de l’N-II, divendres, convocat per les plataformes cíviques que volen que aquesta carretera mortal acabi sent un passeig i s’hi trobi una solució viable i acord al segle XXI, en el que estem. Van ser moltes, moltíssimes, les persones que van acomiadar de Jaume Batlle i són moltes més les que estan expressant el seu condol personal durant aquests dies.
Ja el col·lapse monumental previ, preludi de la tragedia, demostra que no anem bé. Si un camió enmig de l’autopista pot crear un descontrol com el que vam viure, què passarà amb una de més grossa? I en puc parlar amb coneixement de causa perquè m’hi vaig trobar ben bé al mig. En aturar-se el flux de l’autopista i els conductors crear vies alternatives es va generar un gran col·lapse que les forces policials no van poder controlar, tot i les bones intencions que poguessin tenir. El riu asfàltic que ens interconecta no té capacitat per absorbir imprevistos. En taponar-se una artèria, els vehicles flueixen pel primer lloc que troben i la situació es descontrola.
Vivim en una comarca que ha sofert, en els darrers anys, un canvi demogràfic important. L’antiga N-II, una carretera mortal de necessitat com demostren les estadístiques, demana solucions que es vénen reclamant des de fa temps, però la impressió general és que només arriben bones intencions i pedaços per tapar petits esvorancs. La mort de l’alcalde premianenc, sumada a moltes d’altres morts a l’N-II i a fets com el col·lapse monumental, torna a posar en alerta que cal una solució ràpida i pràctica a la xarxa viària del Maresme, una comarca que ha crescut demogràficament i en trànsit de vehicles, però no en inversions adequades a les seves infraestructures
De tot plegat ens queda un gran pòsit de dolor i la constatació que la vida és massa fràgil i que dol particularment quan s’endú als éssers excepcionals. Tant de bo la mort de Batlle no s’oblidi i serveixi per revifar amb resultats un debat impulsat per les plataformes cíviques a les quals ell i d’altres polítics han donat suport. També ens resta, però, la impressió de sempre que tot i que ens queixem, les solucions promeses a la problemàtica de l’N-II no avancen perquè potser hi ha massa interessos al darrera. I que els talls locals ja no funcionen i calen estratègies més contundents i una major implicació de la ciutadania. Si anem a tallar Les Rambles de Barcelona, en un dia entre setmana, a veure què els sembla? Potser sí que aleshores aquest fet tindrà la suficient repercussió mediàtica i a qui procedeixi, com se sol dir, s’espavilarà per accelerar solucions.
El recordatori que van donar als assistents a l’enterrament de l’alcalde de Premià de Mar recull un text de Teresa de Calcuta amb nou afirmacions sobre la vida. La primera diu que “La vida és una oportunitat. Aprofita-la”. La darrera, que “La vida és la vida. Defensa-la”. Amb el més entranyable record cap a un bon polític, de proximitat al ciutadà i una gran persona, compromesa amb el seu poble, potser el que toca ara és defensar la vida, aprofitar-la i plantar cara. I si no ens donen solucions, exigir-les amb una major implicació de tots, perquè quan sortim de casa cada dia, en vehicle, aquest fet no sigui una loteria en la que molts números porten cap a la mort.
lunes, febrero 05, 2007
'PODEMOS ESTAR CONTENTOS', D'ALBERT LLADÓ
Ull a la nova literatura maresmenca:
'Podemos estar contentos' és el primer llibre d'Albert Lladó, un recull de 50 relats curts, on de manera irònica però contundent es parla sobre la mort, la identitat, la soledat i l'amor. L'escriptor Toni Sala és l'autor del pròleg. Lladó és el director del diari digital Diari Maresme.
'Podemos estar contentos' és el primer llibre d'Albert Lladó, un recull de 50 relats curts, on de manera irònica però contundent es parla sobre la mort, la identitat, la soledat i l'amor. L'escriptor Toni Sala és l'autor del pròleg. Lladó és el director del diari digital Diari Maresme.
JORNADES D'ENTRENAMENT ACTITUDINAL
Montse Urgellés em fa arribar informació de les Jornades d'entrenament actitudinal que es faran el dia 17 de febrer a l'Alberg Mare de Déu de Montserrat, de Barcelona. Tal com expliquen, proposen "un entrenament com un espai d'aprenentatge d'alt impacte, on pot adquirir-se noves habilitats per construir un lideratge personal sòlid i efectiu, que et permetrà posar-te en acció i aconseguir els resultats que paguen la pena per a tu". El curs estarà impartit per José Cabello: empresari, coach i entrenador d'equips de treball. Organitza: Diamond Building. Informació i subscripcions a Montsse Urgellés. Tel. 639 77 69 45 o a www.gesfincor.com.
CALENDARI DEL BARÇA
La Penya Barcelonista de Cabrera de Mar ha editat i distribuït un calendari que recorda, amb imatges, la XIV Trobada de Penyes Barcelonistes del Maresme, feta l'any passat al nostre poble. A part dels esdeveniments esportius blaugranes hi ha un ampli ventall de fotografies de la Trobada i espai per fer-hi anotacions.
viernes, febrero 02, 2007
NECESSITATS DE GÈNERE
Analitzar les necessitats
de les dones del municipi
“Dona, fes sentir la teva veu”, és un projecte de participació que l’Ajuntament de Mataró ha promogut per generar un debat i reflexionar de les necessitats al municipi, des d’una perspectiva de gènere. A partir de diverses sessions de treball han aprofundit, el passat mes de gener i inicis de febrer, en temàtiques com “Jo, la feina, la familia”, “Dona i serveis”, “Dona i feina” i “Dona i ciutat”. S’han analitzat aspectes com si es poden compaginar els horaris laborals amb els familiars, els serveis que les donen troben a la capital de la comarca i quins hi manquen, les dificultats a l’hora de buscar feina, la discriminació en els processos d’incorporació i quins obstacles hi ha més sovint en els espais públics, entre d’altres aspectes.
de les dones del municipi
“Dona, fes sentir la teva veu”, és un projecte de participació que l’Ajuntament de Mataró ha promogut per generar un debat i reflexionar de les necessitats al municipi, des d’una perspectiva de gènere. A partir de diverses sessions de treball han aprofundit, el passat mes de gener i inicis de febrer, en temàtiques com “Jo, la feina, la familia”, “Dona i serveis”, “Dona i feina” i “Dona i ciutat”. S’han analitzat aspectes com si es poden compaginar els horaris laborals amb els familiars, els serveis que les donen troben a la capital de la comarca i quins hi manquen, les dificultats a l’hora de buscar feina, la discriminació en els processos d’incorporació i quins obstacles hi ha més sovint en els espais públics, entre d’altres aspectes.
JOCS FLORALS A VILASSAR DE MAR
XII Jocs Florals del Patronat
Parroquial de Vilassar de Mar
El Patronat Parroquial de Vilassar de Mar organitza la dotzena edició dels Jocs Florals, un certamen literari que comporta tota una tradició a la localitat. Els treballs, que han de seguir les condicions establertes a les bases, es podran lliurar als organitzadors fins al dia 9 de març. D’altra banda, hi hauran quatre categories, per edats, i els tres temes són Amor, Pàtria i Fe. El lliurament dels premis tindrà lloc a l’Església Parroquial, el proper dia 21 d’abril, a les 10 del vespre.
Parroquial de Vilassar de Mar
El Patronat Parroquial de Vilassar de Mar organitza la dotzena edició dels Jocs Florals, un certamen literari que comporta tota una tradició a la localitat. Els treballs, que han de seguir les condicions establertes a les bases, es podran lliurar als organitzadors fins al dia 9 de març. D’altra banda, hi hauran quatre categories, per edats, i els tres temes són Amor, Pàtria i Fe. El lliurament dels premis tindrà lloc a l’Església Parroquial, el proper dia 21 d’abril, a les 10 del vespre.
NOVEL·LA NEGRA A BCN
Bcnegra, trobada
de novel·la negra
a Barcelona
L’Ajuntament de Barcelona organitza, del 5 al 10 de febrer, “bcnegra. Trobada de novel·la negra a Barcelona”. L’eix temàtic del conjunt d’activitats serà la vessant científica de la investigació policial, ja que l’any 2007 Barcelona posa un accent especial en les propostes culturals en el món de la ciència. També destaca en aquesta edició la recerca d’atenció del públic juvenil cap a la novel·la negra, treballant especialment els personatges que poden ser atractius per a aquest públic, amb propostes als instituts de secundària i les biblioteques. Tot i així, el plat fort són activitats obertes al públic en general, com la Conversa amb Henning Mankell (7 de febrer), la Conversa amb Yasmina Khadra (8 de febrer) o una taula rodona sobre les autores del gènere, entre d’altres temes destacats. www.bcn.cat/cultura/bcnegra.
de novel·la negra
a Barcelona
L’Ajuntament de Barcelona organitza, del 5 al 10 de febrer, “bcnegra. Trobada de novel·la negra a Barcelona”. L’eix temàtic del conjunt d’activitats serà la vessant científica de la investigació policial, ja que l’any 2007 Barcelona posa un accent especial en les propostes culturals en el món de la ciència. També destaca en aquesta edició la recerca d’atenció del públic juvenil cap a la novel·la negra, treballant especialment els personatges que poden ser atractius per a aquest públic, amb propostes als instituts de secundària i les biblioteques. Tot i així, el plat fort són activitats obertes al públic en general, com la Conversa amb Henning Mankell (7 de febrer), la Conversa amb Yasmina Khadra (8 de febrer) o una taula rodona sobre les autores del gènere, entre d’altres temes destacats. www.bcn.cat/cultura/bcnegra.
CARNESTOLTES RETORNA
La renovació
del Carnestoltes
El mes de febrer ve acompanyat del singular i divertit temps del Carnestoltes, una festa molt seguida arreu i, en especial, a la nostra comarca. Balls, rues i les celebracions més variades permeten recordar que de tant en tant s’ha de riure una mica de tot plegat, “del mort i qui el vetlla”, com se sol dir. El Carnestoltes és la festa de la disbauxa per excel·lència, que gaudeixen força els més petits, però també els grans; que permet la participació activa –amb una disfressa–, però també la passiva, solament veient l’enginy d’aquells que han estat capaços de crear i passejar les més sorpresives mascarades. Com tota festa tradicional, però, hi ha el perill de caure en la repetició. I encara que les coses funcionin, s’han de buscar nous camins, noves propostes, innovacions temàtiques. Per exemple, la Comissió del Carnestoltes de Cabrera de Mar porta uns anys a la recerca de referents d’originalitat, motiu pel qual organitza carnavals temàtics i els vincula amb activitats i exposicions. D’aquesta manera, si l’any passat el tema de fons era Venècia, enguany, dissabte 17 de febrer, a més de la desfilada de les rues pels carrers del poble i el ball, organitza un festival de llum i so “Drag Queen”, amb la participació de “Divine” i el seu grup d’artistes “Drag” i una degustació de cocktails per a tothom. N’hi ha més suggerents propostes que preparen d’altres municipis, a l’espera d’una participació que sigui molt lluïda (concursos de fotografia, etc.). El Carnestoltes reneix cada any amb força, colors i originalitat. Quines seran les disfresses més típiques d’aquesta edició?
Albert Calls
del Carnestoltes
El mes de febrer ve acompanyat del singular i divertit temps del Carnestoltes, una festa molt seguida arreu i, en especial, a la nostra comarca. Balls, rues i les celebracions més variades permeten recordar que de tant en tant s’ha de riure una mica de tot plegat, “del mort i qui el vetlla”, com se sol dir. El Carnestoltes és la festa de la disbauxa per excel·lència, que gaudeixen força els més petits, però també els grans; que permet la participació activa –amb una disfressa–, però també la passiva, solament veient l’enginy d’aquells que han estat capaços de crear i passejar les més sorpresives mascarades. Com tota festa tradicional, però, hi ha el perill de caure en la repetició. I encara que les coses funcionin, s’han de buscar nous camins, noves propostes, innovacions temàtiques. Per exemple, la Comissió del Carnestoltes de Cabrera de Mar porta uns anys a la recerca de referents d’originalitat, motiu pel qual organitza carnavals temàtics i els vincula amb activitats i exposicions. D’aquesta manera, si l’any passat el tema de fons era Venècia, enguany, dissabte 17 de febrer, a més de la desfilada de les rues pels carrers del poble i el ball, organitza un festival de llum i so “Drag Queen”, amb la participació de “Divine” i el seu grup d’artistes “Drag” i una degustació de cocktails per a tothom. N’hi ha més suggerents propostes que preparen d’altres municipis, a l’espera d’una participació que sigui molt lluïda (concursos de fotografia, etc.). El Carnestoltes reneix cada any amb força, colors i originalitat. Quines seran les disfresses més típiques d’aquesta edició?
Albert Calls
APRIMAR-SE SEGONS ALLEN CARR
LLIBRES
Novetat:
“No más dietas. El método definitivo para no engordar”,
d’Allen Carr
Espasa Práctico
Allen Carr, mort recentment i de forma paradoxal de càncer de pulmó, passarà a la història del llibre útil per “Es fácil dejar de fumar, si sabes cómo”, un bestseller que va marcar una línia, a la qual van seguir d’altres títols com “Es fácil que las mujeres dejen de fumar”, “Es fácil que tus hijos dejen de fumar”, “Es fácil tener éxito”, “Es fácil perder peso”, “Es fácil dejar de preocuparse”, “Es fácil superar el miedo a volar” i “Es fácil controlar el consumo de alcohol”. Tot just, un plec de senzilles guies amb contundents consells per reconduir els camins vitals que han donat molts resultats satisfactoris, però també molts fracassos. Els llibres de Carr demanen molta motivació del lector, però sobretot són molt entenedors i donen pautes que, com a mínim, conviden a la reflexió. En aquest nou títol aplica el seu mètode per mantenir-nos en el pes ideal, sense haver de seguir dietes rígides ni una rutina d’aclaparadors exercicis. Els secrets són ben simples: no barrejar determinats aliments, una delimitació del que és bo per a la salut i el que no i la proposta de nous hàbits per a l’alimentació. Aquest llibre no ofereix meravelles, la veritat, però dóna quatre pistes que és bo no oblidar i que poden contribuir a enfrontar-se a un problema que no és gens fácil de resoldre.
Albert Calls
Novetat:
“No más dietas. El método definitivo para no engordar”,
d’Allen Carr
Espasa Práctico
Allen Carr, mort recentment i de forma paradoxal de càncer de pulmó, passarà a la història del llibre útil per “Es fácil dejar de fumar, si sabes cómo”, un bestseller que va marcar una línia, a la qual van seguir d’altres títols com “Es fácil que las mujeres dejen de fumar”, “Es fácil que tus hijos dejen de fumar”, “Es fácil tener éxito”, “Es fácil perder peso”, “Es fácil dejar de preocuparse”, “Es fácil superar el miedo a volar” i “Es fácil controlar el consumo de alcohol”. Tot just, un plec de senzilles guies amb contundents consells per reconduir els camins vitals que han donat molts resultats satisfactoris, però també molts fracassos. Els llibres de Carr demanen molta motivació del lector, però sobretot són molt entenedors i donen pautes que, com a mínim, conviden a la reflexió. En aquest nou títol aplica el seu mètode per mantenir-nos en el pes ideal, sense haver de seguir dietes rígides ni una rutina d’aclaparadors exercicis. Els secrets són ben simples: no barrejar determinats aliments, una delimitació del que és bo per a la salut i el que no i la proposta de nous hàbits per a l’alimentació. Aquest llibre no ofereix meravelles, la veritat, però dóna quatre pistes que és bo no oblidar i que poden contribuir a enfrontar-se a un problema que no és gens fácil de resoldre.
Albert Calls
lunes, enero 22, 2007
ALBERT CALLS I JOAN SALICRU AL RACO, DE MATARO
El proper divendres 26 de gener, a les 20'30h, faré una xerrada sota el títol "Viure i escriure al Maresme", al Racó del Casal l'Aliança, de Mataró. Comptarem amb la presència del periodista mataroní Joan Salicrú, que em farà preguntes perquè l'acte sigui més dinàmic i alhora participatiu.
Us hi esperem!
Recordeu que El racó és l'emblemàtic lloc que el camarada Terri (A.C.S.) va popularitzar.
Us hi esperem!
Recordeu que El racó és l'emblemàtic lloc que el camarada Terri (A.C.S.) va popularitzar.
INICIATIVES SOLIDARIES
Llegeixo que hi ha un “Carnet Jove Solidari”, consistent en destinar un percentatge del preu anual de cada carnet a un Pla de Desenvolupament dut a terme per ONG. També s’explica que l’import total destinat al període 2006-2007 és de 75.000 euros. El projecte, impulsat conjuntament amb l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, destinarà el diner recollit a una de les anomenades crisis oblidades a l’Àfrica, i n’hi ha un llistat de nou que presenten una necessitat immediata d’actuació. A més, els joves poden participar en la selecció del país al qual s’enviarà l’ajut econòmic, entrant a www.carnetjove.net, després d’informar-se de cada cas específic i contestant les preguntes que se li fan. La proposta és una bona opció per fomentar la solidaritat entre els més joves. Primer, perquè planteja que es pot contribuir a millorar la situació dels altres amb una acció ben senzilla. Després, perquè obliga a conèixer la realitat de nous països i persones i a prendre consciència de quin és el nostre paper, de com no podem mirar cap a una altra banda, del que veritablement podem fer per contribuir a un món millor que el que tenim actualment. És evident que les petites iniciatives van sumant. Potser n’hi ha d’altres més grans i organitzades, però he triat aquesta perquè m’ha semblat que és representativa del que cadascú pot fer des d’una acció ben senzilla, per contribuir al bé global.
'KAFKA A LA PLATJA', D'HARUKI MURAKAMI
LLIBRES
‘Kafka a la platja’, d’Haruki Murakami
Empúries, en català
Tusquets, en castellà
Tot i tenir d’altres títols, l’escriptor japonès Haruki Murakami s’ha fet conegut entre els lectors del país per ‘Tòquio Blues’. La seva nova novel·la, ‘Kafka a la platja’, ha estat declarada la millor de l’any pels crítics del suplement literari del New York Times. Només en capbussar-se en les seves primeres pàgines, el lector se n’adona que es troba davant d’un treball contundent, amb capacitat de capturar qui el llegeix i demostrar-li que l’autor és qui mana, qui el guia pels seus codis, qui li ofereix plaer i dolor amb una història poc convencional, que planteja preguntes metafísiques alhora que ens parla de sensacions i emocions profundament humanes. Els protagonistes són dos personatges especials. Un, en Kafka Tamura, un estudiant solitari i disciplinat que un bon dia decideix fugir de casa i va a parar a una singular biblioteca privada. L’altre, el vell Nakata, que parla amb els gats i està dotat de poders especials que el converteixen en un ésser particular. Els dos estan embolcallats per un fil invisible i la seva història, carregada de màgia i misteri, va molt més enllà del que aparenta ser a primer cop d’ull. La lectura d’aquesta obra, indubtablement, reconcilia amb la millor escriptura de tots els temps.
Albert Calls
‘Kafka a la platja’, d’Haruki Murakami
Empúries, en català
Tusquets, en castellà
Tot i tenir d’altres títols, l’escriptor japonès Haruki Murakami s’ha fet conegut entre els lectors del país per ‘Tòquio Blues’. La seva nova novel·la, ‘Kafka a la platja’, ha estat declarada la millor de l’any pels crítics del suplement literari del New York Times. Només en capbussar-se en les seves primeres pàgines, el lector se n’adona que es troba davant d’un treball contundent, amb capacitat de capturar qui el llegeix i demostrar-li que l’autor és qui mana, qui el guia pels seus codis, qui li ofereix plaer i dolor amb una història poc convencional, que planteja preguntes metafísiques alhora que ens parla de sensacions i emocions profundament humanes. Els protagonistes són dos personatges especials. Un, en Kafka Tamura, un estudiant solitari i disciplinat que un bon dia decideix fugir de casa i va a parar a una singular biblioteca privada. L’altre, el vell Nakata, que parla amb els gats i està dotat de poders especials que el converteixen en un ésser particular. Els dos estan embolcallats per un fil invisible i la seva història, carregada de màgia i misteri, va molt més enllà del que aparenta ser a primer cop d’ull. La lectura d’aquesta obra, indubtablement, reconcilia amb la millor escriptura de tots els temps.
Albert Calls
GRAN CENTRE D'ART A LLAVANERES
Faran un gran centre d’Art
a Sant Andreu de Llavaneres
L’Ajuntament de Llavaneres i la Fundació Privada Carmen i Lluís Bassat han fet pública la proposta de tirar endavant, a la població, un gran centre d’art contemporani, a l’alçada del Museu Nacional d’Art de Catalunya. La proposta del consistori llavanerenc ha estat acceptada pel publicista. El projecte està redactat amb el vist-i-plau de l’Ajuntament, la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. Consisteix en una edificació de 9.000 metres quadrats, en una àrea per definir. El centre no només serà un museu, sinó que esdevindrà un equipament cultural entorn de l’art contemporani que situarà el Maresme com a referent cultural, a nivell internacional.
a Sant Andreu de Llavaneres
L’Ajuntament de Llavaneres i la Fundació Privada Carmen i Lluís Bassat han fet pública la proposta de tirar endavant, a la població, un gran centre d’art contemporani, a l’alçada del Museu Nacional d’Art de Catalunya. La proposta del consistori llavanerenc ha estat acceptada pel publicista. El projecte està redactat amb el vist-i-plau de l’Ajuntament, la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. Consisteix en una edificació de 9.000 metres quadrats, en una àrea per definir. El centre no només serà un museu, sinó que esdevindrà un equipament cultural entorn de l’art contemporani que situarà el Maresme com a referent cultural, a nivell internacional.
GUIA DE LA BIBLIOTECA POMPEU FABRA, DE MATARO
Més de 100 llibres
Que busquen lector
La Biblioteca Pública Pompeu Fabra de Mataró ha editat una guia de lectura sota el títol “Més de 100 llibres que busquen lector”. Recull les propostes seleccionades per Lola Casas i Vicenç Lloret, dos especialistes en “llegir i fer llegir”, com es destaca en el pròleg. A les pàgines de la guia es troben “més de 100 títols de llibres extraordinaris que passen totalment desapercebuts. Són llibres interessants que expliquen histories fantàstiques però que, inexplicablement, queden amagats a les prestatgeries de les llibreries i de les biblioteques i el gran públic gairebé en desconeix l’existència”, com també es diu. La selecció s’ha fet per a lectors tranquils, inquiets, aventurers, somniadors, amb sentit de l’humor o bé de títols de poesia.
Que busquen lector
La Biblioteca Pública Pompeu Fabra de Mataró ha editat una guia de lectura sota el títol “Més de 100 llibres que busquen lector”. Recull les propostes seleccionades per Lola Casas i Vicenç Lloret, dos especialistes en “llegir i fer llegir”, com es destaca en el pròleg. A les pàgines de la guia es troben “més de 100 títols de llibres extraordinaris que passen totalment desapercebuts. Són llibres interessants que expliquen histories fantàstiques però que, inexplicablement, queden amagats a les prestatgeries de les llibreries i de les biblioteques i el gran públic gairebé en desconeix l’existència”, com també es diu. La selecció s’ha fet per a lectors tranquils, inquiets, aventurers, somniadors, amb sentit de l’humor o bé de títols de poesia.
HOMENATGE A L'ARTISTA LLUCIA NAVARRO
Homenatge
de Premià de Mar
a Llucià Navarro i Rodon
Llucià Navarro i Rodon, nascut a Barcelona el 1924 i vinculat a Premià de Mar, és autor d’una important obra de pintura mural, civil i religiosa que es troba escampada per tot el territori català, així com a d’altres territoris d’Espanya, Veneçuela, Miami i Puerto Rico. Ara, Premià de Mar li ret homenatge amb dues exposicions, organitzades per la Regidoria de Cultura i l’Associació d’Artistes Plàstics. El 20 de gener va inaugurar-se l’exposició de pintures murals al Museu de l’Estampació (C/ Joan XXIII, 2-8), amb una taula rodona que va tractar sobre l’artista i la seva obra, amb la presència de familiars, amics i crítics d’art. D’altra banda, el 21 de gener es van inaugurar les exposicions de pintura i dibuix a la sala PREMIART (C/ Sant Antoni, 3). Les mostres estaran obertes fins a l’11 de febrer.
de Premià de Mar
a Llucià Navarro i Rodon
Llucià Navarro i Rodon, nascut a Barcelona el 1924 i vinculat a Premià de Mar, és autor d’una important obra de pintura mural, civil i religiosa que es troba escampada per tot el territori català, així com a d’altres territoris d’Espanya, Veneçuela, Miami i Puerto Rico. Ara, Premià de Mar li ret homenatge amb dues exposicions, organitzades per la Regidoria de Cultura i l’Associació d’Artistes Plàstics. El 20 de gener va inaugurar-se l’exposició de pintures murals al Museu de l’Estampació (C/ Joan XXIII, 2-8), amb una taula rodona que va tractar sobre l’artista i la seva obra, amb la presència de familiars, amics i crítics d’art. D’altra banda, el 21 de gener es van inaugurar les exposicions de pintura i dibuix a la sala PREMIART (C/ Sant Antoni, 3). Les mostres estaran obertes fins a l’11 de febrer.
martes, enero 16, 2007
PRESENTACIO DE DOS RECULLS DE POESIA
Aquest divendres, 19 de gener, a les 19'30h, a la Sala Nova de l'Ajuntament de Cabrera de Mar, es farà la presentació dels següents reculls de poemes:
- "Estiu immòbil", antologia poètica de Sílvia Tarragó i Castrillón.
- "Nigromàntic", antologia poètica 1984-2006, d'Albert Calls i Xart.
Comptarem amb la presència de la coordinadora de l'edició, Núria López i dels prologuistes: l'escriptora Care Santos i Jordi Valls - "Poeta de Barcelona".
Us hi esperem!
- "Estiu immòbil", antologia poètica de Sílvia Tarragó i Castrillón.
- "Nigromàntic", antologia poètica 1984-2006, d'Albert Calls i Xart.
Comptarem amb la presència de la coordinadora de l'edició, Núria López i dels prologuistes: l'escriptora Care Santos i Jordi Valls - "Poeta de Barcelona".
Us hi esperem!
OKUPES I OKUPACIONS
Editorial del TRIBUNA Maresme, número 108
CAUSES I EFECTES DE L'OKUPACIÓ
L’Estat vol desallotjar la caserna ‘okupada’ del Masnou, on hi ha d’altres cases més en la mateixa situació. En els darrers mesos s’ha pogut veure com es desocupaven altres habitatges de Catalunya, generant un debat amb punts de vista molt diversos, però majoritàriament en contra dels ‘okupes’. El pacte social en el que ens movem afirma categòricament que és indiscutible el respecte a la propietat privada, motiu pel qual s’entenen les actuacions de les institucions –seguint el procediment legal establert– que tenen competències per fer-ho. D’altra banda, no tots els ‘okupes’ són iguals i malgrat els tòpics existeix un gran desconeixement d’aquest moviment, tant en les seves causes com repercussions. Una possible via de treball, des de determinades institucions, seria una anàlisi de quins motius porten als joves a posicionar-se amb actituds radicals, en alguns casos al marge de la societat. Quines són les causes: el preu inassolible de l’habitatge? La família desvertebrada? Les dificultats laborals..? El desig de llibertat davant el desencís d’un futur sense oportunitats? Des de les institucions s’han de plantejar estratègies per entendre aquests entorns i trobar fils de comunicació, buscant espais d’encaix que garanteixin un present i un futur millor per al conjunt de la societat.
CAUSES I EFECTES DE L'OKUPACIÓ
L’Estat vol desallotjar la caserna ‘okupada’ del Masnou, on hi ha d’altres cases més en la mateixa situació. En els darrers mesos s’ha pogut veure com es desocupaven altres habitatges de Catalunya, generant un debat amb punts de vista molt diversos, però majoritàriament en contra dels ‘okupes’. El pacte social en el que ens movem afirma categòricament que és indiscutible el respecte a la propietat privada, motiu pel qual s’entenen les actuacions de les institucions –seguint el procediment legal establert– que tenen competències per fer-ho. D’altra banda, no tots els ‘okupes’ són iguals i malgrat els tòpics existeix un gran desconeixement d’aquest moviment, tant en les seves causes com repercussions. Una possible via de treball, des de determinades institucions, seria una anàlisi de quins motius porten als joves a posicionar-se amb actituds radicals, en alguns casos al marge de la societat. Quines són les causes: el preu inassolible de l’habitatge? La família desvertebrada? Les dificultats laborals..? El desig de llibertat davant el desencís d’un futur sense oportunitats? Des de les institucions s’han de plantejar estratègies per entendre aquests entorns i trobar fils de comunicació, buscant espais d’encaix que garanteixin un present i un futur millor per al conjunt de la societat.
lunes, enero 15, 2007
EL CONSUM DEL CONSUMISME
Consumismes
Sí que és veritat que està de moda criticar el consumisme –jo mateix ho he fet diverses vegades–, com alguns comentaristes de la premsa escrita, la ràdio o la televisió, ens han recordat durant aquests dies. Criticar-lo –diuen– quan tots acabem participant, d’una manera o altra, en aquesta festassa: anant a les grans superfícies, comprant més que ningú o solament amb el fet de formar part d’una dinámica que no podem aturar de cap de les maneres. L’endemà de Reis els contenidors vessaven pels quatre costats, tothom ho va poder veure. Un es pregunta, però, si dóna encara que sigui una mica de felicitat, ser víctimes propiciatòries diàries d’aquesta societat de consum. Som uns privilegiats! –hi ha qui també ens diu–, perquè tenim més que d’altres que estan en l’absoluta misèria. Al cap i a la fi, ens han ensenyat que hem de tenir el que es veu a la tele, sigui com sigui, i si no ho podem aconseguir, a sentir-nos fracassats o frustrats. Sabem, també, que si no comprem i consumim, la roda s’atura i d’ella en vivim tots plegats. Consumir és inevitable, del que es tacta és de fer-ho de la manera més justa, sense tirar, amb una consciència d’ús i gaudi que és evident que ens manca –i força!– a tots plegats.
Sí que és veritat que està de moda criticar el consumisme –jo mateix ho he fet diverses vegades–, com alguns comentaristes de la premsa escrita, la ràdio o la televisió, ens han recordat durant aquests dies. Criticar-lo –diuen– quan tots acabem participant, d’una manera o altra, en aquesta festassa: anant a les grans superfícies, comprant més que ningú o solament amb el fet de formar part d’una dinámica que no podem aturar de cap de les maneres. L’endemà de Reis els contenidors vessaven pels quatre costats, tothom ho va poder veure. Un es pregunta, però, si dóna encara que sigui una mica de felicitat, ser víctimes propiciatòries diàries d’aquesta societat de consum. Som uns privilegiats! –hi ha qui també ens diu–, perquè tenim més que d’altres que estan en l’absoluta misèria. Al cap i a la fi, ens han ensenyat que hem de tenir el que es veu a la tele, sigui com sigui, i si no ho podem aconseguir, a sentir-nos fracassats o frustrats. Sabem, també, que si no comprem i consumim, la roda s’atura i d’ella en vivim tots plegats. Consumir és inevitable, del que es tacta és de fer-ho de la manera més justa, sense tirar, amb una consciència d’ús i gaudi que és evident que ens manca –i força!– a tots plegats.
LA NOVEL·LA 'FLOR DE NEU I EL VENTALL SECRET', DE LISA SEE
LLIBRES
‘Flor de Neu i el ventall secret’,
de Lisa See
Edicions 62
L’exotisme està de moda, però més si ens desvetlla antigues tradicions, abassegades per una cultura global que no respecta res que no sigui el que els interessa vendre a l’engròs. Potser per aquest motiu s’agraeixen obres com aquesta. Un llenguatge secret, utilitzat solament per dones i mantingut amagat als ulls dels homes durant un mil·leni –el nushu–, ha servit d’inspiració a Lisa See per explicar una emotiva història d’amistat entre dues noies, a la Xina del segle XIX. A Puwei, una recóndita regió, les dones viuen a l’espera d’aconseguir un matrimoni profitós, en una societat totalment dominada pels homes. Dues ànimes bessones són agermanades de petites, l’Assutzena i la Flor de Neu. D’altra banda, com en tota bona obra literària, la història no solament es queda en uns fets, perquè a més recrea amb mestratge els usos i costums que marcaven el pas del temps i la trajectòria vital de qualsevol dona xinesa. El nushu unirà la vida de les dues protagonistes: una nascuda en la classe social més baixa, l’altra en una família benestant. El llenguatge ocult permetrà que s’enviïn notes escrites a un ventall, brodar missatges als mocadors i escriure relats, projectant la seva vida més enllà del que estableixen les rígides convencions d’una societat masclista. ‘Flor de Neu i el ventall secret’ és un suggerent relat que ens parla de sensacions i sentiments, de la vida de les dones i de la riquesa i l’evolució que pot desvetllar l’ànima humana més enllà del que és tòpic i establert, de lectura del tot recomanable.
Albert Calls
‘Flor de Neu i el ventall secret’,
de Lisa See
Edicions 62
L’exotisme està de moda, però més si ens desvetlla antigues tradicions, abassegades per una cultura global que no respecta res que no sigui el que els interessa vendre a l’engròs. Potser per aquest motiu s’agraeixen obres com aquesta. Un llenguatge secret, utilitzat solament per dones i mantingut amagat als ulls dels homes durant un mil·leni –el nushu–, ha servit d’inspiració a Lisa See per explicar una emotiva història d’amistat entre dues noies, a la Xina del segle XIX. A Puwei, una recóndita regió, les dones viuen a l’espera d’aconseguir un matrimoni profitós, en una societat totalment dominada pels homes. Dues ànimes bessones són agermanades de petites, l’Assutzena i la Flor de Neu. D’altra banda, com en tota bona obra literària, la història no solament es queda en uns fets, perquè a més recrea amb mestratge els usos i costums que marcaven el pas del temps i la trajectòria vital de qualsevol dona xinesa. El nushu unirà la vida de les dues protagonistes: una nascuda en la classe social més baixa, l’altra en una família benestant. El llenguatge ocult permetrà que s’enviïn notes escrites a un ventall, brodar missatges als mocadors i escriure relats, projectant la seva vida més enllà del que estableixen les rígides convencions d’una societat masclista. ‘Flor de Neu i el ventall secret’ és un suggerent relat que ens parla de sensacions i sentiments, de la vida de les dones i de la riquesa i l’evolució que pot desvetllar l’ànima humana més enllà del que és tòpic i establert, de lectura del tot recomanable.
Albert Calls
VA DE MUSEUS
PROPOSTES
El museu més gran
de Catalunya,
a l’abast de tots
La Xarxa de Museus Locals aplega un amplíssim ventall de centres de temàtiques diverses d’arreu de Catalunya. En el cas del Maresme, s’hi troben integrats el Museu Marès de la Punta (Arenys de Mar), el Museu del Càntir (Argentona), la Fundació Palau. Centre d’Art (Caldes d’Estrac), el Museu Arxiu Municipal de Calella Josep M. Codina i Bagué (Calella), la Casa Museu Lluís Domènech i Montaner (Canet de Mar), el Museu Municipal de Nàutica (El Masnou), el Museu de Mataró, El Museu de Premià de Dalt, el Museu de l’Estampació (Premià de Mar), el Museu-Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres o el Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. D’altres localitats catalanes hi ha el Museu Molí Paperer de Capellades, el de les Mines de Cercs, el de la Pell d’Igualada, el Cau Ferrat de Sitges o la Casa de la festa, de Vilafranca del Penedès, per esmentar-ne alguns. A banda del seu fons, els centres mostren interessants exposicions puntuals de temàtiques especifiques, o bé d’altres d’itinerants, que comparteixen, com és el cas de les següents: “On són les Dones? Espais femenins a l’art català dels segles XIX i XX”, “Lola Anglada i l’ideal del llibre”, “Manolo Hugué. Una exposició documental”, “Rebels amb causa”, sobre el dibuixant d’historietes Josep Escobar o “Modificacions”, una mostra sobre les modificacions corporals des d’un vessant històric, sense oblidar el costat més lúdic del tema.
Més informació:
www.diba.cat/museuslocals
El museu més gran
de Catalunya,
a l’abast de tots
La Xarxa de Museus Locals aplega un amplíssim ventall de centres de temàtiques diverses d’arreu de Catalunya. En el cas del Maresme, s’hi troben integrats el Museu Marès de la Punta (Arenys de Mar), el Museu del Càntir (Argentona), la Fundació Palau. Centre d’Art (Caldes d’Estrac), el Museu Arxiu Municipal de Calella Josep M. Codina i Bagué (Calella), la Casa Museu Lluís Domènech i Montaner (Canet de Mar), el Museu Municipal de Nàutica (El Masnou), el Museu de Mataró, El Museu de Premià de Dalt, el Museu de l’Estampació (Premià de Mar), el Museu-Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres o el Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. D’altres localitats catalanes hi ha el Museu Molí Paperer de Capellades, el de les Mines de Cercs, el de la Pell d’Igualada, el Cau Ferrat de Sitges o la Casa de la festa, de Vilafranca del Penedès, per esmentar-ne alguns. A banda del seu fons, els centres mostren interessants exposicions puntuals de temàtiques especifiques, o bé d’altres d’itinerants, que comparteixen, com és el cas de les següents: “On són les Dones? Espais femenins a l’art català dels segles XIX i XX”, “Lola Anglada i l’ideal del llibre”, “Manolo Hugué. Una exposició documental”, “Rebels amb causa”, sobre el dibuixant d’historietes Josep Escobar o “Modificacions”, una mostra sobre les modificacions corporals des d’un vessant històric, sense oblidar el costat més lúdic del tema.
Més informació:
www.diba.cat/museuslocals
martes, enero 02, 2007
'EL DUEÑO DE LAS SOMBRAS', DE CARE SANTOS
‘El Dueño de las Sombras’,
de Care Santos
Ediciones B
L’autora mataronina Care Santos ve demostrant la seva gran capacitat de canviar de registres literaris, de narradora sense límits. Ha escrit per a joves i per a adults, obres amb temes socials i intimistes de fons, aconseguint guanyar un públic ampli i fidel i destacats premis, però mantenint sempre alhora la capacitat de sorprendre el lector. Ara, una altra vegada s’atreveix a anar més enllà, afrontant amb “El Dueño de las Sombras”, el gènere fantàstic i de terror, sense les manies que d’altres escriptors tenen de trencar barreres quan cal, de travessar els miralls que siguin necessaris. Val a dir que “El Dueño de las Sombras” barreja un còctel d’ingredients difícils de lligar, però que al final ho aconsegueix de totes totes. En conjunt, la mort de les filles grans de la familia Albás és el pretext per acostar-nos a viaranys tenebrosos, també des del punt de vista d’un estrany personatge, que fa de narrador i que determinarà el desenllaç final de la història. En la primera part de la novel·la, les misterioses desaparicions al voltant d’un pou, enxampen el lector amb una literatura ràpida, folletinesca i de codis audioviusals actuals. La segona part aprofundeix en un discurs més explicatiu, que en alguns moments retarda la resolució de l’enigma i es fa dens, però on es veu també un ampli mestratge narratiu, perquè l’autora vol fer literatura de gènere sense renunciar a fer una gran obra a la vegada, i això no és gens fàcil. Finalment, la tercera part del llibre és el viatge a l’altra banda, la sorpresa que trobarà el lector que s’atreveixi amb una història que sedueix per igual grans i joves, cosa aquesta, no ens enganyem, prou difícil en els temps que corren.
de Care Santos
Ediciones B
L’autora mataronina Care Santos ve demostrant la seva gran capacitat de canviar de registres literaris, de narradora sense límits. Ha escrit per a joves i per a adults, obres amb temes socials i intimistes de fons, aconseguint guanyar un públic ampli i fidel i destacats premis, però mantenint sempre alhora la capacitat de sorprendre el lector. Ara, una altra vegada s’atreveix a anar més enllà, afrontant amb “El Dueño de las Sombras”, el gènere fantàstic i de terror, sense les manies que d’altres escriptors tenen de trencar barreres quan cal, de travessar els miralls que siguin necessaris. Val a dir que “El Dueño de las Sombras” barreja un còctel d’ingredients difícils de lligar, però que al final ho aconsegueix de totes totes. En conjunt, la mort de les filles grans de la familia Albás és el pretext per acostar-nos a viaranys tenebrosos, també des del punt de vista d’un estrany personatge, que fa de narrador i que determinarà el desenllaç final de la història. En la primera part de la novel·la, les misterioses desaparicions al voltant d’un pou, enxampen el lector amb una literatura ràpida, folletinesca i de codis audioviusals actuals. La segona part aprofundeix en un discurs més explicatiu, que en alguns moments retarda la resolució de l’enigma i es fa dens, però on es veu també un ampli mestratge narratiu, perquè l’autora vol fer literatura de gènere sense renunciar a fer una gran obra a la vegada, i això no és gens fàcil. Finalment, la tercera part del llibre és el viatge a l’altra banda, la sorpresa que trobarà el lector que s’atreveixi amb una història que sedueix per igual grans i joves, cosa aquesta, no ens enganyem, prou difícil en els temps que corren.
ELS DRETS DELS ANIMALS
ELS ALTRES CIUTADANS
Viuen amb nosaltres i la seva situació ha anat canviant molt en els darrers anys. Les carreteres i els cotxes són els seus principals enemics, tot i que hi ha persones que també els fan mal quan poden. Aquests altres ciutadans són els gossos i els gats, principals representants d’una fauna amb qui compartim espai al planeta. Queden lluny, però, els temps en què els animals domèstics campaven amb total llibertat. L’ésser humà ha cobert d’asfalt els camins, ha carregat d’habitatges i persones el territori, i ha posat normes en les quals prima el seu benestar per damunt del de les altres espècies. Tinc uns amics, per exemple, que viuen en una finca arran de bosc i han de tancar el seu gall a fosques perquè no canti a la matinada, ja que molesta els veïns. També hi ha queixes pels miols dels gats o pel tradicional cant de les granotes del safareig més proper. Aquests altres ciutadans animals demanen de nosaltres atenció personal i social, que no s’ha de veure com la solució d’un problema, sinó com la integració de la vida natural en la nostra existència, cada vegada més urbanita. Perquè no arribi el dia que els infants associïn un gat o un gos amb una icona gràfica de la pantalla de l’ordinador, quan del que es tracta és d’un ésser viu.
Viuen amb nosaltres i la seva situació ha anat canviant molt en els darrers anys. Les carreteres i els cotxes són els seus principals enemics, tot i que hi ha persones que també els fan mal quan poden. Aquests altres ciutadans són els gossos i els gats, principals representants d’una fauna amb qui compartim espai al planeta. Queden lluny, però, els temps en què els animals domèstics campaven amb total llibertat. L’ésser humà ha cobert d’asfalt els camins, ha carregat d’habitatges i persones el territori, i ha posat normes en les quals prima el seu benestar per damunt del de les altres espècies. Tinc uns amics, per exemple, que viuen en una finca arran de bosc i han de tancar el seu gall a fosques perquè no canti a la matinada, ja que molesta els veïns. També hi ha queixes pels miols dels gats o pel tradicional cant de les granotes del safareig més proper. Aquests altres ciutadans animals demanen de nosaltres atenció personal i social, que no s’ha de veure com la solució d’un problema, sinó com la integració de la vida natural en la nostra existència, cada vegada més urbanita. Perquè no arribi el dia que els infants associïn un gat o un gos amb una icona gràfica de la pantalla de l’ordinador, quan del que es tracta és d’un ésser viu.
TEATRE+MUSICA A MATARO
Música tranquil·la i teatre d’alt nivell, a Mataró
La capital del Maresme continua apostant pel teatre i la música de qualitat. D’aquesta manera, l’inici del nou any 2007 compta amb les propostes escèniques programades en el Teatre Monumental i amb el 2n Cicle de músiques tranquil·les. En relació amb la programació del Monumental encara pot asistir-se a la representació del drama d’Àngel Guimerà “En Pólvora”, versionat i dirigit per Sergi Belbel i el Teatre Nacional de Catalunya (4 de febrer); “Visitando al Sr. Green”, de Jeff Baron, amb direcció de Juan Echanove (23 de febrer); “El cel massa baix”, d’Ahmed Ghazali, a càrrec de la Companyia la Invenció (9 i 10 de març); “Homeland”, espectacle de dansa, circ i música amb Enclave Dance Company (31 de març); “Primera història d’Esther”, de Salvador Espriu, amb direcció, escenografia i so a càrrec d’Oriol Broggi i el Teatre Nacional de Catalunya (20 d’abril); “Antígona”, de Sòfocles, dirigida per Oriol Broggi (5 de maig) i “Móbil”, de Sergei Belbel, amb direcció de Lluís Pasqual (19 de maig). D’altra banda, l’altra proposta destacada, en aquest cas de música, l’ofereix el 2n Cicle de músiques tranquil·les, organitzat per la Casa de la Música Popular. El cicle de concerts de gener a març compta amb intèrprets i formacions com Rojas, Carles Benavent+Roger Blàvia+Jordi Bonell, Relk, Llibert Fortuny + Jordi Farrés, Lluís Llach, Ron en la sonda o El Chico con la espina en el costado, entre d’altres.
La capital del Maresme continua apostant pel teatre i la música de qualitat. D’aquesta manera, l’inici del nou any 2007 compta amb les propostes escèniques programades en el Teatre Monumental i amb el 2n Cicle de músiques tranquil·les. En relació amb la programació del Monumental encara pot asistir-se a la representació del drama d’Àngel Guimerà “En Pólvora”, versionat i dirigit per Sergi Belbel i el Teatre Nacional de Catalunya (4 de febrer); “Visitando al Sr. Green”, de Jeff Baron, amb direcció de Juan Echanove (23 de febrer); “El cel massa baix”, d’Ahmed Ghazali, a càrrec de la Companyia la Invenció (9 i 10 de març); “Homeland”, espectacle de dansa, circ i música amb Enclave Dance Company (31 de març); “Primera història d’Esther”, de Salvador Espriu, amb direcció, escenografia i so a càrrec d’Oriol Broggi i el Teatre Nacional de Catalunya (20 d’abril); “Antígona”, de Sòfocles, dirigida per Oriol Broggi (5 de maig) i “Móbil”, de Sergei Belbel, amb direcció de Lluís Pasqual (19 de maig). D’altra banda, l’altra proposta destacada, en aquest cas de música, l’ofereix el 2n Cicle de músiques tranquil·les, organitzat per la Casa de la Música Popular. El cicle de concerts de gener a març compta amb intèrprets i formacions com Rojas, Carles Benavent+Roger Blàvia+Jordi Bonell, Relk, Llibert Fortuny + Jordi Farrés, Lluís Llach, Ron en la sonda o El Chico con la espina en el costado, entre d’altres.
sábado, diciembre 16, 2006
'EL VELL COSTUM DE LES NADALES'
El vell costum
de les nadales
La victòria de Santa Claus és la derrota de les nostres tradicions més íntimes. Cada vegada que veig el superheroi nadalenc vermell pujant per les parets dels pisos, m’adono de les claudicacions lentes, silencioses, que estem acceptant de les nostres coses, abassegats per suposades raons d’economies globals. Per això, en aquest article reivindicaré la lectura de les nadales de tota la vida, les que escrivíem de joves i quan no teníem correu electrònic ni mòbil, les que encara fan algunes persones i es molesten en enviar-les als seus destinataris. De les que he rebut enguany me’n quedaria amb dues. La primera pertany al premianenc Joan Gómez, que reivindica amb ironia, agafar-se la vida bé, en uns moments en què el món sembla haver-se tornat boig (“Esperen hores molt tristes/ per a tota la catalanitat,/ els polítics de Catalunya/viuen dalt del terrat)”. La segona, de la poetessa argentonina Lina Casanova, que ens recorda el poder utòpic que hi ha en els infants (“Un món que mai no assolirem/perquè a mesura que creixem/matem l’infant que dúiem dintre!”). I tot plegat, a l’espera d’un Bon Nadal i millor Any Nou per a tothom, com mana la tradició.
de les nadales
La victòria de Santa Claus és la derrota de les nostres tradicions més íntimes. Cada vegada que veig el superheroi nadalenc vermell pujant per les parets dels pisos, m’adono de les claudicacions lentes, silencioses, que estem acceptant de les nostres coses, abassegats per suposades raons d’economies globals. Per això, en aquest article reivindicaré la lectura de les nadales de tota la vida, les que escrivíem de joves i quan no teníem correu electrònic ni mòbil, les que encara fan algunes persones i es molesten en enviar-les als seus destinataris. De les que he rebut enguany me’n quedaria amb dues. La primera pertany al premianenc Joan Gómez, que reivindica amb ironia, agafar-se la vida bé, en uns moments en què el món sembla haver-se tornat boig (“Esperen hores molt tristes/ per a tota la catalanitat,/ els polítics de Catalunya/viuen dalt del terrat)”. La segona, de la poetessa argentonina Lina Casanova, que ens recorda el poder utòpic que hi ha en els infants (“Un món que mai no assolirem/perquè a mesura que creixem/matem l’infant que dúiem dintre!”). I tot plegat, a l’espera d’un Bon Nadal i millor Any Nou per a tothom, com mana la tradició.
'LES TRIBULACIONS DEL JOVE TORLESS', DE ROBERT MUSIL
LLIBRES
‘Les tribulacions del jove Törless’,
de Robert Musil
Enciclopèdia Catalana – Proa
Traducció de Jordi Llovet
Robert Musil (Klagenfurt, 1880 – Ginebra, 1942) va ser fill d’una família benestant d’Àustria-Hongria i les seves obres són peces claus en la literatura contemporània. De fet, ‘Les tribulacions del jove Törless’ va produir un gran impacte en el seu moment i és considerada com una de les grans novel·les del segle XX. D’altra banda, durant els últims vint anys de la seva vida, Musil es va dedicar a la redacció de la seva obra monumental, ‘L’home sense atributs’, publicada postumament, i tot el seu perfil és una mostra clara de què estem davant d’un escriptor en majúscules.
‘Les tribulacions del jove Törless’ és, en definitiva, una novel·la de formació, que tracta les inquietuds i els conflictes anímics d’un jove intel·ligent en una acadèmia per als fills de l’alta societat. Disciplina, violència, submissió…, el més ampli ventall d’ingredients que faran descobrir, al protagonista, els racons més foscos de l’ànima humana i li marcaran pautes pels camins a seguir en la seva trajectòria vital incipient. De lectura dura però molt recomanable, el text s’endinsa en els viaranys més obscurs i ens mostra la por als abismes.
‘Les tribulacions del jove Törless’,
de Robert Musil
Enciclopèdia Catalana – Proa
Traducció de Jordi Llovet
Robert Musil (Klagenfurt, 1880 – Ginebra, 1942) va ser fill d’una família benestant d’Àustria-Hongria i les seves obres són peces claus en la literatura contemporània. De fet, ‘Les tribulacions del jove Törless’ va produir un gran impacte en el seu moment i és considerada com una de les grans novel·les del segle XX. D’altra banda, durant els últims vint anys de la seva vida, Musil es va dedicar a la redacció de la seva obra monumental, ‘L’home sense atributs’, publicada postumament, i tot el seu perfil és una mostra clara de què estem davant d’un escriptor en majúscules.
‘Les tribulacions del jove Törless’ és, en definitiva, una novel·la de formació, que tracta les inquietuds i els conflictes anímics d’un jove intel·ligent en una acadèmia per als fills de l’alta societat. Disciplina, violència, submissió…, el més ampli ventall d’ingredients que faran descobrir, al protagonista, els racons més foscos de l’ànima humana i li marcaran pautes pels camins a seguir en la seva trajectòria vital incipient. De lectura dura però molt recomanable, el text s’endinsa en els viaranys més obscurs i ens mostra la por als abismes.
STOCK DE NADAL
Stock de Nadal
Aquests dies són moltíssimes les propostes nadalenques en les quals es pot participar a la comarca. En destacaré, però, només algunes. Per exemple, a Vilassar de Mar, l’Agrupació d’Artistes i Amics de les Arts, conjuntament amb el Museu de la Marina, proposen la XXXII Col·lectiva de Vilassart, en el doble espai de la Sala Cultural de l’entitat i el Museu. De Premià de Mar, entre d’altres coses, és aconsellable fer un cop d’ull a la ‘Guia de lectura infantil Nadal 2006’, feta per la biblioteca Can Manent, amb propostes perquè els més petits llegeixin durant aquestes festes. A més, al municipi veí de Premià de Dalt, el Pesebre Vivient arriba a la seva desena edició a la Masia de Can Cisa, sota el Santuari, amb representacions els dies 17, 23, 26 i 30 de desembre i l’1 de gener, a les 6 i a les 7 de la tarda.
Aquests dies són moltíssimes les propostes nadalenques en les quals es pot participar a la comarca. En destacaré, però, només algunes. Per exemple, a Vilassar de Mar, l’Agrupació d’Artistes i Amics de les Arts, conjuntament amb el Museu de la Marina, proposen la XXXII Col·lectiva de Vilassart, en el doble espai de la Sala Cultural de l’entitat i el Museu. De Premià de Mar, entre d’altres coses, és aconsellable fer un cop d’ull a la ‘Guia de lectura infantil Nadal 2006’, feta per la biblioteca Can Manent, amb propostes perquè els més petits llegeixin durant aquestes festes. A més, al municipi veí de Premià de Dalt, el Pesebre Vivient arriba a la seva desena edició a la Masia de Can Cisa, sota el Santuari, amb representacions els dies 17, 23, 26 i 30 de desembre i l’1 de gener, a les 6 i a les 7 de la tarda.
miércoles, diciembre 13, 2006
'VERGONYA', DE RAFAEL VALLBONA
En Rafael Vallbona m'envia aquest poema, el pensament del qual molts compartim.
El reprodueixo perquè parla per sí sol.
VERGONYA
Ens van fer creure que ell si que cauria,
que la veritat avança, impecable,
pels camins que ha obert el progrés:
justícia, llibertat, democràcia.
Però, a la fi, ha mort al llit, com tots,
i ningú no se sent avergonyit
més del que la correcció exigeix.
Per mi, que el que és correcte em fa basarda,
avui és un dia de festa i goig;
per fi ha mort un criminal abjecte,
un assassí, un genocida, un boig
que es mereixia una mort tan cruel
com la que va aplicar a milers de presos.
Però ha mort al llit, com tants dictadors,
mentre el món benpensant, encara pensa
si cal pensar en la memòria de tots
els torturats, desapareguts, presos
per voler pensar i parlar en llibertat,
i ningú s'avergonyeix ni es disculpa.
No puc evitar la nàusea, el retruny:
"Hoy pisaré las calles nuevamente
de lo que fué Santiago ensangrentado".
És un càstig, un infern maleït,
epitafi de llocs que hem estimat,
nafres irreparables als anys joves.
Borratxo de sang, al pas del seu fèretre
vomitaré damunt dels militars,
i seguiré bevent amb desesper
fins que, ebri, barregi el vi amb les llàgrimes.
Llavors riuré amargament pels vençuts
i ploraré amb ràbia pels absents
VbN
Desembre 06
El reprodueixo perquè parla per sí sol.
VERGONYA
Ens van fer creure que ell si que cauria,
que la veritat avança, impecable,
pels camins que ha obert el progrés:
justícia, llibertat, democràcia.
Però, a la fi, ha mort al llit, com tots,
i ningú no se sent avergonyit
més del que la correcció exigeix.
Per mi, que el que és correcte em fa basarda,
avui és un dia de festa i goig;
per fi ha mort un criminal abjecte,
un assassí, un genocida, un boig
que es mereixia una mort tan cruel
com la que va aplicar a milers de presos.
Però ha mort al llit, com tants dictadors,
mentre el món benpensant, encara pensa
si cal pensar en la memòria de tots
els torturats, desapareguts, presos
per voler pensar i parlar en llibertat,
i ningú s'avergonyeix ni es disculpa.
No puc evitar la nàusea, el retruny:
"Hoy pisaré las calles nuevamente
de lo que fué Santiago ensangrentado".
És un càstig, un infern maleït,
epitafi de llocs que hem estimat,
nafres irreparables als anys joves.
Borratxo de sang, al pas del seu fèretre
vomitaré damunt dels militars,
i seguiré bevent amb desesper
fins que, ebri, barregi el vi amb les llàgrimes.
Llavors riuré amargament pels vençuts
i ploraré amb ràbia pels absents
VbN
Desembre 06
lunes, diciembre 11, 2006
EP! RECORDEU, PRESENTACIO A PROA PREMIA
Aquest dijous 14 de desembre, a les 8 del vespre, a la llibreria Proa Premià (carrer del Nord, 71), de Premià de Mar,
presentació del llibre "Volta a les Dolomites i als Alps italians. Les rutes del Giro", publicat per Cossetània Edicions. Hi intervindran l'autor, Rafael Vallbona i Llorenç Pros, que ha fet el llibre de ruta.
Coincidirà amb la celebració dels 11 anys de Proa Premià.
Us hi esperem!
Hi haurà, com sempre, paraules i beguda.
presentació del llibre "Volta a les Dolomites i als Alps italians. Les rutes del Giro", publicat per Cossetània Edicions. Hi intervindran l'autor, Rafael Vallbona i Llorenç Pros, que ha fet el llibre de ruta.
Coincidirà amb la celebració dels 11 anys de Proa Premià.
Us hi esperem!
Hi haurà, com sempre, paraules i beguda.
DIES DE SILENCI...
Dies de silenci al bloc, ocupat en batalles diverses. Entre d'altres us anuncio que per gener sortirà una antologia poètica meva.
Portarà per títol:
NIGROMÀNTIC.
Antologia poètica 1984-2006.
També sortirà una antologia de Sílvia Tarragó,
amb el títol:
ESTIU IMMÒBIL.
Portarà per títol:
NIGROMÀNTIC.
Antologia poètica 1984-2006.
També sortirà una antologia de Sílvia Tarragó,
amb el títol:
ESTIU IMMÒBIL.
martes, noviembre 21, 2006
UN MÓN DE TOTXANES I PÒRTLAND?
L’especulador immobiliari és la figura emblemàtica del segle XXI. A totes les localitats n’hi ha un com a mínim, que fa i desfà entre llums i ombres en benefici propi, principalment i dels seus col·laboradors. És per això que el paisatge sempre està ple de grues, que l’habitatge cada vegada és més una necessitat inassolible i que pugen i cauen governs municipals, a la marbellenca i farceixen, d’aquesta manera, els racons dels diaris o els programes televisius de la premsa del cor.
Però hi ha una diferència essencial entre aquest burgès de mitja sola i el seu predecessor de finals del segle XIX i principis del XX. L’empresari d’aleshores putejava l’obrer al màxim, però del quantiós benefici en donava una almoina per arreglar l’altar de l’església o construir una font perquè els assedegats s’abeuressin. El d’ara –l’especulador contemporani—no es gasta ni un cèntim, més aviat ho envia tot a les Illes Caiman perquè a Andorra ja no cola i ha perdut una certa funció social que li retorna amb més beneficis propis encara.
Mentre, la gent ha de viure amb mil euros al mes –o amb el que pot!- i contemplar el pastís mal repartit, esperant alhora que no s’acabi perquè podria ser molt pitjor, en un món en el qual, ens diuen, som uns pocs privilegiats –sense temps i carregats d’angoixes, però uns privilegiats!.
Ha arribat el temps de perdre la por a les grues, al pòrtland i al ciment i de reclamar uns drets elementals. Quan un pis barat, a Barcelona, val 600.000 euros (100 quilos dels antics), algú ens està robant a tots plegats. Aquests mateixos números es poden fer, similars, al costat de casa i entendre, així, que la gent no pugui viure on vol sinó on pot.
Davant de tot això no hi ha respostes a mitges tintes, sinó contundència.
Però hi ha una diferència essencial entre aquest burgès de mitja sola i el seu predecessor de finals del segle XIX i principis del XX. L’empresari d’aleshores putejava l’obrer al màxim, però del quantiós benefici en donava una almoina per arreglar l’altar de l’església o construir una font perquè els assedegats s’abeuressin. El d’ara –l’especulador contemporani—no es gasta ni un cèntim, més aviat ho envia tot a les Illes Caiman perquè a Andorra ja no cola i ha perdut una certa funció social que li retorna amb més beneficis propis encara.
Mentre, la gent ha de viure amb mil euros al mes –o amb el que pot!- i contemplar el pastís mal repartit, esperant alhora que no s’acabi perquè podria ser molt pitjor, en un món en el qual, ens diuen, som uns pocs privilegiats –sense temps i carregats d’angoixes, però uns privilegiats!.
Ha arribat el temps de perdre la por a les grues, al pòrtland i al ciment i de reclamar uns drets elementals. Quan un pis barat, a Barcelona, val 600.000 euros (100 quilos dels antics), algú ens està robant a tots plegats. Aquests mateixos números es poden fer, similars, al costat de casa i entendre, així, que la gent no pugui viure on vol sinó on pot.
Davant de tot això no hi ha respostes a mitges tintes, sinó contundència.
jueves, noviembre 16, 2006
LES RUTES DEL GIRO, A PROA PREMIA
‘Volta a les Dolomites i als Alps italians. Les rutes del Giro’ és el títol del nou llibre del periodista i escriptor premianenc Rafael Vallbona. L’obra es presentarà el proper dijous 14 de desembre, a les vuit del vespre, a la llibreria Proa Premià (carrer del Nord, 71), de Premià de Mar, coincidint amb la celebració dels onze anys d’aquest establiment. La presentació de l’obra, publicada per Cossetània Edicions, anirà a càrrec de Rafael Vallbona i l’autor del llibre de ruta, Llorenç Pros.
L'AVORRIMENT DELS AVORRITS
¿Quan creiem que una cosa és avorrida, ho és veritablement o som nosaltres que som avorrits i projectem el nostre avorriment en les coses que diem que són avorrides?
Recomano als avorrits que llegeixin el Tao i el practiquin com a mesura desavorridora.
Recomano als avorrits que llegeixin el Tao i el practiquin com a mesura desavorridora.
MINERVA RESPON SOBRE DÉU
En resposta a un dels meus posts, aquest de Minerva mereix figurar en primer plànol perquè és una sàvia apreciació:
"Home, Déu ens va crear a la seva semblança. Si no creiés en nosaltres, la nostra creació no té cap sentit.
Creure en Déu és saber que en els moments difícils i obscurs, quan sembla que tot ens va a la contra, hi ha sempre un raig de llum i d'esperança, que només pot venir de Déu.
Creure en Déu és saber que en els moments bons hem comprès i hem apreciat la llum donada en la foscor".
"Home, Déu ens va crear a la seva semblança. Si no creiés en nosaltres, la nostra creació no té cap sentit.
Creure en Déu és saber que en els moments difícils i obscurs, quan sembla que tot ens va a la contra, hi ha sempre un raig de llum i d'esperança, que només pot venir de Déu.
Creure en Déu és saber que en els moments bons hem comprès i hem apreciat la llum donada en la foscor".
SOBRE EL QUE PENSEM
Ho diu el Zorro Plateado TGN:
"No es pot escoltar a tothom perquè et tornes boig".
"No es pot escoltar a tothom perquè et tornes boig".
miércoles, noviembre 15, 2006
UNA MAXIMA DE RAMBO
Un dels moments estel·lars de la cinematografia freak moderna:
A 'Rambo II',
el major Trautman li diu a en Rambo:
"I ara què faràs, Johnny?".
Resposta: "Viuré al dia!".
Senzillament contundent!!!!!
A 'Rambo II',
el major Trautman li diu a en Rambo:
"I ara què faràs, Johnny?".
Resposta: "Viuré al dia!".
Senzillament contundent!!!!!
TORNEN ELS INDEPENDENTS!
Joan Vilà encapçalarà Gent per Cabrera
L’economista Xavier Sala va presentar el passat 10 de novembre la nova candidatura independent Gent per Cabrera (GxC), per a les municipals 2007. L’encapçalarà Joan Vilà, anteriorment integrat dins el desaparegut Grup d’Independents de Cabrera (GIC). GxC també compta amb Josep Durà, actual regidor del PP. L’acte, celebrat a Can Bartomeu, va reunir unes 300 persones. Vilà va afirmar: “Volem un govern per al poble, obert a totes les forces polítiques que vulguin treballar”.
PERILL: BLOC EN CATALA!
Ad Sense (Google) m'ha negat publicitat al bloc perquè està en català, una llengua amb la que no treballen, segons diuen.
Em ve al cap aquella frase del maig del 68:
"Putes al poder, els vostres fills ja ho estan".
Em ve al cap aquella frase del maig del 68:
"Putes al poder, els vostres fills ja ho estan".
RAMON VILA I.M.
Me n'assabento de sobte de la mort de l'amic Ramon Vila. M'ho explica la seva família al carrer. 72 anys tallats en sec. Ens trobàvem sovint, a l'Avinguda Jaume Recoder, i li havia prologat alguns dels seus treballs. En Ramon, que havia volgut ser detectiu privat –com va explicar-me una vegada– s'havia dedicat a fer d'investigador de la història dels pobles i de les persones. La seva afició va empènyer-lo a escriure i publicar llibres, a mig camí de la literatura que evoca els records i la que dóna la veu a persones que si no hagués estat per ell mai la tindrien.
La mort se l'ha endut quan devia estar capficat en un nou projecte. El Maresme perd un d'aquells escriptors de raça irrepetibles, de vocació i convicció, autodidactes, al servei de la paraula i el poble. Un home humil que anava fent. De fet, com deia Josep Pla, en això consisteix la vida, no?
La mort se l'ha endut quan devia estar capficat en un nou projecte. El Maresme perd un d'aquells escriptors de raça irrepetibles, de vocació i convicció, autodidactes, al servei de la paraula i el poble. Un home humil que anava fent. De fet, com deia Josep Pla, en això consisteix la vida, no?
UN DIA D'AQUESTS, EN UN BAR DE PERPINYA
Sí, un dia d'aquests,
prenent una cervesa
en un bar de Perpinyà,
amb una llibreta i un roller,
també amb un bon llibre.
Somrient amb l'alegria
dels vells temps.
Cagant-se
en la mare que els va parir.
Mentre,
ells
pringuen.
prenent una cervesa
en un bar de Perpinyà,
amb una llibreta i un roller,
també amb un bon llibre.
Somrient amb l'alegria
dels vells temps.
Cagant-se
en la mare que els va parir.
Mentre,
ells
pringuen.
RILKE, DIXIT
Ho diu en Rilke:
La crítica només serveix perquè es llueixin els crítics o a interessos creats.
La crítica només serveix perquè es llueixin els crítics o a interessos creats.
UN PAIS DE DILETANTS
M'ho va dir en Toni Sala (Premi Nacional de Literatura i autor, entre d'altres obres, de l'excel·lent i criticada "Rodalies").
Avui hi torno a reflexionar perquè tenia molta raó:
El principal mal de Catalunya és l'excés de diletants.
De fet, aquest és el gran problema, no?
Avui hi torno a reflexionar perquè tenia molta raó:
El principal mal de Catalunya és l'excés de diletants.
De fet, aquest és el gran problema, no?
PLA, IN MEMORIAM
Josep Pla va intentar deixar el periodisme com a corresponsal perquè li pagaven molt poc. El seu editor el va convèncer i va tornar-hi.
Finalment ho va deixar perquè ja havia fet el que havia de fer i estava cansat d'un món de diletants. Va retirar-se al Mas Pla i va escriure una obra que ha estat cabdal per als catalans, que va salvar els nostres mots i que perdurarà en el temps, projectada, també, a d'altres llengües.
A vegades, cal saber sortir-se en el moment adequat,
Finalment ho va deixar perquè ja havia fet el que havia de fer i estava cansat d'un món de diletants. Va retirar-se al Mas Pla i va escriure una obra que ha estat cabdal per als catalans, que va salvar els nostres mots i que perdurarà en el temps, projectada, també, a d'altres llengües.
A vegades, cal saber sortir-se en el moment adequat,
LES PERSONES AMB QUI NO PODEM
Hi ha persones amb qui no podem.
Aleshores queden dos camins: apartar-los o a apartar-nos.
Aleshores queden dos camins: apartar-los o a apartar-nos.
NOU BLOG EN CASTELLA
Estic temptat d'escriure un nou blog en castellà:
www.deixeunosenpau.blogspot.com
www.deixeunosenpau.blogspot.com
DE L'ESTUPIDESA HUMANA
Hi ha persones que neixen estúpides.
D'altres, es fan.
Algunes, éssers privilegiats en l'estupidesa, neixen, es fan i es desenvolupen.
D'altres, es fan.
Algunes, éssers privilegiats en l'estupidesa, neixen, es fan i es desenvolupen.
HO DIU LA BIBLIA...
"Si el teu ull t'ofèn, arrancate'l!". Ja ho diu "La Bíblia".
I continua sent un savi consell.
I continua sent un savi consell.
IL•LUSTRES FRUSTRATS
Res més trist que creure's un geni i treballar en una xurreria.
Però potser el suposat geni no és tan geni, perquè si no no treballaria fent xurros.
Però potser el suposat geni no és tan geni, perquè si no no treballaria fent xurros.
'¿POR QUE ESTAS AQUI?', DE JOHN P. STRELECKY
LLIBRES
Novetat:
‘¿Por qué estás aquí?’,
de John P. Strelecky
RBA Integral
Llibre d’autoajuda que amaga uns senzills secrets amb la intenció de trobar el sentit de la vida (com qui diu, gairebé res!). El protagonista (l’autor) va a parar a un cafè molt petit, on uns singulars personatges li donaran unes senzilles lliçons d’aprenentatge vital. Les preguntes de fons que es plantegen són ben simples: “Per què estàs aquí? Tens por a la mort? I et sents insatisfet?”. El material de resposta està en les experiències del públic d’aquest cafè perdut enmig d’enlloc.L’obra es llegeix d’una tirada, dóna alguns tocs interessants als lectors amb problemes, però per molt “best seller internacional” que ens vulguin vendre, només recorda alguns útils consells de tota la vida, això que ara està tant de moda.
Novetat:
‘¿Por qué estás aquí?’,
de John P. Strelecky
RBA Integral
Llibre d’autoajuda que amaga uns senzills secrets amb la intenció de trobar el sentit de la vida (com qui diu, gairebé res!). El protagonista (l’autor) va a parar a un cafè molt petit, on uns singulars personatges li donaran unes senzilles lliçons d’aprenentatge vital. Les preguntes de fons que es plantegen són ben simples: “Per què estàs aquí? Tens por a la mort? I et sents insatisfet?”. El material de resposta està en les experiències del públic d’aquest cafè perdut enmig d’enlloc.L’obra es llegeix d’una tirada, dóna alguns tocs interessants als lectors amb problemes, però per molt “best seller internacional” que ens vulguin vendre, només recorda alguns útils consells de tota la vida, això que ara està tant de moda.
MUSICA D'ORGUE, A CABRERA
XVI Cicle de concertsd’orgue a Cabrera
De la mà de l’Associació per la Música d’Orgue de Cabrera de Mar, en l’escenari de l’Església Parroquial del municipi, continuen les propostes del XVI Cicle de concerts d’orgue al municipi. Diumenge 26 de novembre, Andrés Cea, interpretarà obres de Speth, Cabanilles i Bach. Diumenge 3 de desembre, el Cor Vila Azari, dirigit per Josep Maria Gregori, amb Josep Mata a l’orgue, tocarà obres populars catalanes i de Pachelbel i Bach. Finalment, diumenge 17 de desembre, el Cor Sant Feliu, amb l’organista Carme Godall, interpretarà peces tradicionals catalanes, de Mozart i de R. de la Riba. Els concerts són a tres quarts d’una.
De la mà de l’Associació per la Música d’Orgue de Cabrera de Mar, en l’escenari de l’Església Parroquial del municipi, continuen les propostes del XVI Cicle de concerts d’orgue al municipi. Diumenge 26 de novembre, Andrés Cea, interpretarà obres de Speth, Cabanilles i Bach. Diumenge 3 de desembre, el Cor Vila Azari, dirigit per Josep Maria Gregori, amb Josep Mata a l’orgue, tocarà obres populars catalanes i de Pachelbel i Bach. Finalment, diumenge 17 de desembre, el Cor Sant Feliu, amb l’organista Carme Godall, interpretarà peces tradicionals catalanes, de Mozart i de R. de la Riba. Els concerts són a tres quarts d’una.
MES PARELLES LINGUISTIQUES
Segona convocatòriade parelles lingüístiques
L’Escola d’Adults de l’Ajuntament cabrerenc torna a convocar una nova edició de les “Parelles lingüístiques”. Els voluntaris que hi participin han de ser catalanoparlants i castellanoparlants, i s’han de comprometre a destinar un mínim del seu temps de deu hores, repartides en deu setmanes, per conversar. L’objectiu de l’experiència és reforçar l’aprenentatge de la llengua oral, i que persones d’origen divers es puguin conèixer. Qui estigui interessat en aquest projecte pot adreçar-se a l’Ajuntament de la localitat, fins al 17 de novembre. Tel. de contacte 93 759 00 91 (matins).
L’Escola d’Adults de l’Ajuntament cabrerenc torna a convocar una nova edició de les “Parelles lingüístiques”. Els voluntaris que hi participin han de ser catalanoparlants i castellanoparlants, i s’han de comprometre a destinar un mínim del seu temps de deu hores, repartides en deu setmanes, per conversar. L’objectiu de l’experiència és reforçar l’aprenentatge de la llengua oral, i que persones d’origen divers es puguin conèixer. Qui estigui interessat en aquest projecte pot adreçar-se a l’Ajuntament de la localitat, fins al 17 de novembre. Tel. de contacte 93 759 00 91 (matins).
MILLORES URBANES, A MATARO
Exposicions i mostres sobre millores urbanes a Mataró
L’exposició “Mataró millora, millora Mataró. El front de mar”, pot visitar-se a la fàbrica Cabot i Barba (plaça de Miquel Biada, s/n) fins al 30 de desembre. Recull, com expliquen, “les principals actuacions que es desenvolupen i projecten a la façana marítima de Mataró, que representen una important transformació urbana, però també el futur econòmic i social de la ciutat”. D’aquesta manera, es mostra com serà El Rengle, on hi haurà el parc tecnològic TecnoCampusMataró, el sector d’Iveco-Pegaso, amb l’eliminació de fàbriques a primera línia de Mar, o les actuacions a l’entorn del Cafè de Mar i la Cooperativa Agrària, així com la modernització del Passeig Marítim. D’altra banda, l’exposició està oberta simultàniament amb quatre mostres al carrer, a Rocafonda-El Palau, Cerdanyola, La Llàntia i Cirera, sobre els importants canvis que s’han fet en la morfologia dels barris.
L’exposició “Mataró millora, millora Mataró. El front de mar”, pot visitar-se a la fàbrica Cabot i Barba (plaça de Miquel Biada, s/n) fins al 30 de desembre. Recull, com expliquen, “les principals actuacions que es desenvolupen i projecten a la façana marítima de Mataró, que representen una important transformació urbana, però també el futur econòmic i social de la ciutat”. D’aquesta manera, es mostra com serà El Rengle, on hi haurà el parc tecnològic TecnoCampusMataró, el sector d’Iveco-Pegaso, amb l’eliminació de fàbriques a primera línia de Mar, o les actuacions a l’entorn del Cafè de Mar i la Cooperativa Agrària, així com la modernització del Passeig Marítim. D’altra banda, l’exposició està oberta simultàniament amb quatre mostres al carrer, a Rocafonda-El Palau, Cerdanyola, La Llàntia i Cirera, sobre els importants canvis que s’han fet en la morfologia dels barris.
PROPOSTES CULTURALS A LA POMPEU FABRA
Activitats a la bibliotecaPompeu Fabra de Mataró
Durant el mes de novembre la biblioteca Pompeu Fabra mostra l’exposició “Montserrat Roig, entre el retrat i la crònica”, basada en el muntatge fotogràfic i documental elaborat per la fotògrafa Pilar Aymerich en homenatge a l’escriptora. També, una altra exposició amb els treballs premiats en la darrera edició del Premi Tiramilles en les modalitats de fotografia. A més, d’altres propostes que s’organitzaran encara són el recital “Cançons de la República”, amb Núria Piferrer i Mario Mas, a la guitarra (dijous 16, 19h) i el recital “Maleïdes guerres” (dijous 23, 19h), amb Rosa Cadafalch i Albert Julià, al saxo. Tot plegat complementat amb un espectacle homenatge a Miquel Martí i Pol, ‘Bon profit Miquel’, a càrrec de Micro Troupe (dimarts 14 a les 18h); ‘Contes d’il·lusió’, amb Teatre de Cordó (dimarts 21, a les 18h) i ‘Posa música al teu conte!’, a càrrec de Lluís Gallifa (dimarts 28, a les 18h).
Durant el mes de novembre la biblioteca Pompeu Fabra mostra l’exposició “Montserrat Roig, entre el retrat i la crònica”, basada en el muntatge fotogràfic i documental elaborat per la fotògrafa Pilar Aymerich en homenatge a l’escriptora. També, una altra exposició amb els treballs premiats en la darrera edició del Premi Tiramilles en les modalitats de fotografia. A més, d’altres propostes que s’organitzaran encara són el recital “Cançons de la República”, amb Núria Piferrer i Mario Mas, a la guitarra (dijous 16, 19h) i el recital “Maleïdes guerres” (dijous 23, 19h), amb Rosa Cadafalch i Albert Julià, al saxo. Tot plegat complementat amb un espectacle homenatge a Miquel Martí i Pol, ‘Bon profit Miquel’, a càrrec de Micro Troupe (dimarts 14 a les 18h); ‘Contes d’il·lusió’, amb Teatre de Cordó (dimarts 21, a les 18h) i ‘Posa música al teu conte!’, a càrrec de Lluís Gallifa (dimarts 28, a les 18h).
L'AMISTAT, EN TRAMIT DE REHABILITACIO
Presenten el projecte de rehabilitació del Teatre l’Amistat de Premià de Mar
El passat divendres 10 de novembre va presentar-se a l’Ajuntament de Premià de Mar el projecte de rehabilitació del Teatre l’Amistat, que ha elaborat la Diputació de Barcelona. L’objectiu principal, com destaquen, “és dotar el municipi d’un equipament cultural amb un espai per realitzar activitats escèniques, musicals i associatives de gran aforament i un hotel d’entitats per facilitar espais a les associacions culturals del poble”. D’altra banda, el projecte es fa a l’antic Teatre de l’Amistat Obrera de Premià, equipament històric situat al centre, que s’enderroca per crear-ne un de nou adaptat a les normatives actuals, alhora que es rehabilita l’espai del cafè i la façana històrica pel seu valor patrimonial. El projecte del teatre, segons la Diputació, té un aforament de 400 localitats, disposades en un amfiteatre fix i una grada retràctil en platea que permet alliberar tota la sala per obtenir un espai pla i diàfan. En la planta altell i segona s’ubiquen les sales i despatxos de l’hotel d’entitats i de l’associació l’Amistat Obrera.
El passat divendres 10 de novembre va presentar-se a l’Ajuntament de Premià de Mar el projecte de rehabilitació del Teatre l’Amistat, que ha elaborat la Diputació de Barcelona. L’objectiu principal, com destaquen, “és dotar el municipi d’un equipament cultural amb un espai per realitzar activitats escèniques, musicals i associatives de gran aforament i un hotel d’entitats per facilitar espais a les associacions culturals del poble”. D’altra banda, el projecte es fa a l’antic Teatre de l’Amistat Obrera de Premià, equipament històric situat al centre, que s’enderroca per crear-ne un de nou adaptat a les normatives actuals, alhora que es rehabilita l’espai del cafè i la façana històrica pel seu valor patrimonial. El projecte del teatre, segons la Diputació, té un aforament de 400 localitats, disposades en un amfiteatre fix i una grada retràctil en platea que permet alliberar tota la sala per obtenir un espai pla i diàfan. En la planta altell i segona s’ubiquen les sales i despatxos de l’hotel d’entitats i de l’associació l’Amistat Obrera.
RAIM, VI I MENJAR, A ALELLA
Segona edició de les Jornades Gastronòmiques del raïm i del vi DO Alella
Una nova cita per als amants del bon menjar i beure, la segona edició de les Jornades Gastronòmiques del Raïm i del Vi DO Alella, que se celebraran del 10 al 26 de novembre. En l’edició d’enguany hi participaran 48 restaurants, 16 més que l’any anterior. Una altra novetat és la participació de les localitats de Tiana, Premià de Dalt, Premià de Mar i Vallromanes, que s’afegeixen als municipis de Montgat, El Masnou, Teià i Alella.Tal com explica l’Ajuntament d’Alella, promotor d’aquesta proposta, els restaurants oferiran menús elaborats especialment per a l’ocasió, en els quals el vi de la DO i el raïm, són productes centrals del receptari.L’objectiu de la proposta gastronòmica, com també destaquen, és potenciar i promocionar el vi de la Denominació d’Origen amb la participació de tots els municipis que la integren. D’altra banda, els menús són molt variats i de diferents preus perquè es puguin adaptar a totes les preferències, gustos i butxaques.
Una nova cita per als amants del bon menjar i beure, la segona edició de les Jornades Gastronòmiques del Raïm i del Vi DO Alella, que se celebraran del 10 al 26 de novembre. En l’edició d’enguany hi participaran 48 restaurants, 16 més que l’any anterior. Una altra novetat és la participació de les localitats de Tiana, Premià de Dalt, Premià de Mar i Vallromanes, que s’afegeixen als municipis de Montgat, El Masnou, Teià i Alella.Tal com explica l’Ajuntament d’Alella, promotor d’aquesta proposta, els restaurants oferiran menús elaborats especialment per a l’ocasió, en els quals el vi de la DO i el raïm, són productes centrals del receptari.L’objectiu de la proposta gastronòmica, com també destaquen, és potenciar i promocionar el vi de la Denominació d’Origen amb la participació de tots els municipis que la integren. D’altra banda, els menús són molt variats i de diferents preus perquè es puguin adaptar a totes les preferències, gustos i butxaques.
LA CATALUNYA QUE ENS DEIXEN
La Catalunyaque ens deixen
Els resultats de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya han deixat un llegat confús, ja sota els averanys de la reedició del tripartit. Finalment, CiU es quedarà al marge, tot i haver capejat el temporal davant del pou en el qual semblaven haver caigut els socialistes, els quals han acabat quedant-se amb la presidència. A més, l’aparició dels Ciutadans-Partido de la Ciudadanía, a la palestra de la vida política catalana, acaba d’adobar el que sembla, tot plegat, un conjunt de pedaços per a l’americana vella.Amb tot això, l’acord del tripartit ja és un fet, que cal valorar amb mesura i prudència. I la decisió d’ERC no deu haver estat fàcil, perquè quedar-se al mig mai ho és, però alguns errors tàctics convergents poden haver contribuït a determinar posicionaments, que ben segur també passaran una part de factura als republicans.Sigui com sigui, el que ha estat del tot intolerables són les intervencions fetes des de Madrid. Han de ser els partits catalans els que prenguin les determinacions que creguin més convenients i necessàries, sense pressions.Tanmateix, una idea compartida per la ciutadania és que la classe política parla massa i actua poc. Al rerefons, a Catalunya les empreses marxen i la vida cada vegada és més cara. A les persones els preocupa molt més no poder accedir a un habitatge digne o si arribaran a final de mes. D’altra banda, les relacions amb Espanya estan en un dels pitjors moments de la història, no ho oblidem.Més enllà dels resultats electorals, el que s’ha de demanar al conjunt dels nostres polítics, és que siguin capaços de posar-se d’acord, crear il·lusió i aixecar el país. Una intenció, aquesta, però, que no sembla preocupar-los massa en conjunt, la veritat, tot i que d’entrada sembli que ho vulguin fer veure.
sábado, noviembre 04, 2006
'EL SHERIFF KING', DE VÍCTOR MORA
LLIBRES
'El Sheriff King',
de Víctor Mora (guió),
Francisco Díaz (dibuixant)
i Antonio Bernal (portada)
Còmic
Ediciones B
El creador del Capitán Trueno i El Jabato, Víctor Mora, escriptor afincat a Premià de Dalt, va veient la recuperació de la seva obra com a guionista, per
sort de les persones que s'estimen el bon còmic que s'ha fet en aquest país.
Ara, s'han reeditat les aventures del Sheriff King. En el primer volum
s'inclouen diverses històries com 'Disparos en la frontera', 'La amenaza del
dragón', 'El tren desaparecido' i 'Cargamento disputado'. Relats gràfics
d'aventures del far west, carregats de missatges positius i reivindicacions
nobles. Personatges entranyables que molts lectors recordaran perquè els han
acompanyat en nombroses tardes de lectura, quan la televisió no era tan
invasiva com és ara: King, 'Gordo' i 'Dandy' són una mica els tres herois en
un que Mora ha desenvolupat en milers de pàgines de les seves famosíssimes
historietes. Per a fans antics i nous lectors de còmic de qualitat, aquesta
reedició que no pot deixar-se de banda de cap de les maneres. I que per
molts anys en facin moltes d'altres per recuperar una de les obres més
singulars i entretingudes que s'han fet a casa nostra. Albert Calls
'El Sheriff King',
de Víctor Mora (guió),
Francisco Díaz (dibuixant)
i Antonio Bernal (portada)
Còmic
Ediciones B
El creador del Capitán Trueno i El Jabato, Víctor Mora, escriptor afincat a Premià de Dalt, va veient la recuperació de la seva obra com a guionista, per
sort de les persones que s'estimen el bon còmic que s'ha fet en aquest país.
Ara, s'han reeditat les aventures del Sheriff King. En el primer volum
s'inclouen diverses històries com 'Disparos en la frontera', 'La amenaza del
dragón', 'El tren desaparecido' i 'Cargamento disputado'. Relats gràfics
d'aventures del far west, carregats de missatges positius i reivindicacions
nobles. Personatges entranyables que molts lectors recordaran perquè els han
acompanyat en nombroses tardes de lectura, quan la televisió no era tan
invasiva com és ara: King, 'Gordo' i 'Dandy' són una mica els tres herois en
un que Mora ha desenvolupat en milers de pàgines de les seves famosíssimes
historietes. Per a fans antics i nous lectors de còmic de qualitat, aquesta
reedició que no pot deixar-se de banda de cap de les maneres. I que per
molts anys en facin moltes d'altres per recuperar una de les obres més
singulars i entretingudes que s'han fet a casa nostra. Albert Calls
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
