UN MÓN DE TOTXANES I PÒRTLAND?

L’especulador immobiliari és la figura emblemàtica del segle XXI. A totes les localitats n’hi ha un com a mínim, que fa i desfà entre llums i ombres en benefici propi, principalment i dels seus col·laboradors. És per això que el paisatge sempre està ple de grues, que l’habitatge cada vegada és més una necessitat inassolible i que pugen i cauen governs municipals, a la marbellenca i farceixen, d’aquesta manera, els racons dels diaris o els programes televisius de la premsa del cor.
Però hi ha una diferència essencial entre aquest burgès de mitja sola i el seu predecessor de finals del segle XIX i principis del XX. L’empresari d’aleshores putejava l’obrer al màxim, però del quantiós benefici en donava una almoina per arreglar l’altar de l’església o construir una font perquè els assedegats s’abeuressin. El d’ara –l’especulador contemporani—no es gasta ni un cèntim, més aviat ho envia tot a les Illes Caiman perquè a Andorra ja no cola i ha perdut una certa funció social que li retorna amb més beneficis propis encara.
Mentre, la gent ha de viure amb mil euros al mes –o amb el que pot!- i contemplar el pastís mal repartit, esperant alhora que no s’acabi perquè podria ser molt pitjor, en un món en el qual, ens diuen, som uns pocs privilegiats –sense temps i carregats d’angoixes, però uns privilegiats!.
Ha arribat el temps de perdre la por a les grues, al pòrtland i al ciment i de reclamar uns drets elementals. Quan un pis barat, a Barcelona, val 600.000 euros (100 quilos dels antics), algú ens està robant a tots plegats. Aquests mateixos números es poden fer, similars, al costat de casa i entendre, així, que la gent no pugui viure on vol sinó on pot.
Davant de tot això no hi ha respostes a mitges tintes, sinó contundència.

LES RUTES DEL GIRO, A PROA PREMIA

‘Volta a les Dolomites i als Alps italians. Les rutes del Giro’ és el títol del nou llibre del periodista i escriptor premianenc Rafael Vallbona. L’obra es presentarà el proper dijous 14 de desembre, a les vuit del vespre, a la llibreria Proa Premià (carrer del Nord, 71), de Premià de Mar, coincidint amb la celebració dels onze anys d’aquest establiment. La presentació de l’obra, publicada per Cossetània Edicions, anirà a càrrec de Rafael Vallbona i l’autor del llibre de ruta, Llorenç Pros.

L'AVORRIMENT DELS AVORRITS

¿Quan creiem que una cosa és avorrida, ho és veritablement o som nosaltres que som avorrits i projectem el nostre avorriment en les coses que diem que són avorrides?

Recomano als avorrits que llegeixin el Tao i el practiquin com a mesura desavorridora.

MINERVA RESPON SOBRE DÉU

En resposta a un dels meus posts, aquest de Minerva mereix figurar en primer plànol perquè és una sàvia apreciació:


"Home, Déu ens va crear a la seva semblança. Si no creiés en nosaltres, la nostra creació no té cap sentit.

Creure en Déu és saber que en els moments difícils i obscurs, quan sembla que tot ens va a la contra, hi ha sempre un raig de llum i d'esperança, que només pot venir de Déu.

Creure en Déu és saber que en els moments bons hem comprès i hem apreciat la llum donada en la foscor".

SOBRE EL QUE PENSEM

Ho diu el Zorro Plateado TGN:

"No es pot escoltar a tothom perquè et tornes boig".

UNA MAXIMA DE RAMBO

Un dels moments estel·lars de la cinematografia freak moderna:

A 'Rambo II',
el major Trautman li diu a en Rambo:
"I ara què faràs, Johnny?".

Resposta: "Viuré al dia!".

Senzillament contundent!!!!!

DE LA MATERIA I L'ESPERIT

El problema no és si creiem en Déu,
és si Déu creu en nosaltres.

TORNEN ELS INDEPENDENTS!

Joan Vilà encapçalarà Gent per Cabrera

L’economista Xavier Sala va presentar el passat 10 de novembre la nova candidatura independent Gent per Cabrera (GxC), per a les municipals 2007. L’encapçalarà Joan Vilà, anteriorment integrat dins el desaparegut Grup d’Independents de Cabrera (GIC). GxC també compta amb Josep Durà, actual regidor del PP. L’acte, celebrat a Can Bartomeu, va reunir unes 300 persones. Vilà va afirmar: “Volem un govern per al poble, obert a totes les forces polítiques que vulguin treballar”.

PERILL: BLOC EN CATALA!

Ad Sense (Google) m'ha negat publicitat al bloc perquè està en català, una llengua amb la que no treballen, segons diuen.

Em ve al cap aquella frase del maig del 68:

"Putes al poder, els vostres fills ja ho estan".

RAMON VILA I.M.

Me n'assabento de sobte de la mort de l'amic Ramon Vila. M'ho explica la seva família al carrer. 72 anys tallats en sec. Ens trobàvem sovint, a l'Avinguda Jaume Recoder, i li havia prologat alguns dels seus treballs. En Ramon, que havia volgut ser detectiu privat –com va explicar-me una vegada– s'havia dedicat a fer d'investigador de la història dels pobles i de les persones. La seva afició va empènyer-lo a escriure i publicar llibres, a mig camí de la literatura que evoca els records i la que dóna la veu a persones que si no hagués estat per ell mai la tindrien.

La mort se l'ha endut quan devia estar capficat en un nou projecte. El Maresme perd un d'aquells escriptors de raça irrepetibles, de vocació i convicció, autodidactes, al servei de la paraula i el poble. Un home humil que anava fent. De fet, com deia Josep Pla, en això consisteix la vida, no?

VICTIMES I BOTXINS

Hi ha persones que són els botxins dels altres.

UN DIA D'AQUESTS, EN UN BAR DE PERPINYA

Sí, un dia d'aquests,
prenent una cervesa
en un bar de Perpinyà,
amb una llibreta i un roller,
també amb un bon llibre.
Somrient amb l'alegria
dels vells temps.
Cagant-se
en la mare que els va parir.
Mentre,
ells
pringuen.

FRAGILITATS

No hi ha mal que duri cent anys.

RILKE, DIXIT

Ho diu en Rilke:
La crítica només serveix perquè es llueixin els crítics o a interessos creats.

UN PAIS DE DILETANTS

M'ho va dir en Toni Sala (Premi Nacional de Literatura i autor, entre d'altres obres, de l'excel·lent i criticada "Rodalies").

Avui hi torno a reflexionar perquè tenia molta raó:

El principal mal de Catalunya és l'excés de diletants.

De fet, aquest és el gran problema, no?

PLA, IN MEMORIAM

Josep Pla va intentar deixar el periodisme com a corresponsal perquè li pagaven molt poc. El seu editor el va convèncer i va tornar-hi.

Finalment ho va deixar perquè ja havia fet el que havia de fer i estava cansat d'un món de diletants. Va retirar-se al Mas Pla i va escriure una obra que ha estat cabdal per als catalans, que va salvar els nostres mots i que perdurarà en el temps, projectada, també, a d'altres llengües.

A vegades, cal saber sortir-se en el moment adequat,

LES PERSONES AMB QUI NO PODEM

Hi ha persones amb qui no podem.

Aleshores queden dos camins: apartar-los o a apartar-nos.

NOU BLOG EN CASTELLA

Estic temptat d'escriure un nou blog en castellà:

www.deixeunosenpau.blogspot.com

DIVISA

Contra l'estupidesa, el silenci.

DE L'ESTUPIDESA HUMANA

Hi ha persones que neixen estúpides.

D'altres, es fan.

Algunes, éssers privilegiats en l'estupidesa, neixen, es fan i es desenvolupen.