ENTREVISTA A CAPGROS.COM

‘La dimensió local, traspassada a la xarxa, es converteix en universal’

El periodista i escriptor cabrerenc Albert Calls analitza la relació entre literatura, Internet i noves tecnologies arran del seu nou llibre

Tot el teu concorregut blog, condensat en un llibre.

El quadern d’Albert Calls és un blog iniciat l’any 2005. El que he fet és escollir diferents posts, sintetitzar i introduir petites alteracions per donar-li un sentit i un ritme. Al llibre (‘El Quadern d’Albert Calls, Memòries Digitals i companys de viatge’, edicions Clavell) hi incloc comentaris de llibres que em van agradar, articles periodístics, pròlegs, pensaments, poemes... és com un magma modern.

Quins ítems hi pot trobar el lector?

Llibres, cultura, reivindicacions socials, personatges i el Maresme, aquests són els grans temes. La primera idea del bloc, i així es reflecteix en el llibre, era parlar dels “altres”. L’obsessió pels altres és una de les constants del meu treball. De fet, malgrat el títol, de mi mateix en parlo molt poc.

El Maresme és un dels grans protagonistes.

Així és, es tracta de l’espai territorial en què es desenvolupa el bloc i el llibre, hi apareixen molts mataronins i maresmencs. Però la dimensió local passada a la xarxa es converteix en universal. Pots descriure un arbre que tens a tocar de casa i que ho acabi llegint algú de l’altra punta del món. Cal tenir en compte aquesta percepció, la capacitat de sobrepassar el teu propi territori, quan escrius directament a la xarxa.

Com a escriptor i periodista, la comarca sempre ha estat un dels teus temes clau.

Aquest ‘Quadern’ és un llibre molt maresmenc. De fet, amb ell tanco una etapa en què he estat molt lligat a la gent que viu a la comarca. El darrer post del llibre és precisament un article que vaig publicar a capgros.com, titulat “Per què Mataró i el Maresme no s’acaben d’estimar?”. Sempre he pensat que les institucions i la societat civil no han tingut mai prou voluntat de construir el Maresme com una comarca, com un territori comú. En aquest sentit, Mataró hauria de ser més valent, exercir més de capital. Es nota que hi ha una voluntat, però no s’acaba de plasmar. Caldria veure si avui en dia, en un entorn tan globalitzat i universal, tot això tindria sentit. Però també és important mantenir la identitat local, defensar allò que és teu, encara que en aquests moments sigui un fet força qüestionat.

Resumir un bloc en un llibre és gairebé una provocació en ple debat entre literatura digital i en paper.

El criteri ha estat buscar tot allò que podria prevaldre de la xarxa. Hi ha moltes coses que caduquen gairebé al moment de penjar-les, però altres sobreviuen. Són aquestes últimes les que he escollit per al llibre. Pel que fa al debat, crec que el paper i el digital coexistiran, però la digitalitat acabarà sent el referent. Jo he estat educat en el paper, crec en ell, però als més joves ja no els preocupa. Crec que quedarà arraconat, en un àmbit més especialitzat. El digital és molt més pràctic i operatiu, però també cal tenir en compte que caduca en els sistemes. Un llibre sempre queda emmagatzemat en algun lloc, però la pervivència a la xarxa no està assegurada, i això té un cert perill. De fet, segueixo escrivint constantment en paper. Moltes idees que he expressa en el blog i que estan recollides en el llibre estaven escrites originalment amb bolígraf.

En tot cas, ha de ser molt diferent escriure pensant en el format llibre o fer-ho en un blog.

Sempre he entès el meu blog com un producte cultural, amb una direcció concreta. Per a mi, un blog és un espai d’escriptura, una nova eina per desenvolupar-me com a escriptor. És veritat, però, que els blogs estan una mica de capa caiguda davant la irrupció de les xarxes socials. Però mentre el Facebook és un espai de contacte, el blog et permet molt més desenvolupament. Twitter, en canvi, és pur microtext. Acabo d’obrir un nou blog anomenat El Riu, amb textos de menys de 140 caràcters, on hi estic abocant textos de frases que escolto en actes on assisteixo com a periodista, frases de llibres... També tinc pensat convidar-hi amics, escriptors i periodistes, perquè hi deixin les seves reflexions. La brevetat és una de les claus actuals, és fruit del signe dels temps, de la vida accelerada que portem, però m’interessa aquesta brevetat aplicada al concepte cultural. M’agradaria acabar creant un riu, sumar moltíssims textos breus, que fluïssin constantment, com el pas del temps, com la civilització.

Però aquesta brevetat forçada no és una manera d’autolimitar-se?

Depèn. Un sonet també t’autolimita, i encara segueix funcionant com a fórmula poètica. Però és cert que la brevetat pot ser força maligna. Si un text és breu i està mal fet es veu cent vegades més que no en una novel·la, que pot funcionar tot i patir alts i baixos.

Les noves tecnologies suposen una revolució en l’àmbit literari?

Internet, blogs i xarxes socials no són més que un instrument, perquè a nivell d’escriptura no hem descobert pas la sopa d’all. Josep Pla no tenia pas ordinador, però El Quadern Gris era ben bé un blog. Les reflexions breus de Canetti, els haikus, la tradició aforística de part de la poesia grega clàssica... Hi ha una tradició molt important al darrere de la qual beure.

Entrevista: Vern Bueno.

Podeu trobar aquest article aquí.