EL TEMPS DE LA HUMILITAT

LLIBRE VIU ha estat una associació cultural precursora perquè s’ha avançat a la davallada del sistema en què vivim, que està obligant gairebé per imperatiu, a consumir menys, a compartir, a intercanviar i a fomentar valors en les coses més elementals.

Després dels excessos que hem viscut –uns molts més que d’altres-, ens diuen que ara ve l’època de fer règim i replantejar-se, que no es pot anar tirant res, que tot s’ha d’aprofitar.

Aquesta política desfermada del consum per enriquir –per enriquir-se al màxim- també s’ha aplicat als llibres i al món editorial i es constata en les muntanyes de volums que Llibre Viu salva de la desaparició dia sí i dia també.

Ara, ens tornen a dir, ha arribat el temps d’apretar-se el cinturó, de viure amb menys, d’acceptar que no podem estirar més el braç que la màniga, les tres erres –Reduir, Reciclar, Reaprofitar¬ prenen més vigència que mai i estan a l’ordre del dia.

L’ésser humà només actua motivat per les circumstàncies i encara que tothom deia que això ja es veia venir, es continuava en la mateixa direcció, fins a l’enfonsament i el retrocés en el qual ara estem, que vindrà acompanyat de pèrdua de drets i grans dosis d'humilitat imposada.

Al costat de Llibre Viu hi ha un centre cívic on la gent gran juga al Bingo. Són dues actituds –ben lícites, d’altra banda– de dedicar el propi temps: salvar els llibres o apostar en cartrons.

Mentre els bingueros canten ratlles i premis, en Francesc Rogés i els seus companys entren caixes de llibres fets servir –alguns ni tan sols oberts-, demostren, precursors, que hi ha maneres constructives, socialment útils, de jugar a favor de la col·lectivitat. Aquesta societat que ara mateix s’ha enfonsat per un mal ús del capitalisme, com també ens diuen.

De tant en tant entra un africà que demana diccionaris, la peça més buscada i preuada de Llibre Viu. Són el rostre d’unes persones per qui els llibrets de paraules són petits salvavides cap a una vida potser una mica millor, que contrasten amb les tones de volums abandonats a l’espera d’un nou lector i amb la miserable manca d’interès per part de les institucions en donar suport a aquest tipus de projectes, veritablement cooperativistes i altruistes.

Però ja se sap que estem al postcapitalisme i ara cal aprimar-se: dieta i a empassar-se l’opi que dia sí dia també ens aboquen des de la TV. I si no, sempre ens queda jugar al bingo o llegir un llibre, dels de Llibre Viu si pot ser, eh!.