Editorial TRIBUNA Maresme, 217
L’Estat ha anunciat una inversió de més de nou milions d’euros per regenerar les platges de la comarca, principalment les del Baix Maresme. Amb la temporada de bany a tocar, la regeneració arriba “in extremis” però molt necessària.
Per tant, la valoració d’entrada és positiva perquè aquest problema no podia allargar-se molt més en el temps, però tampoc no s’acaba d’entendre que per un “error” Premià de Mar es quedi fora dels ajuts. I si el problema és la competència de les administracions, cal que es posin d’acord i el resolguin.
D’altra banda i al rerefons de tota la qüestió, la problemàtica de les platges s’ha de resoldre de forma definitiva i no posant-hi pedaços. No es poden controlar les tempestes, és obvi, però sí que pot donar-se una resposta menys provisional a una situació que ve repetint-se en el temps i que pateixen els milers de banyistes que opten per venir al litoral del Maresme.
La voluntat de resoldre el problema, doncs, ha d’anar acompanyada d’accions clares i sense allargar-se massa en el temps.
viernes, abril 24, 2009
'TANT DE BO FOSSIS AQUÍ', DE FRANCESC MIRALLES
Història d'amor amb píndoles d'autoajuda.
L'ofici d'en Miralles fa que no decaigui en cap moment i que la història, que podria ser una novel·leta, no s'ofegui en cap revolt i conclogui en una sòlida proposta carregada de missatges per a la transformació personal.
El que podria ser una història d'amor senzilla va molt més enllà, doncs, i s'acaba convertint en un viatge iniciàtic.
Resto, doncs, a l'espera, que un dia aquest autor escrigui una història curta, de no més de 100 fulls, amb el viatge alquímic com a rerefons, ja que aquesta sembla una constant en el seu treball. En aquesta suposada obra equilibrarà poesia i prosa, fons i forma i consolidaria un gran públic.
A "Tant de bo..." hi ha un valor afegit, la relació dels personatges amb el món de la música. Perquè aquesta és una història per als joves que portem a dins, els joves eterns que si volem ser, som.
L'ofici d'en Miralles fa que no decaigui en cap moment i que la història, que podria ser una novel·leta, no s'ofegui en cap revolt i conclogui en una sòlida proposta carregada de missatges per a la transformació personal.
El que podria ser una història d'amor senzilla va molt més enllà, doncs, i s'acaba convertint en un viatge iniciàtic.
Resto, doncs, a l'espera, que un dia aquest autor escrigui una història curta, de no més de 100 fulls, amb el viatge alquímic com a rerefons, ja que aquesta sembla una constant en el seu treball. En aquesta suposada obra equilibrarà poesia i prosa, fons i forma i consolidaria un gran públic.
A "Tant de bo..." hi ha un valor afegit, la relació dels personatges amb el món de la música. Perquè aquesta és una història per als joves que portem a dins, els joves eterns que si volem ser, som.
'SILUR', DE JOAN CARLES GONZÀLEZ PUJALTE
'Silur' és el nou llibre de poesia de Joan Carles Gonzàlez Pujalte, guardonat amb el III Premi de Poesia Oriol Rossell 2009 i publicat per Editoril Omicron.
Els 'silurs', m'explica l'autor, són peixos que es porten de fora i s'acaben menjant la fauna autòctona.
Poesia existencial que frega la prosa. Transmet sensacions amb un gran mestratge de la paraula i l'estrofa poètica.
És una poesia de risc que funciona, com una simfonia que alterna ordre i caos però acaba destil·lant un missatge contundent, dolorós, d'impacte.
Els 'silurs', m'explica l'autor, són peixos que es porten de fora i s'acaben menjant la fauna autòctona.
Poesia existencial que frega la prosa. Transmet sensacions amb un gran mestratge de la paraula i l'estrofa poètica.
És una poesia de risc que funciona, com una simfonia que alterna ordre i caos però acaba destil·lant un missatge contundent, dolorós, d'impacte.
martes, abril 14, 2009
COMIAT DE PROA PREMIÀ
Els últims mesos no han estat fàcils. El descens de vendes i les dificultats financeres, entre d'altres obstacles i problemes dels moments actuals, ens van fer prendre la decisió de tancar la llibreria després de més de 13 anys d'activitat comercial i cultural.
A molts dels nostres clients i amics els ho hem pogut comunicar personalment, però n'hi ha molts altres a qui no ha estat possible fer-ho i els hi voldríem transmetre per mitjà d'aquest escrit.
Més enllà del sentimentalisme i les emocions que poguem sentir en aquest moment, durant tots aquests anys que Proa Premià ha tingut les seves portes obertes, hem intentat oferir el millor servei possible, convençuts de lluitar contracorrent i amb la dificultat afegida de tenir el gran aparador comercial que és Barcelona al costat.
D'altra banda, durant tot el temps que hem estat oberts hem apostat per ser un espai multicultural, per integrar-nos amb la ciutat de Premià de Mar i per promoure el món del llibre i de la cultura en general en tots els seus aspectes. És per això que hem fet clients, però també amics, molts amics.
I és també per això mateix que volem acomiadar-nos amb la convicció d'haver donat un bon servei, que des del carrer del Nord-cantonada de L'alegria, hem estat un aeroport de sortida a milers i milers de llibres que han arribat als seus lectors, diverses generacions d'amants de la lectura en tots els seus formats.
En certa manera, Proa Premià ha estat una plataforma de llançament cap al lector d'aquest màgic món que són els volums d'històries, poemes, novel·les, contes... relligats, que ara formen part del patrimoni imaginari i intel·lectual de moltes altres persones.
Però no hi ha res que duri eternament, ja se sap i també ens ha tocat l'hora de volar a nosaltres.
Gràcies a tots i a totes pel suport al llarg dels anys i que els llibres continuïn vivint en tots nosaltres per sempre.
Sílvia Tarragó i Albert Calls
A molts dels nostres clients i amics els ho hem pogut comunicar personalment, però n'hi ha molts altres a qui no ha estat possible fer-ho i els hi voldríem transmetre per mitjà d'aquest escrit.
Més enllà del sentimentalisme i les emocions que poguem sentir en aquest moment, durant tots aquests anys que Proa Premià ha tingut les seves portes obertes, hem intentat oferir el millor servei possible, convençuts de lluitar contracorrent i amb la dificultat afegida de tenir el gran aparador comercial que és Barcelona al costat.
D'altra banda, durant tot el temps que hem estat oberts hem apostat per ser un espai multicultural, per integrar-nos amb la ciutat de Premià de Mar i per promoure el món del llibre i de la cultura en general en tots els seus aspectes. És per això que hem fet clients, però també amics, molts amics.
I és també per això mateix que volem acomiadar-nos amb la convicció d'haver donat un bon servei, que des del carrer del Nord-cantonada de L'alegria, hem estat un aeroport de sortida a milers i milers de llibres que han arribat als seus lectors, diverses generacions d'amants de la lectura en tots els seus formats.
En certa manera, Proa Premià ha estat una plataforma de llançament cap al lector d'aquest màgic món que són els volums d'històries, poemes, novel·les, contes... relligats, que ara formen part del patrimoni imaginari i intel·lectual de moltes altres persones.
Però no hi ha res que duri eternament, ja se sap i també ens ha tocat l'hora de volar a nosaltres.
Gràcies a tots i a totes pel suport al llarg dels anys i que els llibres continuïn vivint en tots nosaltres per sempre.
Sílvia Tarragó i Albert Calls
JUSTE DE NIN
Una recomanació. Còmic d'autor de primera:
'Cròniques a llapis. 1931-1970', de Lluís Juste de Nin.
Inclou 'Barcelona, 1931', 'Montecristo, 1941' i 'El Guepard, 1970'.
50 anys de la nostra història a través de tres clàssics de la literatura universal redimensionats.
'Cròniques a llapis. 1931-1970', de Lluís Juste de Nin.
Inclou 'Barcelona, 1931', 'Montecristo, 1941' i 'El Guepard, 1970'.
50 anys de la nostra història a través de tres clàssics de la literatura universal redimensionats.
BIOGRAFIA D'AC/DC EN CÒMIC
Quarentena Edicions ha publicat un nou format editorial a tenir en compte: la biografia de grups de rock però en còmic.
El primer volum està dedicat a la mítica banda AC/DC.
La història que s'explica no busca ser rigorosa, sinó recollir anècdotes i donar la perspectiva d'una trajectòria.
De fàcil lectura, és ideal per crear nous lectors dins el món de la música més actual.
El primer volum està dedicat a la mítica banda AC/DC.
La història que s'explica no busca ser rigorosa, sinó recollir anècdotes i donar la perspectiva d'una trajectòria.
De fàcil lectura, és ideal per crear nous lectors dins el món de la música més actual.
ONÍRICA (MICRORELATO)
El hombre sueña con una gran biblioteca ardiendo y otra vida en mundos lejanos.
Lleva un traje de mago y una larga barba y vive en una ciudad legendaria, de grandes torreones de obsidiana, que brillan con los reflejos de dos soles verdes gigantes.
Encontraron su cuerpo en la playa y lo curaron y cuidaron para acabar convirtiéndolo en uno de ellos, los oscuros.
No tardó en ser un reputado mago al servicio del rey.
Y unos años más tarde se convertía en el responsable de la mayor biblioteca de todos los tiempos: un torreón que llegaba hasta las nubes y donde se almacenaban volúmenes de todos los mundos conocidos.
Un dia soñó que la gran biblioteca ardía y que su cuepro se deshacía en miles de pedazos.
Cuando se despertó estaba tendido en una playa, rodeado por los restos de un naufragio.
Recordaba vagamente a un hombre escribiendo en un cuaderno y creando su historia, de personaje.
Ardía su mundo y él sólo era una parte más de una gran caja de palabras, mezclándose en hstorias inconclusas.
Lleva un traje de mago y una larga barba y vive en una ciudad legendaria, de grandes torreones de obsidiana, que brillan con los reflejos de dos soles verdes gigantes.
Encontraron su cuerpo en la playa y lo curaron y cuidaron para acabar convirtiéndolo en uno de ellos, los oscuros.
No tardó en ser un reputado mago al servicio del rey.
Y unos años más tarde se convertía en el responsable de la mayor biblioteca de todos los tiempos: un torreón que llegaba hasta las nubes y donde se almacenaban volúmenes de todos los mundos conocidos.
Un dia soñó que la gran biblioteca ardía y que su cuepro se deshacía en miles de pedazos.
Cuando se despertó estaba tendido en una playa, rodeado por los restos de un naufragio.
Recordaba vagamente a un hombre escribiendo en un cuaderno y creando su historia, de personaje.
Ardía su mundo y él sólo era una parte más de una gran caja de palabras, mezclándose en hstorias inconclusas.
DANSA DE LA MORT (Microrelat)
Se'm va aparèixer enmig d'una riera mentre jo passejava i buscava espàrrecs.
Portava per disfressa una malla negra i un esquelet blanc sobreimprès, com els figurants d'aquelles representacions en les quals la Mort és la protagonista.
Ballava una estranya dansa, sense música de fons i semblava somriure'm, però en tinc un seriós dubte perquè el rictus pintat a la roba era difícil de definir.
Molts anys després el vaig trobar de nou, per segon cop, sense esvair el dubte.
Portava per disfressa una malla negra i un esquelet blanc sobreimprès, com els figurants d'aquelles representacions en les quals la Mort és la protagonista.
Ballava una estranya dansa, sense música de fons i semblava somriure'm, però en tinc un seriós dubte perquè el rictus pintat a la roba era difícil de definir.
Molts anys després el vaig trobar de nou, per segon cop, sense esvair el dubte.
PRESENTACIÓ A MATARÓ DEL NOU SEAT EXEO
Publicat a "TRIBUNA Maresme"
Maresme Lesseps presenta a Mataró el nou Seat Exeo
Plantar cara a la crisi treballant i presentant els seus nous productes. Aquesta és la filosofia de treball de Maresme Lesseps, concessionaris de SEAT a la comarca, que va fer la presentació a Mataró, el passat 2 d’abril, del nou Seat Exeo.
Amb un acte multitudinari, al qual van assistir representants del món empresarial, clients i amics, es va presentar en societat el nou cotxe que es defineix per la seva innovació i qualitat. De fet, el nou Seat Exeo, de disseny àgil, elegant i esportiu, equilibra la conducció dinàmica i un elevat confort.
El gerent del grup Lesseps, Jaume Roura, va assegurar durant l’acte de presentació, que tot i les dificultats dels temps actuals “no es pot viure de la lamentació i cal llevar-se amb il·lusió perquè SEAT, la marca autèntica, única, continuï sent líder al mercat”. Per a Roura ara és el moment de treballar “amb molta il·lusió l’arribada d’un nou vehicle, fent-ho de manera participativa amb clients i amics”.
Per la seva banda, el director general de SEAT Espanya, Pere Catena,
va destacar els valors de la fàbrica del grup a Martorell, on es fan els models Ibiza, Leon i Exeo. “És la més flexible del món”, va asegurar Catena.
Pel que fa al nou Seat Exeo, Catena va destacar que “és una línea que agradarà fins i tot pel tacte i l’olor i que al provar-lo seduirà”.
Catena també va destacar el salt qualitatiu i tecnològic de SEAT. ”No som la SEAT del Cuéntame. Estem segurs del nostre producte i seguint l’eslògan creiem que ‘hauries de provar-lo’”, va afirmar.
El nou Seat Exeo té un dels seus punts forts en la innovació tecnològica de les seves noves motoritzacions, dinàmiques i ecològiques, fins a la última generació de motors amb tecnologia Common Rai. També, el seu equipament ofereix tots els elements d’una berlina de gamma alta. A nivell de seguretat, el nou vehicle incorpora els més nous avançaments tant en seguretat activa com passiva.
Maresme Lesseps, amb les seves noves instal·lacions i un equip qualificat de professionals, compta a Mataró amb més de 3.000 m2, on es poden trobar vehicles nous, d’ocasió, gerència, taller mecànic, carrosseria i recanvis. En aquests departaments, l’atenció corre a càrrec de qualificats professionals amb àmplia formació de la marca SEAT.
Maresme Lesseps presenta a Mataró el nou Seat Exeo
Plantar cara a la crisi treballant i presentant els seus nous productes. Aquesta és la filosofia de treball de Maresme Lesseps, concessionaris de SEAT a la comarca, que va fer la presentació a Mataró, el passat 2 d’abril, del nou Seat Exeo.
Amb un acte multitudinari, al qual van assistir representants del món empresarial, clients i amics, es va presentar en societat el nou cotxe que es defineix per la seva innovació i qualitat. De fet, el nou Seat Exeo, de disseny àgil, elegant i esportiu, equilibra la conducció dinàmica i un elevat confort.
El gerent del grup Lesseps, Jaume Roura, va assegurar durant l’acte de presentació, que tot i les dificultats dels temps actuals “no es pot viure de la lamentació i cal llevar-se amb il·lusió perquè SEAT, la marca autèntica, única, continuï sent líder al mercat”. Per a Roura ara és el moment de treballar “amb molta il·lusió l’arribada d’un nou vehicle, fent-ho de manera participativa amb clients i amics”.
Per la seva banda, el director general de SEAT Espanya, Pere Catena,
va destacar els valors de la fàbrica del grup a Martorell, on es fan els models Ibiza, Leon i Exeo. “És la més flexible del món”, va asegurar Catena.
Pel que fa al nou Seat Exeo, Catena va destacar que “és una línea que agradarà fins i tot pel tacte i l’olor i que al provar-lo seduirà”.
Catena també va destacar el salt qualitatiu i tecnològic de SEAT. ”No som la SEAT del Cuéntame. Estem segurs del nostre producte i seguint l’eslògan creiem que ‘hauries de provar-lo’”, va afirmar.
El nou Seat Exeo té un dels seus punts forts en la innovació tecnològica de les seves noves motoritzacions, dinàmiques i ecològiques, fins a la última generació de motors amb tecnologia Common Rai. També, el seu equipament ofereix tots els elements d’una berlina de gamma alta. A nivell de seguretat, el nou vehicle incorpora els més nous avançaments tant en seguretat activa com passiva.
Maresme Lesseps, amb les seves noves instal·lacions i un equip qualificat de professionals, compta a Mataró amb més de 3.000 m2, on es poden trobar vehicles nous, d’ocasió, gerència, taller mecànic, carrosseria i recanvis. En aquests departaments, l’atenció corre a càrrec de qualificats professionals amb àmplia formació de la marca SEAT.
SOBRE LA SETMANA SANTA
Mataró celebra una Setmana Santa amb personalitat pròpia i multitudinària i amb voluntat de promocionar-la com un recurs turístic de la ciutat. Els actes més seguits són la desfilada dels Armats, la processó de Cerdanyola (Dijous Sant) i la Processó General (Divendres Sant).
Des del 29 de març fins al 12 d’abril se celebren a la capital del Maresme una trentena d’actes religiosos entre via crucis, processons i representacions sacres. Hi participen prop de 3.000 persones, entre natzarens, armats, costalers i penitents i se’n preveu al voltant de 55.000 com a públic.
L’acte de referència és la Processó General, divendres 10 d’abril a les 19,30h. Organitzada per la Comissió de Setmana Santa, compta amb la participació de totes les Confraries, les Germandats i els Armats de Mataró, que sumen una dotzena d’entitats.
Per a l’alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron, “amb els actes de Setmana Santa s’han sabut integrar elements diferents d’aquesta cultura com els Armats i les confraries, amb la realitat cultural de la ciutat i que aquestes tradicions es barregin en harmonia”.
ELS ACTES MÉS DESTACATS
Entre els actes destacats de la Setmana Santa a Mataró hi ha la desfilada i homenatge a la ciutat que fan els Armats (9 d’abril a les 19’15h. Plaça de Santa Maria) i la Processó de Dijous Sant a Cerdanyola (9 d’abril a les 20,30h. Barri de Cerdanyola). També, enguany es recupera un acte tradicional com és la Processó Nit de Silenci (9 d’abril a les 21,30h. Plaça de Santa Maria). Però l’acte referent i punt de confluència és la Processó General de Mataró (10 d’abril a les 19,30h), amb la participació de representants de totes les confraries, germandants i armats.
L’itinerari de la Processó General de Mataró és: Plaça de Santa Maria, Carrer Nou, La Riera, Carrer d’Argentona, El Torrent, Plaça de les Tereses, Carrer de Santa Teresa, Plaça de Santa Anna.
La majoria dels actes de Setmana Santa a Mataró se celebren al centre, motiu pel qual es pot accedir amb tren a la ciutat i dirigir-se cap a la plaça Santa Anna, al cor del municipi i molt a prop de l’estació, per des d’aquest punt anar a trobar-se amb els itineraris de les processons. Per accedir a d’altres actes que es fan als barris, com el de Cerdanyola, s’hi pot arribar amb autobús.
Des del 29 de març fins al 12 d’abril se celebren a la capital del Maresme una trentena d’actes religiosos entre via crucis, processons i representacions sacres. Hi participen prop de 3.000 persones, entre natzarens, armats, costalers i penitents i se’n preveu al voltant de 55.000 com a públic.
L’acte de referència és la Processó General, divendres 10 d’abril a les 19,30h. Organitzada per la Comissió de Setmana Santa, compta amb la participació de totes les Confraries, les Germandats i els Armats de Mataró, que sumen una dotzena d’entitats.
Per a l’alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron, “amb els actes de Setmana Santa s’han sabut integrar elements diferents d’aquesta cultura com els Armats i les confraries, amb la realitat cultural de la ciutat i que aquestes tradicions es barregin en harmonia”.
ELS ACTES MÉS DESTACATS
Entre els actes destacats de la Setmana Santa a Mataró hi ha la desfilada i homenatge a la ciutat que fan els Armats (9 d’abril a les 19’15h. Plaça de Santa Maria) i la Processó de Dijous Sant a Cerdanyola (9 d’abril a les 20,30h. Barri de Cerdanyola). També, enguany es recupera un acte tradicional com és la Processó Nit de Silenci (9 d’abril a les 21,30h. Plaça de Santa Maria). Però l’acte referent i punt de confluència és la Processó General de Mataró (10 d’abril a les 19,30h), amb la participació de representants de totes les confraries, germandants i armats.
L’itinerari de la Processó General de Mataró és: Plaça de Santa Maria, Carrer Nou, La Riera, Carrer d’Argentona, El Torrent, Plaça de les Tereses, Carrer de Santa Teresa, Plaça de Santa Anna.
La majoria dels actes de Setmana Santa a Mataró se celebren al centre, motiu pel qual es pot accedir amb tren a la ciutat i dirigir-se cap a la plaça Santa Anna, al cor del municipi i molt a prop de l’estació, per des d’aquest punt anar a trobar-se amb els itineraris de les processons. Per accedir a d’altres actes que es fan als barris, com el de Cerdanyola, s’hi pot arribar amb autobús.
MANIFEST CONTRA L'ABUNDÀNCIA
De què serveix tenir milers, milions de llibres a l'abast, quan som incapaços de gaudir amb un poema de dos versos?
EBRE BLOOK
Cossetània edita el primer recull de relats publicats en un blog ebrenc que acaben sent un llibre en lletra impresa.
ORDRE I DESORDE
Hi ha el desordre, com a tendència natural. I la capacitat humana, la lluita constant amb un mateix i l'entorn per conviure amb el caos i intentar mantenir un cert ordre.
lunes, abril 13, 2009
ALBERT CALLS ENTREVISTA A JOAQUIM ARENAS i SAMPERA
.JPG)
Per a "La Clau"
“Cal pensar que l’educació,
a l’escola, no ho pot arreglar tot”
Joaquim Arenas i Sampera, mestre i pedagog nascut a Mataró, des de fa anys que viu a Premià de Mar. Vinculat a l’ensenyament i la difusió de la llengua catalana va ser cap del Servei d’Ensenyament del Català (SEDEC) de 1983 a 2003. També, va rebre la Creu de Sant Jordi l’any 2003 per la seva sostinguda tasca com impulsor de la llengua a l’escola i la catalanització del nostre sistema educatiu des del món cultural i cívic. Autor de diversos llibres, recentment acaba de publicar, amb Margarida Muset i Adel, La immersió lingüística. A Catalunya, un projecte compartit, editat per Eumo Editorial.
La llengua catalana gaudeix d’un bon estat o anem pel mal camí?
El català és una llengua forta i d’un gran prestigi arreu. El mal camí el farien aquells que no li siguin fidels. La fidelitat és bàsica. Parlar sempre en català a Catalunya i als Països Catalans és mantenir en bon estat la llengua.
La immersió lingüística, ha funcionat, doncs?
La immersió ha complert plenament la seva funció: fer aprendre la llengua de l’escola – la del país- a uns infants que no la parlen a casa. I això els ha permès poder inserir-se plenament en el model d’escola catalana en llengua , continguts i actituds model, per altra banda tan elogiat per les institucions europees.
Però alguna cosa es deu haver fet malament veient les darreres xifres de l’ús del català a Barcelona?
A l’escola d’ Educació Primària, no. A Secundària ja fa anys que en aquest i altres aspectes fonamentals és un campi qui pugui. Però cal pensar que l’educació, l’escola, no ho pot arreglar tot. Cal prestigiar la llengua, fer-la útil, que possibiliti el lleure: el teatre, els musicals, els jocs que es presenten amb les noves tecnologies. Són qüestions que costen diners. Una gestió raonada dels diners que hom dedica a l’augment de funcionaris i de nous càrrecs públics faria possible la normalitat del català en aquests àmbits.
Ensenyar la llengua a les escoles afavoreix la integració dels nous catalans? Els escolars parlen en català?
Si es fan les coses ben fetes, si hi ha un projecte pedagògic i un projecte lingüístic fet amb cap i peus, els nois i noies parlen català amb qui els parla català. La gràcia està en què parlar en català no s’acabi per a molts alumnes en sortit de la classe. Amb una gran implicació del professorat i molta voluntat, el català pot, i ha de ser la llengua d’escola.
En les converses, el castellà s’imposa al català, de qui és la culpa?
A primera instància dels qui es passen de llengua. “Sempre en català” ha de ser la consigna permanent de tot ciutadà d’aquest país. Ara, la responsabilitat darrera és dels que, tenint responsabilitat política, no atorguen a la llengua l’estatus i els mitjans per ser plenament el vincle més sensible de la nostra ciutadania.
L’ensenyament de la llengua i la cultura no ha anat paral·lel al dels valors?
Quan en un centre educatiu es treballa amb esforç, es vol una feina ben feta, la tasca escolar es desenvolupa en ordre, es vol l’excel·lència per tots els alumnes, es conrea el respecte a l’autoritat del mestre i tantes coses més, la qüestió de la llengua catalana i del seu ús i l’aprenentatge general de les altres llengües és la cosa més normal del món. Ara això demana dues coses, encara, implicació plena dels mestres i una gran comunicació i complicitat dels pares, que també és possible.
Quin és el camí a seguir de cara al futur?
Activar la consciència lingüística, no fallar en la fidelitat, estar orgullosos de la nostra llengua i “utilitzar-la sempre”. No renunciar mai a parlar en català. I protestar quan no som atesos en català. El futur és la tasca, l’esperança, però també la lluita sense defallença. No ens podem cansar d’estar cansats.
Es pot viure plenament en català, a la Catalunya del segle XXI?
En general i massa sovint, no. Però els qui hi podem col·laborar, és a dir els ciutadans, perquè aquesta situació canviï, i els que, des del poder, disposen de mecanismes eficients per aconseguir-ho, no fem allò que hem de fer.
Més enllà del Principat, la salut del català és bona… al País Valencià, a la Catalunya del Nord, les Illes o l’Alguer?
La salut del català no és bona enlloc. Hi ha situacions de malaltia greu i situacions de gravetat extrema, i no arreu és igual. Només caldria . . . Ara la recuperació és una qüestió social i política mentre no disposem d’un estat propi. Cada país de parla catalana ha de trobar el camí per al recobrament de la llengua sense perdre la consciència que tots formem part de la mateixa àrea lingüística, que tots parlem la mateixa llengua.
Hi ha alguna anècdota que conservi en la seva memòria de “La Clau”?
Sí. Vaig tenir una sorpresa, ja fa temps. I va ser comprovar que cada setmana a casa es retalla la recepta de cuina que hi ha a la darrera pàgina de la revista.
ALBERT CALLS ENTREVISTA A ALBERT JOAN MANENT
Per a "La Clau"
“Els jutges de pau som el pont entre la justícia i la comunitat”
Albert Joan i Manent va néixer a Premià de Mar i és jutge de pau a Cabrera de Mar des de fa 17 anys. Va recollir el testimoni d’un dels jutges de pau més veterans de Catalunya, Pere Rodríguez. A banda dels actes propis del jutjat, Manent ja ha celebrat més de 700 casaments.
Quines funcions té el jutge de pau avui en dia?
La guàrdia i custòdia dels llibres de registre, fer actes de conciliació i mediació i judicis de faltes. Però sens dubte, la part més vistosa i alegre són els casaments.
Hi ha alguns casaments que recordi de manera especial?
El d’un company de l’Ajuntament que es va casar gran i el del meu fill, que va fer-ho per l’església, però jo em vaig encarregar dels tràmits del llibre de família.
Com es preparen els casaments?
Hi ha un seguit de tràmits que cal seguir com els expedients, la declaració jurada, els dos testimonis... També és molt important fer una entrevista prèvia amb els nuvis i adaptar la cerimònia a les seves necessitats i desitjos, que no sigui una cosa freda.
Ser jutge de pau és vocacional?
Sí, vocacional i de servei a la comunitat. L’escullen els regidors cada quatre anys i el proposen al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que és qui el nomena. El càrrec d’un jutge es passa a un altre. En el cas de Cabrera hi havia l’avi Pere, en Pere Rodríguez, tota una institució, que era molt gran i es volia retirar. Jo vaig fer-li de substitut i de bastó, per ajudar-lo i vaig acabar sent jo el jutge del municipi.
Com a jutge de pau han de fer d’altres activitats, però?
Sí, per exemple el que es coneix com a “deslinde”, que és intervenir per ajustar els límits d’un terreny quan els propietaris no es posen d’cord. O abans també s’havien de fer aixecaments de cadàvers de persones que havien patit morts traumàtiques, però ara ho fan els jutges de guàrdia. I això, entre d’altres coses.
També hi ha un jutge de pau auxiliar, no?
Està establert que n’hi ha d’haver dos, un titular i un substitut. A Cabrera de Mar la jutgessa auxiliar és l’Elisabet Plass. Sempre hi ha d’haver un jutge al municipi. En definitiva, els jutges de pau som el pont entre la justícia i la comunitat.
Manté contacte amb d’altres jutges catalans?
Sí, a través de l’Associació Catalana Pro Justícia i diversos actes que es convoquen amb les associacions gallega, basca o andalusa. A través d’aquests contactes els jutges ens podem instruir, reciclar i millorar les nostres mancances. En les trobades portem ponents a fer conferències, jutges de rellevància.
La conciliació serveix per alleugerir problemes a la localitat?
És una de les tasques més enriquidores. Som abans de les persones que jutges. També cal entendre que durant la conciliació s’ha de saber donar la volta als problemes i remenar per trobar la solució.
Jutge de pau i defensor del ciutadà, càrrec que tenen alguns municipis, són opcions compatibles?
A les ciutats no hi ha jutge de pau i s’ha creat la figura del defensor del ciutadà.
Amb la crisi ha augmentat la feina del jutjat de pau?
Sí que es nota. Hi ha més desnonaments, més reclamacions de deutes, més actes de conciliació i per força la feina ha anat a més.
Ha canviat molt la relació entre les persones als municipis de la comarca en els darrers anys?
Als pobles petits no. Continuem relacionant-nos més i aquest tracte permet més conciliacions que judicis. Al cap i a la fi, és millor conciliar.
Hi ha alguna anècdota que conservi en la seva memòria de “La Clau”, ara que aquesta publicació fa 25 anys?
Quan el meu oncle es va morir, hi van publicar un escrit preciós glossant la seva figura. Era en Lluís Manent, un activista d’ERC. Textos com aquest arriben a les persones. De “La Clau” m’agraden els escrits de la Regina Ferrando i penso que la publicació és molt propera al ciutadà.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
