Publicat per Columna
No estem davant d’un llibre qualsevol d’autoajuda, sinó d’un tractat que partint d’una experiència empresarial ens fa replantejar la nostra vida i ens ajuda a ser millors amb nosaltres mateixos i amb el nostre entorn. De fet, no en va, el subtítol d’aquesta obra és “Els principis bàsics per millorar el teu dia a dia i convertir-lo en una experiència feliç”.
El lector hi trobarà un discurs narratiu que ens parla de les cafeteries Starbucks i de la filosofia que les ha convertit en líders, creatives i innovadores dins el seu sector. Però molt més enllà, de la Torre aprofita aquest pretext per parlar-nos de la vida, la seva i la de tots en definitiva.
Què té aquest llibre de bo en uns moments que estem saturats d’autoajuda? Un conjunt d’ingredients que el fan un producte únic i diferent, com una rara varietat de cafè que entra a poc a poc, però que al final et deixa prou gust com per anar tirant amb noves i millors directrius.
El lector, quan acabi de llegir-lo, s’endurà amb ell ingredients per aplicar en la seva vida, com el poder d’un somriure, el que hi ha en el nom o el valor de l’aroma, entre d’altres. Com es diu en el llibre: “en aparença només es tracta d’un cafè, però al fons de la tassa es troben les claus per entendre la felicitat”.
jueves, octubre 23, 2008
PREMIS BUTACA 2008, DE NOU A PREMIÀ DE MAR
Els Premis Butaca de Teatre i Cinema de Catalunya, prestigiosos guardons atorgats per votació popular, han obert un nou any el període de votacions. Així doncs, es pot votar als espectacles, pel·lícules i artistes nominats, a través de la seva web www.premisbutaca.cat, fins al proper dia 17 de novembre.
Per a l’edició dels Butaca d’aquest any, la que fa XIV, els guardons tornen de nou a la localitat en la qual van crear-se, Premià de Mar. Serà, doncs, el dilluns 24 de novembre quan s’hi farà l’habitual gala de lliurament que cada any reuneix a la majoria de professionals del sector i que, des de fa dos anys, es celebra de manera itinerant a diverses localitats de la província de Barcelona. Així, les dues darreres van ser a Viladecans i a Mataró, però tal com es va acordar en projectar la nova orientació dels guardons, cada tres anys es fan a Premià de Mar.
D’altra banda, entre els nominats per a l’edició d’enguany als premis, cal destacar la presència maresmenca de la companyia resident a Mataró Art Trànsit Dansa, amb el muntatge ‘El salt de Nijinski’. També, el mataroní Albert Triola, pel muntatge ‘God is a DJ’, està entre els nominats.
Per a l’edició dels Butaca d’aquest any, la que fa XIV, els guardons tornen de nou a la localitat en la qual van crear-se, Premià de Mar. Serà, doncs, el dilluns 24 de novembre quan s’hi farà l’habitual gala de lliurament que cada any reuneix a la majoria de professionals del sector i que, des de fa dos anys, es celebra de manera itinerant a diverses localitats de la província de Barcelona. Així, les dues darreres van ser a Viladecans i a Mataró, però tal com es va acordar en projectar la nova orientació dels guardons, cada tres anys es fan a Premià de Mar.
D’altra banda, entre els nominats per a l’edició d’enguany als premis, cal destacar la presència maresmenca de la companyia resident a Mataró Art Trànsit Dansa, amb el muntatge ‘El salt de Nijinski’. També, el mataroní Albert Triola, pel muntatge ‘God is a DJ’, està entre els nominats.
EL BANDOLER SERRALLONGA SEGONS RAFAEL VALLBONA
Aquest és sens dubte l’any Serrallonga. El popular bandoler català resorgeix per a l’imaginari col·lectiu amb una minisèrie que TV3 emetrà el proper mes de novembre i també a partir de la novel·lització que s’ha encarregat de fer l’escriptor premianenc Rafael Vallbona.
La novel·la ‘Serrallonga’, publicada per Edicions 62, va molt més enllà de la pel·lícula per a la televisió i pretén oferir un producte nou, basant-se en els personatges. Vallbona ha utilitzat els guions i s’ha fonamentat en l’argument, però confegint una història nova, en clau d’aventures i pensada per a tots els públics.
Segns l’escriptor, Serrallonga és un personatge del qual existeix molt poca documentació, però que connecta amb l’ànima catalana i que no ha estat dimensionat com calia, que va viure uns temps molt difícils per al camp català que van obligar-lo a fer el que va fer.
Pel que fa a la minisèrie, que a més de TV3 emetrà TVE, ha comptat amb l’adaptació del guionista mataroní Manel Bonany. Consta de dos capítols de 75 minuts cadascun, ha estat dirigida per Esteve Rovira i produïda per Antonio Chavarrías.
La novel·la ‘Serrallonga’, publicada per Edicions 62, va molt més enllà de la pel·lícula per a la televisió i pretén oferir un producte nou, basant-se en els personatges. Vallbona ha utilitzat els guions i s’ha fonamentat en l’argument, però confegint una història nova, en clau d’aventures i pensada per a tots els públics.
Segns l’escriptor, Serrallonga és un personatge del qual existeix molt poca documentació, però que connecta amb l’ànima catalana i que no ha estat dimensionat com calia, que va viure uns temps molt difícils per al camp català que van obligar-lo a fer el que va fer.
Pel que fa a la minisèrie, que a més de TV3 emetrà TVE, ha comptat amb l’adaptació del guionista mataroní Manel Bonany. Consta de dos capítols de 75 minuts cadascun, ha estat dirigida per Esteve Rovira i produïda per Antonio Chavarrías.
domingo, octubre 19, 2008
AGUSTÍ PEIRÓ, MICROLITERAT
'Tot està permès' és una nova entrega de l'escriptor d'aforisme o micropensaments Agustí Peiró, una de les obres més interessants a tenir en compte en els darrers anys.
Un tast:
"Que la vida no té substàcnia es veu claramet en qualsevol desfilada de moda".
Un tast:
"Que la vida no té substàcnia es veu claramet en qualsevol desfilada de moda".
RECUPERO A DANI MONTLLEÓ
El mataroní Dani Montlleó és un dels creadors més interessants de la capital del Maresme.
Recupero el contacte amb ell i em passa el llibre 'Muzak', sobre la seva feina, que tinc sobre la taula per mirar-me amb deteniment.
Recupero el contacte amb ell i em passa el llibre 'Muzak', sobre la seva feina, que tinc sobre la taula per mirar-me amb deteniment.
LLIBRES DE L'ALJAMIA, L'EXCEL·LÈNCIA...
Cada vegada millor, aquest petit segell impulsat pel valencià Manel Alonso:
Nous títols que m'envia:
- 'Alguns poemes', de Christophe Liron.
- 'Tot està permès', d'Agustí Peiró.
- '62 poemes per l'Ovidi', de diversos autors.
- 'El temps no vol quedar penjat. Dietari dels primers noranta', de Manel Alonso i Català.
Nous títols que m'envia:
- 'Alguns poemes', de Christophe Liron.
- 'Tot està permès', d'Agustí Peiró.
- '62 poemes per l'Ovidi', de diversos autors.
- 'El temps no vol quedar penjat. Dietari dels primers noranta', de Manel Alonso i Català.
CATALONIA A MATARÓ
Participo en la trobada d'artesans catalans a Mataró, catalònia, el passat divendres, fent de moderador d'un col·loqui amb Ferran Amat, de Vinçon i l'antropòloga i invetsigadora social Elena Espeitx.
Ens enrampem en el debat identitari...
Els catalans tenim l'autoestima molt baixa i l'hauríem de puar, passant del que pensen els altres. Hauríem de poder anar pel món de catalans amb el cap ben alt.
Ens enrampem en el debat identitari...
Els catalans tenim l'autoestima molt baixa i l'hauríem de puar, passant del que pensen els altres. Hauríem de poder anar pel món de catalans amb el cap ben alt.
MASTER CLASS DEL BOLET
El passat divenres, al Vil·la Minerva, em van convidar al Sopar del Bolet.
Un sopar organitzat per diversos restaurants on es van experimentar límits culinaris amb els bolets.
Com en la poesia, hi havia de tot, des de l'excels fins a l'excessivament artificiós o esteticista.
Però no ens enganyem, sempre és bo experimentar i voler pujar el llistó. I més en uns temps en què tothom es confrma amb la mediocritat.
Un sopar organitzat per diversos restaurants on es van experimentar límits culinaris amb els bolets.
Com en la poesia, hi havia de tot, des de l'excels fins a l'excessivament artificiós o esteticista.
Però no ens enganyem, sempre és bo experimentar i voler pujar el llistó. I més en uns temps en què tothom es confrma amb la mediocritat.
RESPIRAR
MIrar el cel de tant en tant, com aconsella l'amic Jordi Company
i -això ho dic jo-, RESPIRAR.
i -això ho dic jo-, RESPIRAR.
22 ANYS I TORNAR A COMENÇAR
Seguim els camins que creiem encertats per adonar-nos que un de més fàcil hauria estat millor.
Però si haguéssim emprès la via senzilla també estaríem frustrats... en no haver experimentat nous viaranys.
Ergo la vida humana és un procés d'insatisfacció neuròtic que cal superar buidant-se de tot i vivint en l'ara i aquí.
Però si haguéssim emprès la via senzilla també estaríem frustrats... en no haver experimentat nous viaranys.
Ergo la vida humana és un procés d'insatisfacció neuròtic que cal superar buidant-se de tot i vivint en l'ara i aquí.
martes, octubre 14, 2008
RAFAEL VALLBONA NOVEL·LA 'SERRALLONGA"
'L’escriptor maresmenc Rafael Vallbona ha escrit 'Serrallonga', una novel·la que tracta sobre la figura del llegendari bandoler català i que ha publicat Edicions 62.
L’autor maresmenc s’ha basat en l’argument i els guions de la minisèrie que el mes de novembre emetrà TV3 i posteriorment TVE i que consta de dos capítols de 75 minuts cadascun. 'Serrallonga' ha estat dirigida per Esteve Rovira, produïda per Antonio Chavarrías i compta amb l’adaptació del guionista mataroní Manel Bonany.
Per escriure la novel·la de 'Serrallonga', Vallbona s’ha basat en l’argument i els guions de la pel·lícula i s'ha documentat.
“He creat un temps nou, una història d’aventures que poden llegir tots els públics”, explica l’autor, que també creu que “Serrallonga era un home desgraciat en un moment fatal del camp. Sintonitza amb l’ànima catalana i no entenc com s’ha donat més protagonisme als almogàvers que a ell”.
L’autor maresmenc s’ha basat en l’argument i els guions de la minisèrie que el mes de novembre emetrà TV3 i posteriorment TVE i que consta de dos capítols de 75 minuts cadascun. 'Serrallonga' ha estat dirigida per Esteve Rovira, produïda per Antonio Chavarrías i compta amb l’adaptació del guionista mataroní Manel Bonany.
Per escriure la novel·la de 'Serrallonga', Vallbona s’ha basat en l’argument i els guions de la pel·lícula i s'ha documentat.
“He creat un temps nou, una història d’aventures que poden llegir tots els públics”, explica l’autor, que també creu que “Serrallonga era un home desgraciat en un moment fatal del camp. Sintonitza amb l’ànima catalana i no entenc com s’ha donat més protagonisme als almogàvers que a ell”.
MÉS SOBRE VENTURA AMETLLER
'Allò que ens queda'.
Repescat del web de Cossetània Edicions:
“El darrer llibre que he llegit ha estat: Summa Kaòtica, de Ventura Ametller.”
Summa... Kaòtica... Llegiu-ho lentament, repetiu-ho sense por, sense pressa. “Summa Kaòtica, de Ventura Ametller”, he dit.
I he mentit. El darrer llibre que he llegit ha estat Resta Kaòtica, del mateix autor, malauradament traspassat el juliol d’enguany. Si mai abans no havíeu sentit a parlar de Ventura Ametller, ara teniu l’ocasió de reparar el tort. És sens dubte un dels nostres escriptors més genials, per bé que terriblement desconegut.
Cossetània Edicions ha publicat en dos volums aquest díptic esplèndid anomenat Summa Kaòtica/Resta Kaòtica, una fantàstica (en tots els sentits del terme) crònica del país en la dura època de la Guerra Civil i els primers anys del franquisme.
Una lectura que haurien de fer tots els llegidors, la gent amb ganes de passar-s'ho bé, els qui pateixen d'estrès, els nostres polítics, els sentmenatencs en ple, les sentmenatenques que no se sentin incloses en el genèric masculí que acabo d’esmentar, l’enquestadora de Santiago de Compostel·la i qualsevol persona que vulgui aprofitar al màxim allò que ens queda: una mica de temps per llegir. La resta, faramalla.
Fragment de l'article "Allò que ens queda" del blog de Roger Vilà, a blocs.sentmenat.com.
Repescat del web de Cossetània Edicions:
“El darrer llibre que he llegit ha estat: Summa Kaòtica, de Ventura Ametller.”
Summa... Kaòtica... Llegiu-ho lentament, repetiu-ho sense por, sense pressa. “Summa Kaòtica, de Ventura Ametller”, he dit.
I he mentit. El darrer llibre que he llegit ha estat Resta Kaòtica, del mateix autor, malauradament traspassat el juliol d’enguany. Si mai abans no havíeu sentit a parlar de Ventura Ametller, ara teniu l’ocasió de reparar el tort. És sens dubte un dels nostres escriptors més genials, per bé que terriblement desconegut.
Cossetània Edicions ha publicat en dos volums aquest díptic esplèndid anomenat Summa Kaòtica/Resta Kaòtica, una fantàstica (en tots els sentits del terme) crònica del país en la dura època de la Guerra Civil i els primers anys del franquisme.
Una lectura que haurien de fer tots els llegidors, la gent amb ganes de passar-s'ho bé, els qui pateixen d'estrès, els nostres polítics, els sentmenatencs en ple, les sentmenatenques que no se sentin incloses en el genèric masculí que acabo d’esmentar, l’enquestadora de Santiago de Compostel·la i qualsevol persona que vulgui aprofitar al màxim allò que ens queda: una mica de temps per llegir. La resta, faramalla.
Fragment de l'article "Allò que ens queda" del blog de Roger Vilà, a blocs.sentmenat.com.
viernes, octubre 10, 2008
DIRIGIT A MINORIES
Els productes d'aquest celler són, DIRECTAMENT POESIA.
CELLER ALTRABANDA (MARTORELLES)
COom el mateix nom del celler anuncia, a l’altra banda de la Serralada Litoral hi ha aquesta petita empresa familiar portada pel matrimoni de Joan Plans i Roser Celdran que es dedica des de no fa gaires anys a embotellar el vi que elaboren.
Només tenen 3 ha de vinyes de pansa blanca i 93 ceps de la varietat sumoll repartides entre els termes municipals de Martorelles, Santa Maria de Martorelles i Sant Fost de Campsentelles, que en total els proporcionen uns 10.000 kg de raïm cada any.
Amb això, elaboren artesanalment uns vins diferents, originals, amb personalitat i dirigits a minories sota la marca Serralada de Marina.
CELLER ALTRABANDA (MARTORELLES)
COom el mateix nom del celler anuncia, a l’altra banda de la Serralada Litoral hi ha aquesta petita empresa familiar portada pel matrimoni de Joan Plans i Roser Celdran que es dedica des de no fa gaires anys a embotellar el vi que elaboren.
Només tenen 3 ha de vinyes de pansa blanca i 93 ceps de la varietat sumoll repartides entre els termes municipals de Martorelles, Santa Maria de Martorelles i Sant Fost de Campsentelles, que en total els proporcionen uns 10.000 kg de raïm cada any.
Amb això, elaboren artesanalment uns vins diferents, originals, amb personalitat i dirigits a minories sota la marca Serralada de Marina.
A EN CHUCKY I LA LUAN ELS HA TOCAT LA LOTERIA
La baronessa Thyssen adopta dos gossos del CAAD Maresme
Després de passar prop de dos anys al Centre d'Atenció d'Animals Domèstics de Companyia del Maresme (CAAD), en Chucky i la Luan ja han trobat una família. Van ser adoptats ahir per Carmen Cervera, la baronessa Tyssen.
La baronessa Tyssen, que estava visitant el IV Saló pel Benestar i la Defensa de l'Animal Abandonat (Animaladda) que se celebra fins el 12 d'octubre a Barcelona, no va poder-se resistir davant de la simpatia d'en Chucky i de la Luan, dos gossos abandonats que estaven acollits al CAAD Maresme, segons informa el Consell Comarcal del Maresme.
Com la majoria dels gossos que arriben al CAAD Maresme, en Chucky i la Luan van ser trobats sense xip i sense cap element que donés pistes de qui eren els seus propietaris. Transcorreguts vint dies, van entrar a formar part del programa d'adopció, en el qual actualment hi ha uns 200 gossos i una quarentena de gats. El Chucky va ser abandonat a Pineda de Mar fa dos anys, de fet va ser un dels primers inquilins del Centre d'acollida d'animals que va posar en funcionament el Consell Comarcal del Maresme per donar una segona oportunitat als animals que són abandonats pels seus propietaris. La Luan va arribar al CAAD Maresme fa prop d'un any.
Com en Chucky i la Luan hi ha molts gossos al CAAD que porten molt de temps a l'espera d'una llar definitiva. Amb l'esperança de trobar adoptants per aquests animals, el CAAD Maresme participa a la IV edició del saló Animaladda.
El CAAD Maresme es troba a Argentona, concretament a la zona de Can Carmany, darrera el cementiri.
Després de passar prop de dos anys al Centre d'Atenció d'Animals Domèstics de Companyia del Maresme (CAAD), en Chucky i la Luan ja han trobat una família. Van ser adoptats ahir per Carmen Cervera, la baronessa Tyssen.
La baronessa Tyssen, que estava visitant el IV Saló pel Benestar i la Defensa de l'Animal Abandonat (Animaladda) que se celebra fins el 12 d'octubre a Barcelona, no va poder-se resistir davant de la simpatia d'en Chucky i de la Luan, dos gossos abandonats que estaven acollits al CAAD Maresme, segons informa el Consell Comarcal del Maresme.
Com la majoria dels gossos que arriben al CAAD Maresme, en Chucky i la Luan van ser trobats sense xip i sense cap element que donés pistes de qui eren els seus propietaris. Transcorreguts vint dies, van entrar a formar part del programa d'adopció, en el qual actualment hi ha uns 200 gossos i una quarentena de gats. El Chucky va ser abandonat a Pineda de Mar fa dos anys, de fet va ser un dels primers inquilins del Centre d'acollida d'animals que va posar en funcionament el Consell Comarcal del Maresme per donar una segona oportunitat als animals que són abandonats pels seus propietaris. La Luan va arribar al CAAD Maresme fa prop d'un any.
Com en Chucky i la Luan hi ha molts gossos al CAAD que porten molt de temps a l'espera d'una llar definitiva. Amb l'esperança de trobar adoptants per aquests animals, el CAAD Maresme participa a la IV edició del saló Animaladda.
El CAAD Maresme es troba a Argentona, concretament a la zona de Can Carmany, darrera el cementiri.
jueves, octubre 09, 2008
CÒMICS ECOLOGISTES
- ‘Biotopo’, d’Apollo & Brüno.
Publicat per Dibbuks del francès (Dargaud).
‘Biotopo’ és una bona mostra que es fa una novel·la gràfica d’alta qualitat avui en dia i que les traduccions multipliquen el seu abast de públic.
Un planeta verd lluny de la Terra ja contaminada en excés, un policia fumador compulsiu i una trama amb misteris i referons ecologista, donen cos a un còmic que demostra que es pot barrejar gèneres amb estil, entretenir i plantejar preguntes de com podríem tenir un món millor.
- ‘Seton… el naturalista viajero’, de Jiro Taniguchi i Yosiharu Imaizumi. Vol. 1 ‘Lobo, el rey’. Publicat per Ponent Mon.
El primer volum de les aventures de Seton és un invent d’aquests que fan els japonesos amb el seu manga i que en el fons ens acaben mostrant que són uns mestres en explicar histories dibuixades, encara que ho facin a la seva particular manera.
Basant-se en la figura d’Ernest Thompson Seton (1860-1946), naturalista, pintor i escriptor, aquesta novel·la gràfica per entregues, tracta la lluita d’un home contra un llop extraordinari, que li farà replantejar-se la seva pròpia manera de pensar i l’actitud existencial.
Un treball excepcional en els dibuixos contrasta amb un guió en el qual les motivacions són imprecises, en alguns moments mal perfilades, però cal perdonar-ho perquè estem davant d’un manga, un voluminós còmic que segueix i segueix, de manera desfermada.
Publicat per Dibbuks del francès (Dargaud).
‘Biotopo’ és una bona mostra que es fa una novel·la gràfica d’alta qualitat avui en dia i que les traduccions multipliquen el seu abast de públic.
Un planeta verd lluny de la Terra ja contaminada en excés, un policia fumador compulsiu i una trama amb misteris i referons ecologista, donen cos a un còmic que demostra que es pot barrejar gèneres amb estil, entretenir i plantejar preguntes de com podríem tenir un món millor.
- ‘Seton… el naturalista viajero’, de Jiro Taniguchi i Yosiharu Imaizumi. Vol. 1 ‘Lobo, el rey’. Publicat per Ponent Mon.
El primer volum de les aventures de Seton és un invent d’aquests que fan els japonesos amb el seu manga i que en el fons ens acaben mostrant que són uns mestres en explicar histories dibuixades, encara que ho facin a la seva particular manera.
Basant-se en la figura d’Ernest Thompson Seton (1860-1946), naturalista, pintor i escriptor, aquesta novel·la gràfica per entregues, tracta la lluita d’un home contra un llop extraordinari, que li farà replantejar-se la seva pròpia manera de pensar i l’actitud existencial.
Un treball excepcional en els dibuixos contrasta amb un guió en el qual les motivacions són imprecises, en alguns moments mal perfilades, però cal perdonar-ho perquè estem davant d’un manga, un voluminós còmic que segueix i segueix, de manera desfermada.
EL MERCAT DE VILASSAR DE MAR
Productes frescos, varietat,
qualitat i atenció al client,
al Mercat Municipal de Vilassar de Mar
El Mercat Municipal de Vilassar de Mar és un establiment amb una llarga trajectòria de més de 30 anys d’arrelament al municipi.
Actualment es troba en un equipament provisional a la plaça Ventura Gassol, a pocs metres del seu emplaçament.
La nova ubicació va inaugurar-se el 6 de juny passat i ha permès continuar l’activitat als paradistes, mentre es resol la situació de l’edifici del mercat, que es va haver d’apuntalar des de l’any 2005 per deficiències en l’estructura i actualment ja està enderrocat en el marc del projecte de reestructuració de la zona.
L’emplaçament dels paradistes al nou equipament provisional, ha permès que l’Ajuntament guanyi temps per resoldre els problemes, amb un nou projecte urbanístic que doni resposta al centre del municipi i que s’ha previst que pot tardar a desenvolupar-se entre tres i quatre anys.
Més a prop del client
La presidenta del Mercat Municipal, Roser Coromines, explica que el nou equipament “ha rebut molt bona resposta del públic. Fins i tot, a més dels clients de sempre en detectem de nous que no coneixíem i això és un bon senyal”.
El nou mercat provisional, a més dels matins, ara obre també a les tardes, de les 17,30 a les 20’30 h. “Disposa, d’aquesta manera, d’un horari molt ampli que permet accedir a la diversitat de productes que s’hi ofereix”, assegura Coromines.
Actualment hi ha 16 parades, principalment del sector alimentari, però també d’altres sectors, com la parafarmàcia o la perfumeria.
D’altra banda, “per millorar les opcions d’aparcament, l’Ajuntament ja ha dit que el solar del mercat enderrocat es podrà fer servir de pàrquing”, explica Coromines.
Publicat a TRIBUNA Maresme, número 189
qualitat i atenció al client,
al Mercat Municipal de Vilassar de Mar
El Mercat Municipal de Vilassar de Mar és un establiment amb una llarga trajectòria de més de 30 anys d’arrelament al municipi.
Actualment es troba en un equipament provisional a la plaça Ventura Gassol, a pocs metres del seu emplaçament.
La nova ubicació va inaugurar-se el 6 de juny passat i ha permès continuar l’activitat als paradistes, mentre es resol la situació de l’edifici del mercat, que es va haver d’apuntalar des de l’any 2005 per deficiències en l’estructura i actualment ja està enderrocat en el marc del projecte de reestructuració de la zona.
L’emplaçament dels paradistes al nou equipament provisional, ha permès que l’Ajuntament guanyi temps per resoldre els problemes, amb un nou projecte urbanístic que doni resposta al centre del municipi i que s’ha previst que pot tardar a desenvolupar-se entre tres i quatre anys.
Més a prop del client
La presidenta del Mercat Municipal, Roser Coromines, explica que el nou equipament “ha rebut molt bona resposta del públic. Fins i tot, a més dels clients de sempre en detectem de nous que no coneixíem i això és un bon senyal”.
El nou mercat provisional, a més dels matins, ara obre també a les tardes, de les 17,30 a les 20’30 h. “Disposa, d’aquesta manera, d’un horari molt ampli que permet accedir a la diversitat de productes que s’hi ofereix”, assegura Coromines.
Actualment hi ha 16 parades, principalment del sector alimentari, però també d’altres sectors, com la parafarmàcia o la perfumeria.
D’altra banda, “per millorar les opcions d’aparcament, l’Ajuntament ja ha dit que el solar del mercat enderrocat es podrà fer servir de pàrquing”, explica Coromines.
Publicat a TRIBUNA Maresme, número 189
UNA SOLUCIÓ DEFINITIVA PER A LES PLATGES
La degradació del litoral del Baix Maresme ha preocupat ciutadans i ajuntaments en els darrers anys, fins al punt de fer-se mobilitzacions per demanar-ne la regeneració. I s’han fet diverses aportacions de sorra, a l’espera d’una solució més completa que evités l’erosió de la costa i que permetés fer ús de les platges sense patir pel seu futur.
Ara, una comissió integrada per alcaldes posarà en comú els diferents punts de vista de la situació i mirarà d’acostar posicions i reclamar solucions a les administracions superiors, la Demarcació de Costes de la Generalitat i el Ministeri de Foment de l’Estat.
L’alcalde de Cabrera de Mar, Jaume Borràs (CiU), ha explicat la necessitat de posar en comú reivindicacions i solucionar problemes que vénen de fa anys. Però Cabrera no és l’únic que pateix directament el problema, també Vilassar de Mar, Premià de Mar i el Masnou.
És bo, doncs, asseure’s a parlar de nou i trobar sinergies en una problemàtica que s’arrossega de lluny. No oblidem que és un tema delicat, ja que la regeneració, quan va fer-se, també va perjudicar els pescadors. El litoral demana una estratègia comuna, consensuada i permanent i més comunicació entre administracions i agents.
Editorial de TRIBUNA Maresme, núm. 189
Ara, una comissió integrada per alcaldes posarà en comú els diferents punts de vista de la situació i mirarà d’acostar posicions i reclamar solucions a les administracions superiors, la Demarcació de Costes de la Generalitat i el Ministeri de Foment de l’Estat.
L’alcalde de Cabrera de Mar, Jaume Borràs (CiU), ha explicat la necessitat de posar en comú reivindicacions i solucionar problemes que vénen de fa anys. Però Cabrera no és l’únic que pateix directament el problema, també Vilassar de Mar, Premià de Mar i el Masnou.
És bo, doncs, asseure’s a parlar de nou i trobar sinergies en una problemàtica que s’arrossega de lluny. No oblidem que és un tema delicat, ja que la regeneració, quan va fer-se, també va perjudicar els pescadors. El litoral demana una estratègia comuna, consensuada i permanent i més comunicació entre administracions i agents.
Editorial de TRIBUNA Maresme, núm. 189
LA FLOR NATURAL NO ÉS INCOMPATIBLE AMB EL MOSQUIT TIGRE
La flor natural no és incompatible
amb el mosquit tigre
L’Ajuntament de Vilassar de Mar proporcionarà aigua amb larvicida a les floristeries del municipi per combate el mosquit trigre. Es vol demostrar així que “la flor natural no és incompatible amb el mosquit tigre sempre i quan es prenguin les mesures adequades”, explica Roser Vallès, regidora de Sanitat de Vilassar de Mar.
Aquesta mesura permetrà que la gent pugui dur flor natural al cementiri amb la seguretat que l’aigua que porti el ram no contribuirà a la proliferació del mosquit tigre.
La iniciativa de l’Ajuntament ha rebut una bona acollida per part de les floristeries del municipi, que utilitzaran aquesta aigua tractada per elaborar els seus rams de flor natural, ja que el larvicida evita que les larves del mosquit tigre es puguin desenvolupar i no afecta la vida de les flors
D’altra banda, ja fa uns mesos que la Regidoria de Sanitat va posar uns bidons d’aigua tractada amb larvicida per als usuaris del cementiri, amb l’objectiu d’evitar la proliferació del mosquit tigre, que es reprodueix en l’aigua estancada.
Però al cementiri, a més dels bidons amb aigua tractada, també se n’hi trobaran amb sorra perquè les persones que facin servir flor seca o artificial posin sorra als gerros i quan plogui aquests recipients no acumulin aigua.
amb el mosquit tigre
L’Ajuntament de Vilassar de Mar proporcionarà aigua amb larvicida a les floristeries del municipi per combate el mosquit trigre. Es vol demostrar així que “la flor natural no és incompatible amb el mosquit tigre sempre i quan es prenguin les mesures adequades”, explica Roser Vallès, regidora de Sanitat de Vilassar de Mar.
Aquesta mesura permetrà que la gent pugui dur flor natural al cementiri amb la seguretat que l’aigua que porti el ram no contribuirà a la proliferació del mosquit tigre.
La iniciativa de l’Ajuntament ha rebut una bona acollida per part de les floristeries del municipi, que utilitzaran aquesta aigua tractada per elaborar els seus rams de flor natural, ja que el larvicida evita que les larves del mosquit tigre es puguin desenvolupar i no afecta la vida de les flors
D’altra banda, ja fa uns mesos que la Regidoria de Sanitat va posar uns bidons d’aigua tractada amb larvicida per als usuaris del cementiri, amb l’objectiu d’evitar la proliferació del mosquit tigre, que es reprodueix en l’aigua estancada.
Però al cementiri, a més dels bidons amb aigua tractada, també se n’hi trobaran amb sorra perquè les persones que facin servir flor seca o artificial posin sorra als gerros i quan plogui aquests recipients no acumulin aigua.
LA GEGANTA DE PREMIÀ DE DALT, NOVA PUBILLA 2008
La geganta de Premià de Dalt, Bonadona, va ser escollida Pubilla durant la XVIII Trobada de Gegants del Maresme, que va reunir més de mil persones de 23 colles geganteres de la comarca el passat 4 d’octubre a Santa Susanna.
Durant la festa multitudinària, la geganta de Santa Susanna va entregar la banda de geganta pubilla a la seva successora, la Bonadona. D’aquesta manera, els Gegants de Premià de Dalt seran els encarregats d’organitzar la propera Trobada Comarcal de l’any vinent.
D’altra banda, després de rebre la banda que l’acredita com a Pubilla, la geganta premianenca, acompanyada de l’Altemir i dels integrants de la colla premianenca, van fer una ofrena floral a la Mare de Déu de la Cisa.
Durant la festa multitudinària, la geganta de Santa Susanna va entregar la banda de geganta pubilla a la seva successora, la Bonadona. D’aquesta manera, els Gegants de Premià de Dalt seran els encarregats d’organitzar la propera Trobada Comarcal de l’any vinent.
D’altra banda, després de rebre la banda que l’acredita com a Pubilla, la geganta premianenca, acompanyada de l’Altemir i dels integrants de la colla premianenca, van fer una ofrena floral a la Mare de Déu de la Cisa.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
