miércoles, abril 25, 2007
1966-2007
Ara ja ho saps
que no hi ha paradís
sinó la barra d'un bar greixós
amb copes de plàstic,
cerveses esbravades
i alcohol de garrafa.
Et van ensenyar que la vida
era un llibre de contes
i al final no,
tot plegat
és un full de diari
arrugat,
estripat,
que oneja vençut
a la boca grotesca
de qualsevol
paperera
anònima.
que no hi ha paradís
sinó la barra d'un bar greixós
amb copes de plàstic,
cerveses esbravades
i alcohol de garrafa.
Et van ensenyar que la vida
era un llibre de contes
i al final no,
tot plegat
és un full de diari
arrugat,
estripat,
que oneja vençut
a la boca grotesca
de qualsevol
paperera
anònima.
THE END
Moltes utopies acaben amb nosaltres mateixos,
però en comencen de noves, amb d'altres persones.
però en comencen de noves, amb d'altres persones.
lunes, abril 16, 2007
'COMO CONVERTIRSE EN BUDA EN CINCO SEMANAS', DE GIULIO CESARE GIACOBBE
‘Como convertirse en un Buda en cinco semanas’,
de Giulio Cesare Giacobbe
Publicat per Grijalbo
El ritme de vida que portem ens aboca cada vegada més al desastre personal. Això que és una percepció col·lectiva, a nivell individual encara és un aspecte molt més preocupant. L’excés de treball, la precarietat laboral o la lleugeresa insostenible de l’ésser, més palesa ara que mai, ens porten a un atzcucac que en alguns casos pot acabar en tragèdia. Però sortosament hi ha d’altres camins i molts llibres d’autoajuda ens donen les pistes per començar a sortir-se’n amb encert, com el que ens ocupa, subtitulat ‘Un manual serio de autorrealización’. ‘Como ser un Buda en cinco semanas’ sintetitza les claus del Budisme i ens les acosta aplicades a la vida moderna, actual. El lector hi trobarà senzilles operacions d’autorreflexió i per assolir la calma, que li permetran afrontar la vida diària amb una actitud més positiva, serena i constructiva alhora. D’altra banda, l’autor d’aquesta obra també ha escrit ‘En busca de los mimos perdidos. Una psicología revolucionaria para el soltero y la pareja’.
de Giulio Cesare Giacobbe
Publicat per Grijalbo
El ritme de vida que portem ens aboca cada vegada més al desastre personal. Això que és una percepció col·lectiva, a nivell individual encara és un aspecte molt més preocupant. L’excés de treball, la precarietat laboral o la lleugeresa insostenible de l’ésser, més palesa ara que mai, ens porten a un atzcucac que en alguns casos pot acabar en tragèdia. Però sortosament hi ha d’altres camins i molts llibres d’autoajuda ens donen les pistes per començar a sortir-se’n amb encert, com el que ens ocupa, subtitulat ‘Un manual serio de autorrealización’. ‘Como ser un Buda en cinco semanas’ sintetitza les claus del Budisme i ens les acosta aplicades a la vida moderna, actual. El lector hi trobarà senzilles operacions d’autorreflexió i per assolir la calma, que li permetran afrontar la vida diària amb una actitud més positiva, serena i constructiva alhora. D’altra banda, l’autor d’aquesta obra també ha escrit ‘En busca de los mimos perdidos. Una psicología revolucionaria para el soltero y la pareja’.
EL MES DEL LLIBRE I LES NOVETATS EDITORIALS
L’abril torna a portar-nos una vegada més, amb el retorn de la primavera –tot i els imprevistos del temps d’aquest any, que no para de sorprendre’ns– la festa del llibre. Fruit d’aquesta data emblemàtica de Sant Jordi surten més novetats editorials que a qualsevol altra època, les parades s’omplen de volums de tots els formats, colors i continguts i per uns pocs dies pren més protagonisme que mai el paper imprès. Molts dels pobles del Maresme aprofiten la diada per editar títols d’autors relacionats amb la comarca que permeten la pervivència de la cultura local. D’altra banda, és també el millor moment per adquirir aquests volums, els quals una vegada passats els mesos són difícilment trobables que no sigui als espais reservats de les biblioteques. La festa del llibre, acompanyada de la de la rosa, és la millor oportunitat que existeix de sintetitzar l’amor per la parella i l’amor per la cultura. Roses i llibres poblen amb escreix aquest mes el nostre paisatge i si no hi fossin trobaríem a faltar-ho. O no?
CURSA ELECTORAL, LA MATEIXA COMÈDIA
Estem a pocs dies de les eleccions municipals, tot i que un es pregunta com encara hi ha qui té la fermesa d’anar a votar després de veure l’espectacle col·lectiu que fa la classe política. La normalitat de la democràcia també ha comportat un cert desencís. Hi ha qui creu encara en la bona fe dels responsables del que anomenem “cosa pública”? Dia a dia veiem com estem immergits en una mena de despropòsit generalitzat en el qual molts governants han demostrat només que els que els interessa és especular urbanísticament i col·locar a l’aparell els seus col·legues. On estan aquells polítics de la transició que aspiraven a millorar una societat encarcarada? La política ha de ser acció per transformar la societat o no ha de ser. Ara vénen temps en què ens ofereixen meravelles. Prometre és fàcil. Regals, rebaixes i ofertes que una vegada estan al poder tenen quatre anys per incomplir i deixar en l’oblit sistemàtic. On estan aquells polítics de la transició que lluitaven per un país millor i més just? Molts dels que tenim ara no s’hi reconeixen o són només d’una classe encaparrada en poder entrar al consitori com si d’una acció empresarial més es tractés. I prou.
lunes, marzo 26, 2007
LA MIRADA AL FUTUR DE LA CIÈNCIA FICCIÓ
La biblioteca Pompeu Fabra de Mataró mostra fins al 10 d’abril l’exposició ‘Ciència ficció: una mirada al futur’, amb panells informatius i llibres que donen una àmplia panoràmica d’aquest gènere, que va començar en les revistes i els còmics i va seguir a la televisió i molt especialment al cinema, que va amplificar-lo socialment arreu del món. L’exposició de la Pompeu Fabra fa un ampli repàs a les caracterísiques més destacables de la Ciència Ficció (CF), així com als temes recurrents que han sortit en molts dels llibres que l’han fet popular: viatges a l’espai, extraterrestres, robots i màquines, viatges en el temps, àliens, ciberpunk, ucronies i noves societats, la visió del gènere o la CF catalana, entre d’altres aspectes importants. La mostra compta amb el guió i textos de l’especialista Miquel Barceló i ha estat promoguda per la Diputació de Barcelona. A més d’una panoràmica prou aclaridora, els visitants podran apropar-se als clàssics literaris de la CF: Asimov, Clarke, Verne… Daltra banda, una vegada conclogui l’exposició a Mataró, continuarà la seva itinerància per d’altres centres de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la demarcació de Barcelona.
TURISMES COMARCALS
El Consorci de promoció turística Costa del Maresme va celebrar el passat dimarts 20 de febrer el seu desè aniversari amb un acte públic a la Sala de Plens del Consell Comarcal, al qual van assistir alcaldes i regidors dels municipis de la comarca. També, es va comptar amb la presència del president del Consorci, Carles Rocabert i d’expresidents de l’organisme, creat fa una desena d’anys per promocionar i impulsar un turisme de qualitat al Maresme. D’altra banda, el passat dijous 22 de març, va presentar-se la marca turística “Les 3 Viles”, a l’Hotel Colón de Caldes d’Estrac. En aquest acte, es va comptar amb l’assistència de l’alcalde de Caldes d’Estrac, Josep M. Freixas, el de Sant Andreu de Llavaneres, Víctor Rost i el de Sant Vicenç de Montalt, Lluís Bisbal.
L’evolució qualitativa que ha viscut el turisme a la comarca en els darrers anys és, però, la suma de la tasca dels agents institucionals i privats que han apostat fort perquè el Maresme sigui una zona de referència, oberta a visitants, amb un ampli ventall d’atractius que passen pel patrimoni, la restauració, el litoral o la muntanya, entre d’altres aspectes. En els darrers anys, a més, es ve parlant de la recerca d’un turisme de qualitat, fidel, que contribueixi a generar recursos i vertebrar alguns dels puntals socieoeconòmics de la comarca. Tot plegat, però, demana un treball constant, repensant el que s’ha fet i encaminant noves direccions en un sector que és molt mòbil. Hi la impressió, però, que en els deu anys de vida del Consorci s’ha fet bona feina, potser no tota la que caldria, però sí uns fonaments importants que van garantint que s’avanci, es millori i es pugui parlar d’una comarca turística des de la seva vessant més qualitativa.
L’evolució qualitativa que ha viscut el turisme a la comarca en els darrers anys és, però, la suma de la tasca dels agents institucionals i privats que han apostat fort perquè el Maresme sigui una zona de referència, oberta a visitants, amb un ampli ventall d’atractius que passen pel patrimoni, la restauració, el litoral o la muntanya, entre d’altres aspectes. En els darrers anys, a més, es ve parlant de la recerca d’un turisme de qualitat, fidel, que contribueixi a generar recursos i vertebrar alguns dels puntals socieoeconòmics de la comarca. Tot plegat, però, demana un treball constant, repensant el que s’ha fet i encaminant noves direccions en un sector que és molt mòbil. Hi la impressió, però, que en els deu anys de vida del Consorci s’ha fet bona feina, potser no tota la que caldria, però sí uns fonaments importants que van garantint que s’avanci, es millori i es pugui parlar d’una comarca turística des de la seva vessant més qualitativa.
'EL FESTÍN DE BABETTE', D'ISAK DINESEN
‘El festín de Babette’,
d’Isak Dinesen,
amb il·lustracions
de Noemí Villamuza
Nórdica Libros
El segon volum de la col·lecció “Ilustrados” és una història breu de l’escriptora danesa Isak Dinesen (pseudònim de Karen Blixen), autora de “Memòries d’Àfrica”, novel·la que tots recordem per la seva versió cinematogràfica. ‘El festín de Babette’ narra com en un aïllat poble de pescadors, dins un ambient religiós tancat, Babette –una jove francesa que no hi acaba d’encaixar– decideix homenatjar les dues germanes que l’han acollit amb un sopar extraordinari. De fet, serà una acció contra tot pronòstic que acabarà deixant al descobert unes curioses i suggerents motivacions, que fan replantejar coses al lector. El relat va inspirar el film del mateix títol, dirigit pel danès Gabriel Axel, que va obtenir un Òscar l’any 1987, a la millor pel·lícula estrangera. D’altra banda, les il·lustracions d’aquesta bella edició han anat a càrrec de Noemí Villamuza, nascuda a Palencia i afincada a Barcelona, autora de més de 25 títols publicats amb els seus dibuixos, que austers i alhora agosarats, donen les tonalitats grises necessàries a aquest volum per acabar d’endinsar el lector en un univers tancat que s’obrirà, però, a sorpreses al final.
d’Isak Dinesen,
amb il·lustracions
de Noemí Villamuza
Nórdica Libros
El segon volum de la col·lecció “Ilustrados” és una història breu de l’escriptora danesa Isak Dinesen (pseudònim de Karen Blixen), autora de “Memòries d’Àfrica”, novel·la que tots recordem per la seva versió cinematogràfica. ‘El festín de Babette’ narra com en un aïllat poble de pescadors, dins un ambient religiós tancat, Babette –una jove francesa que no hi acaba d’encaixar– decideix homenatjar les dues germanes que l’han acollit amb un sopar extraordinari. De fet, serà una acció contra tot pronòstic que acabarà deixant al descobert unes curioses i suggerents motivacions, que fan replantejar coses al lector. El relat va inspirar el film del mateix títol, dirigit pel danès Gabriel Axel, que va obtenir un Òscar l’any 1987, a la millor pel·lícula estrangera. D’altra banda, les il·lustracions d’aquesta bella edició han anat a càrrec de Noemí Villamuza, nascuda a Palencia i afincada a Barcelona, autora de més de 25 títols publicats amb els seus dibuixos, que austers i alhora agosarats, donen les tonalitats grises necessàries a aquest volum per acabar d’endinsar el lector en un univers tancat que s’obrirà, però, a sorpreses al final.
lunes, marzo 19, 2007
EL RETORN DEL CAPITAN TRUENO I DEL JABATO
LLIBRES
El Capitán Trueno
i també… El Jabato
Ediciones B
Víctor Mora
i diversos dibuixants
Hi ha còmics que triomfen al moment i d’altres que marquen generacions senceres. És el cas de les creacions historietístiques de Víctor Mora, guionista i escriptor de referència afincat a Premià de Dalt i creador del Capitán Trueno o del Jabato, així com del Cosaco Verde, el Sheriff King o Dani Futuro, per esmentar només els més reconeguts. Ediciones B reedita ara, sortosament, les historietes del Capitán Trueno i del Jabato a color, en volums de tapa dura. En el cas de Trueno, m’arriba a les mans el que inclou historietes dels dibuixants Beaumont, Carrión, Buylla i Tomás Marco. Del Jabato, s’apleguen treballs il·lustrats per F. Darnís. Els dos personatges, tant el valerós cavaller com l’invencible iber, poden ser coneguts, d’aquesta manera, per noves generacions de lectors, mentre d’altres els podem revisitar i hi trobem les mateixes sensacions de quan érem més joves o petits. Qui no recorda haver-se gastat la paga setmanal en l’adquisició de quaderns d’aquests herois? De fet, també, molts dels valors que els caracteritzaven ens han ajudat a evolucionar com a persones… D’altra banda, els malèvols enemics i les situacions d’enjòlit ens captivaven i ens submergien en universos de paper que ens feien gaudir i esperar el continuarà. Una fórmula aquesta que encara funciona i tot fa pensar que molts anys més, perquè la qualitat, sens dubte, supera el pas del temps.
El Capitán Trueno
i també… El Jabato
Ediciones B
Víctor Mora
i diversos dibuixants
Hi ha còmics que triomfen al moment i d’altres que marquen generacions senceres. És el cas de les creacions historietístiques de Víctor Mora, guionista i escriptor de referència afincat a Premià de Dalt i creador del Capitán Trueno o del Jabato, així com del Cosaco Verde, el Sheriff King o Dani Futuro, per esmentar només els més reconeguts. Ediciones B reedita ara, sortosament, les historietes del Capitán Trueno i del Jabato a color, en volums de tapa dura. En el cas de Trueno, m’arriba a les mans el que inclou historietes dels dibuixants Beaumont, Carrión, Buylla i Tomás Marco. Del Jabato, s’apleguen treballs il·lustrats per F. Darnís. Els dos personatges, tant el valerós cavaller com l’invencible iber, poden ser coneguts, d’aquesta manera, per noves generacions de lectors, mentre d’altres els podem revisitar i hi trobem les mateixes sensacions de quan érem més joves o petits. Qui no recorda haver-se gastat la paga setmanal en l’adquisició de quaderns d’aquests herois? De fet, també, molts dels valors que els caracteritzaven ens han ajudat a evolucionar com a persones… D’altra banda, els malèvols enemics i les situacions d’enjòlit ens captivaven i ens submergien en universos de paper que ens feien gaudir i esperar el continuarà. Una fórmula aquesta que encara funciona i tot fa pensar que molts anys més, perquè la qualitat, sens dubte, supera el pas del temps.
LES TERMES ROMANES DE CAN FARRERONS, A PREMIÀ DE MAR
La conservació del patrimoni arqueològic i històric de la comarca és una aposta difícil, amb pocs ajuts i més aviat mal vista, però els resultats, a llarg termini, solen ser una gran inversió per al conjunt de la societat. Premià de Mar va presentar fa uns dies el que pot arribar a ser un referent de primera magnitud: la Vil·la Romana de Can Farrerons. Amb les excavacions principals concloses, ara el jaciment està pendent d’un Pla director que desembocarà en la conversió d’aquest espai en un lloc visitable, que podrà atreure persones d’altres indrets i situarà la ciutat en una ruta patrimonial molt carregada de noves possibilitats. El treball conjunt de l’Ajuntament de Premià de Mar, la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya, la Fundació Caixa Catalunya i la promotora Mas Soler, permetrà, quan s‘acabi el procés, que els visitants puguin de conèixer de primera mà l’edifici de planta octogonal que va ser descobert a finals de l’any 2000. Es tracta d’una magnífica obra d’arquitectura molt ben projectada de la qual tan sols es coneixen dos estructures més, una a Portugal i l’altra a prop de Madrid, com expliquen els arqueòlegs. El conjunt del jaciment, però, d’una durada cronològica aproximada del segle I aC a VI dC, s’ha d’entendre com una gran finca amb diversos edificis, comparable a altres vil·les romanes descobertes al Maresme. D’altra banda, la troballa de restes romanes a Can Farrerons es remunta a l’any 1969, quan es van descobrir uns mosaics que en el seu moment presagiaven l’existència de les importants descobertes posteriors. Tot plegat, acabarà esdevint un gran centre d’interpretació que permetrà una aproximació a com era el nostre passat, una aposta per la cultura de la qual tots en sortim beneficiats.
GASTRONOMIES COMARCALS
El Maresme és una comarca que en els darrers anys ha sabut jugar amb encert les seves cartes gastronòmiques. Aquests dies arrenquen amb força dues de les propostes destacables per als bons paladars. Tant les Jornades al voltant de la cuina del pèsol com les del bacallà permeten entrar en la primavera assaborint menjars diversificats i suggerents. Sota el referent de la cuina del pèsol, un producte típic del Maresme, Caldes d’Estrac té en marxa la XIII Pesolada, Mataró les X Jornades Gastronòmiques del Plat de Mataró (pèsols amb sèpia i patates) i Cabrils les V Jornades del Pèsol (El pèsol de la Serralada). D’aquesta manera, els restaurants de la comarca proposen les millors delícies cuinades amb pèsols i a l’abast de qui vulgui tastar-les. D’altra banda, una segona proposta són les XIV Jornades del Bacallà a Pineda de Mar, del 10 al 25 de març. En l’edició d’enguany hi participen un total d’onze restaurants, una botiga de menjar per emportar, dues pastisseries i un celler. S’elaboren més de 70 plats on el producte principal és el bacallà, complementant-se amb d’altres activitats amb la gastronomia de referent, com ara una Mostra de productes de l’horta, un Mercat de productes artesans, una Guia de lectura gastronòmica o una exposició de llibres de cuina, entre d’altres coses.
RAFAEL VALLBONA, A LA XARXA
Reprodueixo un correu que m'ha enviat en Rafael Vallbona, d'interès per a tots els meus linkats i voyeurs digitals:
Hola a totes i tots,
m'ha costat decidir-me, però finalment ho he fet. Us comunico que ja tinc un
bloc propi a la xarxa. Es diu 'Casa de VbN' i el trobareu a l'adreça-e:
http://casavbn.blogspot.com/
Per ara l'objectiu principal d'aquest bloc serà el penjar-hi una selecció dels
articles que, periòdicament, publico a alguns diaris i revistes d'arreu del
país. Després ja veurem si m'animo a ampiar-ne els continguts.
Si m'he decidit a obrir el bloc ha estat per què, tot sovint, alguns de
vosaltres heu tingut referència d'un o altre article meu i, passat el dia de
publicació al diari, ja no sabeu on anar-lo a cercar. Doncs a partir d'ara sabeu
que els teniu disponibles a aquest bloc anomenat 'Casa de VbN'.
El bloc adment comentaris. Us convido a entrar-hi i a engegar els debats que
vulgueu sobre cultura, política i la resta de temes habituals en els meus
treballs periodístics. Només demano brevetat expositiva i la mínima cortesia
necessària per discutir amb serenitat.
Gràcies per endavant per la vostra atenció.
Salut
Rafael VallBoNa
Hola a totes i tots,
m'ha costat decidir-me, però finalment ho he fet. Us comunico que ja tinc un
bloc propi a la xarxa. Es diu 'Casa de VbN' i el trobareu a l'adreça-e:
http://casavbn.blogspot.com/
Per ara l'objectiu principal d'aquest bloc serà el penjar-hi una selecció dels
articles que, periòdicament, publico a alguns diaris i revistes d'arreu del
país. Després ja veurem si m'animo a ampiar-ne els continguts.
Si m'he decidit a obrir el bloc ha estat per què, tot sovint, alguns de
vosaltres heu tingut referència d'un o altre article meu i, passat el dia de
publicació al diari, ja no sabeu on anar-lo a cercar. Doncs a partir d'ara sabeu
que els teniu disponibles a aquest bloc anomenat 'Casa de VbN'.
El bloc adment comentaris. Us convido a entrar-hi i a engegar els debats que
vulgueu sobre cultura, política i la resta de temes habituals en els meus
treballs periodístics. Només demano brevetat expositiva i la mínima cortesia
necessària per discutir amb serenitat.
Gràcies per endavant per la vostra atenció.
Salut
Rafael VallBoNa
lunes, marzo 12, 2007
SVEN HASSEL, IN MEMORIAM
Reedicions:
Les novel·les bèl·liques
de Sven Hassel
Editorial Inédita
Hi ha obres per les quals el temps no passa, com aquestes a les quals ens referim avui. Diverses generacions de lectors del món han llegit les històries dels soldats alemanys de la II Guerra Mundial escrites pel danès Sven Hassel. Ara, l’Editorial Inédita les ve reeditant, posant-les a l’abast del lector i quan eren gairebé introbables que no fos en el mercat de vell. Destacats títols com ‘Batallón de castigo’, ‘Gestapo’, ‘General SS’, ‘Prisión GPU’, ‘Los vi morir’…, publicats entre els anys 60 i 80, estan protagonitzats per personatges ja llegendaris com Porta, El viejo, Hermanito, Julius Heide… De fet, aquestes apassionants històries narren la dura i humana trajectòria dels soldats alemanys a nombrosos escenaris de la Segona Guerra Mundial, destacant especialment les que se centren en el front rus, per la seva particular cruesa. D’altra banda, molt més enllà de la història personal de l’autor, plena de llacunes que fan dubtar del grau de veracitat del producte, estem davant de narracions colpidores però alhora humanes, que ens mostren uns soldats en desacord amb els seus superiors, capaços de plantar cara i de tirar endavant les seves pròpies batalles. Lectura recomanable tot i la seva cruesa. A més, és addictiva i enganxa, com en donen testimoniatge els milers de lectors de tot el món que s’han endinsat en aquestes pàgines.
Albert Calls
Les novel·les bèl·liques
de Sven Hassel
Editorial Inédita
Hi ha obres per les quals el temps no passa, com aquestes a les quals ens referim avui. Diverses generacions de lectors del món han llegit les històries dels soldats alemanys de la II Guerra Mundial escrites pel danès Sven Hassel. Ara, l’Editorial Inédita les ve reeditant, posant-les a l’abast del lector i quan eren gairebé introbables que no fos en el mercat de vell. Destacats títols com ‘Batallón de castigo’, ‘Gestapo’, ‘General SS’, ‘Prisión GPU’, ‘Los vi morir’…, publicats entre els anys 60 i 80, estan protagonitzats per personatges ja llegendaris com Porta, El viejo, Hermanito, Julius Heide… De fet, aquestes apassionants històries narren la dura i humana trajectòria dels soldats alemanys a nombrosos escenaris de la Segona Guerra Mundial, destacant especialment les que se centren en el front rus, per la seva particular cruesa. D’altra banda, molt més enllà de la història personal de l’autor, plena de llacunes que fan dubtar del grau de veracitat del producte, estem davant de narracions colpidores però alhora humanes, que ens mostren uns soldats en desacord amb els seus superiors, capaços de plantar cara i de tirar endavant les seves pròpies batalles. Lectura recomanable tot i la seva cruesa. A més, és addictiva i enganxa, com en donen testimoniatge els milers de lectors de tot el món que s’han endinsat en aquestes pàgines.
Albert Calls
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
