‘El Dueño de las Sombras’,
de Care Santos
Ediciones B
L’autora mataronina Care Santos ve demostrant la seva gran capacitat de canviar de registres literaris, de narradora sense límits. Ha escrit per a joves i per a adults, obres amb temes socials i intimistes de fons, aconseguint guanyar un públic ampli i fidel i destacats premis, però mantenint sempre alhora la capacitat de sorprendre el lector. Ara, una altra vegada s’atreveix a anar més enllà, afrontant amb “El Dueño de las Sombras”, el gènere fantàstic i de terror, sense les manies que d’altres escriptors tenen de trencar barreres quan cal, de travessar els miralls que siguin necessaris. Val a dir que “El Dueño de las Sombras” barreja un còctel d’ingredients difícils de lligar, però que al final ho aconsegueix de totes totes. En conjunt, la mort de les filles grans de la familia Albás és el pretext per acostar-nos a viaranys tenebrosos, també des del punt de vista d’un estrany personatge, que fa de narrador i que determinarà el desenllaç final de la història. En la primera part de la novel·la, les misterioses desaparicions al voltant d’un pou, enxampen el lector amb una literatura ràpida, folletinesca i de codis audioviusals actuals. La segona part aprofundeix en un discurs més explicatiu, que en alguns moments retarda la resolució de l’enigma i es fa dens, però on es veu també un ampli mestratge narratiu, perquè l’autora vol fer literatura de gènere sense renunciar a fer una gran obra a la vegada, i això no és gens fàcil. Finalment, la tercera part del llibre és el viatge a l’altra banda, la sorpresa que trobarà el lector que s’atreveixi amb una història que sedueix per igual grans i joves, cosa aquesta, no ens enganyem, prou difícil en els temps que corren.
martes, enero 02, 2007
ELS DRETS DELS ANIMALS
ELS ALTRES CIUTADANS
Viuen amb nosaltres i la seva situació ha anat canviant molt en els darrers anys. Les carreteres i els cotxes són els seus principals enemics, tot i que hi ha persones que també els fan mal quan poden. Aquests altres ciutadans són els gossos i els gats, principals representants d’una fauna amb qui compartim espai al planeta. Queden lluny, però, els temps en què els animals domèstics campaven amb total llibertat. L’ésser humà ha cobert d’asfalt els camins, ha carregat d’habitatges i persones el territori, i ha posat normes en les quals prima el seu benestar per damunt del de les altres espècies. Tinc uns amics, per exemple, que viuen en una finca arran de bosc i han de tancar el seu gall a fosques perquè no canti a la matinada, ja que molesta els veïns. També hi ha queixes pels miols dels gats o pel tradicional cant de les granotes del safareig més proper. Aquests altres ciutadans animals demanen de nosaltres atenció personal i social, que no s’ha de veure com la solució d’un problema, sinó com la integració de la vida natural en la nostra existència, cada vegada més urbanita. Perquè no arribi el dia que els infants associïn un gat o un gos amb una icona gràfica de la pantalla de l’ordinador, quan del que es tracta és d’un ésser viu.
Viuen amb nosaltres i la seva situació ha anat canviant molt en els darrers anys. Les carreteres i els cotxes són els seus principals enemics, tot i que hi ha persones que també els fan mal quan poden. Aquests altres ciutadans són els gossos i els gats, principals representants d’una fauna amb qui compartim espai al planeta. Queden lluny, però, els temps en què els animals domèstics campaven amb total llibertat. L’ésser humà ha cobert d’asfalt els camins, ha carregat d’habitatges i persones el territori, i ha posat normes en les quals prima el seu benestar per damunt del de les altres espècies. Tinc uns amics, per exemple, que viuen en una finca arran de bosc i han de tancar el seu gall a fosques perquè no canti a la matinada, ja que molesta els veïns. També hi ha queixes pels miols dels gats o pel tradicional cant de les granotes del safareig més proper. Aquests altres ciutadans animals demanen de nosaltres atenció personal i social, que no s’ha de veure com la solució d’un problema, sinó com la integració de la vida natural en la nostra existència, cada vegada més urbanita. Perquè no arribi el dia que els infants associïn un gat o un gos amb una icona gràfica de la pantalla de l’ordinador, quan del que es tracta és d’un ésser viu.
TEATRE+MUSICA A MATARO
Música tranquil·la i teatre d’alt nivell, a Mataró
La capital del Maresme continua apostant pel teatre i la música de qualitat. D’aquesta manera, l’inici del nou any 2007 compta amb les propostes escèniques programades en el Teatre Monumental i amb el 2n Cicle de músiques tranquil·les. En relació amb la programació del Monumental encara pot asistir-se a la representació del drama d’Àngel Guimerà “En Pólvora”, versionat i dirigit per Sergi Belbel i el Teatre Nacional de Catalunya (4 de febrer); “Visitando al Sr. Green”, de Jeff Baron, amb direcció de Juan Echanove (23 de febrer); “El cel massa baix”, d’Ahmed Ghazali, a càrrec de la Companyia la Invenció (9 i 10 de març); “Homeland”, espectacle de dansa, circ i música amb Enclave Dance Company (31 de març); “Primera història d’Esther”, de Salvador Espriu, amb direcció, escenografia i so a càrrec d’Oriol Broggi i el Teatre Nacional de Catalunya (20 d’abril); “Antígona”, de Sòfocles, dirigida per Oriol Broggi (5 de maig) i “Móbil”, de Sergei Belbel, amb direcció de Lluís Pasqual (19 de maig). D’altra banda, l’altra proposta destacada, en aquest cas de música, l’ofereix el 2n Cicle de músiques tranquil·les, organitzat per la Casa de la Música Popular. El cicle de concerts de gener a març compta amb intèrprets i formacions com Rojas, Carles Benavent+Roger Blàvia+Jordi Bonell, Relk, Llibert Fortuny + Jordi Farrés, Lluís Llach, Ron en la sonda o El Chico con la espina en el costado, entre d’altres.
La capital del Maresme continua apostant pel teatre i la música de qualitat. D’aquesta manera, l’inici del nou any 2007 compta amb les propostes escèniques programades en el Teatre Monumental i amb el 2n Cicle de músiques tranquil·les. En relació amb la programació del Monumental encara pot asistir-se a la representació del drama d’Àngel Guimerà “En Pólvora”, versionat i dirigit per Sergi Belbel i el Teatre Nacional de Catalunya (4 de febrer); “Visitando al Sr. Green”, de Jeff Baron, amb direcció de Juan Echanove (23 de febrer); “El cel massa baix”, d’Ahmed Ghazali, a càrrec de la Companyia la Invenció (9 i 10 de març); “Homeland”, espectacle de dansa, circ i música amb Enclave Dance Company (31 de març); “Primera història d’Esther”, de Salvador Espriu, amb direcció, escenografia i so a càrrec d’Oriol Broggi i el Teatre Nacional de Catalunya (20 d’abril); “Antígona”, de Sòfocles, dirigida per Oriol Broggi (5 de maig) i “Móbil”, de Sergei Belbel, amb direcció de Lluís Pasqual (19 de maig). D’altra banda, l’altra proposta destacada, en aquest cas de música, l’ofereix el 2n Cicle de músiques tranquil·les, organitzat per la Casa de la Música Popular. El cicle de concerts de gener a març compta amb intèrprets i formacions com Rojas, Carles Benavent+Roger Blàvia+Jordi Bonell, Relk, Llibert Fortuny + Jordi Farrés, Lluís Llach, Ron en la sonda o El Chico con la espina en el costado, entre d’altres.
sábado, diciembre 16, 2006
'EL VELL COSTUM DE LES NADALES'
El vell costum
de les nadales
La victòria de Santa Claus és la derrota de les nostres tradicions més íntimes. Cada vegada que veig el superheroi nadalenc vermell pujant per les parets dels pisos, m’adono de les claudicacions lentes, silencioses, que estem acceptant de les nostres coses, abassegats per suposades raons d’economies globals. Per això, en aquest article reivindicaré la lectura de les nadales de tota la vida, les que escrivíem de joves i quan no teníem correu electrònic ni mòbil, les que encara fan algunes persones i es molesten en enviar-les als seus destinataris. De les que he rebut enguany me’n quedaria amb dues. La primera pertany al premianenc Joan Gómez, que reivindica amb ironia, agafar-se la vida bé, en uns moments en què el món sembla haver-se tornat boig (“Esperen hores molt tristes/ per a tota la catalanitat,/ els polítics de Catalunya/viuen dalt del terrat)”. La segona, de la poetessa argentonina Lina Casanova, que ens recorda el poder utòpic que hi ha en els infants (“Un món que mai no assolirem/perquè a mesura que creixem/matem l’infant que dúiem dintre!”). I tot plegat, a l’espera d’un Bon Nadal i millor Any Nou per a tothom, com mana la tradició.
de les nadales
La victòria de Santa Claus és la derrota de les nostres tradicions més íntimes. Cada vegada que veig el superheroi nadalenc vermell pujant per les parets dels pisos, m’adono de les claudicacions lentes, silencioses, que estem acceptant de les nostres coses, abassegats per suposades raons d’economies globals. Per això, en aquest article reivindicaré la lectura de les nadales de tota la vida, les que escrivíem de joves i quan no teníem correu electrònic ni mòbil, les que encara fan algunes persones i es molesten en enviar-les als seus destinataris. De les que he rebut enguany me’n quedaria amb dues. La primera pertany al premianenc Joan Gómez, que reivindica amb ironia, agafar-se la vida bé, en uns moments en què el món sembla haver-se tornat boig (“Esperen hores molt tristes/ per a tota la catalanitat,/ els polítics de Catalunya/viuen dalt del terrat)”. La segona, de la poetessa argentonina Lina Casanova, que ens recorda el poder utòpic que hi ha en els infants (“Un món que mai no assolirem/perquè a mesura que creixem/matem l’infant que dúiem dintre!”). I tot plegat, a l’espera d’un Bon Nadal i millor Any Nou per a tothom, com mana la tradició.
'LES TRIBULACIONS DEL JOVE TORLESS', DE ROBERT MUSIL
LLIBRES
‘Les tribulacions del jove Törless’,
de Robert Musil
Enciclopèdia Catalana – Proa
Traducció de Jordi Llovet
Robert Musil (Klagenfurt, 1880 – Ginebra, 1942) va ser fill d’una família benestant d’Àustria-Hongria i les seves obres són peces claus en la literatura contemporània. De fet, ‘Les tribulacions del jove Törless’ va produir un gran impacte en el seu moment i és considerada com una de les grans novel·les del segle XX. D’altra banda, durant els últims vint anys de la seva vida, Musil es va dedicar a la redacció de la seva obra monumental, ‘L’home sense atributs’, publicada postumament, i tot el seu perfil és una mostra clara de què estem davant d’un escriptor en majúscules.
‘Les tribulacions del jove Törless’ és, en definitiva, una novel·la de formació, que tracta les inquietuds i els conflictes anímics d’un jove intel·ligent en una acadèmia per als fills de l’alta societat. Disciplina, violència, submissió…, el més ampli ventall d’ingredients que faran descobrir, al protagonista, els racons més foscos de l’ànima humana i li marcaran pautes pels camins a seguir en la seva trajectòria vital incipient. De lectura dura però molt recomanable, el text s’endinsa en els viaranys més obscurs i ens mostra la por als abismes.
‘Les tribulacions del jove Törless’,
de Robert Musil
Enciclopèdia Catalana – Proa
Traducció de Jordi Llovet
Robert Musil (Klagenfurt, 1880 – Ginebra, 1942) va ser fill d’una família benestant d’Àustria-Hongria i les seves obres són peces claus en la literatura contemporània. De fet, ‘Les tribulacions del jove Törless’ va produir un gran impacte en el seu moment i és considerada com una de les grans novel·les del segle XX. D’altra banda, durant els últims vint anys de la seva vida, Musil es va dedicar a la redacció de la seva obra monumental, ‘L’home sense atributs’, publicada postumament, i tot el seu perfil és una mostra clara de què estem davant d’un escriptor en majúscules.
‘Les tribulacions del jove Törless’ és, en definitiva, una novel·la de formació, que tracta les inquietuds i els conflictes anímics d’un jove intel·ligent en una acadèmia per als fills de l’alta societat. Disciplina, violència, submissió…, el més ampli ventall d’ingredients que faran descobrir, al protagonista, els racons més foscos de l’ànima humana i li marcaran pautes pels camins a seguir en la seva trajectòria vital incipient. De lectura dura però molt recomanable, el text s’endinsa en els viaranys més obscurs i ens mostra la por als abismes.
STOCK DE NADAL
Stock de Nadal
Aquests dies són moltíssimes les propostes nadalenques en les quals es pot participar a la comarca. En destacaré, però, només algunes. Per exemple, a Vilassar de Mar, l’Agrupació d’Artistes i Amics de les Arts, conjuntament amb el Museu de la Marina, proposen la XXXII Col·lectiva de Vilassart, en el doble espai de la Sala Cultural de l’entitat i el Museu. De Premià de Mar, entre d’altres coses, és aconsellable fer un cop d’ull a la ‘Guia de lectura infantil Nadal 2006’, feta per la biblioteca Can Manent, amb propostes perquè els més petits llegeixin durant aquestes festes. A més, al municipi veí de Premià de Dalt, el Pesebre Vivient arriba a la seva desena edició a la Masia de Can Cisa, sota el Santuari, amb representacions els dies 17, 23, 26 i 30 de desembre i l’1 de gener, a les 6 i a les 7 de la tarda.
Aquests dies són moltíssimes les propostes nadalenques en les quals es pot participar a la comarca. En destacaré, però, només algunes. Per exemple, a Vilassar de Mar, l’Agrupació d’Artistes i Amics de les Arts, conjuntament amb el Museu de la Marina, proposen la XXXII Col·lectiva de Vilassart, en el doble espai de la Sala Cultural de l’entitat i el Museu. De Premià de Mar, entre d’altres coses, és aconsellable fer un cop d’ull a la ‘Guia de lectura infantil Nadal 2006’, feta per la biblioteca Can Manent, amb propostes perquè els més petits llegeixin durant aquestes festes. A més, al municipi veí de Premià de Dalt, el Pesebre Vivient arriba a la seva desena edició a la Masia de Can Cisa, sota el Santuari, amb representacions els dies 17, 23, 26 i 30 de desembre i l’1 de gener, a les 6 i a les 7 de la tarda.
miércoles, diciembre 13, 2006
'VERGONYA', DE RAFAEL VALLBONA
En Rafael Vallbona m'envia aquest poema, el pensament del qual molts compartim.
El reprodueixo perquè parla per sí sol.
VERGONYA
Ens van fer creure que ell si que cauria,
que la veritat avança, impecable,
pels camins que ha obert el progrés:
justícia, llibertat, democràcia.
Però, a la fi, ha mort al llit, com tots,
i ningú no se sent avergonyit
més del que la correcció exigeix.
Per mi, que el que és correcte em fa basarda,
avui és un dia de festa i goig;
per fi ha mort un criminal abjecte,
un assassí, un genocida, un boig
que es mereixia una mort tan cruel
com la que va aplicar a milers de presos.
Però ha mort al llit, com tants dictadors,
mentre el món benpensant, encara pensa
si cal pensar en la memòria de tots
els torturats, desapareguts, presos
per voler pensar i parlar en llibertat,
i ningú s'avergonyeix ni es disculpa.
No puc evitar la nàusea, el retruny:
"Hoy pisaré las calles nuevamente
de lo que fué Santiago ensangrentado".
És un càstig, un infern maleït,
epitafi de llocs que hem estimat,
nafres irreparables als anys joves.
Borratxo de sang, al pas del seu fèretre
vomitaré damunt dels militars,
i seguiré bevent amb desesper
fins que, ebri, barregi el vi amb les llàgrimes.
Llavors riuré amargament pels vençuts
i ploraré amb ràbia pels absents
VbN
Desembre 06
El reprodueixo perquè parla per sí sol.
VERGONYA
Ens van fer creure que ell si que cauria,
que la veritat avança, impecable,
pels camins que ha obert el progrés:
justícia, llibertat, democràcia.
Però, a la fi, ha mort al llit, com tots,
i ningú no se sent avergonyit
més del que la correcció exigeix.
Per mi, que el que és correcte em fa basarda,
avui és un dia de festa i goig;
per fi ha mort un criminal abjecte,
un assassí, un genocida, un boig
que es mereixia una mort tan cruel
com la que va aplicar a milers de presos.
Però ha mort al llit, com tants dictadors,
mentre el món benpensant, encara pensa
si cal pensar en la memòria de tots
els torturats, desapareguts, presos
per voler pensar i parlar en llibertat,
i ningú s'avergonyeix ni es disculpa.
No puc evitar la nàusea, el retruny:
"Hoy pisaré las calles nuevamente
de lo que fué Santiago ensangrentado".
És un càstig, un infern maleït,
epitafi de llocs que hem estimat,
nafres irreparables als anys joves.
Borratxo de sang, al pas del seu fèretre
vomitaré damunt dels militars,
i seguiré bevent amb desesper
fins que, ebri, barregi el vi amb les llàgrimes.
Llavors riuré amargament pels vençuts
i ploraré amb ràbia pels absents
VbN
Desembre 06
lunes, diciembre 11, 2006
EP! RECORDEU, PRESENTACIO A PROA PREMIA
Aquest dijous 14 de desembre, a les 8 del vespre, a la llibreria Proa Premià (carrer del Nord, 71), de Premià de Mar,
presentació del llibre "Volta a les Dolomites i als Alps italians. Les rutes del Giro", publicat per Cossetània Edicions. Hi intervindran l'autor, Rafael Vallbona i Llorenç Pros, que ha fet el llibre de ruta.
Coincidirà amb la celebració dels 11 anys de Proa Premià.
Us hi esperem!
Hi haurà, com sempre, paraules i beguda.
presentació del llibre "Volta a les Dolomites i als Alps italians. Les rutes del Giro", publicat per Cossetània Edicions. Hi intervindran l'autor, Rafael Vallbona i Llorenç Pros, que ha fet el llibre de ruta.
Coincidirà amb la celebració dels 11 anys de Proa Premià.
Us hi esperem!
Hi haurà, com sempre, paraules i beguda.
DIES DE SILENCI...
Dies de silenci al bloc, ocupat en batalles diverses. Entre d'altres us anuncio que per gener sortirà una antologia poètica meva.
Portarà per títol:
NIGROMÀNTIC.
Antologia poètica 1984-2006.
També sortirà una antologia de Sílvia Tarragó,
amb el títol:
ESTIU IMMÒBIL.
Portarà per títol:
NIGROMÀNTIC.
Antologia poètica 1984-2006.
També sortirà una antologia de Sílvia Tarragó,
amb el títol:
ESTIU IMMÒBIL.
martes, noviembre 21, 2006
UN MÓN DE TOTXANES I PÒRTLAND?
L’especulador immobiliari és la figura emblemàtica del segle XXI. A totes les localitats n’hi ha un com a mínim, que fa i desfà entre llums i ombres en benefici propi, principalment i dels seus col·laboradors. És per això que el paisatge sempre està ple de grues, que l’habitatge cada vegada és més una necessitat inassolible i que pugen i cauen governs municipals, a la marbellenca i farceixen, d’aquesta manera, els racons dels diaris o els programes televisius de la premsa del cor.
Però hi ha una diferència essencial entre aquest burgès de mitja sola i el seu predecessor de finals del segle XIX i principis del XX. L’empresari d’aleshores putejava l’obrer al màxim, però del quantiós benefici en donava una almoina per arreglar l’altar de l’església o construir una font perquè els assedegats s’abeuressin. El d’ara –l’especulador contemporani—no es gasta ni un cèntim, més aviat ho envia tot a les Illes Caiman perquè a Andorra ja no cola i ha perdut una certa funció social que li retorna amb més beneficis propis encara.
Mentre, la gent ha de viure amb mil euros al mes –o amb el que pot!- i contemplar el pastís mal repartit, esperant alhora que no s’acabi perquè podria ser molt pitjor, en un món en el qual, ens diuen, som uns pocs privilegiats –sense temps i carregats d’angoixes, però uns privilegiats!.
Ha arribat el temps de perdre la por a les grues, al pòrtland i al ciment i de reclamar uns drets elementals. Quan un pis barat, a Barcelona, val 600.000 euros (100 quilos dels antics), algú ens està robant a tots plegats. Aquests mateixos números es poden fer, similars, al costat de casa i entendre, així, que la gent no pugui viure on vol sinó on pot.
Davant de tot això no hi ha respostes a mitges tintes, sinó contundència.
Però hi ha una diferència essencial entre aquest burgès de mitja sola i el seu predecessor de finals del segle XIX i principis del XX. L’empresari d’aleshores putejava l’obrer al màxim, però del quantiós benefici en donava una almoina per arreglar l’altar de l’església o construir una font perquè els assedegats s’abeuressin. El d’ara –l’especulador contemporani—no es gasta ni un cèntim, més aviat ho envia tot a les Illes Caiman perquè a Andorra ja no cola i ha perdut una certa funció social que li retorna amb més beneficis propis encara.
Mentre, la gent ha de viure amb mil euros al mes –o amb el que pot!- i contemplar el pastís mal repartit, esperant alhora que no s’acabi perquè podria ser molt pitjor, en un món en el qual, ens diuen, som uns pocs privilegiats –sense temps i carregats d’angoixes, però uns privilegiats!.
Ha arribat el temps de perdre la por a les grues, al pòrtland i al ciment i de reclamar uns drets elementals. Quan un pis barat, a Barcelona, val 600.000 euros (100 quilos dels antics), algú ens està robant a tots plegats. Aquests mateixos números es poden fer, similars, al costat de casa i entendre, així, que la gent no pugui viure on vol sinó on pot.
Davant de tot això no hi ha respostes a mitges tintes, sinó contundència.
jueves, noviembre 16, 2006
LES RUTES DEL GIRO, A PROA PREMIA
‘Volta a les Dolomites i als Alps italians. Les rutes del Giro’ és el títol del nou llibre del periodista i escriptor premianenc Rafael Vallbona. L’obra es presentarà el proper dijous 14 de desembre, a les vuit del vespre, a la llibreria Proa Premià (carrer del Nord, 71), de Premià de Mar, coincidint amb la celebració dels onze anys d’aquest establiment. La presentació de l’obra, publicada per Cossetània Edicions, anirà a càrrec de Rafael Vallbona i l’autor del llibre de ruta, Llorenç Pros.
L'AVORRIMENT DELS AVORRITS
¿Quan creiem que una cosa és avorrida, ho és veritablement o som nosaltres que som avorrits i projectem el nostre avorriment en les coses que diem que són avorrides?
Recomano als avorrits que llegeixin el Tao i el practiquin com a mesura desavorridora.
Recomano als avorrits que llegeixin el Tao i el practiquin com a mesura desavorridora.
MINERVA RESPON SOBRE DÉU
En resposta a un dels meus posts, aquest de Minerva mereix figurar en primer plànol perquè és una sàvia apreciació:
"Home, Déu ens va crear a la seva semblança. Si no creiés en nosaltres, la nostra creació no té cap sentit.
Creure en Déu és saber que en els moments difícils i obscurs, quan sembla que tot ens va a la contra, hi ha sempre un raig de llum i d'esperança, que només pot venir de Déu.
Creure en Déu és saber que en els moments bons hem comprès i hem apreciat la llum donada en la foscor".
"Home, Déu ens va crear a la seva semblança. Si no creiés en nosaltres, la nostra creació no té cap sentit.
Creure en Déu és saber que en els moments difícils i obscurs, quan sembla que tot ens va a la contra, hi ha sempre un raig de llum i d'esperança, que només pot venir de Déu.
Creure en Déu és saber que en els moments bons hem comprès i hem apreciat la llum donada en la foscor".
SOBRE EL QUE PENSEM
Ho diu el Zorro Plateado TGN:
"No es pot escoltar a tothom perquè et tornes boig".
"No es pot escoltar a tothom perquè et tornes boig".
miércoles, noviembre 15, 2006
UNA MAXIMA DE RAMBO
Un dels moments estel·lars de la cinematografia freak moderna:
A 'Rambo II',
el major Trautman li diu a en Rambo:
"I ara què faràs, Johnny?".
Resposta: "Viuré al dia!".
Senzillament contundent!!!!!
A 'Rambo II',
el major Trautman li diu a en Rambo:
"I ara què faràs, Johnny?".
Resposta: "Viuré al dia!".
Senzillament contundent!!!!!
TORNEN ELS INDEPENDENTS!
Joan Vilà encapçalarà Gent per Cabrera
L’economista Xavier Sala va presentar el passat 10 de novembre la nova candidatura independent Gent per Cabrera (GxC), per a les municipals 2007. L’encapçalarà Joan Vilà, anteriorment integrat dins el desaparegut Grup d’Independents de Cabrera (GIC). GxC també compta amb Josep Durà, actual regidor del PP. L’acte, celebrat a Can Bartomeu, va reunir unes 300 persones. Vilà va afirmar: “Volem un govern per al poble, obert a totes les forces polítiques que vulguin treballar”.
PERILL: BLOC EN CATALA!
Ad Sense (Google) m'ha negat publicitat al bloc perquè està en català, una llengua amb la que no treballen, segons diuen.
Em ve al cap aquella frase del maig del 68:
"Putes al poder, els vostres fills ja ho estan".
Em ve al cap aquella frase del maig del 68:
"Putes al poder, els vostres fills ja ho estan".
RAMON VILA I.M.
Me n'assabento de sobte de la mort de l'amic Ramon Vila. M'ho explica la seva família al carrer. 72 anys tallats en sec. Ens trobàvem sovint, a l'Avinguda Jaume Recoder, i li havia prologat alguns dels seus treballs. En Ramon, que havia volgut ser detectiu privat –com va explicar-me una vegada– s'havia dedicat a fer d'investigador de la història dels pobles i de les persones. La seva afició va empènyer-lo a escriure i publicar llibres, a mig camí de la literatura que evoca els records i la que dóna la veu a persones que si no hagués estat per ell mai la tindrien.
La mort se l'ha endut quan devia estar capficat en un nou projecte. El Maresme perd un d'aquells escriptors de raça irrepetibles, de vocació i convicció, autodidactes, al servei de la paraula i el poble. Un home humil que anava fent. De fet, com deia Josep Pla, en això consisteix la vida, no?
La mort se l'ha endut quan devia estar capficat en un nou projecte. El Maresme perd un d'aquells escriptors de raça irrepetibles, de vocació i convicció, autodidactes, al servei de la paraula i el poble. Un home humil que anava fent. De fet, com deia Josep Pla, en això consisteix la vida, no?
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
