lunes, julio 09, 2007
JAUME ESQUIUS… FINS SEMPRE!
Dissabte 7-7-07 vaig anar a Súria, amb en Francesc Castanyé i l'Anna Salicrú per dir-te adéu. Feia un immillorable dia d’estiu, amb un sol intens i aclaparador i al teu poble ja es vivia l’ambient de Festa Major, amb senyeres pels carrers i aquest batec invisible que sempre es nota abans de les celebracions.
Què vols que et digui? Veníem al teu comiat amb aquesta ràbia i impotència que genera la pèrdua d’un amic, d’una persona jove. I vas aconseguir una vegada més transmetre’ns el teu optimisme etern, que sortíssim amb esperança d’un acte que de per sí sempre sol ser un ritual de tristesa.
Sé que des d’allà on siguis vas veure com tot el teu poble es bolcava en el teu record. També la família, els veïns, els amics i la plana major de TV3 i Catalunya Ràdio van voler acompanyar-te en un acte multitudinari i d’emocions indescriptibles en paraules. Per damunt de tot: quin preci que et tenien, que et tenim! I no és gens fàcil aconseguir-lo en aquest món de misèries i enveges. Tampoc és massa normal acomiadar-se de la vida terrenal amb la peça d’un musical (“Somnis”), ni amb petards, però sens dubte, una vegada més, la culpa és del guionista, en un acte final que ens va saber transmetre, a tots els que hi érem, la constatació de què no t’has anat, sinó que vius en tots nosaltres, amb més força que mai si cal.
Amic Jaume, vam cavalcar junts per les planures Tex Mex (Cat) de la Universitat Catalana d’estiu, a Prada, fent-hi el diari quan encara no existia internet i treballar sense recursos era part indefugible del guió.
Llargues nits que acabaven a les matinades –te’n recordes, Quico?–, amb en Manel, la Sílvia i alguns mercenaris més de la ploma que fins i tot ara em costa recordar. Davant de les múltiples i incomptables adversitats eres el treball segur, rigorós, amb un toc imaginatiu. I com rèiem, no? Encara que després sempre juréssim que no hi tornariem l’any següent i sempre tornàvem.
Et recordo especialment un any, marxant amb el teu 2CV i un filferro cap a Florència, de vacances. “Per què collons t’endús un filferro?”, vaig preguntar-te jo.
I em vas respondre que amb un filferro es podien solucionar moltes coses.
Uns anys després vàrem veure’ns a Mataró, amb la teva companya Sol, en el bateig del fill d’en Quico i l’Anna. I vàrem quedar de repetir la trobada. Sé que vau passar per la llibreria, a Premià de Mar, però amb mi ja no vau coincidir més. Però he sabut de tu, en els darrers temps, gràcies a en Quico, que en contacte amb l’Orteu ens informava de com anaven les coses. I ara…
Com el personatge d’’Afirma Pereira’, interpretat al cinema per Mastroianni, em costa de creure en la ressurrecció de la carn. Però des de dissabte passat que estic completament segur que no hi ha cap moment inútil a la vida, ni cap combat que estigui de més, com ja va dir el poeta. Ara, continues cavalcant amb tots nosaltres… I a tantes i tantes batalles a Súria i al conjunt dels Països Catalans, que has fet amb la gent que estimaves i que t’estima.
Gràcies Jaume pels instants compartits, per ajudar-nos a creure que sempre cal tenir somnis i anar a atrapar-los i que això és la vida, aquesta puta existència que ens obliga a conèixer-nos, a estimar-nos i a dir-nos adéu. I gràcies també pel teu somriure permanent, que estarà per sempre en la nostra memòria.
Ens veurem fent diaris en algun lloc o altre, com sempre sense recursos i fins a les tantes de la matinada.
Albert Calls
Què vols que et digui? Veníem al teu comiat amb aquesta ràbia i impotència que genera la pèrdua d’un amic, d’una persona jove. I vas aconseguir una vegada més transmetre’ns el teu optimisme etern, que sortíssim amb esperança d’un acte que de per sí sempre sol ser un ritual de tristesa.
Sé que des d’allà on siguis vas veure com tot el teu poble es bolcava en el teu record. També la família, els veïns, els amics i la plana major de TV3 i Catalunya Ràdio van voler acompanyar-te en un acte multitudinari i d’emocions indescriptibles en paraules. Per damunt de tot: quin preci que et tenien, que et tenim! I no és gens fàcil aconseguir-lo en aquest món de misèries i enveges. Tampoc és massa normal acomiadar-se de la vida terrenal amb la peça d’un musical (“Somnis”), ni amb petards, però sens dubte, una vegada més, la culpa és del guionista, en un acte final que ens va saber transmetre, a tots els que hi érem, la constatació de què no t’has anat, sinó que vius en tots nosaltres, amb més força que mai si cal.
Amic Jaume, vam cavalcar junts per les planures Tex Mex (Cat) de la Universitat Catalana d’estiu, a Prada, fent-hi el diari quan encara no existia internet i treballar sense recursos era part indefugible del guió.
Llargues nits que acabaven a les matinades –te’n recordes, Quico?–, amb en Manel, la Sílvia i alguns mercenaris més de la ploma que fins i tot ara em costa recordar. Davant de les múltiples i incomptables adversitats eres el treball segur, rigorós, amb un toc imaginatiu. I com rèiem, no? Encara que després sempre juréssim que no hi tornariem l’any següent i sempre tornàvem.
Et recordo especialment un any, marxant amb el teu 2CV i un filferro cap a Florència, de vacances. “Per què collons t’endús un filferro?”, vaig preguntar-te jo.
I em vas respondre que amb un filferro es podien solucionar moltes coses.
Uns anys després vàrem veure’ns a Mataró, amb la teva companya Sol, en el bateig del fill d’en Quico i l’Anna. I vàrem quedar de repetir la trobada. Sé que vau passar per la llibreria, a Premià de Mar, però amb mi ja no vau coincidir més. Però he sabut de tu, en els darrers temps, gràcies a en Quico, que en contacte amb l’Orteu ens informava de com anaven les coses. I ara…
Com el personatge d’’Afirma Pereira’, interpretat al cinema per Mastroianni, em costa de creure en la ressurrecció de la carn. Però des de dissabte passat que estic completament segur que no hi ha cap moment inútil a la vida, ni cap combat que estigui de més, com ja va dir el poeta. Ara, continues cavalcant amb tots nosaltres… I a tantes i tantes batalles a Súria i al conjunt dels Països Catalans, que has fet amb la gent que estimaves i que t’estima.
Gràcies Jaume pels instants compartits, per ajudar-nos a creure que sempre cal tenir somnis i anar a atrapar-los i que això és la vida, aquesta puta existència que ens obliga a conèixer-nos, a estimar-nos i a dir-nos adéu. I gràcies també pel teu somriure permanent, que estarà per sempre en la nostra memòria.
Ens veurem fent diaris en algun lloc o altre, com sempre sense recursos i fins a les tantes de la matinada.
Albert Calls
SOMNIS’, DE JAUME ESQUIUS i MIQUEL
La vida dóna moltes voltes
mai pots saber on et durà
avui ets aquí
demà ets allà
titella del destí.
Passar sense pena ni glòria
ningú vol aquesta fi
per no fer-ho tan dur
pren cadascú
un somni que hi doni sentit.
Somnis,
què seria
de la vida
sense un bon somni
que la faci endolcir
que et marqui un camí
per viure intensament.
Els somnis
tant se val si els fas reals
tu tingues un somni.
I depèn si ets valent o tens por
podràs aconseguir-lo o no.
JAUME ESQUIUS i MIQUEL
(del musical ‘Somnis’, estrenat a Súria, el 1997)
mai pots saber on et durà
avui ets aquí
demà ets allà
titella del destí.
Passar sense pena ni glòria
ningú vol aquesta fi
per no fer-ho tan dur
pren cadascú
un somni que hi doni sentit.
Somnis,
què seria
de la vida
sense un bon somni
que la faci endolcir
que et marqui un camí
per viure intensament.
Els somnis
tant se val si els fas reals
tu tingues un somni.
I depèn si ets valent o tens por
podràs aconseguir-lo o no.
JAUME ESQUIUS i MIQUEL
(del musical ‘Somnis’, estrenat a Súria, el 1997)
lunes, julio 02, 2007
'LA OTRA INDIA', DE RAMIRO CALLE
Podia semblar que el mestre en ioga i meditació Ramiro Calle escrivia massa quan ha aparegut aquest llibre de viatges i impressions que demostra que no ha esgotat de cap de les maneres els seus missatges com a autor. ‘La otra India’ ens condueix amb solidesa narrativa, combinada amb amenitat i saviesa, a la India actual, pura i dura. L’autor hi va a la recerca de l’espiritualitat, però no s’està de retratar-nos amb precisió paisatges i figures d’un verisme colpidor i alhora d’una extremada cruesa, per mostrar-nos la miscel·lània que pobla avui en dia aquest curiós i mil·lenari país, tot un referent espiritual. Benarés i el Ganges, Gandhi i Tagore o el més humil dels mortals, hi prenen vida i ens captiven com a lectors per acabar aportant-nos, també, valuosos consells que podem aplicar a les nostres vides diàries.
Albert Calls
Albert Calls
'PENSAR BIEN, SENTIRE BIEN', DE WALTER RISO
Walter Riso és un nom que coneixen ja molts lectors que volen aprofundir en els seus comportaments i viure una vida millor en una societat en la qual fer-ho no és gens fàcil. La nova aportació a l’abast dels lectors d’aquest psicòleg vinculat a Llatinoamèrica és el resultat d’anys de treball sobre teràpia cognitiva: com processem i interpretem la informació. Des de la seriositat i el rigor, es donen nombroses pautes per canviar la nostra manera de pensar i defugir el dolor, avançant cap a noves vies més creatives d’afrontar la vida diària.
Albert Calls
Albert Calls
'LA OTRA INDIA', DE RAMIRO CALLE
Podia semblar que el mestre en ioga i meditació Ramiro Calle escrivia massa quan ha aparegut aquest llibre de viatges i impressions que demostra que no ha esgotat de cap de les maneres els seus missatges com a autor. ‘La otra India’ ens condueix amb solidesa narrativa, combinada amb amenitat i saviesa, a la India actual, pura i dura. L’autor hi va a la recerca de l’espiritualitat, però no s’està de retratar-nos amb precisió paisatges i figures d’un verisme colpidor i alhora d’una extremada cruesa, per mostrar-nos la miscel·lània que pobla avui en dia aquest curiós i mil·lenari país, tot un referent espiritual. Benarés i el Ganges, Gandhi i Tagore o el més humil dels mortals, hi prenen vida i ens captiven com a lectors per acabar aportant-nos, també, valuosos consells que podem aplicar a les nostres vides diàries.
'PENSAR BIEN, SENTIRSE BIEN', DE WALTER RISO
Walter Riso és un nom que coneixen ja molts lectors que volen aprofundir en els seus comportaments i viure una vida millor en una societat en la qual fer-ho no és gens fàcil. La nova aportació a l’abast dels lectors d’aquest psicòleg vinculat a Llatinoamèrica és el resultat d’anys de treball sobre teràpia cognitiva: com processem i interpretem la informació. Des de la seriositat i el rigor, es donen nombroses pautes per canviar la nostra manera de pensar i defugir el dolor, avançant cap a noves vies més creatives d’afrontar la vida diària.
L'ART DEL GRAFIT
Mentre estan construint el TecnoCampus, a Mataró, han tingut l’encert de deixar que els artistes del grafit omplin d’obres d’art les parets, s’entén que de moment provisionals, d’aquest futur centre tecnològic. La veritat, ha estat una acció intel·ligent que demostra que hi ha molts bons artistes d’aquesta disciplina i que en col·laboració amb les institucions es poden trobar espais adients per mostrar el seu talent al gran públic. Des del cotxe o a peu pots anar visualitzant la llarga nòmina d’obres, algunes amb càrrega crítica i d’altres purament estètica, filles legítimes dels temps actuals, però totes donant la sensació que una paret pot convertir-se en un espai de museu. Aquesta manera de trobar acords beneficiosos amb els artistes del grafit enriqueix el conjunt de la societat i és ben allunyada de l’altra, la que consisteix en atacar des de l’anonimat i omplir de pintades els espais dels qui no ho volen. La provocació que hi ha en alguns d’aquests grafits, diguem-ne “legals”, de les parets del TecnoCampus, eleva aquest art a un nivell que es mereix molt de respecte. Hi ha doncs un pacte possible entre l’art del grafit i la societat, com demostren aquestes creacions arran de mar, preludi del que ha de ser un futur punt de referència tecnològic de Mataró i del Maresme. De moment, en aquest sentit, sembla que es va per bon camí.
FESTIVAL D'ESTIU D'ALELLA. NOVES PROPOSTES
La tercera edició del Festival d’Estiu d’Alella arriba enguany amb un nou programa que combina els concerts de pagament als jardins privats de la Finca de Cal Marquès i de les Quatre Torres amb els concerts gratuïts a diferents espais públics del municipi.
D’aquesta manera, el programa del Festival als Jardins, una de les més interessants propostes culturals del Baix Maresme, proposa enguany les actuacions de l’Orquestra Simfònica de Sant Cugat, dirigida per Josep Ferré (30 de juny), la Polifònica Joia d’Alella, dirigida per Jordi Gonzàlez, amb l’Orquestra Filharmonia Hekàteros (14 de juliol), Cris Juanico interpretarà els estàndards de jazz que es troben en el seu darrer disc, amb l’Original Jazz Orquestra Taller de Músics, dirigida per Vicens Martín (21 de juliol) i Jordi Savall amb Pedro Estevan portaran les músiques relacionades amb el món de la cultura de l’Hespèria antiga –península itàlica i ibèrica– (26 juliol).
D’altra banda, per segon any, es presenta el Festival al Carrer, una iniciativa que vol apropar la música a tothom i ho fa programant concerts gratuïts a diferents indrets públics del municipi. El programa d’actuacions inclou a Quimi Portet, que interpretarà temes del seu darrer disc, ‘Matem els dimarts i els divendres’ (5 de juliol), el grup de música barroca Spiritus et Alme, amb interpretacions de peces franceses del segle XVIII (7 de juliol) i l’espectacle de Música i balls irlandesos Celtic Caos, un ampli ventall de ritmes i estils de dansa irlandesa i balls de la cultura celta (19 de juliol).
Es pot accedir a la web del Festival: www.festivalalella.org, on els organitzadors donen més àmplia notícia dels espectacles de tot el programa de concerts.
D’aquesta manera, el programa del Festival als Jardins, una de les més interessants propostes culturals del Baix Maresme, proposa enguany les actuacions de l’Orquestra Simfònica de Sant Cugat, dirigida per Josep Ferré (30 de juny), la Polifònica Joia d’Alella, dirigida per Jordi Gonzàlez, amb l’Orquestra Filharmonia Hekàteros (14 de juliol), Cris Juanico interpretarà els estàndards de jazz que es troben en el seu darrer disc, amb l’Original Jazz Orquestra Taller de Músics, dirigida per Vicens Martín (21 de juliol) i Jordi Savall amb Pedro Estevan portaran les músiques relacionades amb el món de la cultura de l’Hespèria antiga –península itàlica i ibèrica– (26 juliol).
D’altra banda, per segon any, es presenta el Festival al Carrer, una iniciativa que vol apropar la música a tothom i ho fa programant concerts gratuïts a diferents indrets públics del municipi. El programa d’actuacions inclou a Quimi Portet, que interpretarà temes del seu darrer disc, ‘Matem els dimarts i els divendres’ (5 de juliol), el grup de música barroca Spiritus et Alme, amb interpretacions de peces franceses del segle XVIII (7 de juliol) i l’espectacle de Música i balls irlandesos Celtic Caos, un ampli ventall de ritmes i estils de dansa irlandesa i balls de la cultura celta (19 de juliol).
Es pot accedir a la web del Festival: www.festivalalella.org, on els organitzadors donen més àmplia notícia dels espectacles de tot el programa de concerts.
miércoles, junio 27, 2007
N'HI HA MÉS QUE MIREN QUE NO PAS ELS QUE TREBALLEN
La burocràcia és una càrrega per a l'estat.
El dia que pesa més que els aparells de producció,
acaba sent un llastre que ho enfonsa tot.
El dia que pesa més que els aparells de producció,
acaba sent un llastre que ho enfonsa tot.
martes, junio 26, 2007
UNA LLUM EN L'OBSCURITAT
Estar "impregnat de la brossa que ens envolta". Un terme inventat per MT, aplicable a l'autor dels meus poemes i que s'obre a moltes reflexions.
El procés de purificació no sempre és fàcil en un món de dolor.
El procés de purificació no sempre és fàcil en un món de dolor.
lunes, junio 25, 2007
LA SOLITUD DE LES TOTXANES
El promotor immobiliari es mor.
Incineren les seves restes
que dipositen en una urna d’or i brillants.
A dins, també hi aboquen portland,
trossos de bitllets,
dues ratlles de coca, una targeta
amb el telèfon d’una puta d’alt standing
i la fotocòpia d’una hipoteca estàndard.
Al final, per compactar-ho, un pobre s’hi pixa.
De l’antic potentat, ara és tot el que en resta.
Incineren les seves restes
que dipositen en una urna d’or i brillants.
A dins, també hi aboquen portland,
trossos de bitllets,
dues ratlles de coca, una targeta
amb el telèfon d’una puta d’alt standing
i la fotocòpia d’una hipoteca estàndard.
Al final, per compactar-ho, un pobre s’hi pixa.
De l’antic potentat, ara és tot el que en resta.
sábado, junio 23, 2007
ELS TOROS, UN DEBAT ESTÈRIL
El debat que aquests dies s’ha generat als mitjans de comunicació sobre els toros és molt estèril. Qüestionar-se si torturar un animal en una plaça és o no cultura i de quin tipus, només demostra, una vegada més, com estem a la cua de moltes coses. No pot negar-se que torejar o martiritzar un brau en les múltiples variables existents (a Cataluya, Espanya i on sigui) és producte d’una cultura, però d’una certa barbàrie, de la qual se’n poden trobar nombrosos testimonis a la història. I en aquests termes, penso jo, no hi ha debat possible, com no n’hi ha quan algú maltracta a un ésser viu, sigui quin sigui. L’única solució per al conjunt de la societat, com en el cas del tabac, passa per prendre mesures valentes i decidides, en benefici de la col·lectivitat i dins del seny, en aquest àmbit i en molts d’altres que regulen la nostra relació amb els animals amb que vivim i també els que ens mengem. S’ha regulat el fet de fumar en els llocs públics i ja comencem a acostumar-nos, no? D’altra banda, no puc entendre de cap de les maneres que hi hagi en el que ens anomenem “societat civilitzada” qui gaudeixi amb espectacles d’aquestes característiques. Més aviat em preocupa que es reivindiquin sota la presumpció de defensar la tradició i la cultura. Vist així, potser sí que hi ha tradicions que més val que desapareixin per sempre.
'BRUMAS DEL FRANQUISMO', DE FRANCESC SÁNCHEZ BARBA
Francesc Sánchez Barba és un autor vinculat a Premià de Mar que ve desenvolupant una intensa obra al voltant de l’anàlisi del món del cinema i alguns dels seus gèneres. Fruit de la seva tasca, ja han sortit dos llibres que estudien la relació de la música pop i la Segona Guerra Mundial amb el setè art. El seu darrer treball, que ha aparegut aquest mes de juny, porta per títol ‘Brumas del franquismo. El auge del cine negro español (1950-1965)’ i passa revista ara a un període amb tocs de clarobscurs de la nostra història més recent, a través del treball de cineastes que en un procés de recuperació i sota un règim totalitari, varen començar a donar oxigen amb les seves propostes. A través de l’anàlisi d’aquestes pel·lícules, l’autor n’extreu molt del nostre passat més contemporani i ens acosta a unes narracions cinematogràfiques de policies i delinqüents que amagaven la crítica al sistema com podien o retrataven un model que contrasta amb el seu homònim nordamericà, que ha esdevingut un referent mundial. En l’assaig es tracten 208 títols i a més de reflectir uns moments i unes persones agosarades que s’estimaven el que feien des d’una òptica professional, es convida al lector a homenatjar-los amb la visualització dels seus treballs, perquè aquests no quedin finalment en l’oblit.
ARBRES CENTENARIS TALLATS A ARGENTONA
Diversos veïns de la localitat i l’entitat mediambiental Natura van denunciar el passat 19 de juny el tall de dos arbres centenaris que va fer l’Ajuntament del municipi, a través d’una empresa subcontractada. L’actuació va succeir el passat divendres 15 de juny, quan encara no havia pres possessió el nou equip de govern del consistori. Segons van explicar de Natura, els dos arbres tallats eren dos pins pinyoners que es trobaven al Torrent de Can Serra de Lladó. Es dóna el cas que un tenia 127 anys i l’altre 116 i es consideren “arbres monumentals”, atès que mesuraven uns 30 metres d’alçada per 1,20 de diàmetre.
D’altra banda, segons ha transcendit, el tall dels arbres va fer-se perquè un tècnic municipal va emetre un informe de la seva perillositat, ja que havien caigut unes branques i havien malmès un vehicle.
Des de l’entitat Natura, Oriol Bassa ha explicat “que el problema s’hauria pogut resoldre fent una poda sanitària”.
D’altra banda, segons ha transcendit, el tall dels arbres va fer-se perquè un tècnic municipal va emetre un informe de la seva perillositat, ja que havien caigut unes branques i havien malmès un vehicle.
Des de l’entitat Natura, Oriol Bassa ha explicat “que el problema s’hauria pogut resoldre fent una poda sanitària”.
LLADRES DE CARRETERA A L'ALT MARESME
La Guàrdia Civil va desmantellar una banda d’atracadors que robava a les carreteres el passat dimecres 20 de juny, en una acció policial que va fer-se als càmpings El Far, de Calella i Pinar Playa, de Santa Susana. Fruit d’aquesta actuació es van detenir una vintena de persones que vivien en les instal·lacions dels càmpings amb les seves famílies, sense despertar sospites i que són d’origen paquistanès i iranià.
L’operació policial va començar a les vuit del matí i va concloure cap a les 11,30. Va desenvolupar-la un jutge de Múrcia, amb la coordinació de l’operatiu des de Madrid i intervencions a Barcelona i València, segons fonts policials. També, van fer-se més detencions a la zona de Llevant, al País Valencià. Una vegada conclosos els registres als càmpings del Maresme, la Guàrdia Civil va immobilitzar els vehicles dels detinguts, de gamma alta i va incautar-se d’objectes com càmeres fotogràfiques, telèfons mòbils, navegadors GPS i diners producte dels robatoris de la xarxa, que acumulava gran quantitat de denúncies.
La banda robava majoritàriament a l’AP-7, fent-se passar per policies, vestits amb armilles de color groc i llums de senyalització als seus vehicles. Aturava cotxes, principalment de turistes, mostrant-los plaques falses i aprofitava per atracar-los.
Els “policies foul”, com els coneix la Guàrdia Civil, feien les sevas accions de forma molt ràpida i les plaques que mostraven eren imitacions molt dolentes.
L’operació policial va començar a les vuit del matí i va concloure cap a les 11,30. Va desenvolupar-la un jutge de Múrcia, amb la coordinació de l’operatiu des de Madrid i intervencions a Barcelona i València, segons fonts policials. També, van fer-se més detencions a la zona de Llevant, al País Valencià. Una vegada conclosos els registres als càmpings del Maresme, la Guàrdia Civil va immobilitzar els vehicles dels detinguts, de gamma alta i va incautar-se d’objectes com càmeres fotogràfiques, telèfons mòbils, navegadors GPS i diners producte dels robatoris de la xarxa, que acumulava gran quantitat de denúncies.
La banda robava majoritàriament a l’AP-7, fent-se passar per policies, vestits amb armilles de color groc i llums de senyalització als seus vehicles. Aturava cotxes, principalment de turistes, mostrant-los plaques falses i aprofitava per atracar-los.
Els “policies foul”, com els coneix la Guàrdia Civil, feien les sevas accions de forma molt ràpida i les plaques que mostraven eren imitacions molt dolentes.
sábado, junio 16, 2007
L'ACCIÓ SOLIDÀRIA COM A PROPOSTA DE FUTUR
La Festa del comerç just i la banca ètica apropen aquest mes de juny a més de 60 municipis catalans com practicar la solidaritat és més fàcil del que sembla i un petit gest pot contribuir a canviar la globalitat. Sovint no tenim prou informació per jutjar, però quan ens arriba, ens fa replantejar moltes coses. La Festa del comerç just i la banca ètica ajuden a apropar als ciutadans per què cal un comerç just, els desequilibris del comerç internacional, el comerç just a Catalunya o com es pot contribuir des de l’acció individual per millorar les condicions de vida d’aquells pobles menys desenvolupats (o que no s’han deixat desenvolupar, la veritat!) des de les nostres petites accions diàries i quotidianes. També, la proposta de la banca ètica marca camins perquè puguem contribuir en el dia a dia per un món millor. Cal observar-ho tot plegat i analitzar-ho amb cura i prendre finalment d’aquesta manera partit personal.
D’altra banda, al Maresme, el passat 16 de juny, l’entitat Cabrera Solidària va fer 10 anys, tota una fita per aquesta agrupació que ha fet de la solidaritat envers els menys afavorits el seu objectiu de treball.
D’altra banda, al Maresme, el passat 16 de juny, l’entitat Cabrera Solidària va fer 10 anys, tota una fita per aquesta agrupació que ha fet de la solidaritat envers els menys afavorits el seu objectiu de treball.
ALELLA TORNA A CONVOCAR EL SEU CARTELL DE PREMIS LITERARIS
Una opció per als autors literaris que comencen és presentar els seus primers treballs als certàmens. D’entre els que es convoquen al Maresme cal destacar el cartell de l’Ajuntament d’Alella, obert a un amplíssim ventall de possibilitats en el camp de la poesia i la narrativa.
El primer dels guardons que convoquen és l’Alella a Maria Oleart, que enguany arriba a la seva onzena edició i que s’adreça als poetes de l’àmbit català. El guanyador pot veure la seva obra publicada en una luxosa col·lecció que ha anat assolint, a poc a poc, molt de prestigi.
El segon concurs que organitzen és el Guida Alzina de contes, que en la seva setena edició consta de noves bases. D’aquesta manera, si s’adreçava a un públic juvenil, a partir d’ara s’obre a totes les edats.
Finalment, la quarta edició de l’Alella a Isidre Pòlit guardona relats curts d’astronomia, una proposta aquesta diria que única en el panorama dels premis catalans, convocada en aquest cas per l’Agrupació d’Astronomia d’Alella, amb el suport del consistori.
D’altra banda, tohom que vulgui participar en qualsevol de les tres convocatòries, cal que tingui en compte que les bases completes –es poden sol·licitar a l’Ajuntament alellenc– indiquen que la data de termini per entregar els treballs és el proper dia 20 de juliol.
El primer dels guardons que convoquen és l’Alella a Maria Oleart, que enguany arriba a la seva onzena edició i que s’adreça als poetes de l’àmbit català. El guanyador pot veure la seva obra publicada en una luxosa col·lecció que ha anat assolint, a poc a poc, molt de prestigi.
El segon concurs que organitzen és el Guida Alzina de contes, que en la seva setena edició consta de noves bases. D’aquesta manera, si s’adreçava a un públic juvenil, a partir d’ara s’obre a totes les edats.
Finalment, la quarta edició de l’Alella a Isidre Pòlit guardona relats curts d’astronomia, una proposta aquesta diria que única en el panorama dels premis catalans, convocada en aquest cas per l’Agrupació d’Astronomia d’Alella, amb el suport del consistori.
D’altra banda, tohom que vulgui participar en qualsevol de les tres convocatòries, cal que tingui en compte que les bases completes –es poden sol·licitar a l’Ajuntament alellenc– indiquen que la data de termini per entregar els treballs és el proper dia 20 de juliol.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
