MEDI AMBIENT
Nova ‘Guia d’Itineraris
per la Xarxa de Parcs Naturals’
La Diputació de Barcelona inverteix esforços en la divulgació del patrimoni natural que ens envolta, una estratègia aquesta que en els temps actuals és d’agrair. Ara, acaba d’editar la ‘Guia d’itineraris per la Xarxa de Parcs Naturals’, que aplega un total de 49 recorreguts i que es pot trobar als equipaments d’ús públic dels 12 parcs naturals que gestionen, segons han informat. En relació als itineraris que es recullen, expliquen que la majoria estan pensats per fer-se a peu, i en algun cas en bicicleta. També es destaca que els parcs amb més extensió tenen fins a set itineraris descrits: el Montseny, el Garraf, el Montnegre i el Corredor, Sant Llorenç del Munt i l’Obac i Collserola. D’altra banda, però, s’ha de tenir en compte que la majoria de les excursions són de dificultat baixa o mitjana i els recorreguts estan senyalitzats en el territori, pensant, per tant, en un públic majoritari. Fins i tot, per facilitar l’accés, moltes disposen d’un tríptic complementari que pot sol·licitar-se als punts d’infromació dels parcs. En el cas de la guia, els itineraris consten d’un plànol, amb descripció de les parades o punts d’interès, i una fitxa tècnica que tracta des de la dificultat fins a la durada, acompanyat tot plegat de fotografies il·lustratives dels indrets que es visiten. A més dels equipaments d’ús públic, la guia es pot obtenir sol·licitant-la per correu electrònic a xarxaparcs@diba.cat.
Més a prop
Per a les persones interessades en trobar informació del parc de la Serralada Litoral (La Conreria-Sant Mateu-Céllecs) existeix una Guia dedicada monogràficament a aquest entorn maresmenc, publicada dins Pòrtic Guies (Enciclopèdia Catalana) i un pràctic mapa excursionista i turístic d’editorial Alpina.
Albert Calls
jueves, octubre 12, 2006
'LUNAR PARK', DE BRET EASTON ELLIS
LLIBRES
‘Lunar Park’,
de Bret Easton Ellis
Punto de Lectura
Del cèlebre autor d’’American Psycho’ llegeixo el seu darrer treball,‘Lunar park’. La nova novel·la està molt ben escrita, però probablement acaba cansant el lector que no ho és de “fons”, és a dir, bregat en uns textos de registres arriscats i en alguns moments difícils, que demanen esforços suplementaris, tot i que Easton Ellis juga amb encert a alternar les cartes del best seller i la qualitat literària. De fet, ‘Lunar Park’ és la història de l’autor, distorsionada, i alhora un viatge a l’abisme personal de l’èxit i de l’autodestrucció. Es passa revista a moltes i diverses seqüències immerses en el caos contemporani: des de la vida desenfrenada personal i la neurosi familiar de les classes altes USA, a la por social que va generar l’atemptat de l’11 de setembre, que fa que els “molt rics” abandonin Nova York fugint, en el fons, d’un terror que neix del seu propi interior. Aquest llibre, d’una banda, recorda ‘La mitad oscura’, d’Stephen King, però amb unes pretensions literàries més poderoses i amb assassí en sèrie de fons. No en va, el seu autor és el creador d’obres polèmiques i referents. Només cal recordar la cinematogràfica ‘American Psycho’, tot i que va donar-se a conèixer amb una altra reconeguda novel·la juvenil d’autodestrucció, passada també a la gran pantalla,‘Menys que zero’.
Albert Calls
‘Lunar Park’,
de Bret Easton Ellis
Punto de Lectura
Del cèlebre autor d’’American Psycho’ llegeixo el seu darrer treball,‘Lunar park’. La nova novel·la està molt ben escrita, però probablement acaba cansant el lector que no ho és de “fons”, és a dir, bregat en uns textos de registres arriscats i en alguns moments difícils, que demanen esforços suplementaris, tot i que Easton Ellis juga amb encert a alternar les cartes del best seller i la qualitat literària. De fet, ‘Lunar Park’ és la història de l’autor, distorsionada, i alhora un viatge a l’abisme personal de l’èxit i de l’autodestrucció. Es passa revista a moltes i diverses seqüències immerses en el caos contemporani: des de la vida desenfrenada personal i la neurosi familiar de les classes altes USA, a la por social que va generar l’atemptat de l’11 de setembre, que fa que els “molt rics” abandonin Nova York fugint, en el fons, d’un terror que neix del seu propi interior. Aquest llibre, d’una banda, recorda ‘La mitad oscura’, d’Stephen King, però amb unes pretensions literàries més poderoses i amb assassí en sèrie de fons. No en va, el seu autor és el creador d’obres polèmiques i referents. Només cal recordar la cinematogràfica ‘American Psycho’, tot i que va donar-se a conèixer amb una altra reconeguda novel·la juvenil d’autodestrucció, passada també a la gran pantalla,‘Menys que zero’.
Albert Calls
martes, octubre 10, 2006
NI VOTARE NI ANIRE A ESPANYA
He començat un nou règim espiritual:
Plat primer. No aniré a votar a les properes eleccions perquè no m'interess cap de les possibles ofertes que hi ha. De fet, he retornat la targeta censal que m'han enviat amb una nota regalant el meu vot a un immigrant.
Plat segon: Després de veure com un diari de Santander dedicava l'editorial a atacar els catalans amb motiu de la Fira de Frankfurt (on anirem a defensar la Literatura Catalana que és l'escrita en català), he decidit que tardaré anys per anar a qualsevol lloc d'això que anomenen Espanya i que és una realitat ofensiva amb les cultures que l'integren i que no siguin la que ells imposen. A partir d'ara, per anar de visita: Països Catalanas, Euskadi i Portugal, solament dins la pell de brau.
Plat primer. No aniré a votar a les properes eleccions perquè no m'interess cap de les possibles ofertes que hi ha. De fet, he retornat la targeta censal que m'han enviat amb una nota regalant el meu vot a un immigrant.
Plat segon: Després de veure com un diari de Santander dedicava l'editorial a atacar els catalans amb motiu de la Fira de Frankfurt (on anirem a defensar la Literatura Catalana que és l'escrita en català), he decidit que tardaré anys per anar a qualsevol lloc d'això que anomenen Espanya i que és una realitat ofensiva amb les cultures que l'integren i que no siguin la que ells imposen. A partir d'ara, per anar de visita: Països Catalanas, Euskadi i Portugal, solament dins la pell de brau.
LINKO ERGO SUM IN INTERNAUTIS MUNDIS
Gràcies a en Jordi Carranza hem après a linkar i ens hem linkat els uns als altres. En el futur d'aquest món de merda, les persones ens relacionarem linkant-nos... per tant, és millor perdre ja la virginitat en aquests aspectes i deixar-se dur.
Ha començat l'era link i des d'aquí faig una crida per linkar i ser linkat.
Linkem-nos tots! Per una Catalunya link!
Ha començat l'era link i des d'aquí faig una crida per linkar i ser linkat.
Linkem-nos tots! Per una Catalunya link!
martes, octubre 03, 2006
NEUROTICOMANIACS
Som animals neuròtics, condemnats a l'extinció, d'entrada.
Potser algú ens deu espiar des d'algun forat de l'univers per divertir-se.
Potser algú ens deu espiar des d'algun forat de l'univers per divertir-se.
SER O NO SER
Amb el temps acabes descobrint que si hi ha alguna coa que de veritat sobra en aquest món som les persones.
Sense nosaltres tot seria infinitament millor del que és.
Sense nosaltres tot seria infinitament millor del que és.
I.M. XAVIER GUAL
En Xavier Gual, com moltes d'altres persones, ja no hi és entre nosaltres –laboralment, vull dir–, en el món de la premsa comarcal. Segurament que ara deu estar més bé i podrà dedicar-se amb més tranquil·litat a la seva vocació d'escriptor.
Sovint ens adonem de la importància de les persones quan ja no hi són.
Sovint ens adonem de la importància de les persones quan ja no hi són.
EL BLOG DE PROA PREMIA
El blog de Proa Premià va tirant gràcies a la Sílvia. L'anàvem a desmuntar , però ha remuntat.
El del 'Gòlem' anirà creixent molt més lentament, perquè és un espai poètic i la poesia demana brevetat i no excés.
El del 'Gòlem' anirà creixent molt més lentament, perquè és un espai poètic i la poesia demana brevetat i no excés.
LA LLIBERTAT
Diuen que quan perdem la por comencem a ser lliure. O no?
Potser el problema és que som massa esclaus de les nostres pròpies necessitats.
Potser el problema és que som massa esclaus de les nostres pròpies necessitats.
'AFIRMA PEREIRA'
Com el personatge literari Pereira sovint tenim ganes de llançar les dictadures en les quals vivim pel balcó. Uns pocs ho fan i no sabem si finalment tornen a ser esclaus o si en canvi finalment s'alliberen.
Però hi deu haver un dia que tots som una mica Pereira.
Però hi deu haver un dia que tots som una mica Pereira.
PEL TEATRE DE QUALITAT
Barcelona, el Teatre Monumental de Mataró continua treballant per acostar al públic muntatges de referència. La nova temporada, que reobrirà les portes al novembre, inclou una desena d’obres teatrals i de dansa fins al proper mes de maig. Dagoll Dagom, It Dansa, La Fura dels Baus, Sergi Belbel o Juan Echanove, entre d’altres, són alguns dels destacats noms que s’hi podran veure. El Patronat Municipal de Cultura ha buscat portar teatre comercial, grans produccions públiques i obres de petit format, per oferir varietat i qualitat, en uns moments en què la lluita per l’audiència és a l’ordre del dia en el món de l’espectacle. El manteniment d’una programació estable ha permès fidelitzar un públic, dotant Mataró d’un atractiu pol cultural, i la possibilitat de gaudir de bons espectacles sense haver-se de desplaçar. Una opció que suposa una inversió més de futur que no a curt termini, per a la qual és ben lògic que treballin les institucions, sense ��deixar de banda la inversió en altres fronts més estrictament locals.��
ELS VIARANYS DE LA MOBILITAT COMARCAL
de Catalunya, Joaquim Nadal, va anunciar la voluntat de prioritzar les inversions per a l’any que ve en matèria ferroviària, així com d’engrandir el fons per alliberar peatges. En aquest darrer aspecte, en concret i relacionat amb el Maresme, el peatge de la C-32, a Alella, tindrà gratuïtat per als usuaris habituals en dies laborables sempre que hi passin vuit vegades al mes. L’acció, quan es concreti, serà un tímid primer pas, però no la solució de fons que reclama el Maresme, una comarca molt poblada en els darrers anys, amb Barcelona al costat i grans problemes de mobilitat que si no s’arreglen s’aniran agreujant. Tot i que els usuaris reben el rescat del peatge de l’autopista amb comprensible satisfacció, des del Consell Comarcal es reclama un document consensuat que demani la gratuïtat per a tots els residents, i les plataformes cíviques encara continuen reivindicant una C-32 del tot gratuïta. Un tímid primer pas que demana més i de forma constant, en el marc del conjunt d’accions per resoldre la mobilitat comarcal.
UNES QUANTES PROPOSTES
- ‘Les dones sàvies’,
a la Sala Cabañes
Els dies 12 i 15 d’octubre, a les 6’30 de la tarda, encara pot assistir-se a la representació de ‘Les dones sàvies’, de Molière, a la Sala Cabañes de Mataró. La divertida comèdia és una de les més representades d’aquest autor, Jean Baptiste Poquelin, més conegut per Molière. El missatge que volia transmetre en el segle XVII és que el món és ple de pedants, de gent que es mou per egoisme i dels que presumeixen de ser savis sense ser-ho.
- Mozart a Premià de Mar
L’ajuntament de Premià de Mar, des de la regidoria de Cultura, programa un seguit d’activitats al voltant de Mozart per a aquest mes d'octubre. El genial compositor va néixer el 27 de gener de 1756. En el marc del conjunt de propostes es podran veure dues exposicions, una al Gas i l’altra a Can Manent. També, una audició musical que incorpora dansa i titelles, a càrrec de la companyia Susanna Barranco; ‘Mozart Divertimento’, música a càrrec dels prestigiosos Arts Cambra; i un concert de l’Orquestra de Cambra de l’Empordà.
- XVI Trobada de gegants del Maresme
La XVI Trobada de gegants del Maresme es farà a Mataró el dissabte 7 d'octubre. El programa començarà a dos quarts de cinc amb una plantada, a la plaça Santa Anna, seguida d'una tabalada de totes les colles anunciant la festa, una cercavila i, els darrers actes, un ball de gegants i l'elecció de la pubilla del Maresme 2006, al Parc Nou. Aquesta cita es fa a Mataró perquè l'any passat la geganta Alarona va ser escollida Pubilla del Maresme.
- Taller de 'Lectures en veu alta'
Can Manent, la biblioteca de Premià de Mar, organitza un taller de "Lectures en veu alta" sobre la temàtica de la dona. Es farà del 23 d'octubre a l'11 de desembre. L'horari és el segon, tercer i quart dimarts de mes, de 19 a 20'20h. La data límit d'inscripcións és el 16 d'octubre. S'adreça a joves i adults amb un interès especial per la problemàtica de les dones.
a la Sala Cabañes
Els dies 12 i 15 d’octubre, a les 6’30 de la tarda, encara pot assistir-se a la representació de ‘Les dones sàvies’, de Molière, a la Sala Cabañes de Mataró. La divertida comèdia és una de les més representades d’aquest autor, Jean Baptiste Poquelin, més conegut per Molière. El missatge que volia transmetre en el segle XVII és que el món és ple de pedants, de gent que es mou per egoisme i dels que presumeixen de ser savis sense ser-ho.
- Mozart a Premià de Mar
L’ajuntament de Premià de Mar, des de la regidoria de Cultura, programa un seguit d’activitats al voltant de Mozart per a aquest mes d'octubre. El genial compositor va néixer el 27 de gener de 1756. En el marc del conjunt de propostes es podran veure dues exposicions, una al Gas i l’altra a Can Manent. També, una audició musical que incorpora dansa i titelles, a càrrec de la companyia Susanna Barranco; ‘Mozart Divertimento’, música a càrrec dels prestigiosos Arts Cambra; i un concert de l’Orquestra de Cambra de l’Empordà.
- XVI Trobada de gegants del Maresme
La XVI Trobada de gegants del Maresme es farà a Mataró el dissabte 7 d'octubre. El programa començarà a dos quarts de cinc amb una plantada, a la plaça Santa Anna, seguida d'una tabalada de totes les colles anunciant la festa, una cercavila i, els darrers actes, un ball de gegants i l'elecció de la pubilla del Maresme 2006, al Parc Nou. Aquesta cita es fa a Mataró perquè l'any passat la geganta Alarona va ser escollida Pubilla del Maresme.
- Taller de 'Lectures en veu alta'
Can Manent, la biblioteca de Premià de Mar, organitza un taller de "Lectures en veu alta" sobre la temàtica de la dona. Es farà del 23 d'octubre a l'11 de desembre. L'horari és el segon, tercer i quart dimarts de mes, de 19 a 20'20h. La data límit d'inscripcións és el 16 d'octubre. S'adreça a joves i adults amb un interès especial per la problemàtica de les dones.
L'OCTUBRE DELS POETES, A CABRERA
La Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Cabrera de Mar organitza diversos actes dedicats a la poesia durant aquest mes d'octubre, sota el títol de "L'octubre dels poetes". El dia 7 serà la presentació de dues noves antologies dins la col·lecció de llibres "Poetes de Cabrera", amb obra de Ramon Bonet i Ramon Pla, a la sala Nova. D'altra banda, divendres 27, 'Poesia a la biblioteca' constarà d'una lectura de poemes a càrrec de Núria López, Sílvia Tarragó, Jesús Sáez, Albert Calls i Anna Maluquer.
MONUMENTAL AL MAXIM
ESPECTACLES
Muntatges de referència
a la programació del Monumental
El programa d’espectacles del Teatre Monumental, de Mataró, ve carregat enguany d’interessants propostes escèniques, com és habitual en aquest equipament cultural. En primer lloc, dissabte 18 de novembre podrà veure’s ‘El Mikado’, de Dagoll Dagom. Anirà seguit per ‘Clarobscur’, dissabte 2 de desembre, de la mà d’It Dansa. Diumenge 7 de gener la Fura dels Baus portarà ‘Metamorfosis’. Diumenge 4 de febrer es representarà ‘En Pólvora’, drama de passions, d'Àngel Guimerà, amb el rerefons social dels conflictes del moviment obrer, versionat i dirigit pel reconegut Sergi Belbel, amb el Teatre Nacional de Catalunya. ‘Visitando al Sr. Green’, de Jeff Baron, es posarà en escena divendres 23 de febrer, dirigit per Juan Echanove. La Companyia la Invenció representarà ‘El cel massa baix’, d’Ahmed Ghazali, divendres 9 i dissabte 10 de març. ‘Homeland’ és un espectacle que combina dansa, circ i música i que podrà veure’s dissabte 31 de març. Un clàssic modern català vinculat amb la comarca, ‘Primera història d’Esther’, de Salvador Espriu, dirigit per Oriol Broggi, amb el Tetre Nacional de Catalunya, es posarà en escena divendres 20 d’abril. Dissabte 5 de maig es representarà ‘Antígona’, de Sòfocles, sota la direcció d’Oriol Broggi. I finalment, dissabte 19 de maig podrà veure’s ‘Mòbil’, de Sergi Belbel, sota la direcció de Lluís Pasqual. Tot un conjunt d’interessants propostes per a la gent a qui agradi el teatre. I ben a l’abast de la mà.
Albert Calls
Muntatges de referència
a la programació del Monumental
El programa d’espectacles del Teatre Monumental, de Mataró, ve carregat enguany d’interessants propostes escèniques, com és habitual en aquest equipament cultural. En primer lloc, dissabte 18 de novembre podrà veure’s ‘El Mikado’, de Dagoll Dagom. Anirà seguit per ‘Clarobscur’, dissabte 2 de desembre, de la mà d’It Dansa. Diumenge 7 de gener la Fura dels Baus portarà ‘Metamorfosis’. Diumenge 4 de febrer es representarà ‘En Pólvora’, drama de passions, d'Àngel Guimerà, amb el rerefons social dels conflictes del moviment obrer, versionat i dirigit pel reconegut Sergi Belbel, amb el Teatre Nacional de Catalunya. ‘Visitando al Sr. Green’, de Jeff Baron, es posarà en escena divendres 23 de febrer, dirigit per Juan Echanove. La Companyia la Invenció representarà ‘El cel massa baix’, d’Ahmed Ghazali, divendres 9 i dissabte 10 de març. ‘Homeland’ és un espectacle que combina dansa, circ i música i que podrà veure’s dissabte 31 de març. Un clàssic modern català vinculat amb la comarca, ‘Primera història d’Esther’, de Salvador Espriu, dirigit per Oriol Broggi, amb el Tetre Nacional de Catalunya, es posarà en escena divendres 20 d’abril. Dissabte 5 de maig es representarà ‘Antígona’, de Sòfocles, sota la direcció d’Oriol Broggi. I finalment, dissabte 19 de maig podrà veure’s ‘Mòbil’, de Sergi Belbel, sota la direcció de Lluís Pasqual. Tot un conjunt d’interessants propostes per a la gent a qui agradi el teatre. I ben a l’abast de la mà.
Albert Calls
LITERATURES DEL SEXE
LLIBRES
‘La vida sexual de Catherine M.’,
de Catherine Millet
Quinteto-Anagrama (Edició de butxaca)
L’autora d’aquesta novel·la presumptament autobiogràfica es presenta com a directora d’Art Press, un mensual de gran prestigi sobre art contemporani i també com una persona molt vinculada al món artístic. D’altra banda, explica en aquest llibre i sense cap complex, la seva vida sexual desfermada, de manera completament descarnada i freda, donant protagonisme a un sexe molt actiu i increïble, que no té cap mena de tabú ni limitacions. Tot i així, es tracta d’una obra audaç i crua, però que també costa de seguir i que no acaba de portar al lector enlloc que no sigui al buit, un espai en el que es mou a gust la protagonista i autora. La novel·la acull bons moments, és indubtable, amb reflexions internes destacades i molt ben escrites, però en general transmet buidor i no acaba d’obrir noves finestres en un món, l'actual, en el qual el sexe és a l’ordre del dia i moltes limitacions, per sort, s’han superat socialment (cal situar-se, tanmateix, en el context cronològic del tempo literari). El llibre, però, ha tingut molta difusió i es pot trobar també en aquesta edició de butxaca, que permet endinsar-se en un univers amb moments poètics puntuals genials, però també -per no enganyar al lector- amb un linial de fons avorrit.
Albert Calls
‘La vida sexual de Catherine M.’,
de Catherine Millet
Quinteto-Anagrama (Edició de butxaca)
L’autora d’aquesta novel·la presumptament autobiogràfica es presenta com a directora d’Art Press, un mensual de gran prestigi sobre art contemporani i també com una persona molt vinculada al món artístic. D’altra banda, explica en aquest llibre i sense cap complex, la seva vida sexual desfermada, de manera completament descarnada i freda, donant protagonisme a un sexe molt actiu i increïble, que no té cap mena de tabú ni limitacions. Tot i així, es tracta d’una obra audaç i crua, però que també costa de seguir i que no acaba de portar al lector enlloc que no sigui al buit, un espai en el que es mou a gust la protagonista i autora. La novel·la acull bons moments, és indubtable, amb reflexions internes destacades i molt ben escrites, però en general transmet buidor i no acaba d’obrir noves finestres en un món, l'actual, en el qual el sexe és a l’ordre del dia i moltes limitacions, per sort, s’han superat socialment (cal situar-se, tanmateix, en el context cronològic del tempo literari). El llibre, però, ha tingut molta difusió i es pot trobar també en aquesta edició de butxaca, que permet endinsar-se en un univers amb moments poètics puntuals genials, però també -per no enganyar al lector- amb un linial de fons avorrit.
Albert Calls
sábado, septiembre 23, 2006
'UN SER DIFERENTE', DE JORDI CALM
LLIBRES
'Un Ser Diferente',
de Jordi Calm
Idea Books
'Un Ser Diferente' planteja una història amb rerefons de ciència ficció que com a novel·la no acaba de funcionar del tot, sota el meu punt de vista, però que té una idea de fons prou bona. És també evident que a la trama li manca una mica més d'acció, que el llibre podria haver-se solucionat amb moltes menys pàgines i ser solament un relat llarg, i que demanaria també un planter de personatges més complex, que donés més joc al lector que no el que finalment es troba. Però en clau positiva aquesta novel·la és la llavor del que podria arribar a ser una bona sèrie de televisió, perquè barreja tots els ingredients necessaris perquè pugui funcionar: un protagonista amb poders a qui persegueixen per destruir, el darrer representant d'una raça extingida, una història d'amor... S'ha cuidat el disseny de la portada, es donen opcions a les noves tecnologies amb interaccions a la xarxa i es noten a faltar més descripcions en el text, o una mica més de subhistòries dins la trama general. L'autor, de 41 anys, és economista i en la seva carrera professional s'ha mogut en el sector editorial i dels mitjans de comunicació. 'Un Ser Diferente' és la seva primera experiència literària, tal com es diu. Tot i els temptejos narratius i la inestabilitat de l'obra, hi ha moments en què pot sentir-se que al darrera s'hi amaga un bon narrador, que escriurà treballs més sòlids. I que aquest és solament l'inici del camí.
Albert Calls
'Un Ser Diferente',
de Jordi Calm
Idea Books
'Un Ser Diferente' planteja una història amb rerefons de ciència ficció que com a novel·la no acaba de funcionar del tot, sota el meu punt de vista, però que té una idea de fons prou bona. És també evident que a la trama li manca una mica més d'acció, que el llibre podria haver-se solucionat amb moltes menys pàgines i ser solament un relat llarg, i que demanaria també un planter de personatges més complex, que donés més joc al lector que no el que finalment es troba. Però en clau positiva aquesta novel·la és la llavor del que podria arribar a ser una bona sèrie de televisió, perquè barreja tots els ingredients necessaris perquè pugui funcionar: un protagonista amb poders a qui persegueixen per destruir, el darrer representant d'una raça extingida, una història d'amor... S'ha cuidat el disseny de la portada, es donen opcions a les noves tecnologies amb interaccions a la xarxa i es noten a faltar més descripcions en el text, o una mica més de subhistòries dins la trama general. L'autor, de 41 anys, és economista i en la seva carrera professional s'ha mogut en el sector editorial i dels mitjans de comunicació. 'Un Ser Diferente' és la seva primera experiència literària, tal com es diu. Tot i els temptejos narratius i la inestabilitat de l'obra, hi ha moments en què pot sentir-se que al darrera s'hi amaga un bon narrador, que escriurà treballs més sòlids. I que aquest és solament l'inici del camí.
Albert Calls
EL TURISME ENS ENGOLEIX
L'ENTREMÈS
El turisme a Barcelona,
una opció de futur
La Diputació de Barcelona, des de Turisme Total, promou la publicació 'Turisme a prop de Barcelona 06' (pot trobar-se en els punts d'informació turística). En la introducció s'hi aclareix la voluntat de desenvolupar una estratègia que té com a objectiu impulsar l'oferta turística de la província de Barcelona, perquè fent-ho d'aquesta manera s'estimuli el desenvolupament econòmic del territori. Aspectes com el creixement i la promoció de l'agroturisme, el termalisme, el turisme industrial, el turisme nàutic i les rutes gastronòmiques, tenen espai en aquesta publicació i demostren que vivim en una àrea carregada de moltes possibilitats en aquest aspecte. Itineraris pel turisme rural, els llegats artístics, els passejos per la història, el vi i la gastronomia, complementats amb una agenda carregada d'activitats, donen pistes per fer tot tipus d'excursions i sortides, de forma fàcil i planera. Propostes interessants i suggeridores per descobrir aspectes insospitats i desconeguts del nostre territori. Més informació a www.turismetotal.org o www.diba.cat, en uns moments en els quals es demostra, any rere any, que el creixement d'aquest sector a Barcelona, i també a la comarca del Maresme, és imparable i planteja grans alternatives de futur.
Albert Calls
El turisme a Barcelona,
una opció de futur
La Diputació de Barcelona, des de Turisme Total, promou la publicació 'Turisme a prop de Barcelona 06' (pot trobar-se en els punts d'informació turística). En la introducció s'hi aclareix la voluntat de desenvolupar una estratègia que té com a objectiu impulsar l'oferta turística de la província de Barcelona, perquè fent-ho d'aquesta manera s'estimuli el desenvolupament econòmic del territori. Aspectes com el creixement i la promoció de l'agroturisme, el termalisme, el turisme industrial, el turisme nàutic i les rutes gastronòmiques, tenen espai en aquesta publicació i demostren que vivim en una àrea carregada de moltes possibilitats en aquest aspecte. Itineraris pel turisme rural, els llegats artístics, els passejos per la història, el vi i la gastronomia, complementats amb una agenda carregada d'activitats, donen pistes per fer tot tipus d'excursions i sortides, de forma fàcil i planera. Propostes interessants i suggeridores per descobrir aspectes insospitats i desconeguts del nostre territori. Més informació a www.turismetotal.org o www.diba.cat, en uns moments en els quals es demostra, any rere any, que el creixement d'aquest sector a Barcelona, i també a la comarca del Maresme, és imparable i planteja grans alternatives de futur.
Albert Calls
MEMÒRIA FOTOGRÀFICA
Recuperar el patrimoni
fotogràfic del Masnou
El IX Concurs de fotografia 'El patrimoni desconegut del Masnou', convocat pel Patronat Municipal i l'Ajuntament de la localitat, permet anar recollint fotos, fetes any rere any, i ampliar d'aquesta manera l'Arxiu d'Imatges Municipal. Les bases, que ja s'han difós i poden sol·licitar-se completes, expliquen que hi ha una modalitat d'adults i una altra infantil-juvenil, i que el lema d'enguany és 'Edificis i colors'; és a dir, fa referència a edificis, conjunts arquitectònics o detalls de construccions on destaquin elements arquitectònics que mostrin part del patrimoni on els colors tinguin un protagonisme especial. La recepció de les obres és fins al dimarts 24 d'octubre i poden presentar-se a la seu del Museu Municipal de Nàutica o a la Casa de Cultura. A.C.
fotogràfic del Masnou
El IX Concurs de fotografia 'El patrimoni desconegut del Masnou', convocat pel Patronat Municipal i l'Ajuntament de la localitat, permet anar recollint fotos, fetes any rere any, i ampliar d'aquesta manera l'Arxiu d'Imatges Municipal. Les bases, que ja s'han difós i poden sol·licitar-se completes, expliquen que hi ha una modalitat d'adults i una altra infantil-juvenil, i que el lema d'enguany és 'Edificis i colors'; és a dir, fa referència a edificis, conjunts arquitectònics o detalls de construccions on destaquin elements arquitectònics que mostrin part del patrimoni on els colors tinguin un protagonisme especial. La recepció de les obres és fins al dimarts 24 d'octubre i poden presentar-se a la seu del Museu Municipal de Nàutica o a la Casa de Cultura. A.C.
NOVA VEREMA A CABRERA
BREUS
Cabrera celebra de nou
la Festa de la Verema
Diumenge 1 d'octubre, l'Agrupació Sardanista i Cultural de Cabrera de Mar promou una nova edició de la Festa de la Verema, celebració recuperada amb força ja l'any passat. El programa d'actes, que es farà a la Plaça de la fàbrica, davant del consistori, inclou l'arribada del carro amb el raïm, a dos quarts de dotze del matí; la trepitjada de raïms a càrrec dels nens i nenes del poble, de dotze a dues del migdia i l'exposició d'eines de la vinya i el vi. La realització d'aquesta festa és possible gràcies a la tasca dels seus promotors i la col·laboració de l'Ajuntament i nombroses persones de la localitat. En la seva edició anterior va tenir una nodrida participació i vol recuperar una tradició fins al moment perduda en el temps al municipi.
Cabrera celebra de nou
la Festa de la Verema
Diumenge 1 d'octubre, l'Agrupació Sardanista i Cultural de Cabrera de Mar promou una nova edició de la Festa de la Verema, celebració recuperada amb força ja l'any passat. El programa d'actes, que es farà a la Plaça de la fàbrica, davant del consistori, inclou l'arribada del carro amb el raïm, a dos quarts de dotze del matí; la trepitjada de raïms a càrrec dels nens i nenes del poble, de dotze a dues del migdia i l'exposició d'eines de la vinya i el vi. La realització d'aquesta festa és possible gràcies a la tasca dels seus promotors i la col·laboració de l'Ajuntament i nombroses persones de la localitat. En la seva edició anterior va tenir una nodrida participació i vol recuperar una tradició fins al moment perduda en el temps al municipi.
martes, agosto 29, 2006
EL RIC PATRIMONI NAUTIC DEL MASNOU
El Masnou té una rica tradició marítima, un tast de la qual es mostra al Museu Municipal de Nàutica de la localitat. El centre va néixer, segons es recull en la seva web, “fruit de l’esforç i la iniciativa d’un grup de joves ciutadans entusiasmats per conservar el patrimoni històric i cultural de la vila”. Els orígens són de l’any 1957, quan es crea un patronat de gestió que consolida els seus projectes el 1962, inaugurant l’aleshores anomenat Museo Histórico Arqueológico del Masnou. El fons del museu, com també expliquen, va iniciar-se amb l’aportació de peces que van donar col·laboradors i inicialment es va centrar en la conservació i la divulgació de peces arqueològiques procedents d’excavacions realitzades a la vila. L’element marítim va anar consolidant-se, però, fins que va convertir-se en una part importantíssima. L’any 1990 s’acorda anomenar el centre Museu Municipal de Nàutica del Masnou, al qual s’afegeixen dos pols culturals més com són l’Escola Municipal de Maquetisme Naval i l’Arxiu del Museu Municipal de Nàutica.
El Museu Municipal de Nàutica del Masnou està situat a l’edifici Centre, on també es troben ubicats diferents serveis del municipi. Al llarg de tots els anys de trajectòria s’hi han anat incorporant materials i documents, i s’ha incrementat el fons amb donacions que procedeixen majoritàriament de les famílies masnovines. L’any 1999, des de l’Ajuntament es va veure la necessitat de modernitzar-lo i ampliar l’espai de l’exposició permanent del centre i d’adequar-lo a les noves necessitats i a les ofertes culturals més actuals. En aquest sentit, per fer-lo més didàctic es va decidir traslladar la seu del Museu Municipal a la ubicació actual.
El Museu forma part de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona i està integrat a la Mar de Museus, una associació de museus marítims catalans creada per coordinar i unir esforços en la recerca, conservació i difusió del patrimoni marítim; o de l’Associació de Museus Marítims del Mediterrani, entre altres organitzacions.
Com també expliquen els seus responsables, “al centre es conserva el patrimoni cultural de la vila, i a l’exposició permanent es pot veure el llegat arqueològic i els importants testimonis del món marítim. Properament s’obrirà un nou àmbit expositiu on s’inclourà un audiovisual que explica la història del segle XX al Masnou “.
Entre les activitats que promou el centre, afegeixen, hi ha una visita guiada a l’exposició permanent, passejades per la vila amb diferents itineraris temàtics com “L’esplendor arquitectònica”, “Gent de mar i de terra”, “Els brogits de la indústria”,... i activitats didàctiques de ciències socials i naturals, de caràcter general i vinculades al Masnou i relacionades amb el món marítim.
En l’àmbit cultural, el Museu també destaca per la publicació de la revista d’història local Roca de Xeix i la convocatòria de la Beca de Recerca Local, de caràcter bianual.
Museu Municipal de Nàutica del Masnou
Edifici Centre. C/ de Josep Pujadas Truch, 1a, 2a planta. Telèfon 93 540 50 02
El Museu Municipal de Nàutica del Masnou està situat a l’edifici Centre, on també es troben ubicats diferents serveis del municipi. Al llarg de tots els anys de trajectòria s’hi han anat incorporant materials i documents, i s’ha incrementat el fons amb donacions que procedeixen majoritàriament de les famílies masnovines. L’any 1999, des de l’Ajuntament es va veure la necessitat de modernitzar-lo i ampliar l’espai de l’exposició permanent del centre i d’adequar-lo a les noves necessitats i a les ofertes culturals més actuals. En aquest sentit, per fer-lo més didàctic es va decidir traslladar la seu del Museu Municipal a la ubicació actual.
El Museu forma part de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona i està integrat a la Mar de Museus, una associació de museus marítims catalans creada per coordinar i unir esforços en la recerca, conservació i difusió del patrimoni marítim; o de l’Associació de Museus Marítims del Mediterrani, entre altres organitzacions.
Com també expliquen els seus responsables, “al centre es conserva el patrimoni cultural de la vila, i a l’exposició permanent es pot veure el llegat arqueològic i els importants testimonis del món marítim. Properament s’obrirà un nou àmbit expositiu on s’inclourà un audiovisual que explica la història del segle XX al Masnou “.
Entre les activitats que promou el centre, afegeixen, hi ha una visita guiada a l’exposició permanent, passejades per la vila amb diferents itineraris temàtics com “L’esplendor arquitectònica”, “Gent de mar i de terra”, “Els brogits de la indústria”,... i activitats didàctiques de ciències socials i naturals, de caràcter general i vinculades al Masnou i relacionades amb el món marítim.
En l’àmbit cultural, el Museu també destaca per la publicació de la revista d’història local Roca de Xeix i la convocatòria de la Beca de Recerca Local, de caràcter bianual.
Museu Municipal de Nàutica del Masnou
Edifici Centre. C/ de Josep Pujadas Truch, 1a, 2a planta. Telèfon 93 540 50 02
JO I PLATERO
De petit, a l’escola, van fer-me avorrir el “Platero y yo”, de Juan Ramón Jiménez, de tant de copiar-lo. Van passar uns quants anys fins que vaig tornar-lo a llegir, aquesta vegada apartant la mirada de la imposició, per voluntat pròpia. I avui puc afirmar, convençut, que és un dels meus llibres de capçalera, d’aquells que m’enduria a una illa deserta, que salvaria de la crema, que recomanaria com a prioritari.
En aquest volum un poeta extraordinari ens explica, amb delicades però contundents proses poètiques, les històries quotidianes de Platero, un ase platejat que sembla de cotó i que no és més que la projecció de l’ànima de l’escriptor sobre les meravelles dels éssers vius.
“¿Cómo era Platero?
Platero era pequeño, suave; tan blando por fuera que parecía que no tenía huesos, que era de algodón. Pero sus ojos, negros, eran como espejos de azabache –esa reluciente piedra negra–porque eran duros como dos escarabajos de cristal.”
Juan Ramón Jiménez va néixer a Moguer (Huelva) l’any 1881. De la seva biografia es destaca una predilecció especial per les arts, en especial la poesia i la pintura. Va escriure la seva obra cabdal, ‘Platero y yo’, entre 1907 i 1912 i va publicar-se el 1914. Aquesta passió per la poesia i la plàstica és evident en cada paraula, en cada frase, en cada paràgraf, en cada pàgina, en el conjunt d’un llibre que arriba al fons de l’ànima, amb alegria i melangia alhora. L’autor va rebre el Premi Nobel de Literatura el 1956 i per aquest motiu, enguany, se’n commemora el cinquantenari i ha tornat a parlar-se d’una de les obres referencials de la literatura espanyola. D’altra banda, l’atorgament del Premi Nobel a Jiménez va ser uns pocs dies abans de què morís la seva estimada dona, Zenobia Camprubí, nascuda a la localitat maresmenca de Malgrat de Mar i companya inseparable del poeta, el qual va morir el 1958. Deixava una obra intensa en la que destaca el domini de les paraules i la musicalitat, així com la capacitat de transmetre al lector les sensacions més delicades i profundes.
“Platero sí conocía a la perra de la que le hablaba un día Juan Ramón, aunque ella no tenía nombre. Era sólo la de Lobato, el cazador, su amo. Platero la conocía bien porque la habían encontrado los dos muchas veces por el camino de los Llanos… Si platero tuviera buena memoria, sabría perfectamente de qué perra le hablaba su amo: de aquella dorada y blanca como el cielo de mayo cuando se pone el sol entre nubes”.
‘Platero y yo’ ens acosta petits fragments de la vida quotidiana en un entorn inimaginable avui en l’estressant situació actual, que ens parlen de la vida i de la mort, des de la sensibilitat, l’enyorança i la convicció que hi ha una transcendència de l’ànima en el sol fet d’existir (homes, animals, plantes… en definitiva, éssers vius), de ser actor encara que sigui per uns instants, només, en aquesta gran obra que anomenem existència.
“¡Qué bella le apareció al poeta la mañana! El sol bañaba de oro la tierra. Mariposas de mil colores jugaban por todas partes, entre las flores, por la casa –dentro, fuera–, en el manantial.
Juan Ramón se imaginaba que estaba dentro de un gran panal de luz, en el interior de una inmensa rosa encendida. Y escuchaba, feliz, el concierto maravilloso de los pájaros que le habian despertado”.
P.S.:
- És molt recomanable l’edició “Platero y yo de Juan Ramón Jiménez contado a los niños”, publicada per Edebé, a càrrec de Rosa Navarro Durán, amb il·lustracions de Francesc Rovira, de la qual n’he extret les cites d’aquest article.
- Molt probablement, si molts maltractadors d’animals, amb qui malauradament compartim la vida diària, s’haguessin llegit ‘Platero y yo’ i hi haguessin connectat, ho serien una mica menys.
En aquest volum un poeta extraordinari ens explica, amb delicades però contundents proses poètiques, les històries quotidianes de Platero, un ase platejat que sembla de cotó i que no és més que la projecció de l’ànima de l’escriptor sobre les meravelles dels éssers vius.
“¿Cómo era Platero?
Platero era pequeño, suave; tan blando por fuera que parecía que no tenía huesos, que era de algodón. Pero sus ojos, negros, eran como espejos de azabache –esa reluciente piedra negra–porque eran duros como dos escarabajos de cristal.”
Juan Ramón Jiménez va néixer a Moguer (Huelva) l’any 1881. De la seva biografia es destaca una predilecció especial per les arts, en especial la poesia i la pintura. Va escriure la seva obra cabdal, ‘Platero y yo’, entre 1907 i 1912 i va publicar-se el 1914. Aquesta passió per la poesia i la plàstica és evident en cada paraula, en cada frase, en cada paràgraf, en cada pàgina, en el conjunt d’un llibre que arriba al fons de l’ànima, amb alegria i melangia alhora. L’autor va rebre el Premi Nobel de Literatura el 1956 i per aquest motiu, enguany, se’n commemora el cinquantenari i ha tornat a parlar-se d’una de les obres referencials de la literatura espanyola. D’altra banda, l’atorgament del Premi Nobel a Jiménez va ser uns pocs dies abans de què morís la seva estimada dona, Zenobia Camprubí, nascuda a la localitat maresmenca de Malgrat de Mar i companya inseparable del poeta, el qual va morir el 1958. Deixava una obra intensa en la que destaca el domini de les paraules i la musicalitat, així com la capacitat de transmetre al lector les sensacions més delicades i profundes.
“Platero sí conocía a la perra de la que le hablaba un día Juan Ramón, aunque ella no tenía nombre. Era sólo la de Lobato, el cazador, su amo. Platero la conocía bien porque la habían encontrado los dos muchas veces por el camino de los Llanos… Si platero tuviera buena memoria, sabría perfectamente de qué perra le hablaba su amo: de aquella dorada y blanca como el cielo de mayo cuando se pone el sol entre nubes”.
‘Platero y yo’ ens acosta petits fragments de la vida quotidiana en un entorn inimaginable avui en l’estressant situació actual, que ens parlen de la vida i de la mort, des de la sensibilitat, l’enyorança i la convicció que hi ha una transcendència de l’ànima en el sol fet d’existir (homes, animals, plantes… en definitiva, éssers vius), de ser actor encara que sigui per uns instants, només, en aquesta gran obra que anomenem existència.
“¡Qué bella le apareció al poeta la mañana! El sol bañaba de oro la tierra. Mariposas de mil colores jugaban por todas partes, entre las flores, por la casa –dentro, fuera–, en el manantial.
Juan Ramón se imaginaba que estaba dentro de un gran panal de luz, en el interior de una inmensa rosa encendida. Y escuchaba, feliz, el concierto maravilloso de los pájaros que le habian despertado”.
P.S.:
- És molt recomanable l’edició “Platero y yo de Juan Ramón Jiménez contado a los niños”, publicada per Edebé, a càrrec de Rosa Navarro Durán, amb il·lustracions de Francesc Rovira, de la qual n’he extret les cites d’aquest article.
- Molt probablement, si molts maltractadors d’animals, amb qui malauradament compartim la vida diària, s’haguessin llegit ‘Platero y yo’ i hi haguessin connectat, ho serien una mica menys.
TOTS SOM IMMIGRANTS
El tema de la immigració és una patata calenta que rellisca a les mans de tothom, però a l’hora de la veritat ningú acaba per resoldre el problema, que és del que finalment es tractaria per a benefici de tots plegats. A banda dels nombrosos mecanismes d’adaptació que cal tenir per acollir gent provinent d’altres cultures i fomentar el seu encaix, sembla evident que també s’ha de treballar per resoldre moltes de les problemàtiques que tenen al seu país d’origen, fomentant un desenvolupament que no els obligui a haver de deixar la seva terra. Fins el dia que l’home no concebi el món com un paquet global en el qual es respecten les peculiaritats, no es resoldran aquests moviments migratoris incontrolats. Els presumptes guardians de l’ordre munidal, que no s’estan d’anar on calgui, quan s’afecta els seus interessos, podrien arreglar moltes d’aquestes situacions de manera força ràpida. Però, els interessa? L’arribada massiva d’immigrants, per tots els espais posibles, només acaba de donar la raó a aquella vella premissa de les esquerres de què vivim en un món molt mal repartit. Amb els diners d’uns pocs –uns pocs que viuen en la superabundància i l’excés– es resoldria el mal de molts. Però dir això és parlar d’utopies que probablement desestabilitzarien un sistema que permet, a uns pocs també proporcionalment als que no tenen ni els mínims, no ho oblidem, anar tirant. La solució tampoc no està en mans de les classes populars, que prou feina tenen per arribar a final de mes, tot i que també una actitud solidària individual ja és un important primer pas. Com també és molt comprensible voler deixar enrere la misèria i aspirar a una vida millor. Al final, el que es tracta és d’ assumir que el planeta que compartim és de tots plegats, que les fronteres que s’han creat són un discutible mecanisme de supervivència de l’home i una mostra de la seva neurosi com a espècie.
REFLEXIONS SOBRE L'AIGUA
L’aigua,
un bé cada vegada
més necessari
La campanya que dura des de finals de juliol fins al mes de desembre i que han impulsat els municipis d’Alella, Cabrera de Mar, Cabrils, Teià i Vilassar de Mar, amb Sorea i Aigües de Vilassar de Mar, sota el títol de ‘L’aigua és vida. Conservem-la!’, té com a objectiu conscienciar la població de la necessitat que hi ha de consumir el líquid element i fer-ho sense malgastar-lo de manera indiscriminada, d’una forma responsable. Sovint no ens adonem de la importància d’arreglar l’aixeta que degota, o de deixar córrer l’aigua mentre ens rentem les dents, per exemple. Són petites accions que agafades en conjunt donen un resultat molt preocupant, en un món en el qual hi ha persones que han de caminar quilòmetres per anar a omplir galledes en un pou, per exemple. Vivim en una societat de superabundància, mentre d’altres no tenen ni els mínims. Accions com aquestes tornen a incidir en el fet que actuant poc, entre tots, podem acabar aconseguint molt. Els ajuntaments ens ho han volgut recordar, ara cal que nosaltres posem en pràctica, individualment, aquestes recomanacions.
un bé cada vegada
més necessari
La campanya que dura des de finals de juliol fins al mes de desembre i que han impulsat els municipis d’Alella, Cabrera de Mar, Cabrils, Teià i Vilassar de Mar, amb Sorea i Aigües de Vilassar de Mar, sota el títol de ‘L’aigua és vida. Conservem-la!’, té com a objectiu conscienciar la població de la necessitat que hi ha de consumir el líquid element i fer-ho sense malgastar-lo de manera indiscriminada, d’una forma responsable. Sovint no ens adonem de la importància d’arreglar l’aixeta que degota, o de deixar córrer l’aigua mentre ens rentem les dents, per exemple. Són petites accions que agafades en conjunt donen un resultat molt preocupant, en un món en el qual hi ha persones que han de caminar quilòmetres per anar a omplir galledes en un pou, per exemple. Vivim en una societat de superabundància, mentre d’altres no tenen ni els mínims. Accions com aquestes tornen a incidir en el fet que actuant poc, entre tots, podem acabar aconseguint molt. Els ajuntaments ens ho han volgut recordar, ara cal que nosaltres posem en pràctica, individualment, aquestes recomanacions.
'MEMORIA DE DONA'
Sisena edició
del premi literari
‘Memòria de dona’
Hi ha certàmens literaris que omplen buits. I aquest és el cas del premi ‘Memòria de dona’, convocat per l’Ajuntament de Cabrera de Mar, des de les seves regidories de Serveis Socials i de Cultura. El tema que tracta el concurs és el d’un relat d’una vivència real, autobiogràfica o no, on la protagonista sigui una dona. Enguany tornen a convocar una nova edició i ja en van sis d’ençà que va crear-se. Hi poden participar obres inèdites i escrites en català o castellà, de persones residents al Maresme, homes o dones, sense cap límit d’edat. Els treballs, d’altra banda, han de tenir una extensió mínima de 2 DIN A-4 i una màxima de 10, i el termini és fins al 24 de novembre. S’atorguen diversos premis en metàl·lic i es publiquen els premiats, que darrerament van sortir en forma de llibre recopilatori de les cinc primeres edicions. Pot sol·licitar-se les bases completes a l’Ajuntament cabrerenc i el veredicte amb els guanyadors es farà públic el proper 22 de desembre. Una oportunitat indubtable per escriure i ajudar a confegir un fons de vivències que poden ser molt interessants de seguir per mitjà de la lectura.
del premi literari
‘Memòria de dona’
Hi ha certàmens literaris que omplen buits. I aquest és el cas del premi ‘Memòria de dona’, convocat per l’Ajuntament de Cabrera de Mar, des de les seves regidories de Serveis Socials i de Cultura. El tema que tracta el concurs és el d’un relat d’una vivència real, autobiogràfica o no, on la protagonista sigui una dona. Enguany tornen a convocar una nova edició i ja en van sis d’ençà que va crear-se. Hi poden participar obres inèdites i escrites en català o castellà, de persones residents al Maresme, homes o dones, sense cap límit d’edat. Els treballs, d’altra banda, han de tenir una extensió mínima de 2 DIN A-4 i una màxima de 10, i el termini és fins al 24 de novembre. S’atorguen diversos premis en metàl·lic i es publiquen els premiats, que darrerament van sortir en forma de llibre recopilatori de les cinc primeres edicions. Pot sol·licitar-se les bases completes a l’Ajuntament cabrerenc i el veredicte amb els guanyadors es farà públic el proper 22 de desembre. Una oportunitat indubtable per escriure i ajudar a confegir un fons de vivències que poden ser molt interessants de seguir per mitjà de la lectura.
viernes, julio 21, 2006
ESCRIPTURES DIGITALS
El nou projecte ESCRIPTURES DIGITALS amplia el radi d'acció d'aquest bloc.
A partir d'ara, doncs, existeixen a la xarxa:
- EL QUADERN D'ALBERT CALLS (quaderndecalls.blogspot.com), amb les meves reflexions polièdriques habituals.
- EL GÒLEM (elgolem-ed. blogspot.com), un bloc que inclourà textos d'altres autors, en clau de revista literària.
- ELS LLIBRES DE PROA PREMIÂ (proallibrespremia-ed.blogspot.com), amb comentaris de llibres i notícies d'aquesta nostra-vostra llibreria cultural, amb més de 10 anys de vida ja. També serà l'espai en el qual anunciarem actes, ofertes i propostes. Seguiu-lo de prop!
A poc a poc aniré donant vida a aquests nous espais, pel que compto amb el vostre ajut.
A partir d'ara, doncs, existeixen a la xarxa:
- EL QUADERN D'ALBERT CALLS (quaderndecalls.blogspot.com), amb les meves reflexions polièdriques habituals.
- EL GÒLEM (elgolem-ed. blogspot.com), un bloc que inclourà textos d'altres autors, en clau de revista literària.
- ELS LLIBRES DE PROA PREMIÂ (proallibrespremia-ed.blogspot.com), amb comentaris de llibres i notícies d'aquesta nostra-vostra llibreria cultural, amb més de 10 anys de vida ja. També serà l'espai en el qual anunciarem actes, ofertes i propostes. Seguiu-lo de prop!
A poc a poc aniré donant vida a aquests nous espais, pel que compto amb el vostre ajut.
ESPECIES PERILLOSES A LES NOSTRES AIGUES
La Generalitat ha tornat a impulsar, aquest estiu, una suggerent campanya per evitar la brutícia al mar. Sota el títol “Les espècies més perilloses del Mediterrani” ens presenten uns curiosos personatges que tots coneixem: la garrafa de plàstic, el bric, les puntes de cigarretes, la bossa de paper, la llauna, el tap d’ampolla o les anelles de plàstic, entre d’altres. L’objectiu és recordar-nos un ecosistema amenaçat pels efectes de la presència humana, atès que acull la meitat de la població catalana, a més de la major part del turisme que visita Catalunya.
La brutícia que aboquem al mar es reparteix entre la platja i l’aigua, però va a parar especialment al fons marí. Els seus efectes són terribles per a la fauna i la flora del litoral. La vida d’aquests residus és de molts anys i amb uns pocs esforços podem evitar la seva propagació. Fer-ho és cosa de tots.
La brutícia que aboquem al mar es reparteix entre la platja i l’aigua, però va a parar especialment al fons marí. Els seus efectes són terribles per a la fauna i la flora del litoral. La vida d’aquests residus és de molts anys i amb uns pocs esforços podem evitar la seva propagació. Fer-ho és cosa de tots.
miércoles, julio 19, 2006
LA VIDA NEORURAL
Les ecoaldees són la gran esperança de l'anarquisme.
La democràcia ha fracassat.
La societat en la que vivim, entesa com un projecte global, és un gran abocador.
L'hedonisme campa com a única alternativa vital.
No cal buscar cap Apocalipsi, som nosaltres mateixos.
La democràcia ha fracassat.
La societat en la que vivim, entesa com un projecte global, és un gran abocador.
L'hedonisme campa com a única alternativa vital.
No cal buscar cap Apocalipsi, som nosaltres mateixos.
LA MALA EDUCACIO
Hem deixat créixer generacions de maleducats i prepotents, alguns des de l'analfabetisme funcional, però molts d'altres generats a les escoles, instituts, universitats i en especial a les mateixes famílies, que en són les principals responsables. Aquesta manca de respecte i prepotència que té gent molt jove, que encara no ha sortit del niu, ja està passant factura.
Potser encara no es veu, però en uns pocs anys...
Potser encara no es veu, però en uns pocs anys...
CONTRA EL CATASTROFISME...
... només hi ha l'esperança.
Al cap i a la fi quan es tanca la llum roman el silenci de les veus perdudes en el temps.
Al cap i a la fi quan es tanca la llum roman el silenci de les veus perdudes en el temps.
DE POMES PODRIDES
Tothom es creu en possessió de la veritat, però la veritable veritat és que no hi ha res de cert, que tot plegat és profundament fràgil.
IN MEMORIAM PAQUITO CHOCOLATERO
Fa 70 anys i un dia que Francisco Franco es va alçar.
En treuen uns per posar-ne uns altres, l'esclavatge perdura de diverses formes...
Espanya continua sent un país de toreros, putes, analfabets i especuladors.
En treuen uns per posar-ne uns altres, l'esclavatge perdura de diverses formes...
Espanya continua sent un país de toreros, putes, analfabets i especuladors.
LLIBERTAT D'EXPRESSIO
Gent que s'intitula d'esquerres crea mitjans de comunicació locals amb sous "galàctics" per als que els coordinen. Després resulta que no hi ha diners per fer la programació.
Això que és un fet real al Maresme és una vergonya més que afegir al circ quotidià.
D'altres característiques laborals de la classe política i perifèrics demostren que no viuen tan malament, encara que ens plorin de forma constant.
Això que és un fet real al Maresme és una vergonya més que afegir al circ quotidià.
D'altres característiques laborals de la classe política i perifèrics demostren que no viuen tan malament, encara que ens plorin de forma constant.
DE PROJECTES
L'existència és un projecte individual, amb necessitat dels altres. Tot i així, per si de cas, el millor és comptar amb un mateix, d'entrada.
viernes, julio 14, 2006
RUTES PER DESCOBRIR SANT VICENÇ
El Maresme és una comarca amb pobles carregats d’interessants propostes. Molts maresmencs, ben segur, no s’han aturat a intentar descobrir les que amaguen els municipis veïns, o fins i tot els seus propis. Per sort, des de les institucions tenen a bé de recordar-nos-ho de tant en tant. En aquesta línia d’actuacions, Sant Vicenç de Montalt ha presentat tres rutes per informar a qui estigui interessant dels múltiples aspectes que amaga aquesta localitat. S’apleguen en un pràctic tríptic, amb dades i mapa de situació, pensat per a dur en la butxaca i fer itinerari. La Regidoria de Promoció Econòmica i Turisme de l’Ajuntament, tal com expliquen, va donar suport a la iniciativa i es van organitzar tres grups de treball que han fet realitat tres rutes per Sant Vicenç de Montalt, en les quals es pot passejar, anar amb bici, fer excursions o solament gaudir de la natura i del paisatge. Més al detall, es proposa una ruta pel centre històric, passant pels carrers més emblemàtics, masies i cases senyorials; conèixer Sant Vicenç i el seu entorn, per descobrir les zones verdes i boscoses que envolten el municipi; i finalment un itinerari d’alocs, que vol ser una reivindicació per conscienciar de la importància de les rieres de la comarca com a element d’equilibri de la vegetació i en els ecosistemes, com també apunten els promotors d’aquesta iniciativa. Una proposta senzilla però carregada de futur. Interessant per prendre’n nota.
LA TORRE OSCURA, DE KING
LLIBRES
‘La torre oscura’,
d’Stephen King
Plaza y Janés
Poques propostes literàries arriben a assolir una magnitud com aquesta. Els set volums de la sèrie ‘La torre oscura’, d’Stephen King, són un treball de més d’una vintena d’anys, que entrelliga els universos literaris de fantasia i terror d’un autor que és un referent de la literaura popular mundial. No fa massa ha arribat la traducció, al castellà, del darrer volum, en un moment en el qual s’està a punt de reeditar el primer, revisat i ampliat. La trama narrativa explica la història d’un pistoler, Roland Deschain, que viu en un món diferent del nostre, però que alhora hi està en connexió. La seva obsessió és trobar la torre oscura, cosa que li permetrà salvar el seu univers, en el que es va perdent la memòria, com si algun poder ocult interactués. Roland és un pistoler, però també una persona dotada de poders màgics, alguns dels quals li permeten connectar amb d’altres que han viscut a la Terra i controlar-les des de la seva ment. També, viatjar per móns paral·lels, mentre va trobant companys que evidencien el paral·lelisme d’aquestes obres amb ‘El senyor dels anells’ o les noveles de cavallers, però amb la modernitat fantàstica d’un autor de masses del segle XX. D’altra banda, les accions del personatge Roland estan marcades pel destí i el porten a una espiral de situacions fantàstiques, en la seva recerca, que enganxen des de la primera pàgina. És bo començar a llegir aquesta sèrie des del principi, tot i que tampoc és obligat. Cal, a més, agafar-s’ho amb calma, donen lectura i entreteniment per a un llarg temps.
‘La torre oscura’,
d’Stephen King
Plaza y Janés
Poques propostes literàries arriben a assolir una magnitud com aquesta. Els set volums de la sèrie ‘La torre oscura’, d’Stephen King, són un treball de més d’una vintena d’anys, que entrelliga els universos literaris de fantasia i terror d’un autor que és un referent de la literaura popular mundial. No fa massa ha arribat la traducció, al castellà, del darrer volum, en un moment en el qual s’està a punt de reeditar el primer, revisat i ampliat. La trama narrativa explica la història d’un pistoler, Roland Deschain, que viu en un món diferent del nostre, però que alhora hi està en connexió. La seva obsessió és trobar la torre oscura, cosa que li permetrà salvar el seu univers, en el que es va perdent la memòria, com si algun poder ocult interactués. Roland és un pistoler, però també una persona dotada de poders màgics, alguns dels quals li permeten connectar amb d’altres que han viscut a la Terra i controlar-les des de la seva ment. També, viatjar per móns paral·lels, mentre va trobant companys que evidencien el paral·lelisme d’aquestes obres amb ‘El senyor dels anells’ o les noveles de cavallers, però amb la modernitat fantàstica d’un autor de masses del segle XX. D’altra banda, les accions del personatge Roland estan marcades pel destí i el porten a una espiral de situacions fantàstiques, en la seva recerca, que enganxen des de la primera pàgina. És bo començar a llegir aquesta sèrie des del principi, tot i que tampoc és obligat. Cal, a més, agafar-s’ho amb calma, donen lectura i entreteniment per a un llarg temps.
martes, julio 11, 2006
LES ETERNES PREGUNTES
No sabem qui som.
ni d'on venim,
ni cap a on anem.
I enmig de tot plegat som víctimes del nostre propi caos.
ni d'on venim,
ni cap a on anem.
I enmig de tot plegat som víctimes del nostre propi caos.
PROTEGIR-SE DEL SOL
L’estiu és l’època de l’any en la qual estem més exposats a les radiacions solars. Tant pels factors climatològics com pel fet que també és quan sortim més o anem més sovint a la platja, cal prendre unes mesures de protecció per evitar riscos que són innecessaris. Un excés de sol sense protecció pot tenir efectes molt nocius per a les persones, en uns moments en els quals la societat actual assimila el bronzejat amb la salut, aspecte aquest que, com destaquen els especialistes en la matèria, no sempre pot estar relacionat.
El sol ve il·luminant-nos des del principi dels temps. La llum solar proporciona, indubtablement, efectes fisiològics positius com són estimular la síntesi de vitamina D, que preveu el raquitisme i l’osteoporosi, i alhora afavoreix la circulació sanguínia i actua en el tractament d’algunes dermatosis. D’altra banda, els experts també apunten que la llum solar en alguns casos pot estimular la síntesi dels neurotransmissors cerebrals responsables de regular l’estat anímic de les persones. Quins són els avantatges i quins els inconvenients d’una excessiva exposició solar és, però, el quid de la qüestió.
Prendre el sol pot provocar conseqüències visibles com cremades o també el fenomen de la pigmentació immediata, a més de taques a la pell, arrugues i cataractes, i a la llarga càncer cutani o tumoracions superficials, com apunten des d’àmbits farmacèutics. També hi ha conseqüències invisibles com poden ser alteracions al genoma i quan les exposicions solars són excessives i els protectors estan desbordats, les cèl·lules anormals proliferen i acostumen a formar carcinomes o melanoma. Una dada important que pot tenir-se en consideració és que es calcula que cada any es produeixen al món més de dos milions de càncers de pell diferents del melanoma i 200.000 melanomes malignes. Tanmateix, també cal considerar que les persones de pell clara tenen més risc de patir càncer de pell per l’absència relativa de pigmentació d’aquesta. En aquest sentit, també segons l’opinió dels experts, utilitzar un fotoprotector durant els primers divuit anys de vida pot reduir força el risc de càncer cutani.
Dins la gamma de productes cosmètics que es poden aplicar a la pell, hi ha els autobronzejadors i productes per a després del sol, així com els protectors resistents a l’aigua. Sigui com sigui, cal protegir-se de les radiacions i hi ha diferents maneres de fer-ho com posar-se filtres solars. Per tot plegat és bo seguir els consells i les recomanacions que es donen per obtenir un resultat òptim en la utilització d’un fotoprotector, tot i que hi ha unes normes que són bàsiques com aplicar-se’l a casa, mai a la platja o a la piscina, fer-ho sobre pell ben seca, aplicar-lo 30 minuts abans d’exposar-se al sol i no estalviar-ne. D’altra banda, des de l’any 1996, la Diputació de Barcelona, des de l’Àrea de Salut Pública i Consum, a través del Programa d’higiene i seguretat a les platges, col·labora amb l’Institut Català d’Oncologia i la Federació Catalana d’Entitats Contra el Càncer per dur a terme activitats conjuntes amb la finalitat de prevenir el càncer de pell.
El sol ve il·luminant-nos des del principi dels temps. La llum solar proporciona, indubtablement, efectes fisiològics positius com són estimular la síntesi de vitamina D, que preveu el raquitisme i l’osteoporosi, i alhora afavoreix la circulació sanguínia i actua en el tractament d’algunes dermatosis. D’altra banda, els experts també apunten que la llum solar en alguns casos pot estimular la síntesi dels neurotransmissors cerebrals responsables de regular l’estat anímic de les persones. Quins són els avantatges i quins els inconvenients d’una excessiva exposició solar és, però, el quid de la qüestió.
Prendre el sol pot provocar conseqüències visibles com cremades o també el fenomen de la pigmentació immediata, a més de taques a la pell, arrugues i cataractes, i a la llarga càncer cutani o tumoracions superficials, com apunten des d’àmbits farmacèutics. També hi ha conseqüències invisibles com poden ser alteracions al genoma i quan les exposicions solars són excessives i els protectors estan desbordats, les cèl·lules anormals proliferen i acostumen a formar carcinomes o melanoma. Una dada important que pot tenir-se en consideració és que es calcula que cada any es produeixen al món més de dos milions de càncers de pell diferents del melanoma i 200.000 melanomes malignes. Tanmateix, també cal considerar que les persones de pell clara tenen més risc de patir càncer de pell per l’absència relativa de pigmentació d’aquesta. En aquest sentit, també segons l’opinió dels experts, utilitzar un fotoprotector durant els primers divuit anys de vida pot reduir força el risc de càncer cutani.
Dins la gamma de productes cosmètics que es poden aplicar a la pell, hi ha els autobronzejadors i productes per a després del sol, així com els protectors resistents a l’aigua. Sigui com sigui, cal protegir-se de les radiacions i hi ha diferents maneres de fer-ho com posar-se filtres solars. Per tot plegat és bo seguir els consells i les recomanacions que es donen per obtenir un resultat òptim en la utilització d’un fotoprotector, tot i que hi ha unes normes que són bàsiques com aplicar-se’l a casa, mai a la platja o a la piscina, fer-ho sobre pell ben seca, aplicar-lo 30 minuts abans d’exposar-se al sol i no estalviar-ne. D’altra banda, des de l’any 1996, la Diputació de Barcelona, des de l’Àrea de Salut Pública i Consum, a través del Programa d’higiene i seguretat a les platges, col·labora amb l’Institut Català d’Oncologia i la Federació Catalana d’Entitats Contra el Càncer per dur a terme activitats conjuntes amb la finalitat de prevenir el càncer de pell.
EL TURISME DE QUALITAT
El turisme és un important eix socioeconòmic de la comarca. S’ha desenvolupat amb força en els últims anys a l’Alt Maresme. Es tracta d’un sector amb gairebé 53.000 places d’allotjament i 845 establiments de restauració, entre altres valors emergents com una oferta complementària creixent, bon clima i bones comunicacions o un entorn natural a potenciar. És una destinació que va rebre l’any passat gairebé un milió i mig de viatgers de diferents procedències. Pel que es refereix a les perspectives de futur, en una enquesta feta a agents turístics, en el marc del Pla estratègic Maresme 2015, s’ha constatat que els objectius han de ser aconseguir un turisme de qualitat i desenvolupar una oferta complementària al turisme de sol i platja. Invertir en el sector turístic és, a més, una prioritat que demana el treball conjunt d’institucions i agents. Ha de ser una tasca constant, amb resultats visibles i palpables cada temporada. El turisme és, també, una activitat econòmica molt competitiva que requereix un esforç d’inversions concretes per recollir uns resultats que són necessaris a curt termini.
UN MUSEU DEDICAT AL MAR
El Maresme és una comarca que arrossega una sòlida tradició de patrimoni marítim. Una bona manera de conèixer-lo de prop és visitar els museus que s’encarreguen de conservar-lo. Al Maresme n’hi ha dos de destacats: el de la Marina de Vilassar de Mar i el Museu Municipal de Nàutica del Masnou. Amb aquest article comencem, dins la secció “Mar Maresme”, una sèrie dedicada als museus i a les entitats de la comarca que tenen el mar com a centre de les seves activitats i propostes. El primer és el Museu de la Marina.
El Museu de la Marina de Vilassar de Mar està emplaçat en un edifici emblemàtic de la localitat, el de la Sènia del Rellotge, construït a principi de segle per l’arquitecte modernista Eduard Ferrés i Puig. Està concebut com un museu d’història, tot i que la seva part més important és la marítima, tal com explica Llum Torrents, la directora del centre.
Els visitants que s’hi acostin podran veure un contingut en el qual destaquen col·leccions del món mariner que abasten els segles XVIII, XIX i XX, classificat en àmbits com el de la pesca (oficis i arts de pesca), el de la construcció, vaixells i barques (eines dels mestres d’aixa) i el de nàutica (mobiliari de vaixells, mapes, maquetes, pintures i objectes relacionats amb la devoció marinera). Alhora conté arxius com el cartogràfic, el de documents i el d’imatges, un taller d’enquadernació i restauració del paper, i una biblioteca especialitzada en el món de la nàutica i de la història local i comarcal. També es complementa el seu fons amb material gràfic com vídeo-reportatges i dossiers didàctics de final del segle XIX i tot el XX.
Segons apunta també Llum Torrents, la novetat del Museu és “l’increment del fons de documentació sobre esclaus”. En aquest sentit, es disposa de contractes de compra d’esclaus a Cuba i Perú, algun objecte i, en definitiva, material divers. “Enguany dedicarem un taller que es fa a la Universitat Catalana d’Estiu, a Prada, a aquest tema”, explica també Llum Torrrents, que afegeix la transcendència d’aquest tema: “No ho toca ningú i l’esclavisme encara existeix avui en dia en alguns països; és una vergonya que preocupa moltes ONG. D’altra banda, té molts punts de contacte amb la immigració”.
Però el Museu de la Marina també inverteix molts esforços en propostes didàctiques. Tal com explica la directora del centre, s’ofereixen activitats relacionades amb la necròpoli romana, principalment lúdiques: “El joc dels romans, la visita comentada i el que en diem el CSI Vilassar”. Pel que es refereix a la part marinera, s’encarreguen de les activitats didàctiques de la visita al Sant Ramon, tot i que també tracten la construcció de vaixells i el comerç d’esclaus.
Les tasques monogràfiques d’aquest actiu centre, però, es complementen amb exposicions i activitats periòdiques de temàtiques culturals diverses. D’altra banda, el museu també promou visites comentades per apropar-se al seu fons i conèixer-lo millor.
El Museu de la Marina de Vilassar de Mar està emplaçat en un edifici emblemàtic de la localitat, el de la Sènia del Rellotge, construït a principi de segle per l’arquitecte modernista Eduard Ferrés i Puig. Està concebut com un museu d’història, tot i que la seva part més important és la marítima, tal com explica Llum Torrents, la directora del centre.
Els visitants que s’hi acostin podran veure un contingut en el qual destaquen col·leccions del món mariner que abasten els segles XVIII, XIX i XX, classificat en àmbits com el de la pesca (oficis i arts de pesca), el de la construcció, vaixells i barques (eines dels mestres d’aixa) i el de nàutica (mobiliari de vaixells, mapes, maquetes, pintures i objectes relacionats amb la devoció marinera). Alhora conté arxius com el cartogràfic, el de documents i el d’imatges, un taller d’enquadernació i restauració del paper, i una biblioteca especialitzada en el món de la nàutica i de la història local i comarcal. També es complementa el seu fons amb material gràfic com vídeo-reportatges i dossiers didàctics de final del segle XIX i tot el XX.
Segons apunta també Llum Torrents, la novetat del Museu és “l’increment del fons de documentació sobre esclaus”. En aquest sentit, es disposa de contractes de compra d’esclaus a Cuba i Perú, algun objecte i, en definitiva, material divers. “Enguany dedicarem un taller que es fa a la Universitat Catalana d’Estiu, a Prada, a aquest tema”, explica també Llum Torrrents, que afegeix la transcendència d’aquest tema: “No ho toca ningú i l’esclavisme encara existeix avui en dia en alguns països; és una vergonya que preocupa moltes ONG. D’altra banda, té molts punts de contacte amb la immigració”.
Però el Museu de la Marina també inverteix molts esforços en propostes didàctiques. Tal com explica la directora del centre, s’ofereixen activitats relacionades amb la necròpoli romana, principalment lúdiques: “El joc dels romans, la visita comentada i el que en diem el CSI Vilassar”. Pel que es refereix a la part marinera, s’encarreguen de les activitats didàctiques de la visita al Sant Ramon, tot i que també tracten la construcció de vaixells i el comerç d’esclaus.
Les tasques monogràfiques d’aquest actiu centre, però, es complementen amb exposicions i activitats periòdiques de temàtiques culturals diverses. D’altra banda, el museu també promou visites comentades per apropar-se al seu fons i conèixer-lo millor.
PREMIS BUTACA
Els premis Butaca inicien una nova etapa que en permet l’ampliació en un marc geogràfic més gran, cosa que demostra la consolidació d’uns guardons que catapultaven el nom de Premià de Mar i de la comarca arreu de Catalunya. L’acord subscrit entre la Diputació de Barcelona, l’Associació Premis Butaca i l’Ajuntament de Premià de Mar dota aquesta iniciativa cultural de noves ales que permetran accedir a més públic. A més, un dels objectius fonamentals que es plantegen és aconseguir l’increment de la participació dels espectadors de teatre i cinema de Catalunya a través del sistema de votació. Tot i així, malauradament, es perd una de les iniciatives culturals que donaven més projecció al Maresme i que el posaven en el punt de mira dels mitjans per aspectes d’interès popular com són el teatre i el cinema que es fa a Catalunya. Cal valorar, però, molt positivament els anys d’esforços que han donat com a resultat una proposta consolidada, fruit de l’esforç dels organitzadors, però també lamentar la part de pèrdua, atès que Premià de Mar solament podrà organitzar-los cada tres anys.
TELEVISIO DE MATARO I LA TDT
El passat dijous 22 de juny va fer-se públic que l’emissora local TVMataró obtenia una de les dues llicències privades de Televisió Digital Terrestre en l’àmbit del Maresme. L’altra era per a Maresme TV. Televisió de Mataró, per la seva banda, emissora degana a la comarca del Maresme, va iniciar la seva tasca l’any 1984 i compta amb una dilatada trajectòria que va situar-la en quart lloc de les propostes presentades a la TDT.
Lluís Lligonya, director de TV Mataró, ha valorat molt positivament la concessió: “D’alguna manera prova que hem fet els deures”. També afegeix que “és un reconeixement implícit a la nostra tasca durant aquesta vintena d’anys. No en va es demanava poder demostrar arrelament a la població; en el nostre cas, més d’un centenar de cartes d’entitats demostraven el reconeixement que tenim a tot Mataró”.
Però el calendari de l’apagada analògica tot just comença ara. A Espanya es preveu per al 2010 i a Catalunya, uns dos anys abans. Però, quin és el repte que es proposa TV Mataró? Lligonya apunta: “que els continguts, quan s’arribi a tota la comarca, siguin de tota la comarca”. TV Mataró, actualment, tot i donar molt servei a pobles del Maresme, no té un desplegament ple. En aquest sentit, també es tractaria “d’equilibrar el contingut informatiu que donem de Mataró i el del Maresme”. Per donar una referència, Lligonya explica també que ara es poden arribar a fer 11 debats de poblacions de la comarca, quan hi ha una trentena de pobles. Amb la implantació de la TDT aquesta ampliació informativa “es notaria”.
Lluís Lligonya, director de TV Mataró, ha valorat molt positivament la concessió: “D’alguna manera prova que hem fet els deures”. També afegeix que “és un reconeixement implícit a la nostra tasca durant aquesta vintena d’anys. No en va es demanava poder demostrar arrelament a la població; en el nostre cas, més d’un centenar de cartes d’entitats demostraven el reconeixement que tenim a tot Mataró”.
Però el calendari de l’apagada analògica tot just comença ara. A Espanya es preveu per al 2010 i a Catalunya, uns dos anys abans. Però, quin és el repte que es proposa TV Mataró? Lligonya apunta: “que els continguts, quan s’arribi a tota la comarca, siguin de tota la comarca”. TV Mataró, actualment, tot i donar molt servei a pobles del Maresme, no té un desplegament ple. En aquest sentit, també es tractaria “d’equilibrar el contingut informatiu que donem de Mataró i el del Maresme”. Per donar una referència, Lligonya explica també que ara es poden arribar a fer 11 debats de poblacions de la comarca, quan hi ha una trentena de pobles. Amb la implantació de la TDT aquesta ampliació informativa “es notaria”.
UNA SOCIETAT QUE FOMENTA LES ADDICCIONS
Vivim en una societat en la qual és fàcil caure en les addiccions, en especial els adolescents i altres col·lectius, probablement per causes molt diverses com són determinades situacions de soledat personal, el desmembrament de la família o l’angoixa creada per nivells de vida cada vegada més exigents. D’altra banda, l’addicció al joc, a Internet o al mòbil, pot desembocar en patologies serioses, cosa que ha preocupat a les institucions responsables de la nostra salut. Amb l’objectiu de combatre les addiccions des del primer símptoma, s’ha creat un programa pilot que impulsen la Generalitat, el Consorci Sanitari del Maresme i el Grup Peralada-Casinos de Catalunya. Preveu desenvolupar programes de prevenció i detecció per poder combatre aquestes malalties. A més, la iniciativa, pel seu caràcter pioner, tindrà incidència en el conjunt del mapa sanitari català, estenent-se al territori. Una inversió en investigació sanitària que aportarà uns resultats molt útils i necessaris en la lluita contra les addiccions.
LA TORRE OSCURA
Excel·lent sèrie, en set volums, d'Stephen King. S'ha d'anar llegint a poc a poc perquè dóna per molt. Ell va tardar 23 anys en escriure-la. El cavaller Rolando viatgja a la recerca d'una torre per salvar el seu món. En el rerefons el Ka (el destí) i el Ka-tet (les persones amb qui et creues en el teu destí). Un tapís monumental, un llibre de llibres.
viernes, julio 07, 2006
EL ZILBALDONE
La necessitat de la llibreta total,
el quadern de notes polièdric,
el caos endreçat,
les idees, els poemes,
els relats, els aforismes,
els retalls de premsa,
les imatges,
els consells,
les persones...
Un quadern que et trasllada a l'altra banda del mirall.
el quadern de notes polièdric,
el caos endreçat,
les idees, els poemes,
els relats, els aforismes,
els retalls de premsa,
les imatges,
els consells,
les persones...
Un quadern que et trasllada a l'altra banda del mirall.
VA DE SEGURETAT
Llegeixo alguns dels consells que difon la policia local per millorar la seguretat a la nostra casa, especialment en aquestes dates en què solem marxar de vacances. Es tracta de coses senzilles que normalment no fem i que poden ser-nos molt útils en els temps que corren. Malgrat l’esforç indubtable de les forces policials, la delinqüència és una Hidra amb molts de caps, que sempre acaba reneixent. I la inseguretat, en els darrers temps, és un tema que ens preocupa molt a tots plegats i que té, hores d’ara, una dimensió pública prou important i preocupant. Entre d’altres accions, es recomanen les següents: procurar que els accessos a la llar reuneixin unes mínimes condicions de seguretat; tancar sempre amb clau; si es perden aquestes, canviar els panys; procurar no deixar objectes de valor ni gaires diners en efectiu; evitar difondre que no hi sereu; deixar roba estesa a l’estenedor o no enregistrar, en el contestador automàtic, cap missatge que pugui donar a entendre que sou fora, entre d’altres propostes. Són petites accions a les quals no prestem atenció i que poden ser claus en uns moments en els quals és bo preocupar-se, encara que només sigui per precaució. Informar-se una mica més i posar els consells en pràctica ben segur que és una bona inversió, com ens recorden els responsables de la nostra seguretat per aquestes dates i molts, malauradament, opten per no fer-los cas.
LA FIRA DEL CANTIR
És un dels punts de trobada més interessants de l’estiu a la nostra comarca. No en va convoca, any rere any i com a públic, un gran nombre de persones de les més diverses procedències. La Fira Internacional de Ceràmica i Terrissa d’Argentona, més coneguda popularment com “Fira del càntir”, se celebrarà els propers dies 4, 5 i 6 d’agost en els carrers del centre d’aquesta emblemàtica localitat del Baix Maresme. Segons han explicat els organitzadors d’aquesta inicativa, s’hi podran trobar un total de 83 terrissaires, que com és habitual, donaran a conèixer i vendre al públic les seves produccions de ceràmica. Estaran repartits en ceramistes de creació, terrissaires o reproductors de ceràmica antiga, entre d’altres àmbits. Aquesta edició, d’altra banda, serà la que tindrà més representants estrangers: 19 sobre el total. Representaran un ampli ventall de països com França, Portugal, Bèlgica, Algèria, Tunísia, Rússia, Grècia i Sèrbia. Una fira aquesta que es consolida, amb 56 edicions, com la més important d’Espanya, a la qual cal afegir nombroses accions culturals paral·lels que acaben de completar el programa: exposicions, tallers, demostracions de ceràmica tradicional, debats i xerrades o la 2a Mostra de Cinema i Vídeo sobre Ceràmica, entre d’altres. Una proposta plena d’activitats suggerents per a no perdre-se-la.
LITERATURES SOBRE LA GUERRA CIVIL
En el 70 aniversari de la Guerra Civil Espanyola, l’editorial Cátedra destaca un interessant catàleg d’obres dins la seva col·lecció Letras Hispánicas. És un bon pou en el qual abeurar-se per conèixer aquest ampli i sinuós tema, i s’hi pot trobar una interessant oferta en diversos gèneres literaris. Poetes com Luís Cernuda (“Las Nubes. Desolación de la Quimera”), León Felipe (“Ganarás la luz”) o Miguel Hernández (“Viento del pueblo”) hi tenen obres publicades, que demostren amb escreix el conflicte profund, humà i espiritual que va suposar aquesta lluita fratricida. En l’apartat de la narrativa títols com “La cabeza del cordero”, de Francisco Ayala, “La calle de Valverde”, de Max Aub, “Saúl ante Samuel”, de Juan Benet, la cèlebre “La colmena”, de Camilo José Cela i “Cuentos”, d’Ignacio Aldecoa. I per a lectors a qui agradi el gènere teatral, les obres de Rafael Alberti, “De un momento a otro. El adefesio”, o de José Sanchis Sinisterra, “Terror y miseria en el primer franquismo”. Un tast de llibres molt variat que ajuda a donar-nos una visió del trasbalsament que va suposar la Guerra Civil i l’impacte que va causar en la societat espanyola. També, algunes de les millors pàgines escrites en la literatura castellana que han deixat empremtes inoblidables.
miércoles, julio 05, 2006
PRENDRE PARTIT
El personatge del còmic "Las 7 vida del gavilán" ha de decidir entre viure ofegat pels remordiments de l'acció errònia o dedicar la seva existència als desfavorits.
És la definició més exacta que he trobat de l'heroi.
És la definició més exacta que he trobat de l'heroi.
ELS EXTREMS
Curiosament els dos polítics més interessants de Cabrera són d'ideologies contraposades.
Un és en Carles Rocabert (ERC), amb dos mandats a les espatlles, molta experiència i els "amics i enemics" propis d'una tasca molt fructífera per al poble, però que ha ferit alguns dels lobbys habituals. L'altre és en Josep Durà (PPC): no té l'experiència de govern, però sí una extraordinària rauxa que és necessària i envejable i que probablement, algun dia, trobarà la canalització en tasques de govern, mentre descobreix les diferències entre reivindicar i haver de decidir.
Al mig d'aquests dos extrems, la resta.
Un és en Carles Rocabert (ERC), amb dos mandats a les espatlles, molta experiència i els "amics i enemics" propis d'una tasca molt fructífera per al poble, però que ha ferit alguns dels lobbys habituals. L'altre és en Josep Durà (PPC): no té l'experiència de govern, però sí una extraordinària rauxa que és necessària i envejable i que probablement, algun dia, trobarà la canalització en tasques de govern, mentre descobreix les diferències entre reivindicar i haver de decidir.
Al mig d'aquests dos extrems, la resta.
HI HA ALTRES MONS I ALTRES VIDES...
Hi ha altres mons i altres vides
i som esclaus de presons neuròtiques.
i som esclaus de presons neuròtiques.
DUNES A LA PLATJA DE CABRERA
Cada dia em tiro a l'aigua davant les noves dunes que han fet a la platja de Cabrera.
Uns moments únics de contacte
amb el líquid amniòtic.
L'olor de les paelles i del peix fregit em contacten amb la normalitat del que anomenem món real.
Uns moments únics de contacte
amb el líquid amniòtic.
L'olor de les paelles i del peix fregit em contacten amb la normalitat del que anomenem món real.
jueves, junio 29, 2006
ANAR FENT...
Com diu en Josep Pla i ens recorda en Martí Rosselló a la seva cèlebre novel·la 'Anna K', la vida consisteix solament en anar fent.
Una veritat com un temple!
Una veritat com un temple!
martes, junio 27, 2006
ALTA CUINA
Entre el que cuina en Ferran Adrià i el Frankfurt de la Plaça Santa Anna hi ha una distància que només marquen la ment i la butxaca, no l'estómac.
Qui no ha gaudit plaers infinits amb la salsitxa mil·lenària i la mostassa?
Qui no ha gaudit plaers infinits amb la salsitxa mil·lenària i la mostassa?
HI HA TANTES COSES BONES AL MON...
Hi ha tantes coses bones al món que un s'estranya que el gestionin uns fills de puta tan grans com som alguns representants de la raça humana.
L'altre dia, mirant a la tele un projecte d'enviar coets a l'espai, vaig pensar que era millor que no poguem sortir massa lluny. Allà on arribem ben segur que exterminarem el que trobem.
L'altre dia, mirant a la tele un projecte d'enviar coets a l'espai, vaig pensar que era millor que no poguem sortir massa lluny. Allà on arribem ben segur que exterminarem el que trobem.
FINURES DEL PENSAMENT IL.LUSTRAT
"Los genios no surgen del perfume burgués, sino del hedor del prostíbulo".
"Puedes reconocer fácilmente a los artistas mediocres: viven en grandes casas".
Extret de: 'El señor Donhostia', de Carlos R. Pavón.
II Premio Café Món. La bolsa de pipas. Colección La guantera.
"Puedes reconocer fácilmente a los artistas mediocres: viven en grandes casas".
Extret de: 'El señor Donhostia', de Carlos R. Pavón.
II Premio Café Món. La bolsa de pipas. Colección La guantera.
lunes, junio 26, 2006
MES PER AL MEDI AMBIENT A CABRERA
‘Menys és més’, campanya a Cabrera
per a la prevenció de residus
Després de la implantació de la Deixalleria mòbil, compartida amb els municipis de Vilassar de Mar i Cabrils, la Regidoria de Medi Ambient de l’Ajuntament de Cabrera de mar, amb el suport de l’Agència de Residus de Catalunya, ha promogut la campanya cívica ‘Menys és més’. Aquesta nova proposta es planteja l’objectiu de prevenir els residus municipals, alhora que vol conscienciar a la població que cal adoptar mesures i accions que impliquin la reducció, en origen, de la producció de deixalles.
Aquesta nova campanya d’interès per al medi ambient dona a conèixer, en primer lloc, la problemàtica ambiental que representa la gran quantitat d’escombraries que es produeixen a Catalunya. En aquest sentit, es proposen un seguit de consells útils que permeten la prevenció de residus. Pot fer-se, doncs, reduint la seva producció (intentant estalviar envasos, embalatges i embolcalls d’un sol ús), o bé amb la seva reutilització (fent servir els pots buits de vidre per guardar-hi coses, etc.).
Per fer arribar la campanya ‘Menys és més’ a la ciutadania s’han imprès tres models de tríptics informatius, amb propostes de com fer menys deixalles a la llar, el comerç i l’oficina. Es complementa amb manuals de prevenció per a l’administració municipal i per al professorat de les escoles, amb fitxes didàctiques per ensenyar i conscienciar als alumnes. Finalment, una altra acció de la campanya és la distribució de bosses de compra i bosses per al pa de cotó natural, així com de gots reutilitzables per a les festes populars, amb l’eslògan de la campanya imprès. Tot plegat, amb l’objectiu d’aconseguir un medi ambient millor des de la senzilla aportació personal diària.
per a la prevenció de residus
Després de la implantació de la Deixalleria mòbil, compartida amb els municipis de Vilassar de Mar i Cabrils, la Regidoria de Medi Ambient de l’Ajuntament de Cabrera de mar, amb el suport de l’Agència de Residus de Catalunya, ha promogut la campanya cívica ‘Menys és més’. Aquesta nova proposta es planteja l’objectiu de prevenir els residus municipals, alhora que vol conscienciar a la població que cal adoptar mesures i accions que impliquin la reducció, en origen, de la producció de deixalles.
Aquesta nova campanya d’interès per al medi ambient dona a conèixer, en primer lloc, la problemàtica ambiental que representa la gran quantitat d’escombraries que es produeixen a Catalunya. En aquest sentit, es proposen un seguit de consells útils que permeten la prevenció de residus. Pot fer-se, doncs, reduint la seva producció (intentant estalviar envasos, embalatges i embolcalls d’un sol ús), o bé amb la seva reutilització (fent servir els pots buits de vidre per guardar-hi coses, etc.).
Per fer arribar la campanya ‘Menys és més’ a la ciutadania s’han imprès tres models de tríptics informatius, amb propostes de com fer menys deixalles a la llar, el comerç i l’oficina. Es complementa amb manuals de prevenció per a l’administració municipal i per al professorat de les escoles, amb fitxes didàctiques per ensenyar i conscienciar als alumnes. Finalment, una altra acció de la campanya és la distribució de bosses de compra i bosses per al pa de cotó natural, així com de gots reutilitzables per a les festes populars, amb l’eslògan de la campanya imprès. Tot plegat, amb l’objectiu d’aconseguir un medi ambient millor des de la senzilla aportació personal diària.
'KETCHUP', DE XAVIER GUAL
NOSALTRES, ELS VENÇUTS
Hi ha autors que escriuen per a la transformació personal. D’altres, ho fan solament per seduir el lector amb la seva història. Aquesta afirmació, robada a Stephen King, em serveix per marcar els límits entre la novel·la ‘Ketchup’ (Columna, 2006), de Xavier Gual i moltes d’altres que es conformen solament amb entretenir el personal.
Els personatges de ‘Ketchup’ són un reflex del fracàs del sistema que hem creat: éssers marginals com en Miki –es diu veritablement Miguel Hernández-, en Sapo, en Vinagre o la Sandra, s’arrosseguen per la duresa del dia a dia en un món desintegrat. La seva lluita passa per trobar feina en un entorn on l’ascensor social està avariat ja fa temps, el moviment psicotròpic pels barris urbans i deshumanitzats, la cultura dels supermercats, la gastronomia “brossa” dels McDonald’s, les relacions perilloses amb la ultradreta, el tràfic de droga, la inutilitat dels polítics, la pornografia i el desencís col·lectiu. Són uns joves que no saben el que volen, que viuen en coordenades diferents d’un sistema que no ofereix gairebé possibilitats per tirar cap endavant.
‘Ketchup’ és una novel·la generacional, dels joves que ara tenen entre 15 i 20 anys. Ens alerta de la manca de valors, del present i d’un futur que no existeix, de la recerca de la llibertat impossible o solament abastable en la mort, perquè la vida et dóna molt poques oportunitats o cap.
En Xavier Gual, escriptor i periodista vinculat al Maresme, ha escrit aquesta obra arriscant-se, amb un procés intens de redacció i més llarg, encara, per donar-li sortida, perquè ha fet un treball fresc i diferent. I això, no ens enganyem, avui no es porta.
La novel·la, a més, obliga el lector a caminar per registres durs: monòlegs, diàlegs i contrapunts múltiples en un reflex existencial d’aquesta paranoia quotidiana que ens hem d’engolir sense respirar. A poc a poc, la trama narrativa porta cap a un final potser previsible, però contundent i immillorable, que entra a les venes com un xut d’adrenalina i reivindica que la societat va pel mal camí. ‘Ketchup’ ens recorda, a pèl, sense condó, que vivim en un món de deixalles que no es poden reciclar. Els seus personatges, reals, arquetípics, són el clam que tot plegat demana un gran canvi. L’educació, com es proclama al final, és una de les grans claus per a la salvació col·lectiva.
Hi ha autors que escriuen per a la transformació personal. D’altres, ho fan solament per seduir el lector amb la seva història. Aquesta afirmació, robada a Stephen King, em serveix per marcar els límits entre la novel·la ‘Ketchup’ (Columna, 2006), de Xavier Gual i moltes d’altres que es conformen solament amb entretenir el personal.
Els personatges de ‘Ketchup’ són un reflex del fracàs del sistema que hem creat: éssers marginals com en Miki –es diu veritablement Miguel Hernández-, en Sapo, en Vinagre o la Sandra, s’arrosseguen per la duresa del dia a dia en un món desintegrat. La seva lluita passa per trobar feina en un entorn on l’ascensor social està avariat ja fa temps, el moviment psicotròpic pels barris urbans i deshumanitzats, la cultura dels supermercats, la gastronomia “brossa” dels McDonald’s, les relacions perilloses amb la ultradreta, el tràfic de droga, la inutilitat dels polítics, la pornografia i el desencís col·lectiu. Són uns joves que no saben el que volen, que viuen en coordenades diferents d’un sistema que no ofereix gairebé possibilitats per tirar cap endavant.
‘Ketchup’ és una novel·la generacional, dels joves que ara tenen entre 15 i 20 anys. Ens alerta de la manca de valors, del present i d’un futur que no existeix, de la recerca de la llibertat impossible o solament abastable en la mort, perquè la vida et dóna molt poques oportunitats o cap.
En Xavier Gual, escriptor i periodista vinculat al Maresme, ha escrit aquesta obra arriscant-se, amb un procés intens de redacció i més llarg, encara, per donar-li sortida, perquè ha fet un treball fresc i diferent. I això, no ens enganyem, avui no es porta.
La novel·la, a més, obliga el lector a caminar per registres durs: monòlegs, diàlegs i contrapunts múltiples en un reflex existencial d’aquesta paranoia quotidiana que ens hem d’engolir sense respirar. A poc a poc, la trama narrativa porta cap a un final potser previsible, però contundent i immillorable, que entra a les venes com un xut d’adrenalina i reivindica que la societat va pel mal camí. ‘Ketchup’ ens recorda, a pèl, sense condó, que vivim en un món de deixalles que no es poden reciclar. Els seus personatges, reals, arquetípics, són el clam que tot plegat demana un gran canvi. L’educació, com es proclama al final, és una de les grans claus per a la salvació col·lectiva.
viernes, junio 23, 2006
'CARRETERA MALDITA', D'STEPHEN KING
‘Carretera maldita’,
d’Stephen King
Debolsillo
Un home va deteriorant-se anímicament per la pèrdua dels fills, la relació amb la dona, la monòtona vida laboral i el detonant final que comporta que l’Ajuntament decideixi fer passar una carretera per on fa la seva vida habitual, casa familiar inclosa. Dins la seva ment sorgeixen veus que l’acabaran portant a l’enfrontament amb el sistema establert, un ens confús i informe que impietosament trepitja allò que molesta el seu creixement interessat. Novel·la que és una petita peça sorprenent del genial mestre de la literatura de terror, però que aquesta vegada escriu sobre temàtiques existencials, arribant al fons de l’ànima d’un ésser torturat per les circumstàncies vitals. L’obra, inicialment va ser publicada amb el pseudònim de Richard Bachman. Barton George Dawes compra una magnum 44, un fusell d’altra precisió i explosius i s’acaba blindant a casa seva en el marc d’un final èpic i injust. Una història escrita fa uns anys, el 1981, en plena crisi econòmica i que podria ser ben actual. Escrita amb un estil realista, sense defugir petites filigranes que acaben transportant el lector a la ment del protagonista i aconseguint una contundent solidaritat final.
d’Stephen King
Debolsillo
Un home va deteriorant-se anímicament per la pèrdua dels fills, la relació amb la dona, la monòtona vida laboral i el detonant final que comporta que l’Ajuntament decideixi fer passar una carretera per on fa la seva vida habitual, casa familiar inclosa. Dins la seva ment sorgeixen veus que l’acabaran portant a l’enfrontament amb el sistema establert, un ens confús i informe que impietosament trepitja allò que molesta el seu creixement interessat. Novel·la que és una petita peça sorprenent del genial mestre de la literatura de terror, però que aquesta vegada escriu sobre temàtiques existencials, arribant al fons de l’ànima d’un ésser torturat per les circumstàncies vitals. L’obra, inicialment va ser publicada amb el pseudònim de Richard Bachman. Barton George Dawes compra una magnum 44, un fusell d’altra precisió i explosius i s’acaba blindant a casa seva en el marc d’un final èpic i injust. Una història escrita fa uns anys, el 1981, en plena crisi econòmica i que podria ser ben actual. Escrita amb un estil realista, sense defugir petites filigranes que acaben transportant el lector a la ment del protagonista i aconseguint una contundent solidaritat final.
FESTIVAL DE CULTURA A ALELLA
Alella proposa un estiu ple
de cultura i espectacles
El Festival d’Estiu Alella 2006 programa vuit espectacles el mes de juliol i augmenta el nombre d’escenaris respecte l’any passat, amb la intenció de projectar-se cap a més públic. El Festival als Jardins inclou propostes de música, poesia i dansa, als Jardins del Marquès i als jardins de la finca de les Quatre Torres. D’altra banda, es crea com a novetat el Festival al Carrer, una iniciativa que vol acostar la música a tothom, programant concerts a diferents indrets de la localitat, d’estils musicals variats, que van des del jazz i el pop-rock, fins a la cançó lírica, passant per peces conegudes internacionalment; es faran al Parc Gaudí, al Parc de Can Sors i el carrer Àfrica. Com expliquen els organitzadors, a més, l’aposta per la clara internacionalitat del festival tampoc deixa de banda la potenciació dels valors locals, com el tenor Eloi Prat, la Polifònica Joia d’Alella o les fotografies del periodista alellenc Sergi Bancells. Complementàriament, el centre cultural Can Lleonart acollirà dues exposicions: una al voltant de la vida de Mozart, a partir d’il·lustracions de Pilarín Bayés i l’altra amb les fotografies dels grups de música més famosos que han actuat a Barcelona en els darrers anys, obra de Bancells. També, el ballarí i creador de la seva pròpia companyia de dansa, David Campos, oferirà una tertúlia per donar a conèixer la seva professió.
- El Festival als Jardins inclou un concert de l’Orquestra Barroca de Sevilla; la Nit de Poesia i Música, sota la direcció de Vicenç Llorca, amb destacats poetes i intèrprets musicals; el Quartet Bartók; Eloi Prat i Morgades i la Companyia de Ballet David Campos.
- El Festival al carrer proposa les actuacions de la Polifònica Joia d’Alella, Fusa i Gospel Train.
de cultura i espectacles
El Festival d’Estiu Alella 2006 programa vuit espectacles el mes de juliol i augmenta el nombre d’escenaris respecte l’any passat, amb la intenció de projectar-se cap a més públic. El Festival als Jardins inclou propostes de música, poesia i dansa, als Jardins del Marquès i als jardins de la finca de les Quatre Torres. D’altra banda, es crea com a novetat el Festival al Carrer, una iniciativa que vol acostar la música a tothom, programant concerts a diferents indrets de la localitat, d’estils musicals variats, que van des del jazz i el pop-rock, fins a la cançó lírica, passant per peces conegudes internacionalment; es faran al Parc Gaudí, al Parc de Can Sors i el carrer Àfrica. Com expliquen els organitzadors, a més, l’aposta per la clara internacionalitat del festival tampoc deixa de banda la potenciació dels valors locals, com el tenor Eloi Prat, la Polifònica Joia d’Alella o les fotografies del periodista alellenc Sergi Bancells. Complementàriament, el centre cultural Can Lleonart acollirà dues exposicions: una al voltant de la vida de Mozart, a partir d’il·lustracions de Pilarín Bayés i l’altra amb les fotografies dels grups de música més famosos que han actuat a Barcelona en els darrers anys, obra de Bancells. També, el ballarí i creador de la seva pròpia companyia de dansa, David Campos, oferirà una tertúlia per donar a conèixer la seva professió.
- El Festival als Jardins inclou un concert de l’Orquestra Barroca de Sevilla; la Nit de Poesia i Música, sota la direcció de Vicenç Llorca, amb destacats poetes i intèrprets musicals; el Quartet Bartók; Eloi Prat i Morgades i la Companyia de Ballet David Campos.
- El Festival al carrer proposa les actuacions de la Polifònica Joia d’Alella, Fusa i Gospel Train.
EL RETAULE DE LA VILA DE TEIA
4000 anys d’història amb teatre, cant i dansa
en un retaule de la vila de Teià
“La vila de Teià té una àmplia, rica i extensa història que en el transcurs del temps ha anat modelant la nostra personalitat com a poble. Tots els vilatans naturals de Teià, com els nouvinguts, necessitem compartir una memòria històrica que ens permeti aprofundir més les nostres arrels al poble on vivim”, expliquen des de la Comissió del Retaule de la Vila de Teià. La inquietud, afegeixen, “ha portat un grup de persones afeccionades al teatre i interessades per la història i les tradicions, a cercar d’una manera lleugera i amena, però sense perdre rigor, de divulgar la nostra història local a partir de l’escenificació de diversos quadres amb els fets més destacats que hem protagonitzat els teianencs”. Una important característica, també, d’’El Retaule de la Vila de Teià’, és que vol anar més enllà d’oferir un parell d’hores de lleure al públic assistent i implicar al màxim nombre de persones i entitats del poble durant el llarg procés de creació i representació de l’obra. D’altra banda, alhora pensen que l’espectacle pot ser, en un futur, un valuós reclam turístic. Consta de 14 quadres que van des de l’enterrament al dolmen (2000 aC) fins a l’actualitat i la festa major. El muntatge, l’ha organitzat la Comissió del retaule, amb la col·laboració de totes les entitats del poble i la Regidoria de Cultura. La representació escènica tindrà lloc en dues sessions, a l’espai exterior situat a la plaça de Sant Martí, divendres 30 de juny i dissabte 1 de juliol, a les 10 de la nit.
en un retaule de la vila de Teià
“La vila de Teià té una àmplia, rica i extensa història que en el transcurs del temps ha anat modelant la nostra personalitat com a poble. Tots els vilatans naturals de Teià, com els nouvinguts, necessitem compartir una memòria històrica que ens permeti aprofundir més les nostres arrels al poble on vivim”, expliquen des de la Comissió del Retaule de la Vila de Teià. La inquietud, afegeixen, “ha portat un grup de persones afeccionades al teatre i interessades per la història i les tradicions, a cercar d’una manera lleugera i amena, però sense perdre rigor, de divulgar la nostra història local a partir de l’escenificació de diversos quadres amb els fets més destacats que hem protagonitzat els teianencs”. Una important característica, també, d’’El Retaule de la Vila de Teià’, és que vol anar més enllà d’oferir un parell d’hores de lleure al públic assistent i implicar al màxim nombre de persones i entitats del poble durant el llarg procés de creació i representació de l’obra. D’altra banda, alhora pensen que l’espectacle pot ser, en un futur, un valuós reclam turístic. Consta de 14 quadres que van des de l’enterrament al dolmen (2000 aC) fins a l’actualitat i la festa major. El muntatge, l’ha organitzat la Comissió del retaule, amb la col·laboració de totes les entitats del poble i la Regidoria de Cultura. La representació escènica tindrà lloc en dues sessions, a l’espai exterior situat a la plaça de Sant Martí, divendres 30 de juny i dissabte 1 de juliol, a les 10 de la nit.
DEIXALLERIA MOBIL A CABRERA
Una deixalleria mòbil
facilita el reciclatge
La deixalleria mòbil és un nou projecte que està pensat per facilitar el reciclatge. Va entrar en funcionament el passat 12 de juny i suposa un nou pas cap endavant en un àmbit de la societat que cada vegada demana més col·laboració ciutadana i comporta alhora una clara aposta pel futur. Com expliquen els promotors de la deixalleria mòbil, la seva finalitat és millorar el servei que realitza la deixalleria del Camí del Mig, instal·lació que comparteixen els municipis de Cabrils, Cabrera de Mar i Vilassar de Mar. D’altra banda, aquesta nova iniciativa pretén facilitar la recollida selectiva de residus especials, voluminosos i andròmines a totes aquelles persones amb dificultats per desplaçar-se a la deixalleria. Per poder accedir a aquest servei, afegeixen, només cal presentar la targeta d’usuari de la deixalleria del Camí del Mig. L’adquisició del nou equipament s’ha finançat amb una subvenció de l’Agència de Residus de Catalunya.
facilita el reciclatge
La deixalleria mòbil és un nou projecte que està pensat per facilitar el reciclatge. Va entrar en funcionament el passat 12 de juny i suposa un nou pas cap endavant en un àmbit de la societat que cada vegada demana més col·laboració ciutadana i comporta alhora una clara aposta pel futur. Com expliquen els promotors de la deixalleria mòbil, la seva finalitat és millorar el servei que realitza la deixalleria del Camí del Mig, instal·lació que comparteixen els municipis de Cabrils, Cabrera de Mar i Vilassar de Mar. D’altra banda, aquesta nova iniciativa pretén facilitar la recollida selectiva de residus especials, voluminosos i andròmines a totes aquelles persones amb dificultats per desplaçar-se a la deixalleria. Per poder accedir a aquest servei, afegeixen, només cal presentar la targeta d’usuari de la deixalleria del Camí del Mig. L’adquisició del nou equipament s’ha finançat amb una subvenció de l’Agència de Residus de Catalunya.
'NOSALTRES ELS CATALANS', EL COMIC
CÒMIC
'Nosaltres els catalans',
de Francisco Pérez Navarro i JAN.
Glénat
Acostar-se a la història de Catalunya des del còmic és possible gràcies a la reedició d'aquest àlbum, publicat inicialment el 1978, quan els dos autors treballaven en grup. El producte aconseguit es tracta d’una historieta senzilla però divertida, gràficament en la línia del dibuixant creador del genial Súper López. El lector –que pot ser tranquil·lament de totes les edats– es troba davant seu un còmic que explica l'inici de la història de Catalunya, fins a l'arribada de Tarradellas, amb gags divertits units per un fil històric que fan que aquesta acolorida i àgil obra sigui del tot recomanable per a persones que vulguin somriure i aprendre alhora. És evident que la lectura de ‘Nosaltres els catalans’ no substitueix la formació històrica, però si que dóna claus que ens acosten a una de les llacunes evidents de la nostra cultura, convidant-nos alhora a ser més valents i buscar d’altres obres que ens permetin aprofundir-hi més. ‘Nosaltres els catalans’, d’entrada, s’emmarca en aquell vell repte d’instruir alhora que qui aprèn s’ho passi bé.
'Nosaltres els catalans',
de Francisco Pérez Navarro i JAN.
Glénat
Acostar-se a la història de Catalunya des del còmic és possible gràcies a la reedició d'aquest àlbum, publicat inicialment el 1978, quan els dos autors treballaven en grup. El producte aconseguit es tracta d’una historieta senzilla però divertida, gràficament en la línia del dibuixant creador del genial Súper López. El lector –que pot ser tranquil·lament de totes les edats– es troba davant seu un còmic que explica l'inici de la història de Catalunya, fins a l'arribada de Tarradellas, amb gags divertits units per un fil històric que fan que aquesta acolorida i àgil obra sigui del tot recomanable per a persones que vulguin somriure i aprendre alhora. És evident que la lectura de ‘Nosaltres els catalans’ no substitueix la formació històrica, però si que dóna claus que ens acosten a una de les llacunes evidents de la nostra cultura, convidant-nos alhora a ser més valents i buscar d’altres obres que ens permetin aprofundir-hi més. ‘Nosaltres els catalans’, d’entrada, s’emmarca en aquell vell repte d’instruir alhora que qui aprèn s’ho passi bé.
L'IMPERI DE LA TOTXANA
Fa uns dies va mobilitzar-se, a Premià de Mar, una plataforma contra l'urbanisme destructiu, que apuntava reivindicacions locals i comarcals davant un problema que cada vegada és més evident. Qui mira la comarca d’uns anys enrere ja no la reconeix i encara hi ha estudis que diuen que no som una zona residencial i que gaudim d’una gran qualitat de vida. La veritat és que en temes de construcció un té la sensació d’estar en aquella Espanya "del pelotazo" i que no se sap com acabarà del tot si en algun moment les màquines s’aturen. En aquests darrers anys la totxana s'ha convertit en una moneda de canvi, una forma d'inversió que hi ha al darrera de la societat i que permet la multiplicació del capital, més que no pas en altres activitats econòmiques. Com en tot el que afecta les persones, al voltant de la construcció planen alguns dels voltors de sempre, però quan això afecta el territori cal entrar en replantejaments més profunds, com són qüestionar-se què passara amb el lloc on vivim en deu o quinze anys i com es poden modular resultats més òptims, malgrat les evidències de la realitat. És obvi que tothom ha de tenir dret a un habitatge digne, que es pugui comprar o llogar sense les múltiples dificultats que actualment aquests fets comporten. Quan una premissa com aquesta falla, és que alguna cosa es remou a les clavegueres. Harmonitzar creixement i garantir el dret a tenir un sostre digne no és gens fàcil, però aquest hauria de ser el referent de més d’un que té capacitat per fer-ho i no ho fa… coses de la condició humana, deu ser això.
'LA ESTRATEGIA DEL OSO', DE LOTHAR SEIWERT
LLIBRES
'La estrategia del oso.
La fuerza está en la calma', de Lothar Seiwert.
RBA Integral.
L'especialista en gestió del temps més sol·licitat d'Alemanya explica en una senzilla faula com podem aprendre a gestionar millor el nostre temps. Amb aquest llibre, en clau d’autoajuda, es vol ensenyar uns rudiments per no deixar-se ofegar per la vida, tema de notable interès en uns moments en els quals qui més, qui menys, pateix els inconvenients d’una existència accelerada i mancada de temps. En aquesta amena història, els animals del bosc aprendran dels ossos objectius com aconseguir la vida que desitgen tots plegats, definir projectes i realitzar el que més els diverteix i millor saben fer, acabant, d’aquesta manera, per portar una existència feliç i plena de sentit. ‘La estratègia del oso’ està escrita en clau de faula i es complementa amb uns pràctics consells que es poden posar en pràctica per garantir uns bons i ràpids resultats per millorar-nos a nosaltres mateixos. S’acompanya d’una descripció dels perfils dels diferents animals, que en el fons són tipologies humanes, i diverses reflexions que es recomanen per resoldre els mals hàbits de cadascun.
'La estrategia del oso.
La fuerza está en la calma', de Lothar Seiwert.
RBA Integral.
L'especialista en gestió del temps més sol·licitat d'Alemanya explica en una senzilla faula com podem aprendre a gestionar millor el nostre temps. Amb aquest llibre, en clau d’autoajuda, es vol ensenyar uns rudiments per no deixar-se ofegar per la vida, tema de notable interès en uns moments en els quals qui més, qui menys, pateix els inconvenients d’una existència accelerada i mancada de temps. En aquesta amena història, els animals del bosc aprendran dels ossos objectius com aconseguir la vida que desitgen tots plegats, definir projectes i realitzar el que més els diverteix i millor saben fer, acabant, d’aquesta manera, per portar una existència feliç i plena de sentit. ‘La estratègia del oso’ està escrita en clau de faula i es complementa amb uns pràctics consells que es poden posar en pràctica per garantir uns bons i ràpids resultats per millorar-nos a nosaltres mateixos. S’acompanya d’una descripció dels perfils dels diferents animals, que en el fons són tipologies humanes, i diverses reflexions que es recomanen per resoldre els mals hàbits de cadascun.
SOBRE LES FESTES MAJORS
Temps de festes majors
Aquest mes comença la recta de les festes majors a la nostra comarca. Pel volts de Sant Joan ja està en marxa la de Vilassar de Mar, que ve seguida de les del Masnou i Premià de Dalt, per Sant Pere. Tot plegat és l’espetec d’una estació intensa que anomenem estiu i en la qual celebren les seves festivitats molts d’altres municipis: Arenys de Mar, Premià de Mar, Llavaneres, Cabrera de Mar, Mataró, Alella… Les festes majors del Maresme es complementen amb un gran nombre d’activitats que s’organitzen perquè a la comarca l’estiu estigui carregat de propostes. I continuen conservant el caliu de ser un punt de trobada per a persones de totes les edats. A més, el pas dels anys ha permès que evolucionin, però també que es mantinguin alguns dels seus trets més característics i identitaris, que fan que la participació mai falli. El Maresme ha desenvolupat, tanmateix, nous models de festes majors amb rerefons temàtiques, com succeeix a Premià de Mar amb els Pirates i Premianencs, o al Masnou, on des de fa uns anys vénen provant nexes d’unió de temes diferents. D’altres festivitats, com Les Santes de Mataró, aposten plenament per la integració de la cultura popular amb els espectacles massius, que comporten participacions molt grans, any rere any. Sigui com sigui no hi ha estiu sense aquests multitudinaris punts de trobada que en els darrers temps, d’altra banda, han fomentat especialment la participació més enllà dels límits locals. Cal no perdre-se’n cap!
Aquest mes comença la recta de les festes majors a la nostra comarca. Pel volts de Sant Joan ja està en marxa la de Vilassar de Mar, que ve seguida de les del Masnou i Premià de Dalt, per Sant Pere. Tot plegat és l’espetec d’una estació intensa que anomenem estiu i en la qual celebren les seves festivitats molts d’altres municipis: Arenys de Mar, Premià de Mar, Llavaneres, Cabrera de Mar, Mataró, Alella… Les festes majors del Maresme es complementen amb un gran nombre d’activitats que s’organitzen perquè a la comarca l’estiu estigui carregat de propostes. I continuen conservant el caliu de ser un punt de trobada per a persones de totes les edats. A més, el pas dels anys ha permès que evolucionin, però també que es mantinguin alguns dels seus trets més característics i identitaris, que fan que la participació mai falli. El Maresme ha desenvolupat, tanmateix, nous models de festes majors amb rerefons temàtiques, com succeeix a Premià de Mar amb els Pirates i Premianencs, o al Masnou, on des de fa uns anys vénen provant nexes d’unió de temes diferents. D’altres festivitats, com Les Santes de Mataró, aposten plenament per la integració de la cultura popular amb els espectacles massius, que comporten participacions molt grans, any rere any. Sigui com sigui no hi ha estiu sense aquests multitudinaris punts de trobada que en els darrers temps, d’altra banda, han fomentat especialment la participació més enllà dels límits locals. Cal no perdre-se’n cap!
L'ESTIU PER ALS JOVES
Activitats d'estiu
per als joves
Amb l'arribada del bon temps comença a ser important l'oferta de propostes que s'organitzen perquè els més joves puguin gaudir-les ens uns mesos en els quals disposen de molt de temps de lleure. El Ventall, Centre de Joventut de Cabrera de Mar, n'ha programat nombroses. En el plec d'activitats hi ha la possibilitat d'accedir a la seva viatgeteca per preparar les vacances o d'inscriure's en una base de dades de joves creadors, que estan preparant per donar-los suport, a més de participar en un taller de graffiti. D'altres activitats que promouen són un mercat de l'intercanvi (8 de juliol) o una sortida per visitar un parc d'aventures entre els arbres, al bosc vertical de Canyamars (14 de juliol). Per entendre què és el deute extern proposen, també, una exposició (fins a l'11 de juny) i una mostra que vol treballar la prevenció del VIH/Sida (12 a 25 de juny). D'altra banda, complementen aquesta interessant oferta un taller de DJ (22 i 29 de juny) o un curs de windsurf, entre d'altres coses.
Es pot sol·licitar més informació al Centre de Joventut (Plaça de la Cooperativa s/n) o al www.ventall-cabrera.com.
per als joves
Amb l'arribada del bon temps comença a ser important l'oferta de propostes que s'organitzen perquè els més joves puguin gaudir-les ens uns mesos en els quals disposen de molt de temps de lleure. El Ventall, Centre de Joventut de Cabrera de Mar, n'ha programat nombroses. En el plec d'activitats hi ha la possibilitat d'accedir a la seva viatgeteca per preparar les vacances o d'inscriure's en una base de dades de joves creadors, que estan preparant per donar-los suport, a més de participar en un taller de graffiti. D'altres activitats que promouen són un mercat de l'intercanvi (8 de juliol) o una sortida per visitar un parc d'aventures entre els arbres, al bosc vertical de Canyamars (14 de juliol). Per entendre què és el deute extern proposen, també, una exposició (fins a l'11 de juny) i una mostra que vol treballar la prevenció del VIH/Sida (12 a 25 de juny). D'altra banda, complementen aquesta interessant oferta un taller de DJ (22 i 29 de juny) o un curs de windsurf, entre d'altres coses.
Es pot sol·licitar més informació al Centre de Joventut (Plaça de la Cooperativa s/n) o al www.ventall-cabrera.com.
PREMIS LITERARIS D'ALELLA
A propòsit
dels premis literaris
d'Alella
Els premis literaris mantenen una certa funció en el desenvolupament de l'escriptura. Permeten la possibilitat de descobrir autors que ho tindrien molt difícil d'altres maneres, perquè publicar no és tan fàcil i arribar a un públic lector, encara menys.
Els ajuntaments i les institucions han complert una funció necessària en aquest sentit, que ha fet possible la millora de la nostra literatura. Un dels guardons consolidats en aquesta línia és el cartell de premis que es promouen des d'Alella.
L'Alella a Maria Oleart, de poesia, o l'Alella a Guida Alzina, de contes per a joves autors i autores, de 14 a 18 anys, s'han anat fent el seu espai, en especial però el guardó de poesia, que ha descobert noves veus i ha contribuït, a més, a projectar-les. Enguany i per tercer cop s'hi suma el premi Isidre Pòlit, de relat curt d'astronomia, organitzat per l'Agrupació d'Astronomia d'Alella.
En conjunt ofereixen una bona proposta oberta als amants de la creació literària. Es tracta d'uns certàmens (el Maria Oleart va pel X i el Guida Alzina pel VI) que han subsistit, demostrant que tenen vocació de continuïtat i de deixar empremta en el temps. Segurament no és fàcil tirar endavant propostes d'aquest tipus, però els resultats es veuen amb el pas dels anys. Des d'Alella han sabut valorar la tasca difícil i ingrata, sovint, de les lletres, i ho han fet donant espai als seus protagonistes, els autors. La continuïtat i consolidació d'aquests guardons és sempre una immillorable notícia.
dels premis literaris
d'Alella
Els premis literaris mantenen una certa funció en el desenvolupament de l'escriptura. Permeten la possibilitat de descobrir autors que ho tindrien molt difícil d'altres maneres, perquè publicar no és tan fàcil i arribar a un públic lector, encara menys.
Els ajuntaments i les institucions han complert una funció necessària en aquest sentit, que ha fet possible la millora de la nostra literatura. Un dels guardons consolidats en aquesta línia és el cartell de premis que es promouen des d'Alella.
L'Alella a Maria Oleart, de poesia, o l'Alella a Guida Alzina, de contes per a joves autors i autores, de 14 a 18 anys, s'han anat fent el seu espai, en especial però el guardó de poesia, que ha descobert noves veus i ha contribuït, a més, a projectar-les. Enguany i per tercer cop s'hi suma el premi Isidre Pòlit, de relat curt d'astronomia, organitzat per l'Agrupació d'Astronomia d'Alella.
En conjunt ofereixen una bona proposta oberta als amants de la creació literària. Es tracta d'uns certàmens (el Maria Oleart va pel X i el Guida Alzina pel VI) que han subsistit, demostrant que tenen vocació de continuïtat i de deixar empremta en el temps. Segurament no és fàcil tirar endavant propostes d'aquest tipus, però els resultats es veuen amb el pas dels anys. Des d'Alella han sabut valorar la tasca difícil i ingrata, sovint, de les lletres, i ho han fet donant espai als seus protagonistes, els autors. La continuïtat i consolidació d'aquests guardons és sempre una immillorable notícia.
'LOS SIETE PODERES', D'ALEX ROVIRA CELMA
LLIBRES
'Los siete poderes',
d'Àlex Rovira Celma
Empresa Activa
Dins la línia de literatura d'autoajuda, Àlex Rovira Celma és autor de 'La brújula interior´i de ´La buena suerte´, dos llibres que han estat llegits per milers de lectors (en el cas del segon, a més, ha estat traduït a 38 idiomes, una bona mostra de l'ampli ressò que ha tingut). En clau de narrativa de fàcil accés, les seves obres ensenyen a ser millor i a evolucionar en el camí del creixement personal, i ho fan des de la fabulació, a partir d'explicar-nos històries que comprenem de manera fàcil i que ens fan reflexionar i actuar alhora.
Amb 'Los siete poderes' (100.000 exemplars editats per a la primera edició) entrem en un conte infantil amb cavallers i d'altres elements típics, a la recerca del seu destí. Per l'itinerari que ens marca el llibre aprendrem moltes coses que no sabíem i d'altres que potser havíem oblidat, conceptes com amistat, valor, promesa, fidelitat, heroisme i altruisme. El tema de fons, però, amaga la capacitat que tenim de canviar-nos a nosaltres mateixos i al nostre entorn.
'Los siete poderes' és un nou alè d'aire fresc que no té pretensions de canviar el món de la literatura, però sí a nosaltres, i ens demana que travessem el món de les paraules per practicar accions que ens facin millors. S'emmarca en una tipologia de libres que són molt necessaris en els temps actuals, i a més, amb una qualitat que tenim a casa nostra i no cal anar a buscar a fora.
'Los siete poderes',
d'Àlex Rovira Celma
Empresa Activa
Dins la línia de literatura d'autoajuda, Àlex Rovira Celma és autor de 'La brújula interior´i de ´La buena suerte´, dos llibres que han estat llegits per milers de lectors (en el cas del segon, a més, ha estat traduït a 38 idiomes, una bona mostra de l'ampli ressò que ha tingut). En clau de narrativa de fàcil accés, les seves obres ensenyen a ser millor i a evolucionar en el camí del creixement personal, i ho fan des de la fabulació, a partir d'explicar-nos històries que comprenem de manera fàcil i que ens fan reflexionar i actuar alhora.
Amb 'Los siete poderes' (100.000 exemplars editats per a la primera edició) entrem en un conte infantil amb cavallers i d'altres elements típics, a la recerca del seu destí. Per l'itinerari que ens marca el llibre aprendrem moltes coses que no sabíem i d'altres que potser havíem oblidat, conceptes com amistat, valor, promesa, fidelitat, heroisme i altruisme. El tema de fons, però, amaga la capacitat que tenim de canviar-nos a nosaltres mateixos i al nostre entorn.
'Los siete poderes' és un nou alè d'aire fresc que no té pretensions de canviar el món de la literatura, però sí a nosaltres, i ens demana que travessem el món de les paraules per practicar accions que ens facin millors. S'emmarca en una tipologia de libres que són molt necessaris en els temps actuals, i a més, amb una qualitat que tenim a casa nostra i no cal anar a buscar a fora.
martes, junio 20, 2006
GUALLAVITO CLUB - Falca publicitaria 2
Sens dubte, per a mi, una de les millors propostes literàries de la xarxa. Concebut com un espai digital de creació, pensat i coordinat per Comella Firmet i amb nombroses aportacions externes, té una frescor i uns textos honrats que el fan molt interessant de seguir.
www.guallavitoclub.blogia.com
www.guallavitoclub.blogia.com
CRONIQUES MATARONINES - Falca publicitaria 1
La Marta Teixidó teixeix aquestes pàgines digitals amb estimació per tot l'entorn cultural de la capital del Maresme. Molt recomanable perquè és el millor suplement de cultura que pot fer-se a la ciutat.
www.croniquesmataronines.blogspot.com
www.croniquesmataronines.blogspot.com
CONTINUA LA XARLOTADA
Ara es barallen per:
si en Pasqual o en Monti encapçalaran una llista que molt probablement perdrà les eleccions.
Canviar la direcció d'ERC.
Els de CiU suposo que per repartir-se el pastís que preveuen trincaran per afartar-se de nou.
Els del PP no es barallen, no els cal perquè destil·len odi perpetu que els manté la bilis al dia.
QUÊ HEM FET PER MERÈIXER AIXÒ?
si en Pasqual o en Monti encapçalaran una llista que molt probablement perdrà les eleccions.
Canviar la direcció d'ERC.
Els de CiU suposo que per repartir-se el pastís que preveuen trincaran per afartar-se de nou.
Els del PP no es barallen, no els cal perquè destil·len odi perpetu que els manté la bilis al dia.
QUÊ HEM FET PER MERÈIXER AIXÒ?
M'HO VOLIA CARREGAR...
M'ho volia carregar (aquest blog) però no puc. Sou una "immensa minoria" que aneu deixant la vostra empremta i que em permet anar tirant.
Al cap i a la fi la vida és això, una pròrroga perpètua.
Al cap i a la fi la vida és això, una pròrroga perpètua.
lunes, junio 19, 2006
ÚLTIM POEMA
ÚLTIM POEMA
Fa calor. Apagues el llum
i et quedes a les fosques.
De fons arriba un lleu silenci que fuig,
la remor dels cotxes del carrer, borratxo de claror,
la tele que garla tragèdies col·lectives,
una parella de veïns que s'escridassa,
l'home silenciós, capficat, a l'espera
d'un desenllaç personal improbable.
Assegut, en l'obscuritat, medites
aquesta vida tan plena de cruïlles.
Com sempre, avui hi ha qui ha mort
i també qui pateix i el profund dolor
en la mirada dels nens, que t'aclapara.
I el camins plens d'entrebancs.
I la vida que avança,
molt pitjor per a d'altres.
Per a tu, solament,
carregada d'angoixes.
___________________________________
Fa calor. Apagues el llum
i et quedes a les fosques.
De fons arriba un lleu silenci que fuig,
la remor dels cotxes del carrer, borratxo de claror,
la tele que garla tragèdies col·lectives,
una parella de veïns que s'escridassa,
l'home silenciós, capficat, a l'espera
d'un desenllaç personal improbable.
Assegut, en l'obscuritat, medites
aquesta vida tan plena de cruïlles.
Com sempre, avui hi ha qui ha mort
i també qui pateix i el profund dolor
en la mirada dels nens, que t'aclapara.
I el camins plens d'entrebancs.
I la vida que avança,
molt pitjor per a d'altres.
Per a tu, solament,
carregada d'angoixes.
___________________________________
EL MILLOR AMIC DE L'HOME
El millor amic de l'home, sens dubte, és el gos.
Però, el millor amic del gos és l'home?
Però, el millor amic del gos és l'home?
I.M. VALERIA PUJOL
Amb en Valeri vam compartir el somni de la unitat de l'esquerra. Era el principi d'Iniciativa per Catalunya i guardo, en el meu record, una gran pancarta penjada al Miquel Biada que deia: ¡SALUT BRIGADISTAS, NO PASARAN!. Uns anys després un veu el fracàs del projecte de l'esquerra i es lamenta d'haver perdut una oportunitat històrica.
Potser el que hem de fer tots els d'esquerra és deixar de ser-ho.
I si ens apuntem tots a CiU què passaria?
Potser el que hem de fer tots els d'esquerra és deixar de ser-ho.
I si ens apuntem tots a CiU què passaria?
PPALLASSOS
PPallassos (sobren les paraules).
Però és que a més, els que estan a l'altra banda encara ho són molt més.
Però és que a més, els que estan a l'altra banda encara ho són molt més.
LA RAO
No cal capficar-se en intentar aconseguir que les coses vagin,
les coses no van mai, no hi ha cap ordre, solament el caos del fluir,
una sensació profundament plaent i dolorosa alhora.
les coses no van mai, no hi ha cap ordre, solament el caos del fluir,
una sensació profundament plaent i dolorosa alhora.
FUMART
Fumar és un art,
l'art de morir a poc a poc,
d'esgotar la vida com el fum
sabent que et passarà factura.
Som animals neuròtics.
Avui em fumaré uns quants puros.
l'art de morir a poc a poc,
d'esgotar la vida com el fum
sabent que et passarà factura.
Som animals neuròtics.
Avui em fumaré uns quants puros.
HISTORIA TRISTA
Un indigent va arribar al meu poble. Només li quedava a la vida un gos. A ell el van posar a l'alberg i el gos en unes gàbies que hi ha per als animals que es recullen al carrer. M'expliquen que va arribar a dormir dues nits amb el seu company animal. Es va obrir la porta i el gos es va escapar, el va atropellar un vehicle d'aquests que habitualment van a tota velocitat (el meu poble és un municipi de gent que es guanya molt bé la vida i s'ho pot gastar en cotxes i torres). El gos va morir als seus braços.
Algú es pot arribar a creure que, per a alguns, aquesta vida no és una merda?
Algú es pot arribar a creure que, per a alguns, aquesta vida no és una merda?
JA SOM UNA NACIO (ALMENYS AL PREAMBUL)
No vaig voler participar en aquesta pantomima del Referèndum. Ara ja han engegat la xarlotada col·lectiva de les eleccions de la tardor. Ells van vivint, però per a nosaltres els pisos són d'uns preus impossibles.
Que es fotin el seu Estatut al cul.
Potser ha arribat l'hora d'acceptar el nihilisme com una acció.
El nostre nihilisme també és el menyspreu a una classe dirigent que no ens duu enlloc.
Que es fotin el seu Estatut al cul.
Potser ha arribat l'hora d'acceptar el nihilisme com una acció.
El nostre nihilisme també és el menyspreu a una classe dirigent que no ens duu enlloc.
lunes, junio 12, 2006
LES NOSTRES EQUIVOCACIONS
Gairebé sempre, quan ens equivoquem, primer ho paguen els altres i després ens passa factura a nosaltres.
Tot està connectat.
Tot està connectat.
martes, junio 06, 2006
UN MOMENT DE LUCIDESA
Visca la poesia!
Em cago en la classe política
a la que he pertangut
momentàniament.
Em cago en la classe política
a la que he pertangut
momentàniament.
UTOPIES
Encara que sembli una utopia m'agradaria que hi hagués un tros de cel per a les persones (els animals també), per a la bona gent que deia Espriu. Al final és el que val.
lunes, mayo 29, 2006
LA PAU ESTA AMAGADA
Cada dia em veig més com en Josep Pla, en el sentit vital. M'agradaria anar-me'n a viure a la muntanya, portar una boina i fumar Ideales. També llegir i escriure, sense esperar res, després d'haver conegut el món i les persones. Plantar casa en un entorn natural, lluny del món aquest que tant ens angoixa... però sempre et vénen a buscar si no saps trobar la pau dins de tu mateix.
MES POLITIQUEIG
Al final només queda el que no té escrúpols ni vergonya. Aquest és el secret. La mort de les persones útils i sensibles pel camí. Potser per això la societat en la qual vivim no avança massa, molt poc vull dir.
miércoles, mayo 03, 2006
40 + 38
Dies de descans al blog.
Potser l'aparcaré una mica per dedicar-me als éssers que em necessiten i a posar ordre a les coses que ho demanen. Cada any peto pel mes d'agost i enguany no vull que sigui així, perquè tinc intenció d'arreglar la casa, fer vacances...
El passat 8 de maig vaig fer 40 tacos. He anat de viatge a Roma amb la Sílvia i ella m'ha preparat, amb molt d'esforç, una festa sorpresa a La Rosca de Premià. No té preu. El retrobament amb els amics i les persones que estimes és la constatació que malgrat les contradiccions humanes, el que val, són, els éssers vius... per damunt de les coses, dels egoismes, de la matèria, de tot el que caduca.
Han estat alguns dels dies més feliços de la meva vida. A més de patir, tenim dret a disfrutar, no?
D'altra banda, avui, la Sílvia en fa 38.
Si no hagués nascut caldria haver-la inventat. No es pot dir més.
38 anys més ben duts que mai, alguns dels quals hem compartit i dels quals no em penedeixo ni un segon.
Felicitats Sïlvia!!!!!!
Potser l'aparcaré una mica per dedicar-me als éssers que em necessiten i a posar ordre a les coses que ho demanen. Cada any peto pel mes d'agost i enguany no vull que sigui així, perquè tinc intenció d'arreglar la casa, fer vacances...
El passat 8 de maig vaig fer 40 tacos. He anat de viatge a Roma amb la Sílvia i ella m'ha preparat, amb molt d'esforç, una festa sorpresa a La Rosca de Premià. No té preu. El retrobament amb els amics i les persones que estimes és la constatació que malgrat les contradiccions humanes, el que val, són, els éssers vius... per damunt de les coses, dels egoismes, de la matèria, de tot el que caduca.
Han estat alguns dels dies més feliços de la meva vida. A més de patir, tenim dret a disfrutar, no?
D'altra banda, avui, la Sílvia en fa 38.
Si no hagués nascut caldria haver-la inventat. No es pot dir més.
38 anys més ben duts que mai, alguns dels quals hem compartit i dels quals no em penedeixo ni un segon.
Felicitats Sïlvia!!!!!!
martes, mayo 02, 2006
TRES POEMES DE JOAN BORDA I UN RECORD A JORDI PI
D'una carta que m'ha enviat l'amic, poeta i artista, Joan Borda, recordant l'enyorat Jordi Pi.
Jenet amic
d'estones llargues
precises, amigues
com cal.
1987
Escarafalls, encara
Trist del migdia
Mà calenta
1989
Vell uguri
alegria vana
sana és la passió
de l'antic retorn
1989
Jenet amic
d'estones llargues
precises, amigues
com cal.
1987
Escarafalls, encara
Trist del migdia
Mà calenta
1989
Vell uguri
alegria vana
sana és la passió
de l'antic retorn
1989
viernes, abril 28, 2006
PREMIÀ DE MAR: SERVEIS I PATRIMONI AL COR DEL BAIX MARESME
Premià de Mar és actualment una de les ciutats més destacades que hi ha al Baix Maresme, en especial per la seva proximitat amb Barcelona i Mataró, unes comunicacions molt bones i una localització entre mar i muntanya que permeten una gran qualitat de vida. D’altra banda, el municipi, carregat d’un passat històric notable ha viscut importants transformacions fins esdevenir una de les localitats més poblades de la comarca, amb la constant incorporació de persones que són de procedència molt diversa.
Seguint la tendència marcada en els darrers anys, com la majoria de poblacions del Maresme amb sortida al mar, el sector comercial i de serveis hi té una forta i arrelada implantació. És en aquest sentit que l’oferta de botigues, petits comerços, bars i establiments de restauració, entre d’altres, plantegen una multiplicitat d’ofertes, alternativa clara i versàtil al gran aparador que és de per si Barcelona.
D’aquesta manera, dins el context d’expansió socioeco-nòmica, el sector de serveis és una de les opcions de creixement que té aquesta gran ciutat. Per això, des de fa uns anys, s’intenta potenciar amb iniciatives de dinamització local que es promouen tant des del consistori com de les associacions de comerciants. També, les campanyes que s’han portat a terme des dels Comerços Associats de Premià (CAP), l’esforç inversor dels comerciants que han apostat per modernitzar els seus establiments, la tasca de dinamització del comerç i el pol comercial que suposa el mercat de Sant Joan, punt d’abastament de productes alimentaris més important de la ciutat, són eixos de vertebració que cal tenir en compte en els moments actuals.
Però Premià de Mar, a més de l’oferta de serveis, diposa d’un llegat patrimonial prou important. El visitant d’aquesta població pot capbussar-se, sense esforç, en referents –documentats o bé en forma de jaciment– de la prehistòria, l’època ibèrica, la romana o la contemporània (arqueologia industrial).
“L’any 1836, al barri de mar o Premià de baix es converteix en Premià de Mar, sota l’advocació de Sant Cristòfol. I en 1841 consagra parròquia pròpia. El 1848 arribarà el primer tren... A partir d’aleshores l’evolució de la població serà vertiginosa”, apunta l’arqueòleg i investigador local Ramon Coll. I és veritat que des d’aleshores ha plogut molt, com se sol dir.
Premià de Mar disposa, també, de diverses propostes culturals i patrimonials que situen aquesta ciutat en els temps actuals. Així, el Museu de l’Estampació és un projecte clau que preserva el passat tèxtil de la localitat i s’expandeix en un marc més enllà de l’estrictament local. D’altres activitats com els Premis Butaca atorgats al món de l’espectacle català o la Festa Major, centrada en l’univers dels Pirates i Premianencs, projecten el municipi fora de la comarca del Maresme; per cert, enguany arriba a fer deu anys, motiu pel qual s’ha editat un llibre que recorda la trajectòria d’aquesta celebració popular. D’altra banda, entre les moltes altres entitats que té la localitat, hi destaca també la fundació CRAM, que treballa en la defensa de l’ecosistema marítim.
En el terreny arqueològic la descoberta de l’edifici ortogonal de Can Farrerons, a finals de l’any 2000 obre la possibilitat de mostrar un jaciment visitable d’important interès, atès que en un futur es vol procedir a la seva musealització i adequació. Com destaquen els experts, aquesta construcció és de gran rellevància, ja que només se’n coneixen dues més a la mediterrània occidental, i va ser utilitzada entre els segles IV i VII d.C. Al llarg d’aquests tres segles, afegeixen, va tenir diversos usos: com a termes privades (balnea), com a lloc de premsat i magatzem, com a lloc de fosa de metalls, o fins i tot com a necròpolis en la darrera fase.
El ric i diversificat teixit associatiu premianenc i les propostes que genera són, també, un element més que contribueix a perfilar la personalitat actual de la ciutat. Totes aquestes propostes doten, a més, Premià de Mar d’una intensa activitat i la converteixen en un punt de trobada destacat de la comarca.
Seguint la tendència marcada en els darrers anys, com la majoria de poblacions del Maresme amb sortida al mar, el sector comercial i de serveis hi té una forta i arrelada implantació. És en aquest sentit que l’oferta de botigues, petits comerços, bars i establiments de restauració, entre d’altres, plantegen una multiplicitat d’ofertes, alternativa clara i versàtil al gran aparador que és de per si Barcelona.
D’aquesta manera, dins el context d’expansió socioeco-nòmica, el sector de serveis és una de les opcions de creixement que té aquesta gran ciutat. Per això, des de fa uns anys, s’intenta potenciar amb iniciatives de dinamització local que es promouen tant des del consistori com de les associacions de comerciants. També, les campanyes que s’han portat a terme des dels Comerços Associats de Premià (CAP), l’esforç inversor dels comerciants que han apostat per modernitzar els seus establiments, la tasca de dinamització del comerç i el pol comercial que suposa el mercat de Sant Joan, punt d’abastament de productes alimentaris més important de la ciutat, són eixos de vertebració que cal tenir en compte en els moments actuals.
Però Premià de Mar, a més de l’oferta de serveis, diposa d’un llegat patrimonial prou important. El visitant d’aquesta població pot capbussar-se, sense esforç, en referents –documentats o bé en forma de jaciment– de la prehistòria, l’època ibèrica, la romana o la contemporània (arqueologia industrial).
“L’any 1836, al barri de mar o Premià de baix es converteix en Premià de Mar, sota l’advocació de Sant Cristòfol. I en 1841 consagra parròquia pròpia. El 1848 arribarà el primer tren... A partir d’aleshores l’evolució de la població serà vertiginosa”, apunta l’arqueòleg i investigador local Ramon Coll. I és veritat que des d’aleshores ha plogut molt, com se sol dir.
Premià de Mar disposa, també, de diverses propostes culturals i patrimonials que situen aquesta ciutat en els temps actuals. Així, el Museu de l’Estampació és un projecte clau que preserva el passat tèxtil de la localitat i s’expandeix en un marc més enllà de l’estrictament local. D’altres activitats com els Premis Butaca atorgats al món de l’espectacle català o la Festa Major, centrada en l’univers dels Pirates i Premianencs, projecten el municipi fora de la comarca del Maresme; per cert, enguany arriba a fer deu anys, motiu pel qual s’ha editat un llibre que recorda la trajectòria d’aquesta celebració popular. D’altra banda, entre les moltes altres entitats que té la localitat, hi destaca també la fundació CRAM, que treballa en la defensa de l’ecosistema marítim.
En el terreny arqueològic la descoberta de l’edifici ortogonal de Can Farrerons, a finals de l’any 2000 obre la possibilitat de mostrar un jaciment visitable d’important interès, atès que en un futur es vol procedir a la seva musealització i adequació. Com destaquen els experts, aquesta construcció és de gran rellevància, ja que només se’n coneixen dues més a la mediterrània occidental, i va ser utilitzada entre els segles IV i VII d.C. Al llarg d’aquests tres segles, afegeixen, va tenir diversos usos: com a termes privades (balnea), com a lloc de premsat i magatzem, com a lloc de fosa de metalls, o fins i tot com a necròpolis en la darrera fase.
El ric i diversificat teixit associatiu premianenc i les propostes que genera són, també, un element més que contribueix a perfilar la personalitat actual de la ciutat. Totes aquestes propostes doten, a més, Premià de Mar d’una intensa activitat i la converteixen en un punt de trobada destacat de la comarca.
miércoles, abril 26, 2006
NOU BLOG?
Després d'uns atrafegats dies de Sant Jordi -aquest any com a autor i com a llibreter– torno a la vida bloggera. Tot i així he obert un procés de reflexió sobre com renovar aquest blog. M'agradaria apostar per una línia de blog-revista, és a dir, que pogués incorporar textos d'altres persones, imatges... creant alhora un circuit de persones del món de l'escriptura amb qui m'interessa mantenir contacte a través de l'entorn digital, també contactant amb noes persones. No sé, alguna cosa sortirà més plural i integradora, ja veurem.
A POC A POC SENSE RES, QUESTIO DE VALORS
A POC A POC SENSE RES, QÜESTIO DE VALORS
Primer va ser el Parc de les Aus, ara els cinemes Oscar... hi ha nombroses coses importants per a la vida diària de moltes persones que a poc a poc han anat fonent-se, a casa nostra, en detriment de no se sap el què. S'han esvaït gairebé sense adonar-nos-en i van deixant la nostra comarca com un arbre sense fulles. El que anomenem progrés ha consistit en convertir-nos en una benzinera de Barcelona, cada vegada més i de forma inevitable en un annex de la metròpoli on es ve a dormir i els habitatges valen uns preus inabastables, tot i que hi hagi estudis que es capfiquin en fer-nos creure que no és així i vulguin explicar-nos que l'administració es trenca les banyes per fer els pisos assequibles.
Generalitzant i amb una certa crueltat, perquè hi ha minories i excepcions que confirmen la regla, a molts maresmencs del segle XXI els importa un rave el que passi amb la comarca (si és que el concepte els serveix a ells per a alguna cosa), perquè tenint Barcelona a quatre passes ja se'n surten per les seves necessitats i van sobrats.
Ha estat un abassegament imparable i una pèrdua d'identitat que alguns diuen que ja no es porta (i no únicament aquí!), mentre d'altres afirmen que tot plegat són il·lusions vanes. El que de veritat mana el món - i molt més l'actual- és la pela i no els valors, potser per això cada dia que passa som una mica més pobres en el fons i en la forma. De fet, el que veritablement preocupa a una gran majoria és empassar-se la dosi diària de consolació i els altres, els veïns, la societat, el conjunt, que es fotin (pitjor encara, si algú vol fer alguna cosa és mal vist perquè es pensen que deu ser per interès). Deu ser per aquest motiu que les identitats locals preocupen cada vegada menys i perquè avancem cap a una uniformització de les coses, dels productes que consumim, de les idees que pensem... Que deurà quedar al final? Potser un número o un codi de barres... del Maresme i dels maresmencs, de qualsevol ciutadà d'un planeta que es diu CONSUM, a seques. i amb lletres majúscules, com si es tractés d'una corporació més.
Primer va ser el Parc de les Aus, ara els cinemes Oscar... hi ha nombroses coses importants per a la vida diària de moltes persones que a poc a poc han anat fonent-se, a casa nostra, en detriment de no se sap el què. S'han esvaït gairebé sense adonar-nos-en i van deixant la nostra comarca com un arbre sense fulles. El que anomenem progrés ha consistit en convertir-nos en una benzinera de Barcelona, cada vegada més i de forma inevitable en un annex de la metròpoli on es ve a dormir i els habitatges valen uns preus inabastables, tot i que hi hagi estudis que es capfiquin en fer-nos creure que no és així i vulguin explicar-nos que l'administració es trenca les banyes per fer els pisos assequibles.
Generalitzant i amb una certa crueltat, perquè hi ha minories i excepcions que confirmen la regla, a molts maresmencs del segle XXI els importa un rave el que passi amb la comarca (si és que el concepte els serveix a ells per a alguna cosa), perquè tenint Barcelona a quatre passes ja se'n surten per les seves necessitats i van sobrats.
Ha estat un abassegament imparable i una pèrdua d'identitat que alguns diuen que ja no es porta (i no únicament aquí!), mentre d'altres afirmen que tot plegat són il·lusions vanes. El que de veritat mana el món - i molt més l'actual- és la pela i no els valors, potser per això cada dia que passa som una mica més pobres en el fons i en la forma. De fet, el que veritablement preocupa a una gran majoria és empassar-se la dosi diària de consolació i els altres, els veïns, la societat, el conjunt, que es fotin (pitjor encara, si algú vol fer alguna cosa és mal vist perquè es pensen que deu ser per interès). Deu ser per aquest motiu que les identitats locals preocupen cada vegada menys i perquè avancem cap a una uniformització de les coses, dels productes que consumim, de les idees que pensem... Que deurà quedar al final? Potser un número o un codi de barres... del Maresme i dels maresmencs, de qualsevol ciutadà d'un planeta que es diu CONSUM, a seques. i amb lletres majúscules, com si es tractés d'una corporació més.
SUC DE POETES
La regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Cabrera de Mar i l'escriptora Núria López han posat en marxa, aquest passat Sant Jordi, la col·lecció de llibres 'Poetes de Cabrera', que té com a objectiu recuperar l'obra dels autors locals que en la majoria de casos és difícil, quan no impossible, de trobar. Ho han fet amb dos primers volums: 'Cabrera-Stalingrad', selecció de poemes de Josep Garí i Pons i 'El petó de cada dia', antologia de Jaume Llinés i Pujol.
En relació a Garí ve fent de versaire des de fa molts anys, projectant una mirada irònica sobre la realitat local, però sense defugir uns tocs líric que mostren la seva vocació per retratar pedaços de figures i paisatges i transmetre'ls a qui els vulgui llegir, en molts casos, fins i tot, de forma personalitzada i manual, poema a poema.
En el cas de Llinés la seva vocació cultural ha anat lligada al teatre, però també a la recuperació de la memòria, prenent forma a partir d'estrofes poètiques i escrits que acosten els lectors a unes persones i moments que ell ha conegut i ha estimat, algunes de les quals ja no hi són però que gràcies als seus mots perduraran en el paper imprès.
Parlem d'uns poetes que sense buscar la filigrana literària ni el conreu del gènere amb veleïtats, fan servir la paraula per explicar-nos la seva percepció personal del món. Potser per això la seva obra es circumscriu a un àmbit estrictament local i pren, dins aquesta dimensió, un valor que cal reivindicar. També, la iniciativa de treure a la llum aquestes obres permet una nova aportació a la cultura pròpia del municipi, en uns moments que la xarxa permet a qui vulgui escriure el que sent i que a més hi pugui accedir-se arreu del món. Al marge d'això, però, aquestes paraules de poetes ens ajuden a conèixer molt millor el nostre entorn, en una època en la qual el paper imprès encara resulta ser un petit però importantíssim ritual de comunicació.
En relació a Garí ve fent de versaire des de fa molts anys, projectant una mirada irònica sobre la realitat local, però sense defugir uns tocs líric que mostren la seva vocació per retratar pedaços de figures i paisatges i transmetre'ls a qui els vulgui llegir, en molts casos, fins i tot, de forma personalitzada i manual, poema a poema.
En el cas de Llinés la seva vocació cultural ha anat lligada al teatre, però també a la recuperació de la memòria, prenent forma a partir d'estrofes poètiques i escrits que acosten els lectors a unes persones i moments que ell ha conegut i ha estimat, algunes de les quals ja no hi són però que gràcies als seus mots perduraran en el paper imprès.
Parlem d'uns poetes que sense buscar la filigrana literària ni el conreu del gènere amb veleïtats, fan servir la paraula per explicar-nos la seva percepció personal del món. Potser per això la seva obra es circumscriu a un àmbit estrictament local i pren, dins aquesta dimensió, un valor que cal reivindicar. També, la iniciativa de treure a la llum aquestes obres permet una nova aportació a la cultura pròpia del municipi, en uns moments que la xarxa permet a qui vulgui escriure el que sent i que a més hi pugui accedir-se arreu del món. Al marge d'això, però, aquestes paraules de poetes ens ajuden a conèixer molt millor el nostre entorn, en una època en la qual el paper imprès encara resulta ser un petit però importantíssim ritual de comunicació.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
