Aquest és el meu post número 500.
Una petita fita personal si tenim en compte que sóc una persona d'experimentacions i canvis i que m'he volgut carregar aquest blog diverses vegades.
Al llarg d'aquestes 500 complicitats, 'El Quadern d'Albert Calls' ha contactat amb moltes persones. La majoria de vegades per expressar idees, crítiques, comentaris, suggerències, conèixer gent o fins i tot la possibilitat de què aquest quadern de paraules trobés el seu petit espai dins el llibre 'La Catosfera Literària 08'.
El blog tamé ha servit per rebre anònims insultants, pocs però contundents i sempre rere la màscara que comporta la covardia. Però són les regles d'aquest joc digital.
Hi va haver un moment que el projecte inicial va ampliar-se amb dos blogs més:
1) Els llibres de Proa Premià, que gestiona i manté viu Sílvia Tarragó amb encert, des de la nostra llbreria, Proa Premià, a Premià de Mar.
2) El Gòlem. Un espai que havia de convertir-se en revista literària digital, però que després d'un temps vaig decidir anul·lar davant l'existència de propostes molt millors que la meva i que porten persones amb més i millors coneixements tecnològics i motivacions que no pas jo.
Al llarg d'aquests 500 posts d'El Quadern d'Albert Calls' he viscut una mica de tot i m'ha servit per anar-me movent en una xarxa cada vegada més carregada de possibilitats, en constant moviment (ara mateix estem liats amb el facebook que no vegis!).
El blog és avui per avui un projecte al que no renuncio, al que vaig i vinc de maneres molt diferents, a vegades amb espais de temps distanciats i d'altres amb tempestes d'idees puntuals que evidencien que quan hi entro sóc lliure...
Sí, lliure, en aquest viatge digital i màgic, que permet que les paraules i idees viatgin, facin amics (i enemics) i permetin que com a escriptor continuï escrivint.
Per què, dàixò és del que es tracta. Almenys per a mi.
Que el ciberviatge continuï amb molts més post i universos de paraules.
Mentre m'aguanti dret davant el teclat de l'ordinador, aquí em trobareu.
martes, agosto 12, 2008
sábado, julio 26, 2008
'LA VAGA D'USUARIS DE TRAMVIES DE BARCELONA DE 1957', de MARIA COLL i PIGEM i JOSEP PUIG i PLA
Publicat per Eumo Editorial
La preservació de la nostra història no és una tasca gens agraïda, però per sort hi ha qui es dedica a fer-ho de forma persistent, llegant-nos un bagatge bibliogràfic que deixa constància de figures i paisatges, fets i persones.
És el cas de dos mataronins: Maria Coll i Pigem i Josep Puig i Pla, tots dos vinculats a la recerca del patrimoni històric i que acaben de publicar ‘La vaga d’usuaris de tramvies de Barcelona de 1957’, dins el segell Eumo Editorial.
El llibre tracta la vaga d’usuaris de tramvies que va tenir lloc a Barcelona entre el 14 i el 25 de gener de 1957. Com destaquen els autors, expressava la crítica d’un poble cap a un règim dictatorial i repressiu incapaç de treure el país del pou de la postguerra.
La vaga, sense assolir els nivells de participació de la de 1951, va tenir un clar contingut popular amb la participació entusiasta dels estudiants i treballadors i implicacions politiques importants, amb persones tan significatives com Jaume Vicenç Vices, Josep Benet o Joan Reventós.
El lector trobarà en aquest episodi de la lluita antifranquista un estudi de temps de crisi i revoltes, moviments universitaris, la preparació de la vaga, la primera jornada, la repercussió, el balanç i les conseqüències d’un fet històric.
El llibre està dedicat, a més, a Josep Benet, que va suggerir als autors que fessin aquest estudi.
La preservació de la nostra història no és una tasca gens agraïda, però per sort hi ha qui es dedica a fer-ho de forma persistent, llegant-nos un bagatge bibliogràfic que deixa constància de figures i paisatges, fets i persones.
És el cas de dos mataronins: Maria Coll i Pigem i Josep Puig i Pla, tots dos vinculats a la recerca del patrimoni històric i que acaben de publicar ‘La vaga d’usuaris de tramvies de Barcelona de 1957’, dins el segell Eumo Editorial.
El llibre tracta la vaga d’usuaris de tramvies que va tenir lloc a Barcelona entre el 14 i el 25 de gener de 1957. Com destaquen els autors, expressava la crítica d’un poble cap a un règim dictatorial i repressiu incapaç de treure el país del pou de la postguerra.
La vaga, sense assolir els nivells de participació de la de 1951, va tenir un clar contingut popular amb la participació entusiasta dels estudiants i treballadors i implicacions politiques importants, amb persones tan significatives com Jaume Vicenç Vices, Josep Benet o Joan Reventós.
El lector trobarà en aquest episodi de la lluita antifranquista un estudi de temps de crisi i revoltes, moviments universitaris, la preparació de la vaga, la primera jornada, la repercussió, el balanç i les conseqüències d’un fet històric.
El llibre està dedicat, a més, a Josep Benet, que va suggerir als autors que fessin aquest estudi.
'DUOS RIOS, L'APOSTA PEL PATRIMONI HISTÒRIC LOCAL
El segon número de La revista “Duos Rios”, publicada per l’Ajuntament de Dosrius i l’Arxiu Municipal, va ser presentat el passat 20 de juliol, en el marc d’un diversificat acte cultural a l’hort de la rectoria i en el qual van haver-hi parlaments, un recital de poesia a càrrec de Lina Casanovas i teatre.
Han passat quatre anys d’ençà que va publicar-se la primera, però “Duos Rios”, com va dir l’alcalde, Josep Jo, “molt més que una revista és un llibre”, pel seu aspecte voluminós amb estudis històrics de multiplicitat de temes d’aquest municipi.
“Duos Rios” s’emmarca en la tradició de publicacions culturals necessàries per als pobles, perquè preserven la seva història i patrimoni, però també perquè pel seu alt nivell qualitatiu poden distribuir-se tranquil·lament fora del terme municipal i comarcal.
El contingut de “Duos Rios” inclou textos sobre el dolmen de ca l’Arenes, descobert el 1997 i excavat el 2007; els cognoms de Dosrius i Canyamars als arxius parroquials, els ocells del municipi o un estudi sobre la poetessa Lina Casanovas.
D’altra banda, també s’hi poden trobar monogràfics sobre ‘El patrimoni un valor de futur’ i ‘In memoriam Esteve Albert i Corp’.
Han passat quatre anys d’ençà que va publicar-se la primera, però “Duos Rios”, com va dir l’alcalde, Josep Jo, “molt més que una revista és un llibre”, pel seu aspecte voluminós amb estudis històrics de multiplicitat de temes d’aquest municipi.
“Duos Rios” s’emmarca en la tradició de publicacions culturals necessàries per als pobles, perquè preserven la seva història i patrimoni, però també perquè pel seu alt nivell qualitatiu poden distribuir-se tranquil·lament fora del terme municipal i comarcal.
El contingut de “Duos Rios” inclou textos sobre el dolmen de ca l’Arenes, descobert el 1997 i excavat el 2007; els cognoms de Dosrius i Canyamars als arxius parroquials, els ocells del municipi o un estudi sobre la poetessa Lina Casanovas.
D’altra banda, també s’hi poden trobar monogràfics sobre ‘El patrimoni un valor de futur’ i ‘In memoriam Esteve Albert i Corp’.
viernes, julio 18, 2008
ENTERRAMENT DE VENTURA AMETLLER
En Josep Maria Codina em comunica que l'enterrament de Ventura Ametller serà demà dissabte 19 de juliol a les 12, a la basílica de Santa Maria.
VENTURA AMETLLER HA MORT!
En Ventura Ametller ha mort avui al matí. Curiosament, algú com ell, que ha escrit contra el franquisme i els totalitarismes, ha escollit aquesta data de la infàmia per deixar-nos.
Recentment va poder veure la reedició de la seva obra narrativa, el corpus general del seu treball de tota una vida: la 'Summa kaòtica' i la 'Resta kaòtica'.
Us deixo alguns textos que he escrit sobre ell: una biobibliografia, el pròleg a la 'Resta kaòtica' i el discurs que vaig fer el dia de la presentació dels seus llibres a Can Palauet. Aquest darrer, disculpeu, està sense corregir i són les notes de la meva intervenció.
Albert Calls
BIOBIBLIOGRAFIA
Ventura Ametller va néixer a Pals l’any 1933, tot i que ha passat una gran part de la seva vida a Mataró. Home polifacètic i inquiet va dedicar-se professionalment a l’ofici de veterinari i la seva passió per la cultura l’han portat a conrear la música i quasi totes les arts, a més de les lletres en diversos gèneres literaris com la poesia, la narrativa, l’assaig i la novel·la.
Avesat al tracte quotidià amb la gent de poble, nacionalista de les millors èpoques i lector sense mesura, va ser un dels grans amics de Josep Pla, amb qui va compartir, veus i experiències alhora que esdevenia ell mateix un d’aquells “homenots” del primer prosista de Catalunya. També va conèixer Salvador Espriu, que va ser qui el va batejar amb el pseudònim literari de “Ventura Ametller”.
Autor d’una llarga obra literària, molta de la qual roman encara inèdita, Ventura Ametller ha publicat l’assaig Teoria general de l’universalisme (1979); els poemaris El primer quadern de Bel Dezir (1981), amb el qual va guanyar el ‘Premi de Poesia Marià Manent’ i Paradigmes esotèrics (1991) i la novel·la Summa kaòtica (1986), la seva obra més emblemàtica.
L’escriptor maresmenc Valerià Pujol la va definir com a “mítico-esperpèntica” i “inserida dins una llarga tradició literària europea i hispànica que arrenca de l’expressionisme i que ens dóna noms com Jarry, Apollinaire, Valle Inclán… També és possible rastrejar al llarg de les seves pàgines un cert regust rabelaisià”.
La Summa tracta la narració de l‘etapa republicana que va de l’any 1933 al 1939, però ho fa d’una manera magistral i sorprenent, defugint el tractament naturalista, interpretant la realitat i embolcallant el lector amb una enorme massa de referències culturals, màgiques, mítiques o filosòfiques, donant la seva particular visió del món i salvant de l’oblit figures i paisatges que l’autor va conèixer i recrea.
D’aquesta obra també s’ha escrit que “deu ser la més paradoxal de la literatura catalana contemporània. És una visió anti-històrica del nostre entorn cultural –més aviat político-cultural–, en un intent de reflorar ‘l’antiga saviesa’, subjacent encara en la gent arrelada a la terra”.
Coincidint amb els 75 anys de l’autor, l’Ajuntament de Mataró i Cossetània Edicions reediten la Summa kaòtica i publiquen la segona part, la Resta kaòtica, inèdita fins al moment i que recupera la trajectòria vital de l’univers de la Summa, seguint en aquest cas la cronologia de la derrota després de la Guerra Civil. Amb un to humorístic, novament esperpèntic i des de l’anti-història, l’autor ens acosta a la repressió política i religiosa i a la lluita de l’home lliurepensador per imposar-se davant la barbàrie, arrodonint amb un nou graó una obra narrativa sòlida, única i excepcional.
ELS ARXIUS AKÀSICS
DE VENTURA AMETLLER
(Anti-pròleg per a la Resta kaòtica)
Albert Calls
Hi ha qui escriu per passar l’estona, d’altres per intentar aconseguir èxit i diners. Un tercer grup ho fa per salvar la memòria i obrir noves vies, per demostrar que l’escriptura de veritat és la que parteix del risc i de la investigació de nous viaranys. En Ventura Ametller pertany a aquests darrers. Durant molts anys de la seva vida, amb convicció i sacrifici personal, ha preservat la memòria de les persones que ha conegut, ha reconstruït un món real, recreat per la seva ment i les seves paraules, fins convertir-lo en un univers propi que salta les barreres del temps i perviu en un espai-temps propi.
Tot el paisatge humà amb el qual s’ha trobat en la seva experiència vital surt reflectit en el món mític i màgic, hiperbòlic i surrealista, dantesc, de les seves obres, tant en la poesia com en la narrativa, però és en aquest darrer gènere on pren dimensions més èpiques, on assoleix una crònica històrica i humana d’un temps i d’un país, d’una època i uns personatges dels quals en som deutors. De Pals a Mataró, del passat al present, del real a l’imaginari, anar i venir d’un món a l’altre i perdre’s, fidel a aquella màxima d’Éluard: “Hi ha d’altres móns, però estan en aquest”.
No podem entendre l’obra de Ventura Ametller sense ser conscients que estem vivint uns moments en què les prioritats de les editorials són vendre, moltes vegades deixant de publicar obres literàries de qualitat que no estiguin pensades per obtenir un públic lector immediat. Això, de fet, és un reflex d’un món de consumibles, on la paraula impresa ha acabat passant per la mateixa senalla que la resta, asifixiada en la majoria dels casos per les dures i impietoses normes del mercat.
D’altra banda, tampoc són temps massa bons per a l’autor que no es mou, no sap promocionar-se o no té contactes, cas claríssim de Ventura Ametller, que ha paliat aquestes mancances treballant a casa seva, amb el rigor de l’intel·lectual compromès amb si mateix i amb la seva creació, és a dir, el compromís màxim –penso jo– que es pot assolir.
Vivim en el món en el qual a poc a poc van desapareixent les editorials petites, les llibreries culturals o qualsevol proposta que no estigui destinada a la massificació. És el temps del neofeudalisme cultural, que deu estar arribant a la seva màxima expressió en aquesta primera dècada del segle XXI.
En aquest context tampoc és gens fàcil que la literatura avanci cap a alguna direcció de futur que no sigui el de la satisfacció evasiva o l’anomenat “llibre mediàtic”, del qual és ben humà dubtar de si s’acaba llegint o solament fa la funció d’objecte-regal, que és el més probable. Objecte perquè es deixa arraconat i regal perquè sempre queda bé obsequiar un llibre.
Ho sé, sé que sóc catastrofista i que potser encara hi ha matisos, però són tan pocs i l’Apocalipsi havia d’arribar un dia o un altre, no? Tot i així, però, més enllà del catatrofisme apocalíptic, sempre queden autors i editors a contracorrent. Alguns naufraguen, d’altres suren el temps suficient per donar un nou alè a una situació cultural, que sempre demana a crits regenerar-se constantment. I encara més, per sort, també queden els més minoritaris i potser importants, els que treballen sense esperar res a canvi i des de la honestedat intel·lectual més allunyada de la realitat.
És en aquesta divisió d’autors necessaris, marginals per vocació pròpia, però sòlids i honrats, que emplaçaria en Ventura Ametller, que ha anat escrivint la seva obra en la soledat absoluta, dedicant-hi una vida sencera i sense esperar res a canvi, ni tan sols que li publiquessin.
Ventura Ametller va néixer a Pals l’any 1933, tot i que ha passat una gran part de la seva vida a Mataró.
Home polifacètic i inquiet va dedicar-se professionalmen a l’ofici de veterinari i la seva passió per la cultura l’han portat a conrear quasi totes les arts, a més de les lletres en diversos gèneres literaris com la poesia, la narrativa, l’assaig i la novel·la.
Avesat al tracte quotidià amb la gent de poble, nacionalista de les millors èpoques i lector sense mesura, va ser un dels grans amics de Josep Pla, amb qui va compartir, veus i experiències alhora que esdevenia ell mateix un d’aquells “homenots” del primer prosista de Catalunya. També, testimoni d’aquesta relació en Pla també el cita a les seves obres diveses vegades com “en Ventura de Pals”.
D’altra banda, també va conèixer Salvador Espriu, que va ser qui el va batejar amb el pseudònim de “Ventura Ametller”, suggerint-li que tindria més sortida literària que el seu propi nom, Bonaventura Clavaguera Clavaguera.
Autor d’una llarga obra literària, molta de la qual roman encara inèdita, Ventura Ametller ha publicat l’assaig Teoria general de l’universalisme (1979); els poemaris El primer quadern de Bel Dezir (1981), amb el qual va guanyar el ‘Premi de Poesia Marià Manent’ i Paradigmes esotèrics (1991) i la novel·la Summa kaòtica (1986), la seva obra més emblemàtica.
L’escriptor maresmenc Valerià Pujol, autor del pròleg de la primera edició de la Summa kaòtica, publicada per Laia, el 1986, dins la col·lecció El Mirall i el Temps, la va definir com a “mítico-esperpèntica” i “inserida dins una llarga tradició literària europea i hispànica que arrenca de l’expressionisme i que ens dóna noms com Jarry, Apollinaire, Valle Inclán… També és possible rastrejar al llarg de les seves pàgines un cert regust rabelaisià”.
La Summa, patint del mecanoscrit apòcrif Sacraville de Petter White O’Sullivan, tracta la narració de l‘etapa republicana que va de l’any 1933 al 1939, però ho fa d’una manera magistral i sorprenent, defugint el tractament naturalista, interpretant la realitat i embolcallant el lector amb una enorme massa de referències culturals, màgiques, mítiques o filosòfiques, donant la seva particular visió del món i salvant de l’oblit figures i paisatges que l’autor va conèixer i recrea a través de la narrativa.
No vull deixar de banda que d’aquesta obra també s’ha escrit que “deu ser la més paradoxal de la literatura catalana contemporània. És una visió anti-històrica del nostre entorn cultural –més aviat político-cultural–, en un intent de reflorar ‘l’antiga saviesa’, subjacent encara en la gent arrelada a la terra”.
A finals dels anys 80 vaig començar a contactar amb intel·lectuals de la comarca. El primer a qui vaig anar a veure va ser a Valerià Pujol, que em va recomanar que llegís la Summa kaòtica. Al voltant de Pujol havia nascut el grup literari de La Font del Cargol, amb en Rafael Vallbona, Martí Rosselló, Pep Bras o Maria Antònia Grau, entre d’altres, que tenien l’obra d’en Ventura com un referent.
La vaig llegir i després de trencar les dificultats inicials d’un registre que no és fàcil, em vaig deixar guanyar per aquells personatges inspirats en la vida d’en Ventura a Pals, immersos en un món en guerra, la Guerra Civil, que tenia tocs medievals i a estones també atemporalment futuristes, onírics i embolcallats d’una pàtina de poesia dantesca, on els personatges adquirien noms i valors i es transmutaven de manera alquímica, com pot passar amb el lector quan arribi al final del llibre.
Barreja de camps narratius i de punts de vista diferents en el teixit textual (una aposta clarament agosarada i avantguardista que també ha practicat el premi Nobel xinès Gao Xingjian, a La muntanya de l’ànima), amb referències a la càbala i a la bruixeria, la Summa és també “la biografia-història trifàsica de Protomorphus-Anamorphus-Matamorphus”, com apunta Pujol. I se’ns ofereix com un món que cal descodificar. Només dos exemples: Espanya és el Sacre Regne d’Snyaphia; la República Dissident, Catalunya, és l’Imperi Bacant de Banacàrdia o la Federació Pandemònica. A més, hi ha alguns personatges d’aquesta novel·la coral i metadimensional que entren millor que d’altres i et poden acompanyar durant molt de temps, com va passar-me a mi amb la professora-eròtico-revolucionària Roja-Lia.
Capturat per la Summa em vaig fer amic de l’autor i gràcies a ell vai llegir amb profunditat el poeta Ezra Pound i els seus Cants pisans. També vaig entrar en la poesia de Ventura Ametller, que demanaria un extens capítol a part, del qual avui no toca parlar-ne.
Després de molt de temps (de 1986 fins el 2007) i coincidint amb els 75 anys de l’autor (una data producte de l’atzar, que no s’ha anat a buscar), l’Ajuntament de Mataró i Cossetània Edicions reediten la Summa kaòtica i publiquen la segona part, la Resta kaòtica, inèdita fins al moment i que recupera la trajectòria vital de l’univers de la Summa, seguint en aquest cas la cronologia de la derrota després de la Guerra Civil.
Amb un to humorístic, novament esperpèntic i des de l’anti-història, l’autor ens acosta a la repressió política i religiosa i a la lluita de l’home lliurepensador per imposar-se davant la barbàrie, arrodonint amb un nou graó una obra narrativa sòlida, única i excepcional.
No pot explicar-se massa més per no trencar l’experiència de desprecintar l’obra d’aquesta “anti-història, transreal”, en paraules de l’autor, que també matisa dient-nos que és “allò que els homes han pensat o sentit o han vist ‘a la seva manera’ (a vegades segons els seus interessos), en l’esdevenir del ‘seu temps’”.
En qualsevol cas, el lector trobarà una nova història d’un l’univers personal i intransferible creat per Ametller, amb un tarannà més àgil, fresc, divertit i irònic que la primera part, potser en sintonia amb l’època que es vol mostrar, criticar, denunciar o testimoniar i sobretot, salvaguardar.
A la Resta kaòtica hi apareix l’itinerari de la “Cronologia de la derrota”, amb el feixisme i el nazisme, la repressió contra l’individu que malda per existir i trobar glops de llibertat, la víctòria del sexe i la carn per damunt de les presons que volen imposar els que les censuren i la malignitat de les religions, des del seu àmbit opressiu i en xoc contra l’ésser humà. També, l’estraperlo, la repressió cultural i lingüística i la lluita personal per sobreviure dins la tempesta de la història.
De nou, el més ampli calidoscopi literari que podria comparar-se al que va dir-se del Guernika
de Picasso: un brau que entra dins una botiga de cristall. D’aquesta manera, la narrativa de Ventura Ametller entra en piconadora sobre fets i idees i trinxa per obrir-nos les portes de noves percepcions.
La recuperació d’aquesta gran part del treball narratiu de Ventura Ametller (molt més extensa encara) és una gran fita per a la literatura que es fa des del Maresme, però també per al conjunt de les lletres catalanes, on no s’ha escrit res semblant. Amb aquesta recuperació dels dos volums, també es busca donar sortida a un treball que parteix del localisme, però aspira a l’universalisme, parlant d’una història col·lectiva compartida, la dels catalans dins l’Espanya convulsa de la Guerra Civil i els seus anys posteriors, els fonaments de la societat actual.
Per acabar, dir que l’obra d’en Ventura és, d’entrada, inclassificable, però tot i moure’s en la narrativa, la poesia I l’assaig, hi ha un gran eix principal que ho vertebra tot: la Summa Kaòtica, ara per fi complementada amb la Resta kaòtica, però no conclòs el cicle, com explica l’autor. D’altra banda, en els seus textos, el caos pren una forma ordenada que es percep des del conjunt global. A més, em consta que hi ha dins el cicle una altra part prevista que s’ha de titular El caos multiplicat.
Els seus personatges extrapolacions d’altres de reals que van viure els anys de la Guerra Civil i la posguerra, es mouen en uns paràmetres carregats de surrealisme, disquisicions filosòfiques i la ironia I l’humor macabre que sol acompanyar l’existència humana.
El lector de Ventura Ametller no ho té gens fàcil. Ha de saber que endinsar-se en els seus textos és tota una aventura, però també que a mesura que s’hi entra, les múltiples històries et van vencent a poc a poc, embolcallant-te sense deixar-te escapar d’una teranyina que et fa acompanyar uns personatges canviants, que evolucionen i llisquen pel mapa existencial amb tota la seva duresa i contradiccions, però amb la bonhomia que comporta saber que estàs viu, descobrint l’existència.
Ara que es torna a parlar dels “arxius akàsiks” de la tradició tibetana, una mena de memòria universal on està registrat tot el que ha passat a tot els éssers vivents, podem accedir a una part dels que ha contribuït a deixar escrit Ventura Ametller. És una oportunitat, aquesta, que jo no em deixaria perdre, de veritat.
Per tancar aquesta introducció, dues darreres reflexions que va fer-me Ventura, sobre la seva pròpia obra:
“Tota escriptura és pensament. Ha de sortir del pensament i no de la inspiració”.
“Em vaig plantejar com fer una novel·la prescindint del temps i de l’espai, posant el gros en el petit i el petit en el gros”.
I un petit fragment de la Resta kaòtica, que diu moltes coses, massa potser:
“Deixem que l’ocell voli, digui, escrigui, nii, en llocs i temps diversos.
Desinteressat com és, sempre serà un anargirós, no pobre, però…
La poesia i les lletres no donen per gaire més que per un got de bon vi, a vegades de mal vi.
i para de comptar”.
Albert Calls i Xart
Cabrera de Mar, 1 de gener de 2008
DISCURS ACTE DE PRESENTACIÓ
REEDICIO OBRES D'EN VENTURA AMETLLER
(NOTES)
Alcaldes, regidores i regidors, amigues i amics...
Diuen que la vida és circular.
Potser per això fa vint anys vaig conèixer l'escriptor de Premià de Dalt Valerià Pujol, que va ser el meu amic i mestre fins a la seva mort i que em va suggerir que llegís la 'Summa kaòtica' (ell n'era l'autor del pròleg).
També, que anés veure l'escriptor, un savi de Mataró, una mena d'alquimista de les paraules, que es deia Ventura Ametller.
En aquella època no hi havia correu electrònic i per telèfon no es trucava massa i per tant, vaig enviar-li una carta.
Em va respondre i ens vam conèixer.
En vint anys, en Ventura i jo no ens hem vist més de quinze vegades, però n'hi ha hagut prou per establir amistat i perquè jo intentés publicar la seva poesia amb una editorial que va tancar quan estàvem a punt d'aconseguir-ho.
Fa un any, en nom de la familia, va venir a veure'm en Josep Maria Codina i ens vam posar seriosament a recuperar l'obra d'en Ventura, amb la petita i inestimable ajuda de moltes persones que s'han afegit a aquest itinerari i el suport de les institucions.
I avui, a mi, això em permet tancar un dels meus cercles personals, amb dos amics dels que he après que escriure va molt més enllà d'omplir papers.
De fet, hi ha qui escriu per salvar la memòria i obrir noves vies, per demostrar que l'escriptura de veritat és la que parteix del risc i de la investigació.
A aquest grup pertany en Ventura Ametller, que durant molts anys de la seva vida, amb convicció i sacrifici personal, ha preservat la memòria de les persones que ha conegut, ha reconstruït un món real, recreat per la seva ment i les seves paraules, fins convertir-lo en un univers propi que salta les barreres del temps i perviu en un espai-temps propi.
En Ventura és un home que ha viscut en el seu propi temps i espai.
Tot el paisatge humà amb el qual s'ha trobat en la seva experiència vital surt reflectit en el món mític i màgic, hiperbòlic i surrealista, dantesc, de les seves obres, tant en la poesia com en la narrativa, però és en aquest darrer gènere on pren dimensions més èpiques, on assoleix una crònica històrica i humana d'un temps i d'un país, d'una època i uns personatges dels quals tots en som deutors.
De Pals a Mataró, del passat al present, del real a l'imaginari, anar i venir d'un món a l'altre i perdre's en una xarxa màgica que embolcalla el lector, perquè aquestes obres no són gens convencionals ni parteixen d'un discurs linial.
No són temps bons per a la lírica, com deia el poeta Leon Felipe i va recollir Golpes Bajos en una cançó. I molt menys per a l'autor que no es mou, no sap promocionar-se o no té contactes, cas claríssim de Ventura Ametller, que ha paliat aquestes mancances treballant a casa seva, amb el rigor de l'intel·lectual compromès amb si mateix i amb la seva creació.
Qualsevol proposta que no estigui destinada a la massificació és un salt al buit sense xarxa. I això, en aquests temps de neofeudalisme cultural, fàcilment porta a qui s'arrisca a la no-existència o a l'oblit.
Però mentre alguns naufraguen, d'altres suren el temps suficient per donar un nou alè a una situació cultural, que sempre demana a crits regenerar-. I És en aquesta divisió d'autors necessaris, marginals per vocació pròpia, però sòlids i honrats, que emplaçaria en Ventura Ametller, que ha anat escrivint la seva obra en la soledat absoluta, dedicant-hi una vida sencera i sense esperar res a canvi, ni tan sols que li publiquessin.
Ventura Ametller va néixer a Pals l'any 1933, tot i que ha passat una gran part de la seva vida a Mataró.
Home polifacètic i inquiet va dedicar-se professionalmen a l'ofici de veterinari i la seva passió per la cultura l'han portat a conrear quasi totes les arts, a més de les lletres en diversos gèneres literaris com la poesia, la narrativa, l'assaig i la novel·la.
Avesat al tracte quotidià amb la gent de poble, nacionalista de les millors èpoques i lector sense mesura, va ser un dels grans amics de Josep Pla, amb qui va compartir, veus i experiències alhora que esdevenia ell mateix un d'aquells "homenots" del primer prosista de Catalunya. També, testimoni d'aquesta relació en Pla també el cita a les seves obres diveses vegades com "en Ventura de Pals".
D'altra banda, també va conèixer Salvador Espriu, que va ser qui el va batejar amb el pseudònim de "Ventura Ametller", suggerint-li que tindria més sortida literària que el seu propi nom, Bonaventura Clavaguera Clavaguera.
Autor d'una llarga obra literària, molta de la qual roman encara inèdita, Ventura Ametller ha publicat l'assaig Teoria general de l'universalisme (1979); els poemaris El primer quadern de Bel Dezir (1981), amb el qual va guanyar el 'Premi de Poesia Marià Manent' i Paradigmes esotèrics (1991) i la novel·la Summa kaòtica (1986), la seva obra més emblemàtica.
L'escriptor maresmenc Valerià Pujol, autor del pròleg de la primera edició de la Summa kaòtica, publicada per Laia, el 1986, dins la col·lecció El Mirall i el Temps, la va definir com a "mítico-esperpèntica" i "inserida dins una llarga tradició literària europea i hispànica que arrenca de l'expressionisme i que ens dóna noms com Jarry, Apollinaire, Valle Incl*n... També és possible rastrejar al llarg de les seves pàgines un cert regust rabelaisià".
La Summa, patint del mecanoscrit apòcrif Sacraville de Petter White O'Sullivan, tracta la narració de l'etapa republicana que va de l'any 1933 al 1939, però ho fa d'una manera magistral i sorprenent, defugint el tractament naturalista, interpretant la realitat i embolcallant el lector amb una enorme massa de referències culturals, màgiques, mítiques o filosòfiques, donant la seva particular visió del món i salvant de l'oblit figures i paisatges que l'autor va conèixer i recrea a través de la narrativa.
D'aquesta obra també s'ha escrit que "deu ser la més paradoxal de la literatura catalana contemporània. És una visió anti-històrica del nostre entorn cultural -més aviat político-cultural-, en un intent de reflorar 'l'antiga saviesa', subjacent encara en la gent arrelada a la terra".
La primera vegada que vaig llegir la 'Summa kaòtica' i després de trencar les dificultats inicials d'un registre que no és fàcil, em vaig deixar guanyar per aquells personatges inspirats en la vida d'en Ventura a Pals, immersos en un món en guerra, la Guerra Civil, que tenia tocs medievals i a estones també atemporalment futuristes, onírics i embolcallats d'una pàtina de poesia dantesca, on els personatges adquirien noms i valors i es transmutaven de manera alquímica, com pot passar amb el lector quan arribi al final del llibre.
Barreja de camps narratius i de punts de vista diferents en el teixit textual (una aposta clarament agosarada i avantguardista que també ha practicat el premi Nobel xinès Gao Xingjian, a La muntanya de l'ànima), amb referències a la càbala i a la bruixeria, la Summa és també "la biografia-història trifàsica de Protomorphus-Anamorphus-Matamorphus", com apunta Pujol. I se'ns ofereix com un món que cal descodificar. Només dos exemples: Espanya és el Sacre Regne d'Snyaphia; la República Dissident, Catalunya, és l'Imperi Bacant de Banacàrdia o la Federació Pandemònica. A més, hi ha alguns personatges d'aquesta novel·la coral i metadimensional que entren millor que d'altres i et poden acompanyar durant molt de temps, com va passar-me a mi amb la professora-eròtico-revolucionària Roja-Lia.
Després de molt de temps (de 1986 fins el 2007), l'Ajuntament de Mataró i Cossetània Edicions reediten la Summa kaòtica i publiquen la segona part, la Resta kaòtica, inèdita fins al moment i que recupera la trajectòria vital de l'univers de la Summa, seguint en aquest cas la cronologia de la derrota després de la Guerra Civil.
Amb un to humorístic, novament esperpèntic i des de l'anti-història, l'autor ens acosta a la repressió política i religiosa i a la lluita de l'home lliurepensador per imposar-se davant la barbàrie, arrodonint amb un nou graó una obra narrativa sòlida, única i excepcional.
El lector trobarà novament una nova història d'un l'univers personal i intransferible creat per Ametller, amb un tarannà més àgil, fresc, divertit i irònic que la primera part, potser en sintonia amb l'època que es vol mostrar, criticar, denunciar o testimoniar i sobretot, salvaguardar.
A la Resta kaòtica hi apareix l'itinerari de la "Cronologia de la derrota", amb el feixisme i el nazisme, la repressió contra l'individu que malda per existir i trobar glops de llibertat, la víctòria del sexe i la carn per damunt de les presons que volen imposar els que les censuren i la malignitat de les religions, des del seu àmbit opressiu i en xoc contra l'ésser humà. També, l'estraperlo, la repressió cultural i lingüística i la lluita personal per sobreviure dins la tempesta de la història.
De nou, el més ampli calidoscopi literari que podria comparar-se al que va dir-se del Guernika
de Picasso: un brau que entra dins una botiga de cristall. D'aquesta manera, la narrativa de Ventura Ametller entra en piconadora sobre fets i idees i trinxa per obrir-nos les portes de noves percepcions.
Amb aquesta recuperació dels dos volums, s'ha donat sortida a un treball que parteix del localisme, però aspira a l'universalisme, parlant d'una història col·lectiva compartida, la dels catalans dins l'Espanya convulsa de la Guerra Civil i els seus anys posteriors, els fonaments de la societat actual.
Per acabar, dir que l'obra d'en Ventura és, d'entrada, inclassificable, però tot i moure's en la narrativa, la poesia I l'assaig, hi ha un gran eix principal que ho vertebra tot: la Summa Kaòtica, ara per fi complementada amb la Resta caótica.
Els seus personatges extrapolacions d'altres de reals que van viure els anys de la Guerra Civil i la posguerra, es mouen en uns paràmetres carregats de surrealisme, disquisicions filosòfiques i la ironia I l'humor macabre que sol acompanyar l'existència humana.
El lector de Ventura Ametller no ho té gens fàcil. Ha de saber que endinsar-se en els seus textos és tota una aventura, però també que a mesura que s'hi entra, les múltiples històries et van vencent a poc a poc, embolcallant-te sense deixar-te escapar d'una teranyina que et fa acompanyar uns personatges canviants, que evolucionen i llisquen pel mapa existencial amb tota la seva duresa i contradiccions.
Per tancar aquesta introducció, dues darreres reflexions que va fer-me Ventura, sobre la seva pròpia obra:
"Tota escriptura és pensament. Ha de sortir del pensament i no de la inspiració".
"Em vaig plantejar com fer una novel·la prescindint del temps i de l'espai, posant el gros en el petit i el petit en el gros".
I un petit fragment de la Resta kaòtica, que diu moltes coses, massa potser:
"Deixem que l'ocell voli, digui, escrigui, nii, en llocs i temps diversos.
Desinteressat com és, sempre serà un anargirós, no pobre, però...
La poesia i les lletres no donen per gaire més que per un got de bon vi, a vegades de mal vi.
i para de comptar".
I finalment, per concloure, voldria fer un prec.
Escriure un llibre és molt difícil, publicar-lo també. Però no s'ha de deixar morir en acabat de néixer.
Un llibre està viu quan arriba als seus lectors. I per això ara cal que entre tots li donem una empenta perquè el que ens expliquen la 'Summa' i la 'Resta' arribi al màxim de persones.
Ara, més que mai és quan comença la veritable vida d'aquestes dues obres.
D'altra banda, si com recull la dita "qui salva una vida salva una humanitat", com a escriptor i com a lllibreter que sóc estic convençut que qui salva un llibre també salva un tros de la humanitat.
Avui, com a mínim, n'hem salvat dos.
MOLTES GRÀCIES!
Recentment va poder veure la reedició de la seva obra narrativa, el corpus general del seu treball de tota una vida: la 'Summa kaòtica' i la 'Resta kaòtica'.
Us deixo alguns textos que he escrit sobre ell: una biobibliografia, el pròleg a la 'Resta kaòtica' i el discurs que vaig fer el dia de la presentació dels seus llibres a Can Palauet. Aquest darrer, disculpeu, està sense corregir i són les notes de la meva intervenció.
Albert Calls
BIOBIBLIOGRAFIA
Ventura Ametller va néixer a Pals l’any 1933, tot i que ha passat una gran part de la seva vida a Mataró. Home polifacètic i inquiet va dedicar-se professionalment a l’ofici de veterinari i la seva passió per la cultura l’han portat a conrear la música i quasi totes les arts, a més de les lletres en diversos gèneres literaris com la poesia, la narrativa, l’assaig i la novel·la.
Avesat al tracte quotidià amb la gent de poble, nacionalista de les millors èpoques i lector sense mesura, va ser un dels grans amics de Josep Pla, amb qui va compartir, veus i experiències alhora que esdevenia ell mateix un d’aquells “homenots” del primer prosista de Catalunya. També va conèixer Salvador Espriu, que va ser qui el va batejar amb el pseudònim literari de “Ventura Ametller”.
Autor d’una llarga obra literària, molta de la qual roman encara inèdita, Ventura Ametller ha publicat l’assaig Teoria general de l’universalisme (1979); els poemaris El primer quadern de Bel Dezir (1981), amb el qual va guanyar el ‘Premi de Poesia Marià Manent’ i Paradigmes esotèrics (1991) i la novel·la Summa kaòtica (1986), la seva obra més emblemàtica.
L’escriptor maresmenc Valerià Pujol la va definir com a “mítico-esperpèntica” i “inserida dins una llarga tradició literària europea i hispànica que arrenca de l’expressionisme i que ens dóna noms com Jarry, Apollinaire, Valle Inclán… També és possible rastrejar al llarg de les seves pàgines un cert regust rabelaisià”.
La Summa tracta la narració de l‘etapa republicana que va de l’any 1933 al 1939, però ho fa d’una manera magistral i sorprenent, defugint el tractament naturalista, interpretant la realitat i embolcallant el lector amb una enorme massa de referències culturals, màgiques, mítiques o filosòfiques, donant la seva particular visió del món i salvant de l’oblit figures i paisatges que l’autor va conèixer i recrea.
D’aquesta obra també s’ha escrit que “deu ser la més paradoxal de la literatura catalana contemporània. És una visió anti-històrica del nostre entorn cultural –més aviat político-cultural–, en un intent de reflorar ‘l’antiga saviesa’, subjacent encara en la gent arrelada a la terra”.
Coincidint amb els 75 anys de l’autor, l’Ajuntament de Mataró i Cossetània Edicions reediten la Summa kaòtica i publiquen la segona part, la Resta kaòtica, inèdita fins al moment i que recupera la trajectòria vital de l’univers de la Summa, seguint en aquest cas la cronologia de la derrota després de la Guerra Civil. Amb un to humorístic, novament esperpèntic i des de l’anti-història, l’autor ens acosta a la repressió política i religiosa i a la lluita de l’home lliurepensador per imposar-se davant la barbàrie, arrodonint amb un nou graó una obra narrativa sòlida, única i excepcional.
ELS ARXIUS AKÀSICS
DE VENTURA AMETLLER
(Anti-pròleg per a la Resta kaòtica)
Albert Calls
Hi ha qui escriu per passar l’estona, d’altres per intentar aconseguir èxit i diners. Un tercer grup ho fa per salvar la memòria i obrir noves vies, per demostrar que l’escriptura de veritat és la que parteix del risc i de la investigació de nous viaranys. En Ventura Ametller pertany a aquests darrers. Durant molts anys de la seva vida, amb convicció i sacrifici personal, ha preservat la memòria de les persones que ha conegut, ha reconstruït un món real, recreat per la seva ment i les seves paraules, fins convertir-lo en un univers propi que salta les barreres del temps i perviu en un espai-temps propi.
Tot el paisatge humà amb el qual s’ha trobat en la seva experiència vital surt reflectit en el món mític i màgic, hiperbòlic i surrealista, dantesc, de les seves obres, tant en la poesia com en la narrativa, però és en aquest darrer gènere on pren dimensions més èpiques, on assoleix una crònica històrica i humana d’un temps i d’un país, d’una època i uns personatges dels quals en som deutors. De Pals a Mataró, del passat al present, del real a l’imaginari, anar i venir d’un món a l’altre i perdre’s, fidel a aquella màxima d’Éluard: “Hi ha d’altres móns, però estan en aquest”.
No podem entendre l’obra de Ventura Ametller sense ser conscients que estem vivint uns moments en què les prioritats de les editorials són vendre, moltes vegades deixant de publicar obres literàries de qualitat que no estiguin pensades per obtenir un públic lector immediat. Això, de fet, és un reflex d’un món de consumibles, on la paraula impresa ha acabat passant per la mateixa senalla que la resta, asifixiada en la majoria dels casos per les dures i impietoses normes del mercat.
D’altra banda, tampoc són temps massa bons per a l’autor que no es mou, no sap promocionar-se o no té contactes, cas claríssim de Ventura Ametller, que ha paliat aquestes mancances treballant a casa seva, amb el rigor de l’intel·lectual compromès amb si mateix i amb la seva creació, és a dir, el compromís màxim –penso jo– que es pot assolir.
Vivim en el món en el qual a poc a poc van desapareixent les editorials petites, les llibreries culturals o qualsevol proposta que no estigui destinada a la massificació. És el temps del neofeudalisme cultural, que deu estar arribant a la seva màxima expressió en aquesta primera dècada del segle XXI.
En aquest context tampoc és gens fàcil que la literatura avanci cap a alguna direcció de futur que no sigui el de la satisfacció evasiva o l’anomenat “llibre mediàtic”, del qual és ben humà dubtar de si s’acaba llegint o solament fa la funció d’objecte-regal, que és el més probable. Objecte perquè es deixa arraconat i regal perquè sempre queda bé obsequiar un llibre.
Ho sé, sé que sóc catastrofista i que potser encara hi ha matisos, però són tan pocs i l’Apocalipsi havia d’arribar un dia o un altre, no? Tot i així, però, més enllà del catatrofisme apocalíptic, sempre queden autors i editors a contracorrent. Alguns naufraguen, d’altres suren el temps suficient per donar un nou alè a una situació cultural, que sempre demana a crits regenerar-se constantment. I encara més, per sort, també queden els més minoritaris i potser importants, els que treballen sense esperar res a canvi i des de la honestedat intel·lectual més allunyada de la realitat.
És en aquesta divisió d’autors necessaris, marginals per vocació pròpia, però sòlids i honrats, que emplaçaria en Ventura Ametller, que ha anat escrivint la seva obra en la soledat absoluta, dedicant-hi una vida sencera i sense esperar res a canvi, ni tan sols que li publiquessin.
Ventura Ametller va néixer a Pals l’any 1933, tot i que ha passat una gran part de la seva vida a Mataró.
Home polifacètic i inquiet va dedicar-se professionalmen a l’ofici de veterinari i la seva passió per la cultura l’han portat a conrear quasi totes les arts, a més de les lletres en diversos gèneres literaris com la poesia, la narrativa, l’assaig i la novel·la.
Avesat al tracte quotidià amb la gent de poble, nacionalista de les millors èpoques i lector sense mesura, va ser un dels grans amics de Josep Pla, amb qui va compartir, veus i experiències alhora que esdevenia ell mateix un d’aquells “homenots” del primer prosista de Catalunya. També, testimoni d’aquesta relació en Pla també el cita a les seves obres diveses vegades com “en Ventura de Pals”.
D’altra banda, també va conèixer Salvador Espriu, que va ser qui el va batejar amb el pseudònim de “Ventura Ametller”, suggerint-li que tindria més sortida literària que el seu propi nom, Bonaventura Clavaguera Clavaguera.
Autor d’una llarga obra literària, molta de la qual roman encara inèdita, Ventura Ametller ha publicat l’assaig Teoria general de l’universalisme (1979); els poemaris El primer quadern de Bel Dezir (1981), amb el qual va guanyar el ‘Premi de Poesia Marià Manent’ i Paradigmes esotèrics (1991) i la novel·la Summa kaòtica (1986), la seva obra més emblemàtica.
L’escriptor maresmenc Valerià Pujol, autor del pròleg de la primera edició de la Summa kaòtica, publicada per Laia, el 1986, dins la col·lecció El Mirall i el Temps, la va definir com a “mítico-esperpèntica” i “inserida dins una llarga tradició literària europea i hispànica que arrenca de l’expressionisme i que ens dóna noms com Jarry, Apollinaire, Valle Inclán… També és possible rastrejar al llarg de les seves pàgines un cert regust rabelaisià”.
La Summa, patint del mecanoscrit apòcrif Sacraville de Petter White O’Sullivan, tracta la narració de l‘etapa republicana que va de l’any 1933 al 1939, però ho fa d’una manera magistral i sorprenent, defugint el tractament naturalista, interpretant la realitat i embolcallant el lector amb una enorme massa de referències culturals, màgiques, mítiques o filosòfiques, donant la seva particular visió del món i salvant de l’oblit figures i paisatges que l’autor va conèixer i recrea a través de la narrativa.
No vull deixar de banda que d’aquesta obra també s’ha escrit que “deu ser la més paradoxal de la literatura catalana contemporània. És una visió anti-històrica del nostre entorn cultural –més aviat político-cultural–, en un intent de reflorar ‘l’antiga saviesa’, subjacent encara en la gent arrelada a la terra”.
A finals dels anys 80 vaig començar a contactar amb intel·lectuals de la comarca. El primer a qui vaig anar a veure va ser a Valerià Pujol, que em va recomanar que llegís la Summa kaòtica. Al voltant de Pujol havia nascut el grup literari de La Font del Cargol, amb en Rafael Vallbona, Martí Rosselló, Pep Bras o Maria Antònia Grau, entre d’altres, que tenien l’obra d’en Ventura com un referent.
La vaig llegir i després de trencar les dificultats inicials d’un registre que no és fàcil, em vaig deixar guanyar per aquells personatges inspirats en la vida d’en Ventura a Pals, immersos en un món en guerra, la Guerra Civil, que tenia tocs medievals i a estones també atemporalment futuristes, onírics i embolcallats d’una pàtina de poesia dantesca, on els personatges adquirien noms i valors i es transmutaven de manera alquímica, com pot passar amb el lector quan arribi al final del llibre.
Barreja de camps narratius i de punts de vista diferents en el teixit textual (una aposta clarament agosarada i avantguardista que també ha practicat el premi Nobel xinès Gao Xingjian, a La muntanya de l’ànima), amb referències a la càbala i a la bruixeria, la Summa és també “la biografia-història trifàsica de Protomorphus-Anamorphus-Matamorphus”, com apunta Pujol. I se’ns ofereix com un món que cal descodificar. Només dos exemples: Espanya és el Sacre Regne d’Snyaphia; la República Dissident, Catalunya, és l’Imperi Bacant de Banacàrdia o la Federació Pandemònica. A més, hi ha alguns personatges d’aquesta novel·la coral i metadimensional que entren millor que d’altres i et poden acompanyar durant molt de temps, com va passar-me a mi amb la professora-eròtico-revolucionària Roja-Lia.
Capturat per la Summa em vaig fer amic de l’autor i gràcies a ell vai llegir amb profunditat el poeta Ezra Pound i els seus Cants pisans. També vaig entrar en la poesia de Ventura Ametller, que demanaria un extens capítol a part, del qual avui no toca parlar-ne.
Després de molt de temps (de 1986 fins el 2007) i coincidint amb els 75 anys de l’autor (una data producte de l’atzar, que no s’ha anat a buscar), l’Ajuntament de Mataró i Cossetània Edicions reediten la Summa kaòtica i publiquen la segona part, la Resta kaòtica, inèdita fins al moment i que recupera la trajectòria vital de l’univers de la Summa, seguint en aquest cas la cronologia de la derrota després de la Guerra Civil.
Amb un to humorístic, novament esperpèntic i des de l’anti-història, l’autor ens acosta a la repressió política i religiosa i a la lluita de l’home lliurepensador per imposar-se davant la barbàrie, arrodonint amb un nou graó una obra narrativa sòlida, única i excepcional.
No pot explicar-se massa més per no trencar l’experiència de desprecintar l’obra d’aquesta “anti-història, transreal”, en paraules de l’autor, que també matisa dient-nos que és “allò que els homes han pensat o sentit o han vist ‘a la seva manera’ (a vegades segons els seus interessos), en l’esdevenir del ‘seu temps’”.
En qualsevol cas, el lector trobarà una nova història d’un l’univers personal i intransferible creat per Ametller, amb un tarannà més àgil, fresc, divertit i irònic que la primera part, potser en sintonia amb l’època que es vol mostrar, criticar, denunciar o testimoniar i sobretot, salvaguardar.
A la Resta kaòtica hi apareix l’itinerari de la “Cronologia de la derrota”, amb el feixisme i el nazisme, la repressió contra l’individu que malda per existir i trobar glops de llibertat, la víctòria del sexe i la carn per damunt de les presons que volen imposar els que les censuren i la malignitat de les religions, des del seu àmbit opressiu i en xoc contra l’ésser humà. També, l’estraperlo, la repressió cultural i lingüística i la lluita personal per sobreviure dins la tempesta de la història.
De nou, el més ampli calidoscopi literari que podria comparar-se al que va dir-se del Guernika
de Picasso: un brau que entra dins una botiga de cristall. D’aquesta manera, la narrativa de Ventura Ametller entra en piconadora sobre fets i idees i trinxa per obrir-nos les portes de noves percepcions.
La recuperació d’aquesta gran part del treball narratiu de Ventura Ametller (molt més extensa encara) és una gran fita per a la literatura que es fa des del Maresme, però també per al conjunt de les lletres catalanes, on no s’ha escrit res semblant. Amb aquesta recuperació dels dos volums, també es busca donar sortida a un treball que parteix del localisme, però aspira a l’universalisme, parlant d’una història col·lectiva compartida, la dels catalans dins l’Espanya convulsa de la Guerra Civil i els seus anys posteriors, els fonaments de la societat actual.
Per acabar, dir que l’obra d’en Ventura és, d’entrada, inclassificable, però tot i moure’s en la narrativa, la poesia I l’assaig, hi ha un gran eix principal que ho vertebra tot: la Summa Kaòtica, ara per fi complementada amb la Resta kaòtica, però no conclòs el cicle, com explica l’autor. D’altra banda, en els seus textos, el caos pren una forma ordenada que es percep des del conjunt global. A més, em consta que hi ha dins el cicle una altra part prevista que s’ha de titular El caos multiplicat.
Els seus personatges extrapolacions d’altres de reals que van viure els anys de la Guerra Civil i la posguerra, es mouen en uns paràmetres carregats de surrealisme, disquisicions filosòfiques i la ironia I l’humor macabre que sol acompanyar l’existència humana.
El lector de Ventura Ametller no ho té gens fàcil. Ha de saber que endinsar-se en els seus textos és tota una aventura, però també que a mesura que s’hi entra, les múltiples històries et van vencent a poc a poc, embolcallant-te sense deixar-te escapar d’una teranyina que et fa acompanyar uns personatges canviants, que evolucionen i llisquen pel mapa existencial amb tota la seva duresa i contradiccions, però amb la bonhomia que comporta saber que estàs viu, descobrint l’existència.
Ara que es torna a parlar dels “arxius akàsiks” de la tradició tibetana, una mena de memòria universal on està registrat tot el que ha passat a tot els éssers vivents, podem accedir a una part dels que ha contribuït a deixar escrit Ventura Ametller. És una oportunitat, aquesta, que jo no em deixaria perdre, de veritat.
Per tancar aquesta introducció, dues darreres reflexions que va fer-me Ventura, sobre la seva pròpia obra:
“Tota escriptura és pensament. Ha de sortir del pensament i no de la inspiració”.
“Em vaig plantejar com fer una novel·la prescindint del temps i de l’espai, posant el gros en el petit i el petit en el gros”.
I un petit fragment de la Resta kaòtica, que diu moltes coses, massa potser:
“Deixem que l’ocell voli, digui, escrigui, nii, en llocs i temps diversos.
Desinteressat com és, sempre serà un anargirós, no pobre, però…
La poesia i les lletres no donen per gaire més que per un got de bon vi, a vegades de mal vi.
i para de comptar”.
Albert Calls i Xart
Cabrera de Mar, 1 de gener de 2008
DISCURS ACTE DE PRESENTACIÓ
REEDICIO OBRES D'EN VENTURA AMETLLER
(NOTES)
Alcaldes, regidores i regidors, amigues i amics...
Diuen que la vida és circular.
Potser per això fa vint anys vaig conèixer l'escriptor de Premià de Dalt Valerià Pujol, que va ser el meu amic i mestre fins a la seva mort i que em va suggerir que llegís la 'Summa kaòtica' (ell n'era l'autor del pròleg).
També, que anés veure l'escriptor, un savi de Mataró, una mena d'alquimista de les paraules, que es deia Ventura Ametller.
En aquella època no hi havia correu electrònic i per telèfon no es trucava massa i per tant, vaig enviar-li una carta.
Em va respondre i ens vam conèixer.
En vint anys, en Ventura i jo no ens hem vist més de quinze vegades, però n'hi ha hagut prou per establir amistat i perquè jo intentés publicar la seva poesia amb una editorial que va tancar quan estàvem a punt d'aconseguir-ho.
Fa un any, en nom de la familia, va venir a veure'm en Josep Maria Codina i ens vam posar seriosament a recuperar l'obra d'en Ventura, amb la petita i inestimable ajuda de moltes persones que s'han afegit a aquest itinerari i el suport de les institucions.
I avui, a mi, això em permet tancar un dels meus cercles personals, amb dos amics dels que he après que escriure va molt més enllà d'omplir papers.
De fet, hi ha qui escriu per salvar la memòria i obrir noves vies, per demostrar que l'escriptura de veritat és la que parteix del risc i de la investigació.
A aquest grup pertany en Ventura Ametller, que durant molts anys de la seva vida, amb convicció i sacrifici personal, ha preservat la memòria de les persones que ha conegut, ha reconstruït un món real, recreat per la seva ment i les seves paraules, fins convertir-lo en un univers propi que salta les barreres del temps i perviu en un espai-temps propi.
En Ventura és un home que ha viscut en el seu propi temps i espai.
Tot el paisatge humà amb el qual s'ha trobat en la seva experiència vital surt reflectit en el món mític i màgic, hiperbòlic i surrealista, dantesc, de les seves obres, tant en la poesia com en la narrativa, però és en aquest darrer gènere on pren dimensions més èpiques, on assoleix una crònica històrica i humana d'un temps i d'un país, d'una època i uns personatges dels quals tots en som deutors.
De Pals a Mataró, del passat al present, del real a l'imaginari, anar i venir d'un món a l'altre i perdre's en una xarxa màgica que embolcalla el lector, perquè aquestes obres no són gens convencionals ni parteixen d'un discurs linial.
No són temps bons per a la lírica, com deia el poeta Leon Felipe i va recollir Golpes Bajos en una cançó. I molt menys per a l'autor que no es mou, no sap promocionar-se o no té contactes, cas claríssim de Ventura Ametller, que ha paliat aquestes mancances treballant a casa seva, amb el rigor de l'intel·lectual compromès amb si mateix i amb la seva creació.
Qualsevol proposta que no estigui destinada a la massificació és un salt al buit sense xarxa. I això, en aquests temps de neofeudalisme cultural, fàcilment porta a qui s'arrisca a la no-existència o a l'oblit.
Però mentre alguns naufraguen, d'altres suren el temps suficient per donar un nou alè a una situació cultural, que sempre demana a crits regenerar-. I És en aquesta divisió d'autors necessaris, marginals per vocació pròpia, però sòlids i honrats, que emplaçaria en Ventura Ametller, que ha anat escrivint la seva obra en la soledat absoluta, dedicant-hi una vida sencera i sense esperar res a canvi, ni tan sols que li publiquessin.
Ventura Ametller va néixer a Pals l'any 1933, tot i que ha passat una gran part de la seva vida a Mataró.
Home polifacètic i inquiet va dedicar-se professionalmen a l'ofici de veterinari i la seva passió per la cultura l'han portat a conrear quasi totes les arts, a més de les lletres en diversos gèneres literaris com la poesia, la narrativa, l'assaig i la novel·la.
Avesat al tracte quotidià amb la gent de poble, nacionalista de les millors èpoques i lector sense mesura, va ser un dels grans amics de Josep Pla, amb qui va compartir, veus i experiències alhora que esdevenia ell mateix un d'aquells "homenots" del primer prosista de Catalunya. També, testimoni d'aquesta relació en Pla també el cita a les seves obres diveses vegades com "en Ventura de Pals".
D'altra banda, també va conèixer Salvador Espriu, que va ser qui el va batejar amb el pseudònim de "Ventura Ametller", suggerint-li que tindria més sortida literària que el seu propi nom, Bonaventura Clavaguera Clavaguera.
Autor d'una llarga obra literària, molta de la qual roman encara inèdita, Ventura Ametller ha publicat l'assaig Teoria general de l'universalisme (1979); els poemaris El primer quadern de Bel Dezir (1981), amb el qual va guanyar el 'Premi de Poesia Marià Manent' i Paradigmes esotèrics (1991) i la novel·la Summa kaòtica (1986), la seva obra més emblemàtica.
L'escriptor maresmenc Valerià Pujol, autor del pròleg de la primera edició de la Summa kaòtica, publicada per Laia, el 1986, dins la col·lecció El Mirall i el Temps, la va definir com a "mítico-esperpèntica" i "inserida dins una llarga tradició literària europea i hispànica que arrenca de l'expressionisme i que ens dóna noms com Jarry, Apollinaire, Valle Incl*n... També és possible rastrejar al llarg de les seves pàgines un cert regust rabelaisià".
La Summa, patint del mecanoscrit apòcrif Sacraville de Petter White O'Sullivan, tracta la narració de l'etapa republicana que va de l'any 1933 al 1939, però ho fa d'una manera magistral i sorprenent, defugint el tractament naturalista, interpretant la realitat i embolcallant el lector amb una enorme massa de referències culturals, màgiques, mítiques o filosòfiques, donant la seva particular visió del món i salvant de l'oblit figures i paisatges que l'autor va conèixer i recrea a través de la narrativa.
D'aquesta obra també s'ha escrit que "deu ser la més paradoxal de la literatura catalana contemporània. És una visió anti-històrica del nostre entorn cultural -més aviat político-cultural-, en un intent de reflorar 'l'antiga saviesa', subjacent encara en la gent arrelada a la terra".
La primera vegada que vaig llegir la 'Summa kaòtica' i després de trencar les dificultats inicials d'un registre que no és fàcil, em vaig deixar guanyar per aquells personatges inspirats en la vida d'en Ventura a Pals, immersos en un món en guerra, la Guerra Civil, que tenia tocs medievals i a estones també atemporalment futuristes, onírics i embolcallats d'una pàtina de poesia dantesca, on els personatges adquirien noms i valors i es transmutaven de manera alquímica, com pot passar amb el lector quan arribi al final del llibre.
Barreja de camps narratius i de punts de vista diferents en el teixit textual (una aposta clarament agosarada i avantguardista que també ha practicat el premi Nobel xinès Gao Xingjian, a La muntanya de l'ànima), amb referències a la càbala i a la bruixeria, la Summa és també "la biografia-història trifàsica de Protomorphus-Anamorphus-Matamorphus", com apunta Pujol. I se'ns ofereix com un món que cal descodificar. Només dos exemples: Espanya és el Sacre Regne d'Snyaphia; la República Dissident, Catalunya, és l'Imperi Bacant de Banacàrdia o la Federació Pandemònica. A més, hi ha alguns personatges d'aquesta novel·la coral i metadimensional que entren millor que d'altres i et poden acompanyar durant molt de temps, com va passar-me a mi amb la professora-eròtico-revolucionària Roja-Lia.
Després de molt de temps (de 1986 fins el 2007), l'Ajuntament de Mataró i Cossetània Edicions reediten la Summa kaòtica i publiquen la segona part, la Resta kaòtica, inèdita fins al moment i que recupera la trajectòria vital de l'univers de la Summa, seguint en aquest cas la cronologia de la derrota després de la Guerra Civil.
Amb un to humorístic, novament esperpèntic i des de l'anti-història, l'autor ens acosta a la repressió política i religiosa i a la lluita de l'home lliurepensador per imposar-se davant la barbàrie, arrodonint amb un nou graó una obra narrativa sòlida, única i excepcional.
El lector trobarà novament una nova història d'un l'univers personal i intransferible creat per Ametller, amb un tarannà més àgil, fresc, divertit i irònic que la primera part, potser en sintonia amb l'època que es vol mostrar, criticar, denunciar o testimoniar i sobretot, salvaguardar.
A la Resta kaòtica hi apareix l'itinerari de la "Cronologia de la derrota", amb el feixisme i el nazisme, la repressió contra l'individu que malda per existir i trobar glops de llibertat, la víctòria del sexe i la carn per damunt de les presons que volen imposar els que les censuren i la malignitat de les religions, des del seu àmbit opressiu i en xoc contra l'ésser humà. També, l'estraperlo, la repressió cultural i lingüística i la lluita personal per sobreviure dins la tempesta de la història.
De nou, el més ampli calidoscopi literari que podria comparar-se al que va dir-se del Guernika
de Picasso: un brau que entra dins una botiga de cristall. D'aquesta manera, la narrativa de Ventura Ametller entra en piconadora sobre fets i idees i trinxa per obrir-nos les portes de noves percepcions.
Amb aquesta recuperació dels dos volums, s'ha donat sortida a un treball que parteix del localisme, però aspira a l'universalisme, parlant d'una història col·lectiva compartida, la dels catalans dins l'Espanya convulsa de la Guerra Civil i els seus anys posteriors, els fonaments de la societat actual.
Per acabar, dir que l'obra d'en Ventura és, d'entrada, inclassificable, però tot i moure's en la narrativa, la poesia I l'assaig, hi ha un gran eix principal que ho vertebra tot: la Summa Kaòtica, ara per fi complementada amb la Resta caótica.
Els seus personatges extrapolacions d'altres de reals que van viure els anys de la Guerra Civil i la posguerra, es mouen en uns paràmetres carregats de surrealisme, disquisicions filosòfiques i la ironia I l'humor macabre que sol acompanyar l'existència humana.
El lector de Ventura Ametller no ho té gens fàcil. Ha de saber que endinsar-se en els seus textos és tota una aventura, però també que a mesura que s'hi entra, les múltiples històries et van vencent a poc a poc, embolcallant-te sense deixar-te escapar d'una teranyina que et fa acompanyar uns personatges canviants, que evolucionen i llisquen pel mapa existencial amb tota la seva duresa i contradiccions.
Per tancar aquesta introducció, dues darreres reflexions que va fer-me Ventura, sobre la seva pròpia obra:
"Tota escriptura és pensament. Ha de sortir del pensament i no de la inspiració".
"Em vaig plantejar com fer una novel·la prescindint del temps i de l'espai, posant el gros en el petit i el petit en el gros".
I un petit fragment de la Resta kaòtica, que diu moltes coses, massa potser:
"Deixem que l'ocell voli, digui, escrigui, nii, en llocs i temps diversos.
Desinteressat com és, sempre serà un anargirós, no pobre, però...
La poesia i les lletres no donen per gaire més que per un got de bon vi, a vegades de mal vi.
i para de comptar".
I finalment, per concloure, voldria fer un prec.
Escriure un llibre és molt difícil, publicar-lo també. Però no s'ha de deixar morir en acabat de néixer.
Un llibre està viu quan arriba als seus lectors. I per això ara cal que entre tots li donem una empenta perquè el que ens expliquen la 'Summa' i la 'Resta' arribi al màxim de persones.
Ara, més que mai és quan comença la veritable vida d'aquestes dues obres.
D'altra banda, si com recull la dita "qui salva una vida salva una humanitat", com a escriptor i com a lllibreter que sóc estic convençut que qui salva un llibre també salva un tros de la humanitat.
Avui, com a mínim, n'hem salvat dos.
MOLTES GRÀCIES!
viernes, julio 11, 2008
'EL CEL DE LES PAPERINES', de JOAN DE DÉU PRATS
Publicat per Edicions del Pirata
A ‘El Cel de les Paperines’, l’autor explica als lectors la seva infantesa i ho fa a partir de breus capítols seqüencials de la seva vida, que molts podem reconèixer encara perquè hi ha nombrosos temes que són compartits en l’espai i en el temps.
Així, hi trobem l’època de la televisió en blanc i negre, els madelman, l’escola religiosa, les coses que ens ha ajudat a formar-nos com a persones i els valors familiars que consolidem principalment amb els pares i els avis, entre d’altres aspectes vitals.
Joan de Déu Prats reconstrueix, d’aquesta manera, la seva memòria i ho fa en clau de literatura planera, que poden llegir els més joves, però que també desperta interès als que són més grans.
D’altra banda, l’autor ja té escrits més de 70 llibres per a nens i joves, que és la seva especialitat, ha guanyat nombrosos i importants concursos i ha estat traduït a diferents idiomes que van des de l’anglès fins al xinès.
En aquest curiós llibre memorialístic però breu (una rara avis), l’autor ret tribut al seu passat i ho fa des d’una manera molt senzilla, recordant-nos que la vida, moltes vegades, és fluir, un mateix i amb els altres.
A ‘El Cel de les Paperines’, l’autor explica als lectors la seva infantesa i ho fa a partir de breus capítols seqüencials de la seva vida, que molts podem reconèixer encara perquè hi ha nombrosos temes que són compartits en l’espai i en el temps.
Així, hi trobem l’època de la televisió en blanc i negre, els madelman, l’escola religiosa, les coses que ens ha ajudat a formar-nos com a persones i els valors familiars que consolidem principalment amb els pares i els avis, entre d’altres aspectes vitals.
Joan de Déu Prats reconstrueix, d’aquesta manera, la seva memòria i ho fa en clau de literatura planera, que poden llegir els més joves, però que també desperta interès als que són més grans.
D’altra banda, l’autor ja té escrits més de 70 llibres per a nens i joves, que és la seva especialitat, ha guanyat nombrosos i importants concursos i ha estat traduït a diferents idiomes que van des de l’anglès fins al xinès.
En aquest curiós llibre memorialístic però breu (una rara avis), l’autor ret tribut al seu passat i ho fa des d’una manera molt senzilla, recordant-nos que la vida, moltes vegades, és fluir, un mateix i amb els altres.
RIURE EN CATALÀ A LA LLIBRERIA PROA
RIURE EN CATALÀ!
Una aproximació a la narrativa humorística actual
Col·loqui i lectura de textos amb els escriptors:
XAVIER GUAL
(Premi Pere Quart d’humor i sàtira)
i JORDI CANTAVELLA
Divendres 18 de juliol a les 20h, a Proa Premià
Carrer del Nord, 71. Premià de Mar
Organitzen: Proa Premià i Regidoria de Cultura
Una aproximació a la narrativa humorística actual
Col·loqui i lectura de textos amb els escriptors:
XAVIER GUAL
(Premi Pere Quart d’humor i sàtira)
i JORDI CANTAVELLA
Divendres 18 de juliol a les 20h, a Proa Premià
Carrer del Nord, 71. Premià de Mar
Organitzen: Proa Premià i Regidoria de Cultura
lunes, julio 07, 2008
TOT ABAIXANT EL CAP...
Són molts anys abaixant el cap.
Tants, que les noves generacions
ja vénen amb l'espatlla torçada.
I ens conformem amb el plat a taula
i el copet a l'esquena.
El copet dels vençuts
i dels buròcrates.
Tants, que les noves generacions
ja vénen amb l'espatlla torçada.
I ens conformem amb el plat a taula
i el copet a l'esquena.
El copet dels vençuts
i dels buròcrates.
MANIFEST PERSONAL PER CATALUNYA I ELS CATALANS
1) Creure en el teu país i voler-ne el millor (Polítics professionals = NO!).
2) Unitat de les forces nacionalistes i catalanistes davant de Madrid i aquesta realitat anticatalanista que es diu Espanya i que mai abaixa la guàrdia.
3) Plantar-los cara de valent, des de la igualtat i no de la submissió.
2) Unitat de les forces nacionalistes i catalanistes davant de Madrid i aquesta realitat anticatalanista que es diu Espanya i que mai abaixa la guàrdia.
3) Plantar-los cara de valent, des de la igualtat i no de la submissió.
DEMOCRÀCIA?
Després de veure com alguns s'intitulen demòcrates, cal parar-se a reflexionar què vol dir la demòcracia i si paga la pena.
No necessàriament demòcrata i feixista es contrapossen.
I també hi ha fatxes d'esquerres, tants com de dretes.
No necessàriament demòcrata i feixista es contrapossen.
I també hi ha fatxes d'esquerres, tants com de dretes.
MANIFESTOS i ALTRES SUBTILESES
De tant en tant ens surten amb manifestos contra Catalunya i el catalanisme.
De fet, no ens hauríem de sorprendre perquè són molts anys de passar-nos la piconadora pel damunt, de totes les maneres possibles.
Espanya només admet catalans que acceptin la seva catalanitat com a segona opció, després de l'espanyola. I per això, ara surten tots aquests que volen relegar el català a llengua regional.
Entre Espanya i Catalunya no hi ha cap més solució que la submissió o plantar-los cara d'una vegada per totes.
Si les forces catalanistes es possessin d'acord i anessin de valent, totes aquestes coses ni tan sols passarien.
Fins que els catalans no ens posem d'acord i dibuixem un projecte comú del que volem, continuaran passanmt-nos pel damunt, una i altra vegada.
I a més, com s'està veient durant aquests dies se'ns rifen, amb el consentiment d'uns que diuen que són catalans o espanyols segons els convé.
De fet, no ens hauríem de sorprendre perquè són molts anys de passar-nos la piconadora pel damunt, de totes les maneres possibles.
Espanya només admet catalans que acceptin la seva catalanitat com a segona opció, després de l'espanyola. I per això, ara surten tots aquests que volen relegar el català a llengua regional.
Entre Espanya i Catalunya no hi ha cap més solució que la submissió o plantar-los cara d'una vegada per totes.
Si les forces catalanistes es possessin d'acord i anessin de valent, totes aquestes coses ni tan sols passarien.
Fins que els catalans no ens posem d'acord i dibuixem un projecte comú del que volem, continuaran passanmt-nos pel damunt, una i altra vegada.
I a més, com s'està veient durant aquests dies se'ns rifen, amb el consentiment d'uns que diuen que són catalans o espanyols segons els convé.
jueves, julio 03, 2008
LA CRISI MÉS VISIBLE
La crisi més visible de la nostra societat és la dels valors.
L'altra, l'econòmica, fa molt de mal, però té alts i baixos.
La de valors és permanent en els darrers anys.
L'altra, l'econòmica, fa molt de mal, però té alts i baixos.
La de valors és permanent en els darrers anys.
EL MANUSCRITO DE NEOPATRIA, de JORDI CANTAVELLA
Aquesta novel·la publicada per El Andén constata que en Jordi Cantavella és un autor que cal seguir de prop.
La seva literatura consisteix en posar tot d'ingredients en un túrmix, trinxar-los i donar-nos una empanada literària d'alta qualitat.
Amb en Cantavella travesses l'altra banda del mirall, un exercici, aquest, que en la seriositat endèmica de la nostra cultura només és habitual fer d'amagat, com una mena de masturbació literària, per entendre'ns.
I a més d'enfotre's de tot i endolla un cert compromís moral i polític de rerefons.
La seva literatura consisteix en posar tot d'ingredients en un túrmix, trinxar-los i donar-nos una empanada literària d'alta qualitat.
Amb en Cantavella travesses l'altra banda del mirall, un exercici, aquest, que en la seriositat endèmica de la nostra cultura només és habitual fer d'amagat, com una mena de masturbació literària, per entendre'ns.
I a més d'enfotre's de tot i endolla un cert compromís moral i polític de rerefons.
ENS FA MÉS LLIURES LA INFORMÀTICA?
Veient tot el que està passant en tinc seriosos dubtes.
La informàtica (i les nove stecnologies) ens ajuden a crear un món paral·lel, però arribarà el dia que no serem capaços de detectar com cau una fulla que no estigui feta per fotoshop.
Eeccsss!!!!
Visca en Thoreu i el 'Walden'.
La informàtica (i les nove stecnologies) ens ajuden a crear un món paral·lel, però arribarà el dia que no serem capaços de detectar com cau una fulla que no estigui feta per fotoshop.
Eeccsss!!!!
Visca en Thoreu i el 'Walden'.
domingo, junio 22, 2008
RIURE EN CATALÀ A LA LLIBRERIA PROA
El proper 18 de juliol us esperem a la llibreria Proa Premià, on celebrarem que estem vius i ens tornem a retrobar (i avui dia això ja és molt!), amb un ACTE LITERARI i unes COPES DE CAVA.
RIURE EN CATALÀ
Una aproximació a la literatura humorística actual catalana
Hi ha una literatura humorística 'seriosa' entre els autors joves de la Literatura Catalana que es fa actualment.
I més enllà de l'humor televisiu hi ha vida, com ho demostraran dos autors que practiquen aquest gènere des de la paraula impresa i amb les seves històries divertides, sarcàstiques, crítiques, iconoclastes i escatològiques".
Col·loqui i lectura de textos amb els autors:
- XAVIER GUAL, guanyador del Premi Pere Quart d'Humor i Sàtira amb el recull de contes "Estem en contra".
- JORDI CANTAVELLA, autor del recull de contes 'Paper higiènic' i de la novel·la 'El manuscrito de neopatria'.
Divendres 18 de juliol a les 20 h a Proa Premià.
Carrer del Nord, 71. Premià de Mar.
Organitza: Proa Premià i Regidoria de Cultura de Premià de Mar
T'HI ESPEREM I VINE DISPOSAT A RIURE!!!!!!!!
RIURE EN CATALÀ
Una aproximació a la literatura humorística actual catalana
Hi ha una literatura humorística 'seriosa' entre els autors joves de la Literatura Catalana que es fa actualment.
I més enllà de l'humor televisiu hi ha vida, com ho demostraran dos autors que practiquen aquest gènere des de la paraula impresa i amb les seves històries divertides, sarcàstiques, crítiques, iconoclastes i escatològiques".
Col·loqui i lectura de textos amb els autors:
- XAVIER GUAL, guanyador del Premi Pere Quart d'Humor i Sàtira amb el recull de contes "Estem en contra".
- JORDI CANTAVELLA, autor del recull de contes 'Paper higiènic' i de la novel·la 'El manuscrito de neopatria'.
Divendres 18 de juliol a les 20 h a Proa Premià.
Carrer del Nord, 71. Premià de Mar.
Organitza: Proa Premià i Regidoria de Cultura de Premià de Mar
T'HI ESPEREM I VINE DISPOSAT A RIURE!!!!!!!!
lunes, junio 09, 2008
NOVA DIVISA
"La llibertat comença en la ment i en el cor. La llibertat que evita que puguin deixar-se anar els propis impulsos i instints, torna sobre si mateixa a recollir la seva collita de dolor i esclavatge".
(No sé de qui és, però em val).
(No sé de qui és, però em val).
domingo, junio 08, 2008
EL MEDI AMBIENT, MÉS APROP DE TOTHOM
El coneixement del medi ambient i l’aportació personal que hi podem fer, són dos aspectes cada vegada més necessaris en la societat en la qual vivim, tant per als adults com per als infants.
Per aquest motiu, el passat 7 de juny, l’Ajuntament de Cabrera de Mar va convocar una jornada dedicada a reflexionar sobre el nostre entorn, des d’una visió global fins al punt de vista més comarcal o local. Tot un itinerari per ajudar a comprendre el que podem fer en benefici del nostre món més immediat.
Sota el títol ‘Cabrera de Mar, el medi ambient i tu’, la jornada s’estructurava en un ampli mostrari d’exposicions i actes.
Pel que fa a exposicions, tractaven els aspectes més diversos del medi ambient: la cultura de l’aigua, les agrupcions de defensa forestal, el Consorci que gestiona el Parc Serralada Litoral, la Confederació d’Horticultura Ornamental de Catalunya, les aportacions dels escolars o l’aplicació puntuals de millores mediambientals que poden fer-se al municipi.
També, hi havia una petita mostra de pugons, de plantes i documents relacionats amb la gestió de l’aigua.
D’altra banda, durant tot el dia van fer-se xerrades, un col·loqui o la projecció de la pel·lícula ‘Una verdad incómoda’.
Entre els treballs dels nens, una frase per tenir en compte i no oblidar-se’n: “La terra esta malalta, qui la curarà?”.
Per aquest motiu, el passat 7 de juny, l’Ajuntament de Cabrera de Mar va convocar una jornada dedicada a reflexionar sobre el nostre entorn, des d’una visió global fins al punt de vista més comarcal o local. Tot un itinerari per ajudar a comprendre el que podem fer en benefici del nostre món més immediat.
Sota el títol ‘Cabrera de Mar, el medi ambient i tu’, la jornada s’estructurava en un ampli mostrari d’exposicions i actes.
Pel que fa a exposicions, tractaven els aspectes més diversos del medi ambient: la cultura de l’aigua, les agrupcions de defensa forestal, el Consorci que gestiona el Parc Serralada Litoral, la Confederació d’Horticultura Ornamental de Catalunya, les aportacions dels escolars o l’aplicació puntuals de millores mediambientals que poden fer-se al municipi.
També, hi havia una petita mostra de pugons, de plantes i documents relacionats amb la gestió de l’aigua.
D’altra banda, durant tot el dia van fer-se xerrades, un col·loqui o la projecció de la pel·lícula ‘Una verdad incómoda’.
Entre els treballs dels nens, una frase per tenir en compte i no oblidar-se’n: “La terra esta malalta, qui la curarà?”.
L'OBRA DE VENTURA AMETLLER, RECUPERADA
L’Ajuntament de Mataró, el de Pals i Cossetània Edicions han publicat les novel·les ‘Summa kaòtica’ i ‘Resta kaòtica’, de Ventura Ametller, a partir d’una iniciativa que va impulsar la seva família fa un any.
Ventura Ametller és el pseudònim literari de Bonaventura Clavaguera Clavaguera. Va néixer a Pals el 1932 i fa molts anys que viu a Mataró. Va ser íntim amic de Josep Pla i aquest el cita diverses vegades a la seva obra. També va conèixer Salvador Espriu, que va ser qui li va suggerir el nom literari de Ventura Ametller.
La ‘Summa kaòtica’ és una reedició publicada per l’editorial Laia el 1986, dis la col·lecció El Mirall i el Temps. Narra l’etapa republicana que va del 1933 al 1939, però d’una manera sorprenent, defugint el tractament naturalista, interpretant la realitat i embolcallant el lector amb una enorme massa de referències culturals, màgiques, mítiques o filosòfiques, donant la seva particular visió del món i salvant de l’oblit figures i paisatges que l’autor va conèixer.
La segona part que tanca el cicle, la ‘Resta kaòtica’, és la cronologia de la derrota, acabada la guerra, amb la posterior repressió i la lluita personal de l’individu per sobreviure.
D’altra banda, Ametller utilitza un agosarada tècnica narrativa, on els personatges tenen diversos noms i es mouen en espais i temps diferentes, que el situen en l’avantguarda literària del país.
Ventura Ametller és el pseudònim literari de Bonaventura Clavaguera Clavaguera. Va néixer a Pals el 1932 i fa molts anys que viu a Mataró. Va ser íntim amic de Josep Pla i aquest el cita diverses vegades a la seva obra. També va conèixer Salvador Espriu, que va ser qui li va suggerir el nom literari de Ventura Ametller.
La ‘Summa kaòtica’ és una reedició publicada per l’editorial Laia el 1986, dis la col·lecció El Mirall i el Temps. Narra l’etapa republicana que va del 1933 al 1939, però d’una manera sorprenent, defugint el tractament naturalista, interpretant la realitat i embolcallant el lector amb una enorme massa de referències culturals, màgiques, mítiques o filosòfiques, donant la seva particular visió del món i salvant de l’oblit figures i paisatges que l’autor va conèixer.
La segona part que tanca el cicle, la ‘Resta kaòtica’, és la cronologia de la derrota, acabada la guerra, amb la posterior repressió i la lluita personal de l’individu per sobreviure.
D’altra banda, Ametller utilitza un agosarada tècnica narrativa, on els personatges tenen diversos noms i es mouen en espais i temps diferentes, que el situen en l’avantguarda literària del país.
'CRIMS A LA CATALUNYA DEL SEGLE XIX, de MANUEL BOFARULL i TERRADES
Publicat per Cossetània Edicions
En uns moments en els quals malauradament els successos estan a l’ordre del dia, ‘Crims a la Catalunya del segle XIX’ aplega onze històries que transcorren per diversos indrets de les terres catalanes, entre el 1838 i 1892 i que van ser narrats amb tota mena de detalls per la premsa de l’època.
Com es destaca en aquest llibre, el segle XIX va ser un moment en el qual els crims i les circumstàncies del procés i compliment de la sentència, eren seguit per la gent gairebé com se segueix el futbol actualment.
Els crims, narrats amb rigor i de forma entenedora, es complementen amb il·lustracions suggerents de la premsa de l’època.
Des del ‘Segrest i mort d’en Gallifa’, un assassinat que va convulsionar el Mataró de 1849, fins a ‘El parricidi de Lleida’, el 1838, ‘Les noies de Folgueroles’ (1858) o ‘Sang al santuari de Foix’ (1892), el lector hi trobarà un ventall d’històries reals transmeses per la premsa que esfereeixen i ens recorden que la crònica negra, per desgràcia, és un fet inherent a l’espècie humana.
L’autor d’aquest llibre, Manuel Bofarull, va néixer a Badalona el 1923. És autor d’una llarga nòmina de títols d’històrica comarcal lligada amb el Penedès. Va guanyar el premi Sant Jordi amb Ia novel·la històrica ‘Els hereus de la terra’, el 1987 i amb ‘Figures vora el rec’ (1995), va ser protagonista de la polèmica edició 1994 del premi Josep Pla.
En uns moments en els quals malauradament els successos estan a l’ordre del dia, ‘Crims a la Catalunya del segle XIX’ aplega onze històries que transcorren per diversos indrets de les terres catalanes, entre el 1838 i 1892 i que van ser narrats amb tota mena de detalls per la premsa de l’època.
Com es destaca en aquest llibre, el segle XIX va ser un moment en el qual els crims i les circumstàncies del procés i compliment de la sentència, eren seguit per la gent gairebé com se segueix el futbol actualment.
Els crims, narrats amb rigor i de forma entenedora, es complementen amb il·lustracions suggerents de la premsa de l’època.
Des del ‘Segrest i mort d’en Gallifa’, un assassinat que va convulsionar el Mataró de 1849, fins a ‘El parricidi de Lleida’, el 1838, ‘Les noies de Folgueroles’ (1858) o ‘Sang al santuari de Foix’ (1892), el lector hi trobarà un ventall d’històries reals transmeses per la premsa que esfereeixen i ens recorden que la crònica negra, per desgràcia, és un fet inherent a l’espècie humana.
L’autor d’aquest llibre, Manuel Bofarull, va néixer a Badalona el 1923. És autor d’una llarga nòmina de títols d’històrica comarcal lligada amb el Penedès. Va guanyar el premi Sant Jordi amb Ia novel·la històrica ‘Els hereus de la terra’, el 1987 i amb ‘Figures vora el rec’ (1995), va ser protagonista de la polèmica edició 1994 del premi Josep Pla.
lunes, junio 02, 2008
ARA SÍ, DE DEBÒ, EL MEGATALL DE L'N-II
La coordinadora NO N-II farà finalment el megatall reivindicatiu de la carretera, de Montgat a Cabrera de Mar, el proper diumenge 15 de juny i no el 8 com estava previst.
La Generalitat, des del Servei Català de Trànsit, va estudiar amb els alcaldes del Baix Maresme la coincidència del dia 8 amb el Gran Premi Cinzano de Catalunya de Moto GP, a Montmeló, que mou molta gent i demana disposició dels Mossos.
D'altra banda, en relació al megatall de la carretera, amb la intenció de coordinar Polica local i Mossos i garantir la seguretat, es va parlar amb la coordinadora No N-II i es va optar pel canvi de data.
No és fàcil, ja ho he dit altres vegades, reduir el problema de l’N-II a uns paràmetres objectius, perquè són molts els agents polítics i socials implicats, molts els punts de vista i tothom vol tenir la raó, tot i que al final s’haurà d’aplica una de les solucions possibles.
Al marge dels posicionaments dels grups polítics, la coordinadora No N-II, que integren plataformes cíviques de Premià de Mar, el Masnou i Vilassar de Mar, sempre ha demanat el trasllat de la carretera i el peatge gratuït de l’autopista C-32.
Gràcies a les seves accions, el tema no ha quedat en l’oblit sinó que ha sortit constantment als mitjans de comunicació i s’ha generat debat.
Però la coordinadora NO N-II no és l’únic agent “catalitzador” que demana solució a una fatídica via que ve portant accidents i morts, i que per molt que la maquillin (fa un any que hi treballen!) és cada vegada més obsoleta per a la gent que hi circula diàriament, en el marc d’una comarca que ha crescut molt en els darrers anys i que la proximitat de Barcelona ha convertit encara més en territori de pas.
El megatall, quan es realitzi, posarà un altre cop el dit a la nafra i demanarà una vegada més solucions que d’entrada ja no compten amb consens.
Mentre, anar queixant-nos i patir el dia a dia de l’N-II, els que hi anem amunt i avall, i que potser, aviat, si que anant a peu, com ja s’ha dit, arribarem més ràpid.
La Generalitat, des del Servei Català de Trànsit, va estudiar amb els alcaldes del Baix Maresme la coincidència del dia 8 amb el Gran Premi Cinzano de Catalunya de Moto GP, a Montmeló, que mou molta gent i demana disposició dels Mossos.
D'altra banda, en relació al megatall de la carretera, amb la intenció de coordinar Polica local i Mossos i garantir la seguretat, es va parlar amb la coordinadora No N-II i es va optar pel canvi de data.
No és fàcil, ja ho he dit altres vegades, reduir el problema de l’N-II a uns paràmetres objectius, perquè són molts els agents polítics i socials implicats, molts els punts de vista i tothom vol tenir la raó, tot i que al final s’haurà d’aplica una de les solucions possibles.
Al marge dels posicionaments dels grups polítics, la coordinadora No N-II, que integren plataformes cíviques de Premià de Mar, el Masnou i Vilassar de Mar, sempre ha demanat el trasllat de la carretera i el peatge gratuït de l’autopista C-32.
Gràcies a les seves accions, el tema no ha quedat en l’oblit sinó que ha sortit constantment als mitjans de comunicació i s’ha generat debat.
Però la coordinadora NO N-II no és l’únic agent “catalitzador” que demana solució a una fatídica via que ve portant accidents i morts, i que per molt que la maquillin (fa un any que hi treballen!) és cada vegada més obsoleta per a la gent que hi circula diàriament, en el marc d’una comarca que ha crescut molt en els darrers anys i que la proximitat de Barcelona ha convertit encara més en territori de pas.
El megatall, quan es realitzi, posarà un altre cop el dit a la nafra i demanarà una vegada més solucions que d’entrada ja no compten amb consens.
Mentre, anar queixant-nos i patir el dia a dia de l’N-II, els que hi anem amunt i avall, i que potser, aviat, si que anant a peu, com ja s’ha dit, arribarem més ràpid.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
